MANUEL SANJUAN NAJERA ELENA VERA GIMENO ORTOGRAFIA IDEOGRAFICA ovella Aa | i: YALDE NIVELL 1INDEX Pag. Consideracions preliminars o 1 Lligé inicial: Per a qué serveix Vortografia ..... ns 10 Llig6 1: Com es fan els dibuixos 13, Lligé 2: Paraules i sil-labes 21 Llig6 3: Prontincia de sillabes i composicié de paraules 28 Llig6 4: Separacié de sfl-labes (digrafs i diftongs) .... . 30 El conte amagat 36 Mots encreuats il-lustrats 38 Lligé 5: Us de la g ilaj 39 Mots encreuats il-lustrats 42 Llig6 6: accent tonic ..... 44 Llig6 7: Laccent grafic .. ~ feces 48 igé 8: Canvi de 18. 8 Y oer sews BL Llig6 9: Els grups de consonants br i bl 5B Columnes .. + 63 El conte amagat sen 64 Llig6 10: Ortografia i comprensié lectora (1) 70 El conte amagat enn “ oe a 75 Llig6 11: Paraules amb h. Verbs acabats en vertir 1 Mots encreuats ... msunuen v — 84 El conte amagat oes zs - 85 Llig6 12: Ortografia i comprensié le lectora an. rvesnesentnen 86 El conte amagat ... 7 89 Columnes ... - “ — = ee 92 Liigé 18: BI grup mb sn 94 Llig6 14: El grup nv eee 99 Llig6 15: Ortografia i comprensié lectora au = 105 Columnes - se we 107 Llig6 16: accent diacritic .. “ 111 Columnes .. 118abat 46 abella 29 adversaris 111 adverténcia 81, 97, 98 advocat 111 agent 40 agita 40 alberginia 32, 83, 88 album 93 almivar 93 altiva 52 ambaixada 95 ambiciés 101 anava 87, 90 anvers 100 arab 15, 93 arbitre 97 arbre 55 arriba 61 atrevit 15 aventurers 111 avi 111 avié 48 avis 48 avorribles 56 avui 81, 87 babaus 110 baca 10 bacalla 44, 48 baix 21 baleé 44, 48, 109 baldufa 33, 34, 49 balé 73, 74 bane 106 baralla 73 barat 11 bardmetre 46 barraca 73 barret 23, 33 PARAULES AMB DIBUIXOS bateria 104 bé 109, 111, 115 be 22, 23 bec 62, 69 bella 11, 59 bigoti 93 boa 29 boca 61 boig 73 boira 38 bonica 81 bose 60, 68, 106 botifarra 35 bou 24, 58, 74 brau 55, 57 brivalls 55 bucle 13 bufa 13, 110 cabell 7, 71 calavera 30 cantbal 49 canvi 87, 100, 111 caravana 46 carnivor 69 carrabina 47, 60 cavall 22 ceba 12, 83, 88 cérvol 93 civada 106 dlavicules 46, 97 combatent 94 comboi 94 combustible 95 convent 100 conversa 100 convidat 100 convulsions 100 corbata 29 desenvolupen 101 devesa 25, 26 devora 35 diable 55 diversié 81, 83, embol 95 embotit 88 embut 95 endivies 35 escalivada 97 esclava 51 esclavitud 52 estrangers 16 esvalot 73 explorador 16, 26 extensible 56 extravagants 7, 26, 29 fobia 98 futbol 74 gamba 15 gambirot 94 ganivets 54, 83 gasiva 51 gasiveria 52 gavina 33, 34, 93 gegant 39 gemma 39 general 40 geniva 40 gent 40 gerani 40 gira-sol 39 giravolta 39 gitano 39 govern 99 habit 79 ham 21 hamaca 38 hamburguesa 78havia (hi) 66, 68, 87 hebreu 78, 115 herbes 23,44 hereu 51 heroi 14, 16 heura 77 hindi 78, 115 historia 32, 97 hivern 7 home 35, 79 hora 14 horror 35, 77 horténsia 77 hortola 77, 81 hospital 78 hostatge 10 humil 78 humitat 78 humor 14 huraca 77 invalid 100 invasié 99 invent 99 inversemblant 99 invertit 81, 82, 100 investigacié 101 jeroglific 42 jersei 16, 42 jesuita 15, 42 jeure 42 jove 59 libél-lula 98 Hevadora 71 mandibula 98 minya 100 mobil 49 nevada 25, 26 noble 56, 57 novetat 109 mivols 44 dliba 45, 46, 54 ostatge 10 ovella 26, 74 parabolica 50 pervers 81 Pélvora 44, 50, 54, 97 primavera 44, 54 prohibit 115 provincia 32 pubilla 87 rabia 50, 60, 98 rumba 94 sabre 55 salvatges 81 savi 83, 87 selva 81 sobte (de) 73, 93 tabac 69 també 88, 106 tambor 95 timbal 95 tomba 94 tombola 94 tramvia 95 treballa 81 troba 25, 61 urbanitzacié 32 vaca 7, 10, 74 vacil-la 109 vailet 23 valent 83, 109 vall 21 van 61, 109 vandals 83 vares 73 vedella 22, 25 vegades 71, 87 veines 25 velog 73 vella 11, 59, 115 venables 56 vénen 61, 71 vent 21, 109 verats 11 verge 87 vespa 15 vespre 93 vestit 17, 38, 60, 106 veterinari 28, 30, 97 veure (a) 66, 67, 71, 87 vi13 vibra 55 vici6s 87 victima 98 vietoriés 111 vigila 39 visceres 97 vista 38, 67, 106 vol 7, 13, volta 106 voltor 23, 48 voluble 67 voluntari 66, 104 vora 59 vorag 61, 69CONSIDERACIONS PRELIMINARS La manera tradicional d’ensenyar Vortografia ~memoritzacié de regles i continua repeticié d’exercicis amb els mots de grafia dubtosa— ensopegava sovint amb la fatiga i fins i tot amb la resisténcia psicoldgica dels alumnes. La conseqiiéncia de tot aixd era, i encara ho és, el fracas i la desil-lusié tant de lalumne com del professor. El métode de lorto-dibuix que presentem aqui elimina aquests inconvenients tot permetent que els alumnes treballin de forma amena i profitosa alhora. La imatge de Yorto-dibuix es correspon amb alld designat per la paraula i, al mateix temps, porta en el seu disseny la Iletra -o lletres— objecte de la dificultat. Aquesta Iletra enllaca el dibuix amb la paraula escrita de manera que quedi inclosa en aquesta. Alguns exemples: \o 1 aca “er Cada dibuix indica amb claredat com s’ha @escriure cada paraula: les ales de Yocell que vola formen inequivocament una v, com també la formen les banyes de la vaca. La silueta del cabell forma una b, ete. Donada la forca i persisténcia de les imatges visuals, aquest refore ortografic supera qualsevol altre. A banda d’aixd, el dibuix ajuda a la comprensié dels significats i fa que el Ilibre esdevingui més atractiu. extrayagants Ja al primer cop de vista, el nen comprén que les persones del dibuix es vesteixen i actuen de manera insdlita i aixd l'apropa intuitivament al signifieat del mot dibuixat.La comprensié del significat a través del dibuix és avui dia especialment rellevant si tenim en compte els problemes quotidians a l’escola: molts alumnes immigrants podran accedir aixi facilment a la comprensié del vocabulari basic del catala i, mitjancant exercicis adequats, introduir-se en la formacié de paraules: de vaca a vacua, vacunar;devolasolar, solada, ete. En castella, 