LA MENINGITIS

-Alumnes: Youssef Boujattouy Boushaj

Amilkar Dorado Caballero

-Professora: Sandra Comellas Carmen

-Curs: 1r TES

-Matèria: Anatomofisiologia i patologia bàsiques - UF2

- UF2: El moviment i la percepció
-Data de entrega: 03/12/2023
ÍNDEX:

INTRODUCCIÓ:............................................................................... Pàg.3
Panorama general...........................................................................Pàg.4
Grups de risc...................................................................................Pàg.5
Transmissió..................................................................................... Pàg.6
Signes i símptomes........................................................................ Pàg.6
Complicacions i seqüeles.............................................................. Pàg.8
Prevenció.........................................................................................Pàg.9
Vacunació........................................................................................ Pàg.9
Antibiòtics per a la prevenció (quimioprofilaxi).........................Pàg.10
Diagnòstic......................................................................................Pàg.10
Tractament..................................................................................... Pàg.11
Vigilància....................................................................................... Pàg.12
Resposta de l'OMS........................................................................Pàg.12
CONCLUSIÓ:................................................................................. Pàg.13
WEBGRAFIA:.................................................................................Pàg.14
INTRODUCCIÓ:

La meningitis és una inflamació de les capes de teixit que cobreixen l'encèfal i la medul·la
espinal (meninges) i de l'espai que conté el líquid situat entre les meninges (espai
subaracnoidal).

La meningitis continua sent un gran problema mundial de salut pública.

Es donen epidèmies d'aquesta malaltia a tot el món però, sobretot, a l'Àfrica subsahariana.

Molts microorganismes poden causar meningitis, com a bacteris, virus, fongs i paràsits.
La meningitis bacteriana resulta especialment preocupant. Al voltant d'una de cada 10
persones que contreuen aquest tipus de meningitis mor i una de cada cinc presenta
complicacions greus.

Les vacunes segures i a preus assequibles són la forma més eficaç de brindar una protecció
duradora.
Panorama general

El tipus més freqüent de meningitis perillosa és de causa bacteriana i pot ocasionar la mort en
menys de 24 hores.

La meningitis pot afectar persones de qualsevol edat.

Existeixen tractaments i vacunes eficaces contra algunes dels principals bacteris que causen
aquesta malaltia. No obstant això, la meningitis continua sent una amenaça important a tot el
món.

Hi ha quatre bacteris principals que causen meningitis:

Neisseria meningitidis (meningococ)

Streptococcus pneumoniae (pneumococ)
Haemophilus influenzae
Streptococcus agalactiae (estreptococ del grup B)

Aquests bacteris causen més de la meitat de les defuncions per meningitis en el món i puguin
donar lloc a altres problemes, com la septicèmia i la pneumònia.

Hi ha altres bacteris que també són causes importants de meningitis: Mycobacterium

tuberculosi, Salmonel·la, Listeria, Streptococcus i Staphylococcus. Però també virus (com els
enterovirus i el virus de la parotiditis), fongs, (sobretot, Cryptococcus) i paràsits (com
Amoeba).
Grups de risc
Encara que la meningitis afecta a totes les edats, els nens petits són els que més risc tenen. Els
nounats corren més risc d'infecció per l'estreptococ del grup B i els nens petits per
meningococs, pneumococs i Haemophilus influenzae. Els adolescents i els adults joves tenen
més risc de contreure infeccions per meningococs, mentre que les persones d'edat corren un
risc més elevat de contreure infeccions per pneumococs.

A tot el món existeix el risc de contreure la meningitis. La major càrrega de morbiditat

s'observa en una regió de l'Àfrica subsahariana que es coneix com el «cinturó africà de la
meningitis», on el risc d'epidèmies de meningitis meningocòccica, però també neumocócica,
és elevat.

El risc és major quan les persones estan en estreta proximitat, per exemple, en actes
multitudinaris, campaments de refugiats, llars amuntegades o centres estudiantils, militars o
laborals. També poden augmentar el risc de patir diferents tipus de meningitis les
immunodeficiències, com les causades per la infecció pel VIH o les deficiències del
complement, la immunodepressió, el consum de tabac i l'exposició al fum del tabac.

Transmissió
La via de transmissió varia segons l'organisme. La majoria dels bacteris que causen
meningitis, com el meningococ, el pneumococ i Haemophilus influenzae, són portades pels
éssers humans en el nas i la gola. Es propaguen d'una persona a una altra a través de gotículas
respiratòries o secrecions de la gola. L'estreptococ del grup B sol estar en l'intestí o la vagina
dels éssers humans i contagiar-se de la mare al nen en el moment del part.

L'estat de portador d'aquests organismes no sol causar símptomes i ajuda a desenvolupar

immunitat contra la infecció, però a vegades els bacteris envaeixen el cos, causant meningitis
i septicèmia.
Signes i símptomes

Les manifestacions clíniques dels pacients amb meningitis varien en funció de la causa,
l'evolució de la malaltia (aguda, subaguda o crònica), l'afectació encefàlica
(meningoencefalitis) i les complicacions sistèmiques (per exemple, septicèmia).

