Professional Documents
Culture Documents
PAC 3
Converteix-te en investigador o
investigadora fent el teu informe de
recerca!
Competències i resultats d’aprenentatge
13. Cada vegada més es parla de la síndrome del docent cremat (Burnout). De fet s’ha identificat
al docent com a una població d’especial risc (Bernotaite i Malinauskiene, 2017). Diversos són els
factors que han estat identificats com a factors de risc d’un major burnout. No obstant, cada entorn
de treball pot generar, evidentment, una casuística concreta o uns factors que són específics,
propis d’un centre de treball i no d’un altre. En aquest sentit, la direcció d’un centre educatiu es
comença a preocupar per la presència de certs signes de malestar entre alguns dels seus
docents, el que podria ser compatible amb les símptomes de burnout. S’ha demanat a un equip de
psicòlegs i psicòlogues d’un centre sanitari que abordin aquesta tasca d’avaluació en aquesta
escola. Cal que l’avaluació proporcioni informació concreta sobre el grau de burnout i sobre les
variables que podrien estar relacionades, és a dir, variables sobre les que caldria actuar
posteriorment amb la intenció de poder fer prevenció.
Activitat 1: Títol, resum i paraules clau. Extensió màxima del resum: 150 paraules, en català)
El present article té com a objectiu fonamental mostrar la incidència del grau de Burnout en una
mostra concreta de docents, mitjançant l'anàlisi de les diferents dimensions del MBI amb les
diverses variables personals i de marc organitzatiu i laboral. La recerca s'emmarca en un mètode
d'investigació quantitatiu/empiricoanalític de disseny ex-post-facto transversal i mitjançant la
metodologia d'enquestes, el qüestionari. S'elabora una matriu específica en el programa IBM
SPSS Statistics en la seva versió 26.0 del qual s'extreu les estadístiques descriptives de mitjana i
desviació típica de les variables que conformen les tres dimensions. Els resultats indiquen un grau
moderat en les dimensions d'esgotament emocional (19,53) i despersonalització (7,32) i un grau
baix de realització personal (24,29), confirmant l'existència de la síndrome entre la mostra
analitzada. El grau baix de realització personal incrementa el risc del desenvolupament complet de
la síndrome de Burnout.
INTRODUCCIÓ
L'estrès s'ha convertit en un de les síndromes més habituals de la nostra societat, segons La
Organització Mundial de la Salut (2010), l'estrès es defineix com el "conjunt de reaccions
fisiològiques que preparen el nostre organisme per l'acció". Així doncs, podem dir que el concepte
d'estrès no té per què comportar quelcom negatiu, de fet alguns autors clàssics com Seyle (1978)
afirma que l'estrès és necessari per executar certes activitats i per l'efectivitat laboral, referenciant-
se a aquest fet amb el concepte de l'estrès positiu (eustres). És per aquest motiu que l'autor ens
convida a diferenciar els termes d'estrès laboral amb la síndrome de Burnout. Altres autors
clàssics com Lazarus y Folkman (1984) i Cox (1978) consideren que l'estrès laboral és un procés
d'interacció entre la persona i el seu entorn, aquest fet dona lloc quan la demanda del context
supera les estratègies o recursos que té l'individu per donar-li resposta i resoldre-les, a
conseqüència s'experimenten sentiments d'impotència i fracàs, i quan aquests sentiments
perduren en el temps provocant un canvi significatiu en el benestar de la persona, parlem de la
síndrome anomenada de Burnout.
Segons Maslach (1993), el Burnout és una síndrome que comporta una resposta prolongada
d'estressors interpersonals en l'àmbit laboral. Les tres dimensions que ens presenta Maslach
(2009) i les quals afecten de forma directa en aquest estat són: l'esgotament emocional, el
sentiment de cinisme o despersonalització, i la ineficàcia o falta d'assoliments referents a la
realització personal. La dimensió d'esgotament emocional es relaciona amb aquelles variables de
sentiments de sobre exigència i falta de recursos personals tant físics com emocionals, reduint-se
a la coneguda sobrecàrrega de treball i el conflicte personal. La dimensió de la despersonalització
es refereix a les variables relacionades amb actituds insensibles o excessivament apàtiques per
part dels professionals, són variables que normalment es manifesten a causa de la primera
dimensió de l'esgotament emocional. Finalment, la dimensió de realització personal s'associa amb
Garcia, M i Gil, M (2016) afirmen que els docents de les etapes de primària i secundària són de les
professions més perjudicades per aquest estrès, aportant una dada rellevant i és que el 64,2%
d'aquests professionals reconeixen viure en un estat d'estrès constant. Bernotaite i Malinauskiene
(2017) contemplen la docència com a una professió d'especial risc on desenvolupar síndrome de
Burnout.
