RECUPERACIÓN VALENCIANO

LITERATURA

1. L’EDAT MITJANA
Va desde la dissolució de l’Imperi Romà d’Occident ( s. V) fins al renaixement ( s.
XVI) i el descobriment D’amèrica. Es divideix en : l’alta edat mitjana ( s. V-XVI)
i la baixa edat mitjana ( s. XII-XV).

1- SOCIETAT
Feudalisme, és una societat rural dividida en 2 classes, no hi ha classe mitjana:
privilegiats ( l’alt clergat, rei i noblesa), i no privilegiats ( poble pla).

2- ART
Romànic ( s. XI-XII), i gòtic ( s. XIII-XV)

3- RELIGIÓ
Tota Europa és profundament cristiana, és una societat teocèntrica i la visió de la
vida és pesimista.

4- LLENGÜES
El llatí continua sent la llegua de cultrura a Europa, però per poc temps perque
van naixer les llengües romàniques y apareixen els primers llibres amb anotacions
en català, Les Homilies d’Organyà ( sermons de misa) i Forum Ludicum ( libre le
lleis).

⁃ LA ROMANITZACIÓ:

En el moment de màxima expansion, Roma controlava tota la mediterrànea y grans

extensions de terra endins. Hi havia una gran diversitat cultural, religiosa y
llingüística.
L’Imperi tiguè també l’habilitat per a mantindre una important cohesió interna
gràcies a l’expansio de la seua llengua, el llatí , del seu sistema legislatiu, el
dret romà, i de la seua religió, capaç d’incorporar influències d’altres cultes a
mesura que les fronteres s’eixamplaven. Astó explica que llengües com la nostra
provenen del llatí, concretamen del llatí vulgar, el llatí del poble que es parlava
en les diferents regions de l’Imperi. Ès a dir, els romans dominen Europa (1ª
arribada), i són els que porten la llengua, tradicions,…
L’imperi Romà va experimentar grans canvis i es va dividir en dos: l’Imperi Romà
d’Orient i l’Imperi Romà d’Occident.

⁃ L’ETAPA VISIGÒTICA A L’AL·LANDALUS

Davant de l'afebliment de l'imperi, els gots (poble germànic), van envair la

península Ibèrica i va
donar origen al regne visigot. (dura 2 segles). (Es romanitzen i no imposen la seua
llengua).
Va ser la 2° arribada, fins al començament del s. VI que va arribar la 3° pels
arabs.
Els árabs fan una invasió pel sud d'Europa. Un poble que havia mamprés una politica
d'expansió religiosa (l'islam), i cultural (la llengua àrab, técniques
agràries...). Va dominar part del nord d'Àfrica i durant uns segles, la península
Ibèrica la qual experimentà un procés d'arabització al territori d'Al*làndalus.
(cultura romana i llati per àrab, territori sota domini musulmà)
Resum:
en 4 dies els arabs se fan amb tota la península menys la franja nord. Imposen els
seus sistemes, organs... I com més al sud, més arabismes.

⁃ EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES PENINSULARS

Els arabs no van ocupar tota la península ibèrica, els van desplaçar de les zones
muntanyenques del nord on es van formar diverses entitats territorials (regnes i
comtats), caracteritzades
per la religió cristiana, l'ús del Ilati clàssic i l'ús de parlars derivats del
llati vulgar per a la comunicació quotidiana. En
aquesta franja septentrional es van desenvolupar les llengües romàniques de la
península ibérica. Al voltant del segle X, els territoris cristians comencen a
prendre consciència de la seua personalitat cultural i senten que parlen una
llengua diferent del llati. Pren el nom de
romanç o vulgar, per diferenciar-lo del Ilati.

⁃ FETS HISTÒRICS

878: Guifre el Pilos reunifica els comtats catalans.

1031: divisió dels musulmans en taifes. (bó per als cristians)
1137: Ramon Berenguer VI i Peronella d'Aragó es casen i donà lloc a la unió
dinastica dels comtats catalans iel Regne d'Aragó, naix aixi la Corona d'Aragó.
Però mantenen al Ilengua, els costums i la Ilei.
1148: 1° expansió cap al sud. Balaguer, Tortosa i Lleida.
1212: Batala de Navas de Tolosa. Derrota musulmana, 1º gran victoria cristiana.
1213: Batalla de Muret, en aquesta batalla es perd Occitania i mor el rei Pere,
pare
de Jaume I. S'abandona l'expansió cap al sud.
1229: Jaume I conquesta les Illes Balears, convertin-se en el 1° rei amb terres
d'ultramar.
1230: unió dinastica de Castella i Lleó per casament dinastic.
1232-1245: campanya militar per conquerir València. Jaume I conquesta Castelló i
València.
1240: entra a la capital, Jaume I funda el Regne de València i li otorga uns
privil*legis: -una legislació propia (Els Furs), -institucions propies (Les Corts),
al- religió cristiana i -Ilengua icultura catalana.
SEGLE XIII: segle de la reconquesta, a excepció de Granada.
SEGLE XIV: expansió pel Mediterrani de la Corona d'Aragó (Nàpols, Sicilia...).
Pesta negra a
Europa.
SEGLE XV:
1410: mor el rei Marti Il'Humà sense hereus.
1412: gràcies al compromis de Casp, Ferràn d'Antequera es proclama com a nou rei.
Procedia de la dinastia castellana dels Trastàmora.
1492: descobriment d'Amèrica. Casament dels reis católics. Invenció de la imprenta.
Conquesta de Granada. Expulsió dels moriscos.

