Socials

1
 Socials

Baixa edat mitjana:

La baixa edat mitjana comença al segle X i acaba a finals del segle XV. És la segona
etapa de l’edat mitjana.

Des del segle XI:

• Augmenten les terres o les superfícies de cultiu =
• +producció i increment de la població.
• + excedents
• +intercanvis comercials
• increment economia
• creixement de les ciutats medievals
• Ressorgeixen el mercat i les fires

A mitjan segle XIV :

Període de crisi econòmica i demogràfica
• Males collites
• Guerres, com la guerra dels 100 anys. (França contra Anglaterra)
• Epidèmies, com la pesta negra
FER ESQUEMES

El renaixement de les ciutats

Causa del renaixement de les ciutats:

• Augmenten les produccions agrícoles

• població i +intercanvis econòmics entre el món rural i món urbà. Els pagesos
venen els seus productes a la ciutat (excedents). Els pagesos compren
productes artesans a les ciutats.
• Innovacions tècniques: producció artesania: teixits (llana)
• Els mercats i les fires: són més habituals.
• Fira: menys habituals i més especialitzada. Més grans i acudia més gent, se
celebraven torneigs.
• Mercat: més habituals i venien de tot. Comencen a celebrar-se menys
• Reis donen privilegis als habitants de les ciutats: Com per exemple pagar
menys impostos.
• Apareixen els burgesos i els gremis:
• Burgesos: Nova classe social dedicada al comerç. Tenen més diners que la
resta de població no privilegiada.

2
 Socials

• Habitants d’un burg (ciutat que ha aparegut o crescut gràcies al comerç)

• Gremis:
• Associacions d’artesans d’un mateix ofici que s’ajuden entre si
• Controlen els preus i horaris per evitar la competència
• Tindran poder polític dintre de les ciutats.
• Seria com el més semblant a un sindicat d’avui dia
FER ESQUEMES

Ciutats medievals

• Estaven pensades per estar ben comunicades, sobretot per finalitats comercials.
• Gairebé totes les ciutats tenien muralles, aquestes estaven envoltades torres de
defensa.
• Davant de la muralla hi havia un fossar, aquest es podia omplir d’aigua desviant un
riu o una mena de canal. No totes les ciutats tenien la fossa plena d’aigua. També
cal destacar que és impossible que hi hagi animals en aquesta aigua (NO hi ha
cocodrils).
• Els carrers no seguien cap ordre, era una trama irregular.
• Els carrers són estrets, foscos i bruts.
• Normalment, els carrers no estaven empedrats, eren carrers de sorra
• Les ciutats s’organitzaven per barris, alguns només eren habitats per gent o d’una
religió concreta o d’un origen concret.
• La gran majoria de població eren serfs
• El barri de Jueus rebia el nom de Call
• Normalment, els artesans s’agrupaven tots en un mateix carrer
• Al centre, trobem la plaça central o major. És un punt principal en el qual trobem
l’ajuntament, catedral i també palaus senyorials (cases dels nobles importants).
Aquí se celebraven les fires i mercats.
• A l’interior de la ciutat també trobem esglésies més petites, algun convent, algun
hospital, tallers dels artesans, hostals, tavernes (aquestes dues últimes a vegades
eren el mateix edifici), universitats, a la part més alta de la ciutat trobem la fortalesa
o el palau reial (on vivia el rei o noble amb més poder).
• Les cases no eren gaire altes, tenien com a molt tres o quatre pisos, estaven totes
atapeïdes i estaven construïdes sobretot de fusta i pedra.
• En algunes ciutats es van aprofitar les estructures romanes per construir les cases,
un exemple és la plaça de Lucca, Itàlia.

3
 Socials

• Totes les ciutats tenien com a mínim tenien dues, tres o quatre portes d’accés que
durant la nit es tancaven, per assegurar-se que ningú entrés. Per entrar, havies de
pagar un peatge
• De vegades, algunes ciutats tenien un port
• A fora de la ciutat trobem camps de cultiu, també trobem les cases dels pagesos
que cuidaven aquests camps, també podem trobar un monestir, i fora de la muralla,
també podem trobar cases o algun barri (Barri fora de la muralla: raval)
• Als ravals vivien gent estrangera o gent amb pocs recursos
• Normalment, a la nit la gent no sortia del seu habitatge.

