Certificat de nivell de suficincia

de llengua catalana per al personal

docent i investigador
Equivalent al nivell C1 del Marc europeu com de referncia per a les llenges

Model dexamen escrit i oral

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

rea

Puntuaci
mxima

Comprensi oral i
expressi escrita

25 %

Expressi escrita

25 %

Coneixements
gramaticals i lxics

25 %

Expressi oral

25 %

Model dexamen escrit i oral

Puntuaci

100 %

Lexamen se supera si sobt un mnim del 65 % en les rees 2 i 4, a ms dobtenir

el 65 % mnim establert del total de lexamen.

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

rea 1. Comprensi oral i expressi escrita

rea 1

Aspecte avaluat

Qualificaci

Observacions

Comprensi oral i capacitat de sntesi

Cohesi
Repertori lxic
Correcci

Escolteu el text i feu-ne un resum dunes 150 paraules, aproximadament. Sentireu el text dues
vegades. Tingueu en compte que no podeu reproduir exactament frases del text oral.
Resum

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Resum

Model dexamen escrit i oral

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

rea 2. Expressi escrita

rea 2

Aspecte avaluat

Qualificaci

Observacions

Adequaci
Coherncia
Cohesi
Repertori lxic
Correcci

Trieu un dels dos temes segents i redacteu lescrit que shi proposa, dunes 200 paraules,
aproximadament.
a) LAjuntament de la ciutat on treballeu pretn apropar la universitat als ciutadans i ha demanat
als diversos departaments que expliquin de manera divulgativa la tasca que fan, on la duen a
terme, quants membres hi collaboren, etc. A vosaltres us han encarregat descriure larticle sobre
el vostre departament.
b) Per poder completar satisfactriament el procs de recerca que esteu duent a terme us fa falta la
collaboraci dun altre departament de la universitat. Redacteu un correu electrnic de carcter
formal adreat al cap del departament amb el qual voleu collaborar en qu li expliqueu la lnia de
recerca en qu esteu treballant i el tipus de collaboraci que necessiteu.
Expressi escrita

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Expressi escrita

Model dexamen escrit i oral

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

rea 3. Coneixements gramaticals

1. Llegiu el text segent i, per a cada espai buit, marqueu amb una creu (X) la lletra corresponent a
lopci correcta. Noms hi ha una resposta correcta.

Llengua de signes: les paraules a les mans i la cara

La llengua de signes, compartida per gaireb (0) un mili de persones al
nostre pas, es troba en trmits de rebre el rang de llengua oficial, igual com
(1) en altres estats europeus. Aquesta
(2) reconeix el dret a la
reciprocitat en la comunicaci de les persones
(3) es comuniquen per
mitj de la llengua de signes, i
(4) destaca el valor lingstic i cultural de
lidioma de les mans i la cara.
Parlem de llengua de signes, no de llenguatge. Aquesta puntualitzaci, que pot
semblar desig de puristes, s necessria
(5) lexpressi
(6)
ens ocupem no utilitza el so, per s que es considera un sistema lingstic. De fet, no
s una capacitat
(7) una estructura sorgida i desenvolupada de manera
espontnia per
(8) comunitats de persones sordes, com passa amb les
altres llenges. En canvi, aix com els sistemes orals utilitzen el so i loda per crear
la transmissi, la llengua de signes es produeix
(9) els gestos i es percep
per la vista,
(10) es coneix com a signar.
La creena generalitzada
(11) que hi ha una llengua de signes per a tot
el mn. En canvi, la realitat s molt diferent. La
(12) edici de
lEthnologue, una societat privada que registra els idiomes que sutilitzen al mn,
recull un total de 103 llenges de signes reglades, amb major o menor
(13) de parlants, per amb qualitats per ser una llengua. Tal com passa amb el
llenguatge oral, no cal que
(14) una nica llengua per a cada pas. Fins i
tot tres llenges orals poden compartir una llengua de signes. Aquest s el cas del
Canad, els Estats Units i Mxic, pasos
(15) noms hi ha una llengua de
signes americana. A ms, com en la parla oral, tamb es poden distingir dialectes i
argots que caracteritzen i uneixen grups. Sn llenges vives en
(16)
renovaci, que incorporen neologismes a
(17) que es necessiten.
Disposen duna gramtica prpia que ordena una conversa. De fet, la seva llengua
pot ser vehicle per a discursos intellectuals, retrica i poesia.
La utilitzaci de la llengua de signes
(18) anat introduint en mbits en
qu abans era ignorada o absent, com ara leducaci, els
(19) de
comunicaci i les administracions pbliques.
Catalunya va ser la primera comunitat autnoma
(20) aprovar, el 1994,
una proposici no de llei sobre la promoci i la difusi del coneixement de la llengua
de signes catalana.
http://revista.consumer.es, febrer del 2006 (text adaptat)