'eficacia del métode que comentem no només ha quedat demostrada per la seva adopeié per part d’un nombre creixent d’escoles publiques i privades, siné també a través de nombroses experiéncies especifiques. A continuacid, n’exposarem una a tall d’exemple: Es varen presentar 30 mots de grafia dubtosa a dos grups equivalents d’alumnes de 8r de Primaria. El grup A va treballar amb recolzament dels orto-dibuixos; el grup B, sense aquest recolzament. Els factors restants d’aprenentatge varen ser els mateixos per tots dos grups, Es varen fer tres avaluacions: una inicial, de diagnostic, la segona, després d’una setmana i la tercera, al cap @’un mes. Els resultats varen ser els segiients: Errors inicials 7 dies Eliminats 1 mes desp. Eliminats (%) després (%) (%) (%) Grup A 29,4 3,2 89,1 4,9 83,3 Grup B 28,8 12,5 56,5 17,2 40,2 Si es fa la comparacié pertinent resulta que, després d’un mes d’ensenyament, el percentatge d’errors eliminats amb el métode dels orto-dibuixos és més del doble de Yobtingut sense el seu recolzament. S’ha pogut comprovar també una Ilarga persisténcia de les imatges correctes: dictades després de tres mesos, tres paraules incloses entre les que tenien recolzament de dibuix, es va constatar un percentatge derrors del 5,2%. Feta la prova amb altres tres grups sense aquest recolzament, el percentatge d’error pujava al 23,8%. Amb una explicacié molt breu del dibuix en tenim prou perqué l’alumne s’adoni de la seva “intencié ortografica” i pugui retenir-la en el moment d’escriure la paraula. Per exemple: “fixa’t com les banyes de la vaca formen una v”Si tenim en compte que aquesta ortografia esta destinada a alumnes de 7, 8 i 9 anys, els docents han d’entendre-la com un instrument d’tis flexible en funcié de l’edat i el nivell de cada classe. Ells han de decidir pedagogicament quina seleccié d’exercicis caldra fer i quin cabal de vocabulari cal que assimilin els alumnes. En la separacié de sil-labes, p. ex., es poden limitar a ensenyar-los la distincié entre digrafs separables i inseparables i fer-los resoldre els exercicis pertinents. Un any o dos més tard, poden entrar en el tema dels diftongs i proposar-los exercicis més complicats. Labundant material ideografic ofert i, especialment, la Ilista final dels dibuixos emprats en el conjunt de les Iligons, facilita als professors la tasca de concebre exercicis pel seu compte com ara encarregar als alumnes que busquin paraules planes 0 agudes amb o sense accent; que expliquin per qué el porten o no; composar frases senzilles on entrin dos o tres mots determinats; trobar definicions de mots dis comt, ete. El dibuix ajuda sempre, facilita la retencié de lortografia correcta i fa més amé el seu aprenentatge. Aquesta obra no pretén, és clar, que els alumnes de les edats esmentades superin totes les dificultats ortografiques del Catala. La seva meta és més modesta i, també, més basica: es proposa que dominin les dificultats més elementals de la manera més amena i eficag possible i que adquireixin el fonament imprescindible per a futurs aprenentatges. En un segon nivell s'arrodonira el coneixement de Vortografia basica de la Llengua Catalana, alhora que s’ampliara el vocabulari i hom aprofundira la comprensié lectora. Una vegada assolits aquests objectius, els alumnes podran afrontar amb solvéncia ortografica els estudis de PESO i treure’n més profit.Lligo inicial. Per a que serveix l’orto Lortografia ens ensenya a escriure sense faltes i a emprar correctament els signes auxiliars de Pescriptura, com ara la coma, el punt, els dos punts, accent, la dieresi, la interrogacié i d’altres que aniras aprenent. Hi ha lletres que no creen dificultats en ser escrites. Si escrius les paraules pota, dama i parla, no trobaras cap dificultat amb les lletres p, t, d om. Hi ha, perd, Waltres que sf que en creen, de dificultats. Si escrius les paraules oms, homes, cub, cove ara i hora pots dubtar entre posar b o v perqué sén lletres que tenen un mateix so. I com que la h és muda, de vegades dubtes si una paraula la porta o no. Oblidar la h o posar b en Iloc de v, 0 v en loc de b, significa posar paraules totalment diferents: hostatge és quelcom molt diferent d’ostatge i una vaca no té res a veure amb una baca. Aqui tens quatre dibuixos que tajuden a escriure aquestes paraules i a diferenciar el seu significat: | ostatge at? acaLhostatge és Pallotjament, les atencions que es donen a l’hoste d’un alberg, hostal, etc. Un ostatge és una persona retinguda contra la seva voluntat per altres persones que volen exigir rescat 0 altres avantatges. No cal explicar-te qué és una vaca: és la femella del bou. Més tard et donarem una definicié. La baea és la graella que es col-loca al damunt del sostre d’'un vehicle per posar-hi Pequipatge. També es poden confondre Pots superar moltes dificultats i confusions amb l’ajut de dibuixos simpati jue t’indiquin com has d’escriure les paraules dificils. Si et fixes bé en tots aquests dibuixos, veuras que t'ajuden també a comprendre els significats: hostatge té a veure amb hotel, hostal, etc.; Ostatge té a veure amb retencié violenta, empresonament criminal, ete. Baea té a veure amb la part alta d'un vehicle i vaca és un animal mamffer amb banyes. Barat és un objecte que es pot comprar a baix preu. El verat és un tipus de peix llarg i saborés. uwFes un primer exercici ortografic escrivint les definicions que hem donat de les quatre paraules anteriors amb dibuix: Lhostatge és ... Un ostatge 6s ... Una vaca és ..... La baca és Barat és El verat 6s ........ En la frase “La seva ceba esta: encara crua’, seva i ceba es pronuncien igual i s‘escriuen de manera ben diferent; perd com que hi ha un dibuix per a ceba pots distingir aquest mot del de seva. Aqui tens el dibuix de ceba: Ja saps que quan sentis aquesta pronincia i no es tracti de ’hortalissa siné d'un objecte que pertany a ella o a ell has d’escriure seva: “Ella esta fregint la ceba a la seva paella”. “Tota la seva teca és un tros de pa i una ceba” Més tard veuras que la u de moltes paraules es converteix en una v en els derivats femenins: seu - seva; meu - meva; successiu - successiva, etc.Lligo 1. Com es fan els dibuixos? Quin dels quatre dibuixos que has vist és més facil de fer? El de la vaca perque és molt facil fer la v amb les banyes. Copia en un quadern el cap de la vaca i fes la v amb les banyes. Escriu al costat: aca. Aixi sortira el mot vaca. Tampoc no és massa dificil de fer la h @hostatge si tens un pal com el d’una bandera. Hi pots afegir la cueta perqué surti la letra sencera. Pots col-locar-lo tot al damunt de la teulada d’un edifici que sembli un hostal. Intenta fer el mateix amb les paraules hostal i hotel amb una bandera posada sobre un edifici senzill. Al costat pots escriure el que resta de la paraula. Ja veus que els dibuixos imiten una Iletra: la lletra dificil, la que crea problemes en escriure-la. Aqui tens quatre dibuixos més: Com vous, eb cacader indigena bufa en la rarbatana per a cacar um ocell, Quina lletra s’imita en aquests dibuixos? La 1a cone 13Molt bé! Ara, si saps escriure vol, també sabras escriure volar; i si saps escriure bufa, sabras escriure correctament bufada i bufar. Volar és una paraula familiar de vol i bufar i bufada ho sén de bufa. A partir d’ara, d’aquestes paraules en direm que sén PF (Paraules Familiars) Té la paraula vaca PF? Si!: i i vacuna sén paraules ‘ Pp familiars de vaca. Totes amb v! I hostatge? També en té, de PF! Hostal, hostalatge, hoste, hostatjar, hostatger, etc., sn PF d’hostatge. Totes amb h! Aixo vol dir: si tu aprens bé el dibuix i la letra amagada d’una paraula, sabras escriure correctament moltes altres paraules, les paraules familiars (PF). eroi Aquests dibuixos imiten la Iletra ...... Tara sabras afegir-la a aquestes paraules per tal que quedin correctament escrites: Les dues primeres sén PF de Les dues del mig ho sén de...... Les dues tiltimes ho sén deAquests dibuixos també imiten una lletra dificil: "S2 f Completa aquestes frases afegint-hi la Uetra que calgui: Els bracos del nedador atrevit formen una La serp de l’arab forma una ......... La creu del religiés jesuita forma una ... Ara, amb un retolador, pots resseguir la Ietra dificil dels tres dibuixos anteriors. També aquests dibuixos imiten una lletra dificil. Fixa’t: Imita la lletra b Copia a sota: gama Imita la Uetra v Copia: 15Imita la letra h Copia: ‘ cama de Uheroi Jorma, uma he erot Imita la etra j Copia: Imita la Uetra x Copia: “Lor einer de Veaplorader lorador — fermen una «" a Imita la letras Copia: No ho oblidis: cada paraula té relacions especials amb d’altres que sén les seves paraules familiars (PF) i que s’escriuen amb la mateixa lletra. 16Per exemple: bufa amb bufada i bufar atrevit amb atreviment i atrevir-se, etc. heroic i heroisme amb heroi Podries trobar alguna paraula familiar de libre? ‘A veure: La botiga on es venen llibres és una La persona que ven Mibres 68 UN... Aqui veus el dibuix de vestit. Intenta trobar PF de vestit. Una persona que no Va nua Va ss Els futbolistes es vesteixen en el . Per Carnestoltes ens...... coun de pallassos Ja has vist algunes paraules amb lletres dificils. Exercicis: 1. Posa ara a la paraula de cada dibuix les Uetres que li manquen. 2, Escriu a sota la paraula completa que correspon a cada dibuix. 3. On diu PF, escriu una o dues paraules familiars (totes les paraules que necessites estan barrejades al final d’aquesta pagina). 17PF: 1 PF: Mots dibuixats i paraules familiars: exploracié - vol - estrany - arab - bufa - explorador estrangers - vesper - arabic - bufada - vespa - volada explorar - véspid - arabisme - estrangeria Ja has pogut comprovar que els orto-dibuixos t’ajuden a descobrir com s‘escriuen correctament les paraules dificil, En pots fer alguns de manera molt senzilla. 18Suposem aquestes paraules: Primerament has de saber qué volen dir i com s’escriuen. Saps, per exemple, que el veler és una mena de vaixell amb veles que navega gracies al vent que bufa sobre elles, S’escriu amb v. Ens podem imaginar el case del vaixell que ve cap a nosaltres. Vist aixi, el case presentara la forma de la lletra v. Amb aixd, ja tenim el més important. Després caldra afegir-hi un pal i una o dues veles al damunt. Intenta fer el dibuix de veler. Si ho trobes massa dificil, el pots veure dibuixat a la llista final de dibuixos. Seguirem amb la paraula boa. Saps que és una serp molt Ilarga i gruixuda. Te la pots imaginar amb la cua penjada de la branca d’un arbre. Llavors, amb el seu llarg cos pots formar facilment una b. Dibuixar l’arbre és molt facil. Intenta dibuixar la boa penjada de la branca. Si ho trobes massa dificil pots mirar la lista de dibuixos al final del libre. 