Coneixement popular: veritats no demostrades

Coneixements científics: veritats demostrades empíricament mitjançant el mètode científic.

MÈTODE CIENTÍFIC
FASES:
1. Teòrica-conceptual (marc teòric): Definir el problema, hipòtesis, què es vol investigar
2. Metodològica (mètode): Disseny de la recerca i col·lecció de dades. El mateix estudi s’ha de poder replicar.
3. Analítica (resultats): Organització de dades i anàlisi estadístic
4. Evaluativa: Interpretació dels resultats
VIES D’INVESTIGACIÓ
…
- Les dues vies es poden barrejar (via hipotetico-deductiu)
OBJECTIU D’ESTUDI I PROBLEMA DE RECERCA
Objecte d’estudi: un tema d’estudi específic. Representació formal del fenòmen per a estudiar.
Per construir l’objectiu d’estudi cal:
- Documentació sobre el camp de la cerca
- Reflexió: associació de les peces d’informació i verificar-les
- Decisió: epistemològica, teòrica, empírica, metodològica.
Problema de recerca: pregunta sense resposta, que eleva la recerca. Aquestes qüestions han de ser correctament
especificades, construint un marc de referència i definint conceptualment i empiricament els conceptes
DISSENY DE RECERCA
Disseny: qualsevol pla o estratègia prèvia per a portar la recerca
Disseny de recerca: un pla o estratègia per coleccionar i analitzar dades i contrastar-les empiricament amb el marc
teòric.
NIVELLS DE RECERCA EN PSICOLOGIA
Descriptiu: només la descripció dels fets
Explicatiu: descripció dels fets i explicació de perquè passa (pot haver.hi diverses raons)
Predictiu: descripció dels fets, explicació dels fets per predir la repetició dels fets
Control: manipular diferents condicions per fer que el fenòmen aparegui. Hi ha estudis que no es poden manipular.
TIPUS DE DISSENY DE RECERCA
Observacional: sense manipulació, només observar
Selectiva: sense manipulació, pero el fet de mesurar l’objecte d’estudi pot fer que el modifiquem
Experimental: amb manipulació, en un laboratori
Quasi experimental: aprofitament de les variables de l’objecte d’estudi. Ex. mètode educacional d’una escola.
Segons el context
- Laboratori: control artificial
- Camp: natural. No tant control.
Segons l’estudi
- Replicació: repetir un experiment existent
- Exploratori: no es parteix de cap hipòtesis
- Confirmatori: per verificar una hipotesis
- Crucial: el el marc teòric existeixen teories que neguen la meva hipotesis
OBJECTIU METODOLÒGIC:
El principi de max-min-con.
Es tracta de maximitzar l’efecte de la variable que manipulo, minimitzar l'error de mesura i controlar totes les possibles
variables de confusió (tot això ve del marc teòric). Les variables es controlen amb tècniques de control
Tècniques de control
- Aleatorització: asignar a l’atzar
- Eliminació: sobre variables de contexte o condicions (eliminació de soroll per estar a una camara de Faraday
- Constància: no treballar amb tota la variable, és a dir, treballar només amb dones respecte a la variable sexe
- Sistematització o balanceig: mateixa quantitat de subjecte en totes les condicions experimentals
- Contrabalanceig: en un disseny de variables repetides, les condicions experimentals s’assignen en un ordre diferent.
Per controlar el possible efecte d’aprenentatge.
- Grup de control: grup que no està prenent res
- Farma cec: el subjecte no sap què li estan administrant
- Doble cec:: ni el subjecte ni el que administra i recull informació saben què li estan administrant
- Anàlisi de la covariança(ANCOVA): controlar el possible efecte de confusió en els subjectes, controlant la info
recollida.
Disseny de recerca segons el nivell de manipulació
- Sense manipulació: metodologia observacional
- Manipulació mitja: metodologia selectiva
- Molta manipulació: metodologia experimental
Validesa en una recerca
Grau de confiança en la veracitat de la informació obtinguda
Validesa interna: garantia que la relació no està contaminada o confosa per altres variables que no tenen res a veure al
l’objectiu de la recerca. Relació directa amb el grau de control de la recerca
Efecte Hawthorne: si els subjectes saben que estan sent observants, s’esforçarant per ser jutjats positivament
Efecte Pigmalion: si l’investigador sap què està avaluant, pot afectar al seu comportament a l’hora de recopilar informació
Validesa externa: Grau en el qual els resultats poden ser generalitzats en altres situacions (validesa ecològica), altres
participants o altres variables. Relació directa amb el grau de representació de la mostra i el grau del qual l’estudi és
natural.
