CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU

UNITAT 1
INTRODUCCI
AL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
EN AQUESTA
UNITAT
APRENDREU A:

Reconixer els llenguatges despecialitat.

Classificar els diferents tipus de llenguatges despecialitat.
Distingir les caracterstiques del llenguatge administratiu
com a llenguatge despecialitat.
Diferenciar les etapes del llenguatge administratiu al llarg de
la histria.
Entendre com sha fixat el llenguatge administratiu catal i
quins sn els principis que el regeixen.

CONTINGUTS
ELS LLENGUATGES DESPECIALITAT
Definici
Tipus de llenguatges despecialitat
EL LLENGUATGE ADMINISTRATIU COM A LLENGUATGE DESPECIALITAT
Caracterstiques
Model de llengua
BREU HISTRIA DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATAL
Edat mitjana
Segles XVI i XVIII
Segles XVIII i XIX
Segle XX
Exemples de texts
CRITERIS DESTABLIMENT DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATAL
PRINCIPIS GENERALS DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

ELS LLENGUATGES DESPECIALITAT

Definici
Podem definir el llenguatge despecialitat o tecnolecte com la
varietat duna llengua determinada que les persones
especialistes en una matria concreta fan servir en el seu
mbit de treball per comunicar-se de manera clara i unvoca.
Per exemple, en un entorn familiar, dos metges parlaran de
tenir mal de cap o tenir caparrot; en canvi, si shan de referir a la
mateixa patologia en un informe mdic, faran servir el terme
cefallgia, el qual, probablement, hauran de precisar amb
adjectius com ara nodular, neurtica o migranyosa, segons el
cas.

Varietat de llengua usada per

especialistes
Claredat i univocitat

Per tant, els llenguatges despecialitat es configuren a partir

dels elements segents:
La matria de qu tracten
La situaci comunicativa
La intenci de lemissor
Com hem dit, els tecnolectes serveixen per comunicar-se de
manera precisa en lmbit duna matria especfica. Per aix,
laspecte esttic sovint passa a un segon pla a favor de
laspecte funcional; en unes altres paraules: claredat de la
comunicaci sobre bellesa de la paraula. Per exemple, si en un
text literari evitam la repetici dun mot amb sinnims,
metfores o altres recursos, anteposam el predicat al
subjecte de loraci per causar en el lector un efecte
determinat o recargolam el ritme de la narraci, en un text
despecialitat o tecnolectal no podem recrrer a aquestes
solucions perqu, duna banda, hem de respectar el principi
de claredat i economia comunicativa i, de laltra, cada
concepte t noms una denominaci (univocitat).
En un text literari
Amb una encaixada de mans, signaren els cavallers
el tracte a qu havien arribat. Grcies a tan digne
acord, ambdues famlies, enfrontades des de feia
segles, per fi podien beneficiar-se des daleshores
de...
El Consell, meravellat pel que havia pactat tan
insigne conseller, no va dubtar a aprovar aquell
acord.

Predomini del caire

comunicatiu sobre lesttic

En un text administratiu
Els dos poltics han signat lacord de collaboraci.
A partir de la signatura daquest acord, ambdues
administracions sn beneficiries de...
El Consell de Govern, a proposta del conseller
dInterior, adopta lacord segent:

3
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

Per tant, com a principals caracterstiques dels llenguatges

despecialitat podem esmentar les segents:
s dun vocabulari especfic (acord tracte, tractat, conveni,
pacte, protocol)
s duna fraseologia determinada (El Consell de Govern, a
proposta del conseller de XXX, adopta lacord segent:)
s de recursos morfosintctics concrets (ordre neutre de
la frase: subjecte + verb + predicat)
No hem doblidar que els recursos lxics i morfosintctics
dels tecnolectes es troben en la llengua general. Es tracta, en
definitiva, duna tria en funci del context i de la intenci de
lemissor.

Vocabulari, fraseologia
i recursos lingstics propis

Tria segons la situaci

comunicativa

Tipus de llenguatges despecialitat

A partir de la classificaci dels llenguatges despecialitat de
Lothar Hoffmann reproduda per Carles Duarte en el seu
article Els llenguatges despecialitat (Revista de Llengua i
Dret, nm. 14), podem parlar dels tipus de tecnolectes
segents:
Tipus de
tecnolecte

mbit

Mn de la producci
Professional (fusteria,
enginyeria...)
Mn tcnic
Tcnic
(administraci,
judicatura...)
Cincies
Cientfic
experimentals (fsica,
qumica...)
Cincies teriques
Simblic
(matemtiques,
informtica...)

