ACTIVITAT 2

Repte 2. La joventut, un simple període

de transició?

10.203 Psicologia del desenvolupament:

adolescència, joventut, adultesa i envelliment

Índex
• Resolució de l’ACTIVITAT
• Autorevisió de l’ACTIVITAT
 Codi d’assignatura Nom d’assignatura Semestre Curs acadèmic

10.203 Psicologia del desenvolupament: adolescència, 2n semestre 2022-2023

joventut, adultesa i envelliment

Professor/a responsable de l’assignatura Professorat col·laborador

Débora Aguilar Serrano Jana Agulló Gutiérrez, Nuria Cibeira González, Maite
Durán Fabré, Carmen Espejo González, Sònia Marin
Pérez, Lena Massó Krayenbül, Natalia Murillo Matilla,
Carmen Pérez Monllor, Maximina Rodríguez, Ricard
Seuma Visa, Esther Sotillo Saez, Maria Dolores Varea
Santiago, Feliciano Villar Posada.

ACTIVITAT 2
Repte 2. La joventut, un simple període
de transició?

Nom i cognoms

Genoveva Palau Ricart

Resolució de la PAC
PREGUNTA 1: Canvis físics

La llargada màxima és de 600 paraules, en el format que ja té per defecte el document (Arial 11,
interlineat 1,5).

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 2

període de transició?
.Característicasde los procesos físicos en la joventud: Període de rendiment físic màxim. Cal
esmentar que és el període de rendiment físic màxim (vegeu les pàgines 36-38). És important
esmentar la incidència de les conductes de risc i addictives en aquesta etapa del cicle vital.
També podem explicar el paper de la sexualitat en aquesta etapa (pàgina 41

Quin tema interessant per abordar a la xerrada sobre el Dia Mundial de l'Activitat Física!, Amb
l’objectiu de promoure l’activitat física (AF) i reduir el sedentarisme com a elements fonamentals de
salut i benestar. Catalunya escalfa motors per celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF), el
proper 6 d’abril, amb el lema “Mou-te, i viu feliç”.
Durante la joventut, es comú experimentar canvis físics significatius, com el creixement, el
desenvolupament muscular i la millora de la resistència física. Hi ha nivells relativament elevats de
força en aquesta etapa, sigui quin sigui el nivell d'activitat física; i és quan hi ha més velocitat, força,
coordinació i resistència. Al voltant dels 25 anys es comença a reduir la capacitat respiratòria màxima,
si bé el potencial per a l'increment en la força roman constant fins als 30. Cap als 35, comença a
disminuir la taxa màxima de treball que es pot fer sense fatiga; ia temperatures elevades, des dels 30
anys (Rice,1997). Cap als 20 anys comença una reducció lenta a l'agudesa visual (que s'accelera

després dels 40) ia la capacitat de la pupil·la per obrir-se i tancar-se; de fet, la disminució en l'ajust
visual comença des de la infància mitjana (ibid.; Craig, 2001; Papalia et al., 2005). També la pèrdua
gradual per percebre sons aguts comença a la infantesa, i la pèrdua general auditiva, segons cita
Papalia (op. cit.), s'inicia cap als 25; Rice, per contra, assenyala que en aquestes edats és quan
aquesta capacitat arriba al màxim valor.
En quant a les propostes d'activitats físiques o esports, us recomano considerar les següents opcions:
1. Natació: Una activitat de baix impacte que treballa tot el cos i millora la resistència. La natació
ofereix una àmplia gamma de beneficis físics, alguns dels quals inclouen: Activitat cardiovascular: La
natació és un excel·lent exercici cardiovascular, ja que implica el treball de tot el cos, incloent els
músculs grans com els dels braços, les cames i el tronc. Això ajuda a millorar la resistència
cardiovascular i a mantenir un cor saludable. Augment de la força muscular: Nadar implica utilitzar
una gran varietat de músculs, el que ajuda a desenvolupar la força i la resistència muscular en tot el
cos. A diferència d'altres activitats, com córrer o caminar, la natació proporciona una resistència
constant i uniforme, ajudant a tonificar i reforçar els músculs. Baix impacte: La natació és una activitat
de baix impacte que exerceix menys pressió sobre les articulacions i els ossos que altres esports,
com córrer o saltar. Això fa que sigui una opció excel·lent per a aquells amb problemes articulars,
lesions o per a gent gran que vulgui mantenir-se actius sense posar massa tensió al seu cos. Millora
de la flexibilitat i l'amplitud de moviment: La natació implica una àmplia gamma de moviments i
estiraments, el que ajuda a millorar la flexibilitat i l'amplitud de moviment en les articulacions. Això pot
ser particularment beneficiós per a persones amb problemes de mobilitat o rigidesa
muscular.Reducció de l'estrès i millora del benestar mental: Nadar pot tenir efectes calmants sobre la
ment, ja que l'aigua té un efecte relaxant. La pràctica de la natació pot ajudar a reduir l'estrès, millorar
l'estat d'ànim i promoure el benestar mental general. Control del pes: La natació és una excel·lent
manera de cremar calories i mantenir un pes saludable. Com que és una activitat de tot el cos que
implica un esforç significatiu, pot ajudar a augmentar el metabolisme i a cremar greix corporal de
manera efectiva. En resum, la natació és una activitat física completa que ofereix una gran quantitat

