Antgona - Salvador Espriu 1. El mite dAntgona en lantiguitat clssica.

Les fonts originals de la tragdia grega d'on beu Espriu sn dues, l'Antgona de Sfocles i Els set contra Tebes d'squil. En realitat sn dues tragdies que es complementen, la d'squil explica amb tota mena de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i Etocles, els dos fills del rei dip, i germans de les princeses Antgona i Ismene. Una batalla pel poder i que t lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. Cadacuna d'aquestes portes s objecte d'un cru enfrontament entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix aix l'estirp del rei dip i s'acompleix la maledicci que pesa sobre la famlia. La tragdia de Sfocles gira la mirada vers el paper i la trgica sort de les dones en aquesta histria familiar i collectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germ victoris, Etocles, sigui honrat i que es guardi la seva memria com a salvador de la ciutat, i que el cos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit i a la devastaci de les aus rapinyaires. Antgona, que no pot permetre aquesta distinci en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradici. Una vegada descoberta, Antgona tamb ser condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Aix es consuma, igualment la maledicci que pesa sobre l'estirp del rei dip, que sense saber-ho va matar el seu pare Laios, va contraure matrimoni amb la seva prpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills. Els set contra Tebes d'squil Segons la mitologia grega, Els set contra Tebes fou una coalici formada per Polinices amb l'objectiu de conquerir Tebes, d'on havia estat expulsat pel seu germ Etocles. A ms de Polinices, hi prengueren part el seu sogre Adrast, el seu cunyat Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu. Cadascun d'ells havia d'atacar una de les set portes de la ciutat, per malgrat els seus esforos no la van poder prendre. Polinices i Etocles es mataren l'un a l'altre i noms Adrast aconsegu salvar-se en la fugida. Personatges. Etocles. Un missatger Cor de donzelles tebanes Antgona Ismene Un herald Argument Context L' acci es desenvolupa dins de la ciutat de Tebas durant el setge de l'exrcit argiu a la ciutat, a causa de la negativa d'Etocles de cedir el seu torn per regnar a la ciutat que havia pactat amb el seu germ Polinices. El seu pare dip havia llanat prviament una maledicci contra ambds germans.

Jurament dels atacants Un missatger informa a Etocles del qu est succeint: els set cabdills de les tropes argives han llanat el jurament que destruiran i saquejaran la ciutat o b moriran en l'intent. Desprs d'aix, els cabdills havien tirat a sorts per quina porta atacaria cadascun. El missatger apremia Etocles perqu situ davant cadascuna de les portes els seus guerrers i tri qui ha de liderar cadascun dels contingents defensors. L'exrcit argiu arriba davant Tebes i posa setge a la ciutat, mentre els capitans de les seves tropes es disposen a situar-se davant la porta que els ha tocat a sorts. Els set cabdills argivos i els seus set contrincants Arriba el missatger amb informaci sobre la identitat de cada un dels cabdills rivals: -Tideu, que ha insultat l'endev argiu Anfiarao per tractar d'evitar l'atac, va a atacar la porta "Preto". Davant ell, Etocles oposa a un dels fills d' staco, anomenat Melanip. - Capaneo, menyspreant els dus, es troba davant la porta Electra. Polifonte s el cabdill teb que va a competir contra ell. -Eteoclo, que tamb menysprea els dus, est davant de la porta Neista. Megareo ser el cabdill teb que s'enfronti a ell. -Hipomedonte, guerrer corpulent i que porta un escut on es representa a Tif, atacar la porta d'Atenea Onca. Hiperbo, que porta un escut on est representat Zeus, s el guerrer que oposa Eteoclo davant seu. -Partenopeo, que procedeix d' Arcdia, s el que est situat davant la porta d' Anfion. Davant ell, ser ctor el teb que oposar les seves forces. -Anfiarao, l'endev, est davant la porta Homoloide. Insulta a un dels seus, Tideo i retreu a Polinices la decisi d'atacar la ciutat. Per ell s'ha comproms a lluitar amb els argius i es disposa a aix tot i que sap que morir. Lstenes s el triat per Etocles per oposar-s'hi. -Polinices ser el que ataqui la setena porta i demana a crits poder lluitar contra el seu propi germ per matar o desterrar-lo desprs de vncer. Etocles decideix enfrontar ell mateix contra el seu germ. Enfrontament entre els germans El cor de tebanes tracta que Etocles canvi d'opini i no vagi a combatre enfront del seu germ, per aquest, que sap que est fent efecte la maledicci del seu pare, marxa a combatre a la setena porta.Un missatger informa les tebanas que tot ha marxat b en sis de les portes i que la ciutat de Tebes s'ha salvat per que en la setena porta els dos germans Etocles i Polinices s'han donat mort l'un a l'altre. Honors als cadvers Un herald informa que els magistrats tebans han decidit que Etocles sigui enterrat amb els deguts ritus, per que a Polinices se l'ha de deixar sense sepultar i sense honors.No obstant aix Antgona, germana d'ambds, manifesta el seu propsit de desobeir l'ordre i donar tamb sepultura a Polinices. Antgona de Sfocles

