QÜESTIONS PER COMENTAR EL TEXT:

Val més dedicar les hores de català a l’estudi de l’anglès PAU juny 2008

1.-Comenta el títol del text. És temàtic? Coincideix amb l’opinió de l’autor?

2.-És un text complet o un fragment?

3.- Paràgraf per paràgraf extrau les idees principals i assenyala l’estructura.

4.-Quina és la idea principal o tesi que ens vol transmetre l’autor?

5.-Fes un resum (Recorda no has d’utilitzar frases textuals i ha de ser objectiu)

6.-A quin Àmbit pertany? Raona-ho.

7.- Quines funcions del llenguatge apareixen?

8.- Hi ha presència o absència de l’emissor? On? Per què?

9.-Quines altres veus apareixen al text?

10.-Quins connectors trobem i de quin tipus són?

11.-És un text objectiu o subjectiu? Raona-ho.

12.-Quin nivell de llenguatge utilitza l’autor?

13.- Explica l’ús de la cursiva.

14.-Es pot relacionar aquest text del 2001 amb algun tema d’actualitat
QÜESTIONS PER COMENTAR EL TEXT:

Val més dedicar les hores de català a l’estudi de l’anglès PAU juny 2008

1.-Comenta el títol del text. És temàtic? Coincideix amb l’opinió de l’autor?

El títol “Val més dedicar...”no és un títol temàtic ja que Tuson utilitza aquesta opinió
que tenen algunes persones, entre les quals no s’inclou, per introduir la importància de
mantenir la diversitat lingüística. Per tant, es tracta d’un títol suggeridor, introductori,
que pretén cridar l’atenció.

2.-És un text complet o un fragment?

A peu de pàgina apareix que és un fragment (les pàgines 63-64) d’un llibre: Una imatge
no val més que mil paraules. A més a més, tipogràficament apareix una marca que
significa que entre el segon i el tercer paràgraf s’ha suprimit una part.

3.- Paràgraf per paràgraf extrau les idees principals i assenyala l’estructura.

Des del punt de vista extern el text està dividit en tres paràgrafs i un títol que enllaça
amb el primer paràgraf.
Pel que fa a l’estructura interna en ser un fragment, no té una estructura clara.
Tanmateix, podem dividir el text en tres parts:
En la primera, que correspon amb el primer paràgraf, l’autor a partir del títol realitza
una sèrie de preguntes retòriques per introduir la qüestió de la utilitat de les llengües en
l’ensenyament.
En la segona part, l’autor realitza un plantejament ecològic per a la conservació del
medi natural, plantes i arbres i com aquesta qüestió es vista positivament per la gent
En el tercer paràgraf, l’autor contraposa l’esperit ecologista respecte a la natura front al
poc esperit conservacionista respecte a les llengües.i exposa dades sobre la desaparicíó
lingüística. I acaba amb la conclusió que per als humans no és positiu perdre la
diversitat.

Podem dir, per tant, que el text presenta una estructura sintetitzant o inductiva, ja que la
tesi de l’autor apareix en aquest apartat final.

4.-Quina és la idea principal o tesi que ens vol transmetre l’autor?

La tesi de l’autor és que a nivell general la diversitat lingüísitca és positiva i cal

mantenir-la i, per tant a nivell particular caldrà dedicar hores d’estudi al català
5.Fes un resum (Recorda no has d’utilitzar frases textuals i ha de ser objectiu)

Davant el plantejament de dedicar les hores de català a estudiar anglés hom s’hauria de
qüestionar quina és la finalitat de les llengües en l’educació.
Cal fixar-se que si els ecologistes alerten sobre la pèrdua de la diversitat dins de la
natura , la gent responsable veu el perill i està d’acord en el manteniment de les espècies
animals i vegetals, en canvi, encara que hi ha nombrosos linguistes que donen dades
sobre de la desaparició de les llengües no s’aplica el mateix criteri ecològic i anem cap
a un futur d’homogeneització de la societat.

6.-A quin Àmbit pertany? Raona-ho.

El text pertany a l’Àmbit acadèmic. En primer lloc, està estret d’un llibre que tracta la
qüestió de les llengües.
En segon lloc, és un text preparat, l’autor fonamenta el seu discurs en arguments
d’autoritat: les veus més responsables (l.11); la professora Carme Junyent (l.16); els
experts creuen (l.17).
A més a més és un text escrit majoritàriament en tercera persona i formes impersonals:
Hi ha qui s’exclama..., (l.7), s’aixequen veus (l.9), també la perífrasi d’obligació
impersonal “Cal defensar. Encara que també apareix el plural de modèstia
“Començarem”(l.5).
També altres característiques que apareixen és que predomina la modalitat oracional
enunciativa (encara que apareixen interrogacions retòriques), nominalitzacions
(simplificació, uniformització), estil cohesionat per exemple tot el segon paràgraf amb
abundància de subordinació, coordinació i periodes oracionals llargs.

7.- Quines funcions del llenguatge apareixen?

Repassar les funcions del llenguatge.(pag. 306, Castellnou)
Al text apareixen les funcions referencial, ja que ens dóna informació, per exemple
sobre la mort de les llengúes; l’emotiva, perquè apareix opinió, és un discurs modalitzat.
També apareix la funció apel.lativa, en les preguntes retòriques i perquè l’autor ens
tracta de convéncer de la importància de mantenir la diversitat lingüística.
Alguns autors opinen que també apareix la funció metalingüística ja que hom utilitza el
llenguatge per parlar sobre el llenguatge.

8.- Hi ha presència o absència de l’emissor? On? Per què?

Al text apareixen marques de l’autor ja que l’autor utilitza en tres ocasions la primera
persona del plural: Començarem, podem, hem dit (es tracta d’un plural de modèstia
perquè es tracta d’un text acadèmic.

9.-Quines altres veus apareixen al text?

Cal introduir el concepte d’intertextualitat, polifonia, citacions.(pag. 309, Castellnou)
En primer lloc una veu anònima que introdueix un marca d’oralitat o col.loquialisme
(l.2) Després les veus dels ecologistes, veus responsables... en tot el segon paràgraf.
Finalment hi ha una citació d’un llibre de Carme Junyent i els experts lingüistes. Fins i
tot l’autor s’auto cita quan diu “hem dit més d’una vegada...” a la línia 15.
10.-Quins connectors trobem i de quin tipus són?
Al text trobem connectors oracionals que serveixen per organitzar les idees dins del
text. Per exemple, connectors d’addició: també, i , i doncs,
També connectors de contrast o adversatius perquè es tracta d’idees oposades “però”;
finalment, de causa-conseqüència o consecutives: doncs.
11.-És un text objectiu o subjectiu? Raona-ho.

És un text subjectiu ja que està modalitzat utilitza adjectius i substantius valoratius:

perill, pobres, responsables, un malson, esferidores...
Adverbis que expresssen opinió: malament; expressions on l’autor es vol reafirmar: “és
clar”. També apareix la ironia sobretot a la part final.

12.-Quin nivell de llenguatge utilitza l’autor?

Un nivell de llenguatge estàndard amb algun element col.loquial “home, no exagerem”.
Encara que predomina l’estandard culte: uniformització, clònics, ecosistema,
proteccionisme...

13.- Explica l’ús de la cursiva.

La cursiva apareix en la citació de llibres i també per marcar un canvi de llengua Do
you speak english?
14.-Es pot relacionar aquest text del 2001 amb algun tema d’actualitat

Cal tractar el tema de la Ciutadania en anglés .