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 3

període de transició?
de beneficis per a la salut, incloent millora cardiovascular, força muscular, flexibilitat, baix impacte,
reducció de l'estrès i control del pes.
2- Running, activitat excellent per millorar la resistència cardiovascular i mantenir un pes saludable.
En esta etapa, aproximadamente hasta los 30-35 es cuando mejor estado físico tiene la persona, ya
sea en la capacidad pulmonar, fuerza, etc. [ CITATIONFie14 \l 3082 ], por lo que esta actividad física
es buena para que la disminución de estas capacidades sea mucho más tardía de lo que debería ser,
para así llegar a la fase adulta con una mejor condición física. Los beneficios que se pueden obtener
del running, a parte de como ya he comentado de mantener durante mas tiempo la buena condición
física y retrasar su disminución, es el poder desconectar de todo lo que te rodea, así como también
aliviar el estrés almacenado durante el día. También produce una sensación de felicidad ya que a
medida que pasas tiempo corriendo, se nota una mejora en la capacidad pulmonar por lo que la fatiga
se reduce pudiendo hacer tareas mas complicadas que antes no se podían realizar sin fatigarse. .

3. Yoga: Ideal per millorar la flexibilitat, la força i reduir l'estrès. Millora de la flexibilitat: El ioga implica
una sèrie de postures i estiraments que ajuden a augmentar la flexibilitat del cos, estirant i allargant
els músculs i les articulacions. Això pot ajudar a millorar la mobilitat i la rang de moviment, així com a
prevenir lesions. Augment de la força muscular: Moltes de les postures de ioga requereixen suportar
el propi pes corporal, el que pot ajudar a desenvolupar la força muscular en tot el cos. Això inclou la
força dels braços, les cames, l'abdomen i el dors. Millora de la postura: El ioga també fa èmfasi en la
consciència corporal i la alineació correcta, el que pot ajudar a millorar la postura. Aprendre a
mantenir una postura adequada pot reduir el dolor de la part posterior i del coll, així com a prevenir
problemes posturals en el futur. Augment de l'equilibri: Moltes de les postures de ioga requereixen
equilibri i concentració, el que pot ajudar a millorar la capacitat de mantenir l'equilibri en la vida
quotidiana. Això és especialment important amb l'envelliment, ja que pot ajudar a prevenir caigudes i
lesions relacionades. Reducció del dolor corporal: El ioga pot ajudar a alleujar el dolor corporal, ja que
estira i relaxa els músculs tensionats, millora la circulació sanguínia i allibera endorfines, les hormones
del benestar. Millora de la respiració: Una part important del ioga és la pràctica de la respiració
conscient.

4. Exercici aeròbic (Cuevas, Rico i Fierro, 2014): L’exercici aeròbic té efectes beneficiosos sobre la
salut, doncs ajudarà a que les artèries es mantinguin més flexibles, minvant el risc de patir atacs
cardiovasculars. L’exercici continuat ajuda a disminuir el declivi gradual de les funcions físiques
denominat senescència. Mantenint l’impuls físic, podem garantir una vida llarga i saludable. Citant a
Fierro (2014), “molts investigadors coincideixen que l’exercici és la “font de la joventut” més gran
descoberta fins al moment”. També, l’exercici aeròbic ajuda a mantenir la capacitat vital (el volum
inhalat en cada respiració), (Fierro, 2014). La obesitat, la falta d’exercici i hàbits sedentaris com mirar
la televisió estan associats a la diabetis (tipus II) en l’adultesa mitjana. La diabetis és originada en la
maduresa perquè les concentracions de glucosa augmenten gràcies a que les cèl·lules perden la
capacitat per aprofitar la insulina que produeix l’organisme i, el cos tracta de compensar-ho produint
insulina en excés, fet que es desenvolupa perquè no es gasta glucosa (Papalia et al., 2010). El que no
succeeix practicant l’exercici aeròbic de forma regular, doncs el cos crema glucosa evitant així, la
seva concentració. Entre altres el**Bàsquet**: Un esport de grup que ajuda a millorar la coordinació,
la resistència i la força. Seria una altra opció bona.

