-TEMES 4-5.

INTEL·LIGÈNCIA, ESTRATÈGIES I PROCESSOS METACOGNITIUS EN

L’APRENENTATGE ESCOLAR

1. Competència cognitiva i aprenentatge escolar

2. Intel·ligència i aprenentatge escolar

3. Estratègies d’aprenentatge i aprenentatge escolar

4. Capacitats metacognitives i aprenentatge escolar: l’auto-regulació del propi aprenentatge

per part de l’alumne/a

5. Aprendre a aprendre, ensenyar a aprendre

ESTAT INICIAL. PREGUNTES

Es pot ensenyar a aprendre a l’escola i a tenir èxit? De què depèn?

Què és la intel·ligència?

Com podem saber si una persona és intel·ligent? Com podem saber si és més intel·ligent que
una altra?

Què ens aporta la intel·ligència per entendre l’aprenentatge i l’èxit escolar? Les persones
intel·ligents són les persones més exitoses i les que més aprenen?

El fet que algunes persones siguin “genis” en determinants àmbits (música, expressió artística,
aeronàutica...) està relacionat o pot explicar-se pel concepte d’intel·ligència?

Què vol dir “aprendre a aprendre”?

Quina importància té aquest concepte en el context escolar?

1.-Competència cognitiva i aprenentatge escolar

Els ingredients cognitius de l’aprenentatge:

*Capacitats intel·lectuals bàsiques

*coneixements específics de domini

*Instruments, procediments i estratègies per aprendre (adquirir, emmagatzemar i

recuperar informació)

*capacitats metacognitives

De què parlem quan parlem de competència cognitiva

*Video de David Bueno: cómo cambia nuestro cerebro al aprender.

2. Intel·ligència i aprenentatge escolar

Possible definició d’intel·ligència:

La intel·ligència és una aptitud mental que implica adaptació i comprensió del nostre entorn,
capacitat de raonar i de resoldre problemes de diferent naturalesa, de pensar abstractament i
de captar idees complexes, d’aprendre ràpidament de l’experiència.
 Canvis fonamentals en la concepció de la intel·ligència

-Capacitat general unitària

-Capacitat prefixada, estàtica i no modificable

-Capacitat individual, definida amb independència de la cultura i del context

Perspectiva diferencial-psicomètrica

-Capacitat diversificada

-Capacitat que es pot desenvolupar per l’aprenentatge i modificable

-Capacitat distribuïda, contextualment situada i mediada per a instruments

-Canvis fonamentals en la concepció de la intel·ligència

Perspectiva processament humà informació, Intel·ligències múltiples, intel·ligència

distribuïda, etc

La Perspectiva de processament humà de la informació

Objectiu: identificar i comprendre processos cognitius de selecció, organització i processament

de la informació que hi ha darrera del comportament intel·ligent.

Intel·ligència conté 3 tipus elements bàsics (Bruer (1995):

• Coneixement específic (dominis de coneixement)

• Estratègies generals d’aprenentatge i de resolució de problemes (adquirir,

emmagatzemar recuperar informació aplicables en dominis específics i generals)

• Capacitats metacognitives (planificació, seguiment i avaluació de les pròpies accions)

La Intel.ligència de l’Èxit (Sternberg, 1997)

La intel·ligència exitosa és la que s’usa per assolir objectius “vitals” res a veure amb QI i tests
tradicionals, mesuren ”intel.ligència inert”.
Implica tres aspectes relativament independents:

• Analític o intel·ligència analítica: capacitat per resoldre problemes, per analitzar i avaluar
idees i prendre decisions. Implica reconèixer problemes, saber-los definir-delimitar, trobar
estratègies per resoldre’ls, monitoritzar la resolució, reconèixer errors i buscar alternatives...

• Creatiu o intel·ligència creativa: capacitat per trobar problemes nous i bons, per anar més
enllà d'allò donat i poder engendrar idees noves i interessants. És la capacitat per identificar
relacions que no són necessàriament evidents. Capacitat d’arriscar, de cometre errors
assumibles.... Toleren l’ambigüitat..

• Pràctic o intel·ligència pràctica: capacitat per a traduir la teoria en la pràctica i les teories
abstractes en realitzacions pràctiques; habilitats per solucionar problemes en el món real. És
un coneixement orientat a l’acció, comprendre com “funciona el món real” i adaptar-s’hi o
adaptar-lo.

La intel·ligència no és doncs essencialment una qüestió de quantitat (QI), sinó de posar en joc
aquests 3 aspectes (COM I QUAN USAR-LOS).

Les intel·ligències múltiples (Gardner, 1983, 1995, 2001)

https://learninglegendario.com/episodio-38-desmontando-mitos-sobre-el-aprendizaje-con-
hector-ruiz-martin/

Potencial biopsicològic per a processar informació que es pot activar en un marc cultural
concret per resoldre problemes o crear productes que tenen valor per a una cultura

3. Estratègies d’aprenentatge i aprenentatge escolar

Els procediments per aprendre i el seu ús estratègic
Què són els procediments per aprendre? “els coneixements i els recursos que caldrà
posar en funcionament per aconseguir aprendre de manera significativa –objectiu- en el
context d’un aula i un centre específics –context escolar-”

Què són les estratègies d’aprenentatge?

