Comentaris del text Els factors poltics.

Juny 2007

COMENTARI 1

Tot seguit anem a veure el comentari dun text extret dEsti Amorrortu, dun informe sobre les llenges del mn. Primerament anem a analitzar els aspectes ms destacats de la coherncia. Aix, el tema del text s com els factors poltics han derivat al llarg de tota una tradici colonitzadora en la prdua de moltes llenges. Aquesta idea principal juntament amb la resta configuren el resum: la causa poltica s la principal de la prdua de moltes llenges arreu del mn. Els fets que ms han contribuit a aquesta desaparici han sigut la colonitzaci que ha comportat una extensi i implantaci de cultura, costums i organitzaci per al territori conquistat i, per altre costat la formaci dels estats dEuropa que van seguir la concepci de un estat, una llengua que va produir la marginaci de moltes llenges als usos formals. Davant da els governs tracten dimplantar mesures que decidirn el futur de moltes llenges, siguen oficials o no. El text es pot estructurar quant a lestructura externa en un ttol temtic que ja anticipa i recull el tema del text, i quatre pargrafs; quant a lestructura interna podem diferenciar tres parts de manera clara: la introducci (lnia 1-2 fins mn) amb qu es comena el text i on es recull el tema que ms tard es desenvolupar: la poltica com conseqncia fonamental de la prdua de moltes llenges; el desenvolupament (de la lnia 2 fins la 17) que recull i explica de manera detallada els fets que ms han afectat i cuestionat la diversitat lingstica, destacant com a bsics la colonitzaci i la configuraci dels estats europeus i la conclusi (de la lnia 18 fins la 21) amb qu es tanca el text, proposa i comenta lactuaci dels

governs davant aquesta situaci lingstica, que sern els que tenen en la seua m el futur de les llenges. Pel que fa a lestructura temtica podem determinar que s anticlimtica per trobar-se el tema al comenament del discurs. I la progressi temtica s de tema constant perqu el tema s el mateix al llarg de tot el text encara que shi vagen afegint temes nous com largument de la importncia del procs colonitzador.

Una vegada comentada la coherncia textual passem ara a treballar els aspectes ms significatius de ladequaci. Lmbit ds del text s lacadmic ja que el seu carcter s didctic encarat a laprenentatge, a informar el lector, aix correspon amb un text especialitzat (gnere), s un informe sobre les llenges del mn. Podrem determinar que el seu registre s lestndard, el neutre i supradialectal que el podrem relacionar amb el receptor ample al qual va dirigit. Estem clarament davant un text expositivo-argumentatiu, ja que es combina lexposici dinformaci objectiva, clara i organitzada amb largumentaci, informaci subjectiva que aporta lautor. Cal remarcar que en aquest fragment predomina de manera clara lexposici (cosa habitual en un text especialitzat) amb qu es vol informar al receptor, donar-li informaci de la desaparici de moltes llenges aix com tamb de les seues causes. Largumentaci es manifesta poc al text, noms a la part final (on tampoc s massa explcit lautor). Aquesta objectivitat es justifica tamb amb el fet que lautor no siga una persona individual sin una organitzaci, la UNESCO. Aix, la finalitat del text ser, tenint en compte el tipus de text, informar el possible lector daquest procs cultural tan important, aix com de les

possibles solucions que poden decidir els governs. Tamb podrem dir que en menys mesura pretn orientar lopini del lector. En relaci amb la finalitat podem observar les segents funcions lingstiques al text: la funci referencial, que s la predominant, perqu s clara laportaci dinformaci objectiva, clara i precisa del tema tractat, la prdua notable de moltes llenges i la funci apellativa, perqu encara que no trobem marques explcites al text que ho corroboren, no hem doblidar que el tipus de text davant el qual ens trobem ni la seua finalitat. Pel que fa a les possibles veus que apareixen al text, a la polifonia, podem destacar quant a la realitat externa lautor model que deu ser una organitzaci (per tant, no s un autor individual) preocupada i interessada per la cultura de tot el mn; el lector model que s tota persona interessada pel tema que sanime a llegir el text; lautor real, que s el centre UNESCO de Catalunya, una organitzaci, i el lector real que seria jo mateixa. Una vegada analitzada la realitat externa passem ara a la realitat interna. Pel que fa a la presncia de lemissor (narrador) o del receptor (narratari) aix com duna tercera veu (enunciador) cal destacar que no es troba cap marca al text, cosa que, sens dubte, es deu a una clara intenci de donar objectivitat, un carcter general i universal al discurs. I sexplica amb la procedncia del text aix com tamb amb el seu autor, que no s un jo individual sin una funci, una organitzaci. Aquesta absncia demissor al text fa que els procediments modalitzadors, els quals marquen la subjectivitat del text, siguen quasi inapreciables. Noms podem destacar com significatius el lxic valoratiu amb el qual aquesta organitzaci valora all que diu, com ladverbi drsticament, els adjectius poderosos, prestigiosa, exclusiu, significativa o els