19El vas es pot fer molt bé; si és una mica ample i de base estreta, ja tens la v dibuixada! Finalment, dibuixaras la paraula hamaca, aquesta mena de llit que penja de dos arbres i que hi va lligat amb cordes. Poden ser, p. ex., dues palmeres. El tronc de la palmera de Vesquerra pot servir de pal de la h. Una herba que creix a la dreta del peu de la palmera i que es torga cap a l’esquerra pot formar la h sencera. Intenta dibuixar la paraula hamaca. Massa dificil? Mira-la a la lista. El dibuix de botifarra és molt senzill. Imagina’t la botifarra penjada d@’un clau a la paret o del sostre. Es recargola i pot formar una b. Si et vols recordar d’una paraula dificil i no trobes el seu dibuix al llibre, pots consultar el Diccionari Ortografic en Imatges. Si tampoc no la hi trobes, prova dinventar-te un dibuix.Lli¢ Paraules i sil-labes Endevinalla “Molt semblant a una carrola, % ales, pers no vola” (Solucié dins de la lig) Monosil-labs Les paraules estan formades per sil-labes. Algunes paraules només en tenen una; s6n les paraules monosil-labiques o monosil-labs: Ob Ue TE. Aquests mots es pronuncien d’un sol cop de veu. Aixd vol dir que sén monosil-labs. Com veus la v de la vall esta formada pels costats de les muntanyes, ja que una vall és una depressié allargada entre muntanyes. Es impossible dibuixar el vent, perd es poden dibuixar els seus efectes. a1Ja veus que la seva v esta formada per dues palmeres que el vent agita quan bufa fort, puixqueel went & um moviment de marrer d'aire. La b de baix s’ha format amb el cos d'un noi baixet i un balé. El noi és baix en comparacié amb el seu company de joc, que és molt alt. Es normal ja que baix és la persona o cosa dalgaria petita. La h d’ham s‘ha fet aprofitant el ganxo i posant-li al costat el ganxet de la Iletra. Un ham porta el seu esquer, un cuc, ja que un ham és un ganxo amb esquer posat a extrem d’un fil i serveix per a pescar. Escriu a sota les definicions de vall, vent, baix i ham que acabes de llegir. Una vall és El vent és Baix és Un ham és També sén monosil-labs les paraules brag, baf, bar, be, calb i moltes altres. Bisil-labs Un d’aquests tres mots dibuixats és bisil-lab. Ja veuras per qué. all edella Cavall és un mot més curt que vedella i més Ilarg que be. S’ha de pronunciar amb dos cops de veu: és un bisil-lab, com ara vaca, poltre, etc. 22El cavall i el poltre Juga la vaca amb la vedella. Amb el seu be juga lovella. Quan en té ganes i poc treball amb el seu poltre juga elc__ Escriu el mot que falta. Quantes sil-labes té? En t6...... Hi ha, efectivament, paraules formades per dues sil-labes: herbes (her-bes), voltor (vol-tor), vaea (va-ca), vailet (vai-let), cavall (ca-vall), ete. Sén bisil-labs o paraules bisil-labiques. Aqui tens quatre dibuixos nous: ailet off. KN rret Com veus la h i la b del mot herbes s6n facils de dibuixar perqué les herbes sén toves i les tiges tenen moltes formes. S6n plantes sense teixits llenyosos. Dibuixar la v de voltor és cosa facil perqué és un ocell i té ales. de plomer al call 23Ja saps que amb les banyes es pot fer facilment la v de la paraula vaca. La vaca és la femella del bou. I com es podria fer el dibuix del bou? (un monosil-lab!) Ou Tampoc no és massa dificil formar la v de vailet amb els bracos del noi. La b de barret es fa facilment amb la ploma i el redol. Escriu a sota les definicions dels mots herbes, voltor, vaca, vailet i barret. Les herbes 860 o.com El voltor és 0... La vaea 68 wenn Un vailet és ...... Un barret és (A banda d’aixé, barret és la solucié a l’endevinalla!) 24Polisil-labs Mira aquests dibuixos abans de llegir els versos humoristics. Dos dels mots d’aquests dibuixos s6n polisil-labs: de ve sa; ve i nes. Per que? De seguida ho sabras. della La vaca de la Brigida La Brigida té una vaca; la vaca té una vedella ila filla dels veins sempre vol jugar amb ella. La vedella es diu “Blanqueta”, la noia té el nom de Clara. Sies troben a la devesa, Déu whi do quina gatzara! També hi ha paraules que tenen tres 0 més sil-labes: nevada (ne-va-da), ovella (o-ve-lla), vedella (ve-de-lla), explorador (ex-plo-ra-dor), extravagants (ex-tra- va-gants), ete. Aquests mots es diuen polisil-labs paraules polisil-labiques. Devesa i veines son polisil-labs. També ho és veterinari: ve-te-ri-na-ri. Quines paraules dels versos anteriors tenen tres sil-labes? Escriu-les a sota:Els dibuixos anteriors t'indicaran com has d’escriure troben i veins. Troben és paraula familiar de troba i veins ho és de veines. Ja veus que les banyes de la vaca serveixen per a indicar com s’ha d’escriure devesa. Bs, dones, normal que hi hagi vaques. Escriu ara la definicié de devesa. Uma devera & Ja veus com es poden fer diversos dibuixos: la v de nevada ha quedat molt clara amb els esquis de ’esquiador caigut sobre la neu. 26La v dovella la formen les orelles de animal. Liowella, & ta femelle, deb malts. Com s*ha fet la x d’explorador? Amb les eines que porta a ’esquena. um tenvitorr dercomequh per consicer—le be. En extravagants, la x s’ha fet amb dos ganivets petits que un dels personatges porta al cap ila v amb les dues banyes amb qué s’adorna laltre. Qui s’adorna aixt el cap? que o> urual Escriu ara les definicions d’aquests polisil-labs La nevada és ...... Lovella és . Un explorador és .......... Els extravagants son ........ a7Lligo 3. Proniuncia de sil-labes i composicio de paraules Ara ja ho saps: cada sil-laba es pronuncia amb un cop de veu. Si piques de mans per cada cop de veu d’una paraula, en dir cobla, hauras de picar dues vegades: co - bla; en dir baralla, tres vegades: ba - ra - Ila. Quantes vegades ho hauras de fer per pronunciar el mot veterinari? . . eterinari 5 vegades! Ve - te -ri-na-ri Exercicis nN 1. Pica de mans i compta les sil-labes d’aquestes paraules: “vall”, “mes”, “bou”, “be”, “casa”, “boira”, “bleda”, “nina”, “botiga”, “filera”, “vedella”, “bonica”, “colobra”, “avinguda”, “aventurer”, “laboratori”, “pastanaga”, “espectacle”, “careta”, “devorar”, “embolicar”, “contraofensiva” 2. De les paraules anteriors, escriu-ne ara cine de dues 0 més sil-labes separant-les (les sil-labes) amb un guionet. 