EL LLENGUATGE
DESPECIALITAT

Grau dabstracci

Caracteritzaci

Baix

Alt

Expressi en llengua natural

Alta proporci de termes especials
Sintaxi relativament lliure
Expressi en llengua natural
Alta proporci de termes especials
Sintaxi controlada estrictament

Molt alt

Expressi en llengua natural

s de smbols artificials

Mxim

Expressi amb smbols artificials

ADMINISTRATIU

COM

LLENGUATGE

El llenguatge administratiu s un llenguatge despecialitat de

tipus tcnic que t com a mbit ds lAdministraci i que es
caracteritza per fer servir una norma lingstica o estructural

Llenguatge tcnic usat en

lAdministraci

4
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

prpia (terminologia, fraseologia, estructures sintctiques,

etctera) basada en la llengua general.
Caracterstiques
Podem agrupar les principals caracterstiques del llenguatge
administratiu a partir dels dos grans trets que delimiten els
llenguatges tcnics: formalitat i funcionalitat.

Impersonalitat
Neutralitat
afectiva
Respecte i
correcci
Formes
dexpressi culta

Precisi
Ordenaci
rigorosa dels
continguts
Claredat,
concisi i
correcci

Unificaci de
criteris

Formalitat i funcionalitat

Formalitat
En general, els texts administratius no sadrecen a ning en concret i, si ho fan, s a
partir duna relaci formalitzada.
Els texts administratius no poden incloure formes lingstiques de contingut emotiu o
afectiu.
El llenguatge administratiu sha de basar en la correcci i en el ple respecte a les
persones a les quals sadrea.
Les tres caracterstiques anteriors afavoreixen ls de formes prpies de lexpressi culta
o acurada.
Funcionalitat
Aquesta s una caracterstica inherent a qualsevol text tecnolectal que es materialitza en
la univocitat dels termes o en laparici sovint de definicions i de classificacions.
Dacord amb Carles Duarte, el contingut dels texts de lAdministraci ha danar del que
s general al que s particular, del que s abstracte al que s concret, del que s ms
important al que ho s menys i del que s normal al que s excepcional.
Tenint en compte que el destinatari dun text administratiu s o la mateixa Administraci
o la ciutadania i ats, en aquest darrer cas, que ning no pot allegar el desconeixement
de la norma administrativa, el llenguatge administratiu forosament i escrupolosament
ha de ser clar, concs i correcte des del punt de vista lingstic per tal de garantir leficcia
de la comunicaci.
Si en tractar de la formalitat hem esmentat la impersonalitat des del punt de vista del
receptor, ho farem ara des del punt de vista de lemissor. En general, els texts
administratius sentenen redactats per lAdministraci i no per una persona en concret.
Per aix, s imprescindible unificar els criteris tant pel que fa al disseny dels documents
com a les formes lingstiques especfiques (com ara termes, locucions i frases fetes, usos
verbals, tractaments, etc.) de les quals tractarem al llarg daquest curs.

Model de llengua
En general, el model de llengua pel qual opta el llenguatge
administratiu es caracteritza pels elements segents:

Verbs en forma activa

s de la primera persona gramatical (singular o plural)
Ordre neutre de la frase i dels sintagmes
s de tractaments protocollaris noms en situacions
solemnes
5
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

Supressi de formes dafalac o de submissi

Frases afirmatives
Estil directe
Eliminaci de verbs buits
Restricci de les nominalitzacions

Tots aquests elements, i molts daltres, els tractarem

detingudament en lapartat Qestions gramaticals i criteris
de redacci de cada unitat.
BREU HISTRIA DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATAL
Ls del catal en lmbit de lAdministraci no va comenar
amb la democrcia i laprovaci dels estatuts dautonomia
dels diferents territoris de parla catalana de lEstat espanyol,
sin que es remunta al segle XII. Fins aleshores, la llengua
utilitzada en prcticament tota mena descrits era el llat;
tenint en compte, per, lelevat grau danalfabetisme de
lpoca, tant lAdministraci com lEsglsia, atesa la
necessitat que tenien de fer-se entendre entre la poblaci,
comenaren a usar el catal en la redacci dels seus texts.
Aix com ens expliquen Duarte, Alsina i Sibina en el seu
Manual de llenguatge administratiu, la substituci del llat pel
catal no es va produir dun dia per laltre, sin que aquesta
darrera llengua comen a aparixer en els texts molt
lentament: es tractava de simples paraules soltes o de frases
que susaven per reproduir alguna intervenci oral.