sustantius prestigi o pressi.

Podem afirmar doncs que s un text molt poc marcat per lemissor cosa que denotaria un clar predomini dels recursos impersonals, que serveixen per donar objectivitat, un carcter universal i general a all que es diu, per que en aquest cas tampoc est tan marcat. Destaquem ls de subjectes genrics com els governs (lnia 18). Abans de passar a la cohesi, cal destacar que el canal del discurs s lescrit, la qual cosa fa que el text siga preparat, elaborat previament, que lespai i el temps no siguen compartits per emissor i receptor i que estiga caracteritzat per lunidireccionalitat.

En tercer lloc passem a estudiar els trets ms importants de la cohesi, tant gramatical com lxica. La modalitat oracional predominant al text s lenunciativa ja que s clara lexposici dinformaci clara, objectiva i organitzada al llarg de tot el discurs. Els connectors sn un altre mecanisme de cohesi gramatical que organitzen i estructuren les idees del text. Destaquem com ms significatius el connector daddici a ms (lnia 19), el connector concessiu tot i que (lnia 15) i el connector causal a causa de (lnia 18). En quant a la disposici tipogrfica i textual podem destacar ls de la ratlla amb vaor explicatiu a la lnia sis o amb valor tamb explicatiu per ac a mode denumeraci dels diferents mbits a la lnia quatre i cinc, i ls de les cometes a la lnia nou, que recull una expressi que no s de la propia organitzaci que ha escrit el text (cita textual). Pel que fa a ls dels pronoms remarcarem ls del pronom aix de la lnia 13 amb qu es vol fer referncia a all que sha dit abans (la colonitzaci, els colonitzadors i ls de les llenges dels passos colonitzadors als mbits formals).

Quant a la cohesi lxica, el lxic ens fica en contacte amb lesfera de la realitat de la matria que aborda el text: la desaparici de moltes llenges per causes poltiques. Podem marcar les repeticions de llenges (1, 3, 12, 13, 19), de colonitzaci (13, 15) que responen a una clara intenci de lautor per marcar-les i aix fixar latenci del lector en elles. La famlia lxica de colonitzaci amb la paraula colonitzadors o el camp semntic de les llenges: oficials, assimilaci lingstica, llenges europees, llenges locals, ... Per ltim vaig a fer una valoraci crtica del text que ens ha ocupat. El text aborda un tema actual, encara que reavivat pels interessos dels poltics i no per la recuperaci duna cultura i costums prpies. s un tema dinters general perqu afecta tant els estats que duna manera o daltra han perdut la seua llenga com els passos colonitzadors que van imposar la seua tradici cultural. El text mha paregut interessant, tot i que, el fet que siga tan expositiu, que no estiga marcat per una visi personal i una clara implicaci al lector fa que el text perda molt. Aquest discurs es limita a exposar els fets daquesta important i significativa prdua lingstica des dun punt de vista objectiu i imparcial. Jo pense que la desaparici de llenges i la seua substituci per altres deu ser un tema molt important i delicat per als governs i en qu no es deuria manifestar els interessos dels poltics. Aix, sin saborda amb una certa objectivitat i tractant de deixar de banda certs pensaments no es solucionar el problema, perq ara els causants no sern els colonitzadors sin els poltics i els interessos, que en definitiva, sn el mateix.