3. A sota tens sil-labes barrejades sense cap ordre: pa, ba, lla, nell, a, 0, ver, na, ve, ca, ra, fi, le, ve,ll6, fi, de, ga, va, ri, na, te, be, ro, vall, si, re, ta, ma, la, pas, de. Forma paraules agafant algunes d’aquestes sil-labes en Vordre que vulguis, i tantes vegades com vulguis. Pots, p. ex., formar paraules de dues sil-labes, com ara mapa, 0 de tres, com ara careta. Escriu a sota les paraules de dues sil-labes que hagis format: Aqui les de tres sil-labes: 28Es poden formar, fins i tot, dues paraules de quatre sil-labes. Una, femenina, és un vegetal que es menja normalment cuit (acaba en “ga”). La segona és una part de Vesquelet huma (acaba en “ra”), Si aconsegueixes formar-les,escriu-les a sota. S’en pot formar una que té cinc sil-labes i que ja coneixes. Es refereix a una professié semblant a la del metge i comenga per ve. Si la trobes, escriu-la: Thi has fixat? Hi ha sil-labes que només tenen una Iletra com la o dovella 0 la a d’anell, Perd n’hi ha d’altres que en tenen dues, com ara ca a la paraula casa, 0 tres Ietres, com ara pla a la paraula plaga. Que hi ha, pot ser, sil-labes de quatre lletres? Si, per exemple nell a la paraula anell. I algunes, poques, tenen cinc lletres!: trans a les paraules transformar o transmetre. Fixa’t en els dibuixos segiients oa extra ants a@ella v ¢ Escriu a sota les quatre paraules Escriu ara el nombre de sil-labes de cada mot i la sil-laba amb més lletres. * boa: té sfl-labes i la que té més lletres és la sil-laba * abella: té sil-labes i la que té més lletres és ... * corbata: té sil-labes i la que té més lletres 65 ....... * extravagants: té........ sil‘labes. La sil-laba més llarga és ... 29L Separacio de sil-labes (digrafs i diftongs) Endevinalla “Una reryora eo» parreja pel mercat, amb la cua werda i eb rerstit morat” (Solucié dins de la llig6: es tracta d’una hortalissa. El seu nom comenca per a) Kein" Si prenem per cas la paraula ovelles, ens resultara facil fer-ho: o/ve/ Iles. També ho és en el cas de misica, calavera i veterinari: mi/si/ca, ca/la/ve/ra, velte/ri/nalti. Digrafs sh calawera Com se separen les sil-labes d’una paraula? De vegades, perd, és una mica més dificil. Per fer-ho bé has de tenir en compte algunes indicacions. Mira la separacié d’aquests mots: cai/xa (dues sil-labes) es/toig (dues sil-labes) car/ra/bi/na (quatre sil-labes) cor/recite (tres sil-labes) as/se/gu/rar (quatre sil-labes) pas/sefja (tres;sil-labes) em/pe/nyo/ra/ment (cine s{l-labes) _ Ca/ta/lu/nya (quatre sil-labes) ma/no/vellla/ (quatre sil-labes) sor/ra (dues sil-labes) Ho has observat? ss, ix, rr se separen quan hem de separar sil-labes; en canvi ll, ny, ig (V'iltim a fi de paraula) no es poden separar. 30Quan un tinic so s’expressa mitjancant dues lletres tenim un digraf: ss, ix, rr s6n digrafs separables. En canvi, Il, ny, ig (aquest ultim a fi de paraula) sén digrafs inseparables. També qu i gu sén digrafs inseparables davant de la e i la i.: guinda (guin/da), gueto (gue/to), quimica (qui/mi/ca). Recorda: ss, rr, rx s6n separables; Il, ny, ig, qu i gu (davant e, i) son inseparables. Com separarem, dones, els mots enya, passes, faixa, marrec, cullera i estoig? Aixt: He / nya; pas / ses; fai / xa; mar / rec; cu / Ile / ra; es / toig. Separa aquests mots en sil-labes: enuig, rebaixa, vassall, carrabina, rabassa, calabruixada, bunyol, perillosa, rebuig, guisa, querella, penyora. Ben separades tindran respectivament aquest nombre de sil-labes: 2, 3, 2, 4, 3, 5, 2,4, 2,2, 313. Diftongs Fixa’t ara en aquestes dues paraules: déria, gripau, La primera té tres sil-labes, que se separen aixi: dé/ri/a La segona només en té dues: gri/pau Per qué? Perqué, de vegades, dues vocals seguides es pronuncien d’un sol cop de veu i formen un diftong: au és diftong. Per aixd, gripau se separa aixi: gri/pau: dues s{l-labes. En canvi, ia no és un diftong. Cada lletra és una sil-laba. Per aixd, déria té tres sil-labes: dé-ri-a. Per saber quines vocals formen o no diftong, has de tenir en compte que la iila usén les vocals febles: i, u (febles); a, e, 0 s6n les vocals fortes: a, e, o (fortes). Una vocal feble seguida d’una forta no formen diftong; dues fortes, tampoc: cadascuna d’elles és una sil-laba. ia, io, ua, ue, ae, ao, oa, etc. no formen diftong. 31Per aixd, la paraula estaci6 té quatre sil-labes: es/ta/ci/6; grua en té dues: gru/a. Maé i boa també en tenen dues: ma/6; bo/a. Teatre en té tres: te/a/tre. Dues vocals febles o una de forta seguida d’una feble formen diftong. iu, ui; ai, au, ei, eu, oi, ou formen diftong. Per aixd riu, tou, pau, neu, nou, pou, bou, etc. sén paraules amb una sola sillaba. Guineu té dues sil-labes: gui/neu, i enrenou en té tres: en/re/nou. En un futur ja en sabras més sobre excepcions i casos particulars. Ara, separa les paraules segiients. Només dues contenen un diftong: civilitzaci6, palau, enraonament, museu, matéria, adverténcia. Si les separes bé, han de tenir aquest nombre de sfl-labes: 6, 2, 5, 2, 4 i 5 respectivament. Mira ara alguns dibuixos aN@perginia Per cert! Un d’aquests mots és la solucié a Vendevinalla. Quin?Com ja veus, alberginia, historia i provincia porten una titlla. Aviat sabras per que: quan t’expliquem l'accent grafic. Ara, seguint el model que et donem, omple els buits a les frases segiients: civilitzacié té 6 sil-labes i se separen aixf: ci/vi/lit/za/ci/6 urbanitzaci6 té sil-labes i se separen aixi: historia té ......... sfl-labes i se separen aixi: alberginia té sfl-labes i se separen aixi: provincia té sil-labes i se separen aixi: .......... El vent de garbi Llegeix aquests versos. Digues quants cops de veu en té cadascun. Escriu a sota els mots que van amb v (EI titol també hi compta) Escriu a sota les paraules que porten b 33Mira com els dibuixos et poden ajudar a escriure correctament les paraules. Els tres primers ja els coneixes bé. Repassa com es formen les lletres en cada dibuix Les palmeres agitades pel vent formen una La sarbatana i el bra¢ del cacador formen una........ Els bragos del noi que juga a pilota formen una Les ales de Yocell formen una Els bragos del noi que salta des del pont formen la .. Les ales de la gavina formen la Un ala del barret forma el ganxo de la ....... La baldufa amb la seva corda forma la Ja veus que garbi s‘escriu amb........ i que no ha estat facil fer-la. 34Fes dos o tres dibuixos de les paraules anteriors Hi ha també la paraula poble, que s’escriu amb b. Ja veuris després paraules semblants a aquesta (com ara moble, tible, cobla, fibla, etc.), que s6n tan facils @escriure que no necessiten de cap dibuix. Per cert, quines Iletres apareixen sempre juntes en aquestes paraules? Descobreix-les! Apareixen juntes 1 i 118 suo Recorda els dibuixos que has vist fins ara i fixa’t bé en aquests que encara no coneixes: dP ,de'ora . fee SB, of ® vot Poorer Et caldran per llegir el conte de la pagina segiient, substituint els dibuixos que hi trobaras per les paraules adients:El conte amagat LAlbert és un ______ ___ amb sentit de __ _imolt om) a _______\y/_ _, perd amb idees una mica_y ty . 2 i? Es deleix per menjar carn i ib oe . El seu ___ favorit és Astérix. Té ¢ oe ales verdu- res i diu que com que ell no és un a —— no yy. £d La seva mare, desesperada, li ha dit: “Menges com una i ocomun & FW » perd setmana no menges com a minim dues __ i tres tomaquets”. Ara és l’Albert qui esta desesperat. 36Exercicis 1, Escriu a sota els mots que van amb h. 2. Separa les sil-labes del mot botifarra (compte amb Ia rr!). 3. Escriu ara les paraules dels dibuixos que tinguin tres 0 més sil-labes. També has d’incloure enidilviles! Per qué? (ie no és diftong!). 4. Escriu algunes paraules familiars (PF) dels mots humor, atrevit i horror. 5. Fes els dibuixos de botifarra i boa de forma que es vegi bé la b. 37Exercici amb mots encreuats Per resoldre els mots encreuats de la pagina segiient només necessites quatre dibuixos nous; la resta de paraules ja les has vist dibuixades. 38Reyna x igila. Els mots segiients sén PF d’alguns dels dibuixats a dalt: vigilant, gimnas, girament, geganti, vigilar, gimnastiques, vigilancia, gegantesc, gemmifer, gemmbleg. Totes, és clar, s’escriuen amb la g. Respon ara tot omplint els espais buits. Quina d’aquestes PF és bisil-laba?: Quines tenen tres sil-labes?: Hi ha una PF que té quatre sil-labes, quina? Com que ia no forma diftong, hi ha una PF que té cine sil-labes: quina és? Ara, separa les seves sil-labes 39Ja veus que vigilaneia porta una titlla () com també la porta gimnastiques. Més endavant t’ho explicarem en detall. Ara observa que en vi gi lan ci a la sil-laba que es pronuncia amb més forca és lan i que en gim nas ti ques ho és nas. En tots dos casos és la sil-laba antepentiltima. El mateix passa en rabia (ra bi a) i pélvora (p6l vo ra), que també porten titlla. Aquestes paraules, la sil-laba antepentiltima de les quals es pronuncia amb més forca, es diuen esdriixoles: practica, musica, clavicula, etc. Altres paraules molt corrents amb ge, gi s6n agent, gerani, geniva, agita, gent... i moltes més. Aqui pots veure els seus dibuixos: rant asi ta 4" eneral Sa Els mots anteriors tenen moltes PF. Aqui en tens algunes. Escriu amb quins mots es relacionen. Model: Una agéncia és una oficina que resol problemes de paperassa. Es relaciona amb agent. Una persona pot estar agitada, en estat d’agitaci6. Tot aixd es relaciona amb el M0t ...... Es diu que hi ha una gentada quan es reuneix molta Una persona gentil ajuda amablement la També gentilesa és relaciona amb el mot........ Una generalitat és una expressié molt Ja veus que el so de les sil-labes ge, gi, s’escriu en catala amb la g. Hi ha molt poques excepcions; després veuras els seus dibuixos. 40Llegeix cadascuna d’aquestes frases tot substituint els dibuixos per les paraules corresponents. Després les escrius a sota, eb olora eb a1Excepcions! Hi ha uns quants mots que s’escriuen amb je, ji. Compte, amb j! Sén molt pocs. Aqui tens els dibuixos dels més importants: roglific esuita Mots encreuats il-lustrats Emplena'l amb les paraules dels dibuixos. Segueix les fletxes. ‘ha - Re “i 4 42Fixa’t en els dibuixos i escriu la paraula que correspon al dibuix al-ludit: cow a la ma Sb occimmmmnnnn, de ta moi & de color werd La j de... ha be amb la crew Totes les paraules que vénen de Jesus s’escriuen amb j: jesucrist, jesuita, jesuset. 43,L Endevinalla “Tinc tall i no menjo mai” (Solucié dins de la llig6) Pronuncia bé, tot picant de mans, aquestes tres paraules Els cops de veu amb els que marques les sil-labes, tenen tots el mateix to? Es clar que no! En escalivada, la sil-laba va es pronuncia amb més forca. En niivol, la forta és nui. En bardmetre, ho és rd. La sil-laba que, en cada paraula, es pronuncia amb més forga és la sil-laba tonica. Exercici Mira aquests dibuixos i les seves paraules corresponents tke acalla primgyer 44Quines s6n les seves sil-labes toniques? Escriu-les a sota per ordre. pélvora: la seva sil-laba tonica 6s ....... herbes: la seva sil-laba tonica és niivol: la seva sil-laba tonica és palcé: la seva sil-laba tonica és bacalla: la seva sil-laba tonica és primavera: la seva sil-laba tonica és * En algunes paraules la sil-‘laba tonica és l’iltima, com ara bacalla i baled. Aquestes paraules s’anomenen agudes. Sabé, buf6, garbi, etc. sén també paraules agudes. * En Waltres, la sillaba tonica és la pentiltima, com ara, mivol, herbes, primavera. S’anomenen paraules planes. També s6n planes vaca, baldufa, vedella i moltes més. * Finalment, en @altres ho és antepentiltima, com ara pélvora. Aquestes s6n les paraules esdritixoles. Ja en coneixies algunes: clavicula, misica, practica, gimnastiques, etc. Bardmetre i dliba també sén esdrtixoles. Mira aquesta llista de paraules, En ella es barregen paraules agudes, planes i esdrtixoles. Hauras de destriar-les i posar-les ordenades