TRANSMISSIÓ DE
VALORS A
TRAVÉS DEL
BASQUETBOL

Part  No  Presencial.  Nivell  0  

 
Federació  Catalana  de  Basquetbol  
 

 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
 

Quan acceptem ser l’entrenador d’un equip en edat de formació assumim de

forma immediata el paper de líder d’un grup enormement receptiu i per tant
molt vulnerable. La nostra responsabilitat, doncs, va molt més enllà d’ensenyar
bàsquet. Ens comprometem a dirigir una colla de nens dins el món de l’esport i
la competició, un món que posa al seu abast gran quantitat de valors positius,
però que també es presta a actituds negatives i poc socials fruit de la
competitivitat i l’ individualisme.

Hem de ser conscients que influïm de forma personal en els nens de l’equip i
que la nostra manera de ser, l’actitud que mostrem davant les diverses
situacions, el nostre criteri, serà captat pel jugador i poc a poc anirà assimilant
conceptes que de forma premeditada o espontània li fem arribar en mig
d’ordres.

Aquesta faceta del nostre treball no ens ha de pesar més del compte sinó que
ens ha de motivar a prendre’ns amb la serietat i rigor que es mereix el fet
d’entrenar un equip.

Tenim un gran avantatge a nivell educatiu: la nostra relació amb els membres
del grup és bàsicament lúdica i els nens són molt permeables a tot allò que els
arriba a través del joc. Hem d’aprofitar aquest fet i preparar de forma conscient
les nostres intervencions per tal de transmetre valors i bon hàbits als nostres
jugadors que es reflectiran a nivell personal.

1. ELS VALORS

Es pot definir valor com la convicció raonada que alguna cosa és bona o
dolenta. Dins la mateixa definició apareixen dos conceptes que val la pena
comentar:

Ø Convicció raonada: qualsevol valor està lligat a la reacció del subjecte

que el percep, és a dir, es tracta de quelcom dinàmic, canviant, que
aparentment l’individu escull lliurement entre diverses alternatives.

2  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
L’elecció, però, depèn en gran mesura d’allò que el nen ha interioritzat
durant el procés de socialització, del qual nosaltres, com a entrenadors
passem a ser-ne part integrant

Ø Cosa bona o dolenta: tot valor té una polaritat, pot ser positiu o negatiu,
és a dir, és valor o contravalor. En algunes ocasions, el contravalor
apareix de forma tan natural que s’admet de manera inconscient com un
element més, gairebé inevitable i queda difuminat entre les múltiples
situacions que es produeixen durant la pràctica d’un esport.

Lligats íntimament al concepte de valor cal apuntar-ne tres més: actitud, hàbit i
norma que a vegades són considerats de forma independent la qual cosa els
resta força i consistència.

Podem definir actitud com la disposició que hem de despertar en un nen per tal
que adquireixi o assimili un valor.

Un altre terme que recau sobre nosaltres. Aquella frase que tan sovint hem
sentit i hem utilitzat (no té bona actitud” com una explicació d’un fet, d’un
resultat, ara es presenta com una tasca més del nostre treball, l’actitud és una
disposició que hem d’intentar despertar.

Seguint la mateixa línia, hàbit no és res més que una actitud fàcil d’executar. És
a dir, quan aconseguim que el jugador interioritzi una actitud fins al punt que
l’apliqui amb naturalitat, sense esforç ni pressió externa podem dir que ha
assolit l’hàbit.

Definim norma com l’explicitació a nivell col·lectiu d’un valor. Així doncs, queda
completament lligada al concepte d’equip. Aquells valors que assumim com a
grup definiran les normes que ens regiran a nivell individual. Des d’aquest punt
de vista, les normes no són quelcom imposat des de l’exterior, sinó que les
defineix el propi col·lectiu.

Si bé tots som conscients que no podem asseure’ns amb els nens a redactar
les normes per les quals ens regirem, si que podem obrir vies de diàleg davant

3  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
d’aquelles situacions que representin el trencament o la interpretació d’una
norma. Moltes vegades el comentari en rotllana al mig de la pista o al vestidor
serà la forma més directa de fer veure que la norma no la imposa l’entrenador o
alguna força exterior sinó que és l’equip qui l’assumeix.

