Tema 1: CONTRACEPCIÓ I ESTERILITZACIÓ

Definicions:
Fecundació o concepció: formació d’un zigot viable o d’un oòcit fecundat.
Fertilitat: aptitud per concebre, és a dir, de formar un zigot viable.
Esterilitat: incapacitat per concebre, és a dir, de formar un zigot viable. Pot ser primària (parelles que
mai han pogut concebre) o secundàries (parelles que han concebut almenys un cop però no poden un
segon cop, menys comú).
Infertilitat: incapacitat de mantenir o finalitzar un embaràs. Es forma el zigot, però no es pot mantenir
l’embraàs. És menys greu que l’esterilitat.
Procreació: naixement d’un infant viu i viable.
Fecunditat: aptitud per procrear, és a dir, de donar infants vius i viables.
Contracepció: conjunt de mètodes reversibles que pretenen evitar un embaràs.
Esterilització: conjunt de mètodes irreversibles que eviten un embaràs.

Estadístiques de contracepció:
Els països més desenvolupats utilitzen més tècniques de contracepció que els països menys
desenvolupat. Això és per causes de desconeixement o de no viabilitat. La majoria de països europeus
utilitzen tècniques de contracepció entre un 60 i un 80%. Altres països, ja sigui per religió o per temes
governamentals els utilitzen menys.

Arreu del món, un 36% de les parelles no utilitza contracepció. Els mètodes més utilitzats són el
lligament de trompes i el dispositiu intrauterí (DIU), i l’ús del condó masculí. Amb els anys han anat
canviant les tècniques de contracepció. Per exemple, al Canadà abans el més comú era el lligament de
trompes i actualment la vasectomia. A Europa el més utilitzat és l’ús de pastilles.

Mètodes naturals:

Es basen en el seguiment dels símptomes naturals propis del cicle ovulatori menstrual de la dona:
- Mètode del calendari: La dona segueix el seu cicle menstrual durant 6 mesos i s’anota quan
menstrua (primer dia del cicle és el primer dia de menstruació). A partir d’això es fa un càlcul
dies fèrtils: Al cicle més curt se li resten 18 dies, i al cicle més llarg 11. Així s’obtenen dos
números, per exemple, 8 i 21. Entre aquests dies del cicle menstrual s’ha d’evitar la còpula, ja
que són els dies fèrtils. No és un mètode segur. En dones que tenen cicles de menys de 27 dies
no és vàlid.
- Mètode de la temperatura: La temperatura de la dona varia al llarg del cicle. Quan es dona
l’ovulació la temperatura basal de la dona augmenta. Durant uns mesos la dona es mesura la
temperatura a cada cicle, al matí i es recomana prendre la temperatura rectal. Quan hi ha un
increment de la temperatura basal indica que hi ha hagut l’ovulació. En aquest moment es
recomana no mantenir relacions en 3-4 dies. Aquest increment de la temperatura també pot
venir donat per altres factors, com malalties, estrès, etc.
 - Mètode del moc cervical o mètode ovulatori o de de Billings: El moc cervical ens és útil per
detectar la fase fèrtil. Dividim el cicle en dies secs i dies humits. La dona s’analitza el moc de
manera diària cada matí (un metge expert ha d’ensenyar a interpretar). Quan hi ha la
menstruació el moc s’elimina. A continuació hi ha uns dies secs. Després hi ha un moc tèrbol
i enganxós, que fa de barrera pels espermatozoides. Coincidint
amb l’ovulació el moc és humit, i els espermatozoides poden
passar-hi fàcilment. Passat aquests dies el moc novament
esdevé tèrbol i enganxifòs i disminueix en volum. Just abans
de la menstruació torna a haver-hi uns dies secs. Cal evitar la
còpula en els dies humits. Es recomana que durant els mesos
d’anàlisis d’aquest mètode no mantenir relacions, ja que els
espermatozoides poden fer variar la composició del moc.
Tampoc és recomanat utilitzar mètodes d’higiene femenina.