PREGUNTA 2: Canvis cognitius

La llargada màxima és de 600 paraules, en el format que ja té per defecte el document (Arial 11,

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 4

període de transició?
interlineat 1,5).

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 5

període de transició?
 Escriu aquí la teva resposta. Segons el següent article, les malalties de transmissió sexual (MTS)
afecten principalment adults joves entre 20-44 anys, sent més cridaner en els homes entre 20-34 anys
en el cas de la sífilis i la gonorrea, i en les dones en el cas de la clamídia.

▪ Quins són els factors cognitius que poden intervenir en la presa de decisions en el cas de

l'augment de casos de les malalties de transmissió sexual (i de les conductes de risc) més

probable a la joventut?

▪ Exemplifica 3 situacions en les quals s’observi la relació del desenvolupament dels processos

de presa de decisions a la joventut.

López, C. [Celeste] (14 de març de 2024). Sanidad estudia financiar los preservativos para reducir las

enfermedades de transmisión sexual. La Vanguardia.

https://www.lavanguardia.com/vida/20240314/9559549/sanidad-estudia-financiar-preservativos-re

ducir-enfermedades-transmision-sexual.amp.html
chat gpt Els factors cognitius que poden intervenir en la presa de decisions en el cas de
l'augment de casos de malalties de transmissió sexual entre la joventut inclouen:

1. Manca de coneixement: El desconeiexement sobre les MTS, la seva transmissió, prevenció i

conseqüències pot influir en la presa de decisions inadequades. Si els joves no estan ben
informats sobre els riscos associats amb les conductes sexuals sense protecció, poden prendre
decisions que els exposin a un major risc de contraure una MTS.
2. Optimisme irreal: Els joves poden tenir una percepció irrealment optimista sobre els riscos
associats amb les conductes de risc, creient que a ells no els passarà res negatiu. Aquesta
tendència pot portar-los a subestimar la probabilitat de contraure una MTS i a prendre
decisions que augmentin el seu risc, com no utilitzar preservatius.
3. Pressió de grup: La influència dels amics i del grup social pot ser un factor important en la
presa de decisions relacionades amb la sexualitat. Si els joves es troben en entorns on les
conductes de risc són normalitzades o fins i tot incentivades, poden sentir una pressió per
conformar-se i participar en aquestes conductes, encara que això augmenti el seu risc de
contraure una MTS.

Exemplificació de 3 situacions que il·lustren la relació del desenvolupament dels processos de

presa de decisions a la joventut:

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 6

període de transició?
1. Sortida amb amics: Un grup de joves decideix sortir de nit sense cap mena de protecció,
embolicant-se en conductes de risc com mantenir relacions sexuals sense protecció. Aquesta
decisió pot ser influïda per la pressió del grup i la manca de consideració dels riscos reals de
les MTS.
2. Intimitat amb parella nova: Una parella jove es troba en una nova relació i decideix no
utilitzar cap mètode de protecció en les seves relacions sexuals perquè confien l'un en l'altre i
no creuen que hagin de preocupar-se per les MTS. Aquesta decisió pot ser influïda per un
optimisme irreal sobre els riscos i una manca de coneixement sobre la importància de la
protecció en les relacions sexuals.
3. Pressió social en una festa: En una festa, un jove se sent pressionat pels seus amics per
mantenir relacions sexuals sense protecció amb algú altre participant. Encara que tingui certes
reticències, acaba cedint a la pressió del grup i pren una decisió impulsada per la necessitat de
pertànyer i encaixar en el seu cercle social, sense tenir en compte els riscos per a la salut.
Aquí tens tres exemples de situacions que il·lustren la relació del desenvolupament dels
processos de presa de decisions a la joventut:

1. Sortida amb amics a una festa: Un grup de joves decideix sortir a una festa amb amics.
Durant la festa, es troben amb l'oportunitat de consumir alcohol o drogues. Alguns membres
del grup estan indecisos sobre si acceptar o no, ja que saben dels riscos però també volen
encaixar i gaudir de la festa. En aquesta situació, s'enfronten a la pressió del grup, a la
necessitat de sentir-se acceptats i a la consideració dels riscos per a la seva salut i seguretat.
2. Decisió sobre la carrera universitària: Un estudiant de secundària es troba en el procés de
decidir quina carrera universitària vol estudiar. Ha de considerar diversos factors, com els seus
interessos personals, les seves habilitats, les expectatives dels seus pares i la demanda del
mercat laboral. Aquesta decisió és crucial per al seu futur i pot causar estrès i incertesa en el
procés de presa de decisions.
3. Relació amorosa: Una adolescent està en una relació amorosa i s'enfronta a la decisió de
mantenir-se sexualment actius o d'esperar. Ha de considerar els seus valors personals, la seva
salut sexual, la comunicació amb el seu parella i la prevenció de les MTS i l'embaràs no
desitjat. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de prendre decisions responsables i
informades en relació amb la sexualitat i les relacions personals.