a sota; cadascuna en el grup que li correspongui. La llista és aquesta: nevada, extravagant, mivol, vailet, bufé, carnivor, termdmetre, clavicula, voltor, practica, ganivet, barraca, sabé, dliba, devorar, problema i esvalot. (Compte! Una de les paraules anteriors és la solucié de Pendevinalla. Quina?) De les paraules de la lista s6n agudes: son planes:. isdn esdrtixoles:Et donem ara dos dibuixos de paraules esdrtixoles: Com sén aquestes sis? Sintesi, abat, caravana, clavicula, veler, nevada. Sintesi és ... abat és .... caravana 65 ..... clavicula és ...... veler és nevada és Et donem tres dibuixos nous: Repas de separacis de sil-labes Recorda els digrafs: * Il, ny, ig s6n inseparables; també ho sén gu i qu (davant de e, i): o/vellla; Cajta/lu/nya; efnuig; que/re/lla; gui/nyol. * rv, ss i ix s6n separables: bar/ra; ros/se/gar; re/bai/xa. * tg, tj, tx,tz no s6n digrafs! Representen dos sons diferents i shan de separar: cor/retija; sal/vat/ge; mos/tat/xo; ci/vi/lit/zar. 46Recorda els diftongs Vocals febles: i, u. Vocals fortes: a, e, 0. * No formen diftong aquests grups de vocals: ae, ao, ea, eo (dues fortes), ia, ie, io, ua, ue, uo (feble i forta). Per aixd: a/e/ros/tat; ca/o/ba; bo/a; ma/si/a; e/mo/ci/6; gru/a; ra/bi/a. * Formen diftong (només una sil-laba) aquests grups de vocals: iu, ui, (dues febles), ai, au, ei, eu, oi, ou (forta i feble) Per aixd: mo/tiu; fui/ta; ai/re; pa/lau; com/boi; en/re/nou. Exercici Separa aquestes paraules (entre paréntesi el nombre de sil-labes): horrorés (3) viatge (3) investigacié (6) ou. baralla (3) BASIVETIA (5) sommes Darraca (3) oosmmnmann carbassa (3) socom gossa (2) jersei (2) .. sens nobIliari (5) coms enrenou (3) ambaixada (4) ........ carrabina (4) carrat)ina aTLligo 7. Laccent grafic Fixa’t en aquesta llista de mots: dema, abat, café, garbi, balcé, voltor, bambi, sedas, revés, avis, famés, bagul, autobus, entén i Berlin. Ja saps que la sil-laba tonica és la que es pronuncia amb un cop de veu més fort. La sfl-laba tonica dels mots anteriors, on va? Al comencament? Al mig? Al final de cada paraula? Pronuncia-les en veu alta i ho descobriras de seguida. alco Evidentment van al wont Val a dir que totes sén agudes. Ja veus, dones, que hi ha paraules agudes que porten una titlla i d’altres que no en porten, Aquesta titlla s’anomena accent grafic. De la llista de paraules agudes escrites a dalt escriu ara les que porten la titlla o accent grafic: .... En quines lletres acaben? Acaben en una de les vocals: a, ¢, i, 0, u; 0 bé en as, es, is, 05, us, en, in, Quan una paraula aguda té alguna d’aquestes dotze terminacions hem de posar un accent grafic sobre la vocal tonica: sa-b6, co-si, re-vés, pas-tis, fa-més, Berlin van amb el seu accent grafic. Per qué? Perqué sén agudes i, a més a més, acaben en una de les dotze terminacions esmentades. 48Repetim: les terminacions tipiques de les agudes que obliguen a posar-hi un accent grafic sén: a, e, i, 0, u- as, 6s, is, 0s, us, en, in Escriu ara les que no en porten, d’accent grafic. Si abat, bagul, ganivet i voltor també sén agudes, A per qué no en porten? Completa tu la resposta: Perqué no acaben en Mira ara aquesta llista: igra}, nimol, baldufa, L, arbre, banaca, Mob eeubalin, Teal, denera, hat, herker, La sil-laba que es pronuncia amb més forga és la pentiltima. Son paraules Molt bé! Totes sén paraules planes! Quines porten l’'accent grafic i quines no? El porten .. No el porten ssistansmniinsoannn Fixa’t bé: les que porten accent grafic no acaben ni en vocal, ni en as, es, is, os, us; ni tampoc en en, in! Les que no en porten, en canvi, acaben en alguna de les terminacions anteriors. Aixé vol dir que les paraules planes es comporten de manera exactament contraria a les agudes: la mateixa terminacié que ens obliga a posar accent grafic en una aguda impedeix posar-lo en una plana. La terminacié que impedeix posar accent a una aguda obliga a posar-lo a la plana. 49sofa: aguda i acaba en vocal. Necessita accent grafic. cobla: plana i acaba en vocal. No necessita accent grafic futbol: aguda i acaba en ol. No necessita accent grafic. miivol: plana i acaba en ol, Necessita accent grafic. Ara, una lista curta de paraules esdraixoles: Historia, practica, clavicula, maquina, pélvora, rabia, parabélica. polyora Quines porten l’accent grafic o titlla? El porten totes! Efectivament: les paraules esdrtixoles porten totes accent grafic o titlla, Exercici Prova de formar set o vuit paraules agudes combinant les sil-labes inicials que et donem amb les sil-labes finals (les toniques) escrites en la ratlla de sota. Posa-hi Paccent grafic on calgui i quan calgui. Sil-labes inicials: bu, devo, excur, explo, ne, hi, esva, fut, ve, ver, ca, tam, ves, vai, gani, ba Sil-labes finals (terminacions): vall, fo, rar, sié, lot, lo, bol, be, vern, bot, nis, ri, let, vet Exemple: amb les sil-labes ba i vai, de dalt i lo i let, de sota, formem les paraules agudes balé i vailet. La primera porta accent; la segona, no. Ara fes-ho tu i no toblidis de posar la titlla en les S “ paraules que la necessitin! Recorda les dotze Yo terminacions tipiques de les agudes i escriu- a les a sota: 50Lligo 8 Canvidelauav Fixa’t en aquests dibuixos: a esol eu Frases: Lierclaua esta encadenada La revonar de ta dreta & molt qeriva: nomér b psa duer sardines al comsidat Exercicis Models: “Si la dona de 'hereu també hereta, llavors és una hereva” “B] gasiu és una persona gasiva” 1. Omple les linies de punts amb els femenins corresponents Si Peselau tenia una dona, normalment era una ....... Aquest home és primitiu, perd la seva dona no és...... E] nen és agressiu i la seva germana també 6s .......... El cotxe és nou i la moto és2. Ara faras un exercici a la inversa: primitiva s’escriu amb v perqué ve de primitiu tova s’escriu amb v perqué ve de ... altiva s’escriu amb v perqué ve de relativa s’escriu amb v perqué ve de ..... positiva s’escriu amb v perqué ve de... venjativa s’escriu amb v perqué ve de .... activa s’escriu amb v perqué ve de..... esportiva s’escriu amb v perqué ve de .... successiva s’escriu amb v perque ve de ... 