[s]

SEMPRE

* SS / Ç / SC (“sc” sonen juntes com a [s]) (cassola, peça, escenari; però bosc)

* C (quan sona com una “s”) (Cecília; però, en canvi, cuina)

INICI DE PARAULA

* S a començament de paraula (primera lletra) (s’havia seguit, serp)

ENMIG DE PARAULA

* S entre consonant i vocal, en aquest ordre

(excepte DINS, TRANS i FONS) (cansat; però enfonsat)

* S davant de consonant sorda (distància, escapar)

FINAL DE PARAULA

* S a final de paraula (última lletra) com a paraula aïllada, davant de consonant sorda o davant
de pausa (signe de puntuació) (es / és tonto / Ho és, vale? )

CONSONANTS SORDES: Recordar “Capità feixista”  Consonants que sonen com a [k], [p], [t],
[f], [ ʃ ], [s*]

* [s] només en els casos exposats.

 [z]
SEMPRE

*Z (zero, onze)

ENMIG DE PARAULA

* S (entre vocals, sempre) (casa)

* S abans de consonant sonora (esdevenir, desmai, desviar)

* S de les partícules DINS, FONS, TRANS

seguida de vocal o consonant sonora (endinsar, enfonsar, transmetre)

FINAL DE PARAULA

* S a final de paraula (última lletra) només quan la següent paraula comença per vocal, H
muda o consonant sonora, sense pausa enmig (es amic / poques hores / es van alegrar)

CONSONANTS SONORES: Consonants que NO sonen com a [k], [p], [t], [f], [ ʃ ], [s*]

* [s] només en els casos exposats.

 [ʒ]
*J (jardí, majestat; però Javi)

*G (màgia; però guineu, regalar)

* Dígraf1 IX final + paraula començada per:

vocal / consonant sonora (calaix obert, peix blau)

[dʒ]
* TJ / TG entre vocals (Platja, viatges)

* IG / TX final + paraula començada per:

vocal / consonant sonora (Vaig anar, vaig nedar, despatx moblat)

[ʃ]
* X: ATENCIÓ, MOLT IMPORTANT: únicament el so xeix (és aquell que es fa servir per
demanar silenci)  (xocolata, enganxar) “[sh]ocolata”, “engan[sh]ar”

** EXCEPCIONS, que NO corresponen al so [ʃ]:

 La X que sona [ks] : fax, fènix, taxi... (no sonen “fa[sh]”, “fèni[sh]” ni
“ta[sh]i”, sinó “fa[ks]”, “fèni[ks]” i “ta[ks]i”).
 La X que sona [gz]: Aquest so [gz] el trobem a les paraules que comencen
per: “hex” / “ex” + vocal / H muda / consonant sonora:
Hexàgon, examen, exhaustiu, ex-libris (no sonen “he[sh]àgon”,
“e[sh]amen”, “e[sh]austiu”, “e[sh]libris”, sinó “he[gz]àgon”,
“e[gz]amen”, “e[gz]austiu, “e[gz]libris”).

* IX (dígraf), darrere de A, E, O, U (caixa, reixa, coixa, cuixa, calaix, peix).

Important: a part de la “x”, cal subratllar també la “i”.

EXCEPCIÓ: Dígraf IX final + paraula començada per:

vocal / consonant sonora (calaix obert, peix blau)

En aquest cas, al dígraf “ix” li correspon el so [ʒ], com hem vist abans.

[tʃ]
1
Dígraf: dues lletres que representen un únic so.
* TX a principi de paraula: txec

* TX enmig de paraula: butxaca

* TX a final de paraula, sempre i quan a continuació NO hi hagi un

contacte amb una paraula que comenci per vocal o consonant sonora:

despatx.

despatx petit (la “p” és consonant sorda)

En canvi: Despatx antic / despatx blau (en aquestes, “tx” tindria el so [dʒ]).

* IG darrere de A / E / O / U: maig, boig...

* IG a final de paraula, sempre i quan els derivats es formin amb les

grafies G / J / TG / TJ:

faig  fageda

assaig  assajar

desig  desitjar

lleig  lletgesa

Compte! Recordeu que si “ig” està en contacte amb una altra paraula que
comença per vocal o consonant sonora, el so llavors és [dʒ]:

Maig esplèndid