Professional Documents
Culture Documents
UNITAT 1
INTRODUCCI
AL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
EN AQUESTA
UNITAT
APRENDREU A:
CONTINGUTS
ELS LLENGUATGES DESPECIALITAT
Definici
Tipus de llenguatges despecialitat
EL LLENGUATGE ADMINISTRATIU COM A LLENGUATGE DESPECIALITAT
Caracterstiques
Model de llengua
BREU HISTRIA DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATAL
Edat mitjana
Segles XVI i XVIII
Segles XVIII i XIX
Segle XX
Exemples de texts
CRITERIS DESTABLIMENT DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU CATAL
PRINCIPIS GENERALS DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
En un text administratiu
Els dos poltics han signat lacord de collaboraci.
A partir de la signatura daquest acord, ambdues
administracions sn beneficiries de...
El Consell de Govern, a proposta del conseller
dInterior, adopta lacord segent:
3
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.
Vocabulari, fraseologia
i recursos lingstics propis
mbit
Mn de la producci
Professional (fusteria,
enginyeria...)
Mn tcnic
Tcnic
(administraci,
judicatura...)
Cincies
Cientfic
experimentals (fsica,
qumica...)
Cincies teriques
Simblic
(matemtiques,
informtica...)
EL LLENGUATGE
DESPECIALITAT
Grau dabstracci
Caracteritzaci
Baix
Alt
Molt alt
Mxim
ADMINISTRATIU
COM
LLENGUATGE
4
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.
Impersonalitat
Neutralitat
afectiva
Respecte i
correcci
Formes
dexpressi culta
Precisi
Ordenaci
rigorosa dels
continguts
Claredat,
concisi i
correcci
Unificaci de
criteris
Formalitat i funcionalitat
Formalitat
En general, els texts administratius no sadrecen a ning en concret i, si ho fan, s a
partir duna relaci formalitzada.
Els texts administratius no poden incloure formes lingstiques de contingut emotiu o
afectiu.
El llenguatge administratiu sha de basar en la correcci i en el ple respecte a les
persones a les quals sadrea.
Les tres caracterstiques anteriors afavoreixen ls de formes prpies de lexpressi culta
o acurada.
Funcionalitat
Aquesta s una caracterstica inherent a qualsevol text tecnolectal que es materialitza en
la univocitat dels termes o en laparici sovint de definicions i de classificacions.
Dacord amb Carles Duarte, el contingut dels texts de lAdministraci ha danar del que
s general al que s particular, del que s abstracte al que s concret, del que s ms
important al que ho s menys i del que s normal al que s excepcional.
Tenint en compte que el destinatari dun text administratiu s o la mateixa Administraci
o la ciutadania i ats, en aquest darrer cas, que ning no pot allegar el desconeixement
de la norma administrativa, el llenguatge administratiu forosament i escrupolosament
ha de ser clar, concs i correcte des del punt de vista lingstic per tal de garantir leficcia
de la comunicaci.
Si en tractar de la formalitat hem esmentat la impersonalitat des del punt de vista del
receptor, ho farem ara des del punt de vista de lemissor. En general, els texts
administratius sentenen redactats per lAdministraci i no per una persona en concret.
Per aix, s imprescindible unificar els criteris tant pel que fa al disseny dels documents
com a les formes lingstiques especfiques (com ara termes, locucions i frases fetes, usos
verbals, tractaments, etc.) de les quals tractarem al llarg daquest curs.
Model de llengua
En general, el model de llengua pel qual opta el llenguatge
administratiu es caracteritza pels elements segents:
Edat mitjana
Segles XVI i XVII
Segles XVIII i XIX
Segle XX
6
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.
Edat mitjana
El document ms antic que es coneix escrit ntegrament en
llengua catalana s una prestaci dhomenatge concedida
pel comte del Pallars Juss Pere Ramon (1098-1112). De
tota manera, fins aproximadament la segona meitat del
segle XIII ls del catal en els texts de caire administratiu no
comena a afermar-se i a ser habitual, per b que el llat
continu sent la llengua predominant en lmbit escrit. Un
altre dels primers testimonis que podem esmentar s la
traducci que es fu al catal, al segle XII, del Liber iudiciorum
(tamb conegut per les denominacions Forum iudicum o Llibre
dels jutges), codi de lleis visigtic del segel VII. Linters
daquesta traducci, de la qual noms es conserva un
fragment, el trobam en el fet de palesar la necessitat de
redactar en catal un codi de lleis escrit originriament en
llat perqu sigui ents.
A partir de la segona meitat del segle XIII, ls del catal en la
redacci administrativa s de cada vegada ms freqent i,
des del punt de vista lingstic, ms segur. Com a prova
daix podem esmentar els Costums de Tortosa (1272), la
traducci dels Furs de Valncia (1261) o les quatre grans
crniques: Jaume I (1274), Bernat Desclot (1288), Ramon
Muntaner (1328) i Pere el Cerimonis (1386).
El llenguatge administratiu catal arriba al seu punt lgid en
lpoca medieval grcies a la Cancelleria Reial, els principals
exponents de la qual varen ser Bernat Metge i Bartomeu
Sirvent. Es tractava dun organisme de la corona
catalanoaragonesa encarregat de redactar tot tipus de
documents administratius que va difondre un llenguatge
caracteritzat per la perfecci formal, fins al punt que solia
servir de model als escriptors catalans daleshores. No hem
doblidar, tampoc, que en aquesta poca es produeix
lexpansi de la llengua catalana, amb la incorporaci al
domini lingstic catal del Pas Valenci i de les Illes
Balears, com tamb daltres territoris de la Mediterrnia.
Liber iudiciorum
Cancelleria Reial:
plenitud del llenguatge
administratiu catal
Procs de castellanitzaci
Restabliment de loficialitat
Exemples de texts
Us oferim uns quants exemples de texts administratius redactats
en llengua catalana per illustrar all que hem explicat.
Liber iudiciorum (extret del llibre Histria de la llengua
catalana de Llus Cabruja, Pere Casanellas i M. ngels
Massip):
La voluntat del defunt scrita deps que fo mort, enfre sis meses sie
publicada. Volontat daqel o daqela qe testa en sa vida, deps sa
8
FERR, C.; FULLANA, A.; PIZ, J.; TORRENT, S.
mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e
per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela
et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propi
aver ad aqels a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per
auctoritat de la scriptura, de las res del defunt.