Proposta per a un estndard oral

de la llengua catalana, II
Morfologia
Proposta estndard 2 18/2/09 07:21 Pgina 1
INSTITUT DESTUDIS CATALANS
SECCI FILOLGICA
Proposta per a un estndard oral
de la llengua catalana, II
Morfologia
BARCELONA
2009
Proposta estndard 2 18/2/09 07:21 Pgina 3
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Ledici daquest fascicle
ha estat a cura de Joan A. Argenter,
membre de lInstitut dEstudis Catalans
2009, Institut dEstudis Catalans
Editat per lInstitut dEstudis Catalans
Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Primera edici: octubre de 1992
Segona edici: mar de 1993, revisada
Primera reimpressi de la segona edici: juny de 1994
Tercera edici: juny de 1996, revisada
Quarta edici: juny de 1998, revisada
Primera reimpressi de la quarta edici: mar de 1999, corregida
Segona reimpressi de la quarta edici: febrer de 2001
Tercera reimpressi de la quarta edici: novembre de 2001
Quarta reimpressi de la quarta edici: octubre de 2005
Cinquena reimpressi de la quarta edici: mar de 2009
Tiratge: 1.000 exemplars
Compost per Vctor Igual, SL
Carrer de Crsega, 237, baixos. 08036 Barcelona
Imprs a ALTS arts grfiques, SL
Carrer de Cobalt, 160. 08907 LHospitalet de Llobregat
ISBN: 978-84-7283-318-0
Dipsit Legal: B. 6047-2009
Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica
Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, 2 : Morfologia.
4a ed. rev.
ISBN: 978-84-7283-318-0
I. Argenter, Joan A., ed. II. Ttol
1. Catal Morfologia
804.99-55
Proposta estndard 2 18/2/09 07:21 Pgina 4
TAULA
Introducci 7
1. La justificaci 7
2. Els principis 8
3. Els criteris 9
4. Els objectius 9
5. La terminologia 10
6. El present fascicle 11
7. Instruccions 12
Morfologia 15
1. Morfologia no verbal 17
1.1. Larticle 17
1.1.1. Larticle davant noms comuns 17
1.1.2. Larticle dels topnims 17
1.1.3. Larticle davant noms de persona 18
1.2. El substantiu i ladjectiu 18
1.2.1. El gnere 18
1.2.2. El nombre 19
1.3. Els demostratius 19
1.4. Els possessius 20
1.5. Els quantificadors i indefinits 20
1.6. Els numerals 21
1.6.1. Els cardinals 21
1.6.2. Els ordinals 21
1.7. Els pronoms personals 21
1.7.1. Les formes fortes 21
1.7.2. Les formes febles 22
2. Morfologia verbal 23
2.1. Models de conjugacions regulars 23
I: cantar; II: perdre, tmer; IIIa: servir; IIIb: dormir 23
2.2. Observacions sobre els participis 26
2.3. Els verbs haver i ser / sser 27
Haver 27
Ser / sser 29
2.4. Verbs que saparten dels models 31
Afegir 31
Anar 31
Aparixer 32
Cabre / caber 32
Caure 32
Crrer 33
Creure 34
Dir 34
Donar 35
Dur 35
Eixir 36
Escriure 37
Estar 37
Fer 38
Ferir 39
Fregir 39
Jaure / jeure 39
Llegir 39
Morir 39
Nixer / nixer 40
Penedir 41
Poder 41
Prendre 41
Riure 41
Saber 42
Seure 43
Tenir 44
Traure / treure 44
Venir 45
Veure 46
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
6
INTRODUCCI
1. LA JUSTIFICACI
LInstitut dEstudis Catalans reprn avui la seva proposta per a un estn-
dard oral de la llengua, que, iniciada el 1990 amb la publicaci del fascicle so-
bre fontica, ara es refereix a un nou aspecte: el de la morfologia. Duna ban-
da, ha passat prou temps perqu en aquesta segona aportaci hgim pogut
tenir en compte una bona part de les reaccions que la primera havia suscitat,
sobretot entre professionals dels mitjans de comunicaci, docents i altres es-
pecialistes del llenguatge; de laltra, no nha passat tant perqu els interessats
no sadonin de lestreta relaci que hi ha entre els captols de fontica i els de
morfologia. Per aix podria semblar redundant de reproduir en aquests una
srie de conceptes que encapalaven aquells. Ara b, si tenim en compte que
els dos fascicles no seran consultats conjuntament, sin separadament, da-
cord amb lobjecte especfic de les necessitats concretes de cada cas cosa
que vol dir que el lector obrir el segon potser sense tenir a les mans ni recor-
dar amb precisi el contingut de la introducci del primer, no jutgem ino-
port de reprendre breument ac els principis i les consideracions que fiem
all. Malgrat reconixer que es tracta daspectes nous en la codificaci de la
llengua, que sens dubte aviat seran afinats, matisats o reemplaats i tot, segons
que es presentar la convenincia de fer-ho, aquesta proposta de morfologia
ha estat concebuda i elaborada sota la mateixa ptica que la de fontica, i no
deu sser incongruent, sin ms aviat aconsellable, de reiterar-ne ac els plan-
tejaments.
En el procs general de normalitzaci de qu avui s objecte la llengua ca-
talana, s essencial de poder disposar duna modalitat estndard oral, la qual,
ultra les seves funcions de comunicaci i de cohesi, caracterstiques de qual-
sevol llengua de cultura davui, est destinada en la nostra a assegurar-ne la
unitat i el desenvolupament funcional, i a contribuir a la coherncia del pro-
cs normalitzador. Pel que fa a la unitat, recordem que aquesta es manifesta
tant en els trets comuns fonamentals que la singularitzen com en les varietats
de la llengua, ja que aquesta no debades ha estat codificada incorporant nom-
broses solucions especfiques que, dins les contrades histriques respectives,
sn signe de qualitat i de prestigi. Quant al desenvolupament funcional de la
llengua, hem defugit de crear artificiosament una modalitat supradialectal o
de privilegiar unes maneres idiomtiques sobre les altres, per raons poltiques
o culturals; s a dir: hem cercat tothora de favorejar la comunicaci i la co-
moditat entre grups de persones que, pertanyent a la mateixa llengua, no
deixen de provenir o de trobar-se en indrets on aquesta es realitza amb apli-
cacions particulars. Per aquestes vies la modalitat estndard oral que propug-
nem ha de contribuir a obtenir un major rendiment del sistema.
2. ELS PRINCIPIS
Els plantejaments que acabem desmentar aconsellaven delaborar un
estndard polimorf i de carcter composicional, com a reflex de la normativa
catalana en vigor, la qual sempre ha pogut sser assumida sense dificultats
pels catalanoparlants de tot arreu del domini lingstic. Aix sorg la propos-
ta de la fontica estndard. Aquesta proposta de morfologia continua tenint
un carcter flexible, inspirat en els mateixos principis que aquella. Recordem-
ne els aspectes principals:
1) Reconixer aquelles variants territorials de la llengua que gaudeixen de
prestigi i tradici, i fomentar que tots els catalanoparlants les reconeguin com
a integrants de la prpia llengua.