PREGUNTA 3: Afectivitat i relacions

La llargada màxima és de 600 paraules, en el format que ja té per defecte el document (Arial 11,
interlineat 1,5).

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 7

període de transició?
 N’Arun Mansukhani, psicòleg clínic i sexòleg, comparteix en el següent vídeo la visió de la
parella
tinguda per diversos joves. Aborden diferents temàtiques clau en el desenvolupament de
la parella a la
vida adulta, com ara el concepte de l’amor romàntic, l’enamorament, l’amor vs. la
dependència, la
creació de la parella (Aprenem Junts 2030, desembre 09, 2021). Para atenció a les
diferents opinions
que expressen segons la seva edat.
a) Hi ha diferències entre l'amor a l'adolescència i l'amor a l'adultesa emergent?
b) A partir del minut 31’ es descriu la bioquímica de l’amor romàntic. Quines diferències
trobem entre passió, intimitat i compromís segons Sternberg (1986, 1987, 1988)?
Aprendemos Juntos 2030. (09 de desembre de 2021). A Mi Yo Adolescente. T2. Ep 10:
Las relaciones de
pareja. Versión Completa. Arun Mansukhani. [Video]. YouTube.
https://youtu.be/03QNEcJDFsM?si=ONIFgBvDVOnLPT-o

En relació amb la teoria de Sternberg (1988), observem que les diferents varietats de l'amor es
conjuguen tenint en compte tres qualitats; la passió, la intimitat i el compromís. Així, la passió es
defineix com l'atracció física i el desig sexual (plaer, ira, cels...), la intimitat fa referència a sentiments
de proximitat i d'aferrament (enteniment, comunicació i confiança en la parella) i, per
últim, el compromís és la seguretat d'un amor a llarg termini (sosté la relació quan fluctua la passió i
la intimitat). (Arnett, 2008, p.180)
Pel que fa a l'amor adolescent, d'acord amb alguns estudis, veiem que les relacions es caracteritzen
per la manca de compromís, en comparació amb les dimensions de passió i d'intimitat. Així, segons
l'estudi de Feiring (1996), els adolescents tenen relacions de curta durada i baixa confiança (Baix
compromís), però el contacte va ser freqüent i intens (dimensió de passió) i es parlen per telèfon o
veuen diàriament (dimensió d'intimitat). No obstant, el compromís es comença a construir en les
relacions amoroses a l'adultesa emergent, ja que els joves tenen relacions més sèries i comencen
avalorar amb qui compartir la seva vida. (Arnett, 2008, p.180
Otra pac respuesta ¿Existen diferencias entre el amor en la adolescencia y el amor en la adultez
emergente? Propónuna carta imaginaria donde una persona adulta escribe a su yo adolescente en
relación con suexperiencia en el amor. ¿Qué le diría? Esta carta debe estar fundamentada en la
teoría deSternberg (1988)
A partir de la propuesta de realizar la carta, se debe analizar el amor en la adultez
emergente,
explicitando los componentes del amor (pasión, intimidad y compromiso) y las 7 formas de
amor,
según Sternberg (Arnett, 2008, pp. 278-279)

puc explicar breument les diferències entre passió, intimitat i compromís segons la teoria de
l'amor de Sternberg:

1. Passió: La passió es refereix als aspectes emocionals i físics de l'amor romàntic. Inclou
sentiments d'excitació, desig i atracció sexual cap a la parella. És la part de l'amor que sovint
es manifesta a través de gestos romàntics, desitjos intensos i una atracció física vibrant.

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 8

període de transició?
2. Intimitat: La intimitat fa referència al component emocional i connectiu de l'amor. Inclou la
confiança, la comprensió, la comunicació oberta i la sensació de vincle emocional profund
amb la parella. La intimitat implica compartir sentiments, pensaments i experiències íntimes
amb la parella, i és fonamental per a la construcció d'una relació saludable.
3. Compromís: El compromís es refereix a la decisió conscient i compromesa de dedicar-se a la
relació a llarg termini. Inclou factors com la determinació de mantenir la relació malgrat els
reptes, la voluntat de fer sacrificis per la parella i la cerca de la construcció d'un futur
compartit. El compromís implica un vincle fort amb la parella i una inversió en el creixement i
la continuïtat de la relació.

