Professional Documents
Culture Documents
PSICOPEDAGOGIA
FITXA TÈCNICA
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
Presentació 3
Activitat Proposada 3
• 1a part. Entrevista, enregistrament i compartició al fòrum de l’aula. 3
• 2a part. Pla d’Actuació i Protocols de Comunicació. 4
Descripció dels productes a elaborar 4
1. Entrevista a un o una professional de la psicopedagogia en actiu. 4
2. Pla d’Actuació i protocols de comunicació anual de l’orientador educatiu/equip
d’orientació d’un centre o d’un EAP, en funció del context escollit. 4
Primera part: l’entrevista 5
Consells i orientacions per a l'elaboració de l'entrevista 5
Segona part: el Pla d’Actuació i Protocols de Comunicació 7
Contingut de la presentació de diapositives a elaborar 7
Consells i orientacions per a l'elaboració de la presentació 7
Avaluació 8
Criteris d’avaluació i feedback 8
Criteris de qualificació 9
Temporalització 9
Aportacions a la PAC 2PR (Pràctica) 9
ANNEX 10
CAS A. Context d’intervenció: especialista d’orientació educativa que atén un institut
de titularitat pública. 10
CAS B. Context d’intervenció d’orientació en l'àmbit sociocomunitari: equip
multidisciplinar dels serveis socials d'un ajuntament. 13
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
Presentació
La següent prova d'avaluació contínua (PAC3) és una proposta de treball en grup que té
2 objectius:
Activitat Proposada
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
• 2a part. Pla d’Actuació i Protocols de Comunicació.
Us presenten dos supòsits pràctics o casos, dels quals n’heu de triar un, que
s’utilitzarà per a totes les PACs.
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
Primera part: l’entrevista
En primer lloc caldrà que penseu en el/la professional de psicopedagogia que voleu
entrevistar i en quin context se situa: pot ser una persona que exerceix com a
psicopedagog/a en un ajuntament, EAP, presó, institut, etc.
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
4. Entrevista.
5. Compartir l'entrevista:
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
Segona part: el Pla d’Actuació i Protocols de Comunicació
En aquesta segona part se us demana que elaboreu un Pla d’Actuació i uns Protocols
de Comunicació per un dels dos casos que heu escollit (A o B). Aquests documents
es presentaran en format de presentació de diapositives, on es recollirà tota la
tasca feta en aquesta segona part de la PAC 3.
Els protocols de comunicació són els documents que es fan servir per establir una
comunicació pautada i sistemàtica entre els professionals, famílies i agents externs.
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
3. Alineeu els elements gràfics, buscant l'harmonia estètica i facilitat de percepció.
4. Utilitzeu imatges, gràfics, taules, connectors que captin l'atenció i aportin
motivació, comprensió i integració. No dubteu a relacionar propostes.
5. La informació ha de ser sintètica, clara i motivadora.
6. S'aconsella no usar animacions en les transicions.
7. Treballeu inicialment amb Presentacions de Google de manera col·laborativa
prioritzant el contingut. Posteriorment doneu forma a la presentació amb el
programari que millor domineu per lliurar la presentació.
Avaluació
● Adequació del Pla i del Protocol de Comunicació al cas que s’hagi escollit.
● Justificació i fonamentació de les mesures i accions proposades en normativa i
referents d'autoritat segons les necessitats, temporalització i demandes del cas.
● Treball implícit d’aprofundiment en els continguts dels materials i fonts
complementàries.
● Valor de la investigació, selecció i exposició dels processos.
● Rellevància i adequació de les fonts utilitzades i del/de la professional triat per a
l'entrevista en relació amb el cas.
● Descripció eficaç i sintètica del Pla i l'entrevista.
● Treball i comunicació de l'equip: organització, responsabilitat, interdependència,
corresponsabilitat, habilitats i cohesió.
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
● Inclusió dels apartats definits i ajust al format i temps de lliurament definits, tant en
la presentació com en l'entrevista.
● Redacció acurada, bona prosòdia i entonació, intel·ligibilitat, correcció gramatical i
ortogràfica.
