Trad. Col Loquial (GG)

TRADUCCIÓ LITERÀRIA 2 (anglès)
La traducció del llenguatge

col·loquial
grup gran
Professor: Dídac Pujol
Curs: 2021-2022
4t curs, 2n trimestre
Codi: 20266
PROGRAMA DE TRADUCCIÓ LITERÀRIA 2 (anglès)
(codi: 20266)
La traducció del llenguatge col·loquial
grup gran
Professor: Dídac Pujol
Curs: 2021-2022
4t curs, 2n trimestre
SETMANES 1-2 EL LLENGUATGE COL·LOQUIAL EN ANGLÈS, CATALÀ I CASTELLÀ

Explicació i lectures:
www.didacpujol.com/colloquial-translation
Diccionaris especialitzats en paper
vs. llengua col·loquial: fonètica, morfologia, sintaxi i + test
El lèxic a ésAdir vs
El lèxic col·loquial a TV3: lèxic informal
El catanyol: una paròdia (vídeo); el catanyol a TV3: una paròdia (vídeo)
Textos i exercicis:
Exercici: Pol Capdet, difícils de traduir + test
escrit ) + solucionari
SETMANES 3-4 EL MODEL DE TRADUCCIÓ I DOBLATGE COL·LOQUIAL DE TV3

Morfologia: ls pronoms febles col·loquials
Manual de traducció anglès-català, 4.4.2: el model de traducció col·loquial de TV3
Textos i exercicis:
Quentin Tarantino, Jackie Brown (original i traducció catalana, pp. 23-29 / 26-31; versió original i
versió doblada al català: escena 4, minuts 15:00-19:00)
SETMANES 5-6-7 CALCS

Les paraules vs. es diferents
Textos i exercicis:
Quentin Tarantino: Pulp Fiction, Jackie Brown)
Stephen King, Dolores Claiborne (pp. 1-3)
SETMANES 8-9-10 ARGOT SEXUAL, DE LES DROGUES I DE LA DELINQ NCIA

Textos i exercicis:
Anuncis diversos: la traducció de textos eròtics; la localització
Exercici: delinqüència (crime slang
Exercici: drugs slang
Filth, pp. 202-204)
Pla docent de l’assignatura
Traducció Literària 2 (anglès)
Curs 2021-2022
Assignatura: Traducció Literària 2 (anglès) (codi: 20266)

Titulació/estudi: Grau en Traducció i Interpretació
Curs: quart
Trimestre: tercer
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l’estudiant: 100
Tipus d’assignatura: obligatòria
Professorat de GG: Dídac Pujol
Llengua de docència: català
1. Presentació
L’assignatura versa sobre la traducció del llenguatge col·loquial de l’anglès cap al català.
L’objectiu és que els alumnes perfeccionin les seves habilitats de traducció en aquest àmbit i
que adquireixin els coneixements especificats en el temari per tal que puguin produir textos
col·loquials professionalment acceptables. El curs s’ha programat pensant en algunes
possibles sortides professionals: traductors literaris i traductors i intèrprets al servei de la
indústria cinematogràfica i televisiva (traducció de pel·lícules i de serials televisius).
2. Competències associades
D’entre el conjunt de competències del grau, en aquesta assignatura es treballen les següents,
generals (G) i específiques (E):
G.2. Anàlisi de situacions i resolució de problemes.
G.9. Creativitat.
G.20. Capacitat d’aprenentatge autònom i de formació continuada.
E.1. Excel·lència en el domini escrit i oral de la llengua o llengües pròpies.
E.5. Coneixements especialitzats en un o més àmbits temàtics.
E.10. Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la traducció.
E.12. Destresa en la recerca i gestió d’informació i documentació.
E.14. Rigor en la revisió i el control de qualitat de la mediació lingüística.
3. Resultats de l’aprenentatge
Cada competència de l’apartat anterior (G, E) es concreta en els resultats d’aprenentatge

següents:
G.2: Traduir textos literaris complexos.
G.9: Proposar solucions estèticament acceptables.
G.20: Gestionar el temps d’aprenentatge fora de l’aula per tal d’assolir els objectius de
l’assignatura.
E.1: Traduir cap a la llengua o llengües pròpies textos literaris amb un domini satisfactori dels
recursos lingüístics.
E.5: Tenir coneixements suficients de la literatura i cultura de l’idioma per traduir textos de
l’àmbit amb solvència.
E.10: Detectar els aspectes rellevants d’un text literari de cara a la seva traducció i argumentar
les decisions que comportaria una nova versió així com valorar les estratègies d’una ja existent.
E.12: Donar traduccions acceptables a partir de la consulta de diccionaris d’àmbit general i

especialitzats.
E.14: Capacitat de produir textos lingüísticament acceptables.
4. Prerequisits
És imprescindible un excel·lent domini de l’anglès i del català. Absteniu-vos de matricular-vos a

l’assignatura els alumnes que no tingueu un nivell de català nadiu i un excel·lent domini del
català escrit i dels recursos orals i col·loquials en català.
5. Continguts
La traducció del llenguatge col·loquial:
1. El llenguatge col·loquial en anglès, català i castellà: fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic.
2. El model de traducció i doblatge col·loquial de TV3.
3. Calcs habituals en la traducció cinematogràfica.
4. El llenguatge vulgar; la paraula ‘fuck’.
5. L’argot sexual, de les drogues i de la delinqüència.
En el programa de l’assignatura es proporciona un pla de treball detallat que inclou lectures i

exercicis obligatoris.
6. Metodologia docent
4 crèdits ECTS impliquen 100 hores de treball de l’alumne (1 crèdit ECTS = 25 hores de
treball), de les quals 24 corresponen a classes presencials i 76 a treball fora de l’aula.
Per assolir els objectius, l’alumne ha de dur a terme activitats com ara:
1. Analitzar i interpretar textos literaris.
2. Analitzar, comparar i valorar traduccions literàries.
3. Breus exercicis de traducció literària.
4. Utilitzar fonts de documentació per a la traducció literària.
5. Lectura, exposició o comentari crític de bibliografia.
6. Intervenció a classe i participació en discussions.

7. Avaluació
Avaluació Recuperació Requisits i

observacions
Activitat Ponderació Recuperable / Ponderació Forma de Cada error
d’avaluació sobre la nota No recuperable sobre la recuperació greu en la
final nota final llengua meta
Pràctica 1 (GG) 33,3% Recuperable 66,6% Pràctica 3 descompta 0,5
Pràctica 2 (Sem) 33,3% Recuperable (juliol) punts; els molt
greus, 1 punt.
Qüestionari (GG) 33,3% No recuperable --- ---
8. Bibliografia i recursos d’informació
ésAdir: https://esadir.cat. [És el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals (Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya)].
Payrató, Lluís (1996) Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. 3a ed.
València: Universitat de València (especialment pp. 87-125 [fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic
col·loquials], 132-134 [recursos vocals] i 144-153 [renecs i eufemismes]).
Pujol, Dídac (2006) “The Translation and Dubbing of ‘Fuck’ into Catalan: The Case of From
Dusk till Dawn”. JoSTrans: The Journal of Specialised Translation, núm. 6, pp. 121-133.
https://www.jostrans.org/issue06/art_pujol.pdf.
Pujol, Dídac. Recursos per a la traducció col·loquial: www.didacpujol.com (apartat ‘Colloquial

translation’).
* * *
Institut d’Estudis Catalans (2018) Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona:

Institut d’Estudis Catalans. https://geiec.iec.cat.
Optimot (2021) 101 dubtes del català resolts per l’Optimot. Textos de Pau Clua, a partir de les
fitxes de l’Optimot; il·lustracions de Jorge Penny. Barcelona: Rosa dels Vents. Disponible en
paper i en format electrònic (Kindle, Apple Books).
Diccionaris especialitzats en paper
(sense comptar els diccionaris en línia)
Dídac Pujol
NOTA 1. Per trobar diccionaris especialitzats, proveu de fer una cerca al catàleg de la biblioteca
NOTA 2. Els diccionaris llistats més avall poden haver estat reeditats o ampliats; procureu usar
Diccionaris en anglès
Ayto, John (1993) Euphemisms. London: Bloomsbury.

* Ayto, John; Simpson, John (1992) The Oxford Dictionary of Modern Slang. Oxford: Oxford
University Press.
Bentley, William K.; Corbett, James M. (1992) Prison Slang. Jefferson, North Carolina / London:
McFarland.
Bertram, Anne; Spears, Richard A. (1996) .
Lincolnwood, Illinois: NTC.
Dalzell, Tom (ed.) (2009) The Routledge Dictionary of Modern American Slang and
Unconventional English. New York: Routledge.
Dalzell, Tom; Victor, Terry (2008) Sex Slang. London and New York: Routledge.
Fergusson, Rosalind (2001) The Penguin Dictionary of Proverbs. Harmondsworth, Middlesex:
Penguin.
Lighter, Jonathan E. (1994-2002) (ed.) Random House Historical Dictionary of American Slang.
New York: Random House. Vol. 1 = A-G; vol. 2 = H-O; vol. 3 = P-Z. [Equiparable al
-americà].
Morton, James (2002) Gang Slang: A Dictionary of Criminal and Sexual Slang. New York: St.
* The Oxford English Dictionary. Oxford: Oxford University Press.

És un diccionari històric i amb moltes entrades. L .
També en CD-ROM. Accés no restringit des dels ordinadors de la UPF:
https://www.oed.com. Accés des de fora de la UPF: https://www-oed-com.sare.upf.edu
( assegureu-vos que teniu instal·lat el botó SARE al
navegador: vegeu les instruccions a https://guiesbibtic.upf.edu/recursos/acces).
Partridge, Eric (20028) A Dictionary of Slang and Unconventional English. London: Routledge. [El
(1.432 pàgines); és un diccionari històric].
Potter, Elizabeth et al. (1995) Collins Cobuild Dictionary of Idioms. Glasgow: HarperCollins.
* Richter, Alan (1993) Dictionary of Sexual Slang. New York: Wiley.
* Scottish National Dictionary Association (2005) Concise Scots Dictionary. Edinburgh:
Edinburgh University Press. [Edició anterior: Robinson, Mairi (ed.) (1985) The Concise
Scots Dictionary. Aberdeen: Aberdeen University Press].
* Sheidlower, Jesse (19992) (comp.) The F-Word. London: Faber.
Siefring, Judith (2005) The Oxford Dictionary of Idioms. Oxford: Oxford University Press.
Simpson, John; Speake, Jennifer (1998) Concise Oxford Dictionary of Proverbs. Oxford:
Oxford University Press.
Spears, Richard A. (1990) Forbidden American English: A Serious Compilation of Taboo
Diccionaris especialitzats en paper 2
American English. Lincolnwood, Illinois: NTC-Passport.

* (19952) . Lincolnwood,
Illinois: NTC.
* (1998) . Lincolnwood, Illinois: NTC.
(20003) . Lincolnwood, Illinois: NTC.
Spears, Richard A.; Kirkpatrick, Betty (1998) ionary. Lincolnwood,
Illinois: NTC.
Summers, Della (ed.) (1992) Longman Dictionary of English Language and Culture. Harlow,
Essex: Longman.
Titelman, Gregory (2000)
Sayings. New York: Random House.
Todd, Loreto (1990) Words Apart: A Dictionary of Northern Ireland English. Gerrards Cross,
Buckinghamshire: Collin Smythe.
Wentzel, Donald (1985) The Dictionary of Farts. Chicago: Contemporary Books. [El gran
diccionario de los pedos. Trad. Bettina Blanch. Barcelona: Grijalbo, 1992].
Diccionaris en català o castellà
Balfegó Vergés, Xavier (1994) Diccionari policial. Barcelona: Consorci per a la Normalització
Lingüística i Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
* Carbonell Basset, Delfín (2000) Gran diccionario del argot el sohez. Barcelona: Larousse.
Carratalá García, Ernesto (coord.) (2001) Gran diccionario de frases hechas. Barcelona: Spes.
Cela, Camilo José (1988) Diccionario del erotismo. 2 vols. Barcelona: Grijalbo.
(1968-1971) Diccionario secreto. 2 vols. Madrid: Alfaguara.
Celdrán Gomariz, Pancracio (2008) El gran libro de los insultos. Tesoro crítico, etimológico e
histórico de los insultos españoles. Madrid: La Esfera de los Libros.
Conca, Maria (19963) Els refranys catalans. València: Tres i Quatre.
* Espinal, M. Teresa (20062) Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona i València:
Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de València / Publicacions de
Montserrat. Disponible a:
https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2006/89642/Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf
Etxabe Díaz, Regino (comp.) (2001) Gran diccionario de refranes. Barcelona: Spes.
Farnés, Sebastià (1992-1999) Paremiologia catalana comparada. 8 vols. Barcelona: Columna.
Fontanillo Merino, Enrique (1995) Diccionario práctico de locuciones. Barcelona: Larousse /
Planeta.
* Grup Flaix (2009) Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana.
León, Víctor (1980) Diccionario de argot español. Madrid: Alianza.
Moreu-Rey, Enric (1981) Renoms, motius, malnoms i noms de casa. Barcelona: Millà.
Oliver, Juan Manuel (1991) Diccionario de argot. Madrid: Sena.
* Parés i Puntas, Anna (1999) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.
* Pomares, Joaquim (1997) . Barcelona: Edicions 62.
* Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995) Diccionari de locucions. Barcelona:
Edicions 62.
* (1996) Diccionari de frases fetes. Barcelona: Edicions 62.
* Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002)
expressiva. Barcelona: Edicions 62.
* (2010)
espanyol i francès. Vic: Eumo.
* Rodríguez-Vida, Susana (1997) Diccionari temàtic de modismes. Barcelona: Edicions 62.
Sánchez, Antoniu; Taixés, Rafel; Tasis, Rafael (1991) Argot barceloní. Barcelona: Parsifal.
Diccionaris especialitzats en paper 3
Ventalló, Joaquim (2011) Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! Barcelona: A Contra

Vent. [Di el traductor català de Tintín].
Verdaguer, Pere (1999) Diccionari de renecs i paraulotes. Perpinyà: Editorial Trabucaire.
Vidal, Pau (2014) 100 insults imprescindibles. Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva
descendència. Valls: Cossetània.
Vila, Pep (2012) Bocavulvari eròtic de la llengua catalana. Girona: Curbet Comunicació Gràfica.
[Recull històric de vocabulari eròtic usat per escriptors catalans; publicat originalment en 2
vols. el 1987 i el 1990].
Vinyoles i Vidal, Joan J. (1978) . Barcelona: Millà.
* Vinyoles i Vidal, Joan J.; Piqué i Huerta, Ramon (1989) Diccionari eròtic i sexual. Barcelona:
Edicions 62.
Wentzel, Donald (1992) El gran diccionario de los pedos. Trad. Bettina Blanch. Barcelona:
Grijalbo. [The Dictionary of Farts. Chicago: Contemporary Books, 1985].
Diccionaris bilingües
* Abril Español, Joan (1996) Diccionari de frases fetes català-castellà / castellà-català.

Barcelona: Edicions 62.
Carbonell Basset, Delfín (1992) Diccionario malsonante inglés-castellano-inglés. Madrid: Istmo.
(1995) Diccionario fraseológico inglés-castellano, castellano-inglés. Barcelona: Ediciones del
Serbal.
* (1997) Diccionario castellano e inglés de argot y lenguaje informal. Barcelona: Ediciones del
Serbal.
No fotis! (2010) Barcelona: Pons Idiomes. [Diccionari d -català / català-anglès; 160
pàgines].
Anglès per a pervertits. Barcelona: Grijalbo. [Edició espanyola: Inglés para
pervertidos. Barcelona: Grijalbo, 2013].
* Parés i Puntas, Anna (1997) Diccionari de refranys català-castellà / castellà-català. Barcelona:
Edicions 62.
Sir Francis (1985) Los apuntes secretos de Sir Francis. Diccionario de términos tabúes inglés-
español. Madrid: Omnivox.
Llengua estàndard vs. llengua col·loquial:
fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic
Dídac Pujol
Respellings i representació fonètica

NOTA. A TV3 no utilitzen respellings (per escrit), però sí que qui parla en llenguatge informal (actor,
col·loquial que apareixen a https://esadir.cat/gramatica/criteris) de