- Mètode simptotèrmic: És la combinació dels tres mètodes anteriors. Ens permet estimar de
manera més acurada quins seran els 3 dies fèrtils. Aquests dies són els que sobretot cal evitar
la còpula. La taxa d’embaràs és molt baixa, del 3%.
- Mètode de l’amenorrea per alletament: Després del part i durant el període d’alletament hi ha
una inhibició de l’ovulació i la menstruació, pel que no es dona l’embaràs. Això no dura més
de 6 mesos i pot ser que algunes dones sí que tinguin cicles fèrtils. Es recomana combinar
amb altres mètodes anticonceptius. Es pot fer servir només si no hi ha menstruació després del
part.
- Mètode d’interrupció de la còpula: És el conegut com la marxa enrere. En el moment de
l’ejaculació l’home retira el penis i ejacula a fora. En alguns casos, abans de l’ejaculació hi
poden haver petites gotes amb espermatozoides que ja poden causar l’embaràs. La taxa
d’embaràs és del 5 al 25%.
- Peeting: És el sexe sense penetració.

Mètodes naturals desaconsellables:

- Ús d’herbes: Infusió de determinades herbes. Alguns portals mèdics indiquen que es poden
utilitzar, però no han estat aprovades i pot ser perillós. Hi ha poca recerca.
- Dutxa vaginal i orinar: Utilització de productes d’higiene íntima i orinar després de la còpula.
És totalment desaconsellable ja que no tenen cap efecte.

Mètodes anticonceptius:

Mètodes barrera:
- Diafragmes vaginals o ortodiafragmes (FemCup): Són estructures gruixudes de cautxú o
làtex. Tenen un anell a la perifèria. És aconsellable l’assessorament mèdic abans d’utilitzar-lo.
S’introdueix a la vagina entre 2 i 5 hores abans de la còpula i es s’hi posa espermicida, que
mata els espermatozoides, uns 15 minuts abans. S’enretira entre 6 i 24 hores després. S’ha de
guardar en ambients adequats i es pot reutilitzar unes 50 vegades en 6 mesos. La taxa
d’embaràs és del 20% i si s’usa sense espermicida augmenta encara més. Pot prevenir algunes
malalties de transmissió sexual.
 - Preservatius masculins: Redueixen la taxa d’embaràs a un 2%. Protegeix contra malalties de
transmissió sexual i SIDA.
- Preservatius femenins: Protegeix contra malalties de transmissió sexual. Són dos anells
prelubricats i contenen espermicides. Té un extrem tancat que es posa a l’interior de la vagina.
La taxa d’embaràs és una mica més elevada, d’un 5%.
- Espermicides: Poc efectius. La taxa d’embaràs és d’un 10-15%. És recomanable utilitzar-lo
amb altres mètodes anticonceptius com l’ortodiafragma o el preservatiu. En molts formats,
supositoris, cremes, espumes, pastilles, etc. L’ús d’espermicides pot incrementar el risc
d’infeccions urinàries. S’han d’aplicar 15 minuts abans de la còpula i són actius durant dues
hores.

Mètodes hormonals:
Efectes: Són anovulatoris, inhibeixen l’ovulació. Incrementen la densitat del moc cervical. Provoquen
canvis a l’endometri, és molt menys receptiu per si hi ha fecundació. Redueix el transport dels
espermatozoides a les trompes, impedint la fecundació.
Es pren progesterona o estrògens, pel que es troben de manera constant a la sang. Això impedeix que
la hormona pituïtària secreti FSH i LH, que són les inductores de l’ovulació.
Les minipíndoles només contenen progesterona. Aquesta només evita la fecundació, ja que bloqueja
els permatozoides i impedeix que passin a les trompes i provoquin la fecundació. No per això són
menys efectives, depèn de cada cas i què es tolera millor. Sempre han de ser receptades pel ginecòleg
tenint en compte cada cas.

