CONCEPTES

FISIOPATOLOGIA
DEFINICIÓ DE SALUT I MALALTIA
 Salut: Aconseguir el més alt nivell de benestar físic, psíquic, social i amb la
màxima capacitat de treball o funcionament que permetin els factors socials.

 Definim la malaltia com l’alteració de l’estat fisiològic de l’organisme o d’una

sola part, és a dir, la pèrdua de l’homeòstasi o equilibri intern del cos.

 Els conceptes de salut i malaltia són dinàmics i es mouen en un contínuum

entre el grau màxim de salut i la mort com a màxima conseqüència de la
malaltia.
Conceptes relacionats

 Pel que fa a la terminologia, l’ús de la paraula malaltia se substitueix sovint

per patologia, la qual cosa no és del tot exacta. Etimològicament, la paraula
patologia vol dir «estudi de l’afecció», entenent afecció com a malaltia. La
patologia estudia les causes de malaltia i les manifestacions derivades dels
processos patològics que tenen lloc a nivell cel·lular.

 En altres casos es parla de trastorn, quan hi ha alguna alteració que no es

pot qualificar com a malaltia. Aquest terme es fa servir molt sovint per
referir-se a alteracions mentals.
Conceptes relacionats

 D’altra banda, cal definir síndrome: conjunt de signes i símptomes que es

presenten junts i són característics d’una malaltia o d’un quadre patològic
determinat provocat, de vegades, per diverses malalties. Això vol dir que,
tot i que conformen una identitat nosològica, no són pròpiament una malaltia
i, a més, poden ser compartits per diverses.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-ETIOLOGIA-
 L’etiologia s’ocupa d’estudiar la causa o agent causal de la malaltia.

Encara que en alguns tipus de malalties l’agent etiològic és molt clar, el

simple contacte entre agent i subjecte susceptible no causa necessàriament
una malaltia. La majoria de vegades hi ha d’haver unes condicions concretes,
com la quantitat d’agent que entra en contacte amb el subjecte o la seva
pròpia susceptibilitat.
Existeixen persones amb predisposició a patir algunes malalties, però
aquestes apareixen quan han actuat el factors de risc. Per tant, els factors
de risc són condicions que amplien la possibilitat d’emmalaltir i poden tenir
relació amb molts aspectes.

 També existeixen malalties multifactorials, és a dir, causades per un conjunt

de factors que actuen simultàniament o de forma conjunta.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-ETIOLOGIA-

 Quan es desconeix la causa de la malaltia, es diu que és idiopàtica.

 Quan la lesió o malaltia s’ha produït com a conseqüència de l’acte sanitari,

parlem de causes iatrogèniques.

 En alguns casos es parla d’etiopatogènia: es descriu el mecanisme que

desencadena la malaltia i la forma en què la causa actua per fer emmalaltir.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-PATOGÈNIA I FISIOPATOLOGIA-
 Un cop establerta la causa, l’estudi del mecanisme que causa els signes i
símptomes de la malaltia s’anomena patogènia. També es pot emprar el
terme fisiopatologia: explica el funcionament patològic causat per la
malaltia. Segons els tipus de malalties i les especialitats mèdiques, la
tendència és utilitzar més sovint un terme o l’altre.

 Després de descriure l’etiologia, i abans de començar amb la

patogènia, cal remarcar que l’epidemiologia de la malaltia ens dona
molta informació útil: Afecta amb la mateixa freqüència homes i
dones? Es produeix en alguna etapa concreta del desenvolupament? En
quines zones geogràfiques es pot trobar? Quins factors de risc hi
influeixen? Quina és la seva mortalitat?
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SEMIOLOGIA-
 La semiologia és la part de part de la medicina que estudia el conjunt de
manifestacions, tant objectives (signes) com subjectives (símptomes), que
produeix una malaltia.
 Signes: Dades objectives que recull el metge en el moment d’examinar el
pacient.

 Símptomes: Dades subjectives que nota el pacient.

Símptoma Signe
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SEMIOLOGIA-
Sabries dir quins són signes i quins són símptomes?
• Dolor
• Febre
• Pal·lidesa
• Mareig
• Astènia
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SEMIOLOGIA-
 Els signes i símptomes són les manifestacions de la malaltia. Mentre que els
signes són objectius i mesurables, els símptomes són subjectius, ja que els
expressa el pacient.

 Hi ha signes i símptomes inespecífics, en el sentit que es poden manifestar en

malalties amb etiologies i localitzacions molt diferents, com la febre o el
dolor.