El mite heroic del rei dip i la seva descendncia s un dels que ms interpretacions ha provocat des de temps antics fins ara, per en la histria o la tradici dun mite hi ha versions privilegiades per la seva qualitat literria i potica, que han marcat tota la tradici posterior. Aquest s el cas de la visi ddip del autor grec Sfocles. En el cas del relat que ens ocupa, Antgona i la seva desgraciada famlia van ser una de les fonts dinspiraci ms importants per a la tragdia grega, que feia servir aquestes histries i herois per provocar lemoci, la compassi i el terror del ser hum i per fer-los servir com a exemples de comportament. La primera font escrita que tenim per conixer el mite s la tragdia Els Set contra Tebes d squil . Per la font ms importat i decisiva sn les obres de Sfocles sobre la saga: Antgona, dip rei i dip a Colonos. dip pertany al llinatge de Cadme. Tots els seus avantpassats van regnar a Tebes. El seu pare s Laios i la seva mare Iocasta. Noms nixer, o segons altres autors abans de ser engendrat, ja li va caure a sobre una maledicci. Un oracle va dir a Laios que, si tenia un fill, aquest mataria el seu pare i es casaria ambla seva mare. Laios no en va fer cas i va engendrar dip i va ser castigar per aix i per intentar impedir que es compls loracle. Hi ha diferents versions del que va passar desprs, per segons Sfocles el criat de Laios, que havia de desfer-se del nad, va lliurar el nen a uns pastors estrangers i aquests li van donar als reis de Corint, Plib i la seva esposa, amb el quals va passar la seva infncia i adolescncia. En aquest moment es va assabentar de loracle, matars el teu pare i et casars amb la teva mare, i va decidir no tornar a Corint pensant que els reis de la ciutat eren els seus pares. Durant el viatge, es va trobar amb Laios en un cam molt estret i, desprs duna baralla amb els heralds per la preferncia en el pas, dip va matar el rei Laios, naturalment sense saber qui era. Desprs daquest fet, va arribar a Tebes i es va trobar amb lEsfinx, monstre mig lle i mig dona, que plantejava enigmes als viatgers i sels menjava si no sabien la resposta. dip va resoldre lenigma, el monstre va morir i salliber la ciutat.

dip va entrar victoris a Tebes i, en agrament al seu salvador, es va casar amb la reina viuda, Iocasta. Loracle shavia complert.

Amb Iocasta va tenir quatre fills i desprs va descobrir tota la veritat dels fets. Aquesta revelaci, que ell mateix propiciar, el va convertir en assass, parricida i incestus i va significar la catstrofe del dest ddip. Iocasta se sucid i ell sexili de Tebes, arrencant-se els ulls, segons Sfocles. Lacompany la seva filla Antgona. Antgona s la filla ddip i Iocasta, i la germana dIsmene, Etocles i Polnices. Desprs que dip fos menyspreat i rebutjat pels seus fills, Etocles i Polnices, per lincest, i per la mort de la seva mare, els va maleir, vaticinant-los que es partirien el regne, Tebes, amb lespasa i que es donarien mort mtuament.