Primers documents: segle XII

Coexistncia amb el llat

De mica en mica, el catal guanya terreny al llat fins a

arribar a ser la llengua de molts de documents, de manera
que ls del llat queda redut a determinades expressions,
com ara la data. Aix no obstant, cal tenir present que el
llat ser encara habitual en certs tipus descrits durant molt
de temps.
Dacord amb els autors esmentats, les etapes en qu podem
dividir la histria de ls del catal en lAdministraci sn les
segents:

Edat mitjana
Segles XVI i XVII
Segles XVIII i XIX
Segle XX
6
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

Edat mitjana
El document ms antic que es coneix escrit ntegrament en
llengua catalana s una prestaci dhomenatge concedida
pel comte del Pallars Juss Pere Ramon (1098-1112). De
tota manera, fins aproximadament la segona meitat del
segle XIII ls del catal en els texts de caire administratiu no
comena a afermar-se i a ser habitual, per b que el llat
continu sent la llengua predominant en lmbit escrit. Un
altre dels primers testimonis que podem esmentar s la
traducci que es fu al catal, al segle XII, del Liber iudiciorum
(tamb conegut per les denominacions Forum iudicum o Llibre
dels jutges), codi de lleis visigtic del segel VII. Linters
daquesta traducci, de la qual noms es conserva un
fragment, el trobam en el fet de palesar la necessitat de
redactar en catal un codi de lleis escrit originriament en
llat perqu sigui ents.
A partir de la segona meitat del segle XIII, ls del catal en la
redacci administrativa s de cada vegada ms freqent i,
des del punt de vista lingstic, ms segur. Com a prova
daix podem esmentar els Costums de Tortosa (1272), la
traducci dels Furs de Valncia (1261) o les quatre grans
crniques: Jaume I (1274), Bernat Desclot (1288), Ramon
Muntaner (1328) i Pere el Cerimonis (1386).
El llenguatge administratiu catal arriba al seu punt lgid en
lpoca medieval grcies a la Cancelleria Reial, els principals
exponents de la qual varen ser Bernat Metge i Bartomeu
Sirvent. Es tractava dun organisme de la corona
catalanoaragonesa encarregat de redactar tot tipus de
documents administratius que va difondre un llenguatge
caracteritzat per la perfecci formal, fins al punt que solia
servir de model als escriptors catalans daleshores. No hem
doblidar, tampoc, que en aquesta poca es produeix
lexpansi de la llengua catalana, amb la incorporaci al
domini lingstic catal del Pas Valenci i de les Illes
Balears, com tamb daltres territoris de la Mediterrnia.

El catal, habitual en texts

administratius a partir
del segle XIII

Liber iudiciorum

Segona meitat del segle XIII:

consolidaci

Cancelleria Reial:
plenitud del llenguatge
administratiu catal

Expansi del catal

Ara b, la mort sense descendncia del rei Mart lHum i

lentronitzaci de la dinastia castellana dels Trastmara el
1412 significaren el comenament de tot un procs de
castellanitzaci de lesfera oficial i, al seu torn,
administrativa.
7
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

Segles XVI i XVII

La desaparici de la Cancelleria Reial, juntament amb altres
factors de caire demogrfic i socioeconmic, afavoriren el
procs de castellanitzaci dels usos lingstics
administratius. Aix no obstant, en aquest perode el catal
era usat normalment com a llengua parlada i encara de
manera habitual en alguns documents.

Procs de castellanitzaci

Segles XVIII i XIX

La mort de Carles II el 1700 significa la desaparici de la
dinastia dels ustries, que havia ocupat el tron des del 1516,
i larribada dels Borbons. Felip V dicta aleshores els decrets
de Nova Planta (al Pas Valenci lany 1707, a Mallorca i a
Eivissa lany 1715 i al Principat de Catalunya lany 1716), a
conseqncia dels quals la llengua catalana s exclosa dels
usos oficials.

Prohibici de ls del catal

en mbits oficials

Durant el segle XIX, tret dun breu perode en qu el catal

torna a usar-se en lmbit oficial ens referim a la Guerra
del Francs (1810-1814), el castell continua sent la
llengua habitual de la redacci administrativa.
Segle XX
Tot i que els primers vint anys daquest segle es caracteritzen
per una gran activitat en pro de la llengua catalana i que
durant la II Repblica (1931-1939) el catal torna a ser usat
per lAdministraci, caldr esperar al restabliment de la seva
oficialitat, mitjanant els estatuts dautonomia, al Principat
(1979), al Pas Valenci (1982) i a les Illes Balears (1983)
perqu lAdministraci pugui tornar-lo a emprar.

Restabliment de loficialitat

Exemples de texts
Us oferim uns quants exemples de texts administratius redactats
en llengua catalana per illustrar all que hem explicat.
Liber iudiciorum (extret del llibre Histria de la llengua
catalana de Llus Cabruja, Pere Casanellas i M. ngels
Massip):
La voluntat del defunt scrita deps que fo mort, enfre sis meses sie
publicada. Volontat daqel o daqela qe testa en sa vida, deps sa
8
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e
per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela
et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propi
aver ad aqels a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per
auctoritat de la scriptura, de las res del defunt.

