REPRODUCCIÓ ASISTIDA

ACTIVITAT 1
Formeu grups de treball. Mireu amb atenció la següent web: fertilització humana. Després,
visiteu diferents llocs d'Internet que tinguin informació sobre els problemes que es poden
presentar per aconseguir la fecundació i l'embaràs. Per començar, es suggereix veure el
vídeo disponible al final de la pàgina Reproducció assistida.

a) Expliqueu en el vostre portfoli què és la infertilitat i quina és la seva prevalença en

la població mundial.

La infertilitat es defineix com la incapacitat d'una parella per a concebre després d'almenys
un any de relacions sexuals regulars sense anticoncepció. Pot ser causada per diversos
factors, incloent-hi problemes en els òrgans reproductius, trastorns hormonals, problemes
genètics, factors ambientals i estil de vida, entre altres.

La prevalença de la infertilitat varia segons la població i l'edat de les parelles. S'estima que
al voltant del 10-15% de les parelles en edat reproductiva són infèrtils a tot el món. Als
països desenvolupats, la infertilitat s'ha tornat més comuna en les últimes dècades a causa
de diversos factors, com el retard en l'edat de la maternitat, l'augment de l'obesitat i altres
factors d'estil de vida, i el major ús de tractaments mèdics que poden afectar la fertilitat.

b) Feu un llistat amb les causes més comunes per les quals no es produeix un
embaràs de manera natural, inclou també persones/parelles que no ho poden ser pel
seu model familiar.

A continuació es presenten algunes de les causes més comunes per les quals no es
produeix un embaràs de manera natural:

● Problemes d'ovulació: les dones poden tenir problemes per a ovular, la qual cosa
dificulta la concepció.
● Problemes en les trompes de Fal·lopi: les obstruccions o danys en les trompes de
Fal·lopi poden impedir que els espermatozoides arribin a l'òvul per a fertilitzar-lo.
● Endometriosi: aquesta condició es produeix quan el teixit que normalment recobreix
l'úter creix fora d'ell, la qual cosa pot dificultar la concepció.
● Problemes d'esperma: els homes poden tenir problemes de producció o qualitat
d'esperma, la qual cosa dificulta la fertilització de l'òvul.
● Edat avançada: l'edat de la dona és un factor important en la fertilitat, ja que la
quantitat i qualitat dels òvuls disminueix amb l'edat.
● Malalties cròniques: unes certes malalties cròniques, com la diabetis i la malaltia
renal, poden afectar la fertilitat.
● Trastorns hormonals: els trastorns hormonals poden afectar l'ovulació i la fertilitat en
general.

Quant als models familiars, hi ha persones o parelles que poden tenir dificultats per a
concebre a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere. Per exemple, les
parelles del mateix sexe poden necessitar l'ajuda de tècniques de reproducció assistida per
a concebre. També pot haver-hi persones que decideixen no tenir fills per elecció personal,
encara que no es tracti d'una condició mèdica que els impedeixi concebre.
ACTIVITAT 2
1. Mireu el següent enllaç sobre les tècniques de reproducció.

a)Confeccioneu una llista de les tècniques que apareixen.

Tècniques de baixa complexitat

Inseminació artificial (IA)

La inseminació artificial és una tècnica de reproducció assistida en la qual s'introdueix

semen prèviament processat en l'úter de la dona per a augmentar les possibilitats de
fertilització.

La inseminació artificial pot ser utilitzada en una varietat de situacions, com quan hi ha
problemes d'ovulació, factor cervical, disfunció sexual, entre altres. És una opció
relativament simple i no invasiva en comparació amb altres tècniques de reproducció
assistida, com la fertilització in vitro. No obstant això, la taxa d'èxit de la inseminació artificial
pot variar significativament segons el cas individual i la causa de la infertilitat.

Preservació de la fertilitat

La tècnica de reproducció assistida de preservació de la fertilitat es refereix a una sèrie de

procediments mèdics que s'utilitzen per a ajudar les persones a preservar la seva capacitat
de tenir fills en el futur. Aquesta tècnica és especialment útil per a aquelles persones que
estan per sotmetre's a tractaments mèdics que poden afectar la seva capacitat reproductiva,
com la quimioteràpia, la radioteràpia, la cirurgia o la teràpia hormonal.

