Beatriz Moreno Rojas PAC 2.

L'ètica com a pràctica

reflexiva

Introducció a l’ètica aplicada a l’educació

social
PAC 2: L’È TICA COM A PRÀ CTICA REFLEXIVA

I. ASPECTES FORMALS DE L'EXERCICI

1. Presentació
 S'avalua si la presentació és acurada: títol i subtítols, tipus de lletra, marges,
encapçalament, paràgrafs...Bé.
2. Ortografia i sintaxi
 S’avalua si la construcció gramatical de les frases és correcta i el text no conté errades
ortogràfiques (No es corregiran les PAC amb moltes faltes d'ortografia o de sintaxi i, per
tant, se suspendrà l’exercici automàticament.) En alguns moments el text és força clar; en
d’altres, hi ha errades sintàctiques que en dificulten la lectura. Jo només n’he corregit o
indicat alguna.
3. Estructura i fil argumental.
 S'avalua si el desplegament del contingut és ordenat: si se segueix un fil argumental, si hi
ha un desplegament ordenat d’idees encavallades, no hi ha dispersió ni es passa d’una C+
cosa a l’altra sense justificar-ho... Comences molt bé perquè descrius els objectius i la
problemàtica i identifiques els drets en conflicte. Després, però, quan identifiques les
problemàtiques ètiques, el discurs s’embolica. Cal identificar els drets en conflicte de
cadascuna de les problemàtiques identificades i definir-les o concretar-les clarament. En
paral·lel, no m’ha quedat clar si creus que el Pepe té llibertat reflexiva suficient per
prendre la decisió de si pot consumir grans quantitats d’alcohol.
4. Tractament i citació de fonts bibliogràfiques al llarg del text i bibliografia al final de l’assaig, si
n’hi ha1.
 S'avalua si les cites textuals van entre cometes, es fa referència a l'autor o autors dels
quals s'ha tret una idea, se citen correctament les fonts bibliogràfiques, etc. Cal ordenar
cronològicament la bibliografia. Veure comentari fet sobre citacions.
5. L’extensió s’ajusta aproximadament a allò demanat. Sí.
II. CONTINGUT DE L'EXERCICI

6. Oportunitat de les citacions i de les referències a autors. C-

 S’avalua si les cites o referències a autors són oportunes. Si no n’hi ha, s’avaluarà la
conveniència o no que n’hi haguessin. Convindria aprofundir sobre si l’addicció a l’alcohol
és una malaltia o no i de quina manera pot afectar la capacitat de decisió sobre el
consum. Està bé que hagis cercat legislació sobre els drets de persones amb diversitat
funcional.
7. Respon a allò que es demana. En part sí, perquè s’intenta identificar els drets en conflicte i les
problemàtiques ètiques; en part no, perquè no es tracta suficient les condicions per les quals
consideraríem els diferents tipus d’accions coercitives èticament justificables.
8. Ús correcte de continguts i conceptes. Hi ha una mica d’embolic. Es valora la llibertat reflexiva
o la competència cognitiva en relació amb una decisió concreta. Per tant, es pot tenir
competència cognitiva per una decisió, però no per una altra. Per això, calia identificar, com a
mínim, dues AC diferents: ACP-1 (amb relació a l’alcohol) i una ACP-1 o ACPerf (amb relació
a la sexualitat). I s’havia d’analitzar si és necessari el CI del Pepe en ambdues accions.

1
Consulteu el recurs de gestió bibliogràfica que podeu trobar a l’espai de la Biblioteca del
campus: https://biblioteca.uoc.edu/ca/continguts/Com-citar/

1
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

D’altra banda, no es pot valorar si s’ha entès el tema 5, perquè gairebé no s’ha treballat a
l’assaig.
9. Interès i originalitat de la idea o idees exposades, o del tema tractat. No s’aporten idees
noves.
10. Presència, qualitat, rigor, coherència i aprofundiment de la reflexió i de l’anàlisi personal.
S'avalua també si hi ha molta aportació personal o, contràriament, molta informació extreta
d'altres autors. Es busca l’objectivitat. En alguns moments hi ha reflexió i, en d’altres, caldria
aprofundir molt més en l’anàlisi. L’ús dels continguts del tema 5 hauria permès una anàlisi
més profunda i amb rigor.

AVALUACIÓ FINAL DE LA PAC-1

Com ja vaig explicar a la graella d’avaluació de la primera PAC, els comentaris que us faig al
treball tenen per objectiu principal ajudar-vos a identificar els problemes en l’anàlisi, en
l’expressió de les idees o en la qualitat de la reflexió perquè aneu adquirit aquestes habilitats
per quan les necessiteu a la pràctica professional.