Fer esquema*

4
 Socials

Marc polític baixa edat mitjana

A poc a poc els reis comencen a tenir més autoritat i més poder cap als nobles
Els reis comencen a enfrontar-se a aquesta noblesa
Per concentrar aquest poder i unificar territoris:
• Guerra
• Matrimoni
Els reis comencen a tenir més poder que els nobles i utilitzen aquestes estratègies.
L’origen dels estats moderns (època moderna) comença a la baixa edat mitjana.

Anglaterra i França
Durant la baixa edat mitjana França i Anglaterra es van enfrontar en una guerra, aquesta
anomenada la guerra dels Cent anys (116 anys).
L’origen del conflicte el trobem en el fet que Anglaterra controlava la meitat de França i
aquesta el que volia era controlar aquest territori. El rei d’Anglaterra era vassall del rei de
França i tenia molts feus. Joana d’Arc, segons ella, Jesucrist li havia dit que havia de
dirigir la guerra per portar la victòria de França. Com era dona, la van trair i cremar
aberrantment i injustament considerant-la bruixa.
França:
• Aconsegueixen expulsar als anglesos i pel tant guanyar la guerra
• Es recuperen de les conseqüències de la guerra dels Cent anys sota el regnat dels
Valois, gràcies a aquesta.
Anglaterra:
• A més a més de perdre la guerra, van patir una guerra civil anomenada la guerra de
les dues roses. Lancaster contra York.
• Es van poder recuperar d'ambdues guerres gràcies a la dinastia dels Tudor.

Sacre imperi Romanogermànic

• Deixa de ser una unitat política des de mitjans del segle XII
• Els Habsburg són una família amb molta importància a l’època moderna, amb molt
de poder perquè van ampliar el sues territoris.

Península Itàlica
Al nord, trobem les repúbliques urbanes com Gènova i Venècia, que es dedicaven al
comerç.
En la part central, el control el portava l’església.
Al sud, hi havia els regnes de Nàpola *completar martes

5
 Socials

Península Ibèrica

• Territori musulmà: Entren al 711 dC a la península Ibèrica, van estar en aquell

territori fins a l’any 1492. REVISAR FASES
• Califat Omeis: El califat d’Omeia es va anant expandint per la península
Ibèrica fins que al 720 controla tota la península Ibèrica. El califat d’Omeia va
desaparèixer arran què els Abbàssides els van fer fora.
• Emirat Còrdova: El príncep Abd-El-Rahman I va aconseguir fugir per l’imperi.
Es va declarar Emir (príncep/governador polític) i va crear l’Emirat de Còrdova.
L’emirat de Còrdova era políticament independent de l'imperi dels Abbàssides,
però encara depenia del califa en aspectes religiosos.
• Califat Còrdova: L’emirat de Còrdova amb el pas del temps es va anar
convertint en Califat de Còrdova, gràcies a Abd-El-Rahman III. Abd-El-Rahman
III el que volia era independitzar-se del Califa. La diferència ara és que
posseeix el poder polític i també el religiós. El
• Taifes: Califat de Còrdova es fragmentarà, els governadors de les províncies
del Califat de Còrdova es declararan reis del seu territori. Els cristians aprofiten
que les Taifes són dèbils perquè estan barallant-se i així expandir-se per la
península Ibèrica.
• Almoràvits: Les regnes de Taifes van arribar a la conclusió que no es podien
seguir barallant. Al sud d’Àfrica hi havia els Almoràvits, les Taifes parlen amb els
Almoràvits i acorden a intercanviar-se el territori, d’aquesta manera, els
cristians no conqueriran la península Ibèrica. Van aconseguir frenar als
cristians, però els Almoràvits eren molt intransigents amb la religió, és a dir,
molt ortodoxos. Van començar a aparèixer revoltes pel tema de la religió. A tots
els territoris governats els Almoràvits.
• Almohades: Dintre del territori dels Almoràvits va aparèixer un poble que
s’anomenaven els Almohades. Van aprofitar-se de les revoltes i van conquerir
el territori dels Almoràvits. Els Almohades duren molt poc,
• Regne de Granada: Els Almohades van durar molt poc en el poder i va haver-
hi un altre cop una fragmentació política, van aparèixer unes altres Taifes. Els
cristians van aprofitar per conquerir encara més territori. L’últim regne musulmà
que va aguantar a la península Ibèrica va ser el regne de Granada. El regne de
Granada va aguantar fins a l’any 1492, va ser conquistat pels reis catòlics. Ara
a la península Ibèrica perdura cultura àrab com les paraules.