2) Malgrat que el concepte de llengua estndard implica un nivell de co-
municaci ms aviat formal, no deixem dadmetre-hi al mateix temps uns ni-
vells inferiors, que, si sn de llengua estndard per la comesa (entrevistes, tau-
les rodones, etc.), resten oberts a un major grau despontanetat. Tanmateix,
dhuc adaptada aix a les diferncies de situaci, la modalitat estndard ha
dsser sempre correcta.
3) En principi, la llengua catalana comuna s, com totes les llenges, pr-
piament universal dins el seu domini lingstic. Nogensmenys, ats que hi ha
un bon nombre de trets prou estesos, per no universals que caracterit-
zen certs territoris (on gaudeixen de prestigi i de tradici), aquests trets tam-
b sn considerats ac com a llengua estndard.
4) Per flexibles que siguin, els principis presentats han de tenir unes cer-
tes limitacions. Per congruncia, no podem acceptar la barreja indiscriminada
dusos, s a dir que un locutor sha de mantenir en el marc duna mateixa mo-
dalitat de lestndard (que sigui la prpia o una altra dadopci), i no ha de
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
8
passar daquesta modalitat a una altra, baldament ho fes aplicant duna mane-
ra impecable la norma corresponent.
3. ELS CRITERIS
Els plantejaments i els principis exposats sn canalitzats vers el text de la
proposta per mitj duns criteris, prou fixos per a assegurar la coherncia del
text, per aix mateix prou gils per a no caure en situacions absurdes.
Hi ha, de moment, un criteri de tipus geogrfic, que ens permet de distin-
gir entre mbit general i mbit restringit. El primer terme es refereix als trets
que sn molt estesos per tot el domini lingstic i que almenys es troben en dos
dels grans dialectes territorials. En molt poques ocasions una caracterstica ex-
clusiva del catal central s considerada dmbit general, i aix sesdev, si de
cas, per ra de la normativa establerta o pel pes demogrfic i cultural daquest
parlar. El segon terme es refereix a trets que pertanyen a un sol dialecte, en el
territori del qual sn ds exclusiu o frueixen de prestigi reconegut.
Per un segon criteri, ara destrats o nivells en ls de la llengua, distingim
entre registres formals i registres informals. Els primers denoten les maneres
expressives del registre elevat, prpies dun llenguatge asptic i lgic, grama-
ticalment ms correcte, conceptualment ms equilibrat i estticament ms
elegant, que en principi caracteritza, entre daltres, lestil neutre dels mitjans
de comunicaci. Els segons corresponen a unes altres maneres de dir, en les
quals, sense perdre la correcci, lequilibri ni lelegncia, aquells qui se nem-
paren, o b no volen renunciar a lespontanetat dexpressi, o b apellen a
diverses connotacions que es justifiquen per la realitat social i psicolgica de
cada situaci concreta. I, com s sabut, el recurs als registres informals no s
pas menys propi dels mateixos mitjans de comunicaci, encara que ms habi-
tualment es valguin dels registres formals. En podem concloure que dins
lestndard oral podem reconixer diversos nivells de formalitat.
4. ELS OBJECTIUS
Caldria comenar potser per dues observacions preliminars. La primera
s que la present proposta sinsereix en una obra de continuaci de la tasca
codificadora de la llengua catalana iniciada i duta a terme per lInstitut dEs-
tudis Catalans. Aquesta codificaci mancava duna ortopia; el fascicle sobre
fontica s ja una contribuci en el sentit desmenar aquesta mancana. La se-
gona s que una llengua estndard s el resultat de lactivitat lingstica insti-
tucional dun grup social, i la seva codificaci es fa habitualment a posteriori.
introducci
9
En el cas del catal, i per raons sobre la realitat de les quals no cal insistir ara
ac, per les conseqncies de les quals tampoc no fra bo doblidar en la ma-
teixa avinentesa, la creaci dun model oral de llengua estndard unificada
sha vist retardada en excs. La present proposta apareix tot just a larrencada
daquest procs de creaci dun estndard oral i vol aportar-hi lorientaci i la
sanci de lInstitut dEstudis Catalans.
Ja ni caldria tornar a dir-ho; ben mirat, per, potser insistint-hi referma-
rem ms inequvocament el fi que perseguim: aquesta proposta es refereix
i es limita a lestndard oral, que s el que afecta directament els mitjans au-
ditius i audiovisuals, lensenyament en general i qualsevol altre s pblic de la
llengua; en tot cas, els mitjans de la comunicaci escrita podran, noms per
via analgica, inferir certes aplicacions indirectes de la intenci que la motiva.
Aquesta proposta no sha dinterpretar, doncs, com una modificaci de la nor-
mativa gramatical i ortogrfica en vigor.
No s difcil de descobrir, ben manifesta dins la proposta, una actitud
dassumir les varietats existents arreu del domini lingstic, ja prou reconei-
xedora en la proposta de fontica; una actitud, emper, que no contradiu la
confiana que els provats aspectes dinmics de la llengua (en uni amb els fac-
tors socials i culturals que la condicionen en els nostres dies) conduiran cap a
solucions idiomtiques cada vegada ms unitries.
En definitiva, amb les propostes per a un estndard oral recuperem i dig-
nifiquem una srie dusos adequats a comeses que shavien vist interrompu-
des durant anys o que simplement abans ni tan sols havien existit. Aix veiem
lestndard: fcil, precs, clar, apropiat per a la normalitzaci de la llengua i
per al seu desenvolupament dins el marc de la civilitzaci.
No cal dir que, essent un objectiu primordialment prctic i no teric aix
s, que mira a orientar adequadament una prctica lingstica especfica en el
context dun procs de poltica lingstica global, els instruments de la for-
mulaci daquesta proposta cerquen no tant datenir-se sistemticament a
unes directrius de descripci lingstica i sociolingstica estrictes com das-
solir de bell antuvi una eficcia real en lactivitat comunicativa quotidiana.
5. LA TERMINOLOGIA
Per introduir-nos en la proposta, examinem, de moment, la terminologia
que hi fem servir. Una terminologia que no cont novetats respecte a la fon-
tica, per que no ser intil de precisar al llindar de la morfologia.
Dentrada, els trets idiomtics en joc sn dmbit general o dmbit res-
tringit i pertanyen als registres formals o als registres informals, dacord amb
all que diem a lapartat Els criteris.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
10
De ms a ms, quan duna forma de llengua diem que s prpia (de lm-
bit general o dun mbit restringit) o que hi s admissible, cal interpretar que
aquesta forma es troba dins el quadre de la llengua estndard. La primera eti-
queta (s prpia) vol dir que la forma en qesti s la plenament adequada i es
pot emprar sense limitacions en tots els registres; la segona (s admissible)
pressuposa lexistncia duna altra forma la prpia i comuna, sempre pre-
ferible, i dna a entendre que la noms admissible s simplement tolerada i
que s aconsellable de reemplaar-la per aquella en les situacions ms caracte-
rstiques de la llengua estndard. Aix no obstant, resta incorporada a lestn-
dard per a evitar de propugnar inflexiblement un sol tipus elevat de llengua i
per a facilitar una modalitat de llengua colloquial no incorrecta (que els mit-
jans de comunicaci necessiten a cada moment). Aix, hom remarcar que al
ms sovint la frmula s admissible va acompanyada duna altra frmula (no-
ms, per, en registres informals), la qual pretn subratllar les limitacions amb
qu declarem ladmissibilitat duna forma.