 En canvi, n’hi ha que són específics d’uns determinats aparells i sistemes, la

qual cosa permet orientar el metge sobre el tipus de patologia que se li
presenta. Seria el cas de la taquicàrdia, la diarrea o la tos, que ens
assenyalen alteracions cardiovasculars, digestives o respiratòries,
respectivament.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SEMIOLOGIA-
 Parlem de semiologia d’un aparell o sistema quan es fa referència a les
manifestacions pròpies d’aquest aparell amb la seva terminologia específica.
La semiologia permet predir un possible diagnòstic o, com a mínim,
determinar les proves complementàries necessàries per efectuar-lo.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SIGNES I SÍMPTOMES INESPECÍFICS-
 Existeixen molts signes i símptomes inespecífics, entre els quals comentarem
la febre i el dolor per la seva prevalença, i l’anorèxia per aclarir què
significa.

1. FEBRE

La febre és la resposta de defensa de l’organisme davant la presència d’agents

patògens que sovint són infecciosos, però no pas sempre, ja que pot aparèixer
davant d’altres situacions, com tòxics o arran d’una exposició prolongada al sol.
En realitat, és una síndrome que té com a signe més evident la hipertèrmia, un
augment de la temperatura corporal per sobre dels valors normals. Altres
símptomes poden ser la pell pàl·lida i freda (per vasoconstricció), taquicàrdia,
augment de la set, calfreds, etc.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SIGNES I SÍMPTOMES INESPECÍFICS-
Terminologia i conceptes associats a la febre

 Temperatura corporal normal: Entre 35 i 37 ºC

 Hipertèrmia: Augment de la temperatura corporal per sobre dels valors

normals.

 Febrícula (o febreta): Temperatura entre 37’1ºC i 37’9 ºC

 Febre: Temperatura corporal a partir dels 38ºC.

 Hiperpirèxia: Temperatura corporal per sobre dels 41ºC

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SIGNES I SÍMPTOMES INESPECÍFICS-
2. DOLOR

El dolor és una sensació interna subjectiva, percebuda com a desagradable, i que

ens indica alguna disfuncionalitat. La sensació es genera a partir de l’estimulació
de nociceptors (terminacions nervioses especialitzades).

El mesurament de la intensitat del dolor es du a terme mitjançant escales en

què el pacient transforma la seva sensació a un equivalent numèric, per acabar
classificant el dolor com a lleu, moderat o greu (o uns altres termes equivalents).

A més, existeixen altres classificacions i característiques del dolor que serviran

per ajudar a determinar el diagnòstic i tractament de la malaltia: la seva
localització o si és generalitzat, si és agut o crònic, punxant o difús, visceral o
somàtic, etc.
Escala EVA del dolor
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-SIGNES I SÍMPTOMES INESPECÍFICS-
3. ANORÈXIA

L’anorèxia és la manca de gana (inapetència) a causa d’un estat febril, malalties

del sistema digestiu o de qualsevol altra mena. És important distingir aquest
símptoma de l’anorèxia nerviosa, que és un trastorn del comportament
alimentari.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
-DIAGNÒSTIC-
 El diagnòstic és la identificació de la malaltia, síndrome o trastorn fruit del
judici clínic. És necessari per establir el tractament adient i establir un
pronòstic, que és la probabilitat de curació o recuperació després d’un estat
patològic determinat.

Cal tenir present que no sempre és possible identificar específicament

l’agent etiològic. De vegades el diagnòstic es queda en el grup de malalties al
qual associem els signes i símptomes que es presenten, i en altres casos el
tractament va adreçat només a revertir els símptomes, encara que no s’hagi
identificat exactament la causa de la malaltia.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC
Exemple:

MALALTIA:
CIRROSI

Semiologia

Etiologia

Fisiopatologia
 Tot i que estudiarem la malaltia des del punt de vista de l’individu, no hi ha
cap dubte que existeixen condicionants i factors poblacionals que influeixen
en el procés del diagnòstic, ja que conèixer la distribució o estacionalitat
d’una malaltia, o els factors que predisposen a emmalaltir, ajuda a establir
l’arbre de decisions que ha de contemplar el metge per dur a terme la seva
activitat clínica.

Exemple
Si ens trobem en una zona en què la malària és endèmica, davant d’un quadre de
febre, mal de cap, calfreds i vòmits pensarem en aquesta malaltia molt abans
del que ho faríem si fóssim al nostre país.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PATOLÒGIC

 Tractament: Un cop el metge arriba a un diagnòstic (tot i que no sempre

és així), proposarà un tractament.