• Territori cristià:
El regne d’Astúries, una vegada va conquerir la ciutat de Lleó el regne d’Astúries es
va convertir en el regne de Lleó. Del regne de Lleó, va aparèixer un nou regne,

6
 Socials

aquest regne es va anomenar un nou regne de Portugal. Aquest va néixer del

regne de Lleó i va anar conquerint territori dels musulmans fins al sud. Durant la
baixa edat mitjana el regne de Navarra va estar influenciat pel regne de França i
amb el regne d’Aragó. El regne de Navarra a principis de l’època moderna (1526)
serà conquerit per Castellà. El regne de Castellà va aparèixer del regne de Navarra
i durant l’edat mitjana el regne de Castellà va créixer i es va fer poderós. Un rei
important va ser Alfons el X el savi, va ser un bon rei perquè va fer una bona gestió
de l’economia, va reformar les lleis i va promoure la cultura. El regne de Castellà va
créixer i en un moment determinat el regne de Castellà s’uneix amb el regne de
Lleó. A finals de l’edat mitjana el regne de Castella i Lleó era el regne més gran i
poderós de la península Ibèrica. El regne d’Aragó, i els comtats catalans es van
unir en el segle XII i van crear el que anomenem com Corona d’Aragó o Corona
catalanoaragonesa. Van conquerir territoris els Musulmans per arribar a l’actual
Múrcia.

• Unió reis catòlics

• Unió escut d’Espanya

El regne més poderós i important és el regne de Castella i Lleó, la monarca que

governava aquest territori era Isabel de Castella. L’altre regne important és la corona
d’Aragó, que és producte de la unió de dos territoris. La corona d’Aragó era governada per
Ferran d’Aragó. Ferran d’Aragó i Isabel de Castella van contraure matrimoni, però van fer
una unió dinàstica però no territorial, això vol dir que es van casar, van unir les famílies,
però els territoris no es van unir. Cadascú dels territoris va mantenir la seva llengua, va
mantenir les seves lleis, la seva pròpia moneda i també va mantenir les seves
institucions.
Amb aquesta unió no es crea el regne d’Espanya, el regne d’Espanya neix a l’etapa
moderna.

Economia

Els mercats i les fires eren punts d’intercanvi comercial que van tenir molta importància en
la baixa edat mitjana.
A la baixa edat mitjana el comerç a llarga distància va tornar a estar present per tota
Europa, també es comerciava amb el nord d’Àfrica i amb l’Àsia. A l’Europa de la baixa
edat mitjana trobem tres zones comercials:
• Zona mediterrània: Hi havia comerç per tot el mar Mediterrani i també entre el nord
d’Àfrica i els regnes d’Europa que estaven a Àfrica i sobretot i hi havia comerç entre
les ciutats italianes i el Pròxim Orient.

7
 Socials

• Mar del Nord: destaquem la lliga de Hansa que és una organització de ciutats que
tenien port i que col·laboraven i s’ajudaven entre si per obtenir més beneficis
econòmics.
• Zona d’Itàlia: feia de pont entre la zona mediterrània i la del Mar del Nord. Era
l’intermediari.