Puntuaci obtinguda: 7

COMENTARI 2

A. Capacitat danlisi i sntesi del text

Aquest text, extret dun informe de la UNESCO sobre les llenges del mn, el podem resumir de la manera segent: els factors poltics sn la causa de la prdua de la diversitat lingstica, prova daix sn la colonitzaci dAmrica i frica on es va imposar ls de les llenges europees i la extensi del concepte un estat, una llengua que afect les llenges minoritaries. La colonitzaci va ser diferent segons la zona, per en tots els casos els colonitzadors van imposar la seua llengua. Actualment, les llenges tamb estan afectades per les decisions poltiques. El tema del text s la prdua de les llenges. Pel que fa lestructura externa trobem un ttol factors poltics, un text dividit en quatre pargrafs i la informaci sobre la font de la qual sha extret. En quant a lestructura interna podem agrupar els diversos pargrafs en tres parts. La introducci es correspon amb el primer i el segon pargraf del text en que lautor ens introdueix en el tema afirmant que sn els factors poltics la causa de la prdua de les llenges. A ms, cita dos fets que exemplifiquen a, aquests sn la colonitzaci del nou mn per part dels europeus i la creaci destats a Europa. La segona part abarca des de la linia 13 fins a la 17, en que lautor explica quines sn les conseqncies de la colonitzaci, s a dir, la pressi poltica per deixar de parlar les llenges autctones. La conclusi la trobem a lltim pargraf en que lautor diu que les decisions sn les que afecten lestatus de les llenges.

La tesi del text s que les decisions poltiques sn la causa de lestatus de les llenges i de la prdua daquestes com que la tesi es troba tant a linici com al final del text, podem dir que lestratgia argumentativa s la circular. Els arguments que aporta lautor per defensar la seua tesi sn exemplificadors i es basen en arguments histrics. Pel que fa a la isotopia, s a dir, els mots vinculats amb el tema, podem citar: colonitzaci, llenges, estat, assimilaci lingstica, mesures poltiques, etc.

B. Comentari crtic B1. Caracteritzaci del tex

Lmbit ds en que sha generat el text s ladministratiu, ja que es tracta dun informe de la UNESCO. El gnere discursiu que lautor ha fet servir s, per tant, linforme, ja que t la finalitat de donar a conixer quines sn les causes de la prdua de les llenges o del seu major o menor prestigi i guiar la seua opini. La tipologia textual s la dun text expositiu, ja que dna informaci de forma clara No obstant, tamb podem dir que es tracta dun text argumentatiu i defensa una tesi. s, per tant, expositivo-argumentatiu. Pel que fa a la varietat lingstica, podem dir en primer lloc que no trobem cap possessiu ni cap terminaci verbal que ens indiquen la seua pertanyena a la varietat diatpica oriental u occidental de la llengua, ja que es tracta dun text formal. En segon lloc, pel que fa a la varietat diacrnica tampoc podem dir res excepte que es tracta dun text escrit en la llengua actual prpia del segla XXI. En tercer lloc, tampoc no podem senyalar res sobre la varietat diastrtica o social. Per ltim, la varietat diafstica, es

caracteritza per ls dun registre formal propi de lmbit ds en que sescriu i del gnere discursiu emprat. La funci lingstica predominant s la referencia, ja que exposa fets i arguments. En quant a la modalitat oracional, s a dir, la posici que pren lautor davant el lector s lenunciativa els factors poltics sn els ms esmentats... (lnia 1). En quant a la modalitzaci, trobem alguns adverbis valoratius com drsticament, adjectius com prestitiosa i significativa (lnia 7) i substantius com prdua (lnia 7). Malgrat aix, no es tracta dun text molt subjectiu, ja que no trobem cap dctic que indique la presncia de lemissor, aix, podem dir que lautor pretn mostrar informaci de forma objectiva mitjanant la impersonalitzaci, prova daix s la priemra oraci del text en que ofereix una opini general allunyant-se aix de donar opinions personals: els factors poltics sn els ms esmentats... (lnia 1) Pel que fa a la cohesi lxica podem citar la relaci entre lhipernim nou mn i els seus corresponents hipnims Amrica del Nord i Amrica del Sud. Tamb podem citar ls de sinnims contextuals com poderosos, ocupants i colonitzadors a les lnies 6 i 17 que donen riquesa lxica al text. A ms, tamb trobem repeticions de paraules com colonitzadors (lnies 12 i 17), llenges (lnies 1, 2, 13, etc.). No obstant, sn repeticions relacionades amb la colonitzaci i la llengua. Pel que fa a la cohesi gramatical podem destacar una anfora a la lnia 10 que fa referncia al que sha dit amb anterioritat: aquesta poltica, aix com lellisi de aquests territoris en la lnies 16: tenen en com.... Podem citar en aquest punt els conectors de distribuci emprats com duna banda (lnia 2), daddici com a ms (lnia 9), doposici sin que (lnia 11) i de conseqencia per tant (lnia 20), aix com els ndexs grfics: els guionets