En ocasions excepcionals shan matisat aquests termes. Aix, quan sha re-
corregut a frases com dacord amb els usos caracterstics de cada parlar, hom
vol indicar que el fenomen tractat, encara que present en ms dun dialecte, hi
t un abast geogrfic ms aviat redut o unes valoracions sociolingstiques
no uniformes. Quan hom recorre a lexpressi en registres molt formals,
caldr entendre que ls del fenomen tractat t unes limitacions ben bvies.
Per fi, incloem moltes formes no recomanables. Sha dentendre que
aquestes formes no sn estndard i que, per tant, queden fora de la llengua
correcta. Reconeixem que hi ha faltes i faltes, i aix, no totes les solucions no
recomanables tenen la mateixa gravetat des del punt de vista de la gramtica.
Aix no obstant, basta indicar que no es poden emprar, i amb aix s assolit
lobjectiu del text. Tampoc no shi localitza geogrficament el tret rebutjat,
per tal com no nhi ha cap necessitat.
6. EL PRESENT FASCICLE
Aquest fascicle es compon de dues parts: la morfologia no verbal (el nom,
els determinatius i numerals i els pronoms personals) i la morfologia verbal.
Si el lector mira lndex de qualsevol gramtica, sadonar que ac manquen
diversos captols, i si mira els que ac figuren, tamb sadonar que llurs con-
tinguts podrien sser ampliats abundosament. La nostra proposta no s una
gramtica, sin una selecci de qestions que, en ls quotidi de la llengua,
susciten dubtes als qui sen serveixen. Shi prenen sobretot en consideraci
unes quantes solucions que presenten discrepncies dmbit o de registre res-
pecte a les ms comunes.
introducci
11
Com en el fascicle de fontica, ens plau de fer constar la collaboraci de
les universitats dAlacant, de Barcelona, Autnoma de Barcelona, de les Illes
Balears, de Perpiny i de Valncia. Tamb aquestes propostes aspiren a obrir
camins nous en una matria que fins ara no ha estat objecte de normativa.
7. INSTRUCCIONS
Per a una interpretaci adequada dels aspectes particulars daquesta pro-
posta, conv tenir en compte els pressupsits generals expressats en el con-
junt del document, especialment els conceptes mbit i registre, tal com han
estat exposats a lapartat Els criteris, i els conceptes propi, admissible i no
recomanable, dacord amb les consideracions fetes a lapartat La termino-
logia.
La proposta sadrea a persones que ja tenen un coneixement del catal, ja
sigui com a primera llengua o com a segona. Lestructuraci jerrquica de la
proposta ha dajudar el lector a resoldre consultes sobre punts concrets, faci-
litant que aquest identifiqui dantuvi si la forma per ell habitualment empra-
da s prpia de lmbit general o si hi s admissible. En ambds casos, amb
aquesta distinci de grau sentn que aquesta s la forma ms corrent en els
usos supraregionals. Respecte a la forma que s qualificada dmbit restringit,
pot sser usada fora del seu mbit, perqu forma part de lestndard, per lu-
suari ha de tenir present que no s la ds ms general. Tant en un cas com en
laltre, li caldr tenir en compte les indicacions relatives a registres. Final-
ment, si la forma emprada s qualificada de no recomanable, el lector nhaur
de prescindir si es vol atenir a lobjectiu daquesta proposta. Tot aix, ben
ents, salvant sempre la coherncia de les formes emprades en un mateix dis-
curs, i sense menystenir la voluntat davanar cap a una llengua estndard
progressivament unificada. Cal preveure tamb que hi ha formes que no apa-
reixen en aquesta proposta; en aquest cas, o b es tracta de formes no estn-
dard que no han merescut una condemna explcita perqu no sembla que fa-
cin trontollar a hores dara les valoracions i els usos actuals, o b es tracta
domissions que caldr corregir en una prxima edici.
Quant a la primera part, no sembla que calgui donar avisos especfics per
a treuren profit: nhi ha prou de llegir-la tenint en compte les instruccions i
els conceptes que acabem de recordar. En canvi, pel que fa a la morfologia
verbal, conv donar compte dalgunes convencions que hi hem introdut, a fi
devitar repeticions i facilitar les consultes.
Hi presentem els models dels verbs regulars en quatre columnes, que
corresponen a les quatre conjugacions (havent desdoblat la tercera en dos
grups: el dels verbs amb increment incoatiu i el dels verbs anomenats
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
12
purs, b que, com s natural, aquest desdoblament tan sols es fa constar en
els presents).
Les persones del verb sindiquen mitjanant els nombres 1 a 6. Noms
shi han consignat dues formes dimperatiu: les de les persones 2 (tu) i 5 (vos-
altres), i aquestes mateixes noms sn consignades en casos de variaci. Les
formes restants sn fcils dinferir partint de les corresponents dels altres dos
presents.
Tenint en compte que els temps de futur i condicional noms difereixen
en les terminacions, sentendr que tota menci daquell s aplicable a aquest
(cosa que nestalvia la referncia explcita). Excepcionalment, per, haurem
desmentar algunes formes del condicional.
Amb el fi deconomitzar espai, de fer ms cmoda la consulta i de ratifi-
car la coherncia dels comportaments morfolgics, en els models de conjuga-
cions regulars figuren globalment sries de solucions morfolgiques, que ja
no seran repetides en la presentaci dels verbs que saparten dels models.
introducci
13
MORFOLOGIA
1. MORFOLOGIA NO VERBAL
1.1. LARTICLE
1.1.1. Larticle davant noms comuns
Sn prpies de lmbit general les formes el, la, els, les, i les contraccions al
(a + el), als (a + els), del (de + el), dels (de + els), pel (per + el), pels (per + els).
s admissible en lmbit general noms, per, en registres informals
lomissi de la vocal en la pronncia de larticle femen davant un mot que co-
mena amb i- o u- tones: l(a) independncia, l(a) universitat.
Tamb s admissible en lmbit general noms, per, en registres infor-
mals la pronunciaci pel, pels de les combinacions per al, per als: han portat
un llibre per al (pron. pel) pare.
s admissible, en lmbit restringit (parlars balerics) noms, per, en
registres informals ls de larticle salat i de les seves contraccions.
Tamb s admissible, en lmbit restringit (parlars nord-occidentals i al-
guers) noms, per, en registres informals ls de les formes lo, los (per
el, els, respectivament).