Foragitat de Tebes, dip sen va anar cap a la regi de ltica, concretament a Colonos, acompanyat per la seva filla Antgona, i ms endavant Ismene shi va afegir tamb, per compartir la sort del seu pare. I quan va morir dip, van tornar a Tebes. En el repartiment del regne, Etocles i Polnices, havien de governar un any cadascun. Per un dia Etocles no va voler cedir el torn de govern que corresponia al seu germ Polnices. Llavors Polnices va cercar ajuda a Argos, don va tornar amb un exrcit comandat per set cabdills. Cada un va atacar una de les set portes que envoltaven la ciutat de Tebes. I en una de les set portes es van enfrontar els dos germans, que es van donar mort mtuament. Desprs lexrcit argiu va ser derrotat i es va haver de retirar. Creont, oncle d Etocles, Polnices, Ismene i Antgona, com a familiar ms proper al rei mort, es va fer crrec del regne i es va proclamar rei de Tebes. I en aquest punt s on comena la tragdia de Sfocles. El primer que va fer Creont va ser decretar la prohibici de sepultar el cos de Polinices, el qual havia estat un trador, ja que havia lluitat contra la seva prpia ciutat i ptria, i va ordenar que el deixessin en un descampat exposat a la vergonya pblica, als gossos i a les aus de rapinya. Els honors fnebres eren molt importants per als grecs, doncs lnima dun cos que no estava enterrat, estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per aquesta ra, Antgona va decidir enterrar el seu germ i va realitzar sobre el seu cos els corresponents ritus, rebellant-se aix contra Creont, el seu oncle i sogre, doncs estava compromesa amb Hmon, fill de Creont. La desobedincia va implicar per a Antgona la seva prpia mort: condemnada a ser enterrada viva, va evitar el suplici penjant-se. Per altra banda, Hmon, quan va entrar a la cripta en la qual havia estat posada Antgona, amb l'objectiu de salvar-la, i la va veure morta, va travessar-se amb l'espasa les seves prpies entranyes; mentrestant, Eurdice, esposa de Creont i mare dHmon, es va sucidar quan un missatger li va fer saber que el seu fill havia mort. Les morts dHmon i Eurdice provoquen un profund sofriment en Creont, qui finalment s'adona del seu error a l'haver decidit mantenir la seva sobirania per sobre de tots els valors

religiosos i familiars, implicant la seva prpia dissort.

Lobra Antgona, per a nosaltres, sembla que acabi malament, perqu Antgona mor. Per per als antics grecs lobra tenia un altre punt de vista, un altre sentit. Ells creien que tot acabava b, ja que per a ells la justcia hi triomfava, perqu Creont rebia un cstic molt pitjor i ms cruel que la mort: perdreho tot i ser considerat un cadver vivent; en canvi, Antgona, noms perdria la vida terrenal i ells creien que descansaria en pau al costat dels dus, cosa que era una sort i no pas una desgrcia per a ells. Aquesta tamb era la ideologia de Sfocles, que creia que la vida dels homes es mou entre dues esferes: la humana i la divina, i la segona condiciona la primera. I aix tamb fa que algunes persones diguin que lobra no shauria danalitzar com "Antgona" de protagonista o "Creont i Antgona" de protagonistes, sin que shauria danalitzar a partir dall que representen els dos personatges: lesfera divina, dels dus, de les lleis no escrites, i lesfera humana amb les lleis imposades pels humans, que si sn injustes, com en el cas dAntgona, poden provocar un conflicte moral que podria desembocar en un cstic div. Per aix, la interpretaci moral dels actes humans s molt prpia de la sensibilitat de Sfocles.

2. Antgona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh. Properes a l'Antgona d'Espriu, per la voluntat de fer una transposici de la tragdia clssica a un fet d'actualitat concret que pogus ser identicat fcilment pel pblic pel seu carcter de drama collectiu, sn les versions d'Antgona escrites per dos contemporanis seus, l'autor francs Jean Anouilh i l'alemany Bertolt Brecht. L'Antgona francesa s'estrena el 1944, en plena ocupaci nazi de Pars, per no es pot publicar fins a 1946, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i alliberat el territori francs. No s probable que aquesta obra influs en l'Antgona d'Espriu. De fet, ell mateix en el prleg confessa que no l'ha llegida. A ms, quan es va escriure la primera edici de l'Antgona d'Espriu, Jean Anouilh no havia escrit encara la seva, i cal descartar, doncs, aquesta influncia. L'Antgona de l'alemany Bertolt Brecht encara que tampoc es pot detectar cap influncia en la primera versi d'Espriu perqu la de Bertolt Brecht s posterior, es public el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'acci al Berln de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera que la coincidncia entra la idea d'Espriu i la de Brecht s evident. Per si tenim en compte que Brecht s un dels autors que importa l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual com a nou model per a la renovaci teatral de l'escena catalana, i que quan Espriu revisa el text, el 1963, s que t a l'abast l'obra de l'autor alemany, i s que podria considerar-se alguna influncia de l'Antgona de l'obra de Brecht en la d'Espriu, sobretot perqu els canvis realitzats per aquest ltim imprimeixen a l'0bra una certa modernitat que no tenia el text inicial. Amb tot t el seu segell original i la concepci pessimista del mn s el que pesa en la seva obra. Jean Anouilh

