Grau d’Administració i Direcció d’Empreses

Presentació
ANÀLISI D’ESTATS COMPTABLES (363666)
Curs 2021 – 2022 (2on. semestre)
Grup H8
Prof. Dr. Martí Garcia Pons
Prof. Joaquim Abril Auladell
Agenda

 Objectius d’aprenentatge
 Programa
 Metodologia
 Casos pràctics
 Avaluació (Nou model)
 Estadístiques
 Recursos i bibliografia
 Tutoria

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta
presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres 2
alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives.
Objectius d’aprenentatge

1) L’alumnat ha de conèixer el contingut i l’estructura de tots

els COMPTES ANUALS, i saber elaborar el BALANÇ DE SITUACIÓ, el
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS, i l’ESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU,
segons la normativa vigent.
2) Capacitar l’alumnat perquè, mitjançant la utilització d’una
sèrie de conceptes, tècniques i eines, pugui analitzar i
interpretar la informació econòmica i financera de les
empreses i grups empresarials amb la finalitat de:
a) Diagnosticar la situació de l’empresa i identificar els riscos i els
punts dèbils, així com també posar de manifest els punts forts.
b) Generar informació útil per a la presa de decisions dels diversos
usuaris de l’empresa.

3
Objectius d’aprenentatge

COMPTES ANUALS
CONTINGUT d’empreses i grups ESTRUCTURA
empresarials

Conceptes, tècniques i eines

d’ANÀLISI i INTERPRETACIÓ

Diagnosis Informació útil

Presa de
Previsió decisions 4
Programa

1. Introducció
2. Incidència de la normativa comptable en l’anàlisi
3. Els Comptes anuals
1. Balanç de situació
2. Compte de pèrdues i guanys
3. Estat de canvis en el patrimoni net
4. Estat de fluxos d’efectiu
5. Memòria, Informe de gestió, Informe d’auditoria
6. Comptes anuals consolidats
4. Anàlisi patrimonial i financera
5. Fons de maniobra i necessitats operatives de fons
6. Generació de beneficis, valor i creixement
7. Palanquejament financer
8. Anàlisi d’empreses que cotitzen en borsa
5
Metodologia
PREPARACIÓ PRÈVIA

BIBLIOGRAFIA BÀSICA I/O CLASSE TEÒRICO-PRÀCTICA

LECTURES OBLIGATÒRIES

CONSOLIDACIÓ DE
CONCEPTES

PREPARACIÓ
D’EXERCICIS I CASOS

EXERCICIS I CASOS CLASSE DE RESOLUCIÓ

PROPOSATS D’EXERCICIS I CASOS

EBibliografia
XERCICIS AMB
SOLUCIÓ SUGGERIDA 6
 Casos pràctics
• ACS
• Ametller Origen
• Audax renovables
• Apple
• DIASA
• ExxonMobile
• FC Barcelona
• Freixenet
• Imaginarium
• Inditex
• Liquats Vegetals
• MANGO
• Mercadona
“L’organització es reserva el dret a modificar la cartellera” 7
Avaluació continuada

La ponderació de la nota final segueix el que s'estableix a

continuació:
 Activitats Tipus 1. Coneixements i aptitud.
 Prova de teoria (test, resposta curta, obertes) i pràctica
(test, resposta curta, confecció i anàlisi d'estats
comptables)
 Activitat Tipus 2. Coneixements i aptitud.
 Prova pràctica. Execució presencial i obligatòria, a celebrar
el dia d'Avaluació Única.

8
Avaluació continuada

ACTIVITATS TIPUS 1 FORMAT PONDERACIÓ

Balanç de Situació i/o Compte de Resultats No presencial 2,5%
Estat de fluxos d’efectiu No presencial 2,5%
Primera prova (Bloc 1) Presencial 30%
Treball d’anàlisi comptable No presencial 5%
Segona prova (Bloc 2) Presencial 30%
TOTAL ACTIVITATS TIPUS 1 --- 70%

ACTIVITAT TIPUS 2 FORMAT PONDERACIÓ

Prova pràctica Presencial 30%
TOTAL ACTIVITATS 1 + 2 --- 100%

9
Avaluació continuada

 Per a poder realitzar l'Activitat Tipus 2, és obligatori haver

realitzat totes les proves incloses en les Activitats Tipus 1
presencials, més almenys el 50% de les que no ho siguin.
 Per a superar l'assignatura s’han de fer les Activitats Tipus 1
amb una puntuació mínima de 4 sobre 10 punts, i obtenir
almenys 5 punts sobre 10 de l'Activitat Tipus 2. A
continuació, s'haurà d'obtenir una valoració ponderada
acumulada entre totes dues de, almenys, 5 punts sobre 10.
 Cas de no complir amb les condicions establertes, la nota
final del curs no podrà ser en cap cas superior a 3,9.

10
Avaluació única

 L'avaluació única es reconeix com un dret de l'estudiant

que, en exercitar-lo, renúncia a l'avaluació contínua, que no
pot conculcar el dret de l'estudiant a assistir a classe i a
participar en les activitats formatives.
 Per tant, malgrat la renúncia a l'avaluació contínua,
l'estudiant pot també participar en les activitats d'avaluació
contínua, si així ho desitja, amb dret a la seva correcció,
però sense implicació en la qualificació final del curs.
 Atès que l'última prova d'avaluació contínua coincideix en
data amb la celebració de l'avaluació única, s'entén que
l'alumne renuncia a l'avaluació contínua quan es presenti i
realitzi la totalitat de les proves que es contenen en
l'avaluació única.
11
Avaluació única i reavaluació

 L'Avaluació Única consta de dues parts, totes elles

d'execució presencial i obligatòria:
 Part A: prova teòrica tipus test multiresposta, amb una
ponderació sobre la nota final equivalent al 30%.
 Part B: prova pràctica: exercici de confecció i/o anàlisi
d'estats comptables, contestant un test multiresposta, amb
una ponderació sobre la nota final equivalent al 70%.
 L'estudiant ha d'obtenir una nota de 4 punts sobre 10 o
superior en cada part per a aprovar l'assignatura. En el cas
de no superar una o més de les parts, la qualificació final
no podrà ser en cap cas superior a 3,9 punts.
 Les proves de Re-Avaluació segueixen les mateixes
característiques que les d'Avaluació Única.
12
Calendari proves presencials