Tamb s admissible en lmbit restringit la contracci de larticle amb la
preposici sus sobre (sul, suls), caracterstica dels parlars orientals ms sep-
tentrionals.
No s recomanable ls de les formes plenes de larticle en casos com el
home per lhome, la herba per lherba.
1.1.2. Larticle dels topnims
Sn prpies de lmbit general les formes el, la, els, les, i les contraccions
al, als, del, dels, pel i pels.
s propi de lmbit restringit (parlars balerics) ls de larticle salat en els
topnims que tradicionalment porten aquestes formes: sa Pobla, es Trenc,
sHorta (Felanitx), per la Savina (Formentera), la Mola (Ma), lHorta (S-
ller). En el registre formal hi s admissible larticle estndard.
1.1.3. Larticle davant noms de persona
Sn propis de lmbit general tant ls com lomissi darticle davant
noms de persona, dacord amb els usos caracterstics de cada parlar: lAntoni,
en/el Joan, lAmlia, la Maria; nAntoni, en Joan, nAmlia, na Maria; o b:
Antoni, Joan, Amlia, Maria.
Aquest criteri s vlid tant per als noms de pila, com per als cognoms i
malnoms, i per als noms de persona estrangers: en/el Cases, en/el Llnties,
en/el Chuchill, la/na Marylin Monroe.
En el registre formal, especialment en textos de carcter neutre i expositiu
(com els informatius), s prpia lomissi de larticle davant els noms de per-
sona en els parlars que habitualment lusen: Hi va assistir Josep Vidal, Indira
Gandhi va morir assassinada.
1.2. EL SUBSTANTIU I LADJECTIU
1.2.1. El gnere
s prpia de lmbit general la distinci de significats basada en loposi-
ci de gnere en mots com la llum forma denergia / el llum estri per a fer
llum, la son ganes de dormir / el son acte de dormir.
Tamb s prpia de lmbit general ladopci de la forma femenina aca-
bada en -a en noms de ttols, crrecs i professions: advocada, catedrtica, car-
tera, fustera, informtica, mecnica, notria, presidenta, procuradora, secret-
ria general, etc., excepte en alguns mots que tenen una forma femenina fixada
en -essa: abadessa, alcaldessa, jutgessa, metgessa, sastressa.
Pel que fa als adjectius invariables acabats en -ant o -ent, s admissible en
lmbit general noms, per, en registres informals o en els casos que ja te-
nen una certa tradici ls de les formes femenines acabades en -a: amar-
ganta, bullenta, coenta, lluenta.
No sn recomanables:
1) El canvi de gnere en alguns mots corrents (com la front per el front,
la corrent per el corrent, la pendent per el pendent, la costum per el costum, la
compte per el compte, la dubte per el dubte, el remor per la remor, el suor per
la suor) i en alguns mots cultes (com una avantatge per un avantatge, un an-
lisi per una anlisi, un sndrome per una sndrome, etc.).
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
18
2) Ls dadjectius variables com a invariables (corts per cortesa, gris per
grisa, com per comuna) ni el dadjectius invariables com a variables (iguala
per igual, capaa per capa).
1.2.2. El nombre
En els substantius i adjectius acabats en -sc, -st, -sp, -xt, sn prpies de
lmbit general tant les formes del plural amb -os (discos, frescos, gustos, lles-
tos, crespos, textos, mixtos) com les formes amb -s (discs, frescs, gusts, llests,
cresps, texts, mixts).
En els plurals de mots aguts acabats en -ig sn igualment prpies de lm-
bit general les formes amb -os (desitjos, lletjos, rajos) i amb -s (desigs, lleigs,
raigs). Sn prpies de lmbit general tant la pronncia fricativa com lafrica-
da de la consonant que precedeix la terminaci -os.
En alguns mots acabats en -e tona que restitueixen una -n- en els deri-
vats, sn prpies de lmbit general tant les formes plurals amb -s (homes,
joves, freixes, ases) com amb -ns (hmens, jvens, frixens, sens).
s admissible en lmbit restringit noms, per, en registres infor-
mals el plural amb -s dalguns mots acabats en vocal tnica, com germs per
germans, coss per cosins, caracterstic dels parlars rossellonesos.
No sn recomanables certes formes plurals com dillunsos per dilluns, ca-
fens per cafs, llpissos per llapis.
1.3. ELS DEMOSTRATIUS
En el sistema doposicions dctiques, sn prpies de lmbit general tant la
distinci de dos graus (aquest, aquell ) com la de tres (aquest, aqueix, aquell ).
Sn prpies de lmbit general les formes aquest (pron. aquest, aquet) -
aquesta, aqueix - aqueixa, aquell - aquella, i els plurals aquests (pron.
aquets)/aquestos - aquestes, aqueixos - aqueixes, aquells - aquelles; a, aix, all,
i tamb ac, aqu, all/all.
1
s propi de lmbit general mantenir la pronuncia-
ci aquest davant mots comenats per vocal o per h-: aquest amic, aquest home.
Sn prpies de lmbit restringit les formes este (pron. este, est) - esta, eixe
(pron. eixe, eix) - eixa, i les de plural estos - estes, eixos - eixes, caracterstiques
dels parlars valencians i dalguns altres nord-occidentals, i la forma aqueis
(plural de aqueix), caracterstica dels parlars balerics.
morfologia
19
1. La forma ah, tot i no ser genuna, s admissible noms, per, en registres informals
en lmbit restringit (parlars valencians).
1.4. ELS POSSESSIUS
Sn prpies de lmbit general les formes meu - meva/meua, teu -
teva/teua, seu - seva/seua i els plurals respectius, i nostre - nostra, vostre -
vostra i els plurals respectius.
Tamb sn prpies de lmbit general les formes tones usades noms da-
vant alguns noms de parentiu (ton pare, sa mare) i en algunes frases fetes (en
ma vida).
Per a diversos possedors, sn prpies de lmbit general tant les formes
seu - seva/seua, seus - seves/seues, com llur, llurs. De tota manera, fora dels
parlars rossellonesos, en qu sn prpies de tots els registres, ls daquestes
darreres formes correspon als registres ms formals; en qualsevol cas, permet
devitar ambigitats.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) noms,
per, en els registres informals les formes nostro i vostro i els plurals res-
pectius.
1.5. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS
Sn propis de lmbit general gaire - gaires, fora, molt - molta - molts -
moltes, prou, bastant - bastants, menys, massa, alg, algun - alguna - alguns -
algunes, ning, tothom/tots, altre - altra - altres, altri, cap, qualsevol - quals-
sevol, cadasc, cadascun - cadascuna, cada u, cada un - cada una.
En lmbit general, sn propis de registres marcadament formals sengles,
ambds - ambdues, quelcom, mant - manta i hom, per als quals hi ha alterna-
tives ms habituals, com respectius - respectives, tots dos - totes dues / els dos -
les dues, alguna cosa / res / qualque cosa, molts - moltes i ls impersonal de la
tercera persona del plural o la passiva pronominal (diuen / es diu, per hom
diu), respectivament.