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

a. gaireb

b. gaire b

c. quasi b

(1)

a. ocorrent

b. ocrrer

c. ocorre

(2)

a. mesura

b. mesurabilitat

c. mida

(3)

a. les quals

b. que

c. qui

(4)

a. a lhora

b. alhora

c. tanmateix

(5)

a. doncs

b. per a qu

c. perqu

(6)

a. de la qual

b. de la que

c. de quina

(7)

a. si no

b. sin

c. sin que

(8)

a. distints

b. diverses

c. vries

(9)

a. per mitj

b. per mitjans

c. mitjanant

(10)

a. cosa que

b. el qual

c. el que

(11)

a. s

b. es

c. est

(12)

a. darrera

b. darrere

c. ltima

(13)

a. nmero

b. nmeros

c. nombre

(14)

a. continu havent

b. hagi

c. hi hagi

(15)

a. en qu

b. en els que

c. que

(16)

a. continua

b. contnua

c. continu

(17)

a. cops

b. mesura

c. mida

(18)

a. sha

b. se nha

c. shi ha

(19)

a. medis

b. mitjans

c.

(20)

a. al

b. a

c. quan

rea 3

(0)

Model dexamen escrit i oral

Exercici 1

20 tems

Elecci mltiple

Encerts

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

2. Llegiu les oracions segents i subratlleu lopci correcta.

Exemple:
Estic (ms aviat / ms b) dacord amb la tesi de lEullia.
1. Quan naixem, el nostre cervell est obert a tots aquests sons i a lhabilitat de percebrels,
aprendrels i (pronuncials / pronunciar-los).
2. Aquestes ltimes (dades / dates) sextreuen del projecte Brainglot-Consolider sobre
neurocincia cognitiva.
3. Un bon (nombre / nmero) de pares han facilitat la participaci dels seus fills en lestudi.
4. Lestudi s pioner (doncs / perqu) incorpora per primer cop tot el conjunt destmuls reals
que rep un nad de lentorn quotidi.

5. Els nadons no noms escolten paraules, (si no / sin) que tamb les veuen.
6. Els nadons van ser exposats (a lhora / alhora) als dos estmuls per estudiar la percepci.
7. En lestudi, desprs dobservar (algunes / alguns) senyals, es concreta que en nixer es t la
capacitat daprendre qualsevol cosa i de poder entendre i parlar qualsevol llengua del mn.

8. (A mesura / A mida) que els nadons estan exposats al seu entorn poden aprendre llenges.
9. Shavien de posar lmits, per ning no (els / els ho) ha posat.
10. El grup dinvestigaci va aconseguir (aclarir / clarificar) els fets desprs dun llarg perode
de treball.

11. Es (dona / dna), s a dir, es produeix un procs de reorganitzaci perceptiva.

12. Per exemple, dos enantimers poden provocar (unes / uns) olors diferents.

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

13. En lestudi de lany passat tots els enquestats (han estat / van ser) capaos dintegrar
audiovisualment els fonemes de langls.
14. Lhan multat per (infligir / infringir) la normativa del centre de recerca.
15. Al grup 32-G l(aterrava / aterria) la por daquell soroll, segons les dades extretes del
projecte Brainglot-Consolider.
16. Si hagussiu fet totes les fases del procs dinvestigaci (haureu aconseguit / hagussiu
aconseguit) bons resultats.

17. La informaci que us ha proporcionat aquest estudi s (incomplerta / incompleta).

18. Cal que (abaixem / baixem) el volum del DVD per poder analitzar el so que fan els infants
davant daquest estmul.

19. Que no hi quedi (gens / res) de pols, en aquesta proveta, si us plau!

20. Per veure els resultats daquest assaig has (dempnyer / de prmer) aquest bot, aqu a la

rea 3

dreta.