ésAdir (https://esadir.cat). En traduccions literàries, podem usar respellings.
* Assimilació:
ANGLÈS: lemme, gotcha
CATALÀ: istiu, dicidir, xixanta, ciutatans, Jejús
CASTELLÀ: pilícula (=película), decir algo con rintintín (=retintín [+ addició del so /n/ després de
* Dissimilació:
bora nit, vegilar, me mare, etivocar-se, arcalde
penícula (=película)
* Weak form:
ya , yer (=your) (=him) (=her) (=them), tagetha (=together)
du s-e - -e (=donar-los) -e (=portar-vos)
reducció de diftong (és un cas de weak form):
con (=quan), colsevol/co
si lo sabéis, pos decirlo
* Iodització (o ieisme):
io (=jo), ia (=ja), ui (=ull), ceia, paia
yeísmo: cabayo, gayina, poyo
* Elisió:
(=probably), prolly (=probably Oxford Dictionary of
English])
déu (=adéu), pograma, poblema,
què vòs? (= vols)
trasporte, ámono, un reló de oro, la mitá, no hay ná, (vete) a tomar por culo (=por el culo), ¿pa qué?, en
lo alto un pino, campo fútbol / campo furbo, venao (=venado), acabao (=acabado)
NOTA: no cal marcar les elisions que ja
* Addició o epèntesi:
Thomson / Thompson
no sé avonte/agonte viu, cort (=cor), autocart, per favort, gènit, fota-
dóna-li amb ell, llògica, corretgir, construieixi, aixís/aixins, col·lègit, si de cans / si de
canses, llàpit/llàpit ció: cf. apartat de
morfologia]
Llengua estàndard vs. llengua col·loquial 2
es asín, decir algo con rin
/ erra intrusiva
Indiar and Pakistan, idear, warsh
pelandrusca / perlandusca / perlandrusca (=pelandusca)
* Múltiples fenòmens en una mateixa paraula:

accourse (weak form + reduplicació de consonant), shutcha (assimilació + weak form), outta (=out of:
)
pinícula (=película: assimilació + dissimilació)
* Metàtesi:
radere (=darrere), gavinet (=ganivet), catredàtic, llangonissa (=llonganissa)
naide, trempano (=temprano)
* Apitxament: personatxe, platxa, metxe
* Elisió / Relaxació / Canvi:

esplicar (=explicar), esposar, espressament, etgèrcit/etzèrcit, etzistir, etzistència, improvitzar
/ks/ /s/: tasi, seso
* Alargamientos fónicos:
Era leento; ¡Uff! Fumabaaa;
Morfologia
* Pronoms:
1) contraccions pronominals:
- imperatius -li, - -hi
- infinitius - -ho, emportà-us- -hi mal
2) addició (o epèntesi) :
2.a. en (en comptes de ): ens en anirem, us en ha tret
2.b. e (sovint per evitar la pronúncia de dues consonants que estaven en
contacte) -e-la, no us e la donaré, ens e surt, di-us- -e
3) inversión de pronombres:
me se cayó
* Plurals overgeneralization / sobregeneralització]:

llàpissos, ous dusos/crusos, passejos, sortejos
* Plural dels adjectius invariables [overgeneralization /

sobregeneralització]:
té masses manies normativament
overgeneralization / sobregeneralización]:
as ocultan sus rostros ya que si alguien los ve en la calle sin sus armas no son nadies
* Femení [overgeneralization / sobregeneralització]:

eleganta, iguala, prouta Catalunya ha sigut capaça de
* Prefix [overgeneralization / sobregeneralització]:

indica inversió de sentit
overgeneralization / sobregeneralización]:
bacalado
* Diverses paraules:
llavors (a)llavors, (a)llavòs, (a)llavòrens, (a)llavores, (a)llavontes, (a)llavonses, (a)llavonsis,
(a)llavons
huevo un huevo = buevo [u bwé wevo no és recomanable, ja
que (a diferència de buevo i güevo
miss
abuela agüela, auela

agujero un gujero, un (a)bujero [u buxéro]
* Verbs:
1) overgeneralization / sobregeneralització:
escolleixo , coneixo (=conec), solo (=solc), imprimit (=imprès)
andé, condució, regresastes
2) altres formes col·loquials:
fagi, dongui, donc, dóns, vem, veu, capiguer, volguer, sapiguer, estés, vec (=veig)
trayó (=trajo), trujo (=trajo), tradució (=tradujo)
3) infinitivo en vez de imperativo:
¡Callarse! (=callaos); ¡Secarse, niños!
4) indicativo + imperativo:
díceselo
* Duplicación de comparativo:
es mucho más mejor
Sintaxi
* Alguns exemples en anglès:
never raised no fools [doble negació]
you was always [overgeneralization / sobregeneralització]
els hi vaig donar la clau; els hi vaig regalar un llibre; vull donà -hi un llibre
):
això és per la Maria
* Pronoms relatius col·loquials:

La casa on viu el seu pare que
La noia a qui vas dar les claus que li // La concursant a qui van concedir el prèmi(t) té 16 anys
que li
El paio aquell el pare del qual treballa a La Caixa que el seu pare
Ja han solucionat les molèsties de què es queixaven els veïns que
És una cosa contra la qual no puc fer res que no hi
El hombre cuyo coche robaron es un conocido mío El hombre a quien (le) robaron el coche / El
hombre que le robaron el coche
menos mal que hay alguien a quien el trasto [es refereix a un cotxe] ese le sirve de jolgorio (Rafael
Sánchez Ferlosio, El Jarama) que
un barrio por el que tengo mucha simpatía que le
Los animalitos en casa dan buena compañía y siempre son una cosa que uno se encariña y se entretiene
con ellos (Rafael Sánchez Ferlosio, El Jarama
* Concordança:
El violí trobo que és una cosa molt maco; Als pobles no hi havien gaires ocasions per ballar
En la familia gitana, la que llevamos el timón de la casa es la mujer; Ninguno de los dos trabajaban allí
* Telefonar / trucar :
El vaig telefonar
Jo el primer comentari és que...; Jo una mica penso que...; Doncs jo em sembla que passo
* Ús de significat actiu en comptes de passiu:

Tal jugador del Barça ha ingressat a la clínica Quirón per fer-li més proves
* Pleonasmos:
Dejaros de monsergas y decirlo
Tengo que ayudarle a mi padre (Rafael Sánchez Ferlosio, El Jarama); Cómprale un regalo a tu
madre; Diles la verdad a los niños; Les dijo a las vecinas que...
* Laísmo:
Se la ocurrió telefonearme a las dos de la madrugada
Lèxic
* Intensificadors:
Me gusta sobre todo su cuerpazo; Me lo pasé superbien; Eres un huevo de torpe; Se armó una que pa
qué te voy a contar; Había gente a punta pala; Es la mar de alto (= ); ¡Menuda
lagarta está hecha! (=what a sly bitch she is!)
* Atenuants:
la gana de comer que traerían ustedes del bañito que se han dado (Rafael Sánchez Ferlosio, El
Jarama); Es morenito de piel; Es un poco tacaño; Está como muy gordo
* Lèxic col·loquial en general:

Potser sí, que vindré Poder /puðé/ sí, que vindré
el pastelito que te acabas de comer zampar
suerte chorra, potra
* Argot:
trabajar currar
bocadillo bocata
de mala calidad cutre, cutrillo
muy divertido de alucine, una pasada
marcharse abrirse, largarse, pirarse, pirárselas

grupo de personas basca, peña
cazadora, chaqueta chupa
traficante de drogas camello
ladrón mangui, chorizo
* Freqüències lèxiques:
Paraula menys freqüent Paraula més freqüent (més col·loquial)
emprar / utilitzar / usar fer servir
rostre cara
preferible millor
permetre deixar
posseir tenir
gaudir disfrutar [admesa a https://esadir.cat]
molestar tocar els nassos / emprenyar
Pol Capdet
Col·loquialismes castellans difícils de traduir
Un glossari de traduccions de col·loquialismes castellans que fan de mal traduir al català
13/08/2019
https://www.nuvol.com/llengua/col-loquialismes-castellans-dificils-de-traduir-62277
Aquí teniu un glossari modest de traduccions de col·loquialismes castellans que fan de mal
evitar ser genèriques, com imbècil per gilipollas, i que procuren evitar ser calcs,
com xopet per chupito. Traduccions que pretenen ara omplir un buit lexicogràfic, ara millorar
les que donen els diccionaris per a algunes paraules idiosincràtiques del castellà. Són només
propostes. Això sí, pretenc seduir i que facin forat. Us deixo el glossari, que està obert a
aportacions i esmenes, i unes digressions posteriors:
1. BORDE (Nota: En borde

dues paraules, una per a cada un sentit) TORRACOLLONS (quan destaca la impertinència)
/ MALCARAT (trad. envellida) (quan destaca No posis torracollons, eh! Que
malcarat! Alçar la veu així a ton
2. BUENORRO PER SUCAR-HI PA (p. ext.) Està per sucar-hi pa, aquest home.
3. CABRONCETE DIMONIET És un dimoniet, aquesta noia: dia es va riure de mi

davant de tothom per la meva vestimenta clàssica.
4. CACHONDO trad.
envellida fet anar embalat, amb aquesta robeta? És
un foteta: de tot riu.
5. CAPULLO ESTÚPID / POCA-SOLTA (trad. envellida) Que estúpid que ets, no?: ella no en
té cap culpa. Que poca-solta, aquest xicot: se posat davant a la cua donant empentes.
6. CARETO FATXA (p. ext.) I aquí, en aquesta foto de Tinder, pots veure la meva fatxa.
7. CATRE CATRE / SOBRE Au, a dormir: al catre! Ha arribat el moment de ficar-nos al sobre,
que demà tenim feina.
8. ¡CÓMO ERES! neol.) Que Joan! Mira que

pensar
9. CHUPITO DIDAL (oficial) un didal de whisky!
10.CUIDADÍN ANEM AMB COMPTE (neol.) Anem amb compte amb Anem amb
compte, Roger, que passat.
11. CURRADO TREBALLAT Un text molt treballat.

Col·loquialismes castellans 2
12. CURRANTE PENCADOR (neol.) És un pencador qualsevol empresa

qualsevol. (Nota: Creo el neologisme pencador perquè la paraula existent pencaire significa
currante).
13. CURRAR trad. envellida) (per al sentit

trad. envellida) / FEINA Vols
dir que hi penques gaire, a Vaig estar sirgant, no fent festa. On tens el penco? Quina
feina fas?
14. CURRÁRSELO TREBALLAR- està treballant, no el critiquis tant.
15. CURRO PENCO (trad. envellida) / FEINA
16. CUTRE MERDÓS / PENGIM-PENJAM (p. ext.) el sistema: en tens una

versió molt merdosa. És un cotxe pengim-penjam, el seu: no li arribava per a més.
17. ¡DALE! / DALE QUE DALE DA-LI! / DA-LI QUE DA-LI (o DA-LI DA-LI) Da-li, que ja
arribem! I ell, da-li que da-li que anéssim en aquell bar.
18. DISFRUTAR XALAR / RABEJAR-SE EN ALG/C (trad. envellida) I que vaig xalar,
Es rabejava en cervesa. (Nota: Disfrutar de no és Xalar de*
sinó Xalar amb o Xalar en: Xalar amb el mar. Xalar en el mar).
19. ECHARSE NOVIO

NÒVIO A ALG En Harry ha pescat nòvia. sortit nòvio tan de pressa, amb aquesta
aplicació?
20. EMPANADO ESPÈS llevat espès.
21. ENTERARSE (Per traduir-lo, no ho podem fer, com fan alguns, sempre per assabentar-se,
que és un cultisme que no recull tots els significats de enterarse. De vegades serà molt més
natural de dir saber (Perquè ho sàpigues, no ). I caldrà, de vegades, que ens
valguem de adonar-se o veure: No de res: va fumat, el No ho veus o què, que
tinc raó!?. encara, caldrà que ens valguem de capir (trad. envellida), copsar
(trad. envellida), pescar: la versió catalana, que en anglès no ho capeixo. Has copsat
aquest matís? No pescava la gràcia de ).
22. GALLUMBOS TAPAVERGONYES (trad. envellida) / TAPALL (trad. envellida) el

tapavergonyes, que veu el cul! El jovenet, al moment - es va deixar posat el
tapall per innocència.
23. GILIPOLLADA COLLONADA No diguis collonades, que sembles pallús!
24. GILIPOLLAS (No -

gilipollas per torracollons) CAP DE SURO / CARALLOT (trad.
envellida) / PALLÚS / TOTXO (trad. envellida) Ets un cap de suro, nano: no veure aquesta
Ruc! Tu, carallot! Aquest: és un pallús que fa més nosa que servei. Quin totxo!
Tot
25. GILIPOLLEZ vegeu Gilipollada.
26. GORDO FATIBOMBA / BUTZO llàntia en va sortir un geni fatibomba. És un

butzo, Pere. (Nota: La traducció gras
un es trenqui les banyes buscant correspondències del substantiu castellà i arribi a solucions
persona grassa, que, entre moltes altres

coses, no es pot fer servir com a interjecció).
27. GUAPETÓN GUAPOT Que guapot que ets!
28. LIAR CARGOLAR Tabac de cargolar. Cargolar un cigarret.
29. LIARLA
-LA GROSSA No emboliquis més la troca
amb més missatgets. feta grossa, noia: ara com ho arreglem?
30. LIGÓN SALTAMARGES (trad. envellida) / SEDUCTOR El saltamarges del cosí, cada
setmana presenta una de diferent. És una seductora nata: tots cauen als seus peus.
31. LIGUE PESCA / FLIRT (trad. envellida) Hi ha hagut bona pesca, a la discoteca? Va tenir
un flirt amb la dona altre.
32. MARUJA MARIA / SENYORA MARIA És una maria, el Carles: mira telenovel·les sud-
americanes i el programa de xafardeig. tornat una senyora Maria: tot el dia a casa.
33. MOLAR (Nota: Pròpiament no és castellanisme sinó que ve del caló, però ha pres força en
català per mediació del castellà) FER TREMPAR / FER TREMPERA Aquesta assignatura fa
trempar, però el professor la dona molt malament.
34. MOLÓN QUE FA TREMPAR / QUE FA TREMPERA Duia una moto que feia trempar.
35. ¡MANOS ARRIBA! LES MANS AMUNT! (neol.) / MANS AMUNT! (Nota: Un mosso
literària Mans enlaire! digué que no ho feien perquè és massa col·loquial, i seguidament
36. PALO (per a cosa cansada de fer): GAITA / MATAMENT (per a cosa pesada, avorridora):
FASTIGUEIG Ara hem de traslladar el matalàs? Quina És un matament, fer-ho després
de dinar. Va ser un fastigueig de festa: ni música, ni diversió en general.
37. PARDILLO PASSERELL Mira quin passerell: vol lligar-se una de vint tenint-te només
quinze i anant amb nervis!
38. PAVO PAIO Què vol, aquest paio?
39. PELMAZO vegeu Tostón.
40. PIBÓN LLOBARRO / TROS DE DONA Quin llobarro, sa És preciosa. Quin

tros de dona que acaba de (Nota: Malgrat que el diccionari de la RAE, per
a pibón,
amb referència a dones, i el català llobarro ència a
dones).
41. PIJO TIFA (o TIFA DE LA PART ALTA (neol.)). És un tifa absolut: té calés i vesteix, fa i
parla com qui en té.
42. PILLAR - p. ext.)) No

pesco res del que diu. He arreplegat un refredat. Anem a arreplegar birres.
43. EN PLAN (com a adverbi) EN TO / EN TO DE en to modest, va dir que no en

sabia més i va callar: llavors la gent va aplaudir. Ho vaig dir en to de broma.
44. PORFA SISPLI Sispli, papa: -hi anar.
45. PORRO PORRO / XAI Un porro de maria. Fes-me un xai, va.
46. PRINGADO MATAT Ets un matat! Aquí mirant paies a en lloc de sortir a
47. PRINGAR -
SIRGAR (trad. envellida Si li trenques això, lleparàs! Ha llepat: ja és al sot. Tot
el sant dia que Fent sirgar tant els treballadors sense compensar-los-ho els faràs
revoltar.
48. PRIVA MAM / XEIXA el mam. Bona xeixa, aquest vinet!
49. PRIVAR MAMAR / XUMAR (trad. envellida) Mamar era el que més li agradava. No xumis
tant de xampany, que et pujarà al cap!
50. RALLAR EMBAFAR / ATABALAR No amb els teus Deixa

-me amb tanta xerrameca.
51. TAPARRABOS
ESCANYAPETS. Amb aquest escanyapets que porta ho tot, he
52. TÍA BUENA vegeu Pibón.
53. TÍO BUENO Quin tros el
54. TIPO (com a adverbi) ESTIL / DE LA CORDA DE És un músic estil Dylan. Una escriptora
de la corda de Rodoreda.
55. TOSTÓN PLOM Quin plom de discurs que va deixar anar!
56. DE TRANQUIS AMB AQUELLA CALMA (neol.) Jo estaré amb aquella calma tot el
diumenge: no he de fer res.
57. VALE VA BÉ (trad. envellida

trad. envellida) (com a falca reafirmativa) Hi anem? Va bé! Booo!: para
que petarà. Prou! Pareu de discutir. I ell venia finalment descalç, oi?, ja us ho dic,
perquè les sabatilles a la platja no són bon instrument per caminar per la muntanya.
Estava limitat, oi?, i per això li calia tercera persona. (Nota: Aquest oi a què em
Cal advertir, com ja va fer Ferrater, que pretendre posar el castellà i el català en una situació
ror: cada llengua té el seu geni, el seu caràcter, i convé
-
se en una llengua més dominant amb la qual convisqui.
De vegades, però, com entre els professionals dels mitjans de comunicació que editen textos
correspondència. I de vegades també, en una situació de convivència de dues o més llengües

com és la dels catalans, trobar correspondències es fa necessari en el dia a dia del ciutadà
qualsevol.
Com a vici dels diccionaris castellà-català des de la recuperació de la democràcia, aquesta
frases fetes o bé els ha traduït per cultismes, perífrasis genèriques o mots genèrics, sovint amb
molta menys força expressiva que els originals. Ja vaig fer notar en un article anterior sense
descobrir malgrat tot res que no fos ja sabut
recolliment lexicogràfic dels col·loquialismes (vegeu El que està per estudiar).
A la llista que dono hi ha disfrutar, enterarse i gordo, que no són pròpiament col·loquialismes
en castellà, si bé el segon, en castellà, en algunes accepcions, pren el valor de col·loquialisme.
En tot cas, com a castellanismes del català, són tots tres col·loquialismes.
Indico si una paraula catalana considero que

està envellid trad. envellida i llavors, al seu costat, procuro de donar-hi la que
agi de promocionar
(per això la dono) perquè pot fer un salt en molt poc temps en vitalitat (per una llei de
seva per haver-la sentit només un dia o dos a la tele per exemple. Indico una traducció
oficial. Indico també els deu neologismes proposats
p. ext.
a neol.,
Encara que hi hagi paraules que tinguin forma femenina, les poso totes només en masculí
excepte tío bueno.
Amb les excepcions de currar, enterarse, gilipollas, palo, pringar i vale, he donat màxim dues
a les meves propostes de traducció.
Alg i alg/c
He ignorat de vegades el sentit que dona la RAE a un

que té almenys en el castellà actual de Catalunya. Ignoro si una traducció és només dialectal
-la com a proposta general, perquè és en la riquesa dialectal i la seva promoció
general on bàsicament trobarem la solució de la insuficiència generalitzada de col·loquialismes
en ús en català.
han estat el Diccionari del català popular i de Joaquim Pomares, el Diccionari descriptiu
de la llengua catalana Gran diccionari 62 de la llengua catalana
el Diccionari de sinònims
treball acadèmic Lexicografia i traducció: juvenil de Tóbal Barber Casasnovas (UPF);
que es troba a: www.carstensinner.de/castellano/barber_cos.pdf [consulta 13.8.2019].
Exercicis: català col·loquial escrit
Dídac Pujol
Exercicis basats en de Ramon Solsona (Barcelona: Proa, 2011), obra

que abunda en llenguatge col·loquial i que va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la el
2010.
Exercici 1. Doneu la forma col·loquial (no normativa) de les paraules subratllades.
Exemples:
poder fer conxorxa sense testimonis. poguer
Va, aneu a donar un volt.
1) No sabia què dir-los.