La tècnica de preservació de la fertilitat implica l'ús de diverses tècniques per a recol·lectar i

emmagatzemar els òvuls o els espermatozoides d'una persona per al seu ús en el futur.

Algunes d'aquestes tècniques són les següents:

● Congelació d'òvuls: La congelació d'òvuls, també coneguda com a vitrificació

d'òvuls, és una tècnica en la qual els òvuls d'una dona es recol·lecten i es congelen
per al seu ús futur. Els òvuls poden emmagatzemar-se durant diversos anys i, quan
la dona està llesta per a quedar-se embarassada, poden descongelar-se i
fertilitzar-se mitjançant una tècnica de fertilització in vitro.

● Congelació d'espermatozoides: La congelació d'espermatozoides és una tècnica

en la qual els espermatozoides d'un home es recol·lecten i es congelen per al seu ús
futur. Els espermatozoides poden emmagatzemar-se durant diversos anys i, quan
l'home està llest per a tenir fills, poden descongelar-se i utilitzar-se en una tècnica
d'inseminació artificial o fertilització in vitro.

● Transposició ovàrica: La transposició ovàrica és una tècnica en la qual els ovaris

d'una dona es mouen quirúrgicament fora del camp de radiació abans de rebre
teràpia de radiació. Això pot ajudar a preservar la capacitat reproductiva de la dona.
● Supressió ovàrica temporal: La supressió ovàrica temporal implica l'ús de
medicaments per a detenir temporalment la producció d'òvuls en una dona abans de
sotmetre's a tractaments mèdics que puguin afectar la seva capacitat reproductiva.
Això pot ajudar a preservar la fertilitat de la dona.
Tècniques d'alta complexitat

● Fecundació in vitro convencional (FIV): La fecundació in vitro convencional (FIV)

és una tècnica de reproducció assistida que s'utilitza per a ajudar les parelles amb
problemes de fertilitat a concebre un fill. La FIV és una tècnica en la qual es fertilitza
un òvul amb un espermatozoide fora del cos de la dona, en un laboratori, i es
transfereix l'embrió resultant a l'úter de la dona per a la seva implantació i posterior
desenvolupament.

Aquesta és una tècnica complexa que pot tenir alguns riscos i efectes secundaris, i
pot no ser adequada per a totes les parelles amb problemes de fertilitat.

● Injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI): Aquest procediment

implica la injecció d'un sol espermatozoide en un òvul per a la fertilització en lloc de
permetre que els espermatozoides penetrin en l'òvul per si sols. Això s'utilitza sovint
en parelles amb problemes de fertilitat masculina.
●
● Transferència dels embrions: La transferència d'embrions és un pas crucial en la
majoria de les tècniques de reproducció assistida, com la fecundació in vitro (FIV) i la
inseminació artificial. Es tracta d'un procediment en el qual un o diversos embrions
es col·loquen en l'úter de la dona amb l'objectiu d'aconseguir una implantació
reeixida i, finalment, un embaràs.

El procediment de transferència d'embrions sol ser bastant senzill i no requereix

anestèsia. Es duu a terme en una clínica de fertilitat i generalment es realitza uns
pocs dies després de la fecundació o la inseminació.

● Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP): és una tècnica complementària que

pot realitzar-se després d'una FIV o ICSI, però no és possible després d'una IA. La
seva finalitat és detectar l'existència d'anomalies genètiques en l'embrió.

Per a dur-ho a terme, és necessari extreure una cèl·lula de l'embrió quan aquest
compta amb unes 8 cèl·lules. D'aquesta manera, no es veu compromesa la viabilitat
de l'embrió.

Una vegada rebuts els resultats de l'anàlisi, se seleccionen els embrions

genèticament sans per a la transferència i es descarten la resta. Normalment, la
transferència d'aquests embrions té lloc en dia 5 de desenvolupament perquè cal
esperar als resultats.