Trobareu comentaris breus, correccions o preguntes que busquen fer-vos pensar en allò que
diu o no diu el text. C- (4)

Vull afegir que en aquesta PAC no corregiré aspectes que ja vaig corregir a la PAC anterior.
Únicament ho indicaré a la graella.

Espero que els comentaris us siguin útils.

A Qualificació molt bona

B Qualificació bona
C+ Qualificació baixa
C- Qualificació força baixa
D Qualificació molt baixa

La nota final de la PAC no és el resultat de cap mitjana aritmètica, sinó ponderada. Un mal resultat en un dels
apartats pot condicionar la qualificació final.

2
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

 Assaig: EL CAS DEL PEPE

→ Introducció

Sovint com a professionals de l’Educació Social ens trobarem davant de situacions que
poden estar caracteritzades per problemàtiques ètiques, que implicaran afrontar-nos i
adaptar-nos a diferents situacions i a subjectes amb històries de vides i peculiaritats
diferents. Cada cas sempre és únic, per tant, les condicions i eines variaran segons la
problemàtica de cada individu. Com a professionals ens trobarem davant de moltes
situacions que ens faran plantejar èticament si cal limitar la llibertat o la intimitat de les
persones de la intervenció amb la finalitat de què surtin més beneficiades. Bé. És cert
que no serà una tasca fàcil d’abordar, ja que s’ha de mesurar bé les decisions entorn de
la intervenció, per tal de no caure en l'autoritarisme, o en el paternalisme, que aquesta és
una forma menys dura d’autoritarisme, o en un cas més extrem podríem parlar de
l'abandonament, ja que com a professionals hem de treballar perquè es compleixin
plenament tots els seus drets humans sense que afecti l’individu o es vulnerin. , tTal
com confirma Canimas,: “Els problemes ètics se solen plantejar no tant pel fet que no hi
hagi respostes a una situació, sinó més aviat perquè n’hi ha vàries. Per a l’ètica de
principis o deontològica, els problemes ètics solen manifestar-se mitjançant el conflicte
entre valors, principis o drets (i ,per tant, entre deures), quan en una situació, atendre un
principi moral[(…)]ens porta a vulnerar altres principis morals”[…] (Canimas, J,
2020:22). Ara bé, abordar aquests plantejaments ètics en els quals entren en conflicte la
llibertat i la intimitat de la persona no sol ser una qüestió fàcil i ràpida d’abordar, per
tant, els professionals hauran de detectar la problemàtica, mesurar, analitzar-la i
reflexionar envers totes les possibles alternatives i mesures que es puguin portar a
terme, i decidir quina serà la més adequada per a la persona.

Després d’una breu introducció de l’assaig tractaré d’exposar prèviament el cas, i tot
seguit es farà una anàlisi de les problemàtiques ètiques detectades. Reflexionarem
entorn dels seus drets, i les accions limitadores. Per concloure, una vegada portada a
terme l’anàlisi pertinent es presentaran les conclusions extretes del cas analitzat.

→ Descripció del cas

3
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

El cas a quèe ens enfrontem té present diferents problemes ètics envers la intimitat i la
llibertat;, parlem del cas del Pepe. Pel que fa a la seva situació, podem veure un home
de mitjana edat que ha viscut durant molts d’anys amb llibertat d’acció, la qual significa
tenir la possibilitat de fer el que vulgui sense que ningú li digui res, és a dir, tenia una
vida totalment autònoma i independent. Els seus dies se’ls dedicava a treballar, a beure
de manera abusiva alcohol al bar, i quan li venia de gust contractava els serveis d’una
treballadora sexual, la Mari. No se sap amb tota probabilitat si disposava de plena
consciència i responsabilitat, ja que aquesta dependència a l’alcohol li coartaria la seva
llibertat. Si afirmes que l’addicció a l’alcohol pot limitar la llibertat reflexiva, caldria
explicar per què. Actualment, el Pepe ha patit un ictus, el qual li provoca aparentment
una afectació greu a la seva part motora i cognitiva, la qual li impedeix continuar
autònomament les seves activitats bàsiques de la vida diària bàsiques i instrumentals.
Pepe a causa de la nova situació, ha de passar a viure a una residència, ja que els Serveis
Socials consideren oportú iniciar una modificació legal de la seva capacitat d’obrar i
passa a ser tutelat per una fundació.