⁃ NAIXEMEN DE LA CORONA D’ARAGÓ

La Corona d'Aragó va naixer gràcies al casament dinàstic de Ramon berenguer VI i

peronella d'aragó. 1137.
Guifré el Pilós reunifica els comtats catalans i designa al seu fill com hereu, per
tant, fa a una dinastia, El Casal de Barcelona. Borrell I (net de Guifré) trenca el
vassallatge amb el rei dels francs perqué no rep cap ajuda quan el necesita.
1031:divisió dels musulmans en Taifes.
El rei Pere, pare de Jaume ,I mor en la Batalla de Muret i la Corona d'Aragó perd
Occitania per tant, Jaume I s'expandeix cap al sud i cap a la mar.
Jaume I funda el Regne de València el 1240.
Repoblació: catalans i aragonesos van repoblar el regne i van arraconar al llengua,
la religió i la cultura àrab. Aixo explica la diversitat lingüística que hi havia
en el territori valencia. Conseqüència: l'àrab no va desaparèixer fins al segle
XVI, quan van expulsar als moriscos.
La presencia arab ha deixat gran empremta en el nostre lèxic.
 ⁃ L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ:

Reconquesta (s. XIll): la resta de regnes cristians del nord de la península

Ibèrica s'expandeixen cap als territoris d'Al*Andalus, això permet l'extensió
territorial d'altres Ilengües romaniques (galec, asturlleonès i castella).
Expansió pel Mediterrani (s. XIV): la Corona d'Aragó va ser una de les potències
económiques i polítiques del Mediterrani, va incorporar als seus dominis les illes
de Sardenya i Sicilia, a més de Napols. Va viure un període de creixement economic
i politic.

⁃ LA LLENGUA I L’ADMINISTRACIÓ
El regne de Valencia va incorporar el català com llengua de l’administracio. 3
textos administratius:
⁃ llibre del repartiment.
⁃ Llibre dels furs: és l’ordenament juridic del regne de valencia, que va
a estar vigent fins als Dectrets de Nova Planta 1707.
⁃ Llibre del Consolat de Mar.
Aquests llibres demostren que a la Corona d’Aragó volien crear un model de llengua
comuna. Sobretot a partir del regnat de Pere el Cerimonios, aquest model es va
consolidar gracies a l’activitat de la Cancelleria Reial.

2. LA SOCIETAT FEUDAL

Els regnes cristians peninsulars (Lleó, Castella, Navarra, Aragó iComtats

catalans), es caracteritzaven per una cultura d'herència romana, teocèntrica i
feudal. El sistema feudal implicava la
divisio del territori en feus, cadascun dels qual tenia un senyor i un vassall.
Acanvi de proteccio, el senyor exigia: fidelitat, part de la collita dels vassalls,
pagar impostos i satisfer-li altres prestacions.
TRES ESTAMENTS:
⁃ Noblesa: defensava les seus propietats i dels seus vassalls. Establien
relacions jerarquiques
entre ells. Existen nobles més importants que el propi rei.
⁃ Clergat: es dedicava a l'oració il'evangelització.
L'alt clergat tenia uns privilegis semblants als
de la noblesa i actuaven com a senyors, en canvi, el baix clergat, vinculat a les
parroquies, s'assemblava més al poble pla.
⁃ Poble pla (serfs): servien als senyors. També hi havien diferncies
socials. La societat medieval permetia l'esclavitud. Els esclaus no tenien cap
libertat individual i eren objecte de compravenda.

⁃ LA REVOLUCIÓ DEL S. XII

Gran esplendor econòmic i època dels grans viatges espirituals

(Roma, Compostela...)
Durant la baixa edat mitjana va experimentar la revolució del segle XII
Lentament, el sistema feudal va començar a cedir part del seu poder en benefici
dels la burgesia, nascuda en ciutats comercials de molts llocs d'Europa, lliures de
obligacions de vassallatge i més dinàmiques en termes economics.
La principal llengua de cultura europea continua sent el llatí, però les Ilengües
romàniques van començar a ocupar més àmbits d'ús, en especial la literatura i
l'administració.
Tots els canvis van contribuir a la consolidació de nous estats, com ara la Corona
d'Aragó, amb un sistema legal propi i usos culturals i lingüístics diferenciats
La baixa edat mitjana implicarà la progressiva reducció territorial de Al-Andalus,
fins a la conquesta del Regne de Granada per part dels Reis Catolics del segle XV.