Marco Polo és un exemple de comerç que hi havia entre Europa i Àsia. Marco Polo va
néixer a Italià concretament a la ciutat de Venècia, la seva família es dedicava al comerç i
amb disset anys va decidir acompanyar al seu tiet en un viatge que duraria 8 anys. Va
travessar tota l’Àsia central fins a arribar a la Xina, allà va estar treballant per l’emperador
de la Xina, l’emperador va veure que Marco Polo podria aprofitar alguna cosa de Marco
Polo, i per això va treballar amb ell. Marco Polo tornà a Venècia. Marco Polo va deixar per
escrit el seu viatge i també en va fer d’altres, a més a més diuen que Marco Polo va portar
alguns coneixements de la Xina.

La ruta que travessava tota l’Àsia per arribar a Europa és la coneguda com la ruta de la
Seda. Per la ruta de la Seda no es transportaven només tota mena de mercaderies, sinó
que amb aquesta ruta també viatjaven idees, coneixements i tecnologia; la Xina estava
molt avançada tècnicament i tot això arribava a Europa amb la ruta de la Seda, Marco
Polo és un ximple mercader i un excel·lent exemple d’aquest tipus de comerç a llarga
distància.

A la baixa edat mitjana va succeir uns esdeveniments que van facilitar un intercanvi
comercial però també cultural entre Europa i l’Orient. Aquests esdeveniments s’anomenen
les Croades, les croades són expedicions militars de caràcter religiós ordenades pel papa
de Roma amb l’objectiu de lluitar contra els infidels i recuperar Terra Santa (Palestina; lloc
on Jesús va viure, néixer i morir) les croades fan referència a la creu de Jesús perquè els
homes i les dones que anaven a lluitar contra els infidels anaven en nom de Déu. Les
persones que viatjaven en una croada s’anomenaven creuats, ja que portaven creus als
seus vestits. Les croades van fer possible en gran part el comerç a llarga distància. El
papa per justificar les croades amb la frase en llatí “Déus Vult” això significava que era la
voluntat de Déu.

Els reis i nobles cristians viatjaven a Terra Santa per tenir una bona relació amb el Papa,
perquè el Papa els havia assegurat que els seus pecats serien perdonats si viatjaven a
Terra Santa i també per obtenir territori. Els no privilegiats viatjaven a Terra Santa per
millorar les seves condicions de vida, però també ho feien per un motiu religiós i és que
viatjar al territori i als llocs on havia nascut, viscut i mort per a un cristià era molt important.
Feien una peregrinació.

8
 Socials

Els cristians, quan van arribar a Terra Santa van crear uns regnes cristians, el més
conegut és el regne de Jerusalem. Aquests regnes cristians no van durar gaire i al segle
XIII dC el regne musulmà tornarà a conquerir el territori. Els cristians van crear ordes
religiosos militars, aquests monjos soldats van aparèixer per protegir als peregrins que
venien a Terra Santa i també protegir els llocs religiosos. Les croades tenen inici quan els
musulmans ocupen el territori religiós dels cristians i van anar guanyant territori bizantí.
Oficialment, va haver-hi 8 croades, aquestes croades es donen entre el segle XI i el segle
XIII.

Les croades van ser útils, sobretot per afavorir l’intercanvi comercial però també sobretot
l’intercanvi cultural entre europeus i musulmans.

Crisi de la B.E.M.

A partir del segle XIV s’atura el creixement econòmic i demogràfic i comença un llarg
període de crisi a Europa.

Les causes d’aquesta crisi són:

• Descens de la producció agrícola: Les terres ja no produïen més aliments, hi havia

escassetat d’aliments.
• Guerres: la guerra dels cent anys per exemple.
• Epidèmies: hem de destacar la pesta negra, que és la més mortífera.
Tot això provoca una gran mortaldat

La pesta negra també es coneix com a pesta bubònica, va arribar a Europa l’any 1347.
L’origen d’aquesta epidèmia va ser la Xina, va arribar per la Ruta de la Seda. Uns
mercaders genovesos són els “culpables” de portar la pesta negra a Europa.

*agegar final