Durant les estones que tenim el jugador a càrrec nostre hem de procurar
ajudar-lo a moure’s lliurement per un univers de valors, a establir jerarquies, a
crear la seva pròpia escala, a tenir la convicció que quelcom importa o no
importa, val la pena o no s’ho val.

Un cop interioritzats, els valors es converteixen en guies i pautes de conducta

que ens permeten acceptar-nos tal com som i faciliten una relació equilibrada
amb les altres persones.

Si ens ho proposéssim, en un moment seríem capaços de fer una llista

considerable de valors que podem treballar o intentar transmetre des de la
nostra petita parcel·la educativa: respecte, creativitat, compromís, cooperació,
responsabilitat, constància, voluntat, esperit de superació, autoestima... i també
fàcilment enumeraríem uns quants contravalors que estem disposats a detectar
i combatre: desconfiança, manca de respecte, gelosia, egoisme... La qüestió és
com, com puc enfocar aquesta tasca? Quines estratègies em poden ajudar a
transmetre tots aquells valors que l’esport en equip em posa a l’abast?

Prendrem algun exemple per analitzar-lo amb més detall i veure algunes
pràctiques de com tractar-lo. El primer punt consistirà en assumir-lo nosaltres
mateixos, per, d’aquesta manera, poder-lo transmetre als jugadors de l’equip.

1. RESPONSABILITAT

Capacitat de sentir-se obligat a donar una resposta o complir un treball sense

pressió externa. Té dues vessants

Ø Individual: acceptar les conseqüències dels seus actes

Ø Col·lectiva: influir en la mesura de les seves possibilitats en el grup.

4  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
Aquest és un dels primers valors que cal assimilar per poder treballar en equip,
començant per nosaltres mateixos. El fet de ser responsables ens durà a exigir-
nos la màxima atenció, interès i dedicació als jugadors a acceptar les seves
obligacions i complir-les per pròpia convicció, no per exigències.

1.2 PAUTES DE TREBALL

Caldrà que el jugador estigui motivat a:

1. Acceptar les critiques

2. Evitar la passivitat en les situacions estimulant la seva actuació.

3. Aprofundir i mostrar-se crític davant els problemes

4. Buscar solucions que l’impliquin i actuar en conseqüència

5. Escoltar i acceptar diferents punts de vista

6. Fomentar l’optimisme i la visió positiva de les situacions

2. CONFIANÇA

Es manifesta quan la persona se sent respectada, compresa, valorada i ben

acollida en el context d’una relació dialogant i respectuosa.

Com tots els altres valors, aquest també depèn en gran mesura de la nostra
actitud davant del jugador. Cal que “guanyem” la seva confiança a partir del
diàleg i l’atenció personal.

Aquest valor es desenvolupa segons la personalitat de cadascú, és a dir, la

nostra actuació no obtindrà els mateixos resultats en tots els membres de
l’equip. És necessari conèixer el grau de confiança o desconfiança dels
jugadors per establir una estratègia d’adquisició o manteniment d’aquest valor
determinada per cada un.

5  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
La confiança té dues manifestacions diferents: la confiança en si mateix i en els
altres. Tant l’una com l’altra són de gran importància en el desenvolupament
del jugador. La confiança en si mateix es fonamenta en l’autoestima i la
confiança en l’equip parteix del respecte. Apareixen, doncs, dos nous valors
que tractarem a continuació.

2.1 PAUTES DE TREBALL

Caldrà que prenguem una sèrie d’actituds davant dels jugadors, tant de forma
individual com col·lectiva:

1. Ser sincers, dir sempre la veritat i manifestar la nostra opinió sense

embuts però de forma positiva

2. Ser espontani, que no vol dir ser explosiu o poc reflexiu. Es tracta de
reaccionar de forma immediata i natural davant la demanda de qualsevol
membre de l’equip. Ens hem de mostrar tal i com som perquè així els
jugadors ens puguin conèixer i acceptar ben aviat.