3. LA POESIA MEDIEVAL
La poesia de la baixa Edat Mitjana está marcada per la doble influència árab i
cristiana. Al nord de la península Ibèrica (domini àrab molt breu), va florir la
poesia trobadoresca. Originada a Occitània, el seu influx va a arribar al nord
d'Italia, i amb Sant Jaume es va estendre per la Corona d'Aragó fins a arribar a
Galicia.

4. RAMON LLULL

1. IMPORTANCIA: considerat un dels escriptors més importants de la

literatura catalana i universal. Un místic, filòsof escriptor extraordinari i un
viatger incansable.
2. VIDA (dividida en 3 etapes):
⁃ Joventut (fins als 30 anys): noble, casat, nascut en Mallorca (familia
a Barcelona), instal*lada arran de la conquesta de Mallorca. Du a terme una
privil*legiada vida (terres, possessions...) Té fills, escriu poesia trobadoresca
perqué li pertoca en el seu estatus.
⁃ Maduresa (dels 30 fins als 40 anys): experimenta una profunda crisi
espiritual a partir de les
⁃ 5 visions de Crist en la Creu durant 5 nits seguides, la qual es
conduirà a una auténtica conversió religiosa. Abandona la seua familia, les seues
terres i propietats, per dedicar-se a
⁃ l'estudi, la reflexió i l'escriptura.
S'hi proposa un triple programa vital:
⁃ Predicar i convertir infidels.
⁃ escriure Ilibres (ser savi).
⁃ Fundar escoles i monestirs.
Tot amb un mètode nou: la raó, és a dir, convèncer per la raó.
- Bellesa (dels 40 anys als 80), és l'etapa més creadora i fructifera. S'entrevista
amb papes i reis, col-labora amb les universitats, viatja molt, i és més, gaudeix
de gran prestigi en vida.
Un home molt valorat en vida en Europa.
En conseqüència, dedica tota la seua vida a servir Déu i predicar l'ideal cristià
de pobresa amb base franciscana (St. Francesc d'Assís)
3. LLENGÜES:
⁃ Català: llengua pròpia, materna i llengua de la Corona d'Aragó.
⁃ Llati: Ilengua de cultura d'Europa i de l'església.
⁃ Arab: per convertir infidels.
⁃ Occità o provençal: llengua de la poesia trobadoresca.

4. OBRA:
És l'autor d'una extensa obra de temática variada, per exemple, filosòfica,
didactica, narrativa, mistica, de la qual se'n conserven més de 250 titols.
DUES OBRES NARRATIVES (ESCRITA EN PROSA):
Libre d'Evast e Aloma e de son fill Blanquerna: és la més important. És un jove
varó que recorre el món a la recerca (búsqueda) de l'ideal cristià. Les seues
aventures no són militars, sinó espirituals. L'autor fa la biografia sencera del
protagonista, des dels seus orígens
familiars fins l'extrema bellesa.
La novel la s'estructura en 5 parts que corresponen als estats del cristia
perfecte:
⁃ Matrimoni (pares)
⁃ Religiós (monjo i abat)
⁃ Bisbe
⁃ Papa
⁃ Ermità (ja ho ha aconseguit tot i abandona la seua vida per a dedicar-
se a la vida del ermitana).
Per tant, reprodueix l'estructura i les característiques de la novel la de
cavalleria.
Dins del Blanquerna, apareix el Libre d'Amic e Amat, que és una guia de la vida
contemplativa (recerca de Déu) adreçada als ermitans. Consta de 366 versicles, un
per a cada dia de l'any que representen un dialeg entre: L'amic: és l'home
(l'ermità) i L'Amat: és
Déu. Entre ells dos està l'amor

5. OBJECTIU:
Ramon Llull fa servir (utilitza) la literatura com a vehicle de difusió dels seus
ideals de cristiandat amb una base d'espiritualitat franciscana (exaltació de la
pobresa).

6. FINALITAT:
Didàctica o moralizadora, pretén educar i ensenyar a base de exemples que solen ser
histories dins unes altres histories amb una estructura de cercles concentrics.

7. CONCLUSIO:
Ramon Llull du a terme una empresa idiomática extraordinaria. És considerat el
creador de la prosa catalana moderna en construir un model de llengua culta i
literària. És el primer escriptor que fa servir el català per a tractar disciplines
(matèries) cultes com la filosofia, les ciències... que fins aquell moment s'havien
escrit en llatí.
De manera que porta a terme una tasca de renovació lèxica, creant paraules noves
(neologismes) o partir del Ilatí o àrab.