Sn propis de lmbit general tant ls de la preposici de entre certs
quantificadors i el substantiu (molt desfor) com lomissi daquesta prepo-
sici (molt esfor).
s admissible en lmbit general noms, per, en registres informals
ladopci dels femenins bastanta - bastantes.
Sn propis de lmbit restringit manco, qualque, qualc i qualcun - qual-
cuna (parlars balerics) i ningun - ninguna (parlars valencians i alguers).
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) ls de la forma u (en
comptes de un) amb valor indefinit: a la reuni, u va impugnar la nova Junta.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians i alguers) ls de
molt en lloc de gaire: no duen moltes taronges, per no duen gaires taronges.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
20
No sn recomanables:
1) Ls de tots o totes per cada: tots els anys, per cada any.
2) Els plurals masses, prous i forces.
1.6. ELS NUMERALS
1.6.1. Els cardinals
s prpia de lmbit general la flexi de gnere en dos/dues. s admissi-
ble, per, ls invariable de dos: dos barques, per dues barques.
Sn prpies de lmbit restringit les formes dsset, duit i dnou (parlars va-
lencians), desset i denou (parlars balerics i alguers), i devuit (parlars balerics).
En lmbit restringit (parlars valencians) s admissible la pronunciaci ut
del numeral vuit.
1.6.2. Els ordinals
Sn prpies de lmbit general les formes acabades en -, -ena, -ens, -enes,
a partir de cinqu, anteposades o posposades al substantiu: la novena planta.
Sn admissibles en lmbit general les formes quint, sext, sptim, octau i
dcim i les flexions corresponents.
Tamb hi sn admissibles amb valor ordinal els noms dels nombres pos-
posats als substantius: la pgina 1 [u], la fila 2 [dos], el segle XV [quinze]. Da-
vant un substantiu, per, s preferible ls de lordinal (el trent aniversari) al
cardinal (el trenta aniversari).
Posposats a noms propis, els noms dels nombres sn admissibles amb valor
ordinal noms a partir de lonze: Joan XXIII [vint-i-tres], per Jaume I [primer].
1.7. ELS PRONOMS PERSONALS
1.7.1. Les formes fortes
Sn prpies de lmbit general les formes nosaltres i vosaltres.
2
s admissible en lmbit general la construcci entre si, equivalent a entre
ells, amb valor recproc: parlaven entre si.
morfologia
21
2. Per a la pronunciaci daquestes formes, vegeu la Proposta per a un estndard oral de la
llengua catalana, I: Fontica, Barcelona, 1998, 3a ed., rev., 1.2.5. Consonants laterals, o una
edici posterior.
s admissible en lmbit restringit (parlars balerics) noms, per, en
registres informals ls de jo per mi darrere preposici: ho diuen per jo.
1.7.2. Les formes febles
Sn prpies de lmbit general:
1) Davant verb comenat per consonant, les formes: em, ens, et, us, es (se,
si el verb comena en s- o en ce-, ci-), el, els, la, les, li, en, hi, ho.
2) Davant verb comenat per vocal, les formes: m (massec), ens (ens es-
tima), t (tagrada), us (us escriu), s (senfada), l (lha obert), els (els anima),
l (lha oberta) la, pronunciada potestativament la o l davant i o u tones
(l(a) inflava, l(a) ultratja), les (les odia), li (li indica), n (ninventa), hi (hi
s), ho (ho agafa).
Tamb sn prpies de lmbit general:
1) Darrere verb acabat en consonant o en vocal, les formes: la, les, li,
ho, hi.
2) Darrere verb acabat en consonant o en -u, les formes: me, nos, te, vos,
se, lo, los, ne.
3) Darrere verb acabat en vocal altra que u, les formes m(escriurem), ns
(mirans), t (rentat), us/vos (prometre-us/prometre-vos), s (perdres), l (por-
tal), ls (acabals), n (treuren).
s admissible en lmbit general ls procltic de les formes plenes me, te,
se, ne (davant consonant) i vos.
Tamb s admissible en lmbit general lomissi de la -r final en els infi-
nitius de la segona conjugaci acabats en -er ton seguit de forma pronominal
feble: conixer-te (pron. conixet), convncer-vos (pron. convnce-us). Tan-
mateix, conv articular-la en els registres formals en els parlars que lemmu-
deixen.
No sn recomanables:
1) Ls de lis per els/los/ls, com a plural de li.
2) Ls de les formes se/s en construccions com se trobarem per ens tro-
barem, alcem-se per alcem-nos, sheu perdut per us/vos heu perdut i alimen-
teu-se per alimenteu-vos, caracterstiques dalguns parlars valencians.
3) Les combinacions del tipus [anemzem] per anem-nos-en i [aparteuze]
per aparteu-vos, caracterstiques dalguns parlars centrals.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
22
2. MORFOLOGIA VERBAL
2.1. MODELS DE CONJUGACIONS REGULARS
I: CANTAR II: PERDRE, IIIa: SERVIR IIIb: DORMIR
TMER
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 canto perdo/perd serveixo dormo/dorm
2 cantes perds serveixes/servixes dorms
3 canta perd serveix/servix dorm
4 cantem perdem servim dormim
5 canteu perdeu serviu dormiu
6 canten perden serveixen/servixen dormen
Sn prpies de lmbit restringit les formes 1 cante, servisc (parlars valen-
cians); 1 cant, servesc/serveix, 4 cantam, 5 cantau (parlars balerics); 1 cant,
serveix, 5 cantau (alguers); 3 cant[e], 1 servixo (parlars nord-occidentals), i
1 canti, perdi, serveixi, dormi (parlars rossellonesos).
En els parlars valencians, les formes 1 servesc, 2 serveixes, 3 serveix, 6 ser-
veixen sn noms prpies de registres molt formals.
s admissible en lmbit restringit (parlars balerics) la forma 2 serveixs,
pronunciada servei[s].
Imperfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 3 cantava, perdia, servia.
s prpia de lmbit restringit (parlars nord-occidentals) la pronunciaci
de les formes 3 cantav[e], perdi[e], servi[e].
Perfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general tant la forma perifrstica com la forma
simple, dacord amb els usos de cada parlar. La perifrstica s construda mit-
janant lauxiliar 1 vaig, 2 vas, 3 va, 4 vam, 5 vau, 6 van: 1 vaig cantar/per-
dre/servir, 2 vas cantar/perdre/servir, etc. La forma simple presenta el model
segent: 1 cant/perd/serv, 2 cantares/perderes/servires, etc.
En lmbit general sn admissibles les formes auxiliars 4 vrem, 5 vreu,
6 varen.
No sn recomanables les formes 1 vreig/vai, 4 vem, 5 veu.
Condicional
Sn prpies de lmbit general les formes 3 cantaria, perdria, serviria.
s prpia de lmbit restringit (parlars nord-occidentals) la pronunciaci
de les formes 3 cantari[e], perdri[e], serviri[e].