→ Problemàtiques ètiques que es plantegen a la situació:

Podem observar una doble problemàtica, per una banda, el consum abusiu que Pepe fa
de l’alcohol, el qual provoca un risc per a la seva salut, i per l’altra banda la contractació
dels serveis sexuals. Aquestes problemàtiques estan relacionades directament amb
l’administració dels diners de Pepe, i la qüestionable utilització que fa d’ells.
Seguidament, em qüestiono el següent:
- Està èticament justificat el fet de no proporcionar-li la totalitat dels seus diners, tal
com ell reclama per evitar un consum nociu d’alcohol? S’hauria de respectar la
voluntat de Pepe de donar-li els diners, i assumir les conseqüències?
- Està èticament justificat privar-lo de llibertat i d’intimitat envers les trobades
sexuals?

→ Estat de la qüestió
En aquest cas, ens trobem com a primera problemàtica ètica l’administració dels
seus diners, la qual es troba gestionada pels seus tutors/es legals de la fundació amb la
finalitat de conservarersar la seva dignitat i reduir possibles danys. Primerament, la

4
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

fundació li donava cinquanta euros setmanals, però se’ls gastava en alcohol i

prostitució, així que davant aquesta situació la fundació pren la mesura de donar-li al dia
cinc euros, però Pepe es nega completament perquè ell vol tot els seus diners de cop. La
fundació rebutja la seva proposta, i de manera unilateral fan la gestió i control dels seus
diners, la qual cosa ha provocat a Pepe un mal estar, ja que ha perdut completament la
llibertat d’acció externa., Aaquesta significa que hi ha una sèrie de “barreres externes
que impedeixen realitzar allò que la persona vol i s'esforça a fer […] (alguna cosa o algú
exterior ho impedeix)”. (Canimas J, 2020:11). Cal tenir en compte el que ens marca la
llei 1/2013, de 29 de novembre: Les persones amb discapacitat tenen dret a la lliure
presa de decisions, per a això la informació i el consentiment s'han d'efectuar en formats
adequats i d'acord amb les circumstàncies personals, seguint les regles marcades pel
principi de disseny universal o disseny per a totes les persones, de manera que els
resultin accessibles i comprensibles (llei 1/2013, de 29 de novembre, article 6) (Bé),
però Tanmateix, tal com veiem, en aquest cas, no es tenené en compte les seves
decisions, peticions i desitjos, ja que es veu limitada la seva voluntat det a tenir contacte
amb una professional de la prostitució o de consumir alcohol. Arran la decisió dels
professionals, s’ha generat un augment d’altres problemàtiques ètiques, per exemple,
podem veure com entra en col·lisió els drets a la seva llibertat i intimitat amb el
dret a la salut, ja que si no eviten que consumeixi alcohol o destini els diners a uns
hàbits dolents, poden posar en joc la seva salut i integritat física, a més després d’haver
patit un ictus Pepe es troba en una situació més vulnerable pel que fa a la salut.

Com a altra problemàtica, ens trobem la limitació a la seva intimitat. No hem

d’oblidar que Pepe és una persona social amb unes necessitats socioafectives i
biològiques, el qual es troba amb el ple dret i la igualtat de condicions de fer la demanda
de tenir una vida sexual activa, ja que els drets sexuals són drets humans bàsics. “Llei
Orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció
voluntària de l'embaràs, Article 5: L'eliminació de tota forma de discriminació, amb
especial atenció a les persones amb algun tipus de discapacitat, a les quals se'ls garantirà
el dret a la salut sexual i reproductiva, establint per a elles els suports necessaris en
funció de la seva discapacitat”.Bé. Tenint en compte, aquesta situació, s’hauria de
reflexionar i plantejar possibles alternatives que s’adaptin més i millor a la situació

5
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

actual de Pepe, i així trobar la manera de poder cobrir aquestes necessitats. Per tant, la
no llibertat de decisió, i la negació de tenir l’administració dels seus diners repercutirà a
la seva sexualitat, que aquesta és una concreció més de la seva llibertat i intimitat.

Així mateix, per altra banda, la mesura presa envers perquè el Pepe no tingui el dret de
decisió en la seva administració de diners suposa la no llibertat, i aquesta si la
relacionem amb la teoria que ens ofereix Canimas J, podria ser una decisió substitutiva
(o subrogat, per representació), ja que aquestes són decisions que prenen altres
persones, en aquest cas els professionals, per una persona que es considera que té afectat
la seva llibertat reflexiva, aquesta ens preval per referir-nos a la capacitat de decidir,
lliure albir, autonomia, racionalitat, competència cognitiva, capacitat cognitiva,
capacitat de redefinir-nos, de fer-nos i d'orientar-nos, etc. (Canimas J, 2020:6) (cal
revisar la sintaxi de la frase anterior).