2) Ens la van regalar quan ens vam casar.
3) Et podies passar dues o tres hores esperant el tren.
4) Un paio qualsevol.
5) Vigila, que tombaràs el setrill.
6) Ho tinc a la punta de la llengua des de fa dies.
7) Sempre vol saber més.
8) De vells ens equivoquem amb les pastilles.
9) Vosaltres no sabeu què son les xinxes.
10) Solament has de veure-la.
11) Va, no facis ximpleries.
12) La Josefa és així.
13) Vull torró de xocolata amb nous.
14) Si us plau, a veure si parlem bé.
15) Fa dies que ho vaig decidir.
16) Tu no en pots prendre, de cafè.
res.
18) Ja no sé com dir-vos-ho!
19) Si no hagués estat pel premi ogut comprar.
20) No volia dir-vos via presentat a aquest concurs.
21) Què voleu, que us demani perdó de genolls?
venut.
23) Guaita, aquest és el Jaume Morral, en pau descansi.
24) Estem tota la vida estalviant.
25) Tenies la fal·lera de casar-te mal que fos als quaranta, als cinquanta, als seixanta anys.
26 corregeixin.
és clar.
28) Tu eres el que improvisava.
29) Et passaves temporades amb una mà al davant i una altra al darrere.
mentre la pastarada fa efecte, es
passeja per la casa amb una bossa de plàstic al cap.
31) Pujarà els seus fills donant-los el mal exemple que dóna ara?
32) La Carme és una infeliç.
33) Han passat massa anys.
34) Però, noi, tenien la paella pel mànec.
Dídac Pujol, escrit 2
35) No suporta que donessin el premi a aquell desconegut.

36) A nosaltres també volien convertir-nos en uns santets.
37) Germans, aneu-vos-en en pau.
38) El menjar, sense sal, que fa pujar la pressió.
39) Només ens veiem als enterraments.
sortir.
41 fotre de mi.
42) Va tenir una equivocació garrafal.
Exercici 2. Doneu la forma estàndard de les formes col·loquials (no normatives)

subratllades.
Exemples:
No en tens ni punyetera ideia del que és ballar. No tens ni punyetera idea...
Ja ho sé que Ja sé que... / Ja ho sé, que...
1) Perdem la memòria, no ens en recordem [/no ens enrecordem

2) Sembla que .
3) Tots estem acollonits, des de que naixem.
4) Però també és bo que
5) Tots tres portem un cognom estrany que algú inventar quan et van recollir.
6) Els hi he dit que no vindria.
7) És el González, aquell que li dèiem el Cubanito.
8) Tenir-me a mi ja no els hi fa tanta gràcia.
9) Tinc por de que em descobreixi.
10) Us en enrecordeu?
11) Si tant els hi agrada fer de pastors, que es preocupin de les seves ovelles.
12) És natural en un país que els polítics són com són.
13) Per què no aneu al Barri Xino i els hi diueu a les putes prenyades que us fareu càrrec de
les seves criatures?
14) . -e fotre, tu i les verduretes.
masses.
fer-la tota nova.
-nos amb càstigs va ser el tutor, encabat la monja de la secció i
finalment va intervenir mossèn Colldecarrera.
Exercicis: català col·loquial escrit

Solucionari
Dídac Pujol
Exercicis basats en de Ramon Solsona (Barcelona: Proa, 2011), obra

que abunda en llenguatge col·loquial i que va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la el
2010.
Exercici 1. Doneu la forma col·loquial (no normativa) de les paraules subratllades.
Exemples:
poder fer conxorxa sense testimonis. poguer
Va, aneu a donar un volt.
1) No sabia què dir-los. -hi -e

2) Ens la van regalar quan ens vam casar. vem
3) Et podies passar dues o tres hores esperant el tren. dugues / dos [ambdues formes
apareixen recollides a https://esadir.cat]
4) Un paio qualsevol. quansevol / consevol
5) Vigila, que tombaràs el setrill. Vegila
6) Ho tinc a la punta de la llengua des de fa dies. llenga
7) Sempre vol saber més. sapiguer
8) De vells ens equivoquem amb les pastilles. etivoquem
9) Vosaltres no sabeu què son les xinxes. Vosatres
10) Solament has de veure-la. Solsament
11) Va, no facis ximpleries. fagis
12) La Josefa és així. aixís / aixins
13) Vull torró de xocolata amb nous. anous [forma recollida al GDLC]
14) Si us plau, a veure si parlem bé. Sisplau
15) Fa dies que ho vaig decidir. dicidir
16) Tu no en pots prendre, de cafè. pendre
17) Un té res. re
18) Ja no sé com dir-vos-ho! di-us-ho -ho) [la 1a forma és la recomanada a
19) Si no hagués estat pel premi prèmit

20) No volia dir-vos at a aquest concurs. -e / ( -e) [la 1a
21) Què voleu, que us demani perdó de genolls? jonolls

venut. vengut
23) Guaita, aquest és el Jaume Morral, en pau descansi. Goita
24) Estem tota la vida estalviant. estolviant / estoviant
25) Tenies la fal·lera de casar-te mal que fos als quaranta, als cinquanta, als seixanta anys.
xixanta
corregeixin. corretgeixin
és clar. esclar
28) Tu eres el que improvisava. improvitzava
29) Et passaves temporades amb una mà al davant i una altra al darrere. radere
argila als cabells i, mentre la pastarada fa efecte, es

passeja per la casa amb una bossa de plàstic al cap. mentres
31) Pujarà els seus fills donant-los el mal exemple que dóna ara? donant-els-hi
32) La Carme és una infeliç. infeliça
33) Han passat massa anys. masses
34) Però, noi, tenien la paella pel mànec. paiella
35) No suporta que donessin el premi a aquell desconegut. donguessin
36) A nosaltres també volien convertir-nos en uns santets. -e
37) Germans, aneu-vos-en en pau. -en
38) El menjar, sense sal, que fa pujar la pressió. presió
39) Només ens veiem als enterraments. enterros [forma recollida a https://esadir.cat]
sortir. ensortir
deus fotre de mi. enfotre
42) Va tenir una equivocació garrafal.
però sí al GDLC]
Exercici 2. Doneu la forma estàndard de les formes col·loquials (no normatives)

subratllades.
Exemples:
No en tens ni punyetera ideia del que és ballar. No tens ni punyetera idea...
Ja ho sé que Ja sé que... / Ja ho sé, que...
1) Perdem la memòria, no ens en recordem [/no ens enrecordem

ens recordem
2) Sembla que .
3) Tots estem acollonits, des de que naixem. des que
4) Però també és bo que
5) Tots tres portem un cognom estrany que algú inventar quan et van recollir.
es devia
6) Els hi he dit que no vindria. Els he dit
7) És el González, aquell que li dèiem el Cubanito. a qui dèiem
8) Tenir-me a mi ja no els hi fa tanta gràcia. els fa
9) Tinc por de que em descobreixi. que
10) Us en enrecordeu? en recordeu?
11) Si tant els hi agrada fer de pastors, que es preocupin de les seves ovelles. els agrada
12) És natural en un país que els polítics són com són. en què
13) Per què no aneu al Barri Xino i els hi diueu a les putes prenyades que us fareu càrrec de
les seves criatures? dieu
14) . -e fotre, tu i les verduretes.
verduretes al vapor [/ De les verduretes al vapor,
-vos...
masses. massa
fer-la tota nova. fer
-nos amb càstigs va ser el tutor, encabat la monja de la secció i
finalment va intervenir mossèn Colldecarrera.
Els pronoms febles col·loquials
Dídac Pujol
Introducció
La forma col·loquial preferible (la més lògica i la que recomana l ésAdir a
https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl) és la que hi ha immediatament
després de la fletxa. Les formes entre parèntesis podrien ser acceptables (no canvia la
pronunciació), però no són les que recomana TV3, i per tant és preferible no fer-les
servir:
Ja no sé com dir-vos-ho! -us- -ho) / (diu-s-ho)
No volia dir-vos -us- -e) /

(diu-s-e)
Tot i això, l ésAdir (https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl) recomana que la

forma col·loquial anar-nos-en -en (apòstrof + guionet) i no
pas anà-ns-en (dos guionets), i en canvi recomanen que la forma emportar-vos-
el emportà-us-el (dos guionets) i no pas -el (apòstrof + guionet).
ficaré (gaire) si els estudiants
di-us-e, pronunciat ['diuz ],

escrivissin la forma incorrecta *diu-se, pronunciat [*'dius ].
- -hi; portar-nos >

-e; convenç-lo > (una forma alternativa a aquesta última, no
ser , amb accent).
Taula de pronoms febles a

Font: Optimot, fitxa 2219/7)
(http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html).
Combinació col·loquial Combinació formal

ajudà ns-e ajudar-nos
fe-us-e fer-vos
portà ls-e portar-los
anà ns-en anar-nos-en
emportà-us-el emportar-vos-el
acostà ls-hi acostar-los-hi
Pronoms febles col·loquials 2
mirem s-e mirem-nos

lleveu s-e lleveu-vos
escriviu ns-e escriviu-nos
anem s-en anem-nos-en
aneu s-en aneu-vos-en
fixem s-hi fixem-nos-hi
mireu s-els mireu-vos-els
feu s-ho feu-vos-ho
permete m permet-me
more t mor-te
rebe l rep-lo
culle-les cull-les
afegeixe n afegeix-ne
ens e surt ens surt
us e la donaré us la donaré
les e saludaràs les saludaràs
Taules de pronoms febles a

https://esadir.cat/entrades/fitxa/id/1494 o bé
https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl).
En la llengua parlada, la combinació entre verbs i pronoms febles origina una sèrie de
la pronúncia segons les característiques de les diverses varietats del català. Presentem a
- usos formals, propis dels informatius, reportatges i similars;

- usos informals, propis dels magazins, ficció dramàtica i similars;
- usos marcadament informals, propis dels contextos de molta informalitat;
- subtítols.
Aquesta classificació és una abstracció que caldrà aplicar amb flexibilitat en cada cas,
tenint en compte les necessitats del context.
Considerar acceptable una forma no vol dir que bandegem altres possibles solucions.
1. la hi, li ho,
Ús de com a reducció de les combinacions la hi i li ho. Exemples:

va donar (la hi va donar)
va dir (li ho va dir)

Recomanem aquesta solució en qualsevol context.
2.
Combinació de pronoms febles en comptes de . Exemple:

va donar tres
3. els hi
3.1. els hi els datiu. Exemple:

els hi va dir que sí (els va dir que sí)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.
És del tot inadmissible la forma *lis com a plural de li (*lis va dir que
sí).
3.2. els hi com a reducció de les combinacions els el, els la, els els, els les, els
ho, les hi. Exemples:
-hi -la)
els hi dono (els ho dono)
-hi (comprar-los-les)
4. ho és
Pronom ho com a atribut definit. Exemple:

És o no ho és?
5. Combinacions amb algunes formes dels verbs
5.1. Formes perifràstiques: anteposició del pronom al verb (en llengua oral, aquestes
construccions solen resultar més naturals i menys dures). Exemples:

-lo)
els volien atacar (volien atacar-los)
ens ha de dir (ha de dir-nos)
5.2. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació

de pronoms de 1a i 2a pers. pl. amb el pronom en en forma reforçada en lloc de forma
elidida. Exemples:
ens en anem
ens en alegrem
ens en hem anat
us en aneu
us en alegreu
us en heu anat
us en ha tret
5.3. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a en o hi.

Exemples:
-en (anem-nos-en)
-en (aneu-vos-en)
-hi (aturem-nos-hi)
-en (compreu-vos-en)
-hi (fixeu-vos-hi)
-hi (recolzeu-vos-hi)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Subtítols: no.
5.4. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a , amb vocal

epentètica. Exemples:
-e (mirem-nos)
-e (afanyeu-vos)
-e (animeu-vos)
-e (quedeu-vos)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: no.
Subtítols: no.
5.5. Imperatius 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguits de pronom feble en
forma reduïda. Exemples:
(afegeix-ne)
(ajup-te)
(concep-los)
(mor-te)
(fot-te)
(perd-lo)
(permet-me)
(empeny-me)
(promet-me)
(rep-los)
(serveix-lo)
(tem-lo)
(surt-me)
(venç-lo)
(convenç-lo)
(venç-nos)
(convenç-nos)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Subtítols: no.
5.6. Imperatius 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguits de pronom feble en
forma plena. Exemples:

culle-les (cull-les)
permete-ho (permet-ho)
promete-ho (promet-ho)
promete-li (promet-li)
perde-la (perd-la)
defuge-la (defuig-la)
empenye-la (empeny-la)
serveixe-la (serveix-la)
llegeixe-ho (llegeix-ho)
vence-la (venç-la)
convence-la (convenç-la)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Subtítols: no.
5.7. Imperatius 2a pers. amb pèrdua de -s final seguits de pronom feble en forma
reduïda o plena. Exemples:
(digues-me)
digue-li (digues-li)
digue- (digues-
vulgue-ho (vulgues-ho)
(estigues-te)
sigue-li fidel (sigues-li fidel)
tingue-la present (tingues-la present)
la lliçó (sàpigues-te la lliçó)
a coll (dugues-lo a coll)
tingue-ho a punt (tingues-ho a punt)
5.8. Imperatius amb una reducció encara més important. Exemples:

mi- (mira-
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Subtítols: no.
5.9.
plenes me, te, se, ne. Exemples:
quan me cridaran? (quan em cridaran?)
te donen (et donen)
se creu (es creu)
quants ne té? (quants en té?)
Acceptabilitat:
Usos formals: no (excepte se + [s]: més informació).
Subtítols: no (excepte se + [s]: més informació).
5.10. Infinitius amb pèrdua de -r

Exemples:
(conèixer-nos)
coneixe-us (conèixer-vos)
(conèixer-ne)
(conèixer-lo)
(conèixer-se)
(vèncer-los)
(convèncer-los)
(estrènyer-lo)
5.11. Infinitius amb pèrdua de -r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en

forma reduïda, amb vocal epentètica. Exemples:
di-us-e (dir-vos)
calmà-us-e (calmar-vos)
-e (ajudar-nos)
-e (emportar-nos)
-e (mirar-nos)
emportà-us-e (emportar-vos)
-e (fer-nos)
fe-us-e (fer-vos)
-e (portar-los)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: no.
Subtítols: no.
5.12. Infinitius amb pèrdua de -r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en

forma reduïda combinats amb un altre pronom. Exemples:
di-us-el (dir-vos-el)
-en (anar-nos-en)
-el (emportar-nos-el)
-ho (mirar-nos-ho)
emportà-us-el (emportar-vos-el)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Subtítols: no.
5.13. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació

de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reforçada, amb vocal epentètica entre
consonants. Exemples:
ens e surt (ens surt)
us e surt (us surt)
ens e la porta (ens la porta)
us e la porta (us la porta)
els e la porta (els la porta)
no us e la donaré (no us la donaré)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.

Subtítols: no.
5.14. Imperatius sense alteració o infinitius amb pèrdua de -r final, seguits de

combinacions de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda amb el pronom la, amb
vocal epentètica entre consonants. Exemples:
-e-la -la)
portà-us-e-la (portar-vos-la)
-e-la -la)
emportà-us-e-la (emportar-vos-la)
Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Subtítols: no.
6. Datiu animat i datiu inanimat: li , hi
1. En general, el pronom li substitueix un complement indirecte animat i el

pronom hi un d inanimat:
Han donat un premi a la corresponsal de Beirut. Li han donat un premi
Cal parar atenció a la situació econòmica. Cal parar-hi atenció
El plural de li pot ser els (en registres formals) o els hi (en informals): criteri.
2. En alguns casos, al costat del pronom hi, també li pot representar un complement
indirecte inanimat:
Posa-hi/li sal, a l enciam

Dona-hi/li corda, al rellotge
A aquest sofà hi/li posarem una funda
Hi/Li donarem una altra capa de pintura, a aquesta habitació
A la segona proposta no hi/li dedicarem tant de temps
Nosaltres no hi/li donem gaire importància, a aquest fet
Alguns verbs, com proporcionar o concedir, normalment només seleccionen li encara

que el complement indirecte sigui inanimat:
És un pis ideal gràcies a l aïllament tèrmic i acústic que li proporcionen les

finestres d alumini
3. El pronom hi també pot representar un complement indirecte animat, com passa amb
els verbs assemblar-se i acostar-se:
M assemblo al meu germà: m hi assemblo

M acosto a tu: m hi acosto
7. Pronoms febles: duplicacions
1. Si desplacem complements a la dreta o a l esquerra de la frase, és imprescindible el

pronom.
La coma no és sempre obligatòria: més informació.
Hi actuen aquests dos artistes, al circ

D això no en parlarem mai més
De rics en/ho són molt
No l havíem vist mai, a ell
Què en sabeu, dels exàmens?
A la caixa hi falten documents
Tot això que m has dit no m ho puc creure
2. En tots els registres, fem servir un pronom feble de datiu amb:
2.1. Verbs psicològics, com

agradar, desagradar, encantar, interessar, importar, plaure, doldre, molestar,
repugnar o saber greu.
Aquesta cançó li agradava molt a la meva mare
2.2. Verbs que expressen necessitat o obligació, com

caldre, convenir, escaure, faltar, fer falta, pertocar, tocar o urgir.
Si no ho fas tu, li tocarà fer-ho a un altre
2.3. Verbs com acudir-se, passar o succeir.

Aquestes coses només li passen al teu germà
No se li pot acudir a ningú més
3. Aquestes duplicacions també són habituals, especialment en registres informals, amb:
3.1. Verbs amb dos complements regits.

La mestra li va preguntar la lliçó a l Anna
3.2. Verbs de percepció seguits d infinitiu.

Li havíem sentit explicar aquesta història a l avi Joan
3.3. Predicats com tenir por, tenir respecte o tenir mania.