per a introduir explicacions en les lnies 4 i 5 i ls de les cometes a la lnia 2 per remarcar la palabra nou.

B2. Valoraci personal

Pel que fa a la meua opini, crec que lautor aconsegueix exposar els fets de forma clara i objectiva al mateix temps que conven sobre la validesa de la seua tesi, ja que en intentar donar informaci de manera objectiva, dna major credibilitat al text. Pel que a mi respecta estic completament dacord amb lautor, la poltica influeix en gran mesura sobre les llenges, no hi ha ms que recordar quan el castell ens va ser imposat als valencians, fent que la nostra llengua passara a ser desprestigiada en lmbit ds formal i administratiu i passar a utilitzar-se en lmbit familiar, fins que finalment amb la democrcia, la nostra llengua va aconseguir normalitzar-se recuperant els mbits ds perduts. No obstant, sempre hi ha llengua que no es normalitzen i que acaben perdent-se a causa del domini dels colonitzadors. Per sort, aquest no s el nostre cas i no deixarem mai que aix ocorrega. Ha hem aconseguit molt, per encara queda molt cam per recrrer.

Puntuaci: 7

COMENTARI 3

El text que anem a comentar s un estracte de lInforme sobre les llenges del mn. Sntesi. El tema tractat, els factors poltics com a causa de la prdua de les llenges, es tracta dun tem fora analitzat. Llegir aquest

text no deixa de dur-me, tant si ho vull com si no, a la ment la discriminaci de la nostra llengua llengua front al poble conqueridor, i ms encara ara que shan complit els 300 anys del fet que marcar linici duna repressi, les marques de la qual perduren fins als nostres dies. Per a ho tractarem en la conclusi ara ens centrarem en lanlisi del text objectivament. El tema, que ja lhem esmentat prviament, es situa ja no ta sols al ttol, el qual s temtic, sin que apareix a la primera frase del text, donant al mateix una estructura analtica. La seua progressi temtica s, aix mateix, linial, amb la clssica estructura tema-rema que enllaa una idea principal amb la secundria i converteix de la secundria una nova idea principal que va conduint el text amb la progressiva aparici didees. Abans de parlar del seu esquema organitzatiu cal fer un bon resum del text. s un tema molt debatut el fet de que els factors poltics estan fortament relacionats amb la desaparici de les llenges autctones de les zones conquerides. Aquesta desaparici de la diversitat lingstica es deu fonamentalment a la colonitzaci opresora i a la instauraci del concpete un estat, una llengua. Amb diferents mtodes i frmules es va aconseguir el mateix propsit, subjugaci lingstica dels conquerits. s per aix, que en lactualitat els governs tenen cura de dictar unes lleis favoridores de la conservaci de la llengua. Analitzem ara lestructura externa i el seu esquema organitzatiu. El text est dividit en quatre pargrafs que coincideixen amb els quatre blocs didees principals. Podem dividir-ho aix: Bloc idea 1. Primer pargraf: els factors poltics sn esmentats com a causa de la prdua de llenges (enunciaci del tema). Idea secundria: la colonitzaci del nou mn va imposar les llenges europees.