MÈTODE
Disseny i Metodologia
Procediment
El procediment de treball de camp s'inicia amb el primer contacte amb la mostra el 15/11, a través
de correu electrònic on la portaveu del grup d’investigació contacte amb els portaveus dels grups
12 i 14 fent arribar en el mateix comunicat l’enllaç de la mesura i el document de consentiment
informat on consta la naturalesa de l’estudi, la garantia d’anonimat, els passos a seguir i la data
límit per enregistrar les respostes. La redacció del consentiment informat s’ha realitzat seguint els
Participants
El criteri utilitzat per la selecció de mostreig ha estat condicionat per les indicacions de
l’assignatura amb l’assignació dels grups. Tanmateix, la població inicial contemplada en l’estudi
seguia, el criteri de ser docents del centre educatiu d’on sorgeix la demanda d’avaluació. És per
aquest motiu que parlem una mostra del tipus no probabilística intencional, com Rodríguez (2018)
esmenta la selecció de la mostra no s’ha fet partint de la equiprobabilitat sinó seleccionant aquells
informants que considerem rellevants per l’objecte d’investigació. Finalment s’han enregistrat un
total de 9 respostes. Pel que es refereix al gènere, el 100% de la mostra s’identifica amb el gènere
femení i la mitjana d’edat és d’entre 36 i 46 anys tot i que la moda és d’entre 25 i 36 anys.
S’escull el qüestionari com a instrument de recollida d’informació, ja que, com bé indica Páramo
(2017) ens permet recollir ràpidament una gran quantitat d‘informació sobre una àrea d’interès, en
el nostre cas, el nivell de Burnout. El qüestionari es conforma per una totalitat de 29 preguntes, de
les quals les 7 primeres fan referència a variables de tipus sociodemogràfic i personals, són
preguntes nominals i de tipus resposta múltiple, dicotòmiques i politòmiques. Aquestes preguntes
són creades ad-hoc. Les preguntes que les segueixen són basades en un instrument previst, el
Maslach Burnout Inventory (MBI), són preguntes de tipus escala Likert, 9 ítems fan referència a la
dimensió d’esgotament emocional, 8 ítems a la dimensió de realització personal i 5 a la dimensió
de despersonalització, amb un total de 22 preguntes referents a variables de l’estudi de Burnout.
El format d’aplicació de l’instrument, com s’argumenta anteriorment en l’apartat de procediment ha
estat en format digital i el participant que més temps ha invertit en la realització del qüestionari ha
estat aproximadament 30 minuts.
RESULTATS
Variables personals
Pel que es refereix al gènere, el 100% de la mostra s’identifica amb el gènere femení. Respecte a
la variable d’estat civil, el 55,5% són solters/es i no tenen cap relació afectiva mentre la resta viu
amb parella o estan casats/es. El 88,9% no són pares/mares de família i la mitjana d’edat és
d’entre 36 i 46 anys tot i que la moda és d’entre 25 i 36 anys, la desviació típica és molt elevada,
així doncs parlem d’una mostra amb edats molt heterogènies. El 77,8% treballen en el món
educatiu des de fa 5 - 10 anys, mentre que només el 11,1% en fa més. Quant a personalitat un
66,7% es consideren emocionals i un 33,3% racionals, havent rebut formació d’educació
emocional un 55,6% de la mostra.
Taula 1- Estadístics descriptius de les variables que pertanyen a la dimensió d’esgotament emocional
Respecte a la dimensió de realització personal del Síndrome de Burnout la mostra indica que té
pensaments diverses vegades al mes i a la setmana en què se senten realitzades positivament en
quant a la seva capacitat de gestionar emocionalment els problemes de la feina (X=3,11
SD=1,45), al tenir contacte amb els alumnes (X=3,44 SD=1,30), sentir-se productiu en l’entorn de
feina (X=3,44) i respecte a la capacitat de crear una atmosfera relaxada (X=3,33 SD=0,86). Una
vegada o algunes vegades mensualment se senten que empatitzen amb els alumnes, que són
resolutius a l’aula i que influencien positivament en la vida de l’alumnat (X=2,88).