Fragment dels Costums de Tortosa (extret del llibre Histria

de la llengua catalana de Llus Cabruja, Pere Casanellas i M.
ngels Massip):
Si alcun servu o catiu fug a son seynor e el seynor sospita que sia
en alcun alberch de la ciutat ne de son termen e demana quen sia
fet encerquament per les cases on ha sospita, per ju e per
sentncia dels ciutadans, lo veger deu anar a aqueles cases e deu
aqu fer entrar, si les cases sn de cristians o de jueus, dos
prohmens cristians qui deuen lo trer e liurar a son seynor, e si les
cases sn de sarrans, lo seynor del servu o el catiu deu anar a
lalcayt e lalcayt deu anar aqu e deu fer entrar aqu II cristians e II
sarrans qui diligentment encerquen aqueles cases a bona fe e sens
engan, e, si troben aqu lo servu o el catiu, deuen lon trer e liurar a
son seynor.

Fragment dun manuscrit del segle XIV (extret del llibre

Entorn de la histria de la llengua catalana de Joan Miralles):
XXVIII die mensis octobris lany sobradit, comparech en Jacme Prats,
de la dita perrchia, e present so que.s saguex: De part den B. de,
Pertags, donzel vaguer de fora, a lamat lo batlle de Munturi o a
son loctinent, saluts e dilecci. Con nn hajam compozat per certa
quantitat de moneda en Jacme Prats, habitador del vostre batliu, e
hajam rams a.n Bn. Poll lo crim, si alcun havia coms per la
inobidincie feta al batle en levar les armes a nArnau Manera,
empers us deym e us manam que.ls dits Jacme e Bn. daqu anant
per aquesta rah no inquietets,e ass no mudets. Datum Maioricis
XXVII die octobris anno a Nathivitate Domini MCCCLnono.

Proclama de lagost de 1811 (extreta del Manual de

llenguatge administratiu, ja esmentat):
Avs
No podent lo molt Ilustre Ajuntament de esta Ciutat dexar de
efectuar per moments lo servey pecuniari per la subsistncia del
Exrcit Francs, se ha vist en la precisi de determinar-se a que
avuy, no obstant de ser dia festiu, estigan obertas en sas Casas
Consistorials las Oficinas de repartiment de esquelas y recaudaci
de Contribucions en las horas del mat y tarde manifestades altres
vegades al Pblic, esperant que tots los que no estigan corrents en
aquellas aprofitaran esta ocaci, a fi de evitar-se dem lo mateix
rigors medi de las Discrecions, sempre repugnant y dolors a est
Cos Municipal. Barcelona 8 de juliol de 1810. =Dacord de dit
Ajuntament en Commissi. Bernat Vilar, Secretari
9
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 1)

Imprs de lAdministraci de Justcia de la Generalitat de

Catalunya, 1932-39 (extret del Manual de llenguatge
administratiu, ja esmentat):
Sala Especial de Divorcis
En compliment de lordenat pel Tribunal del marge en mrit dels
autes de judici de Divorci promoguts per .......................... contra
.......................... i als efectes de larticle 69 de la Llei de Divorci,
dirigeixo a V. el present per a participar-vos que en sentncia de
data .......... sha decretat
Lesmentat matrimoni est incrit en le Registre Civil daqueix jutjat
al foli .......... del llibre .......... de la secci corresponent. Pregantvos acuseu rebut del present a la major brevetat possible
manifestant al mateix temps el compliment de lordenat per la Sala.
Barcelona ................ de ................

CRITERIS DESTABLIMENT DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATAL

Per fixar el llenguatge administratiu catal sha partit de la
llengua estndard i shan tingut en compte els quatre factors
segents:
Coneixement de ls del llenguatge administratiu catal
al llarg de la histria
Coneixement de les normes internacionals sobre
llenguatge administratiu
Estudi del llenguatge administratiu daltres llenges
prximes al catal geogrficament o lingsticament
Depuraci de molts delements procedents del llenguatge
administratiu castell

Llengua estndard: varietat

lingstica altament
codificada en qu shan
eliminat al mxim els trets
dialectals i que sutilitza
com a vehicle de
comunicaci
supradialectal.

PRINCIPIS GENERALS DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

A tall de conclusi, i dacord amb el que estableix el Llibre
destil del Govern de les Illes Balears, podem afirmar que els
principis generals que han de regir el llenguatge
administratiu sn els segents:
Propi del catal: tot i la utilitat de conixer el llenguatge
administratiu daltres llenges, se nhan devitar els calcs.
Precs, clar i concs: la precisi t a veure amb ls dels
termes; la claredat i la concisi, amb la manera de
redactar.
Neutre, respectus i correcte: el llenguatge administratiu no
ha de connotar res, sin que sha de limitar a transmetre
informaci als administrats o a altres administracions.
10
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.