Bloc idea 2. Segon pargraf: la creaci destats a Europa va imposar lestructura un estat, una llengua. Idea secundria: es dna un s exclusiu per a les funcions formals de la llengua dominant. Bloc idea 3. Tercer pargraf: la colonitzaci podrueix una pressi poltica al factor lingstic. Idea secundria: per diferents mtodes sassoleix la subjugaci i lassimiliaci de la llengua autctona. Bloc idea 4. Quart pargraf: els governs adopten mesures poltiques que afecten el futur de les llenges (s una mena de conclusi referent a tots els factors que condicionen levoluci histrica anterior. Analitzades les idees i la seua estructura anem al propsit del text. Es tracta dun text divulgatiu amb una clara intenci i finalitat informativa. El seu punt de vista s completament objectiu, a, entre altres coses que veurem ms endavant, ens dna la clau de la seua estructura, la qual s pura i s expositiva. Abans dentrar a la seua caracteritzaci com a text expositiu anem a analitzar el canal i el codi. El canal s escrit i ms que mai, en un text com aquest indica major correcci i un ordre del text que, com veurem ms endavant, est fortament cohesionat: t una coherncia ben mantesa. En quant al codi, es parla dun catal estndard, la varietat diatpica del qual no pot veures al text, tot i que fou editat a la secci de parla oriental de la nostra llengua. La varietat diastrtica s clarament culta i s que el text va dirigit a un tipus de receptor concret que busca la temtica per un inters temtic al llibre, a igualment condiciona el fet que la seua variant diafsica siga la dun llenguatge tcnic, propi dels textos divulgatius especialitzats.

Introdut i adequat el text, cal progressar a la coherncia, la qual es correspon amb les tcniques prpies dun text expositiu que s, a ms, en aquest cas, especialitzat. Per tal de fer-ho seguidament del seu anomenament anterior i pel fet de ser un recurs bsic comenarem per ls de tecnicismes: diversitat lingstica, colonitzaci cultural, funcions formals, llenges estatals..., entre daltres. Una altra caracterstica molt important s ls dun llenguatge objectiu. Lobjectivitat assolix amb ls de lomissi de dixis personals o socials al text, de manera que hi ha una impersonalitzaci narrativa que manca dopini de lemissor. A es completa amb la manca de lxic valoratiu i ls de la tercera persona de mode indicatiu, ja que el mode indicatiu s el mode verbal de lobjectivitat. Una altra caracterstica dels textos expositius s ls de la modalitat oracional enunciativa, perferiblement, en la variant afirmativa. En quant a la funci del llenguatge ha dsser la referencial. Tot i que ho veurem seguidament, no anem a deixar de costat que els connectors sn un recurs fonamental del text expositiu, sobretot els explicatius que puntualitzen la informaci i tamb els causals i consecutius. Els exemples els citarem a la cohesi. Acabant ja amb la coherncia haurem de dir que el llenguatge dun text dintenci informativa ha de ser clar i no donar lloc a circumloquis, paradoxes o inversions de lestructura bsica de loraci (SVO). Com a altre tipus de recurs, anomenem els paralingstics com ara els guions, la funci dels quals s una acotaci per fer una incidncia informativa i les cometes, que destaquen expressions literals de forma normativa. Donem pas ja a la cohesi. En un text expositiu, ls de connectors s fonamental. Poden trobar-se de diferent forma: interoracionals, que

organitzen la informaci dins loraci. Estan els additius com i, a ms, els contrastius com sin i els explicatius com per tant i consecutius com a conseqncia, que ha hem dit, tenen un paper especialment important en els textos expositius. Desprs tenim els connectors intertextuals, els quals sencarreguen de distribuir i ordenar la informaci al text. Podem citar: duna banda (lnia 2), Arran daix (lnia 13) o A causa de (lnia 18). Altre punt de la cohesi s laspecte duna prevalncia dun tipus de temps verbal, el que veiem al text un present atemporal histric, caracterstic dels textos expositius, en indicatiu, com hem dit prviament. Tamb trobem altres recursos de cohesi com els referents espaitemporals. Espai (arreu del mn, Europa, Amrica) i temporals (histricament, actualment). Hi ha tamb una abundncia de camps semntics com el de la llengua (lingstic, oficials, llenges estatals...) o de espais (Amrica, Europa, frica...). Hi ha tamb famlies lxiques com: llengua, lingstic i llenges o colonitzadors, colonitzaci, colnies... Un altre fet important s la selecci enciclopdica a tot el text que apella als coneixements sobre la submissi lingstica. Hi ha la repetici de la paraula llengua o llenges i poltica. Tamb hi ha procediments de catfora com la de la lnia dos: dos fets (...) referent a la posterior explicaci de les causes de la colonitzaci lingstica, i lanfora, com la de la lnia 7 aix, referent a lenunciat anterior de la colonitzaci. Adequat, cohesionat i amb coherncia explicada, anem a passar al pla subjectiu del comentari, la valoraci personal. Com he comenat dient, aquest text exposa un tema fora conreat. I s que, des de la insistncia romana en la implantaci del llat fins a lactual globalitzaci de langls sense deixar la nostra prpia apocalipsi lingstica