*“els processos de presa de decisions conscients i intencionals sobre els coneixements

i els recursos que caldrà posar en funcionament per aconseguir aprendre de manera
significativa–objectiu- en el context d’un aula i un centre específics –context escolar-”

Les estratègies d'aprenentatge suposen l’autoregulació de l’aprenentatge:

*que és “ el control i la presa de consciencia del com, quan i perquè es adequada una
estratègia o una forma de procedir per aprendre i , en cas d’ identificar que no és
adequada, saber variar el procés i posar en marxa els recursos o actuacions necessaris
per aconseguir les finalitats de l’aprenentatge“.

*pot ser individual i grupal.

4. Capacitats metacognitives i aprenentatge escolar: l’auto-regulació del propi aprenentatge

per part de l’alumne/a

Les estratègies d’aprenentatge necessiten de recursos cognitius que permetin exercir un

control més enllà de l’execució de les tècniques o procediments per aprendre, així com d’un
cert grau de reflexió conscient o de meta coneixement, necessari sobre tot per a:

• Seleccionar i planificar els procediments més adequats en cada situació

• Controlar-ne la seva posta en marxa o execució

• Avaluar l'èxit/fracàs del procediment un cop executat

• Prendre decisions al respecte durant i a l’acabament del

procés per si cal reconduir l’estratègia original.

El metaconeixement o capacitats metacognitives es poden definir com:

*la capacitat de pensar sobre el propi pensament i d’ésser conscient de que un mateix
pot controlar els seus propis processos mentals i de resoldre problemes (metacognició
declarativa)

*la capacitat de planificar, supervisar i reorientar el procés d’aprenentatge

(metacognició procedural)

Per tant, les capacitats metacognitives permeten la regulació de l'aprenentatge.

L’ACTUACIÓ ESTRATÈGICA O ÚS ESTRATÈGIC DEL CONEIXEMENT PER APRENDRE, ÉS SEMPRE

UNA ACTUACIÓ DELIBERADA I CONTROLADA PEL PROPI ALUMNE, PER TANT,
AUTORREGULADA

Elements clau en aquest ús estratègic del coneixement per aprendre: exigències del contingut
o de la tasca (què s’ha d’aprendre o fer) i les condicions associades a la tasca (terminis,
materials, agrupaments, disponibilitat personal, producte final...)

5. Aprendre a aprendre, ensenyar a aprendre

Dimensions que afavoreixen l’ús estratègic del coneixement:

*Metes orientades a l’aprenentatge en profunditat

*Exigència progressiva de més control i més regulació conscient de l’alumnat sobre el

desenvolupament de la tasca

*Obrir-se cada cop més a situacions més incertes i diverses

*Introduir cada cop més complexitat en els procediments a aplicar

Poden ser enteses com a contínuum: metes més o menys definides, més o menys necessitat de
controli regulació, etc. I d’aquí en depèn l’ús estratègic o com a tècnica

La importància d’aprendre a aprendre i la necessitat d’ensenyar a aprendre

Aprendre de manera autònoma i autoregulada sabent què es fa i per què

Transformar informació en coneixement

L’ensenyament infusionat o integrat d’estratègies d’aprenentatge

Incloure dins l’aprenentatge d’una matèria els procediments per a tractar els
continguts (ordenar-los, representar-los, interpretar-los)
Ensenyar estratègies

Tres fases:

Presentació de l’estratègia: identificar objectiu/finalitat; pensar un pla d’acció;

supervisar bé el procés; valorar el procés.

Assegurar que es poden fer les passes o subprocediemnts implicats en

l’estratègia

Pràctica guiada: incrementa responsabilitat alumnat. Posa en marxa estratègia

explicitant presa de decisions; mestre supervisa, ajuda detectar errors i alternatives...
Necessita temps i pràctica per a interioritzar processos pensament i accions:
automatització de l’estratègia.

Pràctica autònoma: ajudar a consolidar i generalitzar l’estratègia variant-ne condicions

inicials o fent-les més complexes.
Exemple sobre comprensió lectora:

1.La mestra presenta i fa el modelatge d’estratègies de comprensió lectora: de què tractarà?

Què ens ha dit que sigui important? Com connecta amb el que ja sabem? Quines paraules no
entenc?...

2.Per parelles. Els alumnes llegeixen el text en silenci 2-3 vegades per a identificar información
rellevant i transforma-la en preguntes.

3.Plantegen 5 preguntes per a que les respongui el company/a.

4.Responen i retornen preguntes per a que el company/a les corregeixi. En acabat es

comuniquen les correccions i les poden
negociar.

5.Anàlisi i reflexió conjunta sobre les preguntes amb el modelatge de la mestra: tria de
preguntes: absurdes, fácils, literals, de pensar...

6.Característiques de les bones preguntes per entendre bé el text

L’ús estratègic del coneixement per aprendre pot suposar dificultats per l’alumnat en 3
aspectes

rellevants (Pozo, 200):

No saben què s’ha de fer, no aconsegueixen entendre el “problema”.

No saben fer el que han de fer, és a dir, no saben posar en marxa les accions per a
resoldre’l.

No saben quan ni com utilizar aquests coneixements per resoldre el problema és a dir,
no disposen del coneixement condicional que els permet actuar estratègicament en
una situació similar malgrat tinguin els coneixements per a fer-ho