Aquells embrions sense alteracions cromosòmiques que no són transferits, es poden

vitrificar per al seu ús en un futur.

b) Realitzeu una presentació individual al portfoli que expliqui les diferents formes de
fecundació assistida. La presentació ha de ser molt clara, de manera que pugui ésser
entesa per qualsevol persona.

*Adjuntat al portfoli
c) Busqueu quin % d'èxit tenen les tècniques de reproducció assistida.

L'èxit de les tècniques de reproducció assistida (TRA) pot variar significativament segons el
tipus de tractament i l'edat i la salut reproductiva de la persona que busca concebre. A més,
les taxes d'èxit poden ser afectades per altres factors, com la qualitat del semen o la causa
subjacent de la infertilitat.

Algunes de les tècniques de reproducció assistida més comunes inclouen la fertilització in

vitro (FIV), la inseminació intrauterina (IIU) i la injecció intracitoplasmàtica
d'espermatozoides (ICSI). Les taxes d'èxit per a aquestes tècniques poden variar des
d'aproximadament el 10% al 50%, depenent d'una sèrie de factors.

És important tenir en compte que les taxes d'èxit poden variar significativament entre els
centres de tractament de fertilitat i els proveïdors d'atenció mèdica, per la qual cosa és
important discutir les expectatives i les possibilitats d'èxit amb un professional mèdic
capacitat en reproducció assistida.

TRATACTAMENTS

Entre els tractaments més habituals trobem: Inseminació artificial, FIV, FIV-ICSI, DGP i
també, donació de gàmetes i embrions. Altres finalitats de les tècniques de reproducció
assistida pot ser la congelació de gàmetes per preservar la fertilitat.

ACTIVITAT 3

Heu entrat a formar part de l'equip d'assessorament d'una clínica especialitzada en

reproducció. L'equip rebrà casos sobre parelles/persones que tenen problemes per tenir fills
de manera natural, mètodes anticonceptius i també protecció contra malalties de
transmissió sexual, que requereixen del vostre consell.

CASOS CLÍNICS

En primer lloc, haureu de recomanar la millor opció al problema plantejat, ja sigui el mètode
anticonceptiu i/o de protecció contra MTS més adequat o bé, sigui el tractament de
reproducció assistida més apropiat. En tots els casos, haureu de justificar sempre les
vostres respostes i, si penseu que hi pot haver diferents solucions igualment vàlides, haureu
de plantejar les possibles alternatives.

1.- Una parella de 35 anys, casats fa 10, que tenen quatre fills i no en volen tenir més.

Tenint en compte que la parella encara és jove, entre les tècniques que hem trobat podríem
destacar:

● Lligadura de trompes: Aquest és un procediment quirúrgic en el qual es tallen o

segellen les trompes de Fal·lopi de la dona, la qual cosa impedeix que els òvuls
s'uneixin amb els espermatozoides. És un mètode permanent d'anticoncepció.
● Vasectomia: Aquest és un procediment quirúrgic en el qual es tallen o bloquegen els
conductes deferents de l'home, la qual cosa impedeix que els espermatozoides
s'uneixin amb els òvuls. És un mètode permanent d'anticoncepció.
● Dispositiu intrauterí (DIU): El DIU és un dispositiu petit en forma de T que s'insereix
en l'úter de la dona. Pot ser de coure o contenir hormones. Els DIU són molt efectius
i poden durar fins a 10 anys.
 ● Anticonceptius hormonals: Aquests poden incloure píndoles anticonceptives, pegats,
anells vaginals, injeccions i dispositius subcutanis. Els anticonceptius hormonals
contenen hormones que eviten que els ovaris alliberin òvuls. Són molt efectius, però
poden tenir efectes secundaris.

2.- Una parella que tenen problemes per tenir fills i després de les primeres proves es
veu que a la dona no se li detecta cap anomalia i que a la parella se li ha detectat un
seminograma amb oligospermia.

La oligospermia és una condició en la qual el nombre d'espermatozoides en el semen és

baix, la qual cosa pot dificultar la fertilització de l'òvul i reduir les possibilitats de concebre.
No obstant això, hi ha diverses opcions disponibles per a les parelles que desitgen tenir fills
però enfronten aquest problema.