No li té cap mena de respecte al mestre
8. Pronoms febles: lexicalitzacions

1. Hi ha certes construccions que tenen el pronom lexicalitzat, integrat al verb.

Es tracta sobretot del verb haver-hi, d una banda, i dels verbs de percepció (com veure-
hi, sentir-hi, clissar-hi, palpar-hi o tocar-hi), de l altra.
Hi havia molta gent a l estadi

Va tenir un accident i ara no hi veu, no hi sent i sembla que no hi toca
2. Altres verbs, en certes situacions, també es fan servir amb el pronom hi o en més o
menys lexicalitzat: dir-hi, entendre-s hi, jugar-s hi, pintar-hi, mirar-s hi, fer-ne,
estar-ne, dir-ne, etc.
On hi diu T3V hi ha de dir TV3

No em van deixar dir-hi la meva
Amb tanta paperassa, jo no m hi entenc
Què t hi jugues que avui tampoc ve?
Què hi pinta, aquest, aquí?
No t ha quedat bé: per què no t hi mires una mica més?
I quan et van insultar, tu no t hi vas tornar?
T hi hauries de pensar més, abans de contestar
No t enfadis amb ell, que no hi és tot, el pobre
No sabien nedar i per poc que no hi deixen la pell
Què n has de fer d això?
N està molt, de la seva mare
I d això en diuen justícia
3. En registres informals, especialment per fer més versemblants els diàlegs, integrem el
clític en en la forma d alguns verbs, sense que d aquest canvi se n derivin diferències
sintàctiques o semàntiques.
Exemples: enriure s, enfotre s, emburlar-se, enrecordar-se, entornar-se,

empenedir-se, adonar-se n, alegrar-se n.
9. Pronoms febles: ús abusiu
1. A les frases Ara veuràs / Ara ho veuràs el verb veure té dos sentits diferents segons
si hi posem el pronom ho o no. Ara veuràs té el sentit d ara rebràs , ara sabràs el que
t espera o prepara t . En canvi, Ara ho veuràs té el sentit estricte del verb, equivalent
a ara ho comprovaràs , amb un referent necessari en el context.
2. No fem servir el pronom ho en frases com És maco, no ho trobes? ni en acabaments

com no ho creus?
3. En frases com Què et sembla?, No t amoïnis, No pateixis, T ajudo i T acompanyo

desaconsellem que s afegeixi sistemàticament en i hi (Què te n sembla?, No t hi
amoïnis, No hi pateixis, T hi ajudo i T hiacompanyo). Quan hi ha un antecedent
lingüístic pròxim, hi pot haver pronom, però no forçosament. Exemple:
preocupada pel meu fill.

t amoïnis, ja el trobarem.
4. aprofitar
Etiquetes
» ús general
Verb que permet prescindir del complement directe en contextos com els següents (en
què se sobreentén):
Ja que vas al súper, aprofita(-ho) i compra patates
Aprofito (l ocasió) per fer-te una pregunta
10. Omissió indeguda de pronoms: en, hi.
10.1. Omissió indeguda del pronom en
És del tot inadmissible, tant en registres formals com en informals,

ometre el pronom en en construccions com ara:
De Pilotes d Or, ja té cinc

De grans de raïm, menjarem dotze
De coca de llardons, no voldré gaire
Faré portar més
Diu que està ben segur: dimitirà demà
Formes correctes:
De Pilotes d Or, ja en té cinc
De grans de raïm, en menjarem dotze
De coca de llardons, no en voldré gaire
En faré portar més / Faré portar-ne més
Diu que n està ben segur: dimitirà demà
10.2. Omissió indeguda del pronom hi
És del tot inadmissible, tant en registres formals com en informals,

ometre el pronom hi en construccions com ara:
Estic d acord
Li explico les coses a poc a poc, però ell no es fixa gens
Hi estic d acord
Li explico les coses a poc a poc, però ell no s hi fixa gens
4. Variació lingüística i traducció 137
DIEC (Diccionari de la llengua catalana

Catalans) o el GDLC (Gran diccionari de la llengua catalana
juvenil que no figuren ni al DIEC ni al GDLC, però que podem trobar recollides a
el Diccionari eròtic i sexual (Edicions 62). A
DIEC ni al GDLC però
que sí que apareixen en un diccionari més especialitzat com el Diccionari del català
de Joaquim Pomares, publicat per Edicions 62. Els exemples (a-d) són
casos de mots amb una o diverses accepcions no estàndard; els exemples (e-g) són casos
de mots no estàndard:
(16) a. DIEC com el GDLC ; només el

GDLC dona
b. DIEC ni al GDLC
c. DIEC ni al GDLC no hi figura cap de les següents accepcions de
moto.
d. DIEC ni al GDLC
pudor, especialment de suor).
e. DIEC ni al GDLC.
f. DIEC ni al
GDLC.
g. DIEC ni al GDLC.
El traductor, doncs, hauria de ser capaç de desengavanyar-se de la cotilla de
pla lèxic (cosa relativament habitual), sinó també (cosa menys habitual) en els plans
morfològic, sintàctic i (si
estudiarem el model de llengua que utilitza TV3 per a la traducció i el doblatge de
4.4.2. El model de traducció col·loquial de TV3
A 3.5 hem tractat dels procediments de traducció audiovisual; ara analitzarem el

model de llengua que exigeix TV3 quan encarrega a empreses o a persones externes
traduir i doblar textos audiovisuals col·loquials: pel·lícules, sèries de dibuixos animats i

serials. Ho farem centrant-nos en els quatre components bàsics de la llengua: la
fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic. (Com és habitual en la bibliografia crítica,
usem el terme TV3 com a hiperònim per referir-nos als dos canals de Televisió de
Catalunya: TV3 i el Canal 33).
Pel que fa a la pronunciació, la morfologia i la sintaxi, la llengua col·loquial que
espontani del català que fem els parlants i amb les sèries de producció autòctona de TV3
(per a una anàlisi aprofundida, vegeu Bassols, Rico i Torrent 1997: 43-60 i 73-112).
pronunciació, per exemple, només presenta contaminació del castellà en uns pocs casos
(depenent de qui sigui el doblador), mentre que la morfologia i la sintaxi es controlen
però, fa que de vegades el català soni una mica implausible i poc natural, poc espontani.
La
col·loquial anglesa que apareix (minut 14) a la pel·lícula Reservoir Dogs de Quentin
Tarantino, emesa per TV3:
(17) MODEL DE TRADUCCIÓ COL·LOQUIAL DE TV3

Text original Model de TV3
Exemple Along with the kneecap, the gut El genoll i el ventre són les dues
is the most painful area a guy parts del cos on fa més mal.
can get shot in.
Fonètica kneecap genoll
Morfologia dues
Sintaxi i fonètica where on / (a on)
Lèxic gut ventre
ohibeix explícitament la
Val a dir, però,

el portal lingüístic de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir

en el llenguatge col·loquial.
tractant- Reservoir Dogs, que abunda en llengua col·loquial i
llengua escrita com a representacions perfectament vàlides de la sintaxi i la fonètica
Reservoir Dogs comentat suara il·lustra el problema més
traducció i el doblatge de textos orals col·loquials i vulgars és tan normatiu i estàndard
en les pel·lícules doblades al català no hi tenen cabuda ni els dialectes ni els accents no
que hi acaba havent molt poca (o cap) diferència entre la pronúncia, la morfologia i la
nformatius i la llengua informal
en anglès. A TV3, en canvi, aquestes diferències són, simplement, inexistents: les
El vocabulari que apareix en les emissions que fa TV3 de textos orals

col·loquials traduïts és més plausible que la pronunciació, que la morfologia i que la
sintaxi. Hi ha unes poques excepcions, com ja hem vist en el cas de gut, que es traduïa
pel·lícules, sèries de dibuixos animats i serials sol mantenir el to col·loquial o vulgar de

-c) estan extrets
de la sèrie de dibuixos animats japonesa Bola de drac, produïda per Toei Animation i
emesa per TV3. Els exemples (d-f) pertanyen a la versió doblada de Reservoir Dogs,
(18) a. esmorzar.
b.
c. Et faré a miques en un tres i no res.
d. [...] you couldn . [...]

herba. (minut 65)
e. . Total, que tot plegat era una
. (minut 66)
f. Collons, també és tenir mala llet,
això, no? (minut 68)
Queda clar, doncs, que el model lèxic de TV3 per a la traducció del llenguatge
col·loquial fa ús de solucions genuïnament catalanes i, com ja hem vist en el cas de la
fonètica, la morfologia i la sintaxi, evita castellanismes habituals en la llengua del
carrer. De totes maneres, hem de dir que, a pesar de la voluntat de depuració de
os tipus: els involuntaris
i els voluntaris.
Els castellanismes involuntaris són ítems lèxics que, suposem, han passat per alt
als correctors lingüístics de TV3, segurament a causa de la seva aparença catalana. En
traducció de to pick up someone (I shoulda [= should have] picked you up personally at

the pen; frase extreta de Reservoir Dogs, minut 38
una traducció directa del castellà recoger
recoger a alguien vol dir passar-lo a buscar; en
especialment un
tradició en català: en seria un exemple emblemàtic la paraula barco
De totes maneres, TV3 (ésAdir) sols accepta alguns castellanismes: en

admet barco i marica (ja recollits com a admissibles a Televisió
de Catalunya 1995: 158 i 166 respectivament); de manera més sorprenent, admet tio ,
trullo i pasma (que no apareixien recollits a Televisió de Catalunya 1995); en canvi,
rebutja bueno . Tot plegat ens du a concloure que el model lingüístic que TV3 exigeix
per a la traducció i el doblatge de textos orals col·loquials tendeix cap a la formalitat
normativa en el cas de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, i cap a la informalitat
col·loquial (habitualment) normativa en el cas del vocabulari. Val a dir, però, que el
model de traducció i doblatge de TV3 està en contínua evolució, que respon també al
i que no sempre és homogeni en un
determinat moment del temps. Així, per exemple, tot i que actualment no apareix
recollida a ésAdir
1995), el març del 2009 sentim, en la sèrie Huff emesa fotre un
polvo vint anys abans (el 1989) el més probable és que en el doblatge de TV3
ssin utilitzat formes més genuïnes com -
etc.
Tenint en compte el que hem vist fins ara, constatem que el model de traducció
col·loquial de TV3 és, ras i curt, un compromís entre formalitat i informalitat. Com a
tal, contrasta amb un altre model lingüístic de TV3: el de les sèries de producció
on hi ha una major informalitat lingüística

una
a fi
models (el de traducció i el de producció autòctona) i fusionar-los en un de tercer
alternatiu que integrés: a) la informalitat lèxica del model de traducció; i b) la
informalitat fonètica, morfològica i sintàctica del model de producció autòctona, evitant
la profusió de castellanismes. Els següents esquemes resumeixen tot el que hem dit fins
que ha estat possible en aquest apartat:
(19) MODEL ALTERNATIU DE TRADUCCIÓ COL·LOQUIAL

a. Model de traducció de TV3 (informalitat lèxica)
b. Model de producció autòctona de TV3 (informalitat fonètica, morfològica i sintàctica,
sense profusió de castellanismes)
(20) COMPARACIÓ ENTRE EL MODEL DE TV3 I EL MODEL ALTERNATIU DE
TRADUCCIÓ COL·LOQUIAL
Text original Model de TV3 Model alternatiu

Exemple Along with the El genoll i el ventre són El jonoll i la panxa són
kneecap, the gut is the les dues parts del cos on les dugues parts del cos
most painful area a guy fa més mal. agonte hi fa més mal.
can get shot in.
Fonètica kneecap genoll jonoll
Morfologia dues dugues

Sintaxi i where on / (a on) que (hi) / (a) on (te) (hi) /
fonètica agon (te) (hi) / avon (te)
(hi)
Lèxic gut ventre panxa
Quentin Tarantino, Jackie Brown:
original i traducció catalana
Quentin Tarantino, Jackie Brown Quentin Tarantino, Jackie Brown,

(London: Faber), pp. 23-29 traducció de Laura Escorihuela
(Barcelona: Empúries), pp. 26-31
CUT TO: TALLAR A:

A BLACK FINGER pressing a BLACK UN DIT NEGRE prem un BOTÓ
BUTTON next to the name NEGRE que hi ha al costat del nom
BEAUMONT LIVINGSTON. BEAUMONT LIVINGSTON.
INTERIOR. APARTAMENT DEL

NIGHT BEAUMONT. NIT.
BEAUMONT LIVINGSTON, wearing BEAUMONT LIVINGSTON, en
no shirt, sweatpants, and smoking a pantalons de xandall, sense samarreta, i
fatty, answers the intercom, which
buzzes loudly. We can hear JAY LENO que sona molt fort. De lluny sentim JAY
interviewing a CELEBRITY on T.V. LENO entrevistant un PERSONATGE
OFFSCREEN. FAMÓS a la televisió que NO SURT
EN IMATGE.
BEAUMONT (into the speaker): Who BEAUMONT ( ): ¿Qui és?

is it?
EXTERIOR. APARTAMENT DEL

NIGHT BEAUMONT. NIT.
Ordell stands outside the security gate
a Hollywood.
EX CU PRIMER PLA
speaker.
ORDELL: Sóc el teu benefactor, negre.

Buzz me up.
EX CU PRIMER PLA
El dit del Beaumont prem el botó
button.
EX CU PRIMER PLA
The doorknob on the security gate, El pom de la tanca fa «bzzzz». La mà de
frame, twisting it open. El Beaumont obre la porta del seu

Beaumont opens his apartment door, apartament amb el porro entre els dits.
fatty between his fingers. He sees
Quentin Tarantino, Jackie Brown 2
Ordell approach.
Ordell greets him, arms spread out in com si li anés a fer una abraçada i amb
hug mode, with a big smile across his un gran somriure als llavis.
face.
ORDELL: Look at you and your free ORDELL: Però si és el Beaumont amb
ass. Come over here and give me a el cul lliure! Vine cap aquí i fes-me un
Ordell and Beaumont embrace. cen.
BEAUMONT: What the fuck can I BEAUMONT: ¿Què cony puc dir? De
debò, tio. ¿Què cony puc dir? Gràcies,
ORDELL: Who was there for your ass?
BEAUMONT: You were there for me. BEAUMONT: Tu eres allà per mi.
ORDELL: Who? ORDELL: ¿Qui?
BEAUMONT: You. BEAUMONT: Tu.
Rient amb el seu somriure de mafiós i

xocant-se de punys amb el Beaumont:
ORDELL: You goddamn right! ORDELL: Tens tota la puta raó del món!
Beaumont laughs. El Beaumont riu.
ORDELL: You see, it works like this. ORDELL: Ja veus, així és com funciona.
You get your ass in trouble, I get your
merders. És la meva feina. I no
-
fixa.
BE
acollonit. Parlaven en sèrio de tancar-me
per lo de les armes.
machine gun time.
ORDELL: Naw, man. They ju ORDELL: Que no, tio. Que només volen
to put a fright in your ass. que et caguis a les calces.
estan aconseguint.
ORDELL: How old is that machine gun ORDELL: ¿Quant de temps fa de lo de

shit? les armes?
BEAUMONT: Three years. BEAUMONT: Tres anys.

ORDELL: Tres anys. Però tio, si és un

room in prison delicte caducat! Si no tenen lloc al trullo
for all the motherfuckers out there
pelar gent, ¿com vols que trobin lloc per
room for you? tu?
ells.
personal». Però vaja, ¿vols que et digui

how we retaliate? com ens venjarem?
Beaumont takes a bit off the fatty and El Beaumont fa una calada al porro i fa
nods his head. que sí amb el cap.
ORDELL (Cont.): Demà et recullo, et

you up, take you to Century City, meet porto a Century City perquè coneguis el
my lawyer. Now let me tell you a little meu advocat. Però abans
bit about my lawyer. His name is Stacin
Goins, and this nigga is a junkyard dog! negre és un gos
rabiós! És el meu Johnnie Cochran *
ass. And like Johnnie Cochran, dude voltes al Johnnie Cochran, però vaja, el
man lives to fuck with the police. So as tant

a favor, I had him look at your case. viu per fotre la pasma. Així que per fer-
te un favor li vaig dir que es mirés el teu
So we sic the junkyard dog on their ass,

divertint amb tu. Així que deixarem anar
el gos rabiós a qu
i
(he bumps fist with Beaumont) (xocant-se de punys amb el Beaumont)
-
te.
Beaumont gestures inside his El Beaumont fa un gest per indicar-li

apartment.
was just you know entra, tio. Estava mirant la tele fumant-
me un porro de tranquis.
ORDELL: Naw, man. I gotta be

lloc. De fet esperava que poguessis venir
could come with me. amb mi...
*
BEAUMONT: BEAUMONT: ¿Què vols dir?
ORDELL: Look, I hate to be the kinda ORDELL: Mira, tio, odio el típic negre
nigga, does a nigga a favor then BAM que li fa a un negre un favor i xac! tot
hits the nigga up for a favor in return. a canvi. Però
nigga.
BEAUMONT: What? BEAUMONT: ¿Què?
ORDELL: I need a favor. ORDELL: Que necessito un favor.
BEAUMONT: ¿Que implica que surti

out tonight?
ORDELL: A bit. ORDELL: Home, una mica...
BEAUMONT: Aaaawww, man, I BEAUMONT: Aaaau tio, no tinc ganes

de sortir. Són les dotze, tio. Sóc a casa,
estic col·locat...
high
ORDELL: Why the fuck you at home?
(changes tone) (Canvia de to)
Look, I gotta problem. I need help, and Mira amic, tinc un problema i necessito
you can help me. ajuda. Tu pots ajudar-me.
This has the desired effect. desitjat.
TIME CUT: TALLAR.
With Ordell waiting outside the door,

Beaumont comes out of the apartment,
sporting Nikes and a Queen Latifah T- unes Nike i una samarreta Queen
shirt. He locks his front door and walks Latifah. Tanca la porta amb clau i va
the whole way. We STEDICAM in front tot el camí. Nosaltres els seguim durant
of them the whole way. tot el trajecte, filmant des del davant
STEDICAM.
BEAUMONT: BEAUMONT: Bé, ¿i quin és el

problema?
ORDELL: Home, de fet, més que un

problem as a situation. Remember I problema és una situació. ¿Recordes que
sold those three M-60 machine guns vaig vendre tres M-60, de les cinc que
outta the five I got? vaig comprar?
BEAUMONT: Uh-huh. BEAUMONT: Aha.
ORDELL: ORDELL: Aquesta nit vendré les altres

tonight. This group of Koreans in dues. Hi ha uns coreans a Coreatown
Koreatown have started a neighborhood
Watch kinda thing. And they want a de vigilància de barri. I clar, volen armes
few weapons so the neighborhood perquè els negres del veïnat sàpiguen
niggas know they mean business. So que la cosa va en sèrio. Així que els hi
vendré les meves bèsties aquesta nit.
machine guns tonight. Only problem, I lema és que no he tingut mai
tractes amb aquesta gent. I no és que
estigui preocupat, no, perquè
by and large real dependable. They normalment els asiàtics són gent de fiar.
trouble. You might argue
el preu, però no cal que pateixis que no
tinc
But I got me kind of a rule. Never do una mena de regla: «No facis negocis
amb algú amb qui mai no has fet negocis
done business with before without sense tenir les esquenes cobertes». I per
esquenes.
BEAUM
ORDELL: Let me finish. Can I cabar, collons.

finish? ¿Puc?
BEAUMONT: Go ahead. BEAUMONT: Sí, clar.
CUT TO: TALLAR A:
TRUNK PORTAEQUIPATGE
The trunk of a car is opened.
Ordell bends down into the trunk and cotxe.
pulls out a pump-action shotgun.
Beaumont obviously portaequipatge i treu una escopeta de
part of any Ordell game that requires a repetició. Però és obvi que el Beaumont
pump-action shotgun as a playing no vol jugar a cap joc de
piece. tingui una escopeta com a participant.
ORDELL: ORDELL: Bé, tu estaràs dins el

trunk holding on to the shotgun. And
up the trunk, you pop up, rack that bad

boy. dolents.
BEAUMONT: Fuck that shit, man. I BEAUMONT: Però què dius, tio! No
penso disparar a ningú.
ORDELL: What the fuck I tell you?