Jean Anouilh. Bordeus 23 de juny de 1910 Lausanne 3 doctubre de 1987. Escriptor francs, autor de nombroses obres de teatre, ssent la ms clebre Antgona. Fill de pares basco-francesos residents a Pars. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. A la seva adolescncia va estudiar dret i va treballar en una agncia de publicitat. Als 18 anys, va comenar la seva vida teatral. La seva obra ms clebre s Antgone, una adaptaci de lobra trgica de Sfocles, va ser escrita al 1942 i representada per primer cop al 1944. Antgona s una obra dels anys negres. Quan Frana va ser derrotada pels exrcits nazis i va caure en locupaci Alemanya. El 1942 Anouilh residia a Pars, que estava ocupada pels alemanys des de lenfonsament de 1940 i larmistici. La repblica va ser abolida i reemplaada per lestat francs, sota la direcci del mariscal Ptain. Llavors Frana es va dividir en diverses regions: una zona lliure al sud; una zona ocupada al

nord, sota ladministraci del rgim de Vichy; una zona dadministraci alemanya per als departaments del nord i de la Pas-de-Calais, relacionats amb Blgica (zona annexionada al Reich: Alscia i Lorena ) sota el control dels alemanys; i una zona docupaci italiana al sud-est (Savoia). Charles de Gaulle, negant larmistici i el govern de Vichy, va fer una crida als francesos el 18 de juny de 1940 des de Londres agrupant aix al seu voltant les Forces Franceses Lliures (F.F.L.). Va ser el principi de la resistncia. Motius de l'escriptura: Va ser un acte de resistncia el que va portar Jean Anouilh a escriure Antgona. Lagost de 1942 un jove membre de la Resistncia, Paul Collette, va disparar a un grups de dirigents collaboracionistes, els quals estaven en mig duna reuni de la Legi dels voluntaris francesos. A Versalles fereix a Pierre Laval i Marcel Dat. El jove no pertany a cap grup de resistncia, a cap moviment poltic, el seu gest s allat, la seva eficcia dubtosa. La gratutat de la seva acci, el seu carcter alhora heroic i intil colpejaren Anouilh, ja que aquest gest posseia en si mateix lessncia de la tragdia. Educat en la cultura clssica, va pensar en una pea de Sfocles que tingus un carcter modern i que evoqus la resistncia dun individu enfront lEstat. La va traduir i adaptar, donant com a resultat una versi totalment personal. Aquesta pea s Antgona. Antgona, doncs deriva duna uni anacrnica, la dun text molt vell, de 2400 anys dedat, i dun esdeveniment contemporani. El personatge d Antgona simbolitza la resistncia en la lluita contra les lleis de Creont, que representa el poder. Tot inspirat en el gest de Paul Collette. Antgona, dAnouilh, s un text inspirat en el mite antic. Es tracta duna de les reescriptures daquesta obra clssica. La va escriure el 1942 i es va estrenar a Pars el 4 de febrer de 1944, s a dir, durant locupaci alemanya a Frana en la Segona Guerra Mundial. El parallelisme entre Creont i Ptain s evident, aix com el que hi ha entre Antgona i la Resistncia. Creont es defensa dient que est realitzant un treball brut, per que es necessari que alg ho faci. I enfront daix Antgona rebutja les solucions fcils i es rebella. Antgona va suscitar reaccions de tota mena, tan apassionades com contrries. Els mitjans de comunicaci collaboracionistes definien Creont com el representant duna poltica que no es preocupava gens per la moral, i a Antgona com una anarquista o "terrorista", segons la terminologia de lpoca. Fins hi tot Anouilh va ser amenaat diversos cops. Lobra es va interpretar com una representaci del dileg impossible entre la resistncia i la collaboraci. Lobsessi del sacrifici i lexigncia de puresa de lherona van triomfar sobretot entre el pblic ms jove, als qui va causar una commoci molt important. Els vestits que portaven els gurdies, impermeables de cuir, sassemblaven molt als de la Gestapo, fet que va confondre i trastocar la gent. Antgona, de fet, s una reflexi sobre les abominacions nascudes de labsncia de concessions, ja sigui en nom de la llei (Creont) o en nom del deure interior (Antgona). Lobra succeeix a Tebes, per els personatges porten indumentries modernes i lacci succeeix en lpoca de lautor. Tamb cal destacar que en lobra surten trets propis de lpoca contempornia. Com per exemple el que diu Antgona: "Vs a fer-nos caf." o quan Creont descriu el que feien Polnices i Etocles:

"-Un pobre "juerguista" imbcil, un carnisser dur i sense nima, un bestiota que noms servia per anar a ms velocitat que els altres amb els seus cotxes, per a gastar ms diners en els bars. -Polnices es va allistar en lexrcit argiu.." (pg. 177-178) Anouilh va repetir el marc general de lobra de Sfocles, per Anouilh la va ambientar amb un aire de modernitat propi del seu temps, segle XX. El tel sobre de matinada a la ciutat de Tebes, just desprs de la proclamaci del decret de Creont. Creont sassabenta per mitj dun gurdia que el cos de Polnices ha rebut sepultura. Desprs li porten Antgona al seu davant com a culpable del fet i la condemna a mort. Hmon suplica al seu pare sense xit i fuig. Antgona fa una ltima aparici, desprs sen va cap a la mort. Un missatger explica la noticia del sucidi d Hmon, i desprs el de la reina, Eurdice. El tel cau sobre Creont, que es queda sol sobre una escena devastada. El text d Anouilh es presenta com una continuaci ininterrompuda de rpliques, sense cap de les divisions formals i tradicionals del teatre francs, sense actes i sense escenes. No obstant aix, Anouilh no proposa revolucionar lescriptura teatral i labsncia de divisions s noms un assumpte de forma. Lobra es desenvolupa de manera clssica, amb les entrades i sortides dels personatges, que permeten restablir larquitectura tradicional de les escenes. L'obra mostra una srie de nou personatges (Antgona, Creont, el cor, el gurdia, Ismena, Hemon, la dida, el missatger i els gurdies) i comena amb l'aparici del que podria ser un personatge, el prleg, que s el que ens va explicant qui s cada un dels que estan a l'escenari i, en certa manera, s'ocupa a posar-nos en antecedents. De les dues germanes, Anouilh mostra una Antgona totalment impulsiva i una Ismena freda, cerebral i calculadora. Antgona vol incomplir les normes i donar sepultura al seu germ, per Ismena es nega, li importa ms el qu dir la gent. A travs dels dilegs, l'autor ens va pintant cada un dels personatges i els trets que els caracteritzen, per tenir una visi completa de cada un d'ells al final de l'obra, i no abans. Malgrat tot, Antgona tamb ens dna alguna mostra d'inseguretat en si mateixa, comparant-se amb la seva germana. Ismena pretn que Antgona oblidi el seu germ, per aquesta no pot. Desprs, quan el cadver de Polinice desapareix es produeix un encreuament de frases entre els diferents gurdies, que intenta tamb relaxar i distendre l'ambient, amb un to irnic i sarcstic, gaireb burlesc. En les escenes que segueixen Anouilh mostra una Antgona decidida que s'encara amb Creont. Decideix plantar-li cara i desobeir les seves normes. Ella no li t por. Ha perdut aquesta inseguretat que de vegades demostrava. Es creix davant seu. A ms tamb podem trobar una semblana amb els temps actuals. "Vas haver admirar els seus primers cigarrets, els seus primers pantalons llargs, i desprs van comenar a sortir de nit, a fer olor de home ... i ja no et van mirar ms ". Anouilh tracta d'acostar-nos ms si cap el personatge d'Antgona. L'acosta temporalment. Al llarg de tota l'obra predomina un to irnic, sobretot en els personatges principals.