Criteris de qualificació
Temporalització
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
2. En una pàgina de la web s’inserirà la presentació del Pla d’Actuació i Protocols de
Comunicació. (https://support.google.com/sites/answer/90569?hl=es).
S'habilitarà perquè pugui ser visionada i es realitzarà una breu redacció
comentant el contingut.
ANNEX
CAS A. Context d’intervenció: especialista d’orientació educativa que atén un
institut de titularitat pública.
En trobem en el context d’una població d’uns 15.000 habitats, situada en un àmbit proper
al món rural, però a 4 km d’una ciutat de 62.000 habitants i a 40 i 50 km de ciutats més
grans. És una localitat ben comunicada per autopista i tren, tot i que per a una major
freqüència de trens cal anar a la ciutat veïna. Es tracta d’un poble que, en general, té
una població d’un bon nivell sociocultural, i que sovint ha estat destí de 2a residència de
famílies adinerades. Aquesta influència ha fet que l’urbanisme sigui de qualitat, havent
importants edificis de valor arquitectònic. Malgrat això, ens els últims temps ha arribat
població provinent de les rodalies de les grans ciutats properes, i això ha provocat alguns
incidents entre el veïnatge. Destaca per ser una població amb un nombre important
d’entitats socials i culturals, i això fa que sigui un centre cultural de la zona i hi acudeixi
gent de les poblacions properes per a participar d’activitats.
Al poble hi ha 6 escoles bressol, 5 escoles d’infantil i primària i 3 instituts de Secundària.
El centre on ens situem, l’institut Montproper, té Batxillerat, però no té altres estudis
postobligatoris. Dels altres dos instituts, un d’ells té Batxillerat, però no cicles formatius,
i l’altre té cicles formatius, però no batxillerat. L’alumnat que arriba a 1r d’ESO prové
dels centres d’infantil i primària del municipi, i normalment té cabuda tot aquell s’hi
preinscriu, donat que des de fa uns anys la major part de les preinscripcions se les endú
el nou centre, el que no té batxillerat, però sí cicles formatius. Com a conseqüència, part
de l’alumnat que va a parar a aquest institut tenen famílies amb cert descontent, per
l’assignació que els ha tocat als seus fills.
L’institut Montproper és un centre que té una plantilla en constant canvi, i això fa que
no s’acabi d’instaurar un projecte de centre consolidat. A més, la direcció del centre es
mostra força autoritària amb el professorat, i acostuma a imposar maneres de fer força
tradicionals, recolzades per un petit grup de professors/es que porta molts anys al centre
i que ocupen alguns càrrecs. És per això que tot professorat que arriba amb ganes
d’innovar, i amb visions inclusives, que vetllin per la convivència i la participació
democràtica, fugint de la competitivitat gratuïta i individualista, acaba marxant, donat
que arriben a la conclusió que no poden tirar endavant amb el projecte de centre en el
que creuen. Una mancança d’aquest centre és també el poc ús de les TIC i de les
metodologies cooperatives per generar aprenentatge.
L’horari de l’alumnat està molt fragmentant, no disposant a cap nivell d’espais per a
treballar des de la multidisciplinarietat. A més, hi ha una organització dels grups en funció
del nivell de l’alumnat, de manera que dels 3 grups que hi ha a cada nivell, els grups A
són els que tenen millor nivell, i els C els que el tenen més baix. Això fa també que als
grups C hi hagi alumnat amb problemàtiques a les seves “motxilles”, i que acabin essent
10
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
grups amb problemes greus de conducta. A més, la direcció assigna les tutories de
manera que el professorat que arriba l’últim, i que sovint té poca experiència, acaba
portant aquests grups de més baix nivell.
Pel contrari, el nou centre del poble té un funcionament totalment diferent, amb
organitzacions multidisciplinàries, inclusives, treballant per projectes, vetllant pel
desenvolupament personal, i amb un plantilla que és cada vegada més estable, ja que
tot professorat que hi arriba i té ganes de treballar, busca la manera de quedar-s’hi.