¿Qui ha dit que havies de disparar? Tu
ells ja captaran.
BEAUMONT: No em penso ficar dins el

trunk. portaequipatge.
ORDELL: We ORDELL: Però

ten Coreatown. Seran deu minuts.
minutes.
Calcs habituals
en la traducció cinematogràfica
Dídac Pujol
Fonts: https://esadir.cat/traduccio/interferencies/angles); Televisió de Catalunya,

Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Calcs lèxics
(alguns són anglicismes de freqüència)
bastard: *bastard malparit, cabró, la mare que et va..., qui et va parir!

before: *abans
volem quedar xops)
coroner forense (cal no confondre-ho amb colonel coronel)
crime: *crim (convé no abusar-ne; el crim sol ser un delicte de sang) delicte
damn: this damn plane = *aquest fotut avió
God damn it! / goddammit! /
dammit!: *Que Déu ho maleeixi! maleït siga!, càgondena!, quin merder!, mala
llet!, quina putada!, no et fot?
darling / dear / honey (expressions afectives): *rei(na), *xato/a, *cuca, *estimat/-da
(convé no abusar-ne, ja que en català són termes molt emfàtics) [moltes vegades
no es tradueix] // -da No et
preocupis, home/dona/nena/Robert/Mary
domestic: domestic economy: *economia domèstica economia nacional // domestic
flight: *vol domèstic vol interior / nacional
ex-convict: convict: 1) presidiari (= qui compleix condemna de presó); 2) convicte (= algú
. Per tant, ex-convict: *exconvicte
expresidiari
farm: ; per tant, els farmers
God!: *Déu! / *¡Dios! Déu meu! / ¡Dios mío!

happy: siguis aquí Que bé que
siguis aquí que siguis aquí!
hate: *odiar (cal no abusar-ne) I hate this place / singer / man / dress = no puc sofrir...,
(gens/gota) , de...; I hate
*Odio aquest vestit ,... / No em fa gràcia, aquest
No suporto els Beatles / No
hello: *hola (cal no abusar-ne: anglicisme de freqüència) bon dia, bona tarda
maniac pertorbat, boig (en anglès, un conductor pot ser un maniac
la carretera un boig / un pertorbat

nigger: *negre 1) [un blanc adreçant-se a un negre: és un insult] negrot, negrot de
merda, imbècil, fill de puta, cabró, malparit (cal evitar *negrata, ja que és un
Calcs habituals en la traducció cinematogràfica 2
castellanisme); 2) [un negre adreçant-se a un altre negre: no és cap insult, sinó que
indica familiaritat o bon rotllo] tio, col·lega, nano, germà
officer: *oficial policia, agent
pal: Mira, noi /
prisoner: si no hi ha hagut judici, cal traduir-ho per

store (en els westerns): *magatzem botiga
town (en els westerns): sol ser un poble (no una ciutat)
so: *així que (cal no abusar-ne, ja que també
,... / Mira, hi aniré, si no
et fa res // I was tired, so I went to bed =
anar a dormir / Com que estava cansat,... / Per tant,... / Així doncs,...
suggest: I suggest you sit down quietly and behave yourself: *Li suggereixo que segui
tranquil i faci bondat Seria millor que segués tranquil i fes bondat / Val més
que segui tranquil i faci bondat
terribly: -íssim(a), molt, tremendament: terribly in love with her husband: *Està
terriblement enamorada del seu marit Està enamoradíssima / bojament
enamorada del seu marit
then: *aleshores (es percep com a culte en certs dialectes) llavors
unless: *tret que (convé no abusar-ne) però, ara que: got nothing else to do.
Unless. No tinc res més a fer. Però si... / Ara que, si
when: How could you go diving when

pots bussejar quan saps que hi ha un tauró rondant? Com pots bussejar sabent
que hi ha un tauró rondant?
wonder: I was wonder Ja
era hora que vinguessis // I wonder if Sonny knows: *Em pregunto si en Sonny ho
sap Vols dir que en Sonny ho sap?
wrong: Is anything wrong?: *Alguna cosa va malament? Què passa? / Que passa
res?
* * *
Fraseologia
(algunes expressions són anglicismes de freqüència)
Are you telling me Què
afternoon: *Pel que fa a mi / * Pel que a mi respecta, no els diré res del que ha
passat aquesta tarda I jo no els diré res del que ha passat aquesta tarda / Per mi,
no sabran res del que ha passat aquesta tarda / El que és jo, no els diré res del que
ha passat aquesta tarda
As for what happened this afternoon,...: *Respecte a...
tarda,...
, Alan: *Et diré una cosa, Alan Saps què, Alan? / Mira, Alan
I mean:
I mean, the sun outside let me tell you about that sun. It was something else, it
was so hot even refrigerators were melting. I mean, I mean, it
Calcs habituals en la traducció cinematogràfica 3
was like the sun had some personal bone to pick with us. But the breeze, Jesuschrist,
the breeze. It was like an air-conditioner.
Feia una calor, tio calda que queia. Era una passada,
feia tanta calor que fins i tot el glaç de les neveres es desfeia / que fins i tot la nevera
suava / que fins i tot els esquimals suaven. Sí, fotia una calda de cal déu / de ca
De debò, tio, era com si el sol ens tingués mania. Però fotia
un ventet, hòstia quin
(text extret i adaptat de Juan Gabriel López Guix & Jacqueline Minett Wilkinson, Manual de
traducción inglés / castellano. Barcelona: Gedisa, 1997, p. 294; la traducció catalana figura en
iterari).
I think: *crec que (convé no abusar-ne) em sembla que, diria que, em penso que, trobo
que
This is: This is Miss Whitcomb (presentant algú): *Aquesta és la senyoreta Whitcomb
Li presento la senyoreta Whitcomb / La senyoreta Whitcomb
W keep in touch: *Estarem en contacte / *Estem en contacte Ja ens trucarem / Ens
truquem
What the hell is that? *Què dimonis és això? (convé no abusar-ne) Què carai és
això? / Què coi és això?
(expre : *Fas broma! Però, què dius? / Sí, home!
* * *
Recursos vocals
(alguns són anglicismes de freqüència)
er... (és la transcripció anglesa per expresssar dubte): *er... aaa... / /, mmm..., daixò,
dallò, daixonses, dallonses
hey:
1) hey
2) hey (sorpresa): *ei eh /e/, apa, ep, guaita, uita (Hey! What a beautiful girl!
Uita! Quina noia més maca!)
oh! (sorpresa, alegria, dolor, etc.): *oh (convé no abusar-ne) ah, oh, ai, caram
Un cas sovint problemàtic és la interjecció anglesa oh, la qual, malgrat tenir la mateixa forma que en
gades un significat) diferent: oh
indicar sorpresa, admiració o pena, però és aconsellable traduir-l
-
Manual de traducció anglès-
català, p. 317).
oh no! (sorpresa i contrarietat): *oh no!
dius!, i ara!, sí home!
so...? (calc del castellà)
què?, i què?, doncs què?, i doncs?
wow! (sorpresa): uau, ostres, òndia
Text que es troba a Internet i a YouTube (autor desconegut)
https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=H8AvZmi0els
Veieu [= vegeu] com és de ric el vocabulari català: COLLONS.
- Si [la paraula] va acompanyada d un numeral, té significats molt diferents:
UN significa car (val un colló);

DOS significa valentia (té dos collons);
TRES significa menyspreu (m importa tres collons).
- El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);

però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!);
i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!).
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la
taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
- El temps del verb utilitzat canvia el significat de la frase:
el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),

el REFLEXIU significa vagància (s està tocant els collons!),
i l IMPERATIU significa sorpresa (toca t els collons!).
- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
A expressa por (acollonit),

DES significa riure (descollonar-se),
UT indica perfecció i satisfacció (collonut) i
ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).
- Les preposicions matisen l expressió:
DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons);
PER significa voluntarietat (ho faré per collons!);
FINS expressa el límit d aguant (n estic fins els collons!);
AMB indica valor (és un home amb collons!);
SENSE indica covardia (és un home sense collons).
- El color, la forma, la polidesa o la mesura també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
La paraula collons 2
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons plens!).
- La mida i la posició són importants:

la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se ls
trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany

i quan algú , no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un
torracollons!
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT

(ho farem de collons!)
i d aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
- L estat anímic queda molt ben reflectit:

Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!
- Són signe de desaprovació quan un diu una tonteria: Quina collonada!,

i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar tot
dient: RECOLLONS, quin sopar!
- Finalment, ja que heu tingut la paciència d escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me

acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!
Vicenç Pagès Jordà, *Memòria vintage. De l’home a la Lluna a Pulp Fiction*.
Barcelona: Empúries, 2020 (entrada ‘cardar’).
The Journal of Specialised Translation Issue 6 – July 2006
The Translation and Dubbing of ‘Fuck’ into Catalan:

The Case of From Dusk till Dawn
Dídac Pujol
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Spain
ABSTRACT
The word ‘fuck’ is the vulgar word par excellence in English, and its translation into
Catalan has been little studied.1 At a local level, this paper aims to be the first systematic
analysis of the translation for dubbing of ‘fuck’ and its compounds (e.g. ‘motherfuck’) and
derivatives (e.g. ‘fucking’) into Catalan, especially as practised by the Catalan national
television, Televisió de Catalunya. On a more global level, it is hoped that the present
study becomes a useful frame of reference for translation scholars and future translators
of one of the coarsest and most transgressive words in the English language. The corpus
employed is the 1996 film From Dusk till Dawn / Obert fins a la matinada, directed by
Robert Rodriguez with a script by Quentin Tarantino. The paper takes into account five
dimensions: lexical, contextual, pragmatic, cultural and characterisational.
KEYWORDS
Audiovisual translation, dubbing, Televisió de Catalunya, TV3, vulgar language, fuck,
From Dusk till Dawn
BIOGRAPHY
Dídac Pujol is doctor in English Philology and lecturer in translation from English into
Catalan at the Faculty of Translation and Interpreting, Universitat Pompeu Fabra. His
research interests include literary translation, especially of Shakespeare and poetry, as
well as the translation of colloquial language. He has published several studies on
literature and literary translation, among which the books Across the Frontier: A Dialogic
Approach to Literary Translation, Poetry, Language and Identity in Contemporary Irish
and Scottish Literature and, in collaboration with Jordi Ainaud and Anna Espunya, the
translation handbook Manual de traducció anglès-català. He has published several
technical translations, translations of novels and, above all, of poetry; among his
translated writers is the Nobel Prize for Literature Seamus Heaney. He has also worked
as a lexicographer for HarperCollins and has directed the Easy English Dictionary with a
Catalan-English Vocabulary.
E-mail: didac.pujol@upf.edu
1. Introduction
The word ‘fuck’ has quite a lot of meanings, as illustrated in the following
passage from Tom Wolfe’s (2004: 35-36) latest novel, I Am Charlotte
Simmons:
Without even realizing what it was, Jojo spoke in this year’s prevailing college
creole: Fuck Patois. In Fuck Patois, the word fuck was used as an interjection
(“What the fuck” or plain “Fuck,” with or without an exclamation point) expressing
unhappy surprise; as a participial adjective (“fuckin guy,” “fucking tree,” “fucking
elbows”) expressing disparagement or discontent; as an adverb modifying and
intensifying an adjective (“pretty fucking obvious”) or a verb (“I’m gonna fucking
kick his ass”); as a noun (“That stupid fuck,” “don’t give a good fuck”); as a verb
meaning Go away (“Fuck off”), beat—physically, financially, or politically (“really
fucked him over”) or beaten (“I’m fucked”), botch (“really fucked that up”), drunk
(“You are so fucked up”); as an imperative expressing contempt (“Fuck you,” “Fuck
121
that”). Rarely—the usage had become somewhat archaic—but every now and then
it referred to sexual intercourse (“He fucked her on the carpet in front of the TV”).
Despite its length, the above list is far from being exhaustive. The F-Word,
by Jesse Sheidlower (1999), devotes its 228 pages to record and give
citations of the various meanings and uses of ‘fuck’, its compounds (fugly,
mindfuck), its derivatives (fuckable, fucking), and its euphemisms (eff,
flak), as well as the lexical combinations in which it appears (flying fuck,
French fuck).2
The word ‘fuck’ has been much more used in speech than in writing.
According to Sheidlower (1999: xii), the word was not “openly printed in
any form in the United States until 1926”, it was not printed in full in The
New York Times until 1998 (ibid.: xvi), and Shakespeare never used it,
even though he did use puns to refer to the word, such as ‘firk’ and
‘focative case’ (ibid.: xix-xx). The reasons for this are obvious. Writers,
especially in the past, did not want to take unnecessary risks (they were
afraid of possible offence to readers or censorship from the authorities),
and therefore they were really cautious before using such a taboo word in
print. According to the OED, the first recorded instance of ‘fuck’ with the
meaning of ‘copulate’ appears in Dunbar’s poem lxxv, from around 1503.
Since then, and despite the fact that it has remained taboo, the word has
been used by a large number of writers, including authors like George
Chapman, who in his 1616 Preface to the Whole Works of Homer mentions
an “envious windfucker”, and James Kelman, who in his novel How Late It
Was, How Late, written in 1994, includes “four thousand or so instances of
the word ‘fuck’ [...] The word is not once used literally, and instead
becomes an intensifier, meaning ‘extremely’ or ‘very’” (Vice, 1997: 98).
As for films, according to the “List of Films Ordered by Uses of the Word
‘Fuck’” (Wikipedia, 2005), the movie that reportedly includes the most
instances of the word ‘fuck’ to date is Rob Zombie’s The Devil’s Rejects
(2005), with as many as 560 occurrences. The film lasts 109 minutes, so
the average is 5.13 ‘fucks’ per minute. Among contemporary directors,
Quentin Tarantino’s films are well known for containing numerous
instances of ‘fuck’. The corpus employed here to study the translation of
‘fuck’ into Catalan is the film From Dusk till Dawn (FDD), a film directed
by Robert Rodriguez (1996) with a script by Quentin Tarantino, and
translated into Catalan as Obert fins a la matinada (Ofm). Due to the high
frequency of occurrence of the word ‘fuck’ and its derivatives, FDD is an
ideal production for the study of ‘fuck’ and its translation. The word
appears a total of 104 times, a very high frequency of use in a film lasting
103 minutes — which means that, on average, the word ‘fuck’ appears
once every minute.3
The plot of FDD seems to favour the appearance of ‘fuck’. In the film, Seth
and Richie Gecko are two brothers who escape to Mexico after robbing a
bank, killing several people on the way and taking the Fuller family
122
hostage. Once in Mexico, they spend the night at a bar which

unexpectedly turns out to be a refuge for vampires. The film mixes two
genres, the bank robbery escape and the vampire killing genre, which are
characterised by generating a lot of tension among the characters. It
seems only natural, therefore, that they end up using foul language.
Although throughout the paper some suggestions have occasionally been

put forward as alternatives to the commercial translations of ‘fuck’, the
overall method chosen for this study is mainly descriptive. More
specifically, each item of the original corpus has been analysed and
compared with its corresponding dubbed translation, bearing always in
mind the context in which they appear.
The Catalan version was first broadcast by the Catalan national television,
Televisió de Catalunya (also known as TV3), in 1999 and then again in
2000. Given the fact that at the time of the broadcast more than 15 years
had gone by since the creation of TV3, back in 1983, the language model
devised for translating films into Catalan has the advantage of being fully
tested and consolidated.4 The translation of ‘fuck’ may therefore be
deemed as representative of TV3’s translation policy as regards this word,
even more so if we take into account that Tarantino’s films Reservoir Dogs
(1992) and Pulp Fiction (1994), which rank in the top 20 films that use
‘fuck’ the most (2.55 and 1.76 ‘fucks’ per minute respectively, according
to Wikipedia, 2005), had already been broadcast by TV3 by the time FDD
was televised in 1999 – Reservoir Dogs was first broadcast by TV3 in 1995
and Pulp Fiction in 1998.
2. The word ‘fuck’ in From Dusk till Dawn
Table 1 below offers a quantitative classification by grammatical category

of all the occurrences of ‘fuck’ in FDD.
Table 1 Occurrences of ‘fuck’ in FDD

Form Number of occurrences (out of 104)
fucking / fuckin’ fucking / fuckin’ (adj) 40 (= 38.46%)
(adj / adv) fucking / fuckin’ (adv) 18 (= 17.31%) 58 (= 55.77%)
fuck (n) what the fuck 7 (= 6.73%)