Enllaçant les decisions substitutives, podem veure les decisions coercitives de primer
nivell., aquestaUna acció coercitiva significa que no es té compte amb el seu beneplàcit
perquè es limita un béen o un dret del subjecte de la intervenció per tal de protegir-lo
perquè consideren que no té una òptima llibertat reflexiva. En el cas del Pepe veiem
com no es reuneixen amb ell per arribar a cap acord o per plantejar altres alternatives.
Per ser més exactes, dintre de les decisions coercitives podem trobar una tipologia que
encaixa amb el tipus de decisions que han pres, aquesta s’anomena decisió coercitiva
protectora de primer nivell, ja que se suposa que d’una manera més paternalista (què
és paternalisme? Caldria explicar-ho) han pres aquesta mesura per evitar danys a la
persona i mantenir la seva integritat física i psíquica, però provoca un malestar moral. A
més, si anul·lem completament executar aquesta funció (a quina funció et refereixes?),
possiblement estarem fomentant anul·lar certes capacitats de la persona i crear així més
dependència i dificultar més la seva l’autonomia. Està bé que hagis identificat l’ACP-1,
però caldria explicar-la millor.

És important tenir present el que diu Canimas: “El professional ha de perseguir el bé de

la persona o persones ateses respectant-ne els drets (la qual cosa obliga a evitar el
paternalisme), respectant els de terceres persones, la qual cosa obliga a procurar evitar
danys injusts a altres persones (Canimas J, 2020:13)” (si es fa una traducció literal del
text, cal dir que s’ha fet la traducció, per exemple [traducció pròpia], o bé, citar-lo en la
6
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

llengua original. El text traduït o citat s’ha de posar entre cometes). Per altra banda, els
professionals tenen aquesta consideració envers les seves accions, per tal opten per
aquestes accions coercitives perfectores per tal de produir un bé a la persona, ja que
aquestes tenen la intencionalitat de mantenir o augmentar un bé. Per tant, es podria
afirmar que les accions dintre d’aquest cas són coercitives, ja que s’executen sense el
consentiment ni coneixement de la persona afectada. Caldria explicar millor en què
consistiria l’ACPerf.

→ Anàlisi i conclusió del cas,

Considero que els professionals que tinguin al càrrec seu a persones de col·lectius
vulnerables han d’assumir que tenen el deure deontològic, legal i ètic de vetllar perquè
es respectin els seus drets fonamentals i se’ls reconegui com a un ciutadà de plens drets.
Així que, haurem d’anar amb molt alerta amb les decisions substitutives i coercitives
perquè tal com he esmentat més a dalt, aquesta pot desencadenar en accions poc
convenients paternalistes o autoritàries, que acabin afecten la seva llibertat, dignitat,
intimitat personal i voluntat de Pepe. Nosaltres abans de prendre una sèrie d’accions
socioeducatives haurem de valorar conjuntament amb un equip de treball el següent:
avaluar objectivament el cas i les circumstàncies actuals de la persona (si disposa de
llibertat social), analitzar la magnitud de les possibles conseqüències, saber quin tipus
d’informació i coneixements té al respecte la persona, i valorar la capacitat de llibertat
reflexiva.

Una vegada hem valorat la situació ètica amb el nostre equip de treball, haurem de
buscar solucions i alternatives per poder oferir-les la plena llibertat dintre de les seves
possibilitats de pensar i actuar que consisteix en llibertat reflexiva, llibertat d’acció i
llibertat social, aquesta última és una condició de possibilitat de la llibertat reflexiva
(Canimas J, 2020:6). Analitzant el cas, es pot confirmar que les mesures d’aquest cas
són accions protectores, perquè en tot moment els professionals solament busquen
reduir i evitar més danys per Pepe i, per tant, així mateix són coercitives perquè no es té
present el consentiment ni coneixement de la persona afectada, a més, podem que no
queden bé justificades èticament, ja que no es compleix que sigui completament
decisions respectuoses, idònies, necessària, proporcionades i efectives i, per altra banda,
7
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

a part de quedar ben justificada èticament s’ha de tenir en compte que la persona no ha
de tenir llibertat reflexiva per comprendre els danys o riscos per a la seva integritat, i en
el cas de Pepe no queda clar que no tingui aquesta llibertat reflexiva. Tampoc s’ha
demostrat que la tingui.