Taula 2- Estadístics descriptius de les variables que pertanyen a la dimensió de realització personal
Taula 4- Estimació general del grau de Burnout segons mitjana de cada dimensió
L'objectiu principal del nostre treball era mostrar la incidència de la síndrome de Burnout en una mostra
concreta de docents, en aquest cas la mostra han sigut els nostres companys d'aula. Aquest objectiu s'assoleix
amb el buidatge de l'obtenció de dades a través de l'aplicació del test Maslach Burnout Inventory (1981). Els
resultats globals ens indiquen un grau moderat d'esgotament emocional i despersonalització i un grau baix de
realització personal de la mostra. Tal com ens indica Maslach, C. (2009) l'esgotament emocional i la
despersonalització ens indiquen major desgast a major puntuació, en canvi, la dimensió de realització
personal funciona en sentit invers, indicant-nos major desgast les puntuacions baixes. Es considera com
prevalença de la síndrome de Burnout quan es presenten nivells alts en almenys una de les tres dimensions
analitzades. En el nostre cas, es confirma la síndrome de Burnout relacionada amb la dimensió de realització
personal amb una puntuació de 24,29 relacionada amb un grau baix de realització (≤ 33).
Pel que fa al grau moderat de síndrome en l'esgotament emocional, s'observa una relació directa
de les variables referents a la sobrecàrrega de treball i l'ambient laboral i els recursos disponibles,
essent aquests ítems (1,2,3 i 5) els que fan augmentar el risc de la síndrome, en canvi, la variable
relacionada amb la relació amb l'alumnat (ítem 4) és la que ha resultat donar una puntuació més
baixa i ser el motiu menys perjudicial pel que fa a l'esgotament emocional. Les variables que
provoquen un major grau de despersonalització en la mostra són aquelles relacionades amb la
personalitat (ítem 19) i la relació amb l'alumnat (ítem 22). En canvi, l'empatia amb els alumnes
(ítem 21) és la variable que genera menys despersonalització entre els docents, indicant una alta
importància del que els hi pugui succeir als seus alumnes. La dimensió que ens confirma
l'existència de la síndrome, la realització personal, es caracteritza per puntuacions baixes referents
a les variables de relació amb l'alumnat (ítem 10 i 11) les quals indiquen que els hi costa entendre
el que pensen els seus alumnes i resoldre els problemes que els hi presenten, i les variables
(ítems 12 i 13) que comporten el no sentir-se amb vitalitat i pensar que la seva feina no influencia
positivament en la vida dels altres.
Contrastant algunes de les variables que Capilla, P (2000) ens afirma que contribueixen en
l'aparicó de la síndrome de Burnout, la nostra investigació coincideix en les causants com: La
Respecte a limitacions de la investigació ens trobem amb una mostra que és bastant heterogènia
quant a edats, la qual cosa pot fer variar notablement la mitjana dels resultats i, per altra banda, no
s'ha pogut contrastar el variable gènere donat que el 100% de la mostra s'identificava amb el
mateix. És per aquest motiu, que en les línies de recerca futures, podria ser interessant poder
aprofundir més amb totes les variables personals de la mostra i la correlació entre l'antiguitat en la
institució, el temps d'exercici professional... i com aquestes variables es correlacionés i poden
incrementar els nivells de les diferents dimensions del Burnout.
En conclusió, els resultats igual que en l'estudi de Durán, M.A., Extremera, N. y Rey, L. (2001), no
són alarmants, però la idea que els treballadors que presenten un alt nivell de cansanci emocional
o una baixa realització personal, com en el nostre cas, tindran menys recursos i estratègies
personals, organitzacionals i socials per resoldre les dificultats que es plantegen en la docència,
és quelcom compartit, fent que sigui més difícil evitar el desenvolupament complet del síndrome
de Burnout.
Bernotaite, L., & Malinauskiene, V. (2017). Workplace bullying and mental health among
teachers in relation to psychosocial job characteristics and burnout. International Journal of
Occupational Medicine and Environmental Health, 30(4), 629–640.
https://psycnet.apa.org/record/2017-28751-001
Folkman, S., & Sales, B. D. (2000). Privacy and confidentiality. En Ethics in Research With
Human Participants (pp. 49–57). American Psychological Association.
Maslach, C., Jackson, S.E. y Leiter, M.P. (1996). Maslach burnout inventory manual. Palo
Alto, California, Estados Unidos: Consulting Psychologists Press.