3. Respectar i respectar-se

4. Ser dialogants. Hem de saber parlar amb els jugadors, i no només de

bàsquet. No oblidem que el seu món és molt més ampli i cal que el nen
sàpiga que el valorem com un tot.

5. Pactar les normes de disciplina i convivència. Així els jugadors les

acceptaran com a seves i sabran sempre quina actitud han de prendre.

3. AUTOESTIMA

És la percepció personal que té el jugador dels seus propis mèrits i aptituds, és

a dir, el concepte que té de si mateix i de la seva capacitat.

L’autoestima es construeix a partir de les persones que ens envolten, de les

experiències, vivències i sentiments que ens produeixen.

La visió que té una persona de si mateixa ve determinada per la valoració que

6  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
han fet d’ ell les persones més importants de la seva vida, i sobretot de la
percepció que n’ha fet d’aquesta valoració. Ara, nosaltres com a entrenadors,
passem a ser una persona important pel nen i la nostra opinió és per ell força
transcendent ja que repercutirà de forma decisiva en el seu rol dins l’equip. Per
això cal que tinguem cura de tots aquells missatges que fem arribar de forma
directa o indirecta als nostres jugadors.

La persona amb autoestima elevada, és a dir, aquella que accepti les seves
característiques físiques i psicològiques, és capaç d’afrontar qualsevol repte
que se li presenti.

3.1 PAUTES DE TREBALL

1. Comparar les qualitats positives per afavorir l’ auto superació

2. Manifestar públicament les qualitats positives de l’equip- Valorar les

actituds i qualitats positives del jugador davant del grup, sobretot d’aquell
que no destaca especialment en els aspectes més particulars del joc

3. Veure el costat positiu de cada situació

4. Descobrir i valorar la capacitat de superació de cada un.

4. RESPECTE

El respecte es defineix com la consideració. Atenció o diferència que es té vers

una persona. És el sentiment que ens porta a reconèixer els seus drets i la
seva dignitat. Aquest valor queda situat entre dues coordenades bàsiques: el
respecte a un mateix i el respecte als altres.

4.1. PAUTES DE TREBALL

1. Perquè el nen assoleixi aquest valor necessita models que li donin

7  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
pautes. Per tant la nostra actitud serà en tot moment determinant.
Recordem que necessitem del respecte per fonamentar la nostra relació
amb els jugadors i la dels jugadors entre si en un clima de confiança. Per
tant caldrà dedicar una atenció especial a les nostres reaccions i
conductes, sobretot en moments de tensió o cansament i transmetre a
l’equip que per nosaltres les persones sempre són més important que
qualsevol cosa, per valuosa que es consideri.

5. CREATIVITAT

És la característica fonamental d’aquelles persones que:

Ø Són originals en les seves idees, fets i produccions.

Ø Tenen pensament divergent

Ø Són imaginatives i curioses

Ø Tenen capacitat de concentració

Ø Són individualistes

Ø Són flexibles

Ø Tenen iniciativa

La creativitat és un potencial que tot ésser humà posseeix i que l’adult ha de

saber valorar i estimular en els nens.
Els entrenadors som conscients que un jugador ha de ser creatiu per
aconseguir un bon nivell tècnic i procurem que el nostre treball fomenti el
desenvolupament d’aquesta qualitat. Però no resulta gens fàcil atès que costa
de trobar l’equilibri entre el joc imaginatiu i l’ individualisme o l’anarquia.

Hem de tenir present que els jugadors creatius són espontanis i ingenus i tenen
la capacitat d’acceptar l’assaig i la incertesa del resultat de la seva acció.
Aquestes característiques li permetran moltes possibilitats del joc i aconseguir
un progrés notable.

8  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 

5.1. PAUTES DE TREBALL

1. L’autoritarisme és el major fre de la creativitat

2. La nostra actuació ha de basar-se en donar al nen recursos que li

permetin realitzar tot allò que la seva imaginació i iniciativa suggereixi.

3. Hem de permetre que el nen experimenti, descobreixi i arribi per si

mateix a escollir entre diferents alternatives sempre, però, dins d’un
ordre i coherència.

