CAPÍTULO 3: CONDICIONAMENT OPERANT(+APUNTES TEMA 3)

QUÈ ÉS UN REFORÇ? Tot allò que augmenta comportaments.

El R.+ és la presentació de l’estímul  Conseqüència: augment de comportament
El R.- és la retirada de l’estímul  Conseqüència: augment de comportament

QUÈ ÉS UN CÀSTIG? Tot el que disminueix el comportament

QUÈ ÉS L’EXTINCIÓ? Deixar de reforçar una conducta prèviament reforçada i com a

conseqüència que disminueixi la freqüència.

o Més resistents (difícils) a l’extinció vs. Més fàcils d’extingir

Continu vs. Intermitent
Intrínsecs vs. Extrínsecs
Generalitzats vs. Primaris

QUÈ ÉS EL CONTROL D’ESTÍMULS? El reforçament d’una conducta em presència

d’un estímul (increment de la resposta) però no en presència d’altres (disminució de la
resposta)

QUÈ ÉS LA CONTINGÈNCIA? La relació probabilística entre conducta, antecedents i

conseqüents. No només les conseqüències controlen la conducta, també els estímuls
ambientals.

ELS MATEIXOS ESÍMULS COM A REFORÇADORS O COM A CÀSTIGS:

 Quan es presenta un estímul positiu  R+
 Quan es retira un estímul positiu  C- (millor C- que C+)
 Quan es presenta un estímul aversiu  C+ (mai sol, associar-ho a comport.
Alternatiu)
 Quan es retira un estímul aversiu  R-

PASSOS:
1er) Tècniques que promoguin comportaments (per desenvolupar o mantenir
conductes)
2on) Tècniques (no aversives) per reduir o eliminar comportaments
3er) Tècniques aversives

1er) TÈCNIQUES CONDICIONAMENT OPERANT PER DESENVOLUPAR /

MANTENIR CONDUCTES

1.REFORÇAMENT (MANTENIR CONDUCTES)

QUÈ ÉS? Procediment (que pot ser la presentació d’estímul positiu o la retirada
d’estímul negatiu) en el qual les conseqüències (augment de la conducta) produeixen
l’aprenentatge.
  REFORÇAMENT POSITIU

Realització de conducta  Presentació estímul agradable  Increment conducta

QUÈ ÉS? Parlem de R+ només si les conseqüències (increment de la conducta) són

degudes a la presentació de l’estímul agradable.

PERÒ…No tots els estímuls són igual d’agradables per tothom. També pot dependre
de qui el dona.

Tipus de R+:

 R. Primaris/incondicionats: necessitats bàsiques (menjar)

 R. Secundaris/condicionats: no necessitats bàsiques, el seu valor ha estat

aprés, si s’associa primaris i secundaris el seu valor augmenta.

 R. Condicionats generalitzats: reforços associats a amb altres (aprovar -

elogi) , el seu valor ha estat aprés

 R. Tangibles: objectes materials

 R. Socials: mostres d’atenció, afecte, reconeixement… (Avantatge: fàcil

d’administrar, sense cost, administració immediata... fàcil de mantenir)

 Activitats reforçants: anar de compres, al cine... activitats que donen plaer

*: Principi de Permack: Si hi ha dues respostes en l’individu i una (berenar) té més

probabilitat d’aparició que l’altre (fer deures), utilitzar la 1a de reforçador de la 2º.

 REFORÇAMENT NEGATIU

Realització de conducta  Retirada estímul desagradable  Increment conducta

EX: mimats: a un nen no li agrada anar a l’escola, plora i ja no el porten més 

Seguirà plorant perquè sap que funciona.
EX2: fòbies: persona que té por a volar no viatja mai en avió.

Programes de reforçament:
 R. Continu:
QUAN? Per adquirir nous hàbits/augment de respostes dèbils o inestables
QUÈ ÉS? Presentar un reforçador sempre que es presenti una acció.