AVALUACIÓ CONTINUADA
Primera prova (Bloc 1) 1 d’abril 14.30-16.30
Segona prova (Bloc 2) 20 de maig 14,30-16,30
Prova pràctica 30 de maig 15.00-18.00

Avaluació única 30 de maig 15.00-18.00

Reavaluació 27 de juny 18.00-21.00

13
 Recursos i bibliografia

Al campus virtual hi trobareu:

 transparències pel seguiment de les classes teòriques (S)
 apunts i lectures obligatòries (LO)
 exercicis i casos pràctics (EC)
 materials de suport (MS)

 De la bibliografia recomanada, és útil:

• Amat, Oriol (2018) ANÀLISI INTEGRAL D’EMPRESES
Barcelona: Profit Editorial, 4ª edició (CAT, CAST, E-BOOK)

14
Tutoria
Tutoria: Imprescindible cita prèvia per e-mail

martigarciapons@ub.edu
j.abril@ub.edu
15
 TEMA 1. INTRODUCCIÓ A L'ANÀLISI D'ESTATS COMPTABLES

1) CONCEPTE I OBJECTIUS DE L'ANÀLISI D'ESTATS COMPTABLES

L'anàlisi d'estats comptables, també conegut com a anàlisi d'estats financers, anàlisi econòmica
o anàlisi de balanços, és un conjunt de tècniques utilitzades per a diagnosticar la situació i les
perspectives de l'empresa amb la finalitat de poder prendre decisions adequades.
S'emmarca dins de l'Anàlisi Fonamental de l'Empresa i el seu objectiu és ajudar als usuaris de la
informació comptable o stakeholders a adoptar decisions racionals:
- Per als usuaris externs: és un mecanisme d'aproximació a la realitat empresarial a través
dels Comptes Anuals i de l'anàlisi d'aquests.
- Per als usuaris interns: encara que tenen un coneixement directe de l'empresa, els permet
efectuar comparacions amb altres empreses, marcar objectius, etc.

ANÀLISI FONAMENTAL I ANÀLISI TÈCNICA

1) Anàlisi fonamental
Consisteix a avaluar els comptes anuals d'una empresa i tota la informació disponible amb la
finalitat de poder determinar la situació financera i la capacitat de generació de riquesa
futura. Aquesta anàlisi es completa utilitzant tècniques de valoració d'empreses que
permeten calcular el que es denomina valor objectiu, que és el preu que haurien de tenir les
accions de l'empresa. Si el valor objectiu és superior a l'última cotització de les accions de
l'empresa és un indicador que en el futur aquesta cotització podria pujar. En aquest cas, pot
tractar-se d'una inversió convenient i es pot recomanar comprar. En cas contrari, la
recomanació seria vendre.
L'anàlisi fonamental comprèn diverses eines d'anàlisi:
- Anàlisi de la conjuntura econòmica
- Anàlisi sectorial
- Anàlisi del posicionament estratègic
- Anàlisi dels estats comptables, informe de gestió, informe d'auditoria, informe anual de
govern corporatiu i fets rellevants
- Valoració de l'empresa: Una vegada hem analitzat l'empresa de manera completa ja podem
calcular el valor objectiu que haurien de tenir les accions. D'aquesta forma es poden
identificar oportunitats de compra o de venda.

2) Anàlisi tècnica
Es basa en l'observació de les cotitzacions i volums de contractació que ha tingut l'empresa
fins al dia d'avui amb la finalitat d'identificar patrons de comportament que poden utilitzar-
se per a preveure l'evolució futura de la cotització de les accions. Per tant, en lloc d'analitzar
el potencial que té l'empresa per la seva situació financera o la seva capacitat de generar
riquesa, el que es fa és formular prediccions sobre l'evolució futura de la cotització sobre la
base de com ha evolucionat fins avui la cotització i el volum.
Les principals eines de l'anàlisi tècnica són:
- Els gràfics, també denominats charts. S'utilitzen per a identificar patrons d'evolució que
permeten identificar tendències i, per tant, possibles variacions en les cotitzacions de les
accions.
 - Indicadors i oscil·ladors: S'utilitzen per a detectar divergències i tendències en l'evolució de
les cotitzacions que poden ajudar a anticipar variacions en les cotitzacions.
*VVAA (2015). Manual d'anàlisi d'empreses cotitzades. Barcelona: ACCID

2) EL DIAGNÒSTIC EMPRESARIAL
El diagnòstic de l'empresa és la conseqüència de l'anàlisi de totes les seves dades rellevants i
informa dels seus punts forts i febles. Perquè el diagnòstic sigui útil, s'han de donar les següents
circumstàncies:
- Integral. Es basarà en l'anàlisi de totes les dades rellevants.
- Oportú. S'ha de fer a temps.
- Fiable. Ha de ser correcte.
- Ha d'anar acompanyat de mesures adequades per a solucionar els punts febles i aprofitar
els punts forts.
El diagnòstic dia a dia de l'empresa és una eina clau, encara que no és l'única, per a la gestió
correcta de l'empresa. El diagnòstic de l'empresa ajuda a aconseguir els que es podrien
considerar els objectius de la major part de les empreses:
a) Sobreviure: continuar funcionant al llarg dels anys, atenent tots els compromisos adquirits.
b) Ser rendibles: generar els beneficis suficients per a retribuir adequadament les inversions
precises.
c) Créixer: augmentar les vendes, la quota de mercat i els beneficis.