Mètodes:
- Implants: Tubs amb progesterona que es posen al braç. La taxa d’embaràs és menor al 1% i
dura uns 5 anys. Té efectes secundaris: absència de la menstruació en un 60% de les dones.
Pot provocar ovaris poliquístics.
- Contraceptius orals: Són les píndoles i minipíndoles. Són els més habituals. La taxa
d’embaràs és pràcticament nul·la. Efectes secundaris: Després de prendre’ls costa recuperar
un cicle fèrtil, poden passar mesos. Protegeix contra el càncer d’ovari i el càncer d’endometri.
- Injeccions: Poden ser ser progesteron i estrògens o només de progesterona. Si no es toleren bé
els anticonceptius orals es fa injecció d’estrògens i progesterona. Es fa una dosi cada 2-3
mesos. La taxa d’embaràs és de 1-5%. Els efectes secundaris són els
mateixos que les píndoles.
- Pegats: Alliberen de manera contínua estrògens i progesterona a
través de la pell. Cada setmana s’han de canviar. La taxa d’embaràs
d’un 8%. Protegeix contra el càncer d’ovari i endometrial.
Dispositius intrauterins:
- Dispositius de coure: Es posen a la zona de l’úter. Fabricats amb polipropilè i impregnats amb
sulfat de bari. És un fil de coure amb efecte espermicida, que provoca que hi hagi més
fagòcits a l’úter, pel que faran més fagocitosi pels espermatozoides. Alhora provoca una mort
dels espermatozoides per l’espermicida. Provoca canvis en l'endometri i impedeix que
s’adhereixi un òvul fecundat. Ha de ser instal·lat per un ginecòleg. La taxa d’embaràs és de
l’1 al 5%. Efectes secundaris: Risc d’embaràs ectòpic (un òvul s’adhereix a les trompes en
comptes de l’endometri. Això pot causar un trencament de la trompa i hemorràgia interna que
pot causar la mort. Per tractar això s'extreu la trompa), menstruacions molt abundants.
L’avantatge és la recuperació immediata de la fertilitat un cop es retira. la seva durada és de 3
a 5 anys.
- Dispositius alliberadors de progesterona: Són com els anteriors, però a més tenen una càpsula
de progesterona. Aquesta evita que els espermatozoides passin de l’úter, incrementen la
densitat del moc i en alguns casos hi ha anovulació. El període d’acció és de 1-5 anys i la taxa
d’embaràs és de pràcticament 0%.

Contracepció d’emergència:
És l’anomenada pastilla del dia després. Està reservada a situacions d’emergència i es pot prendre fins
a 72 hores després de la còpula. No és aconsellable prendre-la com a mètode anticonceptiu. Provoca
un bloqueig temporal de la producció d’oòcits, una aturada de la fecundació i un bloqueig de la
implantació. Té una efectivitat molt alta, i la probabilitat d’embaràs molt baixa. El 50% de les dones
menstruen 1 setmana després i l’altre 50% tres setmanes després.

Esterilització:

Són mètodes irreversibles.

Masculina: Vasectomia
La més utilitzada és la vasectomia. Es fa una escissió a l’escrot i s’extreu el conducte deferent i es
cauteritza per bloquejar els dos extrems. Això s’ha de fer pels dos testicles. En alguns casos es pot
reconstruir aquest vas eferent. Aquesta operació entra per la Sanitat Pública si es compleixen una sèrie
de requisits. Es fan analítiques per comprovar que no hi hagi restes d’espermatozoides, una durant les
12-15 setmanes després de l’operació i una altra unes 20-22 setmanes després. Durant aquest temps es
recomana utilitzar altres mètodes contraceptius. Evita el pas dels espermatozoides del caude al
conducte deferent. Quan ejaculen els homes treuen només el fluid seminal, format per les secrecions
de les glàndules accessòries.

Femenina: Lligadura de trompes o oclusió tubal

La més utilitzada és la lligadura de trompes o oclusió tubal. És una intervenció quirúrgica més seriosa
que la masculina. Es tallen les trompes, de manera que es segueix produint l’ovulació però no passa
l’oòcit ni els espermatozoides. L’eficàcia és immediata. En alguns casos també s’ha descrit que es pot
revertir, però és molt més complicat que en la vasectomia.
Mètode ESSURE:
Una altra tècnica que s’ha descrit és el mètode ESSURE. Està prohibida actualment. Consisteix en un
dispositiu que es col·loca a les trompes. Això provoca que el cos ho detecti com un cos estrany i
fabriqui un cos fibrós o quiste, provocant una obturació natural de la trompa. Produia molts efectes
secundaris: pèrdua de cabell, molt dolor als ronyons, úter, i moltes vegades acabava amb una
extirpació de trompes i úter. Es va protar a judici i han de pagar una indemnització de milions d’euros.