 R. Intermitent:
QUAN? per mantenir l’hàbit /retirar reforçador
QUÈ ÉS? Administrar el reforç de forma contingent a la realització de la
conducta. (Programes de raó i d’interval [Fixes o variables ]). Cal convinar -ho
amb altres programes de reforçament
2. EMMOTLLAMENT / MOLDEJAMENT (ADQUIRIR CONDUCTES)

QUÈ ÉS? Reforçar petits passos que condueixen a una conducta (meta)

QUAN S’UTILITZA? Aprenentatge de competències i habilitats motores (caminar)

verbals (parlar) o intel.lectuals (sumar), és a dir, d’estudi, d’higiene, solució de
problemes, al golf, problemes mentals greus...

COM? Es reforça tant els components de la resposta final com les que s’assemblen,
però a mesura que es van reforçant i afermant les aproximacions semblants a la
conducta final es va deixant de reforçar les que s’assemblaven menys.

QUÈ ES REFORÇA (ASPECTES DE LA CONDUCTA FINAL)? Topografia

(configuració espaial), quantitat (freqüència i duració), latència (temps de presentació
de resposta), intensitat (força física necessària).

3. ENCADENAMENT (ADQUIRIR CONDUCTES)

QUÈ ÉS? La forma de connectar les diferents peces d’una cadena que poden estar
composades per conductes simples o complexes.

EX: Conduir, tocar un instruments.

COM? Tres formes de fer-ho:

 Presentació de la cadena total -> Mostrar la seqüència total necessària per

arribar a la conducta meta.
 Encadenament cap endavant -> S’assenyala el pas 1er de la cadena i quan
s’ha fet correctament s’ensenya el 2... Així fins arribar a la conducta meta.
 Encadenament cap enrere -> Es comença per la conducta meta i es van
afegint conductes que la precedeixen fins arribar al principi.

Diferències entre (2) Emmotlament/Moldejament i (3) Encadenament

 Objectiu? M desenvolupar la conducta final, independentment de com s’arribi a
ella. / E cadascuna de les conductes que formen part de la cadena estan ben definides
perquè la seqüència és la conducta meta final [M= importa el final /E= importa tot].
 Quan es pot donar? M en qualsevol situació. / E requereix un ambient més
estructurat.
 Com s’utilitza el R i l’Extinció? M reforçar i extingir per adquirir la meta. / E es
reforça en totes les seqüències (l’extinció no s’utilitza tant)
L’aprenentatge de conductes que formen part d’una seqüencia de conductes es poden
adquirir mitjançant el Moldejament, però l’enllaç de totes les conductes que forma la
seqüència només es realitza per Encadenament.

*: Instigació / atenuació :

I: QUÈ ÉS? Ensenyar conductes que només es poden adquirir a traves de

l’Encadenament és difícil arribar. Són estímuls antecedents per generar respostes. EX:
guiar verbalment, mostrar-se de model.

A: Retirada gradual una vegada s’ha consolidat la conducta.

2on) TÈCNIQUES (NO AVERSIVES) PER REDUIR O ELIMINAR

COMPORTAMENTS

1.REFORÇAMENT DIFERENCIAL D’ALTRES CONDUCTES (RDO)

QUÈ PRETÉN? Evitar reforçament i a canvi reforçar conductes alternatives.

TIPUS:
- RDC INCOMPATIBLES (RDI):
Reforçar una conducta que és incompatible amb la conducta que es vol
eliminar
EX: Si es vol que un nen deixi de mossegar-se les ungles se li reforçarà que
pinti. (és incompatible perquè si té les mans ocupades dibuixant no es
mossega les ungles)
- RDC ALTERNATIVES (RDA):
Quan no és possible trobar respostes incompatibles de la conducta, escollir la
millor conductes que competeixin amb la conducta problema
EX: Jugar amb la pilota no es compatible amb jugar a la play, però si
competeixen.
- RDC FUNCIONALMENT EQUIVALENTS:
reforçament de conductes alternatives a la conducta problema que permeten
arribar a les mateixes metes però de manera més adequada.
EX: Un nen pot tenir gana i voler menjar però ho fa cridant, es reforça la
demanda de forma adequada.
- RDC DE TASSES BAIXES DE RESPOSTA:
Si la freqüència de conducta inadequada és molt elevada o si hi ha poques
conductes alternatives.
EX: Si nens hiperactius no paren d’aixecar-se de la taula, es reforça si s’aixeca
menys.