3) EL PROCÉS D'ANÀLISI DE L'EMPRESA (ETAPES)

La sistemàtica de l'anàlisi de l'empresa discorre per les següents fases o etapes:
1. Anàlisi de la conjuntura econòmica
L'empresa es veu afectada per la marxa general de l'economia. Per aquest motiu, convé analitzar
dades sobre la conjuntura econòmica com poden ser el Producte Interior Brut (PIB), la taxa
d'atur, el dèficit públic i l'evolució del deute públic, la balança de pagaments, la política
monetària (tipus d'interès i prima de risc) i la inflació.
Els diversos indicadors que s'utilitzen per a l'anàlisi de la conjuntura econòmica poden
classificar-se com a indicadors avançats (“leading indicators”) o com a indicadors retardats
(“lagged indicators”)
Els indicadors avançats són variables que segueixen una pauta avançada a la taxa d'activitat
econòmica. És a dir, aconsegueix un pic (vall) abans que aquesta i canvia d'una fase a una altra
anticipant-se al cicle. Exemples d'aquests indicadors són les llicències i permisos per a obres de
construcció, les comandes manufactureres, l'evolució d'alguns agregats monetaris, l'evolució a
mitjà termini del mercat de valors, la confiança dels consumidors i inversors, etc.
Els indicadors retardats són variables que es mouen amb posterioritat a la taxa d'activitat
econòmica. Per exemple, la recaptació impositiva (que es fa efectiva un any més tard) les
reparacions dels béns duradors comprats durant la fase alcista, la creació de llocs de treball, etc.

2. Identificar les característiques del sector en què opera l'empresa

Tenir dades d'altres empreses del mateix sector serà de gran utilitat per a identificar fortaleses
o febleses de l'empresa analitzada en relació a les seves competidores. Això és especialment
necessari quan es calculen ràtios, ja que la seva interpretació es fa sobretot comparant amb els
valors de les empreses competidores.
- Nombre d'empreses
- Nivell tecnològic
- Nombre de productes
- Ritme de creixement

3. Anàlisi qualitativa de l'empresa

L'anàlisi qualitativa es concentra en la perspectiva estratègica de l'empresa i en com opera
aquesta. Es tracta d'aspectes que permeten comprendre el present de l'empresa i el seu
posicionament de cara al futur.
L'anàlisi de moltes empreses, reeixides o que han fracassat, permet detectar factors qualitatius
(estratègics i operatius) que augmenten la probabilitat d'èxit d'un projecte empresarial.
a) Identificar l'estratègia que desenvolupa l'empresa
Cada empresa persegueix la consecució d'avantatges competitius que li permetin posicionar-se
en el mercat en el qual actua, per al que tria una orientació concreta en la col·locació dels seus
productes en relació amb els seus clients i proveïdors …
- El model de negoci
- Avantatges competitius
b) Aspectes operatius
- Processos
- Clients
- Finances
c) Equip humà
La confiança que proporciona una empresa depèn molt de les persones que la integren. Per això,
és de gran utilitat conèixer la composició de l'accionariat, els òrgans de govern (consell
d'administració), l'equip directiu, i la resta dels col·laboradors de l'empresa.
4. Comprendre els comptes anuals de l'empresa
La lectura i comprensió dels estats comptables ens dóna a conèixer la importància i composició
del patrimoni, del resultat i dels fluxos d'efectiu. Encara que amb la simple lectura de les seves
partides es poden obtenir algunes conclusions sobre la situació de l'empresa en els seus
diferents aspectes, en realitat, l'important és dominar els aspectes bàsics de les quals aquestes
deriven:
- Els fonaments i criteris comptables (valoració) sobri la base de la qual s'efectua el registre
comptable
- Els processos de registre que se segueixen i la seva influència en el resultat final
- Les polítiques d'informació comptable seguides per la direcció de l'empresa

5. Anàlisi i interpretació dels comptes anuals

Aquesta etapa consisteix a identificar el risc, analitzar la solvència i la rendibilitat, així com la
capacitat de creixement.
L'anàlisi dels comptes anuals sorgeix de la necessitat de disposar d'una àmplia informació sobre
la realitat econòmica i financera de l'empresa, informació que no es desprèn per si sola dels
estats comptables tal com es presenten, sinó que és necessari sotmetre aquests estats a
procediments inherents a la tècnica de la interpretació
- Analitzar equival a observar i examinar mitjançant els diversos procediments aplicables al cas.1
- Interpretar significa deduir conclusions de les dades analitzades prèviament.
L'anàlisi es realitza sobre la base de la informació disponible que abasta als comptes anuals, a
l'informe de gestió i a l'informe d'auditoria, a l'informe anual de govern corporatiu, però també
a les previsions de futur o els plans estratègics, etc.
D'altra banda, tenint en compte el canvi accelerat que afecta la majoria dels sectors i empreses,
cada vegada és més important analitzar la informació financera intermèdia (trimestral o
semestral) que publiquen les empreses cotitzades. Així, l'analista pot tenir en compte l'evolució
més recent de les empreses sense esperar als pròxims comptes anuals. Aquesta informació
intermèdia que subministra l'empresa pot complementar-se amb els avisos sobre no consecució
de resultats esperats (profit warnings).

6. Valorar l'empresa
Els administradors o els inversors, i en general els stakeholdres, poden estar interessats en
l'anàlisi per diferents motius, però tots ells desemboquen en l'objectiu de la valoració. Es tracta
de conèixer els possibles fluxos de tresoreria futurs de l'empresa, com afecten la seva riquesa
futura i calcular el valor objectiu que haurien de tenir les accions.

4) LIMITACIONS DE L'ANÀLISI D'ESTATS COMPTABLES

- Les dades existents poden ser insuficients per a poder fer una anàlisi completa.
Normalment és difícil disposar de previsions fiables sobre el futur de l'empresa.
- La informació pot portar un retard significatiu. D'altra banda, les dades de les empreses
solen referir-se a la data de tancament de l'exercici, normalment el 31 de desembre de
cada any. En moltes empreses, la situació a final de l'exercici no és prou representativa
perquè hi ha grans estacionalitats en les vendes, en la producció, en les despeses, en els
cobraments o en els pagaments.

Banc Santander afronta fins a sis demandes als EUA pel retard en els seus comptes. Fins
a sis bufets d'advocats han sol·licitat una recerca pel nou retard en la presentació de
l'informe anual del banc als EUA i l'enfonsament de la cotització (21/03/2016).

- Les dades poden no ser totalment fiables. A vegades les empreses manipulen les seves
dades comptables, amb la qual cosa deixen de representar adequadament la realitat. En
la mesura que l'empresa disposi d'un informe d'auditoria sense excepcions els comptes
seran més fiables. Si en l'informe d'auditoria s'inclouen excepcions caldria ajustar els
estats financers d'acord amb el que indiquin els auditors.

Una maniobra comptable va permetre a El Corte Inglés evitar pèrdues milionàries en

2011 (Vozpópuli.com 18/7/2013)
http://vozpopuli.com/economia-y-finanzas/28328-una-maniobra-contablepermitio-a-
el-corte-ingles-evitar-perdidas-millonarias-en-2011

1
Com tindrem ocasió de veure, la tècnica més comuna de treball és la basada en les ràtios, que poden
acompanyar-se d'anàlisis estadístiques i economètriques.
 L'auditor quadruplica les pèrdues del grup empresarial de l'ONCE (L'Economista
18/1/2016)
http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/7284877/01/16/elauditor-
cuadruplica-las-perdidas-del-grupo-empresarial-de-la-once.html

- Les dades comptables no estan, normalment, ajustades per inflació. Inclús amb taxes
baixes d'increment de preus, actius com ara els immobilitzats o les existències, per
exemple, poden oferir una imatge distorsionada.
- Diferències en la data de tancament de l'exercici o diferències en l'aplicació de principis i
criteris comptables (mètode d'amortització, valoració de les existències, arrendaments,
reconeixements del benefici), poden dificultar la comparabilitat inter-empreses.
- Aquestes mateixes diferències en la data de tancament o en l'aplicació de la normativa
comptable, dinàmiques de fusió o escissió empresarials, o l'abandó d'una activitat poden
distorsionar la comparabilitat intra-empreses.
- No sempre és possible obtenir dades del sector en el qual opera l'empresa a fi de poder
fer comparacions.

5) EINES PER A L'ANÀLISI DELS ESTATS COMPTABLES

Entre les eines que poden utilitzar-se:
a) Estats financers comparatius (anàlisi horitzontal)
Canvis interanuals, encaminats a conèixer l'evolució de les diferents partides de l'empresa en el
temps. Subratlla tendències i estableix relacions comparatives per a cada partida. Revela canvis
al llarg del temps en les partides dels estats financers.
Cada partida d'un epígraf corresponent a un exercici econòmic es compara amb la mateixa
partida d'un exercici anterior o posterior. En termes de canvis en imports, en percentatges de
canvi (%) o en forma de ràtios (d'expansió).

Valor any N – Valor any N-1

% Variació any N = X 100
Valor any N
 b) Sèries de tendència o números índexs

Per a la comparació més a llarg termini és millor utilitzar sèries de tendències de números índexs.
Es pren com a base de referència un any determinat, encara que l'elecció de l'any base pot
distorsionar les tendències si no es tria adequadament.

Valor any actual

No. Índex de l'any actual = X 100
Valor any base
 c) Anàlisi vertical o estructural
S'obté la proporció que representa cada partida o agrupació en el total del grup o subgrup.
(diferents nivells de masses)
Ha de triar-se una magnitud base que s'igualarà a 100:
- Balanç: ACTIU = PATRIMONI NET + PASSIU = 100
- Compte de pèrdues i guanys: IMPORT NET XIFRA NETA DE NEGOCIS = 100
Permet la comparació entre companyies de diferent grandària. Però posa de manifest canvis
percentuals, amb el que l'evolució de la partida (eficiències/ineficiències) és més difícil
d'identificar que en els quadres comparatius.

d) Diferències absolutes de masses patrimonials

Permet comparar masses correlatives del balanç i ens mostra una imatge dels equilibris
financers. Per a això, es procedirà agrupant els elements patrimonials per masses homogènies i
comparant per diferència les masses patrimonials correlatives de diferent signe.
En tot cas, ha de considerar-se que es tracta de mesures estàtiques de la situació de l'empresa,
la qual cosa resta en molts casos validesa a les conclusions que es pot obtenir a partir d'elles.
Aplicable al càlcul de posicions d'equilibri, el fons de maniobra, però també als diferents nivells
dels resultats.

A) Posició de màxima estabilitat: Quan la totalitat dels actius són finançats amb recursos a
llarg termini.
ACTIU = CAPITALS PERMANENTS

B) Situació d'equilibri de balanç: Els recursos financers a llarg termini són superiors als actius
no corrents finançats.
FONS DE MANIOBRA = CAPITALS PERMANENTS – ACTIU NO CORRENT > 0
 C) Posició d'inestabilitat a curt termini: Part de l'actiu no corrent ha de ser finançat per passiu
a curt termini. Insolvència tècnica de fet, no de dret.
FONS DE MANIOBRA = CAPITALS PERMANENTS – ACTIU NO CORRENT < 0

D) Situació patrimonial inestable (fallida): Els deutes amb tercers són superiors a la suma
dels actius que posseeix.
PATRIMONI NET ≤ 0; PASSIU > ACTIU

e) Les ràtios
Constitueix la forma més coneguda i utilitzada d'anàlisi dels estats comptables. Aquesta tècnica
relaciona una sèrie d'elements en el temps, en el sector, la seva desviació amb la proporció ideal,
el grau de compliment, etc.
f) Període mitjà de maduració i gestió de terminis
És el termini, en dies que transcorre des de que es compra la matèria primera fins que es cobra
del client, passant pel procés de producció, emmagatzematge i venda.
g) Anàlisi de la variació del marge brut
L'anàlisi de variacions o desviacions en els marges o resultats de l'activitat empresarial entre dos
exercicis, normalment consecutius, és una tècnica d'anàlisi econòmica que permet valorar les
diferències produïdes entre l'activitat realitzada i la pressupostada.
h) Descomposició de la rendibilitat
Permet relacionar la rendibilitat econòmica amb la rendibilitat financera a partir de la
descomposició d'aquesta última, o bé com a producte de factors o amb l'equació lineal del
palanquejament financer.
i) Palanquejament operatiu i palanquejament financer
El palanquejament financer és l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a
conseqüència de l'ús de deute en la seva estructura de finançament.
El palanquejament operatiu mesura la variació percentual que es produeix en el benefici
d'explotació (BAIT) davant una variació en les vendes, i una vegada aconseguit el llindar de
rendibilitat. És la capacitat de les empreses d'emprar costos fixos per a augmentar al màxim els
efectes de canvis en les vendes sobre el benefici d'explotació.
j) Anàlisi discriminant
La utilització de l'anàlisi discriminant i de tècniques estadístiques permet obtenir fórmules útils
per a predir sobre la probabilitat d'insolvència que té una empresa, o altres qüestions com la
manipulació comptable.
Aquests estudis intenten detectar les ràtios que discriminin de forma més clara a les empreses
que gaudeixen de bona salut financera de les quals sofreixen tensions de liquiditat i poden entrar
en concurs de creditors.
k) Altres instruments
Un dels principis bàsics de qualsevol reporting és presentar informació fàcilment comprensible
i que ajudi a saber què ha passat i per què. En aquest sentit, existeixen diverses tècniques que
s'utilitzen amb aquest propòsit.
En la presentació de resultats és habitual mostrar els estats comptables o algun dels seus
components mitjançant gràfics, a partir dels percentatges calculats per a cada partida sobre el
total.
Un altre instrument és l'anàlisi causal" i la seva representació gràfica que sol ser el gràfic tipus
pont (normalment anomenat "bridge" o "waterfall").
Els bridges s'utilitzen molt en les empreses ja que impliquen una premissa bàsica: en cada
empresa “sempre passa el mateix” (les columnes del pont) i l'única cosa és saber quant ha
ocorregut aquesta vegada (l'altura de la columna). Amb aquesta idea, la tècnica ens permet
calcular cada impacte de manera separada i veure quin import ens queda sense explicar per a
menysprear-ho, o bé buscar nous impactes no habituals.
REPRESENTACIÓ GRÀFICA DEL BALANÇ DEL FC BARCELONA CORRESPONENT A L'EXERCICI 2018/2019 I EVOLUCIÓ
DELS INGRESSOS DE LES CINC ÚLTIMES TEMPORADES
 BRIDGE PER A ANALITZAR LA VARIACIÓ DEL BENEFICI ABANS D'IMPOSTOS (BAI/BAT)

6) LES RÀTIOS
Ràtio = comparació, per quocient, de valors que tenen significat per a l'empresa amb la finalitat
d'analitzar la seva situació.
Les ràtios expressen relacions funcionals entre determinades variables, que estan unides o
enfrontades entre si per alguna mena de vinculació, de manera que la variació d'una pot
explicar, totalment o parcialment, la variació de l'altra.
Proporcionen símptomes respecte a condicions subjacents, que podrien posar al descobert
àmbits en els quals aprofundir.
Constitueixen una forma d'agregació d'informació rellevant per als usuaris dels estats
comptables, de manera que permet realitzar fàcilment un seguiment de la seva evolució tant
temporal com entre empreses diferents.
En tenir la forma de proporcions o percentatges neutralitzen l'efecte grandària i fan que les
diferents xifres puguin ser equiparables entre una entitat i una altra de diferent dimensió, o
entre l'empresa i la mitjana del sector al qual pertany.
Es poden construir tantes relacions com es considerin necessàries per a expressar de manera
significativa el resultat d'una comparació.
Encara que són fàcils de calcular, poden ser difícils interpretar. Perquè una ràtio sigui útil haurà
d'expressar una relació que tingui significació a l'efecte d'anàlisi.
Una interpretació correcta de les ràtios requereix:
1. Conèixer les característiques del sector i de l'empresa
2. Tenir una tendència de la ràtio al llarg del temps (anàlisi intraempresa o de sèries temporals)
3. Poder comparar la ràtio obtinguda amb la mitjana del sector o amb les d'altres empreses
similars (anàlisis interempreses o de sèries transversals)
4. Identificar les hipòtesis amb les quals es calcula, per a reconèixer les seves possibles
limitacions. En aquest sentit cal assenyalar:
- El valor d'una ràtio depèn de la relació entre el seu numerador i el seu denominador.
Existeix la tendència a associar un import elevat d'una ràtio amb el seu numerador, quan
la causa pot obeir a un denominador reduït, i viceversa.
- Quan es relaciona una variable flux amb una variable fons, s'ha de tenir en compte que
la primera es gesta durant un període, mentre que la segona correspon a un moment
determinat. Per això és més convenient utilitzar el saldo mitjà de la magnitud fons.
- A vegades les partides que s'utilitzen en una ràtio no es valoren de manera homogènia

- Per als analistes financers i altres usuaris de la informació emesa per les empreses,
les ràtios són útils en determinar el nivell de risc i rendibilitat de l'entitat i, si cotitza
en Borsa, predir l'evolució de la cotització del títol. També serveixen per a treure
conclusions sobre la capacitat de creixement de la companyia i per a projectar els
estats financers, en funció de la seva trajectòria històrica i de les hipòtesis de
comportament futur que es mantinguin respecte a aquesta.
- La quantitat de ràtios que s'utilitzen en la pràctica és de tal magnitud, i la falta d'una
doctrina uniforme per a la seva definició i mesura és tan palpable, que no sembla
prudent aconsellar que es procedeixi a exigir de les empreses espanyoles la
publicació obligatòria d'alguns d'aquests indicadors, a pesar que alguns experts
pensin que aquest és l'objectiu al qual s'ha de tendir a mitjà i llarg termini.
- No obstant això, i per a preservar el poder d'informació i de comparació que puguin tenir
les ràtios publicades, en els quals radica tota la seva validesa i utilitat, és aconsellable que
l'òrgan emissor de normes comptables procedeixi a l'emissió de regles obligatòries que
hagin d'observar les empreses que decideixin, de manera voluntària, incloure en la seva
informació financera estadístiques basades en la presentació de ràtios (La proposta del Grup
de Treball no va ser recollida pel legislador en la redacció del PGC 2007).
EXTRACTE DE L'APARTAT 7.7 DE L'INFORME SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA COMPTABILITAT A ESPANYA
I LÍNIES BÀSIQUES PER A ABORDAR LA SEVA REFORMA (JUNY DE 2002).

