03.

534 FILOSOFIA DEL DRET

Semestre Feb.22–Jun.22 Mòduls 5 i 6

Prova d’avaluació continuada – PAC 3

EL PROBLEMA DE LA JUSTIFICACIÓ DE LA PENA

EL PROBLEMA DE LA IMPOSICIÓ JURÍDICA DE LA
MORAL

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció teòrica de la pràctica a realitzar
• Materials
• Criteris d'avaluació
• Format lliurament
• Data lliurament

Presentació

Objectius
Aquesta PAC té com a principal objectiu (d'acord amb el que preveu el pla docent)
treballar i consolidar els coneixements i conceptes centrals dels mòduls cinquè i sisè
dels materials de l'assignatura, relatius a la reflexió teòrica sobre la justificació de la
pena, i sobre la possibilitat de la imposició de la moral a través del dret,
respectivament. Aquest objectiu principal es pot desglossar en els següents objectius
particulars:
1. Conèixer en què consisteix el model retribucionista de justificació de la pena i quines
implicacions té.
2. Conèixer en què consisteix el model dissuasiu de justificació de la pena i quines
implicacions té.
3. Conèixer en què consisteix el model d'incapacitació com a justificador de la pena i
quines implicacions té.
4. Conèixer en què consisteix concebre la justificació de la pena en termes de
rehabilitació del delinqüent i quines implicacions té.
5. Analitzar les possibilitats de combinació d'aquests models.
6. Ser conscient dels dilemes i les paradoxes a què porten alguns dels plantejaments
estudiats.
7. Reflexionar sobre els desafiaments que planteja el determinisme en aquest tema.
8. Ser capaç de diferenciar els problemes d'ètica descriptiva dels d'ètica normativa,
relacionant-los amb els conceptes de moral positiva i moral crítica, respectivament.
9. Saber traçar la distinció entre el problema de la moralització del dret i el problema
del perfeccionisme
10. Conèixer els arguments a favor i en contra de la moralització del dret.
11. Saber quins són els trets característics de les mesures perfeccionistes
12. Examinar críticament les tesis del perfeccionisme
13. Conèixer el significat i l'abast dels principis d'autonomia, inviolabilitat i dignitat de
les persones.
14. Saber distingir entre les mesures perfeccionistes i les mesures paternalistes.
15. Conèixer quines són les raons que poden justificar des d'una perspectiva liberal la
imposició de mesures paternalistes mitjançant el dret.

Així mateix, mitjançant aquesta PAC es treballen les següents competències:

Competències transversals
* Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
* L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

Competències específiques
* Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques
per a cada àmbit disciplinar.
* Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant
els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
* Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
* Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
* Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral
com escrita.
* Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

Presentació de la prova
La prova consta de tres parts. La primera part (3 punts) consisteix en una sèrie
d'afirmacions sobre les quals s'ha d'indicar si són vertaderes o falses, justificant
breument la resposta (màxim cinc línies). La segona part (4 punts) consisteix en dues
preguntes que s’han de respondre de manera argumentada a partir dels supòsits que
es plantegen. La tercera part (3 punts) consisteix en unes preguntes que s’han de
respondre de manera argumentada a partir d’un diàleg. Serà exigible un nivell mínim
de correcció a totes i cada una de les preguntes per a poder aprovar la PAC.

Enunciats de la PAC
PRIMERA PART (3 punts)

Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses i justifica breument la

resposta (màxim 5 línies):

2
1. Les penes més dures dissuadeixen més.

Vertader. En principi, si la resta de variables es mantenen constants, un augment en la

pena generarà més dissuasió. Això pot ser matisat per als casos de penes que siguin tan
altes que ja no deixen res a perdre al potencial delinqüent, i per tant deixen de dissuadir.

2. La incapacitació és una justificació del càstig que només funciona en casos molt
específics.

Vertader. En primer lloc, cal que es tracti de persones amb alguna probabilitat significativa
de reincidència delictiva. En segon lloc, han de ser delictes importants perquè el cost
d'incapacitar és força alt.

3. El deure de diligència que ordena prendre mesures per protegir els altres infringeix el
principi d'inviolabilitat de les persones perquè exigeix un sacrifici personal (temps, diners,
etc.) en benefici d'altres persones.

Fals: els deures de diligència es justifiquen per evitar danys a tercers, que és el nucli de la
justificació liberal.

4. Un Estat que finança molt l'art però no l'esport és un Estat perfeccionista.

Fals: finançar no és imposar. L'Estat pot donar suport a certes iniciatives sense coartar el
desenvolupament d'altres. No seria perfeccionista llevat que realment soscavi les
oportunitats d'optar per altres maneres de vida diferents de les promogudes per l'Estat.

SEGONA PART (4 punts)

Responeu de manera argumentada:

1. Guido és el Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Xanadú. Com que té diners,

decideix aparcar el seu automòbil al jardí que és al costat de l'entrada a la facultat. En
aquesta zona està prohibit aparcar-hi. Qüestionat sobre la seva actitud reiterada, el degà
respon: “Un pàrquing públic, més allunyat de l'edifici de la Facultat, costa 20 euros per
dia. Els 50 euros de multa per mal aparcament, si és que me la imposen, són un preu força
raonable per aparcar just a l'entrada de la Facultat”.