Per valorar si estarien o no èticament justificades, caldria revisar, una per una, cada
condició. A banda, més amunt has identificat també una ACPerf. Quins requisits ètics
caldria tenir en compte per considerar-la èticament justificada?

8
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

BIBLIOGRAFIA

 Canimas, J. (2020). Limitació de la intimitat i la llibertat. Paternalisme i accions

coercitives protectores i perfectores [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del
Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00273691/pdf/
PID_00273691.pdf

 Canimas, J. (2016). H2PAC. Com resoldre problemàtiques ètiques? [recurs

d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya,
aula virtual. http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?
id=233445

 Canimas, J. (ponent i moderador), Ramos, J., Román, B., Vilar, J. (2020). Ètica
aplicada als serveis psicosocioeducatius i sociosanitaris [Tertúlia -
enregistrament audiovisual, recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la
Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.
https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00274460/

 Reial Decret Legislatiu 2/2010, del 3 de març. «BOE» núm. 55, de 04/03/2010.

Jefatura del Estado. Recuperat de: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-
A-2010-3514

9
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

 Anexe: Aportacions al debat de l’aula.

La meva intervenció en el debat de l’aula va ser el dia 28/10/2021, la qual donava

resposta a la intervenció i a la qüestió plantejada de la consultora Jordina Meya Pons, la
qual diu:

“Hola, Gràcies per encetar aquest debat. Molt bé. Com he dit en el missatge més amunt,
per analitzar bé el cas necessitaríem poder concretar millor en quins àmbits els diferents
tipus de llibertat estan afectades. Per exemple, podríem dir que el Pepe té llibertat
reflexiva suficient per decidir sobre les seves addiccions? Potser pot decidir sobre
algunes però no sobre d'altres? Totes comporten el mateix risc? D'altra banda, podríem
dir que el Pepe té llibertat reflexiva per decidir sobre la seva sexualitat i vida
socioafectiva? Per què? Seguim,” (Meya, J, 2021.09.29)

Salutacions,

Per tal de contextualitzar la meva aportació, m'agradaria començar parlant dels diferents
aspectes de la vida de Pepe que podem observar i analitzar en el curtmetratge "Decidir
por el otro". Pel que fa a les qüestions relacionades amb la llibertat, es poden identificar
diferents: la llibertat d'acció i la llibertat reflexiva.

En primer lloc, la llibertat d'acció és segons Canimas, la possibilitat de fer allò que es

vol fer sense que ningú ho impedeixi, és a dir, Pepe abans que passes per l'Ictus era una
persona autònoma i independent, per tal ningú prenia cap decisió per ell, però ara
després d'aquesta situació vivint en una residència tutelada per una fundació la situació
ha canviat, i podem entrar en la possibilitat que la seva llibertat reflexiva, ja que és

10
Beatriz Moreno Rojas PAC 2. L'ètica com a pràctica
reflexiva

segons Canimas la "[...]capacitat de decidir, lliure, autonomia, racionalitat[...]", la qual

cosa es veuria afectada, pel fet que possiblement a conseqüència de l'ictus hi hauria una
afectació a part de motora, intel•lectual, i això pot suposar una afectació per comprendre
les conseqüències dels seus actes. No obstant això, Pepe abans de l'ictus consumia molt
d'alcohol i, per tant, abans de la seva afecció podria ser que tingués també limitada la
seva llibertat de reflexió, ja que quan hi ha una addicció, no pots controlar ni decidir de
manera totalment lliure l'opció de consumir o no, perquè es pot veure afectada la
mateixa voluntat.

Per altra banda, Pepe reclama gestionar els seus diners i poder tenir visites com abans de
l'ictus amb la dona que es dedica a la prostitució, però per part dels professionals prenen
mesures coercitives substitutives protectores de primer nivell, per tal de reduir possibles
danys a la persona, encara que ell no comparteixi ni doni el seu consentiment, per tant,
considero que s'hauria d'analitzar el cas del Pepe per veure que si hi ha diferents raons
per part dels professionals que justifiquin aquesta decisió tan limitant dels seus drets de
llibertat i intimitat, perquè al no donar-li la possibilitat de fer un treball amb l'equip
interprofessional relacionat amb la sexualitat, significa limitar a Pepe a gaudir d'una
necessitat i un dret humà bàsic.

Així mateix, nosaltres com professionals hem de vetllar perquè se satisfaci el dret a tenir
una vida integra digne. Ara plantejo la següent qüestió, penseu que els professionals de
l'educació social que atenen aquest col•lectiu poden tenir aquesta perspectiva tan
paternalista, pensament o opinió?

11