Tema 7.

Motivació
 Impulsos, necessitats, desitjos, interesos…
-d’origen intern,
-induïts per factors externs.

PROVOQUEN:
- Activitat dirigida a un objectiu (meta).
- Persistent i/o intensa que ens ocupa una
Motivació

proporció considerable de temps.

-Motivació: estat que dona energia a la

conducta i l’orienta (organitza) cap a una
determinada meta.
 Les necessitats poden ser:

-Fisiològiques:
involucren sistemes biològics i són
necessàries per la supervivència personal o de
l’espècie
Necessitats

-Psicològiques (o sociocognitives).

Metes i motius secundaris: determinats per la

constitució subjectiva de l’organisme.
 Necessitats fisiològiques principals
Necessitats fisiològiques

 Gana
 Set
 Dolor
 Sexe

Reforçadors primaris (biològics) vs reforçadors

secundaris (associats a aquests; ex: diners).
 Las metes sociocognitives es divideixen en 3 grups:

a) Relacionades amb amor, família…

b) Interpersonals d’interacció amb els demés: des de metes

Metes sociocognitives

més físiques (salut, aparença) a més abstractes (amistat,

pertinència a un grup, lideratge, altruisme…)

c) Intrapersonals: S’acostumen a dividir en 4 categories:

1) Llibertat, ètica, consciència, religió…

2) Estètica, creativitat, diversió, noves experiències…
3) Benestar psicològic, seguretat, creixement
personal, autodeterminació…
4) Finances, professió, nivell intel·lectual…
Metes sociocognitives:

• Interpersonals: reforçadors socials.

• Intrapersonals: reforçadors subjectius

Suposen la consecució de certs estats intrapsíquics: compliment del deure,

sensació de control, autonomia, felicitat personal…

Ref. Intrapsíquics = Reforçadors secundaris que actuen de manera similar a

com ho fan els reforçadors primaris.
Piràmide de Maslow Jerarquia de les necessitats humanes
 Relacionats amb l’estat intern de l’organisme
Pilars de la motivació

- Impuls

- Homeostasis: subratlla el paper dels

mecanismes reguladors.

Relacionat amb el tipus d’estimulació a aconseguir.

- Incentiu
 L'impuls és el resultat de l'aparició d'estímuls
interns, més o menys específiques que produeixen
un estat general de l'activació.
Impuls

La seva funció principal és energitzant de conducta

establint una provisió per acció amb l'objectiu de
reduir una falta, ja sigui biològic/físic o
psíquic/subjectiu.
 1. Estat
saciat
7. Es redueix l’impuls.
Model de impuls (Hull)

2. Deprivació fisiològica
que apareix gradualment

6. Es realitza una conducta

consumatòria.
3. Una deprivació fisiològica
prolongada provoca
una necesitat
5. Apareix una conducta orientada
a l’objectiu de satisfer l’impuls.

4. La necessitat
s’intensifica i dona
lloc a l’impuls psicològic
Homeòstasi

Manteniment d’un estat biològic/físic o

psíquic/subjectiu d’equilibri.

Per exemple, coherència entre conducta i les

normes morals o culturals crea un estat de
consonància cognitiva.

El manteniment o la pèrdua d'equilibri dinamitza

l'activació de la conducta.

L'objectiu (reforç) s'aconsegueix si manté o

restaura l'equilibri.
Incentiu

Subratlla les propietats dels reforçadors com

responsables d’atraure la conducta cap a ells.

El reforç pot ser definit com el plaer produït a

l’experimentar les propietats sensorials i/o afectives
(hedòniques) de certs reforçadors.

Motivació d’incentiu: expectativa o anticipació de

certes propietats afectives i/o hedòniques de l’obtenció
d’un reforçador.
L’últim Pilar de la Motivació:

Autodeterminació

La conducta es realitza per decisió pròpia i sense

presions externes.

Assenyala l’existència de motius o necessitats

psicològiques: l’ésser humà aspira a certs estats
cognitius que actuarien com incentius..

-Motivació Intrínseca: la conducta es porta a terme

per l’interés que suscita o pel plaer que proporciona.
Motivació Extrínseca vs. Intrínseca:

Segons els grau d’autodeterminació es distingeixen

entre 3 orientacions motivacionals. :

-M. Intrínseca: la conducta es porta a terme per

l’interés que suscita o pel plaer que provoca.

- M. Extrínseca: la conducta es porta a terme per

aconseguir una meta o evitar un càstig.

- Desmotivació: no es percep cap propòsit.

Odds & Milner, 1959
Odds & Milner, 1959

Área septal
Odds & Milner, 1959
Bases cerebrals de la recompensa

Olds y Milner (1954)

Autoestimulació Elèctrica Cerebral (AEC) amb rates
- Alta capacidad reforçant (2000 pp/h.)
- Eficaç en absència d’estat motivacional
- Els subjectes no mostraven sacietat
- Conducta persistent (durant hores).

L’AEC i els reforçadors naturals semblen compartir el mateix

substrat neurobiològic.
Circuit de recompensa
Reforçament
 Dopamina:
Els reforçadors augmenten els nivells de dopamina.
L’increment d’aquests nivells seria reforçador (meta). La seva
disminució produeix anhedonia.
Dopamina

De les vies dopaminèrgiques, el sistema mesolímbic és el

principal implicat en els processos de reforçament.
- Àrea Tegmental Ventral
- Amígdala
- Núcleus Accumbens
- Escorça orbitofrontal
 Berridge qüestiona la relació entre Dopamina i Plaer.
Segons ells, la recompensa té tres components principals:
– Liking: plaer hedònic (associat a opiodes).
¿Dopamina i plaer?

– Wanting: motivació (associat a dopamina)

– Learning: aprendre de les recompenses (associat a dopamina)
¿Dopamina i plaer?