LA CONDUCTA EN LA

PRIMERA INF ÀNCIA. COM

ESTABLIR L ÍMITS ALS
INFANTS DE 0 A 3 ANYS.

Ariadna Ramírez i Mallafré.

Psicòloga CDIAP Parc Taul í.
Hospital de Sabadell.
INTRODUCCI Ó
 EL NEN DE 0 -3 ANYS
Ø És important tenir en compte
que:

Les expectatives sobre el

comportament del nen i la
forma d’actuaci ó envers ell
varien en funci ó de les
diferents edats o etapes del
seu desenvolupament .
 DIFERENTS ETAPES

Ø El nadó de 0-6 mesos aprox.

No és convenient aplicar disciplina .
Deixar-lo plorar no el fa aprendre.
Respondre quan plora no és consentir-lo.

Ø El nen que comen ça a caminar

No té control d’impulsos, no planifica, no té
sentit del perill, …
Prevenir situacions de perill o conflicte i
comen çar a marcar límits (desaprovaci ó verbal
breu: “no”).
Ø El “terrible “ nen de dos anys
Les dificultats provenen de:
-la seva necessitat d ’explorar, aprendre, tornar -se m és
independent.
-la incapacitat per jutjar els seus propis actes.
Entendre ’l fa m és fàcil el maneig de la seva conducta.
Es poden comen çar a aplicar algunes tècniques .
MARC TEÒRIC
 L’ENFOC A-B-C
Ø De l ’angl ès: Antecedent – Behavior – Consequence

Ø Forma senzilla d ’analitzar el comportament.

Ø Cada problema es divideix en 3 parts:

A B C
Antecedents Conducta Conseq üències

QUÈ HO HA QUÈ HA FET COM

DESENCADENAT? EL NEN? REACCIONEM ?
 PROBLEMES I
RECOMANACIONS
 PROBLEMES B ÀSICS

SITUACIONS PROBLEM ÀTIQUES:

• L’hora de menjar
• Lhora d ’anar a dormir
• L’hora del bany
• L’hora de vestir -se
• L’hora d ’esbarjo
• …

Sovint desemboquen en

REBEQUERIES
 LES REBEQUERIES
Ø Molt freqüents en l’edat preescolar i, en la majoria de casos, poden
considerar -se completament normals.

Ø Important entendre’n l’essència:

Són reaccions irades davant la frustració.
Per qu è es donen?
La realitat no sempre es correspon amb els nostres desitjos.
Entendre -ho requereix un aprenentatge.
Han d ’aprendre a controlar el què els envolta. Això provoca
emocions fortes. Aquestes emocions es converteixen a vegades en
reaccions explosives que no es poden controlar i resulten
desbordants i molt superiors a ells mateixos.

Ø Que siguin “normals” no vol dir que no costin d ’acceptar.

Ø Sovint es donen en el “pitjor moment”. Quan l ’adult està estressat, el

nen també. Aquell és un bon moment perqu è aparegui la
rebequeria. L’estrès fa que es desatenguin les seves necessitats del
moment i, tard o d ’hora, el nen ho farà saber.
QUÈ ES POT FER DAVANT D ’UNA REBEQUERIA?
Ø INTENTAR conservar la calma.
Ø Assegurar -se que no es pugui fer mal a ell mateix o a altres i que no
trenqui res.
Ø Ignorar / Esperar que es calmi.
Ø Quan es comenci a calmar, parlar-li fluix dient paraules que el facin adonar
que se l’entén, intentar que res piri fons.
Ø De seguida que s ’hagi superat l ’enrabiada, acaronar -lo i abra çar-lo.
Ø Quan ja ha des aparegut, cal proposar una alternativa, comen çar qualsevol
activitat que li interessi (necessita aferrar -se a un èxit).

QUÈ ES POT FER PER EVIT AR-LES?

Evitar enfrontaments que sovint precedeixen les rebequeries à Estar atent
per saber quan les coses comencen a anar malament. Si es preveu, intentar
distreure el nen quan està a punt d ’enrabiar -se.
Ser flexible a l’hora de dir “no” i pensar-s’ho abans à Reflexionar sobre
quines coses val la pena insistir per evitar conflictes constant s amb els nens
per coses probablement insignificants.
RECOMANACIONS B ÀSIQUES
QUÈ PODEN FER ELS P ARES? COM? QUAN?
PREMIS, C ÀSTIGS, …
 LA RUTINA

Ø Molt beneficiosa a tots ni vells.

Ø Propociona estructura i tranquil·litat.
Ø Ajuda a satisfer les necessi tats f ísiques del
nen en el moment adequat.