Aquestes tres components - passió, intimitat i compromís - poden combinar-se en diferents

proporcions per donar lloc a diferents formes d'amor romàntic, segons la teoria triangular de
Sternberg.

PREGUNTA 4: Identitat

La llargada màxima és de 600 paraules, en el format que ja té per defecte el document (Arial 11,
interlineat 1,5).

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 9

període de transició?
 Escriu aquí la teva resposta. Segons Erikson (1968), la creació de la identitat és l'exploració de
diverses opcions possibles de vida. D'aquesta manera, canviar de feina, compartir pis, o enamorar-se,
és part de la formació de la identitat perquè durant aquest procés s’obté una idea més clara d'un
mateix a través de les interaccions íntimes amb altres persones.

Després de fer un visionat de la TED Talk de la Dra. Meg Jay i partint del que has vist durant l’etapa
de l’adolescència:

▪ És l’etapa de l’Adultesa emergent una resposta a factors socioculturals i evolutius?

▪ Descriu les fites de la creació de la identitat a l’adult emergent

1 CHATSí, l'etapa de l'Adultesa Emergent és en gran mesura una resposta a factors

socioculturals i evolutius. Aquesta etapa, que es situa entre la tarda adolescència i la plena
adultesa, és el període en què els individus naveguen per la transició cap a la independència,
l'autonomia i les responsabilitats adultes. Aquí hi ha algunes raons per les quals aquesta etapa
és considerada una resposta a factors socioculturals i evolutius:

1. Factors socioculturals:
 Canvis en les expectatives socials: Les societats contemporànies han experimentat
canvis significatius en les expectatives sobre el que constitueix la plena adultesa. Els
individus ara estan exposats a un conjunt més ampli d'oportunitats educatives,
professionals i personals, i això ha allargat el període de transició entre la joventut i
l'edat adulta.
 Complexitat del món laboral: Les demandes i les expectatives del món laboral han
canviat, i molts treballs requereixen ara més educació i formació especialitzada. Això
significa que els joves necessiten més temps per preparar-se per a la seva carrera
professional i per establir-se de manera independent.
 Canvis en les relacions personals: Les normes i les expectatives sobre les relacions
personals també han evolucionat, amb una major acceptació de la cohabitació, el
matrimoni tardà i les relacions de parella no convencionals. Això pot influir en com els
joves perceben i naveguen per les relacions amoroses i de parella durant l'Adultesa
Emergent.
2. Factors evolutius:
 Desenvolupament cerebral: Les recerques en neurociència suggereixen que el cervell
continua desenvolupant-se durant l'adolescència i l'adultesa emergent, especialment
en àrees relacionades amb la presa de decisions, el control d'impulsos i la planificació a
llarg termini. Això pot contribuir a la necessitat d'un temps addicional per adquirir
habilitats i competències adultes.
 Funció reproductiva: Històricament, els humans han arribat a la maduresa física i
reproductiva en edats més primerenques que les actuals normes socioculturals sobre

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 10

període de transició?
 l'adultesa. No obstant això, la prolongació de l'educació, les oportunitats laborals i
altres factors socioculturals han retardat l'edat en què els individus decideixen establir-
se en relacions de parella i formar famílies, allargant l'etapa de l'Adultesa Emergent.

En resum, l'Adultesa Emergent és una resposta complexa a una combinació de factors

socioculturals i evolutius, que inclouen canvis en les expectatives socials, oportunitats
educatives i laborals, normes de relació i desenvolupament cerebral. Aquesta etapa reflecteix
els desafiaments i les oportunitats que els joves enfronten mentre naveguen la transició cap a
la vida adulta.

2-CHAT L'etapa de l'Adult Emergent, que generalment es situa entre la tarda adolescència i la plena
adultesa (aproximadament entre els 18 i els 25 anys), és un període crucial en el desenvolupament de la
identitat personal i social. Durant aquesta etapa, els individus solen assolir diverses fites que
contribueixen a la construcció de la seva identitat. Algunes d'aquestes fites inclouen:

1. Autonomia i independència: Un dels aspectes clau de l'adultesa emergent és la cerca d'autonomia i

independència respecte als pares i als cuidadors. Aquesta fites implica la presa de decisions personals
importants, com ara triar un camí educatiu o professional, viure de manera independent, gestionar
finances i assumir responsabilitats domèstiques.
2. Establir una identitat vocacional: Molts adults emergents busquen explorar les seves passions i
interessos i decidir sobre la seva carrera professional. Això pot incloure la selecció d'un major
universitari, la cerca de pràctiques professionals o treballs a temps parcial, i l'exploració de diferents
opcions de carrera.
3. Desenvolupament d'identitat social: L'adultesa emergent també implica la consolidació de l'identitat
social, que inclou aspectes com l'establiment de relacions íntimes, la formació de xarxes socials, la
participació en comunitats i la definició dels rols socials. Això pot involucrar l'exploració de diferents
grups socials i la cerca de connexió amb persones que comparteixin valors i interessos similars.
4. Prendre decisions sobre el matrimoni i la formació de família: Encara que molts adults emergents
encara no estiguin preparats per compromisos a llarg termini com el matrimoni o la formació de
família, aquesta etapa sovint implica reflexionar sobre les seves creences i desitjos en aquestes àrees.
Algunes persones poden començar a establir relacions de parella més serioses i a considerar la
possibilitat de formar una família en el futur.
5. Identificació dels valors i creences personals: L'adultesa emergent és un moment en què molts
individus reflexionen sobre els seus valors, creences i objectius de vida. Aquesta fites implica explorar
les pròpies conviccions i idees, tant en termes de creences religioses o espirituals com en termes de
valors morals i ètics.

En resum, les fites de la creació de la identitat a l'adult emergent inclouen la consecució d'autonomia i
independència, l'establiment d'una identitat vocacional i social, la presa de decisions sobre el futur
matrimoni i la formació de família, i la identificació dels propis valors i creences personals. Aquestes
fites ajuden a formar la base de la identitat d'un individu i a preparar-lo per a les responsabilitats i
desafiaments de l'edat adulta.

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 11

període de transició?
PREGUNTA 5: Activitat d’integració
La llargada màxima és de 600 paraules, en el format que ja té per defecte el document (Arial 11,
interlineat 1,5).
Escriu aquí la teva resposta. tenint en compte tot allò que has après sobre la joventut, ara és el
moment de contestar el repte plantejat en aquesta activitat: “És la joventut únicament una extensió de
l'adolescència o una etapa qualitativament diferent?” Des de la perspectiva del cicle vital quins canvis
(físics, cognitius i psicosocials) s’observen en la joventut?
La teva reflexió ha d'anar acompanyada d'exemples concrets sobre els aspectes del
desenvolupament a què fas referència. Al llarg de l'argumentació cal veure un posicionament o
perspectiva pròpia, personal, sobre la seva anàlisi i consideracions.
D'acord amb la informació disponible a l'aula, hem tingut la possibilitat de conèixer i aprofundir sobre
la joventut o adultesa emergent. Definida com un període de transició a la vida adulta, llarg i
complex, sobretot en les societats occidentals, mostrant els joves una concepció propia de vivències i
possibilitats respecte aquest període (Gomis i Adrian, 2017). Tanmateix, aquesta transició a l'adultesa
és més que una mera extensió de l'adolescència, ja que, com hem comprovat durant el repte, hi ha
una sèrie d'adaptacions i canvis propis d'aquesta etapa, per tant, podem considerar
l’adultesa emergent com una nova etapa evolutiva. (Gomis i Adrian, 2017) Així, la identitat de l'adult
emergent es caracteritza per la fusió de l'exploració o moratòria psicosocial (en l'àmbit laboral,
l'amor i la ideologia) i el compromís, ja que és el moment de donar sentit a les seves creences i a la
seva identitat. A més, en relació amb els canvis cognitius, observem que a diferència dels
adolescents, els joves emergents tenen una visió menys polaritzada dels problemes (positiu o
negatiu), i l'habilitat d'analitzar més dimensions a un problema, així s'assoleix el pensament
postformal, fent un especial èmfasi al pragmatisme i al judici reflexiu. D'aquesta manera, podem
comprovar com la joventut és més que una simple prolongació de l'adolescència, ja que
s'aconsegueixen nou fites i s'esperen canvis importants a nivell cognitius en els joves. A més,
observem canvis en el comportament dels joves, pel fet que, d'acord amb diferents estudis il·lustrats a
Arnett (2008), és en aquesta època quan hi ha un augment del consum de drogues, alcohols o
conductes de risc, tot i ser el període vital que es caracteritza per una millor condició física i de salut.
Pel que fa a les relacions, s'espera dels joves més compromís en les relacions amoroses, no obstant
també es veuen canvis en la manera d'interaccionar amb els amics, ja que activitats com sortir de
festa o fer activitats d'oci decauen, en relació amb els adolescents, encara que les relacions d'amistat
són més sovint que en els adults. En conclusió, podem considerar que la joventut és més un que
prolongació de l'adolescència i, per tant, d'acord amb els canvis físics, cognitius i
psicosocials, podem afirmar que és una etapa qualitativament diferent.
RESUMEN CHAT GPT DEL TEXTO ANTERIOR
De acuerdo con la información disponible en el aula, hemos tenido la oportunidad de conocer
y profundizar sobre la juventud o adultez emergente. Este período se define como una
transición hacia la vida adulta, que es larga y compleja, especialmente en las sociedades
occidentales. Durante esta etapa, los jóvenes muestran una concepción propia de experiencias
y posibilidades. Sin embargo, esta transición a la adultez no es simplemente una extensión de
la adolescencia, ya que implica una serie de adaptaciones y cambios propios de esta nueva

