Tema 1: Modelos d’avaluació de la conducta

1. Avaluació basada en la evidencia

Avaluació basada en l’evidència: és un enfoc generalment aplicat al context clínic, que proposa l’ús de
la investigació i la teoria per la selecció dels constructes (variables) que són avaluats amb un objectiu en
concret. A més implica una presa de decisions en que l’avaluador ha de formular i demostrar hipòtesis
sempre tenint present l’impacte que pot causar l’avaluació a la persona avaluada. Les tècniques que
utilitzarà per dur a terme l’avaluació seran instruments fiables i vàlids.

Model: es una explicació teòrica en el sentit més estricte demostrat científicament i ens proporciona
una manera de veure la realitat i explicar-la (donar bones respostes a les problemàtiques que se’ns
presenten). Hi han models que ens permeten fer explicacions teòriques que ens aporten idees sobre
què avaluar, però també hi han models que donen explicacions de com avaluar i en quins àmbits.

2. L’evolució històrica del concepte AP

2.1 Formes pre-científiques de l’estudi de la conducta humana
Quan encara no podem considerar l'avaluació com a ciència:
- Explicacions mítiques i religioses
- Explicacions racionals i filosòfiques
- Explicacions biologistes (temperament)

2.2 Requisits socials i científics de la AP

Desenvolupament de diferents camps del coneixement que van ajudar a configurar el preàmbul de
l’avaluació psicològica.
- Raó: fets sensibles i observables
- Mètode científic
- Frenologia: la cara el reflex de l’ànima
- Concepte “malaltia mental” → tècniques com: hipnòsis, psicotràpia, observació…
- Darwin + Teoria Evolucionista

2.3 Inicis de la AP
A finals del s XIX - inici 1ª Guerra mundial → Naixement de l’avaluació psicològica com a ciència.

En aquella època hi havien diferents corrents arreu del món que conviven:
- Model psicomètric
- Psicologia sioviètica
- Psicologia experimental
- Model médic Europeu
Construcció del psicodiagnòstic