LIMITACIONS DE L'ÚS DE LES RÀTIOS:

a) Absència d'harmonització en la preparació dels estats comptables
Resulta pràcticament impossible conèixer si les diferències observades en el valor de les ràtios
quan es comparen diverses empreses són degudes a situacions econòmiques diferents o a la
utilització de pràctiques comptables diferents.
b) Fiabilitat de les dades utilitzades
A més de les condicions internes d'explotació, l'analista ha de tenir en compte altres factors que
poden afectar les ràtios com, per exemple, les condicions econòmiques generals, la situació del
sector, les polítiques de la direcció i les regles comptables aplicades.
Una de les comprovacions prèvies a realitzar per l'analista serà la d'assegurar-se que les xifres
que intervenen en els seus càlculs són vàlides i uniformes. Un factor determinant de la qualitat
de les ràtios és l'existència o no de controls interns en l'empresa. Si no existeix aquest control
intern, hi haurà major probabilitat que les xifres no siguin fiables, i que tampoc ho siguin les
ràtios basades en aquestes xifres.
Igualment, si es parteix d'uns estats financers sense auditar, les conclusions obtingudes per
l'anàlisi hauran de tenir en compte aquesta circumstància.
c) Concentració empresarial i multiactividad
El procés de concentració empresarial experimentat en les últimes dècades ha donat lloc a la
proliferació de grups d'empreses, molts dels quals operen en diversos sectors alhora. En aquest
escenari, el càlcul del resultat, així com de les diferents ràtios basats en l'agregació de quantitats
resulta problemàtic en barrejar partides pertanyents a activitats diverses.
d) Valors òptims
Encara que existeixen estudis generals i particulars que marquen una referència o tendència
dels mateixos que és convenient analitzar o prendre en consideració, no es pot afirmar que
existeixin uns valors òptims per a cada ràtio.

BIBLIOGRAFIA
AMAT, O. (2011). Análisis de estados financieros (8a edició). Barcelona: Gestió 2000
AMAT, O. (2018). Anàlisi integral d'empreses (4a edició). Barcelona: Profit editorial
ICAC (2002). Informe sobre la situación actual de la contabilidad en España y las líneas básicas
para abordar su reforma
PÉREZ-CARBALLO, J.F. (2010). Diagnóstico económico financiero de la empresa. Madrid: ESIC
editorial
ROJO, A. (2011). Análisis económico y financiero de la empresa. Madrid: Garceta grup editorial
SANZ, C.J. (1999). Objetivos, instrumentos y alcance del análisis de los estados financieros. Revista
de Relaciones Laborales. Núm. 7, pàg. 173-186
VVAA (2014). Análisis de estados financieros individuales y consolidados. Madrid: UNED
VVAA (2015). Manual d'anàlisi d'empreses cotitzades. Barcelona: ACCID
 ANNEX. CREACIÓ DE VALOR I MODEL DE NEGOCI

1. INTRODUCCIÓ
Fa alguns anys, els resultats comptables eren suficients per a la gestió diària i la presa de
decisions en les companyies. No obstant això, cada dia s'atorga major importància al “valor” i al
coneixement i aplicació de mesures de creació de valor i, conseqüentment, a la capacitat de
gestionar aquesta creació de valor.
El concepte de creació de valor és, en essència, veritablement simple: una companyia crea valor
per als seus accionistes quan la rendibilitat obtinguda sobre el capital invertit és superior al cost
d'aquest capital.
La creació de valor per a l'accionista així considerada té com a punt de partida el concepte de
valor de mercat de la companyia (tant en empreses cotitzades com no cotitzades) i la seva
estimació a través del descompte de fluxos de caixa. Aquest plantejament posa les bases
necessàries per a aconseguir un control rigorós per part dels directius i per a potenciar el
desenvolupament i creixement sòlid de les companyies.
Els inversors no sols busquen recompenses en forma de dividends i en forma d'augment del
valor de les seves accions, sinó que també desitgen perspectives de creixement de la companyia
a llarg termini.

Maximitzar el valor per als accionistes significa triar aquelles estratègies que tindran més
probabilitats de generar majors beneficis en el futur. És un concepte que exigeix la cerca
constant de les millors estratègies.2

2. PERÒ HA DE SER LA CREACIÓ DE VALOR PER A L'ACCIONISTA EL PRIMER?

La Business Roundtable [associació empresarial que aglutina als CEOs de les principals
companyies dels EUA a l'agost 2019 va emetre una declaració signada pels 181 consellers
delegats que la formen dient: “Compartim un compromís fonamental amb tots els nostres grups
d'interès”. I, a continuació, els enumeraven com a clients, empleats, proveïdors, comunitats i
accionistes.
La declaració de la Business Roundtable sobre el propòsit de les empreses, inclou cinc
compromisos:
 lliurar valor als clients,
 invertir en els empleats,
 tractar de manera justa i ètica amb els proveïdors,
 fer costat a les comunitats en les quals s'opera i
 generar valor a llarg termini per als accionistes.

2
Una segona interpretació, entén el valor per a l'accionista com un sinònim del preu de les accions d'avui
i el maximitza prioritzant els beneficis a curt termini i als accionistes.
 Com afirmava Peter Bakker (HBR, 2013) hem d'assegurar que els informes corporatius deixin
clar com una companyia està guanyant els seus diners, no només quants diners ha guanyat.
Per a cada mesura contrastada del rendiment del capital financer, necessitem un altre per al
capital social: els beneficis econòmics que es deriven de la cooperació entre grups, i un altre
més per al capital natural: el subministrament d'ecosistemes naturals (com els boscos, els
oceans, ...) que convertim en béns o serveis valuosos a futur.
Si l’empresa vol restablir la confiança de la societat, ha de ser més transparent i reconèixer
que els recursos que explota o conserva i els beneficis socials que es generen o es perden,
s'han de tenir en compte en el valor d'una empresa i per tant, en la gestió diària. La creació
de valor es pot fer de manera compartida, és a dir que al mateix temps que es crea valor
econòmic també es crea valor social i ambiental, i es compleix amb les administracions
públiques. Es tracta de la visió “ENVIRONMENTAL-SOCIAL-GOVERNANCE” E-S-G (ambiental-
social-de govern).
Garcia, Martí (2019) La crisi de la partida doble, les xarxes blockchain i la informació no
financera. L’informatiu de l’economista.

Entendre el valor per a l'accionista com “el valor actual de tots els fluxos d'efectiu que una
empresa generarà”, requereix que els líders avaluïn les perspectives a curt i llarg termini de la
seva empresa en cada decisió. També suggereix que optimitzin els interessos de tots els
stakeholders; que no afavoreixin només ni la rendibilitat ni el creixement; que tinguin en compte
els riscos i les recompenses, la innovació; gestionin els seus costos i el seu capital de manera
efectiva i considerin no sols als stakeholders actuals sinó, també, als futurs (perquè a tots
impacten els beneficis futurs de l'empresa).

3. EL MODEL DE NEGOCI
El concepte de model de negoci ha canviat substancialment en els últims anys, ja no es pot
definir com la manera que una empresa genera diners, ni com una persona aconsegueix clients.
Avui aquest concepte va molt més allà i s'endinsa en les necessitats pures dels usuaris i els
clients.
“Un model de negoci descriu les bases de com una organització crea, proporciona i captura
valor” (Osterwalder i Pigneur, 2012)
La proposta de valor es plasma en un model de negoci que vaig defineix com l'empresa ha decidit
satisfer les necessitats dels seus clients i aconseguir els seus objectius.

“Els clients són el centre de qualsevol model de negoci, ja que cap empresa pot sobreviure
durant molt de temps si no té clients” Alexander Osterwalder

D'acord amb la proposta d'Alexander Osterwalder el disseny del model de negoci implica triar
sobre 9 temàtiques:
Des d'una perspectiva econòmica i financera, el model de negoci d'una empresa consta de dues
parts: el model econòmic i el model financer.
 El model econòmic descriu com s'obtenen els ingressos i els costos en els quals s'incorrerà.
Per això, cal decidir la tipologia de clients als quals l'empresa vol dirigir-se, els preus, els
terminis de cobrament, així com els costos que l'empresa suportarà amb la finalitat d'obtenir
beneficis.
 El model financer és la part del model de negoci que ha d'aconseguir que els beneficis es
transformin en liquiditat. Consisteix a decidir quines inversions es realitzen, així com les
fonts de finançament per dur-les a terme. En les inversions s'inclou tot el relatiu a la gestió
del circulant (existències, clients, proveïdors).
4. LA CREACIÓ DE VALOR EN TEMPS DE CRISI
Les crisis compliquen enormement la marxa de les empreses. Si es cometen errors, les
probabilitats que l'empresa generi grans pèrdues i acabi tancant, es multipliquen. Per tant, cal
fer una gestió molt fina, especialment en els aspectes més estratègics. Entre els temes a
prioritzar, podem destacar:
a) Donar confiança a les persones i salvaguardar els actius estratègics
Cal protegir els actius que aporten avantatges competitius, com poden ser el talent de l'equip
humà, la capacitat d'innovació o la xarxa de clients. També cal protegir a altres actius com els
proveïdors, els accionistes i qualsevol altra part interessada.
b) Garantir que la liquiditat sigui suficient per a atendre els compromisos
Quan una empresa està atabalada per l'excés de deutes i per la dificultat d'atendre els seus
pagaments, la Direcció desatén el que pot generar competitivitat a llarg termini.
c) Aprofitar els preus baixos
Poden aparèixer oportunitats de compra, si es disposa de liquiditat que no es necessitarà en els
pròxims anys, en temes com els immobles, accions d'empreses sòlides i de sectors amb futur
que baixen més enllà del que és raonable, adquisicions d'empreses per a potenciar el
creixement, o aprofitar els preus baixos per a tancar operacions i comprar productes o serveis
que es necessitaran més endavant.
d) Protegir els marges i els beneficis
Cal apuntalar els beneficis innovant en el model de negoci per a generar més ingressos i
controlar els costos.

INDUCTORS DE LA SOSTENIBILITAT DE L'EMPRESA A LLARG TERMINI

BIBLIOGRAFIA:
Amat, O.; Lloret, P. (2014). Claus per sobreviure i créixer. Barcelona: Profit editorial
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1302037
https://hbr.org/2013/05/a-better-way-to-think-about-yo
https://ideas.pwc.es/wp-content/uploads/2019/12/20191122_pwc_ideas_debe-ser-la-creacion-
de-valor-para-el-accionista-lo-primero.pdf
https://www.harvard-deusto.com/medidas-empresariales-para-crear-valor-en-tiempos-de-crisis
ANÀLISI D’ESTATS COMPTABLES
Tema 1. Introducció

Curs 2021 – 2022 (2on. semestre)

Grup H8
Prof. Dr. Martí Garcia Pons
ANÀLISI D’ESTATS COMPTABLES
 CONCEPTE I OBJECTIUS DE L'ANÀLISI
D'ESTATS COMPTABLES

• L'anàlisi d'estats comptables és un conjunt de tècniques

utilitzades per a diagnosticar la situació i les perspectives de
l'empresa amb la finalitat de poder prendre decisions
adequades.
• S'emmarca dins de l'Anàlisi Fonamental de l'Empresa i el seu
objectiu és ajudar als usuaris de la informació comptable o
stakeholders a adoptar decisions racionals:
1) Per als usuaris externs: és un mecanisme d'aproximació a la
realitat empresarial a través dels Comptes Anuals i de l'anàlisi
d'aquests.
2) Per als usuaris interns: encara que tenen un coneixement
directe de l'empresa, els permet efectuar comparacions amb
altres empreses, marcar objectius, etc.
 EL PROCÉS D'ANÀLISI DE L'EMPRESA (ETAPES)

• PIB, atur
1) Anàlisi de la • Dèficit i deute públic
conjuntura • Balança de pagaments
econòmica • Interès, inflació…

2) Identificar les • Nombre d'empreses

característiques • Nivell tecnològic
del sector en què • Nombre de productes
opera l'empresa • Ritme de creixement

3) Anàlisi • Estratègia de l'empresa

qualitativa de • Aspectes operatius
l'empresa • Equip humà
EL PROCÉS D'ANÀLISI DE L'EMPRESA (ETAPES)

4) Comprendre
• Criteris de registre i valoració
els comptes • Procés comptable
anuals de • Polítiques d’informació comptable
l'empresa

5) Anàlisi i • Identificació de riscos

interpretació • Anàlisi de la solvència
dels comptes • Anàlisi de la rendibilitat
anuals • Capacitat de creixement

• Generació fluxos
6) Valoració futurs de tresoreria
de l'empresa • Determinació del
valor objectiu
CONDICIONS DE VIABILITAT ECONOMICOFINANCERA

Disposar d'un
finançament necessari i
adequat a les inversions a
realitzar

Poder afrontar en cada

moment els pagaments
compromesos

Obtenir beneficis a mitjà

termini, adequats a l'
aportació de capital
6
 LIMITACIONS DE L'ANÀLISI D'ESTATS
COMPTABLES