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 12

període de transició?
fase, lo que nos lleva a considerarla como una etapa evolutiva distinta.

La identidad del adulto emergente se caracteriza por la fusión entre la exploración o

moratoria psicosocial (en áreas como el trabajo, el amor y la ideología) y el compromiso, ya
que es el momento en el que dan sentido a sus creencias y a su identidad. Además, en cuanto
a los cambios cognitivos, se observa que, a diferencia de los adolescentes, los jóvenes
emergentes tienden a tener una visión menos polarizada de los problemas y son capaces de
analizar más dimensiones de un problema, lo que indica un pensamiento más postformal,
enfatizando el pragmatismo y el juicio reflexivo.

Así pues, la juventud va más allá de ser una simple prolongación de la adolescencia, ya que se
alcanzan nuevas metas y se esperan cambios importantes a nivel cognitivo en los jóvenes.
También se observan cambios en su comportamiento, ya que en esta etapa hay un aumento
en el consumo de drogas, alcohol y conductas de riesgo, a pesar de ser un período en el que
generalmente se goza de mejor condición física y de salud. En cuanto a las relaciones, se
espera que los jóvenes sean más comprometidos en las relaciones amorosas, aunque también
hay cambios en la forma en que interactúan con sus amigos, ya que actividades como salir de
fiesta o realizar actividades de ocio disminuyen en comparación con la adolescencia, aunque
las relaciones de amistad son más frecuentes que en los adultos.

En conclusión, la juventud no es simplemente una prolongación de la adolescencia y, por lo

tanto, de acuerdo con los cambios físicos, cognitivos y psicosociales, podemos afirmar que es
una etapa cualitativamente diferente.

Tenint en compte tot allò que has après sobre la joventut o adultesa
emergent, ara és elmoment de contestar el repte plantejat en aquesta
activitat: “És la joventut únicament unaextensió de l'adolescència o una etapa
qualitativament diferent?” Des de la perspectiva delcicle vital quins canvis
(físics, cognitius i psicosocials) s’observen en la joventut? Justifica lateva
resposta

Teniendo en cuenta todo lo aprendido sobre la juventud o adultez emergente, ahora es el

momento de contestar el reto planteado en esta actividad: “¿Es la juventud únicamente una
extensión de la adolescencia o una etapa cualitativamente diferente?” Desde la perspectiva
del
ciclo vital, ¿qué cambios (físicos, cognitivos y psicosociales) se observan en la juventud?
Justifica
tu respuesta

Que la respuesta analice los principales cambios en el desarrollo físicos, cognitivos y

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 13

període de transició?
psicosociales
durante la adultez emergente, desde la perspectiva del ciclo vital. Teniendo en cuenta la
continuidad
desde la adolescencia.
Elaborar una reflexión crítica y elaborada de actividad: “¿Es la juventud únicamente una
extensión de
la adolescencia o una etapa cualitativamente diferente?”
Será necesario que en esta reflexión aparezcan aspectos como: pensamiento postformal,
de Sinnott,
(1998; 2003 en Arnett, 2008 p72), Labouvie-Vief (1982, 1990, 1998, 2005, en Arnett, 2008
p73),

LLISTA DE REFERÈNCIES
El llistat de referències bibliogràfiques segons la normativa APA (7a edició)

Escriu aquí la teva resposta.