amb Ferran VII, tots els poltics i governants han sabut que la millor forma de subjugar un poble s deixar-lo orfe de cultura i arrels i, aquesta feina, saconsegueix de forma ptima amenaant-li la mare de les seues evolucions histriques: la llengua. La varietat lingstica de la que parla el text que sha fet destrossa, s un tresor cultural que hauria de ser preservat com a patrimoni histric. El smbol indentificatiu dun poble s la seua llengua, un estat, una llengua s ben cert. Per qu, sin, hi ha governants tan entestats en diferenciar el catal del valenci, tots dos variants diatpiques duna nica llengua (la nostra? s una forma de crear un cisme entre les cultures, evitant aix una avenncia i procurant afavorir la unitat dEspanya (divedeix i sers vencedor). Per mallunye del tema, tot i que no massa. Estic dacord amb lexposici feta al text de levoluci, de la prdua deplorable de gran quantitat de llenges al mn com a conseqncia duna fagocitosi global de les llenges dels estats poderosos. Per molt que, com es diu a la conclusi, els governs autonmics o estats proven de mantindre la llengua, pareix una invasi quasi inevitable la submissi a la que som sotmesos. Sense anar ms lluny, no cal ms que observar una cartellets que, amb molt bona intenci, anuncien (en un territori de llengua nostra com puga ser Valncia), el tpic: Ac atenem b i en valenci. Em sembla paradgic que en una zona de llengua co-oficial (on sha parlat sempre aquesta) avui en dia siga una virtut que haja de se anunciada. En fi, esperem que el text que hem llegit tinga uns successors informatius que parlen de que sha aconseguit aturar aquesta desertitzaci lingstica. Em pareix que, altrament, qualselvol dia eixirem al carrer i ens atendran en angls. Puntuaci: 7

COMENTARI 4

El comentari crtic del text consta de dos grans apartats: en el primer sanalitza la coherncia, adequaci i cohesi del text i en el segon es fa una valoraci personal del mateix. El resum del text s el segent: hi ha dos qestions poltiques que han afectat la pluralitat lingstica al mn. El primer va ser la colonitzaci als territoris ocupats noms: noms la llengua dels colonitzadors era la important. El segon va ser la idea de que per a cada Estat noms hi havia una llengua. Aix va provocar la prdua de moltes llenges i ara alguns governs prenen mesures, per la posici social duna llengua depn de si s oficial i de si sutilitza a tots els mbits. El tema del text s la reducci de la pluralitat de llenges al mn per qestions poltiques. El ttol del text s temtic parcial perqu esmenta els factors poltics per no diu que sn la causa de la prdua de llenges al mn. Dins de la isotopia trobem prdua (lnia 1), diversitat lingstica (lnia 2), colonitzaci (lnia 3), llenges (lnia 10) i oficials (lnia 20). Passem ara a lesquema organitzatiu del text. El text es pot dividir en: introducci (lnia 2), on senuncia el tema del qual es va a parlar al llarg del text , desenvolupament (lnies 2 a17), on sexpliquen els dos factors poltics que ha provocat la reducci de llenges al mn: la colonitzaci i la idea de que a cada Estat li correspon noms una llengua, i sexplica que la conseqncia daix va ser la prdua de llenges als territoris colonitzats; i la conclusi (lnes 18-21), on sexposa la tesi. Cal destacar que els dos primers prgrafs sn molt expositius perqu desenvolupen dos idees i alhora sn la causa dall que sexplica al tercer pargraf, que s la conseqncia.

