1 – Què entens per activitat física?

Qualsevol moviment produït pel sistema locomotor.

2 – Amb quines famílies agruparies l’exercici físic.

Els jocs, els esports, la gimnàstica, el fitness, les tècniques d’expressió corporal, les
activitats físiques a la natura i les disciplines orientals.

3 – Per què es caracteritza el sedentarisme.

Es caracteritza per haver una manca de activitat física, tant informal com formal.

4 – A quins tres nivells ens referim quan parlem del terme salut.
Ens referim a nivell físic, psicològic i social.

5 – A nivell psicològic, a través de l’exercici físic aconseguim:

Millora de les funcions intel·lectuals, redueix l’estrès i millora l’estat d’ànim.

6 – Per que una dieta sigui equilibrada, quins percentatges d’aportació nutricional
hauríem de tenir en compte. I quina quantitat de kcal ens aporten per cada gram.
Un 50-60% de la dieta han de ser hidrats de carboni, un 25-30% han de ser
greixos(lípids) i un 10-15% han de ser proteïnes, no obstant, aquests percentatges poden
canviar depenent de l’exercici físic que fas i quina modalitat.
-Hidrats de carboni: 1g proporciona 4kcal
-Greixos(lípids): 1g proporciona 9kcal
-Proteïnes: 1g proporciona 4kcal
7 – per quina activitat necessitem un nombre més baix de calories. I per contra posa un
exemple d’activitat on el consum de calories sigui força elevat.
En un exercici físic com anar amb bici no es necessari un nombre molt elevat de
calories.
Per altra part, per l’esquí de fons, el consum de calories es força elevat.
8 – Per tenir una bona condició física i salut cal tenir en compte 5 columnes que la
sustentin. Pots dir que contemplaria cadascuna d’elles?

9 – Quantes calories creus que has d’ingerir al dia:

300 500 2500 5000 7500 9000

10 – Encercla la resposta que creguis correcta:

a) engreixen les vitamines : SI NO

b) el colesterol és una malaltia: SI NO

c) és saludable aprimar-se ràpidament: SI NO

11 – Què succeeix si prens més calories de les que necessites.

Que el teu cos no està amb saldo zero i per tant les emmagatzema i te engreixes.
12 – De la llista següent d’aliments, marca amb una E els que siguin més energètics i
amb una e els que ho siguin menys.
  100 gr. de iogurt e
 100 gr. de magdalenes E
 100 gr. d’enciam e
 100 gr. de mandarines e

13 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.

Amb el IMC i si dividint el teu pes entre la teva alçada al quadrat està entre el 20 i el 25
aquell es el teu pes ideal.

14 – Com actuaríem davant d’un accidentat que està inconscient, no respira i tampoc té
funció cardíaca. Fes esment si creus que hi ha cap diferència en el cas d’un nen.
Posant la ma entre la alçada dels pulmons i dels abdominals i fer compressions
mitjanament fortes repetidament. Una freqüència no gaire accelerada com unes 100
compressions per minut. En cas d’un nen les compressions han de ser amb menys força
i amb una freqüència de unes 60 compressions per minut.

15 – Per quin motiu creus que em de col·locar un accidentat de forma lateral, si aquest
respira i té pols.
Per a que no es pugui ennuegar amb la seva pròpia llengua.
1 – Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.
La formal es per la finalitat de realitzar aquella activitat, exercici, esport.. i se ha
preparat prèviament aquesta activitat. En canvi la activitat informal, la seva finalitat es
el desplaçament, i no es necessari una preparació prèvia.
2 – Com agruparies la família dels esports i la de les activitats a la natura.
En els esports hi ha els individuals, i els col·lectius
En les activitats a la natura hi ha el medi terrestre, el medi aquàtic i el medi aeri.
3 – Quins efectes té el sedentarisme en els diferents sistemes. Anomenen 3 i posa 1
exemple de cadascun.
En el metabolisme:
Augment de pes. Obesitat
En la salut mental:
Trastorns mentals (depressió)
En el sistema nerviós:
Tensió nerviosa, irritabilitat.
4 – Quines adaptacions es produeixen a nivell físic quan realitzem exercici físic, i que
produeixen efecte sobre:
En l’aparell cardiovascular→ Augment de la mida i la capacitat del cor
En el metabolisme→ Reducció de greixos en la sang
En el respiratori→ augment de la capacitat pulmonar
5 – Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.
Als quatre nivells de la piràmide de l’alimentació humana.
6 – Anomena 3 aliments amb un alt i 3 amb un baix component calòric.
Alt: Magdalenes, oli i fruits secs
Baix: Llet, mandarina, meló.
7 – Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.
Unes 2500-3000kcal en el cas d’un home i unes 2000-2500kcal en el cas d’una dona
8 – Com actuaríem davant d’un accidentat si aquest està inconscient, no respira, però si
que té funció cardíaca.
Fer un RCP(REANIMACIÓ CARDIOPOLMUNAR)Fer compressions al tòrax 30 cops
seguits i obrir-li la boca i posar la nostra boca a la del accidentat per donar-li aire.
9 – Com realitzaries les compressions cardíaques i en quina freqüència.
Posant la ma entre la alçada dels pulmons i dels abdominals i fer compressions
mitjanament fortes repetidament. Una freqüència no gaire accelerada com unes 100
compressions per minut.
10 – Quins factors incideixen en la condició física i la salut. Nombren al menys 4.
 la alimentació, la dieta
 les activitats físiques, com fer esport
 el descans, com per exemple dormir les hores adequades
 els hàbits nocius, com per exemple el tabac
11 – Què és la vigorexia?
És un trastorn del comportament que es caracteritza per la obsessió de aconseguir un cos
musculat.
12 – Quina diferència hi ha entre aliment i nutrient.
La finalitat d’un aliment es la de per satisfer les funcions vitals d’un organisme, però un
aliment no te perquè tindre valor nutricional. En canvi un nutrient si que ha de poder ser
utilitzat per satisfer les funcions vitals i tindre valor nutricional.
13 – Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.
1500 kcal diàries
14 – De la llista d’aliments següent, marca amb una E els que siguin més energètics i
amb una e, els que ho siguin menys.

 100 gr. de carn de vedella E

 100 gr. de pollastre E
 100 gr. de sardines amb oli E
 100 gr. de síndria e

15 – Sabries dir quina es la composició corporal del cos humà

El teixit magre: 80%
Teixit adipós: 20%

Esta format per un 70% aigua.

EXAMEN TEÒRIC 2n trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Què entens per entrenament.

És un procés en el qual l’objectiu és anar incrementant progressivament el seu
rendiment, les capacitats físiques i crear adaptacions i millores al organisme i al
metabolisme.
Es un procés per tal de incrementar el rendiment d’una persona tant física com
mentalment.
2 – Quan es parla de fase de desgast davant l’exercici físic, entenem que és:
És la fase en que la línia d’equilibri fa un descens a causa del cansament ocasionat per
l’entrenament.
Es el descens de la línia d’equilibri ocasionat per el cansament de l’exercici físic.
3 – Que s’entén per sobrecompensació.
És una reacció del cos humà al haver completat la recuperació indicada per
l’entrenament, això fa que la línia de l’equilibri augmenti una mica més del que estava
al principi ja que és un augment del nivell físic.
Es una reacció del cos humà al completar la recuperació en que la línia d’equilibri
ascendeix a un nivell nou, superior a l’anterior.
4 – Què és la càrrega d’entrenament.
La càrrega d’entrenament és el volum total d’un entrenament multiplicat per la intensitat
total, això dona una xifra que determina lo fort que ha sigut l’entrenament.
La carrega d’entrenament es un concepte per mesurar com de fluix o fort es un
entrenament, aquest es tracta del volum d’exercici físic realitzat multiplicat per la
intensitat de l’exercici.
5 – Què és la intensitat i com la mesurem.
La intensitat és la qualitat de treball realitzat. La podem mesurar de diverses maneres:
-watts
-Pes
-Freqüència cardíaca
-Temps en relació a una marca personal...
-Consum d’oxigen
La intensitat es la qualitat de treball realitzat i es pot mesurar en; la freqüència cardíaca
(FC), consum d’oxigen, en watts, temps i kg.
6 – A què fa referència el principi d’adaptació. N’hi haurà prou en 3 o 4 entrenaments
perquè aquest principi es produeixi?
Aquest principi diu que una successió de sobrecompensacions al final incrementen el
nivell físic però perquè això es compleixi no pots començar a nedar 2000 m seguits,
sinó que has de començar nedant sèries de 500 metres i després de 600, 700...
No, amb 3 o 4 entrenaments no n’hi hauria suficient, per notar veritables millores es
necessiten d’entre 3 a 5 mesos.
El principi de sobre adaptació es el conjunt de moltes sobrecompensacions produint així
una transformació en el cos que fa que produeixi una millora sobre l’aspecte treballat.
Amb 3 o 4 entrenaments no serà suficient ja que no donat temps a que l’organisme
experimenti suficients sobrecompensacions i per tant millorar.
7 – Què ens diu el principi de la progressió. I què caldrà incrementar 1r el volum o la
intensitat.
Aquest principi ens diu que les càrregues d’entrenament s’han d’anar incrementant de
manera lenta i constant. Primer s’augmenta el volum i després la intensitat.
El principi diu que les carregues d’entrenament han de ser progressives ascendents de
forma que els entrenaments han de incrementar de forma lenta i progressiva per a tal de
no sobre carregar l’organisme. Per a fer aquests increments s’ha d’augmentar primer el
volum i després la intensitat.
8 – Per a què em de tenir en compte el principi de l’alternança.
L’hem de tenir en compte perquè ens diu que hem de respectar els períodes de
recuperació per tal de que el cos faci la sobrecompensació.
Per a no provocar lesions o una baixada de rendiment, ja que es molt important
respectar els temps de descans entre entrenament i entrenament a fi de permetre que
l’organisme sobrecompensi.
9 – A quin tipus de resistència hauré de dedicar-me més per afrontar treballs posteriors
en condicions òptimes.
La resistència que hauries de treballar és la aeròbica ja que és la que et permet millorar
les característiques de l’organisme a llarg termini i per tant tenir un nivell físic adequat
per a treballs posteriors.
El treball de resistència per practicar adequat es el de resistència aeròbica ja que permet
millorar les característiques del organismes a llarg termini i per tant estar en condicions
òptimes per a treballs posteriors.
10–Quins mètodes puc emprar per millorar el meu nivell de resistència.
Hi ha el sistema fraccionat, que es caracteritza per tenir pauses entre sèries, i el sistema
continu, que no es fan pauses. Després tenim els diferents mètodes:
-Marxa(per iniciació)
-carrera contínua
-màquines cardiovasculars
-entrenament en sèries
-entrenament en circuit
-fartlek

11–Tenint en compte l’edat en la que ens trobem, quins tipus de força pots entrenar.
Puc entrenar tant la força explosiva com la força resistència, ja que la força màxima pot
causar canvis en el nostre desenvolupament i creixement.
Existeixen dos tipus de força, la força de resistència i la força explosiva. La segona no
esta recomanada per a aquestes edats ja que encara estem en període de creixement i
aquesta hi podria afectar.
12–Relacionat amb la pregunta anterior, quins mètodes puc emprar.
Sistema fraccionat, pots emprar:
-exercicis gimnàstics
-màquines de musculació
-pilotes medicinals
-exercicis amb el propi pes(flexions, escuats, abdominals...)
-multi salts
-multillançaments
En la força resistència, que es la força que es pot emprar per aquestes edats son els
següents. Els exercicis gimnàstics com treball en bancs, pilotes de fiball i circuits de
gimnàstica. També per a treballar l’entrenament amb sobrecarregues es pot treballar
amb pilotes medicinals, amb peses i màquines de musculació.
13-Posem 2 exemples de tipus d’exercici de flexibilitat, on es realitzi moviment.
La flexibilitat es pot realitzar de manera estàtica o de manera dinàmica. En moviment és
la dinàmica i dos exemples poden ser tant el de elevar els braços i balancejar-se d’un
costat a un altre com el de posar una cama en un banc elevat i l’altre al terra i anar fent
moviments descendents i ascendents així estirant els glutis i els isquiotibials.
La flexibilitat es pot treballar de forma estàtica o dinàmica, en els exercicis que es
realitza moviment son els de flexibilitat dinàmica. Com exemples estan el de situar els
braços a dalt i amb les cames obertes fer moviments verticals de costat a costat, un altre
exemple seria de situar un peu a l’espatllera i amb l’altre al terra fer un moviment
descendent, estirant així els quàdriceps.
14-Quan de temps haig d’entrenar per millorar el nivell de flexibilitat.
Pots veure millores en 4-8 setmanes per el recomanable és fer un cicle anual
Per a realitzar canvis significatius de flexibilitat es necessari el treball d’un any.
15-Quins mètodes empraré per la realització d’un treball de flexibilitat.
El sistema dinàmic, que intervenen petits moviments, i el sistema estàtic, que no hi ha
cap tipus de moviment. Com a mètode s’utilitzen els exercicis gimnàstics de flexibilitat,
que es poden realitzar individuals o amb parelles.
Per a realitzar un treball de flexibilitat es poden optar per a tres tipus, el sistema
dinàmic, que intervé un moviment continuat per a el treball, el sistema estàtic que
consisteix en un treball de poc moviment i finalment el mètode de exercicis gimnàstics
de flexibilitat, que es poden treballar de forma individual o col·lectiva i amb exercicis
que utilitzen recursos de gimnàs.
16-Tipus de velocitat que coneixes.
-Velocitat gestual. Permet realitzar gestos ràpidament.
-Velocitat de desplaçament. Permet recórrer una petita distància en molt poc temps.
-Velocitat de reacció. Permet reaccionar als estímuls ràpidament.
Hi ha tres tipus de velocitat:
- Velocitat de reacció: Permet respondre amb rapidesa tot tipus d’estímuls.
- Velocitat gestual: Permet realitzar gestos molt ràpidament.
- Velocitat de desplaçament: Permet recórrer una distància en el menor temps possible.
17-Quins paràmetres haig de tenir en compte per entrenar la velocitat.
S’utilitza el sistema fraccionat. S’han de tenir en compte els següents paràmetres:
-Esprints. Molt importants
-Jocs de cursa
-Millora de la força explosiva
-Millora de la tècnica del moviment
Per a entrenar la velocitat es treballa amb el sistema fraccionat mitjançant series i
repeticions. Els paràmetres a tenir en compte són:
- Els esprints o curses curtes: Molt importants i tradicionals.
- La millora de la força explosiva: Treball amb sobrecàrregues lleugeres amb
- Jocs de cursa
- Millorar la tècnica del moviment:
18-Què és la planificació esportiva. Per què cal fer-la. I per quin tipus d’esportista anirà
dirigida.
La planificació esportiva es tracta de planificar de manera presisa amb l’objectiu de
garantir el màxim aprofitament del potencial d’una persona i que tingui un rendiment
òptim. Va dirigida a tots els esportistes siguin el nivell que siguin, tot hi que no hi hagi
cap objectiu competitiu.
La planificació esportiva es tracta de planificar de manera minuciosa amb l’objectiu de
garantir el màxim aprofitament del potencial de la persona que realitza l’exercici físic i
que el seu rendiment sigui l’òptim. Aquesta planificació va dirigida per als esportistes
d’alt nivell, però pot ser beneficiosa en persones que realitzen un treball físic estàndard.
19-Quants tipus de planificació coneixes i quines diferències presenten.
Existeixen dos tipus:
-Plurianual: és un objectiu en el que es desenvoluparà durant uns quants anys, per
exemple les olimpiades.
-Anual: és busca extreure el major potencial en un any. És el que s’acostuma a utilitzar,
ja segui per esports de competició com si no.
Existeixen dos tipus:
- El plurianual: Es busca a llarg termini un objectiu que es desenvoluparà en uns quants
anys. Com a exemple estan les olimpíades que es fan cada 4 anys.
- El anual: Es busca en fases durant l’any un objectiu que segons l’objectiu que es
persegueix es les orientacions de treball varien. Es realitza a tots els nivells esportius.
20-Per què es caracteritza l’entrenament en el període competitiu.
En el període preparatori es busca un volum molt alt i poca intensitat per millorar les
capacitats físiques de l’esportista, en canvi al període competitiu es busca extreure el
major rendiment per tant es fa poc volum i molta intensitat.
En el període competitiu es busca millorar el rendiment de l’esportista i aconseguir un
resultat òptim en les competicions programades amb anterioritat. Es treballa molt mes la
intensitat que no pas el volum d’entrenament.

EXAMEN TEÒRIC 2n trimestre NOM:

AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
1 – Quina relació guarden aquests 3 paràmetres al llarg d’una temporada: volum,
intensitat i forma física.
El volum i la intensitat es el que es mesura de cada entrenament i el que va augmentant i
disminuint i són un indicador de la forma física. Com més augmenti el volum i la
intensitat millor forma física hauria de tenir l’esportista.
El volum de d’exercici físic i la intensitat es en el que es mesuren els entrenaments i es
un indicador de la forma física. A mesura que el volum i la intensitat es pot augmentar i
per tant tolerar una major carrega, vol dir que la forma física es millor.
2 – Quin nº de sessions realitzarà un esportista al llarg d’una setmana. I una persona que
vulgui fer exercici-salut?
Un esportista realitzarà entre 4 i 5 sessions a la setmana, en canvi una persona que
vulgui fer exercici per salut entre 3 i 4 sessions.
Al llarg d’una setmana un esportista realitzarà uns 4 o 5 entrenaments. En canvi una
persona que vulgui fer exercici-salut en farà de 3 o 4.
3 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.
És la sessió. Consta de tres parts: escalfament, part principal(es duu a terme
l’entrenament en qüestió) i la part final(normalment estiraments o soltar cames).
La unitat mes petita de entrenament es una sessió. Una sessió consta de tres parts, el
escalfament, la part principal i la part final.
4 – Quin nom rep una setmana d’entrenament.
Rep el nom de microcicle. I un mesocicle son d’entre 3-8 setmanes.
Un entrenament d’una setmana s’anomena microcicle.
5 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.
Si, els col·lectius tenen un període de preparació més curt(2-3mesos) i un període de
competició molt més llarg(7-8mesos), en canvi, els esports individuals tenen un període
de competició més curt(3-4 mesos) i un període de preparació més llarg(5-7 mesos)
La diferencia dels períodes entre els esports individuals i els col·lectius es que en els
individuals el període preparatiu, tant el general com l’específic és més llarg (5-7
mesos). En canvi en els esports col·lectius el període competitiu es mes llarg (7-8
mesos).
6 – En quin període inclouries el terme descans actiu. I per què es caracteritza.
En el període de transició. És caracteritza, en general per realitzar activitats físiques fora
de l’esport que un esportista practica, i li serveix per desconnectar del seu esport sense
que suposi una pèrdua completa.
El descans actiu l’inclouria en el període de transició. El descans actiu es caracteritza en
que durant l’etapa de descans o període de transició, l’esportista no es desconnecti tant
del esport i per tant realitzi petits treballs i entrenament per tal de no perdre
completament la condició física, però sense realitzar grans treballs.
7 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.
És el període on l’esportista a d’adquirir nivell físic i és la més decisiva perquè depèn de
com vagi t’anirà millor o no al període de preparació.
Es divideix en:
-Període preparatori general: on no s’especifica en exercicis que tinguin a veure amb
l’esport sinó que és milloren les condicions físiques en general. S’usa un volum molt
gran i poca intensitat.
-Període preparatori específic: és comença a especificar cada vegada més en els
exercicis i el volum va decreixent i la intensitat augmentant.
En el cicle preparatori l’entrenament es en el que es cerca de desenvolupar els
components de la condició física de l’esportista fins aconseguir el seu estat òptim. Es
subdivideix en dos períodes:
- El període preparatori general (P.P.G.).
- El període preparatori específic (P.P.E.).
8 – Què ha de tenir en compte una planificació esportiva.
-Les característiques (qualitats físiques psicològiques) de l’esportista
-els objectius de l’esportista
-els recursos i materials disponibles
-calendari de les competicions(en cas de que competeixi)
-factors externs a l’entrenament
- Les característiques (qualitats físiques i psicològiques) de l’esportista.
- Els objectius.
- Els recursos que es disposen.
- Calendari amb que es disposa.
- Factors externs a l’entrenament.
9 – Posem 1 exemple de sessió d’entrenament de velocitat.
-Escalfament: 5 voltes al camp i estiraments dinàmics.
-Part principal: realitzar un joc de cursa: un grup a d’estar al mig del camp amb una
pilota i l’altre grup de dos en dos han de sortir, un corrents a fer la volta al camp mentre
l’altre ha d’evitar que el toquin amb la pilota. Si arriba a fer la volta es un punt per a
l’equip. Després realitzar diferents sèries amb sortides gestuals, amb el tacte, amb
l’oida... per millorar la velocitat de reacció.
-Part final: realitzar estiraments estàtics
En una de sessió de velocitat són necessaris tres fases.
- Escalfament: 3 voltes al camp i estiraments dinàmics.
- Part principal: Realitzar una cursa de velocitat i fer diferents sèries.
- Part final: Realitzar estiraments estàtics.
10-Quins mètodes puc emprar per un treball de velocitat. Anomenen 3.
S’usa un sistema fraccionat. Hi ha diferents mètodes:
-esprints o curses curtes
-jocs de curses
-millora de la tècnica del moviment
-millora de la força explosiva
- Els esprints o curses
- Millorar la tècnica del moviment
- Jocs de cursa
11-Posa 1 exemple de cada un dels mètodes per treballar la flexibilitat.
-Sistema dinàmic: un exemple seria amb els braços en alt, realitzar moviments
horitzontals on el centre de gir sigui el maluc.
-Sistema estàtic: assentat al terra i anar a tocar les puntes dels peus amb les mans.
-mètode de exercicis gimnàstics de flexibilitat: estirat al terra que un company t’elevi la
cama cap a dalt així estirant els isquiotibials.
- En el sistema dinàmic per a treballar la flexibilitat un exemple seria el de situar els
braços a dalt i realitzar moviments en horitzontal fent que el maluc sigui el centre de gir.
- En el sistema estàtic, per a treballar la flexibilitat un exemple seria el estirar els peus al
terra i amb les mans intentar agafar les cames flexionades amb el terra i aguantar les
mans per tal de estirar la musculació.
- En els exercicis gimnàstics de flexibilitat per a treballar la flexibilitat un exemple seria
el de situar la punta del peu a una espatllera a l’altura de el maluc de forma que els
bessons i el quàdriceps formin una v. Amb el altre peu sustentat al terra flexionar-lo per
tal de treballar la flexibilitat del quàdriceps.
12-Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.
Que com més gran et vas fent menys flexibilitat tens, això no vol dir que no puguis ser
flexible.
Que es una qualitat que s’obtenen els majors nivells a la infantesa i per tant a mesura
que aquesta persona creix, la capacitat de treball en la flexibilitat va disminuint. Però es
necessari dir que si es treballa a consciencia es pot superar considerablement els nivells
de la infantesa.
13-Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.
Per comptar el volum és comptabilitzen el nombre d’exercicis practicats, o bé el temps
dedicat durant un període de temps determinat. La intensitat no es mesura en el cas de la
flexibilitat.
Per a comptabilitzar el volum en els entrenaments de flexibilitat, es poden usar o be el
nombre de exercicis practicats o be el temps dedicat durant un temps concret.
14-Posa 1 exemple d’exercici on la dificultat vagi de menys a més; tenint en compte la
millora aconseguida en el treball de força.
Per exemple el pres de banca és un treball amb peses i pots anar augmentant el volum i
després la intensitat(el pes). També podries realitzar primer flexions amb recolzament
de genolls, després flexions i per últim flexions amb elevació de les cames per posar-ho
més difícil.
Pres de banca, ja que es un treball amb peses i a mesura que es treballa la força, la
dificultat va augmentant de forma que cada cop hi hagi més pes en la barra.
15-Amb quant de temps notaràs una millora en el treball de força.
En 3-4 setmanes ja notarem millores, però per notar millores dràstiques en les
condicions físiques calen unes 8-10 setmanes.
Amb un període de un mes ja es poden apreciar canvis en el organisme, però en dos
mesos mes o menys els canvis seran més significatius.
16-Quant de temps hauré d’entrenar per notar una millora en el treball de resistència.
Amb una pràctica regular en 6-8 setmanes ja podrem aconseguir millores notables en la
resistència.
En el treball de resistència amb una practica regular amb uns 2 mesos ja es podran
observar canvis significatius en la resistència.
17-A que fa referència el principi de continuïtat.
Fa referència a que has d’entrenar de manera regular per aconseguir una successió de
sobrecompensacions, és a dir, no pots entrenar una setmana si i una no. No obstant,
també ha de tenir un cert temps entre mig, les recuperacions.
Aquest principi diu que els entrenaments han de seguir una certa continuïtat i
constància, ja que així s’aprofiten les sobrecompensacions de l’entrenament i el
rendiment de la persona millora. També es important dir que els entrenaments han de
ser continuats però amb un cert temps entre mig, es a dir que un entrenament que
segueixi el principi de la continuïtat seria el de uns 3 entrenaments setmanals.
18-Per què és important respectar el principi de la intensitat.
Aquest principi diu que la càrrega d’entrenament ha de ser apropiada al nivell físic del
practicant perquè la persona pugui assolir les sobrecompensacions. Perquè sinó podria
causar desgastos que no es poguessin recuperar i acabar patint lesions
El principi de la intensitat diu que l’entrenament de una persona ha de ser acord amb el
nivell físic de la persona que el realitza. Si aquest principi no es respecta, es poden fer
sobre esforços que poden desenvolupar una lesió o una altra patologia diferent.
19-A què fa referència el principi d’individualitat en un entrenament.
Diu que no pots fer el mateix entrenament dues persones amb un nivell físic diferent ja
que sinó a alguna li semblarà molt fàcil i a l’altra molt difícil. Per tant, la planificació
dels entrenaments a de ser diferent per a cada individu.
Es el principi que diu que cada organisme es diferent i no pot tindre les mateixes
carregues d’entrenaments, per tant l’entrenament que ha de realitzar es diferent. Això
significa que un entrenament ja fet no es vàlid ja que depenent de la persona li estarà be
o no.
20-Què és el volum i com el mesurarem.
El volum és la quantitat d’exercici realitzat. Es pot mesurar amb el nombre de
repeticions i sèries, en unitats mètriques(metre, km...) i en temps(hores, minuts,
segons...)
El volum es la quantitat d’exercici realitzat. Es pot mesurar en, temps (hores, minuts,
segons...), en unitats d’espai (km, metres...) i en el numero de sèries i repeticions.
EXAMEN TEÒRIC 3r trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Amb quines famílies agruparies l’exercici físic.

2 – En quins 3 àmbits treballaries l’exercici físic educatiu.

3 – Com s’organitza l’esport competitiu.

4 – Quina diferència hi ha entre l’esport de base i l’esport d’elit.

5 – Quins beneficis ens aporta l’exercici físic-salut.

6 – Anomena 2 diferències entre l’esport de competició i l’exercici físic recreatiu.

7 – Anomena 3 esports individuals sense oposició ni cooperació.

8 – Igualment fes-ho amb esports de cooperació sense oposició.

9 – Parlant de tècnica en esports de cooperació, com et pots desplaçar interaccionant tu i

el mòbil.

10- Posa 1 exemple d’acció tàctica a realitzar en cada un dels esports col·lectius vistos.

11- Dins el que són esports individuals sense cooperació,nombra 5 cops bàsics.

12- Quins factors cal tenir en compte en qualsevol activitat a la natura.

13- Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

14- Factors que influeixen en l’impacte ambiental. Nombren al menys 3.

15- Quines condicions cal que es donin per dur a terme la relaxació.

16- Planteja 2 sessions tipus de la planificació que has realitzat i que en el seu objectiu
siguin diferents.
EXAMEN TEÒRIC 3r trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Per a què serveix la relaxació.

2 – Quines activitats podem practicar en el medi aeri.

Prapent, paracaigudes i aladelta són algunes de les activitats que podem practicar en el
medi aeri.
3 – I en el terrestre. Nombren al menys 3.
Hípica, excursionisme(senderisme, acampada...), BTT, curses d’orientació...
4 – En els esport individuals sense cooperació trobem l’atletisme i la natació. Em
podries agrupar l’un i l’altre per especialitats, on dins les mateixes realitzarem diferents
proves.
Atletisme:
-Cursa
- carreres de salts de tanques
-salt de llargada
-salt d’alçada
-llançament de pes
-llançament de disc
Natació:
-crol
-papallona
-d’esquena
-la braça
5 – Posa 1 exemple de sistema de joc a emprar en cada esport col·lectiu vist.
Bàsquet: passa i talla
Handbol: passa i va
Futbol: els talls
Voleibol: bloqueig de la rematada
6 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;
mitjançant quines accions tècniques.
Bàsquet: entrada a cistella, llançament fonamental, tir amb suspensió i entrada amb
ganxo.
Handbol: llançament amb caiguda frontal, llançament amb suspensió, llançament
rectificat, llançament amb suport, llançament de maluc i llançament amb caiguda
frontal.
Futbol: xut amb l’empenya, xut amb la part interior del peu i xut de puntera.
Voleibol: rematada
7 – Com pots enviar la pilota a un company en esports col·lectius de cooperació.
Bàsquet: passada de pit, passada picada amb una mà, passada de beisbol i passada per
damunt del cap.
Handbol: passada frontal, de maluc, en pronació i en deixada.
Voleibol: toc de dits i toc d’avantbraç
Futbol: passada amb l’exterior, amb l’interior i amb el taló
8 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.
- Judo
-tennis
-esgrima
9 – Quins professionals trobem en l’exercici físic terapèutic.

10- Com definiries l’exercici físic recreatiu.

És aquell exercici que es fa amb l’única finalitat de divertir-se i disfrutar. No té dies
específics d’entrenament, el pot practicar qualsevol persona de qualsevol edat sense
haver de tenir una resistència o força específica i les normes són flexibles.
11- Quins aspectes positius i negatius reporta l’esport d’elit. Nombren un parell de
cadascun.
Positius:
-dona espectacle per al públic
-incita al jovent a practicar l’activitat esportiva en questió
Negatius:
-pot haver casos de dopatge per voler un major rendiment
-pot haver casos de violència per no acceptar la derrota o quan l’àrbitre s’equiboca
-si alhora d’entrenar amb molta intensitat no es te a veure el desenvolupament(en el cas
dels joves).
12- Em pots posar 3 exemples de lligues professionals que controlin l’esport
professional del seu país.
Per exemple a Espanya hi ha les lligues que controlen diferents esports:
-futbol: LFP
-Bàsquet: ACB
-Handbol: ASOBAL
A part a estats units també hi ha la NBA i WNBA que són lligues professionals de
bàsquet
13- Com definiries l’exercici físic competitiu.
L’exrcici físic competitiu es sol dur a terme una prèvia fitxa federativa i una
assegurança mèdica. Està organitzat per clubs esportius, federacions i lligues
professionals. L’objectiu és assolir la victòria o un rècord personal, per això s’ha
d’estar en plena forma física i s’ha de combinar l’entrenament amb una bona dieta i uns
bons hàbits. Normalment s’entreana amb una alta intensitat però sempre tenint en
compte els principis.
14- Com agruparies l’exercici físic en funció de la seva finalitat.
Exercici-salut: la seva finalitat és portar una vida sana i estar en forma per les dificultats
que et pots trobar al dia dia.
Exercici competitiu: la seva finalitat és assolir una victòria o un rècord personal amb
molta constància
Exercici físic recreatiu: la seva finalitat és únicament lúdica i divertida. Només busca
l'enteniment i la diversió.
15- En el lloc on estàs estudiant, quin tipus d’exercici físic realitzes; es a dir, en quina
finalitat es planteja, i des de quins àmbits es treballa.
Aquest últim curs s’ha plantejat una mica competitiu degut a que havíem de superar una
marca personal, però normalment es planteja com una finalitat de salut. Es treballa des
de tots els àmbits com ara,
16- Planteja 2 sessions tipus de la planificació que has realitzat i que en el seu objectiu
siguin diferents.
Resistència aeròbica:
Escalfament:
Part inicial:
Part final:

Força-resistència:
Escalfament:
Part inicial:
Part final:

RECUPERACIÓ DE JUNY NOM:

AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
3r trimestre

1 - Com agruparies l’exercici físic en funció de la seva finalitat.

2 - Em pots posar 3 exemples de lligues professionals que controlin l’esport

professional del seu país.

3 - Com definiries l’exercici físic recreatiu.

4 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

5 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;

mitjançant quines accions tècniques.

6 – Per a què serveix la relaxació.

7 - Factors que influeixen en l’impacta ambiental. Nombren al menys 3.

8 - Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

9 - Posa 1 exemple d’acció tàctica a realitzar en cada un dels esports col·lectius vistos.

10 – Anomena 3 esports individuals sense oposició ni cooperació.

RECUPERACIÓ DE JUNY NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
2n trimestre

1 – Quina relació guarden aquests 3 paràmetres al llarg d’una temporada: volum,

intensitat i forma física.

2 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.

3 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.

4 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.

5 - Quins mètodes puc emprar per un treball de velocitat. Anomenen 3.

6 - Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.

7 - Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.

8 - Quant de temps hauré d’entrenar per notar una millora en el treball de resistència.

9 - A que fa referència el principi de continuïtat.

10-Què és el volum i com el mesurarem.

RECUPERACIÓ DE JUNY NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
1r Trimestre

1 – Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.

2 – Quins efectes té el sedentarisme en els diferents sistemes. Anomenen 3 i posa 1

exemple de cadascun.

3 – Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.

4 – Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.

5 – Com realitzaries les compressions cardíaques i en quina freqüència.

6 – Què és la vigorexia?

7 – Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.

8 – Sabries dir quina es la composició corporal del cos humà

9 – Per quin motiu creus que em de col·locar un accidentat de forma lateral, si aquest
respira i té pols.

10 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.

PENDENTS 2N BATXILLERAT NOM :
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS 2009-10

1 - Com definiries l’exercici físic recreatiu.

2 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

3 - Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

4 – Per a què serveix la relaxació.

5 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;

mitjançant quines accions tècniques.

6 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.

7 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.

8 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.

9 - Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.

10- Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.

11– Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.

12– Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.

13– Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.
14– Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.

15 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.

RECUPERACIÓ DE SETEMBRE NOM :

1R BATXILLERAT COGNOMS:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA
CURS 2013-14

1 - Com definiries l’exercici físic recreatiu.

2 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

3 - Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

4 – Per a què serveix la relaxació.

5 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;

mitjançant quines accions tècniques.

6 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.

7 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.

8 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.

9 - Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.

10- Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.

11– Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.

12– Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.

13– Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.

14– Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.
15 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.