Els símptomes habituals de la meningitis són: rigidesa de clatell, febre, confusió o alteració
de l'estat mental, cefalees, nàusees i vòmits.

Altres símptomes menys freqüents són: convulsions, coma i deficiències neurològiques (per
exemple, pèrdua d'audició o visió, deterioració cognitiva o feblesa de les extremitats).

Els tipus de meningitis causats per virus o bacteris poden tenir símptomes similars. Els
símptomes poden ser més intensos en uns tipus de meningitis que en uns altres i requerir un
tractament diferent.

Els bacteris causants de meningitis poden provocar altres símptomes si infecten la sang del
torrent circulatori, que poden desembocar ràpidament en septicèmia:
-Fred en mans i peus
-Dolor muscular i articular
-Respiració més ràpida de l'habitual
-Diarrea
-Erupcionis de la pell de color vermell o porpra fosc

A vegades, els lactants presenten símptomes diferents dels adults:

-Descens de l'activitat i dificultats per a despertar-se
-irritabilitat i dificultat per a calmar-se
-Alimentació deficient
-Rigidesa o laxitud corporal
-Un punt tou inflat en la part superior del cap (fontanela)
Complicacions i seqüeles

Una de cada cinc persones que sobreviu a una meningitis bacteriana pot tenir seqüeles de
llarga durada, com: pèrdua d'audició, convulsions; debilitat de les extremitats; problemes de
la visió, la parla, el llenguatge, la memòria i la comunicació; i deformitats cicatricials i
amputacions d'extremitats després de la septicèmia.
Prevenció

Les vacunes ofereixen la millor protecció contra els tipus comuns de meningitis bacteriana.

Les vacunes poden prevenir la meningitis causada per:

-Meningococs
-Pneumococs
-Haemophilus influenzae de tipus B

Les meningitis bacterianes i víriques poden contagiar-se d'una persona a una altra. Si viu
vostè amb algú que té qualsevol d'aquests dos tipus de meningitis, se li recomana:
-Parlar amb el seu metge o infermer sobre la presa d'antibiòtics (si la causa és bacteriana);
-Rentar-se les mans amb freqüència, sobretot abans de menjar;
Evitar el contacte íntim i no compartir gots, utensilis o raspalls de dents.
Vacunació

Fa molts anys que existeixen vacunes autoritzades contra les meningitis meningocòccica,
neumocócica i per Haemophilus influenzae. Aquests bacteris tenen diversos ceps diferents
(conegudes com a serotips o serogrups) i les vacunes estan dissenyades per a protegir contra
els ceps més nocius. No existeixen vacunes universals.

En el cinturó africà de la meningitis, el meningococ del serogrup A representava del 80 al

85% de les epidèmies de meningitis abans de la introducció d'una vacuna conjugada contra el
meningococ A en campanyes preventives massives (des de 2010) i en els programes de
vacunació sistemàtica (des de 2016). És fonamental continuar incloent aquesta vacunació en
els programes sistemàtics d'immunització i mantenir una cobertura elevada per a evitar noves
epidèmies.

Antibiòtics per a la prevenció (quimioprofilaxi)

L'administració d'antibiòtics als contactes pròxims de les persones amb malaltia
meningocòccica, quan es fa amb promptitud, redueix el risc de transmissió. Fora del cinturó
africà de la meningitis, es recomana la quimioprofilaxi per als contactes pròxims dins de la
llar. Dins d'aquest cinturó, la quimioprofilaxi es recomana per als contactes pròxims quan no
s'ha declarat una epidèmia. La ciprofloxacina és l'antibiòtic preferencial, i la ceftriaxona és
una alternativa.

En molts països es recomana localitzar a les mares els bebès de les quals corren risc de
contreure una infecció per l'estreptococ del grup B. A les mares en situació de risc se'ls
ofereix administrar-los penicil·lina intravenosa durant el treball de part per a evitar que els
seus bebès presentin aquesta infecció.

Diagnòstic

El diagnòstic inicial de la meningitis pot establir-se a partir d'una exploració física seguida
d'una punció lumbar. A vegades es pot observar el bacteri en l'examen microscòpic del líquid
cefalorraquidi. El diagnòstic se secunda o es confirma mitjançant el cultiu del bacteri a partir
de mostres de líquid cefalorraquidi o de sang, per proves de diagnòstic ràpid o mitjançant la
reacció en cadena de la polimerasa. La identificació dels serogrups i la sensibilitat als
antibiòtics són importants per a definir les mesures de control. La tipificació molecular i la
seqüenciació del genoma complet permeten trobar més diferències entre els ceps i serveixen
per a fonamentar les mesures de salut pública.

Tractament

La meningitis és una urgència mèdica.

Pot ser mortal en menys de 24 hores i requereix atenció mèdica urgent. En general, no pot
tractar-se amb seguretat en el domicili.