4. Aquest tipus d’activitat ha d’anar acompanyat de l’autovaloració i

l’autocrítica per part del jugador, per aconseguir així que seleccioni
aquelles actuacions més rendibles.

6. COOPERACIÓ

La cooperació es pot definir com una acció que es realitza juntament amb altres
persones per aconseguir un mateix fi. Aquesta acció, encara que a vegades
representi un benefici per un mateix, sempre té com a objectiu últim el benefici
de tots.

Aparentment existeix una contradicció entre cooperació i competició, però en

realitat no és així si s’aplica correctament la competència. Dins d’un equip hi ha
d’haver una estreta cooperació per aconseguir objectius comuns, però caldrà
que el nen aprengui a enfrontar-se a situacions que dificulten la consecució
d’aquests objectius amb naturalitat, sense pressió ni exigències. La
competència positiva, basada en el respecte serà una forma d’activar les
qualitats dels jugadors d’aconseguir una voluntat de superació.

9  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 

7. LA DISCIPLINA

Moltes vegades a la disciplina se li atribueix una connotació negativa, sembla

que va lligada a mètodes d’ensenyament desfasats i superats i que es
fonamenta en la repressió i l’autoritarisme. Tot això està molt lluny de la realitat.
Es tracta d’un conjunt de normes que fan possible la convivència i d’una actitud
favorable a aquestes normes. Hem d’entendre la disciplina dins l’equip com una
part del procés d’aprenentatge que assegura el treball dels jugadors en
mantenir un ordre dins del grup i que permet formar la voluntat individual.

El coneixement d’una autoritat dialogant però ferma proporciona al nen un punt

de referència que li produeix seguretat. A mida que va creixent necessita
ampliar la seva llibertat en la mateixa proporció que va adquirint responsabilitat,
però sense perdre de vista unes pautes de conducta que permetran el progrés
del grup i la integració sense xocs ni interferències de cada jugador dins l’equip.

La disciplina és l’entrenament necessari per desenvolupar en el jugador un

autocontrol suficient a fi d’obtenir una conducta ordenada. Nosaltres, com a
entrenadors de l’equip, haurem d’assumir aquesta part com una més en la
nostra tasca.

10  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
Hi ha tres aspectes que reclamaran la màxima atenció i que seran els eixos
vertebradors d’un equip disciplinat:

Ø Assistència

Ø Puntualitat

Ø Actitud de treball

Hem de fonamentar la disciplina en el nostre equip en el diàleg i el raonament,

però hem de tenir en compte que no tot pot ser raonat o discutit, perquè, l’adult,
pel fet de ser-ho, té més capacitats, coneixements i responsabilitat per saber
què convé i què no convé en un moment determinat.

7.1 PAUTES DE TREBALL

1. Nosaltres hem de ser els més disciplinats de l’equip. És important que

l’entrenador sigui el primer d’arribar a la pista, tant per una qüestió de
coherència com per la responsabilitat que té cap al nen. Qui es farà
càrrec del jugador si nosaltres no hi som?

2. Portar un control de puntualitat i assistència als entrenaments. Frase

com “ha faltat molt últimament” o “ sovint arriba tard” sovint sóc poc
fiables i poden ser discutides amb arguments igualment inconcrets i
comparacions sense fonament. L’actuació normal davant d’aquests fets
és el diàleg amb el jugador demanant-li reforçant de forma positiva
l’assistència i la puntualitat. Ara bé, la majoria de vegades no serà
únicament responsabilitat del nen. Per això caldrà parlar amb els pares i
prendre acords encaminats a solucionar el problema.

3. Mostrar una actitud seriosa en el nostre treball. Durant l’entrenament

hem d’estar pendents dels jugadors i del grup, marcant el ritme
d’entrenament i establint correccions i felicitacions.

11  
 
 Nivell  0  -­‐  part  no  presencial  -­‐    
 
4. Reclamar una bona actitud de treball als jugadors. No està només
pendent del jugador que juga bé, sinó també d’aquell que entrena bé.

5. És important no tenir una doble moral, una pels entrenaments i l’altra

pels partits. Tot allò que considerem important en un partit ho hem de
reclamar en un entrenament i viceversa.

12