Maslach, C. & Jackson, S. (1981). Maslach Burnout Inventory Manual (10ta. ed.). Palo Alto,
CA: Consulting Psychologists Press.
Autorevisió de la PAC
Abans d’enviar la resolució de la PAC, et recomanem revisar cadascun dels punts esmentats a
continuació, per tal d’assegurar que compleixes amb tots els criteris d’avaluació i els requisits
mínims de presentació i valorar el teu treball. Tingues present que satisfer aquests punts no
implica necessàriament superar l’activitat.
Aspectes Generals
● He fet un estudi acurat de tots els capítols dels apunts, especialment del cinquè
● He consultat diversos exemples d’articles publicats en revistes acadèmiques, com Psicothema, per
familiaritzar-me amb la forma i contingut d’un informe de resultats (mateixa estructura que un article).
● Els articles són recents i he inclòs articles en llengua anglesa.
● Lliuro un informe complet que inclou els següents apartats: Títol i Resum, Introducció, Mètode, Resultats,
Discussió, i Referències bibliogràfiques. Les seccions no estan numerades
● L’únic apartat de l’informe que conté subseccions és el Mètode
● Tot l’informe (excepte resum, referències i títols i continguts de les taules i gràfiques) no excedeix, sense
excepcions, les 2,500 paraules
● No conté còpia de contingut resolt a les PACs 1 o 2. Tot el que es reporta ha estat resolt de manera individual.
El resultat és un document íntegrament original
● En el moment de la realització de la Pràctica, cal incorporar amb control de canvis TOTES les observacions
del docent fetes a la PAC3, abordant-les una a una
● El meu informe conté un títol breu, concís, centrat en el demanda i les condicions particulars treballades
● El resum està com a mínim en català (anglès opcional) i no supera les 150 paraules
● El resum inclou informació sobre la introducció teòrica, objectius de la recerca, mètode, resultats (amb algunes
xifres clau) i discussió (+conclusió).
Introducció
● Inicialment, aborda el tema des d’una perspectiva teòrica que dóna base al que es desenvoluparà en la resta
de l’informe
● Inclou no menys de 5 referències bibliogràfiques de qualitat (vegi’s més endavant en aquest checklist
Referències bibliogràfiques) el més recents possible, que donin base al que s’argumenta, evitant referències
només basades en webs-articles diaris-institucions
● Presenta els objectius (generals i específics) de la recerca al final de la secció, ocupant una part petita
d’aquest text. Apareixen integrats en el text de la secció. No estan enumerats o citats. Han de ser abordables,
viables i coherents.
● No s’empren cites literals (text literal, còpia directa d’altres fonts...)
Mètode
● És l’únic apartat de l’informe que conté subapartats, incloent Disseny, Procediment, Participants, Instruments/
Tècniques de recollida de dades i Estratègia d’anàlisi
● El disseny és molt breu (una o dues frases) i proporciona un nom concret, un tipus de disseny que ens parla
del tipus d’estudi en el que ens trobem
● L’apartat ‘procediment’ explica quin ha sigut el procés seguit en el treball de camp (contacte amb els
participants, aplicació presencial o virtual, dies que se’ls ha donat per respondre, consideracions ètiques, etc.)
● L’apartat ‘participants’ detalla la població contemplada en l’estudi (a qui anava dirigit l’estudi en el seu original),
i parla de la mostra aconseguida (les persones que finalment han respost)
● L’apartat ‘participants’ especifica la tècnica de mostreig emprada en el treball de camp
● L’apartat ‘participants’ descriu la mostra que ha participat en l’estudi en base a gènere i edat
Resultats
● Els resultats no inclouen impressions, percepcions pròpies ni inferències a possibles explicacions dels
resultats. Són objectius i descriuen el que s’ha trobat en les anàlisis
● Les taules (entre 1 i 4) tenen un format estandarditzat, comparable a les que es troben a publicacions com
Psicothema i tenen una estructura simple, tot resumint informació rellevant que no redunda amb el text. No es
reporta en elles una o dues variables només, són diverses les que apareixen recollides. Les figures 9-13 dels
apunts (capítol 5) són un exemple recomanat
● Les taules han de contenir explícitament el nom de les variables que hi apareixen. Han de ser autoexplicatives,
el que implica que no es poden exposar les variables com a ‘ítem 1’, ‘ítem 2’, etc.