AVANTATGES: facilitat d’implementació i èxit.

INCONVENIENTS: lentitud en la reducció del problema per la dificultat de trobar

conductes meta alternatives que siguin adequades.
2. EXTINCIÓ

QUÈ ÉS? Deixar de reforçar una conducta prèviament reforçada (R+ i R-), han d’estar
clars els reforçadors que mantenen la conducta per deixar de reforçar-se.

Quan major és l’interval de temps – Major serà la resistència a l’extinció.

Quan major sigui la quantitat reforçada – Major serà la resistència a l’extinció.
CARACTERÍSTIQUES:
- Gradual a la reducció de la conducta.
- Esclat de l’extinció -> Quan es comença un programa d’extinció, l’abscència
del reforçament d’una conducta sol conduir a un increment significatiu de la
intensitat o freqüència. (Rabietas)
- Recuperació espontània -> Desprès d’haver-se reduït una conducta per falta
de reforçament, pot aparèixer novament o incrementar-se.

EFICÀCIA: combinació amb reforç positiu i conductes més adients.

3.CÀSTIG

QUÈ ÉS? Reducció de la freqüència d’una conducta al presentar un estímul aversiu o

es retira un estímul positiu.

 CÀTIG POSITIU

QUÈ ÉS? Reducció d’una conducta quan es presenta un estímul aversiu primari o
incondicionat (caràcter aversiu universal com sorolls forts, dolor, químics...) o
secundari o condicionat (adquisició de tal caràcter per l’associació amb altres estímuls)

 CÀSTIG NEGATIU

QUÈ ÉS? Reducció d’una conducta quan es retira un estímul agradable

COM? Precedit d’avís d’advertència + De forma immediata + Passa cada cop que
passa + El reforç no s’ha de donar just desprès del càstig

TIPUS:
o TEMS FORA DE REFORÇAMENT POSITIU
QUÈ ÉS? Negar accés temporal a reforçadors
EX: Racó de pensar
EFECTIVITAT: persona conscient de les raons + duració breu + no
donar reforçadors durant el temps + acomplir fins al final del temps
només si el nen s’està comportant bé + que no ajudi al nen a evitar una
situació desagradable per ell
INCONVENIENT: Impedeix el R+ d’altres conductes (alternatives)

o COST DE RESPOSTA
 QUÈ ÉS? Pèrdua d’un reforçador positiu del que disposa l’individu.
EX: Retirada de punts del carnet de conduir vs. Poder-los recuperar.

EFECTIVITAT: Immediatesa + continuïtat + castigar les primeres peces de la cadena

+ conèixer el que fa mantenir la conducta

4. SOBRECORRECCIÓ

QUÈ ÉS? Penalització per portar a terme una conducta inadequada. Realització
d’activitats (no és tècnica de càstig): tasca incomoda o molesra sense arribar a ser
càstig. Introducció d’un estímul aversiu o un reforçador positiu.

COMPONENTS:
1. Restiució -> Corregir els efectes negatius causats per la conducta inadequada.
2. Pràctica positiva -> Fer repetidament una conducta adaptativa apropiada.

ÉS A DIR funció educativa

EL REFORÇAMENT I EL CÀSTIG HA DE CONVINAR-SE AMB:

 PROGRAMA D’ECONOMIA DE FITXES

QUÈ ÉS? Sistema de reforçament en el que s’administren fitxes com a reforç immediat
quan es dona una conducta desitjable o quan s’extingeix el que es desitja i que es
canvien posteriorment. Si es realitza la conducta desitjable/si es deixa de realitzar una
conducta indesitjable s’administra. Si es realitza la conducta indesitjable es treu.