Cuevas, I., Rico, R. i Fierro, J. D. (2014). El desenvolupament durant l’edat adulta. En A.
Moreno
(Ed.), Psicologia del desenvolupament II (3.a ed.). Barcelona: FUOC.
Fierro, J. D. (2014). El desenvolupament durant la joventut. En A. Moreno (Ed.), Psicologia
del
desenvolupament II (3.a ed.). Barcelona: FUOC

Gomis, A., Adrián, J.E. (2017). Concepciones sobre la transición a la adultez: dos
muestras de jóvenes españoles y estadounidenses. Calidad de vida y salud,
10(2), 69-82.http://revistacdvs.uflo.edu.ar/index.php/CdVUFLO/article/view/151

Papalia, D. E., Wendkos, S. i Duskin, R. (2010). Desarrollo humano (11.a ed.). México D.F.:
Mc Graw Hill

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 14

període de transició?
 Autorevisió de l’ACTIVITAT

Abans d’enviar la resolució de l’Activitat, et recomanem revisar cadascun dels punts esmentats a
continuació, per tal d’assegurar que compleixes els criteris d’avaluació i els requisits mínims de
presentació i valorar el teu treball. Tingues present que satisfer aquests punts no implica superar
l’activitat.

Ho compleixo / X No ho compleixo

Aspectes formals
Lliuro l’activitat completa amb tots els apartats i tasques que es demanen. /X

L’arxiu que estic lliurant té el nom que s’especifica i està en el format requerit. /X

Tot l’informe (excepte resum, referències i títols i continguts de les taules i gràfiques) /X
no excedeix el límit de paraules establert.

Referències bibliogràfiques
L’apartat de referències bibliogràfiques NOMÉS inclou les referències citades en el /X
text.
En tot el text s’empra la normativa APA 7a. edició per referenciar. /X

El llistat de referències bibliogràfiques no conté guions, enumeracions, etc. S’utilitza la /X

sangria francesa. No inclou artefactes diversos com “recuperat de” o altres fragments
de text fruit d’una còpia d’internet o altres.

Autoavaluació
Al final del teu REPTE, tenint en compte els criteris d'avaluació descrits al REPTE:
1-. Qualifica amb una puntuació la teva feina: ____

2-. Argumenta aquí, des dels criteris indicats, la qualificació que creus que ha merescut el teu REPTE.

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 15

període de transició?
Criteris d'avaluació

● Les respostes no s'ajusten a la demanda de l'enunciat.

● Les respostes no es basen en el material de l'assignatura. /X
● No hi ha argumentació de les respostes. /X
● Hi ha indicis d’objectius de falta d’originalitat en les respostes. /X
/X
C-

● Les respostes no donen resposta a la totalitat de la demanda de l'enunciat

o responen de forma tangencial. /X
/X
● Les respostes usen majoritàriament conceptes, termes o argumentacions
/X
errònies o insuficients.
/X
● Les argumentacions de les respostes són errònies.
/X
● Les argumentacions no es basen en els conceptes i materials proposats a
l'enunciat.
● La resposta no inclou cites per fonamentar l'argumentació. S'inclou les
referències al final del text no exhaustives i sense ús de la normativa APA.
/X
C+ /X
/X
● Les respostes s'ajusten a la demanda de l'enunciat de forma específica, no
/X
només temàtica.
● Les respostes són correctes pel que fa als termes i conceptes utilitzats.
● Les argumentacions es basen en tots els materials bàsics proposats a
l'enunciat.
● Se citen i referencien les fonts usades seguint la normativa APA, amb
alguna incorrecció. /X

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 16

període de transició?
 /X
B /X
/X
● Les respostes s'ajusten a la demanda de l'enunciat de forma específica, no /X
només temàtica.
● Les respostes són correctes pel que fa als termes i conceptes utilitzats.
● Les respostes són exhaustives.
● Les argumentacions es basen en tots els materials bàsics i almenys en un /X

material d'aprofundiment proposat a l'enunciat (ambdues coses). /X

● Se citen i referencien les fonts usades seguint la normativa APA aplicada /X

/X
correctament.

A /X
/X
● Les respostes s'ajusten a la demanda de l'enunciat de forma específica, no
només temàtica.
● Les respostes són correctes pel que fa als termes i conceptes utilitzats.
● Les respostes i argumentacions són exhaustives i estan ben
fonamentades.
● Les argumentacions es basen en tots els materials bàsics i tots els
materials d'aprofundiment proposats en l'enunciat.
● Les respostes inclouen la relació amb elements teòrics no inclosos als
materials (bàsics i d'aprofundiment) de l'enunciat o l'assignatura, o inclouen
la relació amb continguts d'altres assignatures o àrees de coneixement
psicoevolutiu.
● Se citen i referencien les fonts usades seguint la normativa APA 7 aplicada
correctament.

Comentaris

Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 17

període de transició?
Repte 2. La joventut, un simple ACTIVITAT 2 Semestre 2 / Curs 23-24 pàg 18
període de transició?