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 canti/cante perdi/perda serveixi/servisca dormi/dorma
2 cantis/cantes perdis/perdes serveixis/servisques dormis/dormes
3 canti/cante perdi/perda serveixi/servisca dormi/dorma
4 cantem perdem servim dormim
5 canteu perdeu serviu dormiu
6 cantin/canten perdin/perden serveixin/servisquen dormin/dormen
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 1 servesqui,
2 servesquis, 3 servesqui, 4 serviguem, dormiguem, 5 servigueu, dormigueu,
6 servesquin.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
24
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) noms, per, en
registres molt formals les formes 1 servesca, 2 servesques, etc.
Sn admissibles en lmbit restringit (parlars balerics) ara, per, en
qualsevol registre les formes 1 servesca, 2 servesques, etc.
No sn recomanables formes com les segents:
1) 1 perga, dorga, 2 pergues, dorgues, 3 perga, dorga, 4 perguem, dor-
guem, 5 pergueu, dorgueu , 6 perguen, dorguen.
2) 1 cntiga, prdiga, drmiga, 2 cntigues, prdigues, drmigues, etc.
3) 1 canta/canto, 2 cantos, 3 canto, 6 cnton.
Imperfet de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 cants perds servs
2 cantessis/cantesses perdessis/perdesses servissis/servisses
3 cants perds servs
4 cantssim/cantssem perdssim/perdsseu servssim/servssem
5 cantssiu/cantsseu perdssiu/perdsseu servssiu/servsseu
6 cantessin/cantessen perdessin/perdessen servissin/servissen
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes segents:
1 cantara perdera servira
2 cantares perderes servires
3 cantara perdera servira
4 cantrem perdrem servrem
5 catreu perdreu servreu
6 cantaren perderen serviren
Tamb sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes se-
gents:
1 cants
2 cantassis/cantasses
3 cants
4 cantssim/cantssem
5 cantssiu/cantsseu
6 cantassin/cantassen
morfologia
25
En els parlars valencians, sn prpies de registres molt formals les formes
segents: 1 cants, perds, servs, 2 cantasses, perdesses, servisses, 3 cants, per-
ds, servs, 4 cantssem, perdssem, servssem, 5 cantsseu, perdsseu, servs-
seu, 6 cantassen, perdessen, servissen.
No sn recomanables les formes 1 perdigus, 2 perdiguessis, etc., ni 1 ser-
vigus, 2 serviguessis, etc.
Imperatiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
2 canta perd serveix/servix dorm
5 canteu perdeu serviu dormiu
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) la forma
5 cantau.
2.2. OBSERVACIONS SOBRE ELS PARTICIPIS
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
complert / complit (complir)
cogut i cuit (coure)
establert / establit (establir)
fenyut / fengut (fnyer)
fos / fus (fondre)
matat / mort (matar)
ofert / oferit (oferir)
omplert / omplit (omplir)
planyut / plangut (plnyer)
pertanyut / pertangut (pertnyer)
ragut / ras (raure)
rigut / rist (riure)
sofert / sofrit (sofrir)
suplert / suplit (suplir)
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes despert
(despertat), duit (dut), frit (fregit), fuit (fugit).
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
26
No sn recomanables formes com ara: aparescut, comparescut, complas-
cut; capigut, sapigut; defengut, depengut, molgut; cobrit, imprimit, obrit.
3. ELS VERBS HAVER I SER / SSER
HAVER
3
Infinitiu
s prpia de lmbit general la forma haver.
No s recomanable la forma haguer.
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma havent.
No s recomanable la forma haguent.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 he
2 has
3 ha
4 hem
5 heu
6 han
Malgrat que aquestes formes sn procltiques, no estan subjectes a la re-
ducci voclica prpia de la posici no accentuada.
En les perfrasis dobligaci, sn prpies de lmbit general tant la forma
1 he com la forma 1 haig.
No sn recomanables les formes 1 hai/ha/hi.
morfologia
27
3. No sn recomanables les formes que presenten elisi de la vocal inicial: ver per haver,
via per havia, gus per hagus, etc.
Condicional
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 hauria
2 hauries
3 hauria
4 haurem
5 haureu
6 haurien
Sn admissibles en lmbit general les formes 1 haguera, 2 hagueres, 3 ha-
guera, 4 hagurem, 5 hagureu, 6 hagueren.
No sn recomanables les formes 1 havera, 2 haveres, etc.
Present de subjuctiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 hagi/haja
2 hagis/hages
3 hagi/haja
4 hgim/hgem
5 hgiu/hgeu
6 hagin/hagen
No sn recomanables les formes 1 hagui, 2 haguis, 3 hagui, 4 haguem,
5 hagueu, 6 haguin.
Imperfet de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 hagus
2 haguessis/haguesses
3 hagus
4 hagussim/hagussem
5 hagussiu/hagusseu
6 haguessin/haguessen
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
28
Sn admissibles en lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 ha-
guera, 2 hagueres, 3 haguera, 4 hagurem, 5 hagureu, 6 hagueren.
No sn recomanables les formes 1 havs, 2 havessis, etc., ni 1 ves, 2 ves-
sis, etc.
SER / SSER
Infinitiu
Sn prpies de lmbit general les formes ser i sser.
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics) la forma esser.
Gerundi
Sn prpies de lmbit general les formes sent i essent.
No sn recomanables les formes seguent ni siguent.
Participi
s prpia de lmbit general la forma estat.
Sn admissibles en lmbit general, dacord amb els usos caracterstics de
cada parlar, les formes sigut i set.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 sc
2 ets
3 s
4 som
5 sou
6 sn
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics) la forma 1 som.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) la forma 2 eres.
morfologia
29
Futur
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 ser
2 sers
3 ser
4 serem
5 sereu
6 seran
No sn recomanables les formes 1 sir, 2 sirs, etc.
Condicional
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 seria
2 series
3 seria
4 serem
5 sereu
6 serien
En lmbit general, sn prpies de registres formals 1 fra, 2 fores, 3 fra,
4 frem, 5 freu, 6 foren, Aquestes mateixes formes sn prpies de tots els re-
gistres en els parlars centrals i en alguers.
No sn recomanables les formes 1 siria, 2 siries, etc.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 sigui/siga
2 siguis/sigues
3 sigui/siga
4 siguem
5 sigueu
6 siguin/siguen
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
30
Imperfet de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes segents:
1 fos
2 fossis/fosses
3 fos
4 fssim/fssem
5 fssiu/fsseu
6 fossin/fossen
Sn admissibles en lmbit restringit (parlars valencians i alguers) les for-
mes 1 fra, 2 fores, 3 fra, 4 frem, 5 freu, 6 foren.
2.4. VERBS QUE SAPARTEN DELS MODELS
AFEGIR
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 afegeixo, 2 afegeixes, 3 afe-
geix, 4 afegim, 5 afegiu, 6 afegeixen.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 afig,
2 afiges, 3 afig, 6 afigen.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 afegeixi, 2 afegeixis, 3 afegei-
xi, 4 afegim, 5 afegiu, 6 afegeixin.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 afija,
2 afiges, 3 afija, 6 afigen.