Una opció és la inseminació artificial, en la qual es col·loquen els espermatozoides

directament en l'úter de la dona en el moment de l'ovulació. Això pot augmentar les
possibilitats de concebre en col·locar els espermatozoides prop de l'òvul.

Una altra opció és la fertilització in vitro (FIV), en la qual s'extreuen els òvuls de la dona i
es fertilitzen en un laboratori amb l'esperma de l'home. Els embrions resultants es
col·loquen després en l'úter de la dona.

3.- Una parella de joves de 16 anys que volen mantenir relacions sexuals per primera
vegada.

En aquest cas poden simplement utilitzar preservatius, ja que els evita de quedar
embarassada i de contagiar-se d’alguna ETS.

4.- Una parella de 28 anys que vol tenir fills, però no està segura de quins són els dies
del cicle menstrual més apropiats per aconseguir un embaràs.

En aquest cas informariem a la parella sobre el moment més apropiat per aconseguir
l'embaràs que són els tres dies abans de l’ovulació i el mateix dia, que normalment són del
dia 11 al 14 d’un cicle de 28 dies, i aquest és el millor moment ja que és quan els òvuls són
alliberats i poden ser fertilitzats pels espermatozoides.

5.- Una noia de 19 anys que aquell mateix dia havia tingut relacions sense cap mena
d'anticonceptiu i té por d'haver quedat embarassada.

En aquest cas com es el mateix dia i per tant es recent, hauria de prendre la píldora
anticonceptiva,que és útil durant les 72 hores posteriors a la relació sexual sense protecció i
la cual podría prevenir d'un embaràs.Tot i així ha de tenir en compte que la millor manera de
prevenir un embaràs no desitjat és utilitzar mètodes anticonceptius regulars i efectius.

6.- Una parella de noucasats de 25 anys i, que de moment encara no volen tenir fills.

Per a una parella jove que encara no vol tenir fills, hi ha diversos mètodes anticonceptius
disponibles per prevenir un embaràs no desitjat. Algunes de les opcions més comunes són:

1. Preservatius: Els preservatius són una forma efectiva de prevenció de malalties de

transmissió sexual (MTS) i també són una barrera efectiva per evitar un embaràs.
2. Píndola anticonceptiva: La píndola anticonceptiva és una opció popular per a les
dones. Aquesta opció requereix una dosi diària d'hormones que inhibeixen l'ovulació,
evitant així un embaràs.
 3. DIU: El DIU, o dispositiu intrauterí, és una petita estructura de plàstic o metall que
s'insereix dins l'úter de la dona. Aquest dispositiu impedeix la fecundació i, per tant,
evita l'embaràs.
4. Injecció anticonceptiva: la Injecció anticonceptiva és una injecció hormonal que
s'administra cada 1-3 mesos per prevenir l'embaràs.
5. Esponja anticonceptiva: l'esponja anticonceptiva és una petita esponja amb
espermicida que s'insereix dins de la vagina abans de la relació sexual.

7.- Una noia de 27 anys que encara no vol ser mare però té clar que més endavant si
que ho voldrà ser.

Una opció poden ser els anticonceptius hormonals, com la píndola anticonceptiva, l'anell
vaginal o les injeccions, poden ajudar a prevenir l'embaràs mitjançant la supressió de
l'ovulació i la creació d'un ambient cervical hostil per als espermatozoides. Aquests mètodes
són reversibles i quan una dona decideix tenir fills en el futur, simplement ha de deixar de
prendre'ls.

També podría utilitzar un DIU, un petit dispositiu que es col·loca en l'úter i que pot ser
hormonal o no hormonal. Ajuden a prevenir l'embaràs creant un ambient hostil per als
espermatozoides i poden durar diversos anys. Igual que els anticonceptius hormonals, són
reversibles i poden ser retirats quan una dona decideix tenir fills en el futur.

L’útlima opció són els preservatius són un mètode anticonceptiu de barrera que ajuda a
prevenir l'embaràs i també prevé de malalties de transmissió sexual. Són una bona opció
per a aquelles dones que no volen utilitzar hormones.

8.- Una parella de dones que volen tenir fills en comú.