L’ÈXIT DEPEN DE: Reforçadors ben seleccionats + acumulació de fitxes de valor

simbòlic + Joc a retir-se paulatinament.

AVANTATGES:
- Es pot entregar el reforç de forma immediata.
- A major entrega de reforç major esforç
- Evita fenòmen de saciació per poder intercanviar fitxes per diversos
reforçadors.
- Associacia fitxes a reforçadors secundaris (com l’atenció, la companyia de
l’adult...)

PER FACILITAR LA IMPLICACIÓ DE MANTENIR/ADQUIRIR/REDUIR/ELIMINAR

CONDUCTES
 CONTRACTE DE CONTINGENCIES

QUÈ ÉS? Acord escrit en el que s’especifiquen les conductes que es volen instaurar o
eliminar i les conseqüències
QUAN? Per facilitar la implicació de mantenir/adquirir/reduir/eliminar conductes

NORMES:
- Especificar el límit de durada,
- Ha d’incloure el com i el quan es mesurarà la conducta
- Ha d’incloure la recompensa (si es compleix) i bonificació addicional
- Ha d’incloure la conseqüència aversiva (si s’incompleix)

TEMA 4 : TERAPIAS Y TÉCNICAS DE EXPOSICIÓN (FORMA PARTE DEL TEMA 2)

QUÉ ES LA HABITUACIÓN? Familiarización del estímulo fóbico.

QUÉ ES LA EXTINCIÓN? El proceso por el cual un condicionamiento deja de actuar,

se logra a partir de la exposición al estímulo que produce la reacción emotiva.

TIPOS DE EXPOSICIÓN
1. E. EN VIVO
El más eficaz
Tr. De ansiedad y fobias.
Tomar contacto directo con la situación/estimulo temido (gradualmente o de
forma directa)
Indicación principal: mantener el contacto hasta que la ansiedad se reduzca a
la mitad o alcance nivel 2/8. Si la ansiedad se eleva mucho se debe usar una
técnica moduladora como la relajación por respiración, auto-instrucciones...
2. E. SIMBÓLICA
Contacto con el estímulo o situación no de forma real, sino mentalmente,
visualmente, estímulos auditivos, virtualmente... Uso de la imaginación.
Objetivo: conseguir la habituación/extinción de la fobia.
Útil cuando no resulta sencillo encontrar la situación/estímulo (fobia a volar).
Útil en el primer momento en que no se atreve el individuo.
3. E. EN GRUPO
Consisite en la planificación de sesiones de exposición en contexto grupal,
manteniendo la forma individual, para optimizar tiempo de intervención con
pacientes de problemática parecida.

FACTORES DE LOS RESULTADOS:

 Exposición indirecta. Uso del modelado. Exposición guiada por el terapeuta.
 Gradiente de exposición. Mejor presentar un estímulo temido de forma
gradual (incrementa la motivación y disminuye la posibilidad de abandono)
 Espaciamiento entre sesiones y duración. Mejor masiva y prolongada en el
tiempo. Osea, mejor resultado si la exposición es masiva (mejor 10 sesiones en
10 días que 10 sesiones en 10 semanas) y si las sesiones son largas.
 Apoyo durante la exposición. Participación del terapeuta = beneficio a corto
plazo. La auto-exposición es más potente que la dirigida.
  Conductas de seguridad. Estrategias del paciente para sobrellevar la
ansiedad.
 Activación del miedo y reducción durante la exposición. Crucial que se
active el miedo para facilitar el nuevo aprendizaje asociado a desconfirmar
expectativas. En niveles muy altos no se recomienda, solo miedo moderado.

PROCEDIMIENTO DE APLICACIÓN:
Individuo consciente + conseguir confianza entre terapeuta y paciente + identificación
de: 1. estimulo temido, 2. consecuencias temidas, 3.conductas de evitación,
4.conductas de seguridad y 5. desencadenantes de la ansiedad.

PLANIFICACIÓN DE LAS SESIONES:

Frecuente y continuo hasta que se ha reducido la ansiedad. El ritmo depende del
paciente, sin afectar a la técnica. La ansiedad debe ser moderadamente intensa, no
extrema. Mantener la atención en el contexto externo (solo a veces en el interno). La
auto exposición es más potente que la guiada por el terapeuta (se trabaja la
independencia y la confianza). Papel del terapeuta imprescindible en casos con baja
motivación y animo alterado. Las conductas de seguridad como la distracción o el uso
de amuletos disminuyen la eficacia de la exposición.

USO DE ESTRATEGIAS DE NEUTRALIZACIÓN – CONDUCTAS DE SEGURIDAD:

inhiben el efecto y tienen consecuencias negativas en la exposición y suelen
incrementar la atención sobre la anisedad, dificultar el nuevo aprendizaje e impedir la
implicación total de la práctica de exposición.

APLICACIÓN (EJEMPLOS):
- FÓBIA SOCIAL: En imaginación o en vivo en consulta.
- TRASTORNO POR ANGUSTIA O AGORAFOBIA: En vivo (contextos) y en
exposición interoceptiva (simular síntomas de ataque de pánico).Objetivo:
desmentir expectativas catastróficas.
- TRASTORNO POR ESTRÉS POSTRAUMATICO: En vivo y en imaginación.
TEPT: Terapia Prolongada Exposición por Estrés Postraumático: exposición
prolongada para procesar adaptativamente la experiencia traumática y eliminar
los síntomas que provoca.
Importancia de la psicoeducación, entrenamiento en respiración.
- TOC: exposición con prevención de respuesta (exposición de manera
sistemática y prevenir que ejecute respuestas de escape)
TEMA 5: DESENSIBILIZACIÓN SISTEMÁTICA Y TÉCNICAS DE RELAJACIÓN
(FORMA PARTE DEL TEMA 2)

TÈNCIQUES DE RELAXACIÓ

Relaxació Progressiva de Jacobson Entrenament Autògen de Schultz

Relaxació Física  Relaxació Mental
Tensar i destensar conscientme músculs
Es pot fer quan i on es vulgui
Com? De concret ->a global:
front, celles, mans, peus… -> part
inferior, part superior…
R. Diferencial: tensar nomes músculs
imlicats a la tasca.
R. Passiva: la veu del terapeuta dirigeix
l’atenció del client a tots els grups
musculars donant instruccions
Aplicacions:
Somàtic, cefaleas, muscular, ansietat
general, fòbia específica i social, tr. Per
abús de substàncies, dolors, malalties
cròniques (diabetes, asme), vòmits de
qm
Relaxació Mental  Relaxació Física
Bona capacitat d’imaginació
Major resposta del S.N. Autònom
Com? Dos cicles: (1) Fisiològic/inferior-
pes, calor… (2) Imaginació/superior-
color, objectes, sentiments
Procediment:
1.Repetició mental en breus períodes
2.Concentració passiva del client
3.Reducció de l’estimulació
exteroreceptiva i propioreceptiva
Aplicacions:
Ansietat, migranyes, cardiovasculars i tr.
del pànic.

TÈCNIQUES DE RESPIRACIÓ

- MECANISMES AUTOREGULADORS: Badalls, estiraments, sospirs, elevació

involuntària d’espatlles i omòplats.
- TIPUS DE RESPIRACIÓ: R. costal, abdominal i diafragmàtica
- LA RESPIRACIÓ S’ENTRENA AMB:
o R. profunda: reducció del nivel d’activació general.
o R. contada: diafragmática (aire a la part inferior de les costelles)
inspiració pensant en una paraula i expiració en una altra.
o R. abdominal: dirigir l’aire cap a la zona mitja del tórax.
o R. alterada: posición còmode, dits al nas i anar canviant-los.

