4.

LA REPRODUCCIÓ HUMANA 83

8.2 Malalties sexuals

No s’han de confondre les malalties sexuals, que són aquelles que afecten els òrgans
que intervenen en la reproducció, amb les malalties de transmissió sexual (MTS), que són
les malalties infeccioses transmeses a través dels fluids expulsats pels aparells reproductors
durant les relacions sexuals i que poden afectar altres òrgans.
Les malalties sexuals més destacades són:
a) Càncer: creixement desmesurat i descontrolat de les cèl·lules del cos que es manifesta
amb l’aparició d’un tumor a l’òrgan afectat. Les dones el poden tenir de mama, ovari o
úter; els homes de pròstata o testicle. Trobareu més informació a l’apartat 7 del tema 2
b) Fimosi: estrenyiment excessiu del prepuci que dificulta que aflori el gland durant
l’erecció. Es tracta amb una circumcisió, intervenció quirúrgica que talla el prepuci.
c) Prostatitis: inflamació de la pròstata que pot arribar a impedir la micció. Pot tenir una
causa infecciosa o cancerígena.
d) Criptorquídia: falta de descens dels testicles des de la cavitat abdominal fins a
l’escrot. Pot produir esterilitat ja que la temperatura de producció d’espermatozoides
ha de ser inferior a la temperatura corporal. El tractament inicial consisteix en una
teràpia hormonal i, si no funciona, s’ha de realitzar una intervenció quirúrgica.
e) Esterilitat: és la impossibilitat de tenir fills. Afecta un 10-15 % de les parelles. En un
40 % dels casos, l’esterilitat és responsabilitat de l’home; en un altre 40 %, de la dona,
i el 20 % restant té la causa en tots dos.
L’estrès, els mals hàbits, i l’augment en l’edat de procreació són factors a tenir
en compte. A més, l’esterilitat masculina sol ser causada per:
− Producció d’un nombre insuficient d’espermatozoides.
− Producció d’espermatozoides immadurs, amb mobilitat escassa o amb malformacions,
que no poden fecundar l’òvul.
− Trastorns que impedeixen el pas dels espermatozoides, com inflamació dels conductes
deferents.
L’esterilitat femenina ve donada principalment per:
− Obstrucció a les trompes de Fal·lopi.
− Falta d’ovulació per desequilibris hormonals, desnutrició o altres problemes de salut.
− Dificultat d’implantació del zigot a l’endometri; per això, encara que hi ha fecundació,
no es desenvolupa l’embrió i es produeix un avortament natural.

8.3 Tècniques de reproducció assistida

Són tècniques emprades per aconseguir la reproducció d’una parella. Es recomanen
després que la parella hagi estat un any intentant tenir descendència sense aconseguir-ho.
a) Hiperestimulació ovàrica: consisteix en un tractament hormonal que s’aplica a les
dones que no queden embarassades per absència d’ovulació. Aquest tractament
provoca la maduració i alliberació dels òvuls, però hi ha moltes possibilitats que
maduri més d’un i es produeixi un embaràs múltiple.
b) Fecundació in vitro: es tracta d’unir un òvul amb un espermatozoide en una càpsula
de laboratori. Quan el zigot ha començat a dividir-se, s’implanta a l’úter matern. Per
augmentar les possibilitats d’èxit, se sol acompanyar de la tècnica anterior i així
obtenir uns quants òvuls i acabar implantant uns quants zigots; per aquest motiu, es
fàcil que es doni un embaràs múltiple.