Metodològicament, l’institut ha estat sempre un centre que ha funcionat amb “taula,
cadira, llapis, paper i llibre de text”. Hi ha hagut alguns professors/es que han intentat
sortir d’aquí, però han estat fets aïllats que fins ara no s’han consolidat. Des de l’EAP, en
coordinació amb l’únic psicopedagog del centre, han fet intents per a afavorir el canvi,
però no han estat suficients.
1r d’ESO
• Un noi amb diagnòstic de TEA i DILL, amb moltes dificultats per a desenvolupar
qualsevol tasca escolar, li cal sempre acompanyament i una gran adaptació. Si hi ha la
vetlladora per ell, fa feina, si no, distorsiona contínuament.
• Un noi que, tot i no tenir cap diagnòstic, mostra símptomes compatibles amb TEA. Li
costa participar de qualsevol activitat, no interacciona amb els altres i busca sempre
estar apartar de tothom. A vegades li agafen crisis d’angoixa, i necessita marxar cap a
casa. També falta força a classe.
• Una noia amb importants problemes d’higiene corporal. Quan la tutora ha volgut parlar
del tema amb la mare, s’ha trobat que ella també té aquest mateix problema. Des de
serveis socials estan intervenint amb la família. Aquest problema fa que sigui rebutjat
pels companys/es, i la seva actitud, davant la situació de rebuig, la porta a distorsionar
molt a l’aula.
• Un noi d’altes capacitats, que gaudeix amb els reptes, sobretot en les matèries de
ciències, però que quan no se sent estimulat, acaba amb problemes de conducta.
• Una noia que, tot i només estar a 1r d’ESO, es mostra molt adolescent i amb
comportaments d’autolesions, verbalitzant en ocasions que no vol viure, ...
• Un noi amb diagnòstic de TDAH, intel·ligent, i molt treballador. Pren una medicació,
però la família no és constant amb aquesta, i quan ve al centre sense haver pres
aquesta medicació, té importants problemes de conducta, essent difícil centrar-se a
treballar.
• Un noi amb pluridiscapacitat des dels 4 anys, edat en la que va patir un accident
neurològic. Va amb cadira de rodes, no controla el moviment del seu cos, i això fa que
hagi tenir contenció física. No pot parlar, però té un bon nivell de comprensió oral en
català, castellà i francès. Es comunica mitjançant un plafó d’imatges classificades per
categories. Enguany s’està treballant per un procés de digitalització de la comunicació.
• 4 alumnes amb dislèxia, un d’ells amb discalcúlia.
• Dues noies nouvingudes, bessones, fa un any que estan a Catalunya, de procedència
marroquina.
2n ESO
11
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
• Un noi amb diagnòstic de TEA. Cal estar molt pendent d’ell, sobretot a les sortides, ja
que a vegades, seguint la pista d’algun animal, o buscant alguna cosa es perd. Porta
un localitzador connectat a un mòbil.
• Un noi amb diagnòstic d’Asperger que la família fins fa poc no acceptava el seu
diagnòstic. Té problemes greus de conducta a l’aula, molesta molt als companys/es,
s’obsessiona sempre amb algun d’ells, i l’assetja. En canvi, ella es queixa de que
l’assetgen a ella, i la família la recolza. És molt intel·ligent, però no treballa, es passa
les classes jugant amb l’ordinador i fent activitats relacionades amb la programació,
que és el que més li agrada.
• Una noia d’altes capacitats, que fins fa poc es mostrava aplicada amb les tasques
escolars, però des d’aquest curs se sent molt poc motivada i no treballa.
• Una noia que té moltes dificultats per a relacionar-se, està sola. Des de fa un temps
fa contínues crides d’atenció i es lesiona els canells sovint.