Símptoma Tractament
Diagnòstic
TERAPÈUTICA

 La terapèutica és la branca de la ciència que s’ocupa de tractar les malalties

per curar-les o per alleujar-ne els símptomes. La teràpia o tractament és el
mètode emprat.

 En alguns casos el tractament serà curatiu, però en molts altres no interferirà

en la història natural de la malaltia, sinó que ajudarà a alleujar-ne els
símptomes (tractament simptomàtic). Un tipus de tractament simptomàtic és
el tractament pal·liatiu, mitjançant el qual en una malaltia terminal es vol
donar la millor qualitat de vida possible al malalt.

 No tots els tractaments són farmacològics; també hi ha tractaments

quirúrgics, etc.

 Sempre es prioritza l’aplicació del mètode menys invasiu.

TERAPÈUTICA

Exemple

Davant d’una grip s’aplica un tractament simptomàtic que ajudi a fer minvar la
febre amb un antitèrmic. Se subministra un analgèsic per alleujar el dolor
(juntament amb el malestar general), un mucolític per fluïdificar la mucositat,
un tussigen per ajudar a expulsar-la, etc. Tanmateix, aquests fàrmacs no
interfereixen en la curació ni la durada de la malaltia, només fan que ens trobem
millor i, en algun cas, que la simptomatologia no empitjori i la grip evolucioni ,
per exemple, cap a una bronquitis, en cas que hi hagi altres factors de risc com
el tabac.
TERAPÈUTICA
 La farmacologia és la ciència que estudia els fàrmacs.

 Els efectes que causen els fàrmacs poden ser l’efecte principal (el desitjat)
o efectes no desitjats després de l’administració de la dosi terapèutica, com
els efectes col·laterals respecte la funció de l’efecte principal, o els
secundaris (sense relació directa amb l’efecte principal), com ara efectes
tòxics.

La consecució de l’efecte desitjat depèn, entre altres factors, de la dosi

administrada, que ha de ser la dosi terapèutica.

La posologia (distribució de la dosi en el temps) permet regular la

intensitat i la durada de l’efecte terapèutic.
EPIDEMIOLOGIA
 L’epidemiologia és la ciència que estudia la salut i la malaltia en la població.

Per fer-ho té en compte el següent:

1. Distribució geogràfica i temporal de la malaltia

Epidèmia: augment significatiu del nombre de casos que s’estén en una zona
geogràfica àmplia.

Endèmia: nombre estable de casos en una zona concreta al llarg del temps.

Pandèmia: epidèmia que s’estén a nivell global.

Brot epidèmic: augment molt elevat de casos en una zona i en un període
molt curt de temps.
EPIDEMIOLOGIA
2. Determinants de salut en una població

Biològics: edat, sexe i predisposició genètica.

Sistema sanitari: equitat i cobertura universal.

Estil de vida: hàbits saludables.

Medi ambient: contaminació ambiental i de l’aigua.

Els factors que més influeixen en l’epidemiologia dels països desenvolupats

són els que pertanyen a l’estil de vida. Cal recordar també que, mentre que
alguns factors són modificables, d’altres no ho són, com l’edat o la genètica.

3. Aparició de noves malalties

EPIDEMIOLOGIA
4. Factors protectors i factors de risc

Els factors de risc són condicions

concretes que augmenten la
possibilitat d’emmalaltir, mentre que
els factors protectors endarrereixen la
malaltia, compensen els factors de
risc o disminueixen les conseqüències
de la malaltia o les seves seqüeles.
EPIDEMIOLOGIA

5. Indicadors de salut
Incidència: aparició de nous casos en un període de temps determinat
(habitualment un any).
Prevalença: nombre de casos en una població en un moment o període
determinat.
Morbiditat: proporció de malalts en un lloc i un temps determinats (en un
any per cada deu mil persones).
Mortalitat: la mortalitat general és el nombre de morts esdevingudes en un
any per cada mil habitants en una zona determinada. Altres dades
relacionades són la mortalitat infantil (morts en el primer any de vida per
cada mil nascuts vius) i l’índex de Swaroop (morts més grans de cinquanta
anys respecte del total de morts).
EPIDEMIOLOGIA
5. Indicadors de salut
Letalitat: nombre de morts causades per una malaltia respecte del nombre
de malalts.
Esperança de vida: nombre d’anys que es preveu que visqui una persona en
el moment del seu naixement. Actualment s’hi afegeix una altra dada, que
són els anys viscuts amb qualitat.

