COMENTARI D’UN ARTICLE CIENTÍFIC

Miguel Bou Languil

Educació Física i Hàbits Saludables
Grup 2 - 202
Docent: Jaume Gelabert Carulla
Índex
Índex 1
Introducció 2
Resum article 2
Desenllaç 2
Reflexió 1er estudi 2
Reflexió 3er estudi 3
Conclusió 3
Bibliografia 5

1
L’article científic que he triat tracta sobre 3 estudis, dels quals ens centrarem en 2. Fets a tots
els alumnes de 6è de primària de la ciutat d’Avilès. Tracten sobre l’IMC dels alumnes i la
implicació dels pares als esports dels fills.
Resum article
1er estudi: Vol determinar l’IMC dels alumnes, que hi havia 377, va obtenir els resultats on
el 38,6% dels alumnes tenen sobrepès.
La mitjana d’IMC va ser 20,73 ± 4,12 kg/m2, que aquest resultat era molt proper al del
sobrepès, ja que aquest és 21,04 kg/m2.

3er estudi: Vol conèixer el paper de la família sobre la pràctica esportiva extraescolar i
l’estatus d’IMC dels fills.
Es va realitzar amb 228 progenitors de tots els estudiants de 6è de primària de la ciutat.
Es van tractar 3 temes a un qüestionari: la importància de l’educació física, la importància de
fer activitat física o esport i la importància de fer activitat física o esport amb els fills.
● Les famílies on es fills/es fan esport extraescolar van tractar 4 temes positius:
Li agrada / ho va elegir, Socialitzar, Valors i, el tema més repetit que és al que les famílies li
donen més importància, És bo per la seva salut / desenvolupament.
● I a les famílies on els seus fills/es no fan esport van tractar 3 temes negatius
No li agrada / no troba un esport que li agradi, Falta de temps dels pares i, el tema més repetit
en aquest costat, Falta de temps dels fills/es.

Reflexió estudi 1:
Com podem observar, a una ciutat en la qual no hi ha moltíssims d’habitants (130.400), hi ha
un alt percentatge de nins de primària amb sobrepès. Si traslladam aquest estudi a una ciutat
com Barcelona o Madrid els resultats serien encara molt majors, i estem parlant de sobrepès,
que segons l’OMS és una malaltia, i no li estem donant la importància que mereix.
A més, amb aquest estudi també van demanar a cada alumne quantes hores d’esport feia a la
setmana. Els nins i nines que feien esport a un club duien a terme 3 hores i 15 minuts
setmanals, i els que només feien esport al col·legi duien a terme 2 hores i 15 minuts
setmanals. Tenint en compte que:

Las nuevas directrices recomiendan por lo menos de 150 a 300 minutos de actividad
física aeróbica de intensidad moderada o vigorosa por semana para todos los adultos,
incluidas las personas que viven con afecciones crónicas o discapacidad, y un

2
 promedio de 60 minutos al día para los niños y adolescentes. (Organización Mundial
de la Salud, 2020)

Per poder disminuir aquest al percentatge s’haurien d’augmentar les hores d'Educació Física
a l’escola, ja que no tots els nins i nines fan extraescolars i el que volem és que tots els
alumnes duguin a terme el temps diari d’exercici establert per l’OMS.
Si no volem llevar temps a altres assignatures per ficar més Educació Física el que podem fer
són els descansos actius d’entre 5 i 10 minuts entre classes. Si al dia tenen 5 hores de classe
es faran entre 15 i 30 minuts de descansos actius i li afegiríem els 30 minuts de pati, per tant,
ja gairebé hem aconseguit els 60 minuts diaris sense comptar l’exercici extraescolar.

Reflexió estudi 3:
Com hem vist als resultats, les famílies on els seus fills/es fan esport li donen la màxima
importància al seu desenvolupament i els beneficis d’aquest, ja que els nins i nines d’aquestes
edats necessiten moviment perquè tenen molta energia.
D’altra banda, les famílies on els fills/es no fan esport, principalment, és a causa del poc
temps que tenen els fills, això pot ser degut al fet que el nin estigui apuntat a classes de repàs
moltes hores o també pot ser que a casa se li encomanin massa tasques domèstiques. Tampoc
dic que el nin no hagi d’estudiar ni ajudar a casa, que sí que ho ha de fer, només dic que si li
llevam un poc de feina de cada banda el nin tendrà un poc de temps lliure i el podrà aprofitar
per fer exercici, que aquest també pot beneficiar al seu rendiment escolar. També s’ha donat
el cas de què els nins no fan exercici perquè els pares no tenen temps de dur-los. Aquest
problema pot tenir fàcil solució, és a dir, si l’esport extraescolar que fa és a prop de casa el
nin o nina pot anar-hi caminant i d’aquesta manera s’està duent a terme el programa de
transport escolar actiu, tot i que no l’estigui fent per anar a l’escola.

Finalment, vull donar la meva opinió. Jo crec que no li donam la suficient importància a
l’activitat física / esport quan en realitat són molt importants per la nostra salut, i no només la
física, sinó també la mental i emocional. Aquí dos exemples “estudios desarrollados por la
Universidad de Illinois, en los Estados Unidos, esta suposición terminó siendo una
comprobación empírica que arrojó como resultado que, efectivamente, a mayor actividad
aeróbica, menor degeneración neuronal” (Ramírez et al., 2004, párr.15).

3
“El Instituto Nacional Americano de la salud mental, indicó que el ejercicio reduce ansiedad,
disminuye la depresión moderada, mejora el bienestar emocional, y aumenta la energía”
(Ramírez et al., 2004, párr.15).
A més a més, aquest article també el podem relacionar amb la teoria explicada als seminaris,
ja que al tema 2 es tracta el temps d’esport setmanal, com hem vist a la cita de l’OMS, al
tema 3 es pot relacionar amb l’obesitat dels alumnes de primària, i al tema 4 amb els
programes d’activitat física que s’haurien d’implementar a totes les escoles, com ja hem dit el
de transport escolar actiu.

4
Bibliografia
Cada movimiento cuenta para mejorar la salud – dice la OMS. (2020, 25 noviembre).

https://www.who.int/es/news/item/25-11-2020-every-move-counts-towards-better-heal

th-says-who

Fernández-Argüelles, D. y Fernández-Río, J. (2017). Índice de masa corporal,

motivos de práctica deportiva extraescolar y modelos familiares en alumnado de 6.º

de Educación Primaria.

https://www.nutricionhospitalaria.org/index.php/articles/01473/show

La obesidad, una enfermedad crónica grave. (s. f.). Quirónsalud. Recuperado 6 de

noviembre de 2022, de

https://www.quironsalud.es/es/comunicacion/notas-prensa/obesidad-enfermedad-cro

nica-grave

Martínez, M. (2022, 9 marzo). La comarca de avilés coge aire e incrementa

ligeramente su población en dos años. La Nueva España.

https://www.lne.es/aviles/2022/03/09/comarca-coge-aire-incrementa-ligeramente-635

93723.html

Ramírez, W., Vinaccia, S. & Suárez, G. R. (2004, mayo). El impacto de la actividad

física y el deporte sobre la salud, la cognición, la socialización y el rendimiento

académico: una revisión teórica. Scielo.

http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0123-885X20040002000

08