• Un noi amb una situació complicada a casa i que, com a conseqüència de la motxilla
que té, es mostra de manera agressiva en les relacions amb els iguals i també amb la
mare. Aquest noi està distorsionant molt el bon funcionament de l’aula, des de la
tutoria, amb el suport de l’orientadora educativa referent del nivell, s’ha passat una
mena de sociograma a l’aula, el CESC. El resultats indiquen que és un alumne amb
molt impacte social a l’aula, amb moltes nominacions d’agressivitat física, verbal i
relacional i un cert nivell de victimització.
• Una noia TEA que pateix molta angoixa per venir a l’institut. A primer venia sola al
centre amb la bicicleta, però aquest curs té por a la bicicleta, ja que es va espantar
amb un cotxe. Tampoc vol venir sola caminant, té por que la vegin quan es troba amb
companys de l’institut pel carrer. Quan la família aconsegueix dur-la al centre, ho fan
a les 9 del matí, no a les 8, perquè no els és possible per qüestions d’organització,
donat que tenen dos fills més i treballen. Falta forces dies a classe.
• Una noia que és esportista d’elit, fa patinatge sobre gel. Donat que a Catalunya en
aquests moments no hi ha pistes de patinatge en condicions, de dijous a diumenge viu
a Andorra per fer els entrenaments. Per tant, només ve a l’institut 3 dies lectius a la
setmana.
• 4 alumnes amb diagnòstic de dislèxia.
3r ESO
• Una noia amb una desmotivació absoluta per viure, diagnosticada amb anorèxia, amb
tendència autolítica. Ha estat ingressada en diverses ocasions, després ha estat
assistint al centre de dia a diari i, des de fa dos mesos està ingressada en un centre
per a rebre una teràpia específica. Des de l’institut hi ha una coordinació amb el centre
terapèutic, i es passen tasques al centre terapèutic perquè la noia pugui seguir part
del curs.
• Un noi amb diagnòstic DILL. És treballador, però el seu nivell competencial és molt i
molt baix. A vegades ell mateix no és conscient de les dificultats que té, d’altres les
encobreix, i “omple” les tasques, fent-les sense sentit. Li costa demanar ajut, i no es
vol posar en evidència davant dels altres.
• Un noi que últimament no vol anar a l’institut perquè diu que els companys es riuen
d’ell. Presenta angoixa i ansietat molt elevada. Té una família amb complicacions de
salut mental, cosa que no l’ajuda gens.
• Una noia que la tutora ha comentat a l’orientadora que està passant molt mala
temporada, amb angoixa i ansietat. Contínuament es posa a plorar, manifesta que es
troba sola, no té bona relació amb la parella de la mare i sembla que a casa es donen
de manera continuada conflictes que la desestabilitzen. La mare expressa a la tutora
que és una exagerada i nega qualsevol conflicte familiar.
12
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
• Un noi que cerca constantment l’atenció de l'orientadora per parlar dels seus
problemes. A primer havia estat força implicat en el seu aprenentatge, però des del
curs passat mostra un gran desinterès pels estudis. El professorat sospita que ha iniciat
el consum de marihuana. Té una gran ambivalència no reconeguda respecte a la
identitat de gènere.
• 6 alumnes amb dislèxia.
4t ESO
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
Cada Comunitat Autònoma aprova la llei que estableix les bases per al desenvolupament
de polítiques i serveis socials i sociosanitaris dirigits a l'atenció de les necessitats socials
de les persones. Aquesta llei, en línies generals, estableix les competències de les
administracions públiques en la matèria, defineix els drets i deures dels usuaris
dels serveis socials, i estableix les bases per a la planificació, gestió i avaluació
dels serveis socials.
A més, existeixen altres lleis i normatives que també regulen aspectes específics dels
serveis socials, com la Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en
Situació de Dependència (Llei 39/2006, de 14 de desembre) o la Llei d'Infància i
Adolescència (Llei 26/2015, de 28 de juliol), que estableix un marc legal que garanteix
l'atenció i protecció dels drets dels adolescents en situació de vulnerabilitat, i estableix
els principis i criteris que han de regir l'actuació dels serveis.
La Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia de la llibertat sexual,
estableix mesures de prevenció i sensibilització en l'àmbit dels serveis socials dirigides
als joves, entre altres qüestions.