fuck [= despicable person] 5 (= 4.81%)
19 (= 18.27%)
V + the fuck + Prep 4 (= 3.85%)
not to give a fuck 2 (= 1.92%)
where the fuck 1 (= 0.96%)
fuck (v) fuck [transitive] 7 (= 6.73%)
fuck with 4 (= 3.85%)
fuck [intransitive] 1 (= 0.96%) 15 (= 14.43%)
fuck around 1 (= 0.96%)
fuck off 1 (= 0.96%)
fuck up 1 (= 0.96%)
123
fuck (interjection) 6 (= 5.77%)

motherfucking (adj) 3 (= 2.89%)
fucked (adj) 1 (= 0.96%)
fucker (n) 1 (= 0.96%)
motherfuck (n) 1 (= 0.96%)
As can be seen above, ‘fucking’ is the most used form (55.77% in total,
38.46% as an adjective and 17.31% as an adverb), while the least used
forms are ‘fucked’, ‘fucker’ and ‘motherfuck’ (0.96% each). The fact that
‘fucking’ as an adjective and, to a lesser extent, as an adverb, is the most
used form in the language corroborates the findings of Leech, Rayson and
Wilson (2001) – see endnote 3.
As noted previously, FDD is a film full of action and tension, which favours
the use of ‘fuck’. The main characters in the film can be divided into two
groups: the bad ones, who say ‘fuck’ very often, and the good ones, who
rarely pepper their dialogues with such a word. In the first group we find
the Gecko brothers (Seth and Richie) and the vampire killers (Frost and
Sex Machine). In the second group we find the Fuller family (Jacob and his
children Kate and Scott).
After a detailed analysis of every single context in which the word ‘fuck’
occurs in FDD, it may be concluded that it is used to indicate mainly the
following emotions: (1) extreme anger; (2) emphasis; (3) disgust; (4)
contempt; (5) surprise; and (6) happiness.5 Here is an example of each:
(1) Extreme anger: “I don’t kill people that I don’t have to. And I don’t fuckin’ rape
women. What you are doin’, what you are fuckin’ doin’, what you are doin’, is
not how it’s done. Do you understand that? Do you? Just say fuckin’ yes”.
(2) Emphasis: “Well, your ‘best’ better get a helluva lot fuckin’ better, or you’re
gonna feel a helluva lot fuckin’ worse”.
(3) Disgust: “(throwing away Richard’s arm, with a sign of repulsion [Richard has
become a vampire]) Fuck!”.
(4) Contempt: “Nadine should’ve hit that boy in the head and sold the fuckin’ milk”.
(5) Surprise: “(surprised at the vampire) What the fuck?”.
(6) Happiness (positive connotation): “Oh, baby, we did it. We’re in Mexico. We’re
fuckin’ in Mexico, you little piece of fuckin’ shit!”.6
The above categories should not be seen as presenting clear-cut

boundaries. In some cases they overlap. For instance, when one of the
characters exclaims “Fuck those spic pigs, man!”, extreme anger and
contempt converge. It should be noted, moreover, that the above
categories are pragmatic rather than lexical as they express emotions
rather than dictionary meanings. They exclude, for example, the literal
meaning of ‘fuck’ in “Try and beat pussy for a penny! If you can find
cheaper pussy anywhere, fuck it!”. Lexical meanings are dealt with in
sections 1 and 3.
124
The members of the Fuller family rarely use ‘fuck’: they do so on only six
occasions, representing 5.77% of all occurrences in the film. Their
resorting to this word is a clear indication of dramatic peaks in the film.
Being such well-spoken persons, their use of ‘fuck’ really stands out as
rare, as when Reverend Jacob, a character who remains calm for most of
the film, angrily calls Seth a “fucking loser”.
3. The translation of ‘fuck’ in Obert fins a la matinada
Table 2 below classifies all the Catalan translations of ‘fuck’ and its
compounds and derivatives in Obert fins a la matinada (Ofm) according to
the key word they share. Table 3 (based on table 2) lists the most
common semantic fields used in the translation of ‘fuck’ in Ofm.7
Table 2 Catalan translations of ‘fuck’ in Ofm

Translation of ‘fuck’ Number of occurrences
Key word Actual translation (out of 112)
(backtranslation)
Ø 39 (= 34.82%)
puta [whore] fill de puta
d’una puta vegada
la puta! 14 (= 12.5%)
de puta mare
putejar
collons [bollocks] collons!
dels collons
de collons 13 (= 11.6%)
què collons… ?
collons de
collonut
acollonit
fotre (vulgar word fotre-la a algú (te la foto, me la fots)
with several fotre
meanings: ‘to do’, ‘to què… fots?
cheat’, ‘to care’, ‘to se me’n fot 10 (= 8.93%)
shoot’, etc.) fotre el favor de
estar fotut un embolic
no fotre brot
merda [shit] merda!
(no) + V + una merda
i una merda! 9 (= 8%)
N + de merda
merda de + N
malparit [badly born] Det + malparit 5 (= 4.46%)
malparit!
cul [arse] a pendre pel cul8 4 (= 3.57%)
donar pel cul
cony [cunt] què cony… ? 4 (= 3.57%)
cony de + N
jurar (et juro que) [I swear that] 4 (= 3.57%)
cabró [male goat / bad person] 3 (= 2.68%)
coi (què coi… ?) [què coi indicates surprise; it may be translated 1 (= 0.9%)
as ‘what the hell’, literally ‘what the pussy’; coi is a euphemism
for cony, ‘cunt’]
enredar [to cheat on] 1 (= 0.9%)
follar [to fuck / to have sex] 1 (= 0.9%)
fastigós [disgusting] 1 (= 0.9%)
125
morir-se [to die] 1 (= 0.9%)

cagar-la [to shit it] 1 (= 0.9%)
tant [so much] 1 (= 0.9%)
Table 3 Most common semantic fields used in the translation of ‘fuck’ in Ofm
Semantic field Keyword used as a translation of Percentage of
‘fuck’ (backtranslation) occurrences
sex puta [whore] 28.57%
collons [bollocks]
cony [cunt]
follar [fuck]
scatology merda [shit] 12.47%
cul [ass]
cagar-la [to shit it]
It must be noted that table 1 states that there are 104 occurrences of
‘fuck’, while table 2 indicates that there are 112 translations of ‘fuck’. This
discrepancy is due to the fact that in some cases one single instance of
‘fuck’ has been translated by means of two lexical items, as in:
You two, Simon says sit the fuck down. Sit down.
I vosaltres dos, foteu el favor de seure d’una puta vegada. Que seieu, dic.
[And you two, do the favour of sitting of a whore time. That you sit, I say.]
As can be observed in table 2 above, the most common lexical translation

for ‘fuck’ (including its compounds and derivatives) is fill de puta [son of
whore / whoreson], with 7 instances (6.25%) This does not come as a
surprise, since the only reference to ‘fuck’ in TV3’s linguistic criteria for
translation and dubbing indicates that ‘fuck’ and ‘fucking’ are best
translated as fill de puta (Televisió de Catalunya, 1997: 24).
It must be noted, however, that while in the film fill de puta and collons
[bollocks] are the most recurrent lexical translations for ‘fuck’, the most
common translation strategy is omission, a phenomenon represented by
the symbol ‘Ø’ in table 2. Throughout this paper omission refers to the
fact that, within the sentence level, no lexical equivalent is given for the
word ‘fuck’ or one of its compounds or derivatives.9 Here is an example of
omission:
Are you such a fucking loser, you can’t tell when you’ve won?
Tan acostumat estàs a perdre, que no saps distingir quan has guanyat?
[Are you so much used to losing, that you can’t distinguish when you’ve won?]
Omissions may be due to: (1) restrictions typical of dubbing (mainly

isochrony, i.e. when the dubbed target text takes as long to pronounce as
the source text); and (2) intonation compensations. Below is an example
of each:
(1) Restrictions typical of dubbing (isochrony):

“Fuckin’ bit me! Fuckin’ bit me!”
M’ha mossegat! M’ha mossegat!
[Bitten me! Bitten me!].
126
(2) Intonation compensations:

“Do you mind? Shut the fucking door, please.”
Li fa res? Vol tancar la porta, sisplau?
[Do you mind? Will you shut the door, please?].
In the first example above each sentence in both the original and the
translation contains four syllables. It may be argued that ‘fuck’ has not
been translated for isochrony reasons, since translating it would have
implied lengthening the sentence, which in turn would have caused a
mismatch between the character’s lip movement and the uttered speech.
In the dubbed translation, the character would have carried on speaking
despite the fact that his lips were not moving anymore. In the second
example the Catalan intonation expresses much more anger than the
English intonation, compensating for the absence of a lexical translation of
‘fucking’.
It is worth pointing out that in quite a number of cases ‘fuck’ is not

translated following the syntactic structure of the original. Thus, “I don’t
fuckin’ believe in vampires” becomes io tampoc hi crec en aquests fills de
puta [I neither believe in these sons of whore]. Here, although the word
‘fuck’ is not lexically translated in the same place as the original, there are
two kinds of compensation. On the one hand, there is a lexical
compensation insofar as a vulgar item is used in another part of the
sentence: ‘fucking’ and ‘vampires’ coalesce to form a swear word, fills de
puta [sons of whore / whoresons]. On the other hand, there is a phonetic
compensation: the standard form jo [I] is pronounced in its colloquial
form io.
Having considered all the cases of ‘fuck’ in FDD, it can be stated that the
translation and dubbing of this word in the film is, on the whole, of a good
quality, not only because the pragmatic functions outlined in section 2 are
rightly conveyed across the languages, but also because the different
meanings of ‘fuck’ and its compounds and derivatives are rightly
translated. ‘Fuck’ meaning ‘to have sex’ is adequately translated as follar;
‘fuck up’ meaning ‘to do something very badly, to fail’ is correctly
translated as cagar-la [to shit it]; ‘fuck’ meaning ‘despicable person’ is
translated either as cabró [male goat / bad person] or as malparit [badly
born]; and ‘fucking’ meaning ‘damn’ is translated as dels collons [of the
bollocks]. All these translations (see table 2 for a full list) would be
deemed acceptable by most Catalan speakers and translators.
There are, however, three major areas where I would argue the
translation of ‘fuck’ can be improved: (1) to boost characterisation of
those individuals who rarely use ‘fuck’; (2) to compensate for the lack of
naturalness in some translations; and (3) to make up for the loss of
religious references in some translations.
127
1) To boost characterisation of individuals who rarely use ‘fuck’
As mentioned in the previous section, the Fuller family rarely use the word
‘fuck’, but when they do, the word stands out as really extraordinary. In
all the six cases in which ‘fuck’ is used by the family, the translation given
by Televisió de Catalunya is inadequate, as in the following two examples:
KATE: It’s just that all our lives you’ve been a pastor. And then, one day, you’re
just gonna wake up and say, “Fuck Him”?
JACOB: I didn’t say “Fuck Him”.
KATE: Però des que, des que vam néixer que has estat pastor. I tot d’una, un
dia, et despertes de bon matí i dius, “A pendre pel cul”.
JACOB: No ho he dit, “A pendre pel cul”.
[KATE: But since, since we were born that you’ve been a pastor. And all of a
sudden, one day, you wake up in the morning and say, ‘Bugger it’.
JACOB: I haven’t said it, ‘Bugger it’].
Are you such a fucking loser, you can’t tell when you’ve won?
[Are you so much used to losing, that you can’t distinguish when you’ve won?].
In the first example the expression a pendre pel cul [‘bugger it’; literally,
‘to take by the arse’] is really mild in comparison with “Fuck Him”. In the
translation, the implicit direct object of a pendre pel cul is ‘it’, i.e. Jacob’s
faith, whereas in the original the implicit direct object is ‘God’ (which
appears as ‘Him’). The taboo is therefore much stronger in the original
than in the translation. Whereas in the first case we have a rather strong
blasphemous insult, in the latter case what we have is a mere loss of
faith. A more adequate translation of “Fuck Him”, which would take as
many syllables as the dubbed version, would be Que el donguin pel cul
[‘Bugger Him’ or, more literally, ‘That they take Him by the arse’].
In the second example Jacob’s use of ‘fuck’ stands out. He has used it
only once before, but the dramatic impact of the word was much milder in
that case, since he was only repeating, in a disapproving way, his
daughter’s words. In this instance, Jacob uses ‘fuck’ not as an echo of
somebody else’s words, but as defiance to no less than Seth Gecko. A
character who never swears dares now to insult his kidnapper. The
situation is most tense, and the audience is shown the faces of
astonishment of both Jacob’s children and Seth Gecko. The word ‘fuck’ has
therefore a really important dramatic value here, and it is much to the
audience’s loss that it is not lexically translated in the dubbed version. A
synchronically adequate translation, with the same number of syllables as
the translation given by TV3, would have been Tan acostumat estàs a
perdre, que no saps quan has guanyat, cabronàs? [Are you so much used
to losing, that you don’t know when you’ve won, big male goat?], where
cabronàs [big male goat] is an insult meaning ‘very bad person’.
2) To compensate for the lack of naturalness in some translations
128
In some cases, the translation of ‘fuck’ lacks naturalness:
Fuck those spic pigs, man! You called me a fuckin’ nut. Now, where I come
from, that stops the train in its tracks.
Que els hi donin pel cul, a aquests porcs! M’has dit que era un idiota, ho he
sentit, i a casa meva no li dius idiota a algú i després et quedes tan tranquil!
[Bugger them, these pigs! You’ve told me that I was an idiot, I’ve heard it, and
in my house you don’t call someone an idiot and stay so calm!].
Whatdya mean, don’t worry about it? But of course I’m gonna worry about it.
But I can’t fuckin’ see!
Com vols que estigui tranquil? No veig una merda.
[How do you want that I keep calm? I don’t see a shit].
In the first example, the expression chosen to translate ‘fuck’, donar pel
cul [to bugger], is adequate, but the morphology (donin) is not as
informal as it could have been (donguin). Apart from that, the pronoun hi
in the first sentence may sound strange to some Catalan speakers. A
more natural, informal translation, at least in the Central Catalan dialect,
which is the one used by TV3 when dubbing, would have been Que els
donguin pel cul, a/en/amb aquests porcs!
In the second example, the expression no veure una merda sounds really
weird in Catalan and is probably an interference from Spanish. A much
more natural translation with a number of syllables similar to the original
would have been P’ro si no m’hi veig, collons! [But I can’t see, bollocks!].
3) To make up for the loss of religious references in some translations
One of the most striking features regarding the translation of ‘fuck’ in Ofm
(see tables 2 and 3) is the absence of swear words related to the semantic
field of religion, which are very common in Catalan: mecàgom Déu and
càgon Déu [I shit on God], hòstia and hòstima [Holy Host], hòstia puta
[Holy Host whore], etc. This is probably due to moral reasons. First of all,
religious swear words may still contain a certain taboo component in a
traditionally Catholic country like Catalonia. And secondly, the translation
policy of Televisió de Catalunya is clearly conservative as far as religious
swear words are concerned if we are to judge by: (1) the results observed
in the dubbed version of Ofm; and (2) TV3’s general translation policy of
preferring the euphemism hosti to the stronger swear word hòstia [Holy
Host].
4. Conclusions
Having analysed the translations of the word ‘fuck’ into Catalan, a series
of conclusions can be reached regarding the following aspects: lexicon,
context, pragmatics, culture, and characterisation.
129
(1) Lexicon. As we saw in section 3, Televisió de Catalunya adequately

translates, on the whole, the different meanings of ‘fuck’. They have been
variously translated as follar [to fuck], cagar-la [to shit it], cabró [male
goat / bad person], malparit [badly born] and dels collons [of the
bollocks]. The vulgar and taboo nuances are properly conveyed through
these translations.
(2) Context. In audiovisual translation we can distinguish two types of

context:
(a) Linguistic context: when the word ‘fuck’ is not lexically translated
in the same place as the original, there may be several types of
compensation. This can be achieved by using a vulgar lexical item in
another part of the sentence, a vulgar lexical item in another
sentence, a colloquial pronunciation, or a more emphatic intonation.
(b) Visual context: restrictions like isochrony play an important role

in the choice of certain terms that may not be used for length
reasons. As English is a more syllabically compressed language than
Catalan, translators may opt for translating the sentence omitting
‘fuck’ when the end result might otherwise be too long.
(3) Pragmatics. It is a well-known fact that:
Different languages use different pragmatic strategies. In order to use a language

effectively, and be successful in achieving your goals, you need to know what the
pragmatic conventions are for that particular language (Collins COBUILD English
Dictionary, 1995: xxxiv).
As seen in this paper, the word ‘fuck’ covers different types of pragmatic
information, such as extreme anger, emphasis, disgust, contempt,
surprise, and happiness. On the whole, Televisió de Catalunya conveys
them adequately in Ofm. But, instead of using one single word, as
happens in English, Catalan resorts to a more varied lexical range. Thus,
extreme anger is usually expressed by means of fill de puta [son of whore
/ whoreson], malparit [badly born], merda [shit] or fotre [to do, to cheat,
to care, to shoot, etc.]. Emphasis is usually communicated by means of et
juro que [I swear that]. Disgust, by means of collons! [bollocks!].
Contempt, by means of de merda [of shit], or a pendre pel cul [‘bugger
it’; literally, ‘to take by the arse’). Surprise, by means of què coi [what the
hell; coi is a euphemism for cony, ‘cunt’]. And happiness, by means of de
collons [of bollocks], collonut [bally / with balls / with bollocks], dels
collons [of the bollocks], and de puta mare [of whore mother]. Apart from
these lexical items, pragmatic meanings of ‘fuck’ like anger may also be
conveyed through emphatic intonation – even though the intonation has
not as strong a perlocutionary force as an expletive.
130
(4) Culture. The word ‘fuck’, which clearly belongs to the semantic field of
sex, is mainly translated in Ofm by means of words belonging to two
semantic fields: sex and scatology. It is striking that in the dubbing of
FDD no swearwords related to the semantic field of religion have been
used, despite the fact that some of these words are very common in
everyday vulgar speech and could be a perfect Catalan match for ‘fuck’.
(5) Characterisation. The translation of ‘fuck’ in Ofm is inadequate as far