ANAR
Present dindicatiu
s prpia de lmbit general la forma 1 vaig.
No s recomanable la forma 1 vai.
morfologia
31
APARIXER
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 aparec/apareixo.
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics) la forma 1 aparesc.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 aparegui/aparega, 2 apare-
guis/aparegues, etc.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 1 apares-
qui /aparesca, 2 aparesquis/aparesques, etc.
CABRE / CABER
Infinitiu
Sn prpies de lmbit general les formes cabre i caber.
No s recomanable la forma quebre.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 cpiga, 2 cpigues, 3 cpiga,
4 capiguem, 5 capigueu, 6 cpiguen.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 cpia,
2 cpies, 3 cpia, 4 capiem, 5 capieu, 6 cpien.
No sn recomanables les formes 1 cabi/capi, 2 cabis/capis, etc.
CAURE
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma caient.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma caent.
No s recomanable la forma caiguent.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
32
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 caiem, 5 caieu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 4 caem, 5 caeu (parlars valen-
cians), i 4 queim, 5 queis (parlars balerics).
No sn recomanables les formes 4 caiguem, 5 caigueu.
Imperfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 queia, 2 queies, etc.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) noms, per, en
registres informals la pronunciaci daquestes formes sense -i-.
Imperatiu
s prpia de lmbit general la forma 5 caieu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 5 caeu (parlars valencians) i
5 queis (parlars balerics).
CRRER
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 corro, 2 corres, 3 corre.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 1 crrec (parlars valencians), i
1 corr, 2 corrs, 3 corr (parlars balerics).
No s recomanable la forma 1 corrc.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 corri/crrega, 2 corris/crre-
gues, 3 corri/crrega, 4 correguem/correm, 5 corregueu/correu, 6 corrin/cr-
reguen.
No sn recomanables les formes 1 crriga, 2 crrigues, etc.
morfologia
33
Imperatiu
s prpia de lmbit general la forma 2 corre.
s prpia de lmbit restringit (parlars balarics) la forma 2 corr.
CREURE
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma creient.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma creent.
No s recomanable la forma creguent.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 creiem, 5 creieu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 4 creem, 5 creeu (parlars va-
lencians), i 4 creim, 5 creis (parlars balerics).
No sn recomanables les formes 4 creguem, 5 cregueu.
Imperfet dindicatiu
Vegeu caure.
Imperatiu
Vegeu caure.
DIR
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma dient.
No s recomanable la forma diguent.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
34
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 diem, 5 dieu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 4 deim, 5 deis.
No sn recomanables les formes 4 diguem, 5 digueu.
Imperfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general 1 deia, 2 deies, 3 deia, 4 diem, 5 dieu,
6 deien.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) noms, per, en
registres informals la pronunciaci dia, dies, dia, dem, deu, dien, de les
formes anteriors.
Imperatiu
s prpia de lmbit general la forma 2 digues.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) noms, per, en
registres informals la forma 2 dis.
No s recomanable la forma 2 digus.
DONAR
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 doni/done, 2 donis/dnes,
3 doni/done, 4 donem, 5 doneu, 6 donin/donen.
No sn recomanables les formes 1 dongui, 2 donguis, 3 dongui, 6 don-
guin.
DUR
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma duent.
No s recomanable la forma duguent.
morfologia
35
Participi
Sn prpies de lmbit general les formes dut, duta, duts, dutes.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes duit, duita,
duits, duites.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 duem, 5 dueu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 4 duim,
5 duis.
No sn recomanables les formes 4 duguem, 5 dugueu.
Imperatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 2 duu/du, 5 dueu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 2 dus (parlars valencians) i
5 duis (parlars balerics).
EIXIR
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 ixo/isc.
Perfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 isqu/eix, 2 isqueres/eixires,
3 isqu/eix, 4 isqurem/eixrem5 isqureu/eixreu, 6 isqueren/eixiren.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 isca/ixi, 2 isques/ixis, 3 isca/ixi,
4 isquem/eixim, 5 isqueu/eixiu, 6 isquen/ixin.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
36
ESCRIURE
Perfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 escriv/escrigu, 2 escrivires/es-
crigueres, 3 escriv/escrigu, 4 escrivrem/escrigurem, 5 escrivreu/escrigu-
reu, 6 escriviren/escrigueren.
ESTAR
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma estant.
No s recomanable la forma estiguent.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 estem, 5 esteu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 4 estam (parlars balerics) i
5 estau (parlars balerics i alguers).
No sn recomanables les formes 4 esteim, 5 esteis.
Imperfet de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 estigus, 2 estiguessis/estiguesses,
3 estigus, 4 estigussim/estigussem, 5 estigussiu/estigusseu, 6 estiguessin/esti-
guessen.
No sn recomanables les formes 1 ests/ests, 2 estassis/estasses/estessis, etc.
Imperatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 2 estigues, 5 estigueu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) les formes
2 est, 5 estau.
morfologia
37
Futur
Sn prpies de lmbit general les formes 1 estar, 2 estars, 3 estar, 4 es-
tarem, 5 estareu, 6 estaran.
No sn recomanables les formes 1 estir, 2 estirs, etc.
FER
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 faig, 4 fem, 5 feu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 1 fa (parlars balerics i al-
guers), i 4 feim, 5 feis (parlars balerics).
No s recomanable la forma 1 fai.
Imperfet dindicatiu
Vegeu caure.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 fem, 5 feu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) les formes
4 facem, 5 faceu.
No sn recomanables les formes 1 fagi/fagui/faja, 2 fagis/faguis/fa-
ges, etc.
Imperatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 2 fes, 5 feu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 2 f,
5 feis.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
38
FERIR
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 fereixo, 2 fereixes, 3 fereix,
4 ferim, 5 feriu, 6 fereixen.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 1 fer, 2 fers,
3 fer, 6 feren.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 fereixi, 2 fereixis, 3 fereixi,
4 ferim, 5 feriu, 6 fereixin.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 1 feri, 2 fe-
ris, 3 feri, 6 ferin.
FREGIR
Vegeu afegir.
JAURE / JEURE
Vegeu traure / treure.
LLEGIR
Vegeu afegir.
MORIR
Present dindicatiu
s prpia de lmbit general la forma 1 moro.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 1 muir (parlars valencians) i
1 mor (parlars balerics i alguers).
No s recomanable la forma 1 morc.
morfologia
39
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 mori, 2 moris, 3 mori, 4 mo-
rim, 5 moriu, 6 morin.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 muira,
2 muires, 3 muira, 6 muiren.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars nord-occidentals) les formes
1 mora, 2 mores, 3 mora, 6 moren.
NIXER / NIXER
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma naixent.
No s recomanable la forma nasquent.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 naixo/neixo, 2 naixes/neixes,
3 naix/neix, 4 naixem, 5 naixeu, 6 naixen/neixen.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 1 nasc (parlars valencians) i
1 nesc/neix (parlars balerics).
Perfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 nasqu/naix, 2 nasqueres/nai-
xeres, 3 nasqu/naix, 4 nasqurem/naixrem, 5 nasqureu/naixreu, 6 nas-
queren/naixeren.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 nasca/neixi, 2 nasques/neixis,
3 nasca/neixi, 4 nasquem/naixem, 5 nasqueu/naixeu, 6 nasquen/neixin.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 1 nesqui, 2 nesquis, 3 nesqui,
6 nesquin (parlars balerics), i 1 naixa, 3 naixa (parlars nord-occidentals).
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
40
PENEDIR
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 penedeixo, 2 penedeixes, 3 pe-
nedeix, 4 penedim, 5 penediu, 6 penedeixen.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 1 pened/pe-
nedesc, 2 penets, 3 penet, 6 peneden.
Present de subjuntiu
Vegeu ferir.
PODER
Infinitiu
s prpia de lmbit general la forma poder.
No sn recomanables les formes poguer, porer.
PRENDRE
4
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 prenem, 5 preneu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) les formes
4 prenim, 5 preniu.
RIURE
Gerundi
Vegeu dir.
morfologia
41
4. Per a la pronunciaci daquesta forma, vegeu la Proposta per a un estndard oral de la llen-
gua catalana, I: Fontica, 1998, 3a. ed., rev., 1.2.6. Consonants vibrants, o una edici posterior.
Present dindicatiu
Vegeu dir.
Imperfet dindicatiu
Vegeu dir.
Imperatiu
s prpia de lmbit general la forma 5 rigueu.
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics) la forma 5 reis.
SABER
Infinitiu
s prpia de lmbit general la forma saber.
No sn recomanables les formes sapiguer i sebre.
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma sabent.
No s recomanable la forma sapiguent.
Participi
s prpia de lmbit general la forma sabut.
No s recomanable la forma sapigut.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 spiga, 2 spigues, 3 spiga,
4 sapiguem, 5 sapigueu, 6 spiguen.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
42
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 spia,
2 spies, 3 spia, 4 sapiem, 5 sapieu, 6 spien.
No sn recomanables les formes 1 sapi/sabi, 2 sapis/sabis, 3 sapi/sabi,
6 sapin/sabin.
Imperfet de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 sabs, 2 sabessis/sabesses, 3 sa-
bs, 4 sabssim/sabssem, 5 sabssiu/sabsseu, 6 sabessin/sabessen.
No sn recomanables les formes 1 sapiera, 2 sapieres, 3 sapiera, 4 sapi-
rem, 5 sapireu, 6 sapieren.
Imperatiu
s prpia de lmbit general la forma 2 spigues.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma 2 spies.
SEURE
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma seient.
No s recomanable la forma seguent.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 seiem, 5 seieu.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 4 seim,
5 seis.
Imperatiu
s prpia de lmbit general la forma 5 seieu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 5 seeu (parlars valencians) i
5 seis (parlars balerics).
morfologia
43
TENIR
Infinitiu
s prpia de lmbit general la forma tenir.
s admissible en lmbit general la forma tindre.
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma tenint.
No sn recomanables les formes tinguent, tenguent.
Participi
s prpia de lmbit general la forma tingut.
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) la forma
tengut.
5
Imperatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 2 t/ten/tingues, 5 teniu/tin-
gueu.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma 2 tin.
TRAURE / TREURE
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma traient.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma traent.
No s recomanable la forma traguent.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
44
5. Aix mateix, sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) les formes amb
-e- radical: present dindicatiu, 1 tenc; perfet dindicatiu, 1 tengu, 2 tengueres, etc.; futur, 1 ten-
dr, 2 tendrs, etc.; condicional, 1 tendria, 2 tendries, etc.; present de subjuntiu, 1 tengui, 2 tenguis,
etc.; imperfet de subjuntiu, 1 tengus, 2 tenguessis, etc.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 trac/trec, 2 traus/treus,
3 trau/treu, 4 traiem, 5 traieu, 6 trauen/treuen.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 4 traem, 5 traeu (parlars va-
lencians), i 4 treim, 5 treis (parlars balerics).
Imperfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 treia, 2 treies, etc.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) noms, per, en
registres informals la pronunciaci daquestes formes sense -i-.
Present de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 traga/tregui, 2 tragues/treguis,
3 traga/tregui, 4 traguem, 5 tragueu, 6 traguen/treguin.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics) les formes 1 trega,
2 tregues, 3 trega, 6 treguen.
Imperatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 2 trau/treu, 5 traieu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 5 traeu (parlars valencians)
i 5 treis (parlars balerics).
VENIR
Infinitiu
s prpia de lmbit general la forma venir.
s admissible en lmbit general la forma vindre.
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma venint.
No s recomanable la forma vinguent.
morfologia
45
Participi
s prpia de lmbit general la forma vingut.
s prpia de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) la forma
vengut.
6
VEURE
Infinitiu
s prpia de lmbit general la forma veure.
s admissible en lmbit restringit (parlars valencians) noms, per, en
registres informals la forma vore.
7
No s recomanable la forma voure.
Gerundi
s prpia de lmbit general la forma veient.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma veent.
No sn recomanables les formes vegent, veguent.
Present dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 4 veiem, 5 veieu.
Sn prpies de lmbit restringit les formes 4 veem, 5 veeu (parlars valen-
cians), i 4 veim, 5 veis (parlars balerics).
Imperfet dindicatiu
Vegeu caure.
proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, ii
46
6. Aix mateix, sn prpies de lmbit restringit (parlars balerics i alguers) les formes
amb -e- radical: present dindicatiu, 1 ven; perfet dindicatiu, 1 vengu, 2 vengueres, etc.; futur,
1 vendr, 2 vendrs, etc.; condicional, 1 vendria, 2 vendries, etc.; present de subjuntiu, 1 vn-
gui, 2 vnguis, etc.; imperfet de subjuntiu, 1 vengus, 2 venguessis, etc.
7. Aix mateix, sn admissibles noms, per, en registres informals les formes se-
gents: futur, 1 vor, 2 vors, etc.; condicional, 1 voria, 2 vories, etc.
Perfet dindicatiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 viu, 2 veres/veieres, 3 vu/
vei, 4 vrem/veirem, 5 vreu/veireu, 6 veren/veieren.
s prpia de lmbit restringit (parlars valencians) la forma 3 viu.
Imperfet de subjuntiu
Sn prpies de lmbit general les formes 1 veis, 2 veiessis/veiesses, 3 veis,
4 veissim/veissem, 5 veissiu/veisseu, 6 veiessin/veiessen.
Sn prpies de lmbit restringit (parlars valencians) les formes 1 vera, 2 ve-
res, 3 vera, 4 vrem, 5 vreu, 6 veren. Tamb sn prpies de lmbit restringit
(parlars balerics) les formes 1 ves, 2 vessis, 3 ves, 4 vssim, 5 vssiu, 6 vessin.
morfologia
47