La tesi de lautor s que la posici social de les llenges depn de si sn oficials o no, o siga, depn de si sutilitza als mbits acadmic, administratiu i dels mitjans de comunicaci. Els arguments que empra lautor sn, sobretot, veritats evidents que expliquen fets histrics com la llengua dels poderosos (...) va passar a ser la prestigiosa (lna 6-7) o la colonitzaci va produir una pressi poltica enorme per deixar de parlar les llenges locals (lnies 13-14). Lestructura temtica del text s climtica perqu la tesi s climtica perqu es troba en les ltimes lnies. Lorganitzaci temtica s derivada als dos primers pargrafs perqu sexpliquen els dos factors poltics, i lineal en el conjunt del text, perqu de la causa, que sn els dos primers pargrafs, sextrau la conseqncia, el tercer i el quart. Lmbit ds del text s lacadmic perqu es tracta dun fragment dun llibre (aix s el seu gnere) on es parla de les llenges al mn. El tipus de text s expositivoargumentatiu per la seua finalitat dexplicar les causes de la reducci de la pluralitat lingstica i convncer de que el reconeixement social duna llengua depn del seu s als mbits formals. El text est escrit en un registre estndard per lmbit en qu se situa i es pot veure en el lxic que utilitza en el que noms destaquen subjugaci (lnia 16) i assimilaci lingstica (lnia 16) com a tecnicismes o paraules dun registre ms formal i culte. Quant a la polifonia, trobem lautor model, un hom culte amb formaci acadmica molt qualificada i coneixedor de les situacions que han provocat la reducci de les llenges. El lector model s un home o dona adult/a amb inters en el tema que es parla i formaci acadmica alta. No trobem la presncia de locutor al text perqu no est modalitzat.

La funci del llenguatge que predomina s la referencial o representativa. Aix es troba molt relacionat amb la modalitat oracional que predomina: lenunciativa. Alguns exemples sn dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica (lnia 2) i els governs adopten mesures poltiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llenges (lnies 18-19). Al text predomina la impersonalitat amb ls de la tercera personal del plural dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica, els factors poltics sn els ms esmentats (lnia 1) i amb ls de la tercera personal del sigular en tot el text la idea dun estat, una llengua es va estendre rpidament (lnies 9-10). Noms destaca la paraula nou (lnia 3) entre cometes per assenyalar que les terres colonitzades no eren un nou mn, per aix s com ho deien fa segles. Respecte a la cohesi lxica, senyalem la paraula llengua (lnia 9) i la seua famlia llenges (lnia 1) i lingstica (lnia 2). La paraula llenges s repetida en moltes ocasions al llarg del text per a cohesionar-lo. Dins del camp semntic de colonitzaci (lnia 3) est ocupaci (lnia 5), poderosos (lnia 6), ocupants, colonitzadors (lnia 17). Dins de lhipernim nou mn (lnia 3) es troben els territoris que el componen, els hipnims Austrlia (lnia 14), Amrica del Nord, Amrica del Sud, frica (lnia 15). Pel que fa a la cohesi gramatical, primer tenim els elements frics. Algunes anfores sn la (lnia 6), una anfora didentitat total que es refereix a llengua, i que (lnia 18), una extensi de lanfora. No trobem dctics personals perqu el text no est modalitzat ni t presncia de locutor ni dallocutari. La majoria dels verbs estan en passat perqu narren els fets histrics com va donar (lnia 3), o va comportar (lnia 7), excepte a lltim pargraf que est en present perqu parla dactualitat.

En la meua opini, el text parla dun tema que hauria de ser dinters general perqu totes les persones usem les llenges per a comunicar-nos. En especial, s dinters per a aquells que la seua llengua ha sigut menyspreada pels motius que es diuen al text. La pluralitat i diversitat de llenges reflecteix la riquesa de les persones i de les cultures al mn. Totes les llenges sn importants perqu totes serveixen per a que les perosnes es comuniquen, sexpressen, pensen. Per aix, shan de protegir les llenges, per a assegurar la diversitati la comunicaci entre les persones, tan important en un mn global. La llengua s un reflex dun pensament i tot el mn t dret a expressar-se en la llengua que vulga, en la seua prpia.

Puntuaci: 68