6. Eficàcia de les intervencions sanitàries

EPIDEMIOLOGIA

L’epidemiologia, a més de ser una eina bàsica per a la salut pública, és molt
important per a la pràctica clínica. En el procés diagnòstic i en el pronòstic, el
metge té present, fins i tot de forma inconscient, certes probabilitats que poden
ajudar a determinar les proves exploratòries complementàries que ha de dur a
terme, els consells que ha de reforçar, si existeixen factors que puguin incidir en
el curs de la malaltia, etc.
FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

 La manera com evoluciona una malaltia rep el nom d’història natural de la

malaltia, és a dir, el curs que seguirà la malaltia si no hi ha intervenció
terapèutica en el seu procés. Aquest concepte està molt lligat als diversos
tipus de prevenció que es poden dur a terme. En l’evolució de la malaltia hi
podem distingir tres fases o períodes:

1. Fase prepatogènica

2. Fase patogènica

3. Fase postpatogènica
FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

1. Fase prepatogènica

Existeixen condicions que poden portar a la malaltia, però aquesta encara no

s’ha produït.

 En aquesta fase incideix la prevenció primària de la malaltia, com el cas

de la vacunació.
FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

2. Fase patogènica

Hi distingim un període subclínic, en què l’afectació no es manifesta (és

asimptomàtica) i un període clínic (amb manifestacions clíniques), que es
pot dividir en fase de pròdroms (aparició de primers signes i símptomes
inespecífics) i període clínic específic.
Període subclínic (asimptomàtic)

Període clínic (simptomàtic) Pròdoms

Període clínic específic

FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

2. Fase patogènica

 La intenció de la prevenció secundària, que és la que s’aplica en aquest

estadi, és aconseguir un diagnòstic precoç, preferiblement en període
subclínic, per tal d’evitar que l’afectació segueixi el seu curs i que
s’agreugi. Així, per exemple, un tipus habitual de prevenció secundària és
l’screening (el cribratge) per detectar el càncer en el seu estadi inicial.
 FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA
2. Fase patogènica

 El període subclínic en malalties infeccioses coincideix amb el període

d’incubació (temps que passa entre el contacte amb el patogen i la
manifestació de signes i símptomes). I el període d’incubació pot coincidir o
no amb el període de latència (període en què el malalt encara no és
contagiós, previ al període de transmissibilitat).

 Els temps varien segons l’agent infecciós.

Exemple:

- Període d’incubació del refredat: 24 hores

- Període d’incubació de la gonorrea: 3 a 5 dies

FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

3. Fase postpatogènica

Fase de resolució, que pot ser la curació o guariment, la resolució amb

seqüeles, la cronicitat o la mort.

 En aquest punt incideix la prevenció terciària per tal de disminuir al

màxim les seqüeles i afavorir la ràpida recuperació.

 Conceptes:
Període de convalescència: Temps que el pacient triga en restablir-se
de una malaltia tornant a l'estat anterior de salut.
Recaiguda: Pacient que torna a empitjorar durant el període de
convalescència.
Recidiva: Pacient que després de la curació de la malaltia la torna a
patir.
FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

INCIDÈNCIES EN L’EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

 La història natural de la malaltia pot ser modificada per les actuacions

clíniques que es duguin a terme en benefici del malalt. Però, en algunes
ocasions, pot haver-hi incidències que afectin aquest curs:
 Coincidència de diverses malalties: quan un malalt està afectat per una
patologia i s’hi superposa una altra malaltia, el curs i la resolució de la
primera es poden complicar (procés pluripatològic).
 Tractament ineficaç: pot ser perquè el diagnòstic sigui erroni i s’hagi de
realitzar novament, o bé que el patogen sigui resistent al tractament,
com en el cas de les resistències als antibiòtics.
 Efectes secundaris dels fàrmacs: sobretot en casos en què hi hagi
patologia prèvia que augmenti la gravetat d’aquests efectes.
FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

Digues a quin nivell de prevenció pertany cadascuna de les

actuacions:

a. Promoció de consum de fruites i verdures.

b. Mamografies en dones >de 50 anys.
c. Educació sanitària per promoure l’autocura dels peus en diabètics.
d. Colonoscòpia en persones amb antecedents familiars de càncer de
còlon o recte.
e. Vacunacions.
f. Cures d’infermeria en pacients en coma per prevenir úlceres per
pressió.
g. Electrocardiograma en persones de 75 per valorar fibril·lació
auricular.
h. Densitometria òssia als 60 anys per valorar densitat òssia.
i. Citologia cervicovaginal cada 3 anys.
j. Rehabilitació de la marxa en un pacient que ha patit un ictus fa 4
mesos.