Les dades existents Informació Les dades poden

poden ser disponible amb un no ser totalment
insuficients retard significatiu fiables

Les dades
comptables no No comparabilitat No comparabilitat
estan ajustades per inter-empreses intra-empreses
inflació

Manca
d’informació
sectorial
EINES PER A L'ANÀLISI D'ESTATS COMPTABLES

a) Estats financers comparatius (anàlisi horitzontal)

b) Sèries de tendència o números índexs
c) Anàlisi vertical o estructural
d) Diferències absolutes de masses patrimonials
e) Les ràtios
f) Període mitjà de maduració i gestió de terminis
g) Anàlisi de la variació del marge brut
h) Descomposició de la rendibilitat
i) Palanquejament operatiu i palanquejament financer
j) Anàlisi discriminant
k) Altres instruments
 LES RÀTIOS: DEFINICIÓ I INTERPRETACIÓ

Ràtio = comparació, per quocient, de valors que tenen significat

per a l'empresa amb la finalitat d'analitzar la seva situació.

Una interpretació correcta de les ràtios requereix:

1) Conèixer les característiques del sector i de l'empresa
2) Anàlisi intra-empresa o de sèries temporals
3) Anàlisi inter-empreses o de sèries transversals
4) Identificar les hipòtesis amb les quals es calcula, per a
reconèixer les seves possibles limitacions:
 Relació entre el seu numerador i el seu denominador
 Relació entre una variable flux i una variable fons
 Valoració no homogènia dels components d’uan ràtio
LES RÀTIOS: LIMITACIONS D’ÚS

Absència
d'harmonització Fiabilitat de les
en la preparació dades
dels estats utilitzades
comptables

Concentració
empresarial i Valors òptims
multiactivitat
CREACIÓ de VALOR i
MODEL de NEGOCI
 LA CREACIÓ DE VALOR COMPARTIDA

Una empresa crea valor

per als accionistes quan
CLIENTS
la rendibilitat per als
accionistes supera la
rendibilitat exigida a les
accions.

ACCIONISTES TREBALLADORS

CREACIÓ
DE
VALOR

COMUNITAT PROVEÏDORS
 2020 2019
+ Import net xifra de negocis 1.842.001 2.374.412
+ Altres resultats 27.464 7.014
+ Ingressos financers 11.137 2.479
= VALOR ECONÒMIC CREAT 1.880.602 2.383.905
- Valor econòmic retingut * 92.860 140.832
= VALOR ECONÒMIC DISTRIBUÏT 1.787.742 2.243.073
* Autofinançament
 EL MODEL DE NEGOCI
“Els clients són el centre de qualsevol model de negoci, ja que cap
empresa pot sobreviure durant molt de temps si no té clients”
Alexander Osterwalder
Is essential to connect the commercial
power of your company, the power of the
product, the energy of the promoter
team and its capacity for innovation...

with ACCOUNTING and FINANCE!!

CORONACRISIS
Evolució del PIB a Espanya
La crisi del coronavirus provoca pèrdues històriques a
les empreses de l'Ibex-35 (Cinco Días, agost 1, 2020)

Els resultats de les empreses de l'IBEX-35 en el

primer semestre del 2020
Import Variació %
(Milions de €) (1S19/1S20)
INGRESSOS 147.665,3 -22,0 %
EBITDA 26.748,5 -27,5 %
BENEFICI -15.434,6 -181,7 %

A diferència de les crisis passades, aquesta vegada el negoci a l’exterior no va

servir de salvavides, ja que el bloqueig decretat a Espanya es va mantenir en
línia amb el que van aplicar la resta de països amb Europa i els EUA com a
principal exponent. Els ingressos de les llars i les rendes generades fora
d'Espanya van experimentar en ambdós casos caigudes del voltant del 20%
Mostra de la Central de Balanços CBI 2020 del BdE

FACTURACIÓ  14,3 %

RESULTAT
ORDINARI RENDIBILITAT DE
CONSUMS INTERMEDIS  13,7 %
NET L’ACTIU = 4 %
 42,6 %

PLANTILLES MITJANES  5,6 %

QUASI UN 40 % DE
LES EMPRESES
AMB RENDIBILITAT
NEGATIVA (8 PP
MÉS QUE EL 2019)
 CONTRACCIÓ DE L’ACTIVITAT

AUGMENT DE LES NECESSITATS

DE LIQUIDITAT

DEUTE FINANCER BRUT  4,9 %

Mostra de la Central de Balanços CBI 2020 del BdE

Mostra de la Central de Balanços CBI 2020 del BdE

VULNERABILITAT FINANCERA
RÀTIO MOSTRA

DEUTE FINANCER NET

> 75 %  1,6 pp
DEUTE FINANCER NET + PATRIMONI NET

DEUTE FINANCER NET

> 10  5 pp
RESULTAT ECONÒMIC BRUT + INGRESSOS FINANCERS
 Concediries un crèdit a aquesta entitat?
06.17 06.18 06.19 06.20 06.21
Actiu no corrent 550.208 780.328 956.307 1.105.505 771.763
Actiu corrent 209.991 235.987 402.691 368.522 259.185
TOTAL ACTIU 760.199 1.016.315 1.358.998 1.474.027 1.030.948

Patrimoni net 115.347 128.197 132.607 35.187 (450.732)

Passiu no corrent 56.983 205.166 539.226 468.491 669.060
Passiu corrent 587.869 682.682 687.165 970.349 812.620
TOTAL PN I PASSIU 760.199 1.016.045 1.358.998 1.474.027 1.030.948

06.17 06.18 06.19 06.20 06.21

Facturació neta 638.189 686.471 836.730 708.257 575.447
Despeses de personal -377.934 -529.121 -541.920 -487.120 -489.590
Resultat per la venda d’immob. -12.193 205.362 103.173 73.034 (156.519)
BAII 30.993 32.023 17.542 (99.795) (504.999)
BAI 31.385 20.148 3.556 (128.021) (555.361)
RESULTAT DE L'EXERCICI 18.134 12.930 4.527 (97.339) (481.318)
INFORMACIÓ
NON-GAAP