Les metodologies manipulatives donen prioritat a la validesa interna i les no manipulatives a la validesa externa.
Variables
Concepte que pot variar en almenys dos valors. Tipus:
Criteri metodològic
Variables explicatives: variable dependent i independent
Variables de confusió: variables que poden canviar el resultat de l'experiment i han de ser controlades.
Criteri estadístic
Variables qualitatives o categòrica: qualitats que no es poden numerar
Naturals:
Artificial: (ex. nivell d'estudis)
Variables quantitatives: es poden numerar
Discretes: només es poden obtenir valors enters
Continues: poden tenir decimals
Escales de mesura (escales Stevens ordenades de menys estricte a mes estricte)
Nominal: entre els valors de la variable només es compleix igualtat o desigualtat.(ex. sexe)
Ordinal (o Liket): s’ordenen els valors. es compleix la variable d'ordre, és a dir, si tenen amb més o menys quantitat la
variable. (ex. Classe social)
Interval: a més, es pot numerar la diferencia en base a un 0 relatiu, adjudicat per conveni (ex.temperatura en C°).
Raó: es numera en base al 0 absolut (ex.temps de reacció)
Una variable qualitativa només es pot mesurar amb l'escala nominal i la ordinal
Una quantitativa amb ordinal, interval, i raó.
Error de mesura
Error aleatori: error causat per la variabilitat del fenomen estudiat.
Error sistemàtic: error causat per l'investigador.
Mostratge
Població: número total de subjectes amb les característiques que vull estudiar. Els indicadors resums (p.ex. percentatge,
o mitjana) s'anomenen paràmetres. (p.ex. mitjana paramètrica)
Mostra: subgrup de la població que utilitzaré. Aquesta mostra ha de ser representativa de la població. Per això s'ha de
tenir en compte la grandària de la mostra i la tècnica de mostratge. Els indicadors resums d'una mostra s'anomenen
estadístics.
Individu: cada subjecte de la mostra
Error mostral= | indicadors resums paramètrics - indicadors resums estadístics |. Ha de tendir a 0, així es sap que la
mostra és representativa de la població.
Tècniques de mostratge
Probabilístic
Tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser part de la mostra
Mostratge aleatori simple: s'ha de tenir numerats a cada individu de la població i s'escullen aleatòriament (bingo)
Mostratge aleatori sistemàtic: s'ha de tenir numerats a cada individu i s'extreu aleatoriament un número (que estigui entre
1 i k). Aquest serà el primer número de la mostra. Després es suma el número del primer individu a k i aquest sera el
segon. Després es va sumant k als següents individus fins que tinguem la nostra mostra.
k=N(població)/n(mostra)
Suposa un problema si el fenomen estudiat també té una sistematicitat que està dins de l’intèrval 1-k
Mostratge aleatori estratificat:estrat: cada un dels paràmetres dins d’una variable (classe social → baixa, mitja, alta)
Tres tipus:
- Uniforme: mateixa quantitat d’individus dins de cada estrat
- Proporcional: la quantitat d’objectes que hi ha per estrat serà de la mateixa proporció de la població
- Òptim: té en compte la variabilitat de la població
Mostratge conglomerats:
Utilitzar determinades agrupacions que existeixen (p.ex. facultats dins de la ub) en el fenomen escollit.
No probabilístic
No queda garantit que tots els individus de la població puguin formar part de la mostra
Mostratge accidental: s’accepten com a mostra tots els voluntaris, sense cap restricció per part de l’investigació.
Mostratge intencional: s’accepten a tots els voluntaris però es posen restriccions
Mostratge bola de neu: Es cerquen poblacions ocultes que són difícils d’accedir. Rep aquest nom ja que a cada individu
se’l demana que porti x persones més i a aquestes persones se’ls demana el mateix, per tant, pot ser al començament
eren 10 persones però com que cadascun ha de dur persones acaben sent 300 persones.
Empíric
Per quotes: és com l’estratificat, però els individus son només voluntaris.