Segons l'Art. 8 de Mesures de prevenció i sensibilització en l'àmbit dels
serveis socials, la llei estableix que els serveis socials, en col·laboració amb
altres agents socials, han de desenvolupar programes de prevenció i
sensibilització en matèria d'igualtat, no discriminació i respecte a la
llibertat sexual, dirigits especialment als i les joves i adolescents.
A més, la llei estableix l'obligatorietat d'incloure continguts relacionats amb
l'educació afectiu-sexual en els programes educatius, i preveu l'elaboració de
protocols d'actuació en casos de violència sexual.
La regidoria de serveis socials d'un ajuntament té un paper important en la promoció i
el desenvolupament educatiu dels i les adolescents i joves del municipi, treballant en
col·laboració amb altres institucions i organitzacions per a millorar la seva qualitat de
vida i el seu benestar.
Algunes de les funcions principals dels serveis socials cap a aquests grups
d'edats són:
1. Fomentar l'educació i formació: promoure l'educació i formació de les
persones que estan en l'etapa de l'adolescència i la joventut del municipi, ja sigui
a través de programes de beques o l'organització de tallers i cursos per a millorar
les seves habilitats i coneixements.
2. Oferir informació i orientació: proporcionar informació i orientació sobre
temes com l'educació, l'ocupació, la salut, l'habitatge, entre altres, per a ajudar
els i les adolescents i joves a prendre decisions sobre el seu futur.
3. Prevenir i abordar l'assetjament escolar i la violència de gènere:
implementar programes i campanyes per a prevenir i abordar l'assetjament
escolar i la violència de gènere, treballant en col·laboració amb les institucions
educatives del municipi.
4. Promoure la participació i el voluntariat: fomentar la participació i el
voluntariat entre els adolescents i joves del municipi, a través d'iniciatives com a
grups de voluntariat, activitats esportives, culturals i d'oci i projectes de
participació ciutadana.
14
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
5. Atendre i fer costat a joves en situació de vulnerabilitat: donar suport als
i les joves del municipi que es trobin en situacions de vulnerabilitat, oferint serveis
com a assessorament psicològic, atenció a la salut mental, atenció a la
drogodependència, entre altres.
1) Objectiu
a) Objectiu general:
i) Un ús adequat i crític d'internet, de les xarxes socials i de les plataformes
d'interacció i comunicació.
b) Objectius específics:
i) Aprendre a prendre decisions informades i a resoldre conflictes de manera
efectiva i racional.
ii) Reconèixer i comprendre les emocions, valors i creences dels altres.
iii) Interactuar i comunicar-se efectivament amb altres persones en diversos
contextos socials.
iv) Saber fer front a l'estrès, l'ansietat i altres desafiaments de la vida.
2) Identificació de les necessitats de formació
3) Temes principals de contingut
4) Format i calendari
5) Recursos personals i de formació
6) Eines d'avaluació de la formació
INFORMACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA
Legislació estatal
- Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia de la llibertat sexual.
15
MÀSTER UNIVERSITARI DE
PSICOPEDAGOGIA
- Llei de dependència i de serveis socials
Legislació catalana
Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i
l'adolescència.
Llei 33/2010, del 1 octubre, de polítiques de joventut
Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació
Decret 115/2007, de 22 de maig, pel qual es determinen els òrgans de la
Generalitat de Catalunya competents per aplicar la Llei 39/2006, de 14 de desembre,
de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de
dependència.
Decret 63/2022, de 5 d'abril, dels drets i deures dels infants i els adolescents en el
sistema de protecció, i del procediment i les mesures de protecció a la infància i
l'adolescència.
Decret 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada en la
Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública
Ordre TSF/40/2020, de 15 d'abril, de convocatòria per a l'acreditació d'entitats
proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i per a la provisió de
serveis socials de l'àmbit de l'atenció a la infància i l'adolescència
Ordre TSF/218/2020, de 16 de desembre, per a la provisió dels serveis de la Xarxa
de Serveis Socials d'Atenció Pública.
16