La meningitis causada per virus o bacteris pot produir símptomes similars. En funció de la
seva causa, la malaltia pot variar quant a la seva gravetat, el seu tractament adequat i l'atenció
mèdica que requereix. Si és bacteriana, s'ha de tractar immediatament amb antibiòtics.

Tota persona que presenti signes o símptomes de meningitis ha d'acudir immediatament a un

hospital o un establiment de salut, on es comprovarà si té meningitis, es confirmarà la causa
de la infecció i es determinarà el tractament i l'atenció adequats.
Les seqüeles de la meningitis poden tenir enormes repercussions en les persones, les famílies
i les comunitats, tant econòmiques com emocionals. A vegades, els cuidadors i els
professionals de la salut no reconeixen unes certes complicacions, com la sordesa, la
deterioració de l'aprenentatge o els problemes de comportament, per la qual cosa no es
tracten.

Les persones que han sofert una meningitis solen necessitar tractaments farmacològics a llarg
termini.

Les repercussions psicosocials permanents de la discapacitat deguda a la meningitis poden

tenir conseqüències mèdiques, educatives, socials i de drets humans.

Malgrat l'alta càrrega de seqüeles de la meningitis en els pacients, les seves famílies i el seu
entorn social, l'accés a serveis i suport per a aquestes afeccions sol ser insuficient,
especialment als països d'ingressos baixos i mitjans. S'ha d'encoratjar a les persones que
tinguin una discapacitat per meningitis i a les seves famílies al fet que acudeixin als serveis i
demanin orientació a les organitzacions locals i nacionals de persones amb discapacitat i a
altres organitzacions centrades en la discapacitat, ja que poden oferir un assessorament vital
sobre drets jurídics, oportunitats econòmiques i interacció social i garantir així que les
persones discapacitades per la meningitis puguin portar una vida plena i gratificant.

Vigilància

La vigilància, des de la detecció dels casos fins a la recerca i la confirmació en el laboratori,

és essencial per a controlar les meningitis.

Els principals objectius són:

-Detectar i confirmar els brots;
-Fer un seguiment de les tendències de la incidència, inclosa la distribució i evolució dels
serogrups i serotips;
-Determinar la càrrega de morbiditat;
-Fer un seguiment del perfil de resistència als antibiòtics;
-Supervisar la circulació, distribució i evolució de ceps específics (clons); i
-Determinar els efectes de les estratègies de control de la meningitis, en particular dels
programes de vacunació preventiva.
Resposta de l'OMS

L'OMS, amb el suport de nombrosos associats, va posar en marxa el full de ruta mundial
«Acabar amb la Meningitis per a 2030», que es va aprovar en 2020. Va ser la primera
resolució sobre la meningitis de l'Assemblea Mundial de la Salut, amb el suport unànime dels
Estats membres de l'OMS.

El full de ruta estableix una visió integral «Cap a un món sense meningitis» i té tres objectius
visionaris:

-Eliminar les epidèmies de meningitis bacteriana;

-Reduir el nombre de casos de meningitis bacteriana prevenible mitjançant vacunació en un
50% i les defuncions en un 70%; i reduir la discapacitat i millorar la qualitat de vida després
d'una meningitis deguda a qualsevol causa.

-A més, l'OMS treballa en el Pla d'Acció Mundial Intersectorial sobre l'Epilèpsia i Altres
Trastorns Neurològics en consulta amb els Estats membres, amb la finalitat d'abordar
nombrosos desafiaments i llacunes en la prestació d'atenció i serveis a les persones amb
epilèpsia i altres trastorns neurològics que existeixen a tot el món.

CONCLUSIÓ:

La meningitis és una condició inflamatòria crítica que afecta les meninges i pot ser causada
per diversos agents infecciosos, amb la meningitis bacteriana sent particularment preocupant
per la seva rapidesa i gravetat. Les vacunes són una defensa crucial, especialment en regions
amb risc elevat d'epidèmies. El diagnòstic i tractament ràpids són essencials, ja que la
meningitis pot evolucionar ràpidament i tenir conseqüències greus, incloses seqüeles a llarg
termini. Les iniciatives globals, com la fulla de ruta de l'OMS, marquen un camí cap a la
prevenció i control d'aquesta malaltia. És imperatiu continuar treballant per reduir la càrrega
de morbiditat i millorar l'accés als serveis de salut i suport per a aquells afectats per la
meningitis.

WEBGRAFIA:
Como prevenir la meningitis en el hogar y en la escuela – El Adán Buenos Ayres
(eladanbuenosayres.com.ar)

Meningitis - Síntomas y causas - Mayo Clinic

¿Qué es la meningitis y cuáles son sus síntomas? (nationalgeographic.com.es)

Meningitis (who.int)

Meningitis - Diagnóstico y tratamiento - Mayo Clinic

Meningitis (who.int)

Meningitis: causas, síntomas y tratamiento | Redacción Médica (redaccionmedica.com)

Meningitis, qué es y cómo afecta al sistema nervioso central (webconsultas.com)

Meningitis: MedlinePlus enciclopedia médica