¿Estaria justificat condemnar el degà a 5000 euros per mal estacionament?

Resposta: Tot depèn de la justificació que s'adopti del càstig. Certament, la multa de 50
euros és absolutament insuficient per motivar el degà que compleixi les normes sobre
aparcament, per la qual cosa no funcionaria com a mesura dissuasòria. Ara bé, una multa
de 5000 euros podria semblar massa, tret que la probabilitat que se li imposi efectivament
la multa sigui molt baixa. D'altra banda, si ens interessa la retribució, la multa semblaria
desproporcionada perquè és una mesura molt contundent per una infracció relativament
lleu. Però cal considerar que l’acte d’aparcar en un lloc prohibit una vegada és diferent de
l’acte reiterat d’infringir la norma d’aparcament. Si es pren això últim com a paràmetre,
potser no es podria veure tan desproporcionada.

2. L'Alba i la Joana tenen la mateixa edat, totes dues són saludables i tenen ingressos i
riquesa familiar similars. L’Alba viu a Nova York i la Joana en un poble relativament petit
on governa una facció fonamentalista. En aquest poble es prohibeix les dones conduir
automòbils, ballar i cantar en públic. A la Joana no li interessen aquestes activitats, és a
dir, mai no es va interessar per conduir, ni per ballar, ni molt menys per cantar en públic.

3
Gaudeixen l'Alba i la Joana del mateix grau d'autonomia?

Resposta: L'Alba i la Joana no gaudeixen del mateix grau d'autonomia. L’Alba potser
tampoc no s'interessi pel ball, el cant o la conducció d'automòbils, però per a ella aquestes
segueixen sent opcions possibles. Podria canviar de preferències i fer qualsevol d'aquestes
activitats. La Joana, en canvi, no té aquesta possibilitat. Tenir opcions és una cosa valuosa,
encara que no les escollim. Tenir opcions és una part fonamental de l’autonomia.

TERCERA PART (3 punts)

Llegiu el següent diàleg i responeu les preguntes de manera argumentada:

Olympia: Ara l'alcaldessa vol que ho reciclem tot, i a les bosses que ella digui, i quan ella
digui. Si vol reciclar, que ho faci ella, però que no es fiqui a la meva vida. A sobre diuen
que aplicaran multes, quina barbaritat!
Cleo: Pensa que no reciclar correctament genera grans costos. A més, en el futur proper
veurem que si no fem les coses bé, al final estarem tots pitjor.
Olympia: Doncs jo no crec que tingui sentit condicionar així la vida de la gent. L'única cosa
que pretén és recaptar, com sempre.

1. Creieu que una mesura com la que estan comentant pot estar justificada en un
esquema liberal? Justifiqueu la resposta

Sí, si el que es pretén és evitar que es produeixin danys a tercers, ja que hi ha més costos
aparellats si no es recicla bé, i a més és innegable que això també té un impacte en la
salut de tots, per la qual cosa es generen danys a d’altres persones.

També es podria entendre com a mesura paternalista en un context liberal, en el sentit

que si els subjectes són incompetents bàsics per no ser capaços de veure clarament el que
els passarà, aleshores el fet d’intervenir per evitar que es facin mal a ells mateixos estaria
justificat.

2. Quin fonament del càstig us sembla més adequat pel que fa a les sancions
econòmiques derivades de l'incompliment?

En aquest apartat és important analitzar els quatre fonaments del càstig, encara que ens
trobem a l'àmbit de les sancions de caràcter administratiu. En tot cas, sembla que el
fonament més adequat seria el de la dissuasió, establint quantitats prou elevades, que
siguin efectivament aplicades i en un temps raonable, per generar incentius al compliment.

Materials

Per dur a terme aquesta PAC és necessari haver estudiat els mòduls 5 i 6 de
l’assignatura de forma prèvia a la realització de l’exercici.

Criteris d’avaluació
La primera part té un valor de 4 punts, mentre que la segona part té un valor de 6
punts, si bé serà necessari assolir un nivell mínim de correcció a totes i cada una de
les preguntes per a poder aprovar la PAC.

4
Els criteris emprats per atorgar les diverses puntuacions seran:
-l’adequació de la resposta a l'enunciat de la pregunta.
-la correcció del contingut de la resposta.
-la complexitat del raonament que s’utilitza per recolzar la solució aportada.
-l'estil de redacció en la resposta, qüestió important per a un jurista.

Format lliurament
El document de la PAC ha de lliurar-se al Registre d’Avaluació Continuada de l’aula
(no a la bústia personal del consultor), en format Word (.doc), Rich Text Format
(.rtf), Open Document (.odt), o PDF.

Data lliurament

La data límit de lliurament són les 24 hores del dia 16 de maig de 2022 (no s’admetrà
cap exercici després d’aquesta data).