PROBLEMES ASSOCIATS A LA RELAXACIÓ (en pacients d’Ansietat Generalitz.):

  Descarregues autògenes: experiències físiques i emocionals que inclouen
dolor, anisteta, palpitacions, plorar o rampes… (increment de pressió arterial)
 Ansietat induïda: en R.Autògena i meditació

CAPITULO 6: TÉCNICAS DE MODELADO Y ENTRENAMIENTO EN HABILIDADES

SOCIALES (APARTADO 3)

Habilidad social = conducta aprendida / Asertividad.

POR QUE SE OBTIENEN H.S?

- RAZONAMIENTO POSITIVO: ejecuto conducta social y me la reuerzan =
aprendo porque hay consecuencias positivas
- EXPERIENCIAS DE APRENDIZAJE VICARIO U OBSERVACIONAL: no
requiere la realización de la conducta, epro si la observación (exposición al
modelo)

RETROALIMENTACIÓN INTERPERSONAL: La información por medio de la cual otra

persona nos comunica su reacción ante nuestra conducta. Cuando es positiva
fortalece ciertos aspectos, si es negativa los debilita.

DESARROLLO DE LAS EXPECTATIVAS COGNITIVAS: Creencias o predicciones

sobre la probabilidad percibida de afrontar con éxito. De esta formulación dependerá
que una persona sea capaz de mostrar las H.S necesarias para afrontar la situación
de forma efectiva.

MODELOS EXPLICATIVOS DEL COMPORTAMIENTO INCOMPETENTE: Por que

los individuos no muestran conductas socialmente aceptadas.
1. M. DE DEFICIT DE CONDUCTAS: por socialización deficiente o falta de
experiencias sociales.
2. M. DE ANSIEAD CONDICIONADA: porque los sujetos están sometidos a
ansiedad delante de algunos estímulos.
3. M. DE DISCRIMINACIÓN ERRÓNEA: por interpretación incorrecta (carencia o
uso erróneo de habilidades perceptivas y cognitivas)
4. M. DÉFICIT COGNITIVO EVALUATIVO: por evaluación errónea de
situaciones, expectativas negativas y autorefencias negativas.
5. M. INTERACTIVO: Integra los modelos anteriores. Percepción correcta –
procesamiento flexible – alternativa elegida.

TIPOS:
A) HABILIDADES CONDUCTUALES: No verbales, paralingüísticas, verbales y
mixtas.
 B) HABILIDADES COGNITIVAS: Percepciones sobre el ambiente y variables
cognitivas del individuo (competencias cognitivas, estrategias de codificación y
constructos personales, expectativas/predicciones, valores subjetivos, planes y
sistema de autoregulación)
C) CAMBIOS FISIOLÓGICOS: tasa cardíaca, presión sanguínea, flujo sanguíneo,
respiración, …

PROCESO DE ENTRENAMIENTO EN H.S: El paciente comprende los principios

básicos + se encuentra preparado para llevar a cabo el programa + se han valorado
los cambios posibles + entrenará conductas específicas + reducción de la ansiedad +
reestructuración cognitiva + entrenamiento en solución de problemas.
EVALUACIÓN Y SELECCIÓN EN H.S: Entrevista + autoinformes + informes de otras
personas + auto-observación y registro + observación .

PROCEDIMIENTOS DE INTERVENCIÓN EN EL ENTRENAMIENTO DE H.S:

1. JUSTIFICACIÓN: se empieza contando por que es importante.
2. MODELADO: repetición de la ejecución adecuada + similitud del modelo y el
observador (sexo, edad…) + aprendizaje observacional + reforzamiento de l
modelo + cuando son conductas complejas es conveniente dividirlas en
simples.
3. ENSAYO CONDUCTUAL: cuando conductas han sido modeladas –
roleplaying.
4. FEEDBACK: retroalimentación sobre el entrenamiento (posible grabación)
5. REFORZAMIENTO: reforzar en el incremento de conductas sociales
(sobretodo en priemras fases)