as characterisation is concerned. It is not translated, or is translated very
mildly, in those cases in which it is uttered by characters who seldom use
it throughout the film. The use of ‘fuck’ is, in such cases, very noticeable
as it expresses dramatic peaks which are unfortunately diluted or lost in
the translation.
Notes
1
For a study of its translation into French, see Adam, 1998.
2
It should be noted that ‘fucking’ can be used as an infix (absofuckinglutely,
Massafuckingchusetts). If so, it is always infixed “immediately before the word’s main
stressed syllable” (Fromkin, 2000: 58). Thus, it is possible to say ‘Massafuckingchusetts’
but not *‘Massfuckingachusetts’ or *‘Massachufuckingsetts’.
3
To put it another way: in FDD, the frequency of occurrence of ‘fuck’ and its derivatives
is some 13,000 times per million words, the frequency of occurrence of ‘fucking’ (both as
an adjective and as an adverb) alone being 8,000 times per million words (these word
counts have been made taking the transcript of the film as a basis:
http://66.102.9.104/search?q=cache:hfKKg4wYCCgJ:www.show.ro/sub/F/From%2520D
usk%2520Till%2520Dawn.sub+%22shoot+him+in+the+back+of+the+head%22+%22fr
om+dusk+till+dawn%22&hl=ca). The aforementioned figures are extremely high indeed,
especially when compared to the already high frequencies of occurrence that ‘fuck’ and
its derivatives have in Geoffrey Leech, Paul Rayson and Andrew Wilson’s Word
Frequencies in Written and Spoken English: Based on the British National Corpus, where
the adjective ‘fucking’ occurs 18 times per million words (it occupies the 4,899th position
in the list of 7,726 most frequent words in the English language), where the adverb
‘fucking’ occurs 12 times per million words (it occupies the 6,597th position in their list)
and where the verb ‘fuck’ occurs 12 times per million words.
4
TV3 was conceived by the Catalan autonomous government with a view to creating and
implementing a linguistic model which could serve as a reference to Catalan speakers at
a time when the need was felt to ‘normalise’ Catalan in many everyday areas. It was
feared that the Catalan-Spanish diglossia, aggravated by Franco’s dictatorship, might
eventually lead to language substitution in favour of Spanish. Especially in its initial
stages, the language used by TV3 was insecure and there were heated discussions about
which model had to be created and implemented (Tubau, 1990 and Grup d’Estudis
Catalans, 1992). As time went by, the model of oral and colloquial language employed by
TV3 evolved, becoming more natural-sounding (Bassols, Rico and Torrent, 1997: 147)
and self-assured. The self-confidence is reflected in TV3’s long-awaited publication of
their linguistic criteria for translating and dubbing (Televisió de Catalunya, 1997). Given
TV3’s significant linguistic evolution since 1983, the 1999 translation of the film may be
deemd as ‘mature’.
5
In her analysis of John McKenna’s short story A Summer Girl, Adam (1998: 236)
distinguishes the following four main nuances of meaning for ‘fuck’ and ‘fucking’: literal
meaning; insult; anger, contempt or bitterness; and emphasis.
6
A famous case where ‘fucking’ has a positive connotation occurs in James Joyce’s
Ulysses: “I’ll wring the neck of any bugger says a word against my fucking king” (Joyce,
1992: 789). Here, the word ‘fuck’, though it expresses anger, is far from being a
131
negative qualification of ‘king’, since the king is defended and even praised. This praise
has been rightly translated into Catalan as “Torçaré el coll del dat pel cul que digui res
del meu rei de collons” (Joyce, 1990: 544) [I’ll wring the neck of the one taken by the
arse who says anything against my king of bollocks!] and as “Torçaré el coll del fill de
puta, la mare que el va parir, que digui una paraula contra un rei de collons!” (Joyce,
1996: 592) [I’ll wring the neck of the whoreson, the mother that gave birth to him, who
says a word against a king of bollocks!]. However, it has been mistranslated into Spanish
as “Yo le voy a retorcer el pescuezo al maricón que diga una palabra contra mi puñetero
rey” (Joyce, 1994: 604) [I’ll wring the neck of the faggot who says a word against my
damn king], where puñetero [damn] clearly has a negative connotation.
7
The word fotre (from the Latin futuere, ‘to have sex’) is not used in its primary meaning
of ‘to have sex’, and therefore it has not been included in table 3.
8
Throughout the paper, I use the colloquial, non-standard form pendre instead of the
standard prendre, as the former reflects the characters’ actual pronunciation in the film.
9
For practical reasons, the sentence level has been taken as the basic unit of translation
analysis. Thus, lexical compensations carried out within the sentence have been counted
as translations. To take just one example, in “He shot me in the fuckin’ hand!” Aquest
malparit m’ha fotut la mà enlaire! [This badly born has shot my hand!], the word mà
[hand] is not qualified (unlike its English counterpart), but the vulgar words malparit
[badly born] and fotut enlaire [shot] are used in compensation. On the other hand,
possible compensations carried outside the sentence level have been counted as
omissions. This is due to the fact that lexical compensations outside the sentence level
are rather difficult to determine. More often than not, the analyst does not know whether
a vulgar word actually compensates for an untranslated ‘fuck’ or is simply a vulgar way
of translating a sentence that does not contain ‘fuck’. An instance of this can be found in
“I don’t give a rat’s ass about you or your fuckin’ family. You can all live forever or you
can die this second. And I don’t give a shit which” M’importen una puta merda vostè i
la seva família. Tant me fot si viuen eternament com si es moren d’aquí a un segon. Me
la sua completament. Here “fuckin’ family” is simply translated as família, but the vulgar
expression for ‘not to care’, tant me fot, appears in the next sentence, where there is no
‘fuck’ in the original [You can all live forever or you can die this second].
References
Adam, J. 1998. “The four-letter word, ou comment traduire les mots fuck
et fucking dans un texte littéraire?”. Meta 43(2): 236-241.
www.erudit.org/revue/meta/1998/v43/n2/001852ar.pdf
Bassols, M., A. Rico and A.M. Torrent (eds.). 1997. La llengua de TV3.
Barcelona: Empúries.
Collins COBUILD English Dictionary. 1995. London: HarperCollins.
Fromkin, V.A. (ed.). 2000. Linguistics: An Introduction to Linguistic
Theory. Massachusetts: Blackwell.
Grup d’Estudis Catalans. 1992. El barco fantasma (1982-1992).
Barcelona: Llibres de l’Índex.
Joyce, J. 1990. Ulisses. Translated by Joaquim Mallafrè. Barcelona:
Edhasa.
Joyce, J. 1992. Ulysses. London: David Campbell Publishers / Everyman’s
Library.
Joyce, J. 1994. Ulises. Translated by José María Valverde. Barcelona:
Tusquets.
Joyce, J. 1996. Ulisses. Translated by Joaquim Mallafrè. 2nd ed. Barcelona:
Proa.
132
Leech, G., P. Rayson and A. Wilson. 2001. Word Frequencies in Written

and Spoken English: Based on the British National Corpus. London:
Longman.
www.comp.lancs.ac.uk/ucrel/bncfreq
Oxford English Dictionary (OED Online) (3rd ed.). 2000—. Oxford: Oxford
University Press.
http://dictionary.oed.com
Sheidlower, J. 1999. The F-Word (2nd ed.). New York: Random House.
Televisió de Catalunya. 1997. Criteris lingüístics sobre traducció i
doblatge. Barcelona: Edicions 62.
Tubau, I. 1990. El català que ara es parla. Llengua i periodisme a la ràdio
i la televisió. Barcelona: Empúries.
Vice, S. 1997. Introducing Bakhtin. Manchester: Manchester University
Press.
Wikipedia. 2005. “List of Films Ordered by Uses of the Word ‘Fuck’”.
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_films_ordered_by_uses_of_the_wor
d_fuck
Wolfe, T. 2004. I Am Charlotte Simmons. London: Jonathan Cape.
Filmography
The Devil’s Rejects. 2005. R. Zombie. USA and Germany.

From Dusk Till Dawn. 1996. R. Rodríguez. USA. DVD (Abierto hasta el
amanecer, Miramax / Laurenfilm, 1999). Catalan dialogues translation
and adaptation by L. Comes. Catalan version broadcast by Televisió de
Catalunya on 13th January 1999 and 20th July 2000.
Pulp Fiction. 1994. Q. Tarantino. USA.
Reservoir Dogs. 1992. Q. Tarantino. USA.
133
:
appendix
Transcribed by Dídac Pujol
From Dusk
till Dawn and its dubbed translation, Obert fins a la matinada. In
and so does the corresponding translation. In the case of multiword

expressions I have marked only the taboo keyword, both in English
fuck g Catalan translation (què
collons?).
1. fucking day
every inch of the way.
Ehh, no. Però ha estat un dia per oblidar. Amb aquesta calor dels collons i ple
de problemes des que ha començat.
2. First off, Nadine over at the Blue Chip got some sorta sick since she got that
idiot
s in a blanket like a sick dog by ten thirty.
del seu fill a les graelles. Aquell imbècil no sap distingir la merda dels Krispies.
os quarts de deu ia vomitava salsitxes
com un collons de gos marejat.
3. milk.
fotut
llet.
4. You could sue the shit out of her, ya know that? That kid belongs under a
place.
La podries demandar si volguessis. Aquest nano hauria de ser en un circ i no
fregint hamburgueses. Te li podries quedar el local.
5. Get my hands on them crazy, sick
Si enxampo aquests malparits de merda

Creu-
6. playing with you, asshole?

Et penses que és un joc això, malparit?
7. Wild Bunch if I
with me.
No vull matar ningú, però et juro que aquest lloc semblarà aquella pel·li del
fots.
8.
scared shitless.
-me gratat, i si em gratava no era
per fer senyals, sinó perquè estic acollonit
Appendix 2
9. Look, you asked me to act natural, and I acted natural in fact, under the
circumstances, I think I oughta get a Academy Award for how natural
I acted.
Escolteu, heu dit que actués amb naturalitat i he actuat amb naturalitat, amb
10.
helluva lot worse.
Doncs val més que ho comencis a fer molt millor, o et juro que et trobaràs
molt pitjor.
11. SETH (to Richard): What the fuck is that about? // RICHARD (in a low
monotone): He signaled the Ranger.
Però què collons fots? // Li ha fet un senyal.
12. You
Ets un mentider, jo no li he dit res!
13. Will you stop it! What the fuck is your problem, goddam it?
Vòs parar ia! Pro què cony et passa? La mare que et va parir!
14. Shut the fuck up and start the car.

puta vegada i engega el cotxe.
15. He shot me in the hand!

Aquest malparit fotut la mà enlaire!
16. seconds to live!

fot ara, perquè et queden dos segons de vida!
17. Fuck! (said when the bullet does not enter the chamber)
Merda!
18. What the fuck am I supposed to do, Seth? He recognized us.

I què cony volies que fes? Ens ha reconegut.
19.
collons
20. What do you think I want, you mean old bastard? I want a room.
Què vol dir què vull, malparit de merda? Vull una habitació.
21.
-te. Tinc sis

amigues aquí, i totes corren més de pressa que tu.
22. Gloria, you hang in there, you follow the rule fuck with us,
Gloria, sigues bona minyona, no ens putegis, compleix les normes i en

sortiràs viva.
23.
Fuck Fuck
Appendix 3
cul
pel cul
24. Shit, I was really worried. Where the fuck ya been, man?
Collons, ia patia. On has anat?
25.
what? The woman, th-- the host--, the hostage. Richard, where is
she?
On és? // Qui? // Com que qui? On és,
Richard?
26. What the fuck

Què cony hi fot aquí dins?!
27. SETH: This is not me! I am a professional fucking
what you are

understand that? Do you? Just say
I fucking
understand.
Això no va amb mi. Io sóc un lladre professional. Només mato algú si no tinc
més remei. I no sóc un fill de puta que viola les dones. El que tu fas, el que
tu fas, el que tu fas, el que tu fas, no es fa! Ho entens això? Digues que ho
entens, malparit
juro juro que ho entenc.
28. You two, Simon says sit the fuck down. Sit down.
I vosaltres dos, foteu puta vegada. Que seieu, dic.
29. angry):
that. (holding up his gun) This is this.
merda
acabat! Acaba de començar!
30. fuck
take your kids and you get in that motorhome, or I will execute all three of
you right now.
No tinc temps per perdre, o sigui que li parlaré clarament. O agafa els seus
fills i puja a la caravana, o els executo tots tres aquí ara mateix.
31.
drunk kill her?
Qui la va matar, un fill de puta borratxo?
32. A friend of mine had himself ordained a minister of his own religion. Some
way to fuck
Un amic meu es va fer ordenar pastor de la seva religió. Era la manera
enredar Vostè fa el mateix o és de debò?
33. family. You can all live
Tant me fot si viuen

Me la sua completament.
Appendix 4
34. Look, dickhead, the only thing that you have to be convinced about is the fact
anna hafta worry about you all night.
en un merder de cal déu amb dos fills de puta sense escrúpols. No em vull
passar tota la nit patint per culpa vostra.
35.
shoot us.
Ens mataran. Quan hàgim passat la frontera, ens portaran al desert i ens
volaran el cap!
36. fu
Si no et comportes com un idiota no passarà res.
37. You just called me a nut.
38.
acting like a nut.
comportat com un idiota fins ara?
39. Fuck those spic pigs, man! You called me a nut. Now, where I come
from, that stops the train in its tracks.
Que els hi donin pel cul dit que era un idiota, ho he
sentit, i a casa meva no li dius idiota a algú i després et quedes tan tranquil!
40. Keep your voice down.

puta vegada?
41. Do you mind? Shut the fucking door, please.

Li fa res? Vol tancar la porta, sisplau?
42. God-
in Mexico, you little piece of shit!
Collons, quins nervis! Hòstia, ho hem aconseguit. Som a Mèxic. Som al Mèxic
dels collons! Ho has sentit, tros de merda?
43.
fucked up.
trobes bé? // Sí, em sembla que sí. Però estic fotut un embolic.
44.
back.
Ara
quan arribi ens portarà fins a El Rey. I després tu i io, germanet, ens
dedicarem a no fotre brot.
45. SETH: They [= the glasses] broke when you fell. // RICHARD: Fuck, Seth,
these are, like, my only pair!
Merda, no en tinc cap més aquí.
46.
see!
Appendix 5
Com vols que estigui tranquil? No veig una merda.
47. Yeah, like some Mexican hole-in-the-

prescription.
Com si aquells cabrons sabessin la meva graduació.
48. fuck with

you fuck oing on.
foto a tu, tu no me
la fots
49. Try and beat pussy for a penny! If you can find cheaper pussy anywhere, fuck
it!
Qui en dóna més per un centau? Si trobeu un cony més barat en un altre lloc,
folleu -el.
50.
over his melon head.
cony de cap de carbassa.
51. Are you such a fucking l

52. (The audience applauds and shouts show!

(because of the shouting, we cannot hear him speaking, but we can guess, by
the movement of his lips, that he repeats the sentence again)
Això és un número de collons. És collonut! (offscreen) De puta mare!
53. BIG EMILIO (to The Gecko Brothers): Up! // RICHARD: Fuck off, bogeyman!
Fuck!
Amunt! // No em toquis, malparit! Ahhh... Merda!
54. fucks!
Que no es mogui ningú o acabareu tan morts com aquests malparits!
55. Motherfucking shit! Get the fuck off!

Mecàgon la puta! Collons!
56. What the fuck

Treu-me-la del damunt! Mata-la!
57. Fucking bitch!

Merda!
58. RICHARD (with his dying breath): Fucking bitch!

Puta fastigosa!
59. (surprised at the vampire) What the fuck?

Què coi?
60. Fuck! Help me!

Auxili!
Appendix 6
61. as good as your brother. // SETH (shoots her, then

says): Fuck you!
Aviam si ets tan gustós com el teu germà. // !
62. Burning corpses;

unidentified character, offscreen): Fuck!
Collons! La puta!
63. fucking band!

Carreguem-nos aquesta merda de grup!
64. (before the few vampires left destroy themselves by exploding) Fuck you,
everybody! Good night!
cul! Bona nit!
65. Fuckers.
Malparits!
66. fucked
Germanet. Em sap greu haver-la cagat, Richie.

Rey amb mi.
67.
fuck about yours.
merda.
68. (
vampire]) Fuck!
Collons!
69. If it were up to you, if you had half a chance, you would feed us to those
fucks.
Si poguéssiu, si depengués de vosaltres, ens serviríeu per sopar a aquests
cabrons.
70. fucks.
El foc és cosa meva; vosaltres aneu estacant aquesta colla de cabrons.
71. vampires out there trying

to get in here and suck our
believe in vampires, but I believe in my own two eyes, and what

I saw is
vampires?
xuclar-nos la sang a tots nosaltres. Això passa, res més. I ara no em digueu
que no creieu en vampirs, perquè io tampoc hi crec en aquests fills de puta,
però sí que crec en el que veig, i el que he vist són vampirs. Estem tots
72. So, which are you? Are you a faithless preacher, or are you a mean
servant of God?
Què ets, un predicador sense fe, o un maleït fill de puta servent de Déu?
73. bit me! bit me!

Appendix 7
74. Motherfuck!
godless pieces of shit!
Fills de puta! Sou uns fills de puta! Us mataré un per un fins que no en
quedi cap, colla de vampirs infernals dels collons!
75. vampires.
Endavant, caçavampirs! Matem aquests fills de puta!
76. Get the fuck off! No! Get off! Get off! Off! Get off!
Deixeu-me anar! Deixeu-me... anar! Deixeu-me! Deixeu-me anar!
77. KATE: Seth, should I save the last bullets for us? // SETH: No. Use it [= the
gun] on the next fuck that tries to bite you.
Seth, guardo les últimes bales per nosaltres? // No, fes-les servir contra el
malparit que et vulgui mossegar.
78. Come here, you fucks!

Va, veniu, cabrons!
79. What the fuck was going on in there?