10

Exercici 2

20 tems

Elecci mltiple

Encerts

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

3. Escriviu, en lespai de resposta que hi ha a continuaci del text, la paraula derivada o composta
corresponent al mot que hi ha entre parntesis.

El Montseny
El Montseny es troba (0) (volta) _ envoltat_ per dues planes (el fons del Valls i la plana de Vic)
i dues valls (la de la riera dArbcies i la del Congost). Al mig hi ha la vall de la Tordera. El
Montseny es presenta com un gran conjunt (1) (muntanya), destacat respecte a les terres que
lenvolten.

Est (2) (compondre) de tres grans conjunts o blocs de muntanyes, separats per colls que sn
aprofitats per les dues carreteres que (3) (travs) el masss. A lest hi ha el conjunt del tur de
lHome i les Agudes, els quals juntament amb el tur de Morou (4) (cercle) la vall de Santa Fe.
Les (5) (capal) de la Tordera i de la riera Gran o dArbcies separen el bloc anterior del de
Matagalls.

Al vessant nord es forma la riera Major i els seus afluents, la riera de Sant Segimon i el torrent
Hortes de Sobrevia; tots plegats van a parar al Ter i, finalment, a la costa (6) (mediterrani).
El conjunt situat ms a ponent s format per la Calma, que com diu el seu nom s una superfcie
plana i enlairada, encara que (7) (vora) de llargs vessants abruptes. Aquest bloc suneix al
Matagalls, on el paisatge algunes vegades s dun cel (8) (nvol) precis.
La Calma forma una plana estreta, (9) (llarga) i lleugerament inclinada cap al nord-oest, amb la
cota ms alta al puig Drau. Al vessant septentrional, un conjunt de torrents i sots desguassen a la
riera de Picamena. A lextrem oest de la Calma hi ha el tur de Tagamanent, on el paisatge ja s
diferent a causa de la presncia dun paisatge (10) (roca). Ms enll hi ha la vall del Congost.

Associaci dEmpresaris Turstics del Montseny, www.turisme-montseny.com

11

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

1. volta:

Model dexamen escrit i oral

envoltat

2. muntanya:
3. compondre:
4. travs:
4. cercle:
5. capal:
6. mediterrani:
7. vora:
8. nvol:
9. llarga:

rea 3

10. roca:

12

Exercici 3

10 tems

Resposta oberta

Encerts

Certificat de nivell de suficincia de llengua catalana per al personal docent i investigador

Model dexamen escrit i oral

rea 4. Expressi oral

Instruccions per a la preparaci de lexamen
Lexamen consta de dues parts:
1. Exposici oral
Heu de triar una de les dues situacions comunicatives que es proposen. s important que
entengueu b el context en qu semmarca la situaci que escolliu i el paper que hi heu
dinterpretar. Seguidament, heu de dur a terme la vostra intervenci. s convenient que seguiu els
passos segents per a preparar aquesta part:
a) Elaboreu un esquema o gui per ordenar els arguments de la intervenci.
b) Assegureu-vos que anoteu tota la informaci necessria perqu la intervenci sigui adequada a
la situaci que heu triat.
Atenci! Durant la intervenci davant dels examinadors podeu consultar el gui o esquema que
heu elaborat; no es tracta de fer una lectura del gui.
2. Conversa guiada
Els examinadors us faran unes quantes preguntes a partir de lexposici oral precedent.

Examen oral
1. Exposici oral
Trieu una de les dues opcions. Recordeu que heu de gestionar el discurs sols, s a dir, lheu
diniciar, continuar i tancar, i reconduir si cal. Us heu dajustar al tema, al grau de formalitat i al
context en qu es produeix.
a) Participeu en una taula rodona a la universitat on treballeu per explicar un dels projectes de
la vostra investigaci o de la investigaci que dirigiu. Us han demanat que prepareu una
intervenci en la qual expliqueu en qu consisteix la investigaci, en quin punt us trobeu i
quins sn els objectius que voleu assolir.
b) s linici de curs i desprs de comentar els objectius i el programa de lassignatura heu
dexplicar als alumnes en qu consisteix lavaluaci de lassignatura. Els heu dexplicar
quines tasques han de desenvolupar, en qu consisteixen, com les han dentregar (si s el
cas), qu savaluar, etc.
2. Conversa guiada
A partir de lexposici oral precedent.

13