El nen petit funciona millor quan les coses

són previsibles. Si no pot preveure qu è
passar à, tot l ’agafa per sorpresa i els
canvis que percep poden fer que es rebel ·li.
 LES NORMES
Ø Indispensables pel bon funcionament de la din àmica
familiar.
Ø Quan el nen no coneix les normes, t é la necessitat
d’inventar -ne de pròpies.
Ø Cal que siguin realistes . S’han d ’adequar a les
caracter ístiques del nen concret (edat o moment del
desenvolupament, tipus de car àcter, etc.).
Ø Han de ser coherents . Cal que siguin producte d ’una
reflexió prèvia i d ’un consens entre cuidadors.
Ø Punts clau:
- Decidir qu è és acceptable i qu è no.
- Tenir-ho sempre clar i mantenir -se ferm.
 PREMIS I CÀSTIGS
És més important premi ar la “bona”
conducta que castigar la “mala” conducta.

COM PREMIAR:
Ø Proximitat temporal (just despr és de que es
produeixi la conducta a premiar).
Ø Amb premis materials o no materials / afectius
(un elogi, una abra çada o un petó, concedir un
privilegi, etc.).
Ø Per noves conductes, premiar cada vegada que
hi hagi un esforç per aconseguir -la.
L’APLICACIÓ DE CÀSTIGS:

Recordar que el càstig no ensenya què volem

que faci sinó que només ensenya que s ’ha fet
una cosa malament .

Requisits:
Ø En nens petits s’ha d’entendre com la retirada
d’un privilegi.
Ø Proximitat temporal .
Ø Important fer-lo complir .
Ø Ha de ser proporcional a l’error que ha com ès.
Ø Tècniques : extinció (retirada d’atenci ó) i “Time
out” (Temps -fora).
 TÈCNICA DEL “TIME OUT ”
Ø Tècnica de doble impacte: “castiga” al nen retirant-li l’atenció i
proporciona un marge de tem ps per maniobrar.
Ø Enviar al nen a un lloc avorrit, sense possibles reforços positius (no
a la seva habitació).
Ø Període d ’exclusió: aproximadament 1 minut per any d’edat del nen.
Ø Indicar-li la retirada de forma simple i directa (no m és de 10
paraules o 10 segons).

Ø Requisits bàsics:
• Escollir les conductes a sancionar
• Escollir el lloc de l’exclusió
• Determinar el temps d’exclusió
• Medir el temps d’exclusió
• Retirar l’atenció mentre dura l ’exclusió
• Establir una connexió després de l ’exclusió
CONCLUSIONS
 RECOMANACIONS GENERALS
Ø És necessari que hi hagi paciè
paciència, comprensió
comprensió i tolerà
tolerància.
Ø Cal motivar i ajudar el nen a tenir les conductes adequades.
Ø És important augmentar l’l’estructura i l’l’ordre de la casa en la mesura que sigui
possible.
Ø Cal establir rutines estables i predictibles. És bo mantenir una rutina predictible
d’evitar que es produeixin conflictes.
per tal d’
Ø És important dedicar el temps necessari a l’l’educació
educació del nen i ser sempre un
model de conducta adequat per a ell.
Ø Les normes i expectatives que ha de complir han de ser molt clares clares i
adequades (tenint en compte les caracterí
característiques de cada nen).
Ø Ha de rebre instruccions clares, breus i simples. A mé més, cal assegurar-
assegurar-se de
que les ha assimilat.
Ø Cal fer èmfasi en els seus esforç
esforços i en les seves millores i no tant en els
resultats obtinguts.
Ø És bo felicitar-
felicitar-lo quan faci les coses bé
bé o quan faci un esforç
esforç per aconseguir-
aconseguir-ho.
Ø És convenient que hi hagi comunicació
comunicació i acord sobre les normes per educar
entre progenitors.
NORMAL O PATOLÒGIC?
Línia divisòria entre normal i patològic NO sempre clara.

Les conductes “normals ”: Podem considerar que no

és normal quan:
Ø Són temporals.
Ø Tenen un impacte m ínim Ø És persistent.
en l ’entorn del nen. Ø Apareix en m és d ’un
Ø La seva freqüència i entorn del nen.
intensitat disminueix amb Ø Interfereix en la vida
una m ínima intervenci ó. social, escolar i
familiar.
IMPORTANT RECORDAR QUE:
Ø Cada nen és un m ón.
Ø En una mateixa fam ília, amb els mateixos pares,
cada nen és i es comporta diferent .
Ø No existeixen receptes m àgiques que funcionin per
tots els nens.
Ø Recordar sempre qui “mana ” o qui és l’adult.
MOLTES GR ÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCI Ó.