● A les taules les variables es disposen generalment en files. Els estadístics que les descriuen (mitjanes, DE, %,
etc.) es disposen a les columnes
● Els gràfics (entre 0 i 2) han de ser en blanc i negre (grisos) i han de reportar relacions complexes entre
diverses variables. No es tracta de gràfics dirigits només a reportar freqüències o proporcions de casos d’una
variable (els gràfics de sectors, per exemple, no tenen aquí cabuda)
● Taules i gràfics disposen de numeració i un títol específic (que permet conèixer amb exactitud el seu contingut)
i apareixen referenciades en el text per saber quan han de ser consultades
● Si es reporten resultats d’escales tipus Likert, els resultats no se solen reportar en termes de percentatges per
a cada opció de resposta (‘el 10% afirma que -bastant-, el 33% aforma que -molt-...’). Cal cercar a la
bibliografia opcions alternatives. Si es considera imprescindible reportar les dades d’aquesta manera, caldrà
justificar-ho al mètode. La manera com s’aborda analíticament les respostes obtingudes (tipus Likert o altres)
ha de ser explicat a la subsecció d’estratègia d’anàlisi (secció mètode)
● Els resultats matemàtics reportats se sintetitzen (mitjanes, desviacions típiques, proporcions…) de manera
agregada, és a dir, no es reporta informació d’individus (participant 1, participant 2…), ni en el text, ni a les
taules o gràfics. Generalment, una mitjana i la seva desviació típica és suficient per descriure una variable
quantitativa. Si s’afegeixen medianes, modes o altres estadístics, caldrà justificar-ho.
● Els estadístics reportats tenen un màxim de 2 decimals
● Finalitzada la lectura de la secció s’ha de poder percebre fàcilment el sentit en què s'està resolent els objectius
d’estudi
Discussió
● Sense tenir subapartats, aquí es plantegen els següents temes: es recorda l‘objectiu general de l’estudi; es
comenta si l’objectiu s’ha assolit (o no) i com (aportant breument resultats que evidencien el seu assoliment o
no); es contrasten els resultats de l’estudi amb el marc teòric de referència (dient si els resultats propis
s’assemblen o contradiuen els resultats d’altres estudis); es presenten les limitacions, les línies de recerca
futura i es tanca amb una breu conclusió. El conjunt de limitacions, línies futures i conclusions ocupa no més
d’un terç de la secció.
● Inclou no menys de 5 referències bibliogràfiques de qualitat (vegi’s més endavant en aquesta taula referències
bibliogràfiques) que són diferents a les ja presentades amb anterioritat a l’informe i que permeten connectar
les troballes concretes de l’estudi amb antecedents també el més concrets possibles
● No hi ha opinions personals, només contrast des d’una perspectiva el més objectiva possible
● Les limitacions de l’estudi van més enllà d’assenyalar que la mostra és petita o que està basada en el judici de
col·legues d’aula (mostra irreal). Cal aportar criteris que donin especificitat al vostre estudi
● El text de la secció està lligat, no consisteix exclusivament en anar resolent un objectiu rere altre en paràgrafs
aïllats
● L’extensió de la secció és superior a la de la introducció
Referències bibliogràfiques
● S’ha consultat material científic específic d’acord amb la demanda/objectius d’estudi. Calen publicacions de
qualitat: preferentment estudis de tipus empíric, internacionals, el més actuals possibles, en anglès, obtinguts
de bases de dades bibliogràfiques com Eric, Scopus, Psycinfo, Pubmed… que donin base al que és
argumentat i reduint al mínim les referències basades en webs, mitjans de comunicació generals, els apunts o
institucions
● Per a cada tema de treball, el docent aportarà un exemple de consulta bibliogràfica a una de les bases de
dades recomanades anteriorment. És només un punt de partida per veure què s’espera respecte a l’abordatge
bibliogràfic i en cap cas es poden fer servir com a part de les referències utilitzades en la Pràctica
● L’apartat de referències bibliogràfiques només inclou les referències citades en el text (tota cita té una
referència, total referència ha estat citada)
● S’empra a tot el text normativa APA 7ena edició. Les cites dels apunts poden ser emprats com a exemple de
format
● El llistat de referències bibliogràfiques no conté guions, enumeracions, etc. S’utilitza sagnat francès. No inclou
artefactes diversos com “recuperat de” o altres fragments de text fruit d’una còpia d’internet o altres
● Les referències bibliogràfiques no entren en el recompte de paraules límit
Annexes
● Els annexes no contenen informació imprescindible per la comprensió de l’informe, només presenten
informació complementària o purament procedimental
Comentaris