Una de les dones de la parella pot sotmetre's a la inseminació artificial utilitzant esperma
d'un donant. En aquest cas, s'utilitza una xeringa per a inserir l'esperma en l'úter de la dona
en un moment en què és més probable que es produeixi l'ovulació.

També poden fer una fertilització in vitro amb donant d'esperma, on els òvuls d'una de les
dones s'extreuen quirúrgicament i es fertilitzen en un laboratori amb esperma d'un donant.
Els embrions resultants s'implanten en l'úter de l'altra dona perquè pugui dur a terme
l'embaràs.

9.- Una dona de 27 anys sense parella i sense fills, que manté relacions esporàdiques
fins que tingui parella estable.

El mètode anticonceptiu o de protecció contra MTS més adequat per a una dona de 27 anys
sense parella i sense fills, que manté relacions esporàdiques fins que tingui parella estable,
depèn de les seves necessitats i preferències personals. Algunes opcions comunes
inclouen:

● Preservatiu masculí o femení: és un mètode anticonceptiu de barrera que també

proporciona protecció contra MTS.

● Diafragma: és una barrera que s'insereix a la vagina i cobreix el coll uterí, bloquejant
l'entrada dels espermatozoides.

● DIU: és un dispositiu intrauterí que s'insereix a l'úter per prevenir l'embaràs.

● Píndola anticonceptiva: és un mètode anticonceptiu hormonal que inhibeix l'ovulació.

 ● Anell vaginal: és un dispositiu hormonal que es col·loca a la vagina i allibera
hormones per prevenir l'ovulació.

● Injecció anticonceptiva: és un mètode anticonceptiu hormonal que s'administra a

través d'una injecció.

Pel que fa als tractaments de reproducció assistida, la dona podria considerar la congelació
d'òvuls com una opció per a la preservació de la fertilitat en el cas que vulgui tenir fills en el
futur i no hagi trobat parella. Aquesta opció implica la stimulació dels ovaris per produir
diversos òvuls, que després es congelen per a ús posterior en el moment en què la dona
estigui preparada per a la concepció.

10.- Una parella de 32 anys que no pot tenir fills i les proves han vist el seminograma
és normal, però que la dona no ovula correctament i de manera regular.

Si la causa de la irregularitat en l'ovulació és un desequilibri hormonal, es poden utilitzar

medicaments hormonals per a regularitzar el cicle menstrual i promoure l'ovulació.

Un altra opció és la fecundació in vitro. Aquesta és implica l'extracció d'òvuls de la dona i

la fertilització dels mateixos en el laboratori amb l'esperma de la seva parella o donant. Els
embrions resultants s'implanten en l'úter de la dona amb l'esperança d'aconseguir un
embaràs.

11.- Una parella que vol tenir fills, tots dos saben que són portadors per a la malaltia
de la fibrosi quística i tenen por de que el seu fill la pateixi.

En aquest cas, com és una malaltia hereditària, el que s’acostuma a fer és una fecundació
in vitro i seguidament es descarten els embrions que tenen els gens alterats, amb la
malaltia.

12.- Una parella de 29 que no pot tenir fills i les proves han vist el seminograma
normal, però que la dona té un problema congènit a les trompes de Fal·lopi que
impedeix el pas de l'òvul.

Si l'obstrucció en les trompes de Fal·lopi és causada per teixit cicatricial o una obstrucció
mecànica, es pot realitzar una cirurgia per a reparar les trompes de Fal·lopi i permetre que
els òvuls passin.

Un altra opció torna a ser la fecudació in vitro, ja que els òvuls s'extreuen quirúrgicament
dels ovaris de la dona i es fertilitzen en un laboratori amb l'esperma de la seva parella o
donant. Els embrions resultants s'implanten en l'úter de la dona amb l'esperança
d'aconseguir un embaràs.

Si les trompes de Fal·lopi estan completament obstruïdes o no poden ser reparades

quirúrgicament, es pot considerar la fertilització in vitro amb la donació d'òvuls. En
aquest cas, els òvuls d'una donant es fertilitzen en un laboratori amb l'esperma de la parella
o un donant i es transfereixen a l'úter de la dona receptora.