Què collons era això?
80.
family is dead.
germà és mort. I tota la
81. CARLOS: What were they, psychos, or--? // SETH: They look like psychos? Is
that what they looked like? They were vampires. Psychos do not explode when
fuck how crazy they are.
Els psicòpates no exploten amb la llum del sol per molt, molt bojos que
estiguin.
82. bastard.
Torna a casa. Ia sé que sóc un malparit, pro no tant.
Exercici
Calcs: insults, renecs i paraules tabú
Dídac Pujol
E dues pel·lícules doblades de Quentin

Tarantino: Pulp Fiction i Jackie Brown.
Corregiu els calcs següents. Doneu una traducció catalana per a cada exemple.
* fuck:
I sound like a fucking sensible man parezco un jodido hombre sensato
the phone is ringing again el jodido teléfono ya vuelve a sonar
they ni siquiera saben hablar jodido inglés
watch (aprecia molt el rellotge del seu pare) ese era el jodido reloj de
mi padre
good milkshake ¡es un batido de leche puñeteramente bueno!
* ass:
get your ass in here (in the car) mete tu culo ahí
* nigger:
nigger negro
* shit (calc de freqüència):

shit los
masajes en el pie no significan una mierda
when all this shit is over and done cuando toda esta mierda haya acabado
that shit w shit was something else. It was divine intervention (es meravellen del fet
que els hagin disparat i no els hagin tocat) esta mierda no ha sido sólo suerte. Esta
mierda ha sido algo más. Ha sido intervención divina
who gives a shit? ¿y a quién le importa eso una mierda?
(i que molts parlants no perceben com a

calcs):
move your ass! ¡mueve el culo!
you saved my ass, man me has salvado el culo, tío
shit no veo una mierda
Stephen King, Dolores Claiborne (pp. 1-3)
What did you ask, Andy Bissette?
Gorry! What makes some men so numb?

No, you never mind still your jawin and listen to me for awhile. I got an
to it. Coss
seen you down to the market? That was just Monday afternoon, in case you lost track.
I told you your wife would give you merry hell about buying that day-old bread
pennywise and pound foolish, the old saying is
I understand my rights just fine, Andy; my mother never raised no fools. I
understand my responsibilities too, God help me.
Anything I say might be used against me in a court of law, you say? Well will
wonders never cease! And you can just get that smirk off your face, Frank Proulx.
You may be a hot-
you runnin around in a saggy diaper with that same foolish grin
you a little piece of advice when you get around an old biddy like me, you just want
could be
used against me in a court of law, if anyone wanted to at this late date. The joke of it
-past give-a-shit,
as old Neely Robichaud used to say when he was in his cups. Which was most of the
time, as anyone who knew him will tell you.
I do
now, I intend to make you believe that. I
blood on my hands. And I think you will

You was always a good enough boy, as boys go fair-minded, is what I mean and
same as any other man, with some woman to warsh your clothes and wipe your nose
in the wrong direction.
One other thing before we get started I know you, Andy, and Frank,
-recorder?
Oh Christ, Andy, I know
be sixty-six come this November, but I still got
all my marbles. I know a woman with a tape-
stenographer. I watch all those courtroom shows, even that LA Law where nobody can
seem to keep their clothes on for fifteen minutes at a time.
Diccionaris eròtics i sexuals
Dídac Pujol
NOTA. Els diccionaris més útils i especialitzats
Ayto, John (1993) Euphemisms. London: Bloomsbury.

Ayto, John; Simpson, John (1992) The Oxford Dictionary of Modern Slang. Oxford:
Oxford University Press.
* Carbonell Basset, Delfín (1997) Diccionario castellano e inglés de argot y lenguaje
informal. Barcelona: Ediciones del Serbal.
(2000) Gran diccionario del argot el sohez. Barcelona: Larousse.
* Cela, Camilo José (1988) Diccionario del erotismo. 2 vols. Barcelona: Grijalbo.
* Dalzell, Tom; Victor, Terry (2008) Sex Slang. London and New York: Routledge.
* Anglès per a pervertits. Barcelona: Grijalbo. [Edició
espanyola: Inglés para pervertidos. Barcelona: Grijalbo, 2013].
The Online Slang Dictionary: http://onlineslangdictionary.com. Apart from searching the
main site, you can also visit the following sections:
http://onlineslangdictionary.com/lists/most-vulgar-words/
http://onlineslangdictionary.com/thesaurus/compact
The Oxford English Dictionary. Oxford: Oxford University Press.
És un diccionari històric i amb moltes entrades. L
També en CD-ROM. Accés no restringit des dels ordinadors de la UPF:
https://www.oed.com. Accés des de fora de la UPF: https://www-oed-com.sare.upf.edu
-vos que teniu instal·lat el botó SARE al
navegador: vegeu les instruccions a https://guiesbibtic.upf.edu/recursos/acces).
Pomares, Joaquim (1997) . Barcelona: Edicions
62.
* Richter, Alan (1993) Dictionary of Sexual Slang. New York: Wiley.
Sheidlower, Jesse (19992) (comp.) The F-Word. London: Faber.
Spears, Richard A. (19952)
Expressions. Lincolnwood, Illinois: NTC.
(1998) . Lincolnwood, Illinois: NTC.
* TERMCAT, :
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/262
Urban Dictionary: https://www.urbandictionary.com (sometimes gives clever or humorous
definitions).
* Vinyoles i Vidal, Joan J.; Piqué i Huerta, Ramon (1989) Diccionari eròtic i sexual.
Barcelona: Edicions 62.
La traducció de textos eròtics
Dídac Pujol
Exemple Ulysses de James Joyce. Traduccions de José Salas Subirat (Buenos Aires: Editorial Losada,
2011 [1945], p. 452), José María Valverde (Barcelona: Lumen-Tusquets, 1994 [1976], p. 504), Joaquim
Mallafrè (Barcelona: Proa, 2004 [1991], p. 441-442), Francisco García Tortosa & María Luisa Venegas
Lagüéns (Madrid: Cátedra, 2005 [1999], p. 496-497) i Marcelo Zabaloy & Edgardo Russo (Buenos Aires: El
cuenco de plata, 2015, p. 424-425).
I gave it to Molly / Because she was jolly, / The leg of the duck / The leg of the duck.
Se la di a Maruja / Porque ella era divertida / La pata del pato / La pata del pato. [Salas
Subirat]
Se la di a Molly / porque era tan guapa / la pata del pato. [Valverde]
[Mallafrè]
A Molly le di / porque es alegre, / la pata del pato, / la pata del pato. [García Tortosa &
Venegas Lagüéns]
Se me ha perdido una niña, / cataplín, cataplín, cataplero, / se me ha perdido una niña / en
el fondo del jardín. [Zabaloy & Russo]
I gave it to Nelly / To stick in her belly / The leg of the duck / The leg of the duck.
Se la di a Nelly / Para que se la metiera en la barriga / La pata del pato / La pata del pato.
[Salas Subirat]
Se la di a Nelly, / se la meta en la panza / la pata del pato / la pata del pato. [Valverde]
[Mallafrè]
&
Venegas Lagüéns]
Y ya la he encontrado, / cataplín, cataplín, cataplero, / y ya la he encontrado / en el fondo
del jardín. [Zabaloy & Russo]
She has it, she got it, / Wherever she put it / The leg of the duck.
Ella lo tiene, ella lo consiguió / Dondequiera puso / La pata del pato. [Salas Subirat]
La tiene, la guarda, / dónde se la mete / la pata del pato. [Valverde]
[Mallafrè]
La tiene, la coge, / dondequiera que la pone, / la pata del pato. [García Tortosa & Venegas
Lagüéns]
Haga el favor de entregarla[,] / cataplín, cataplín, cataplero, / haga el favor de entregarla, /
desde el fondo del jardín. [Zabaloy & Russo]
Exercici
Argot de la delinqüència (crime slang)
Reservoir Dogs)
Dídac Pujol
Translate the underlined words. Their meaning is explained in square brackets at the end
of the sentence.
1. The whole idea behind this operation is to catch Joe Cabot red-handed (page 94) [to catch in or just
after the act of committing a crime, doing wrong, etc.]
2. We could replace the employees with cops tip off (94) [policemen] [to
give someone a hint or piece of special information or warning, especially discreetly or
confidentially]
3. we discovered one of the team was an undercover cop (27) [a policeman engaged in spying the
criminals by working with or among them]
4. According to you, Mr Blonde was gonna kill you. Then when we came back, kill us, grab the diamonds,
and scram
5. He got caught at a company warehouse full of hot items (103) [stolen]

6. Oh fuck, Orange got tagged
7. Unless a patrol car is cruising that street (19) [to patrol]

8. All [the policemen were] loaded for bear
go bear-
9. Every time I ever got burned
= to be cheated or deceived and suffer the consequences]
10. Everybody starts going apeshit
become violent, ex
11. I stashed
sing about this place (27) [to inform (on someone)]
rat this time? Mr Blue? Mr Blonde? Joe? (27) [informer]
ice -33) [diamonds]
specific amount of time in prison]

stones
cut
17. I was worried about mug shot possibilities (38) [photo of a person taken by the police]
18. Do they have a sheet on you? (38) [criminal record kept by the police]
19. The three crooks share a frightening laugh (46) [criminal or thief]
goons, Teddy, opens the door (47) [a bodyguard]
parole officer
temporarily for a special purpose or completely before the expiry of a sentence, on the promise of
slammer for ya (50) [prison]

23. How would you feel about pull a heist with about five other guys? (53) [to perform an armed
robbery]
24. Mr White, Mr Pink and Mr Blonde surround him and proceed to beat the shit out of him (54) [to make
someone speak about something secret, usually by beating them]
loot (54) [stolen goods; also, stolen money]
26. They stopped him for something, found the warrants
)
county
28. while we were planning this caper (89) [crime, illegal activity]
Exercise: crime slang 2
29. pen (89) [penitentiary, prison]

pro and he makes it a habit not to get caught (80-81) [professional (thief)]
busted again until he was thirty-two. And then it was a backdoor bust (81) [arrested;
in
set-up or what? (17) [trap, a conspiracy whereby a criminal is caught red-handed];

We were set up, the cops were waiting for us (56)
33. We [=the police] have men set up a block away from the warehouse rendezvous (93) [on
often secretely]
34. Take off, man! Just bail! Skip the fuck outta here! (taken from the film) [literally, bail is the money
required as security
to release a prisoner on payment of bail]
Exercici
Argot de la droga (drugs slang)
Eric Bogosian, The Essential Bogosian (pp. 91, 211-213)
Dídac Pujol
Translate the underlined words. Many of them are slang words related to drugs.
The meaning of some of these words is given in square brackets at the end of each
paragraph.
hookah opium, hashish, cheebah,

[hookah = an oriental waterpipe
used for smoking tobacco or other drugs] [cheebah ]
I get stoned stoned outa my brain
dat! Right down dere. GOOD cocaine too. None a dat New Jersey dentist cocaine, man,
da kind da cops does, dat
[to get stoned / to be stoned = to experience the effects of marihuana; a marihuana
de French wine
Wheel a Fortune dere, see
Yeah!
I get high
closes his eyes) [high: to be high / to
get high (on drugs) = to feel the effects of drugs]
-213)
Mellow, hip voice.
with you? Good.
So what do you need? I got Thai stick

Hawaiian is very green, gives a very clean, fast head. And . The Jamaican is
more mellow, more colors
party or something and you just need a lot of industrial-
Thai is good. Thai is always good. Guy who gets it for me actually goes to Bangkok to
Exercise: drugs slang 2
One hit. Yeah. Here,

quarter, right? Cool. [Thai stick: stick = joint; Thai stick = marihuana from Thailand, purchased tied
to a piece (a cane or -reputed for its effects] [it gives a very clean,
fast head = it makes you see things clearly and allows you to think quickly] [mellow = not strong;
pleasant; if you feel mellow, you feel calm and relaxed, especially after drinking alcohol]
Peruvian flake, excellent. Here take

a look, excellent, y powder, probably has
some cut in it, I never cut it a
C-note a gram for that. Simple, straightforward blow [flake = cocaine] [cut: cocaine
usually has some cut in it; to cut = to dilute, to add something to a drug to make it cheaper or less strong
(hence, to adulterate)] [blow to alter
got the rocks

shoots and he only does this stuff
-baseman used
to d coke
[rock = crack cocaine, or a piece of it] [coke =
cocaine]
What else do you need? Ecstasy
Valiums I got. Tuinals [ lude / lude = a capsule of Quaalude , a

tranquilizer] [Tuinal = the brand name of a sedative barbiturate; the pills were known colloquially under
]
ever tried heroin ow, I feel the same way, but this is different stuff, this is
pure.
The heroin you read about is that street shit

quinine mixed with barbiturates or powdered methadone or one of those things.
USDA-approved, grade-A, pure heroin. This stuff
needles junkies
street stuff. This
shoot snort smoke it on a piece of tinfoil.

Very clean and it lets you get into your head. [USDA = United
States Drug Administration] [grade-A = of the highest quality; hence, pure] [junkie = a drug user,
especially one who injects himself] [shoot: to shoot oneself = to inject oneself drugs] [snort / sniff = to
take (usually cocaine) through the nose] [it lets you get into your head = it lets you go into your own
thoughts or world]
very mellow
weed [weed = marihuana; grass / weed = the leaves of marihuana; hash = processed
marihuana in solid (brownish) form]
Filth, pp. 202-204)
-fifth.
Christmas is all but with us, so any excuse for a piss-up. Gus but: he should be thinking of early
retirement, no fuckin promoted posts. What an auld spastic, spoiling things for every other
bugger. Or trying tae spoil things. Think again, old man.
needing to
get back tae work. Nae cunt takes a blind bit ay notice ay her though, even if the atmosphere
real fanny. That big civvy piece, the Size Queen,
am. We made a fifty-

that dosh is going in
.
Mind back in Oz, at the New South Wales Police Department, I carry on, we used to
risqué.
for it. Gone a
bit snooty these days, but the alcohol and the festive atmosphere of the holiday period are just
coorse.
This sounds intriguing, the Size Queen purrs.

-mooth Lennox, raising
ain death warrant.
write their names on the back, and put them into an enve
somebody then tacks the prints on to the board.
captivated. I look at the big hoor, the Size Queen, whose eyes are like saucers.
Naw, bit listen, I continue, The lassies would then try to match the cock to the guy.
I
Peter Inglis goes first, the fuckin animal. Fags are the biggest size queens of the lot and a
repressed, inadequate closet case like him must be drooling at the prospect of checking out all
some equa
Inglis emerges with a sheet of paper in an envelope. He hands the envelope to Ralph
uniformed spastic and thus shouldnae even be here in the first place,
cheering from everybody, except a tentative Lennox, when auld Gus goes in. Then Lennox
reluctantly
wiping it first after the rest of these cunts have been against it, I turn up the enlarger switch to
full and take the copy, before sliding it back to its normal setting. I stick the name on the back of
image and the paper quality.

Trad. Col Loquial (GG)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Trad. Col Loquial (GG)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TRADUCCIÓ LITERÀRIA 2 (anglès)

La traducció del llenguatge

Professor: Dídac Pujol

La traducció del llenguatge col·loquial

Professor: Dídac Pujol

SETMANES 1-2 EL LLENGUATGE COL·LOQUIAL EN ANGLÈS, CATALÀ I CASTELLÀ

SETMANES 3-4 EL MODEL DE TRADUCCIÓ I DOBLATGE COL·LOQUIAL DE TV3

SETMANES 5-6-7 CALCS

Les paraules vs. es diferents

SETMANES 8-9-10 ARGOT SEXUAL, DE LES DROGUES I DE LA DELINQ NCIA

Assignatura: Traducció Literària 2 (anglès) (codi: 20266)

G.2. Anàlisi de situacions i resolució de problemes.

G.20. Capacitat d’aprenentatge autònom i de formació continuada.

E.1. Excel·lència en el domini escrit i oral de la llengua o llengües pròpies.

E.5. Coneixements especialitzats en un o més àmbits temàtics.

E.10. Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la traducció.

E.12. Destresa en la recerca i gestió d’informació i documentació.

E.14. Rigor en la revisió i el control de qualitat de la mediació lingüística.

Cada competència de l’apartat anterior (G, E) es concreta en els resultats d’aprenentatge

G.2: Traduir textos literaris complexos.

G.9: Proposar solucions estèticament acceptables.

E.12: Donar traduccions acceptables a partir de la consulta de diccionaris d’àmbit general i

E.14: Capacitat de produir textos lingüísticament acceptables.

És imprescindible un excel·lent domini de l’anglès i del català. Absteniu-vos de matricular-vos a

La traducció del llenguatge col·loquial:

1. El llenguatge col·loquial en anglès, català i castellà: fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic.

2. El model de traducció i doblatge col·loquial de TV3.

3. Calcs habituals en la traducció cinematogràfica.

4. El llenguatge vulgar; la paraula ‘fuck’.

5. L’argot sexual, de les drogues i de la delinqüència.

En el programa de l’assignatura es proporciona un pla de treball detallat que inclou lectures i

1. Analitzar i interpretar textos literaris.

2. Analitzar, comparar i valorar traduccions literàries.

3. Breus exercicis de traducció literària.

4. Utilitzar fonts de documentació per a la traducció literària.

5. Lectura, exposició o comentari crític de bibliografia.

6. Intervenció a classe i participació en discussions.

Avaluació Recuperació Requisits i

8. Bibliografia i recursos d’informació

ésAdir: https://esadir.cat. [És el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans

Pujol, Dídac. Recursos per a la traducció col·loquial: www.didacpujol.com (apartat ‘Colloquial

Institut d’Estudis Catalans (2018) Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona:

Ayto, John (1993) Euphemisms. London: Bloomsbury.

* The Oxford English Dictionary. Oxford: Oxford University Press.

American English. Lincolnwood, Illinois: NTC-Passport.

Diccionaris en català o castellà

Ventalló, Joaquim (2011) Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! Barcelona: A Contra

* Abril Español, Joan (1996) Diccionari de frases fetes català-castellà / castellà-català.

Respellings i representació fonètica

col·loquial que apareixen a https://esadir.cat/gramatica/criteris) de

es asín, decir algo con rin

* Múltiples fenòmens en una mateixa paraula:

* Apitxament: personatxe, platxa, metxe

* Elisió / Relaxació / Canvi:

* Plurals overgeneralization / sobregeneralització]:

* Plural dels adjectius invariables [overgeneralization /

* Femení [overgeneralization / sobregeneralització]:

* Prefix [overgeneralization / sobregeneralització]:

abuela agüela, auela

you was always [overgeneralization / sobregeneralització]

* Pronoms relatius col·loquials:

* Ús de significat actiu en comptes de passiu:

* Lèxic col·loquial en general: