You are on page 1of 15

EXAMEN TEÒRIC 1r trimestre NOM:

AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:


CURS: 1r de Batxillerat

1 – Què entens per activitat física?


Qualsevol moviment produït pel sistema locomotor.
2 – Amb quines famílies agruparies l’exercici físic.
Els jocs, els esports, la gimnàstica, el fitness, les tècniques d’expressió corporal, les
activitats físiques a la natura i les disciplines orientals.
3 – Per què es caracteritza el sedentarisme.
Es caracteritza per haver una manca de activitat física, tant informal com formal.

4 – A quins tres nivells ens referim quan parlem del terme salut.
En el aparell cardiovascular, el respiratori i en el metabolisme.
5 – A nivell psicològic, a través de l’exercici físic aconseguim:
Millora de les funcions intel·lectuals, redueix l’estrès i millora l’estat d’ànim.
6 – Per que una dieta sigui equilibrada, quins percentatges d’aportació nutricional
hauríem de tenir en compte. I quina quantitat de kcal ens aporten per cada gram.

7 – per quina activitat necessitem un nombre més baix de calories. I per contra posa un
exemple d’activitat on el consum de calories sigui força elevat.
En un exercici físic com anar amb bici no es necessari un nombre molt elevat de
calories.
Per altra part, per l’esquí de fons, el consum de calories es força elevat.
8 – Per tenir una bona condició física i salut cal tenir en compte 5 columnes que la
sustentin. Pots dir que contemplaria cadascuna d’elles?

9 – Quantes calories creus que has d’ingerir al dia:

300 500 2500 5000 7500 9000

10 – Encercla la resposta que creguis correcta:

a) engreixen les vitamines : SI NO

b) el colesterol és una malaltia: SI NO

c) és saludable aprimar-se ràpidament: SI NO

11 – Què succeeix si prens més calories de les que necessites.


Que el teu cos no està amb saldo zero i per tant les emmagatzema i te engreixes.
12 – De la llista següent d’aliments, marca amb una E els que siguin més energètics i
amb una e els que ho siguin menys.

 100 gr. de iogurt e


 100 gr. de magdalenes E
 100 gr. d’enciam e
 100 gr. de mandarines e
13 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.
Amb el IMC i si dividint el teu pes entre la teva alçada al quadrat esta entre el 20 i el 25
aquell es el teu pes ideal.

14 – Com actuaríem davant d’un accidentat que està inconscient, no respira i tampoc té
funció cardíaca. Fes esment si creus que hi ha cap diferència en el cas d’un nen.
Posant la ma entre la alçada dels pulmons i dels abdominals i fer compressions
mitjanament fortes repetidament. Una freqüència no gaire accelerada com unes 100
compressions per minut. En cas d’un nen les compressions han de ser amb menys força
i amb una freqüència de unes 60 compressions per minut.

15 – Per quin motiu creus que em de col·locar un accidentat de forma lateral, si aquest
respira i té pols.

Per a que no es pugui ennuegar amb la seva pròpia llengua.


EXAMEN TEÒRIC 1r trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.


La formal es per la finalitat de realitzar aquella activitat, exercici, esport.. i se ha
preparat prèviament aquesta activitat. En canvi la activitat informal, la seva finalitat es
el desplaçament, i no es necessari una preparació prèvia.
2 – Com agruparies la família dels esports i la de les activitats a la natura.
En els esports hi ha els individuals, i els col·lectius
En les activitats a la natura hi ha el medi terrestre, el medi aquàtic i el medi aeri.
3 – Quins efectes té el sedentarisme en els diferents sistemes. Anomenen 3 i posa 1
exemple de cadascun.
En el metabolisme:
Augment de pes. Obesitat
En la salut mental:
Trastorns mentals (depressió)
En el sistema nerviós:
Tensió nerviosa, irritabilitat.
4 – Quines adaptacions es produeixen a nivell físic quan realitzem exercici físic, i que
produeixen efecte sobre:
Millora de la funcionalitat del organisme, augment de la tolerància a un esforç físic i
millora de la condició física. Per tant augment progressiu de la salut i de la qualitat de
vida.
5 – Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.
Als quatre nivells de la piràmide de l’alimentació humana.
6 – Anomena 3 aliments amb un alt i 3 amb un baix component calòric.
Alt: Magdalenes, oli i fruits secs
Baix: Llet, mandarina, meló.
7 – Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.
Unes 2.000 a 2.500 kcal.
8 – Com actuaríem davant d’un accidentat si aquest està inconscient, no respira, però si
que té funció cardíaca.
Fer compressions al tòrax 30 cops seguits i obrir-li la boca i posar la nostra boca a la del
accidentat per donar-li aire.
9 – Com realitzaries les compressions cardíaques i en quina freqüència.
Posant la ma entre la alçada dels pulmons i dels abdominals i fer compressions
mitjanament fortes repetidament. Una freqüència no gaire accelerada com unes 100
compressions per minut.
10 – Quins factors incideixen en la condició física i la salut. Nombren al menys 4.
 la alimentació, la dieta
 les activitats físiques, com fer esport
 el descans, com per exemple dormir les hores adequades
 els hàbits nocius, com per exemple el tabac
11 – Què és la vigorexia?
És un trastorn del comportament que es caracteritza per la obsessió de aconseguir un cos
musculat.
12 – Quina diferència hi ha entre aliment i nutrient.
La finalitat d’un aliment es la de per satisfer les funcions vitals d’un organisme, però un
aliment no te perquè tindre valor nutricional. En canvi un nutrient si que ha de poder ser
utilitzat per satisfer les funcions vitals i tindre valor nutricional.
13 – Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.
1500 kcal diàries
14 – De la llista d’aliments següent, marca amb una E els que siguin més energètics i
amb una e, els que ho siguin menys.

 100 gr. de carn de vedella E


 100 gr. de pollastre E
 100 gr. de sardines amb oli E
 100 gr. de síndria e

15 – Sabries dir quina es la composició corporal del cos humà


El teixit magre: 80%
Teixit adipós: 20%

Esta format per un 70% aigua.


EXAMEN TEÒRIC 2n trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Què entens per entrenament.


Es un procés per tal de incrementar el rendiment d’una persona tant física com
mentalment.
2 – Quan es parla de fase de desgast davant l’exercici físic, entenem que és:
Es el descens de la línia d’equilibri ocasionat per el cansament de l’exercici físic.
3 – Que s’entén per sobrecompensació.
Es una reacció del cos humà al completar la recuperació en que la línia d’equilibri
ascendeix a un nivell nou, superior a l’anterior.
4 – Què és la carga d’entrenament.
La carrega d’entrenament es un concepte per mesurar com de fluix o fort es un
entrenament, aquest es tracta del volum d’exercici físic realitzat multiplicat per la
intensitat de l’exercici.
5 – Què és la intensitat i com la mesurem.
La intensitat es la qualitat de treball realitzat i es pot mesurar en; la freqüència cardíaca
(FC), consum d’oxigen, en watts, temps i kg.
6 – A què fa referència el principi d’adaptació. N’hi haurà prou en 3 o 4 entrenaments
perquè aquest principi es produeixi?.
El principi de sobre adaptació es el conjunt de moltes sobrecompensacions produint així
una transformació en el cos que fa que produeixi una millora sobre l’aspecte treballat.
Amb 3 o 4 entrenaments no serà suficient ja que no donat temps a que l’organisme
experimenti suficients sobrecompensacions i per tant millorar.
7 – Què ens diu el principi de la progressió. I què caldrà incrementar 1r el volum o la
intensitat.
El principi diu que les carregues d’entrenament han de ser progressives ascendents de
forma que els entrenaments han de incrementar de forma lenta i progressiva per a tal de
no sobre carregar l’organisme. Per a fer aquests increments s’ha d’augmentar primer el
volum i després la intensitat.
8 – Per a què em de tenir en compte el principi de l’alternança.
Per a no provocar lesions o una baixada de rendiment, ja que es molt important
respectar els temps de descans entre entrenament i entrenament a fi de permetre que
l’organisme sobrecompensi.
9 – A quin tipus de resistència hauré de dedicar-me més per afrontar treballs posteriors
en condicions òptimes.
El treball de resistència per practicar adequat es el de resistència aeròbica ja que permet
millorar les característiques del organismes a llarg termini i per tant estar en condicions
òptimes per a treballs posteriors.
10–Quins mètodes puc emprar per millorar el meu nivell de resistència.
- El sistema continu que consisteix en no fer pauses de recuperació.
- El sistema fraccionat que consisteix en fer pauses de recuperació.
- El mètode de la carrera continua, que es mes exigent.
- El mètode de les màquines cardiovasculars.
- El mètode de entrenament en circuits.
- El mètode de entrenament en sèries.
11–Tenint en compte l’edat en la que ens trobem, quins tipus de força pots entrenar.
Existeixen dos tipus de força, la força de resistència i la força explosiva. La segona no
esta recomanada per a aquestes edats ja que encara estem en període de creixement i
aquesta hi podria afectar.
12–Relacionat amb la pregunta anterior, quins mètodes puc emprar.
En la força resistència, que es la força que es pot emprar per aquestes edats son els
següents. Els exercicis gimnàstics com treball en bancs, pilotes de fiball i circuits de
gimnàstica. També per a treballar l’entrenament amb sobrecarregues es pot treballar
amb pilotes medicinals, amb peses i màquines de musculació.
13-Posem 2 exemples de tipus d’exercici de flexibilitat, on es realitzi moviment.
La flexibilitat es pot treballar de forma estàtica o dinàmica, en els exercicis que es
realitza moviment son els de flexibilitat dinàmica. Com exemples estan el de situar els
braços a dalt i amb les cames obertes fer moviments verticals de costat a costat, un altre
exemple seria de situar un peu a l’espatllera i amb l’altre al terra fer un moviment
descendent, estirant així els quàdriceps.
14-Quan de temps haig d’entrenar per millorar el nivell de flexibilitat.
Per a realitzar canvis significatius de flexibilitat es necessari el treball d’un any.
15-Quins mètodes empraré per la realització d’un treball de flexibilitat.
Per a realitzar un treball de flexibilitat es poden optar per a tres tipus, el sistema
dinàmic, que intervé un moviment continuat per a el treball, el sistema estàtic que
consisteix en un treball de poc moviment i finalment el mètode de exercicis gimnàstics
de flexibilitat, que es poden treballar de forma individual o col·lectiva i amb exercicis
que utilitzen recursos de gimnàs.
16-Tipus de velocitat que coneixes.
Hi ha tres tipus de velocitat:
- Velocitat de reacció: Permet respondre amb rapidesa tot tipus d’estímuls.
- Velocitat gestual: Permet realitzar gestos molt ràpidament.
- Velocitat de desplaçament: Permet recórrer una distància en el menor temps possible.
17-Quins paràmetres haig de tenir en compte per entrenar la velocitat.
Per a entrenar la velocitat es treballa amb el sistema fraccionat mitjançant series i
repeticions. Els paràmetres a tenir en compte són:
- Els esprints o curses curtes: Molt importants i tradicionals.
- La millora de la força explosiva: Treball amb sobrecàrregues lleugeres amb
- Jocs de cursa
- Millorar la tècnica del moviment:
18-Què és la planificació esportiva. Per què cal fer-la. I per quin tipus d’esportista anirà
dirigida.
La planificació esportiva es tracta de planificar de manera minuciosa amb l’objectiu de
garantir el màxim aprofitament del potencial de la persona que realitza l’exercici físic i
que el seu rendiment sigui l’òptim. Aquesta planificació va dirigida per als esportistes
d’alt nivell, però pot ser beneficiosa en persones que realitzen un treball físic estàndard.
19-Quants tipus de planificació coneixes i quines diferències presenten.
Existeixen dos tipus:
- El plurianual: Es busca a llarg termini un objectiu que es desenvoluparà en uns quants
anys. Com a exemple estan les olimpíades que es fan cada 4 anys.
- El anual: Es busca en fases durant l’any un objectiu que segons l’objectiu que es
persegueix es les orientacions de treball varien. Es realitza a tots els nivells esportius.
20-Per què es caracteritza l’entrenament en el període competitiu.
En el període competitiu es busca millorar el rendiment de l’esportista i aconseguir un
resultat òptim en les competicions programades amb anterioritat. Es treballa molt mes la
intensitat que no pas el volum d’entrenament.

EXAMEN TEÒRIC 2n trimestre NOM:


AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
1 – Quina relació guarden aquests 3 paràmetres al llarg d’una temporada: volum,
intensitat i forma física.
El volum de d’exercici físic i la intensitat es en el que es mesuren els entrenaments i es
un indicador de la forma física. A mesura que el volum i la intensitat es pot augmentar i
per tant tolerar una major carrega, vol dir que la forma física es millor.
2 – Quin nº de sessions realitzarà un esportista al llarg d’una setmana. I una persona que
vulgui fer exercici-salut?.
Al llarg d’una setmana un esportista realitzarà uns 4 o 5 entrenaments. En canvi una
persona que vulgui fer exercici-salut en farà de 3 o 4.
3 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.
La unitat mes petita de entrenament es una sessió. Una sessió consta de tres parts, el
escalfament, la part principal i la part final.
4 – Quin nom rep una setmana d’entrenament.
Un entrenament d’una setmana s’anomena microcicle.
5 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.
La diferencia dels períodes entre els esports individuals i els col·lectius es que en els
individuals el període preparatiu, tant el general com l’específic és més llarg (5-7
mesos). En canvi en els esports col·lectius el període competitiu es mes llarg (7-8
mesos).
6 – En quin període inclouries el terme descans actiu. I per què es caracteritza.
El descans actiu l’inclouria en el període de transició. El descans actiu es caracteritza en
que durant l’etapa de descans o període de transició, l’esportista no es desconnecti tant
del esport i per tant realitzi petits treballs i entrenament per tal de no perdre
completament la condició física, però sense realitzar grans treballs.
7 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.
En el cicle preparatori l’entrenament es en el que es cerca de desenvolupar els
components de la condició física de l’esportista fins aconseguir el seu estat òptim. Es
subdivideix en dos períodes:
- El període preparatori general (P.P.G.).
- El període preparatori específic (P.P.E.).
8 – Què ha de tenir en compte una planificació esportiva.
- Les qualitats físiques de l’esportista.
- Els objectius.
- Els recursos que es disposen.
- Calendari amb que es disposa.
- Factors externs a l’entrenament.
9 – Posem 1 exemple de sessió d’entrenament de velocitat.
En una de sessió de velocitat són necessaris tres fases.
- Escalfament: 3 voltes al camp i estiraments dinàmics.
- Part principal: Realitzar una cursa de velocitat i fer diferents sèries.
- Part final: Realitzar estiraments estàtics.
10-Quins mètodes puc emprar per un treball de velocitat. Anomenen 3.
- Els esprints o curses
- Millorar la tècnica del moviment
- Jocs de cursa
11-Posa 1 exemple de cada un dels mètodes per treballar la flexibilitat.
- En el sistema dinàmic per a treballar la flexibilitat un exemple seria el de situar els
braços a dalt i realitzar moviments en horitzontal fent que el maluc sigui el centre de gir.
- En el sistema estàtic, per a treballar la flexibilitat un exemple seria el estirar els peus al
terra i amb les mans intentar agafar les cames flexionades amb el terra i aguantar les
mans per tal de estirar la musculació.
- En els exercicis gimnàstics de flexibilitat per a treballar la flexibilitat un exemple seria
el de situar la punta del peu a una espatllera a l’altura de el maluc de forma que els
bessons i el quàdriceps formin una v. Amb el altre peu sustentat al terra flexionar-lo per
tal de treballar la flexibilitat del quàdriceps.
12-Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.
Que es una qualitat que s’obtenen els majors nivells a la infantesa i per tant a mesura
que aquesta persona creix, la capacitat de treball en la flexibilitat va disminuint. Però es
necessari dir que si es treballa a consciencia es pot superar considerablement els nivells
de la infantesa.
13-Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.
Per a comptabilitzar el volum en els entrenaments de flexibilitat, es poden usar o be el
nombre de exercicis practicats o be el temps dedicat durant un temps concret.
14-Posa 1 exemple d’exercici on la dificultat vagi de menys a més; tenint en compte la
millora aconseguida en el treball de força.
Pres de banca, ja que es un treball amb peses i a mesura que es treballa la força, la
dificultat va augmentant de forma que cada cop hi hagi més pes en la barra.
15-Amb quant de temps notaràs una millora en el treball de força.
Amb un període de un mes ja es poden apreciar canvis en el organisme, però en dos
mesos mes o menys els canvis seran més significatius.
16-Quant de temps hauré d’entrenar per notar una millora en el treball de resistència.
En el treball de resistència amb una practica regular amb uns 2 mesos ja es podran
observar canvis significatius en la resistència.
17-A que fa referència el principi de continuïtat.
Aquest principi diu que els entrenaments han de seguir una certa continuïtat i
constància, ja que així s’aprofiten les sobrecompensacions de l’entrenament i el
rendiment de la persona millora. També es important dir que els entrenaments han de
ser continuats però amb un cert temps entre mig, es a dir que un entrenament que
segueixi el principi de la continuïtat seria el de uns 3 entrenaments setmanals.
18-Per què és important respectar el principi de la intensitat.
El principi de la intensitat diu que l’entrenament de una persona ha de ser acord amb el
nivell físic de la persona que el realitza. Si aquest principi no es respecta, es poden fer
sobre esforços que poden desenvolupar una lesió o una altra patologia diferent.
19-A què fa referència el principi d’individualitat en un entrenament.
Es el principi que diu que cada organisme es diferent i no pot tindre les mateixes
carregues d’entrenaments, per tant l’entrenament que ha de realitzar es diferent. Això
significa que un entrenament ja fet no es vàlid ja que depenent de la persona li estarà be
o no.
20-Què és el volum i com el mesurarem.
El volum es la quantitat d’exercici realitzat. Es pot mesurar en, temps (hores, minuts,
segons...), en unitats d’espai (km, metres...) i en el numero de sèries i repeticions.
EXAMEN TEÒRIC 3r trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Amb quines famílies agruparies l’exercici físic.

2 – En quins 3 àmbits treballaries l’exercici físic educatiu.

3 – Com s’organitza l’esport competitiu.

4 – Quina diferència hi ha entre l’esport de base i l’esport d’elit.

5 – Quins beneficis ens aporta l’exercici físic-salut.

6 – Anomena 2 diferències entre l’esport de competició i l’exercici físic recreatiu.

7 – Anomena 3 esports individuals sense oposició ni cooperació.

8 – Igualment fes-ho amb esports de cooperació sense oposició.

9 – Parlant de tècnica en esports de cooperació, com et pots desplaçar interaccionant tu i


el mòbil.

10- Posa 1 exemple d’acció tàctica a realitzar en cada un dels esports col·lectius vistos.

11- Dins el que són esports individuals sense cooperació,nombra 5 cops bàsics.

12- Quins factors cal tenir en compte en qualsevol activitat a la natura.

13- Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

14- Factors que influeixen en l’impacta ambiental. Nombren al menys 3.

15- Quines condicions cal que es donin per dur a terme la relaxació.

16- Planteja 2 sessions tipus de la planificació que has realitzat i que en el seu objectiu
siguin diferents.
EXAMEN TEÒRIC 3r trimestre NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat

1 – Per a què serveix la relaxació.

2 – Quines activitats podem practicar en el medi aeri.

3 – I en el terrestre. Nombren al menys 3.

4 – En els esport individuals sense cooperació trobem l’atletisme i la natació. Em


podries agrupar l’un i l’altre per especialitats, on dins les mateixes realitzarem diferents
proves.

5 – Posa 1 exemple de sistema de joc a emprar en cada esport col·lectiu vist.

6 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;


mitjançant quines accions tècniques.

7 – Com pots enviar la pilota a un company en esports col·lectius de cooperació.

8 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

9 – Quins professionals trobem en l’exercici físic terapèutic.

10- Com definiries l’exercici físic recreatiu.

11- Quins aspectes positius i negatius reporta l’esport d’elit. Nombren un parell de
cadascun.

12- Em pots posar 3 exemples de lligues professionals que controlin l’esport


professional del seu país.

13- Com definiries l’exercici físic competitiu.

14- Com agruparies l’exercici físic en funció de la seva finalitat.

15- En el lloc on estàs estudiant, quin tipus d’exercici físic realitzes; es a dir, en quina
finalitat es planteja, i des de quins àmbits es treballa.

16- Planteja 2 sessions tipus de la planificació que has realitzat i que en el seu objectiu
siguin diferents.
RECUPERACIÓ DE JUNY NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
3r trimestre

1 - Com agruparies l’exercici físic en funció de la seva finalitat.

2 - Em pots posar 3 exemples de lligues professionals que controlin l’esport


professional del seu país.

3 - Com definiries l’exercici físic recreatiu.

4 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

5 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;


mitjançant quines accions tècniques.

6 – Per a què serveix la relaxació.

7 - Factors que influeixen en l’impacta ambiental. Nombren al menys 3.

8 - Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

9 - Posa 1 exemple d’acció tàctica a realitzar en cada un dels esports col·lectius vistos.

10 – Anomena 3 esports individuals sense oposició ni cooperació.


RECUPERACIÓ DE JUNY NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
2n trimestre

1 – Quina relació guarden aquests 3 paràmetres al llarg d’una temporada: volum,


intensitat i forma física.

2 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.

3 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.

4 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.

5 - Quins mètodes puc emprar per un treball de velocitat. Anomenen 3.

6 - Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.

7 - Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.

8 - Quant de temps hauré d’entrenar per notar una millora en el treball de resistència.

9 - A que fa referència el principi de continuïtat.

10-Què és el volum i com el mesurarem.


RECUPERACIÓ DE JUNY NOM:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS: 1r de Batxillerat
1r Trimestre

1 – Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.

2 – Quins efectes té el sedentarisme en els diferents sistemes. Anomenen 3 i posa 1


exemple de cadascun.

3 – Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.

4 – Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.

5 – Com realitzaries les compressions cardíaques i en quina freqüència.

6 – Què és la vigorexia?

7 – Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.

8 – Sabries dir quina es la composició corporal del cos humà

9 – Per quin motiu creus que em de col·locar un accidentat de forma lateral, si aquest
respira i té pols.

10 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.


PENDENTS 2N BATXILLERAT NOM :
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA COGNOMS:
CURS 2009-10

1 - Com definiries l’exercici físic recreatiu.

2 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

3 - Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

4 – Per a què serveix la relaxació.

5 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;


mitjançant quines accions tècniques.

6 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.

7 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.

8 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.

9 - Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.

10- Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.

11– Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.

12– Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.

13– Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.

14– Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.

15 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.


RECUPERACIÓ DE SETEMBRE NOM :
1R BATXILLERAT COGNOMS:
AREA:EDUCACIÓ FÍSICA
CURS 2013-14

1 - Com definiries l’exercici físic recreatiu.

2 – Anomena 3 esports individuals sense cooperació, però si amb oposició.

3 - Quines activitats podem practicar en el medi aquàtic. Nombren 3 com a mínim.

4 – Per a què serveix la relaxació.

5 – Com podem aconseguir l’objectiu en els diferents esports col·lectius vistos;


mitjançant quines accions tècniques.

6 – Quina és la unitat més petita de l’entrenament. I quina estructura té.

7 – Hi ha alguna diferència, en quant als períodes, entre els esports individuals i els
col·lectius.

8 – Quin és el període preparatori. I en quants períodes el puc dividir.

9 - Què vol dir que la flexibilitat és una qualitat involutiva.

10- Com comptabilitzaries el volum i la intensitat en el treball d’aquesta qualitat.

11– Quin significat i quina diferència tenen l’activitat física formal de la informal.

12– Quan parlem de funció plàstica, energètica i reguladora, a què fem referència.

13– Quina aportació energètica hauríem de fer per les activitats de la nostra vida diària.

14– Quantes calories creus que necessita la persona per mantenir el seu metabolisme.

15 – Em pots dir com pots saber el teu pes ideal.

You might also like