3. Escriu en el primer espai buit la paraula del dibuix i en els altres, les paraules familiars (PF) corresponents. T’ajudem una mica: Aquesta senyora és molt altiva i humilia els seus servents. El marit també és . i tots dos tracten la gent AMD ....ec0umnnnnnnnnnn® SA Qui esta lligat amb cadenes és un esclau, La seva dona també és... i tots dos pateixen el jou de ’ tud Lhome del dibuix és gasiu , Bs una persona oo... i tracta les altres persones amb seo a4, Aqui tens 8 mots masculins: destructiu, cooperatiu, captiu, directiu, agressiu, progressiu, nadiu, tou. A cadascun d’ells li correspon un mot femenf que falta en una de les frases de sota. Has d’omplir-les posant-hi el mot femenf que doni sentit a cadascuna. ‘Tajudem amb la primera frase: - . La mentida és destructiva; destrueix la confianga entre les persones. re . El meu oncle és pags i soci d@’una........ . agricola. 3. La cum Gel club vol fitxar dos jugadors nous. . La princesa no podia sortir de la cova. Era una cooimmnnnnnen del drags. . Cal aprendre Yortografia a poc a poc, de MANEFA esos we de PEquador 4 5 6. Ana va néixer a Quito; és .... 7. La gossa és tranquil-la, No és gens 8. . Molta gent creu que la policia 6s MASSA 1.00.0 amb els petits delingtients, 5. Mira aquest grup de paraules: Ara, posa les que calguin a la linia corresponent segons el model: oval i ovalat vénen del mot ou Fes tu el mateix: i commie Venen Vactiu vénen de tou vénen de viu vénen d’esclau .. ve Valtiu . ve desportiu ve destiu Ja ho saps: la u de les terminacions au, eu, iu, ou de moltes paraules es transforma en v en les paraules familiars. 53Exercici amb mots encreuats Abans de resoldre els mots encreuats, mira aquests dibuixos alguns dels quals ja coneixes. Pal polyora ganifets ot primayer Les paraules necessaries per a omplir les seccions dels mots s6n les de sota. Has de posar-hi la letra que manca: Mots encreuats Horitzontals Verticals Y ou Z I Alti..a Gani....ets iX > A Pél...ora Prima....era ' Y 0a a...at x4 Posa ara la Uetra que falta en aquestes PF relacionades amb els mots que acabes d’emprar: Pol...ori; gani...etada; re...aixes; nu...olada; alti...esa; prima...erenc; pol...orer; ...aixada; gani...eter; nu....olat. 54Lli¢ Els grups de consonants br i bl Fixa’t en aquests dibuixos: dog " ariore QOS 0d O05 En ells veus una b seguida d’una ri d’una l, respectivament, El mateix passa amb sobre, brillar, reblar i moltes paraules més: no cal fer molts dibuixos perque davant de la r i de la I sempre trobaras una b. Només cal fer alguns exercicis i ho entendras molt bé. Exercicis Primerament fixa’t en aquests altres dibuixos: en tots apareix el grup br o bl. 1. Completa aquestes frases: S@ore El és un arma antiga. AQUESES ooocinnnninnininmnninnn TOPE UNA bossa Larpa sonnnmneee dOlgament El. té unes banyes que fan por. BBextensible enables sén llances to Co Mbbole Les serps sén animals Aquest és lescut d'un Aquesta cadira és moderna i Els petites. Recorda: Els grups br i bl sempre s’escriuen amb b. 2. Acaba les paraules incompletes amb una sil-laba que contingui el grup br o bl i doni sentit a tota la frase. El nen té 40° de fe.......... No menja i esta molt fe.......... Es possi......... que Phagim de portar a Vhospital. Jo vise en un po....... petit, en una casa vella amb mo......... antics, Cada diumenge ve a tocar sardanes una co........ i la gent sent la musica asseguda en cadires extensi. Aquesta estatua és de mar........ Per aixd és tan ........nea. Representa un cavaller DO. Que Ivita amb un sa... Contra un monstre horri Les colo... S6n serps poe perilloses, pero la CO. 68 UNA SELP AVOTTI on. i temi..... Algunes s’enfilen als ar... 563. Escriu ara les paraules de les frases que tenen ble i les que tenen bre. Quines tenen quatre sil-labes? Escriu-les: Quina té tres sil-labes? Escriu-la: Quines tenen dues sil-labes. Escriu-les: 4. Llegeix ara en veu alta aquests versos: El brau i la cobla A Viladrau, un brau b ra de raca noble sha cruspit una bleda al mig del poble. En veure l’animal de noble raga, una cobla que toca prop de la plaga en fuig tot perdent & fiscorns i tibles. Joy 1 Avui passen les coses © e més increibles! 4.1. Escriu totes les paraules que tinguin el grup bl: 4. 2, Lara les que tinguin el grup br: 574.3, Aqui només en trobaras una, peré de fet hi ha moltes paraules amb br: Troba-les tu a les segiients frases pensant-hi una mica: Al zoo hi ha un animal amb ratlles, la........bra, Magrada el formatge de........ bra. La serp que infla el coll és una....... bra. Aquesta més petita és una co.......bra. El desé més de lany és I’ bre. 1 'dltim mes és el bre. Entre l’octubre i el desembre tenim el mes de novem.. El noi té temperatura. Té........bre. Al Nadal, a casa nostra fem un ..... Jo fico la carta dins un.......bre. Les parets del palau s6n de .........bre molt blanc. Dictat Sobre la taula hi ha dos canelobres blaus que fan una Ilum molt blanea. La llum illumina tota la eambra i en Bru Ilegeix un Mibre en silenci. Ja és desembre. Damunt una Mibreria baixa es pot veure un arbre de Nadal amb Angels i petits estels brillants i també un pessebre amb camperols i pastors que guarden hous, vaques i cabres prop d’un poblet. Un pastoret porta un be sobre les seves espatlles. Ou Exercici Escriu les paraules del text que tinguin el grup bl o br. Recorda: El mot pessebre s’ha de separar aixi: pes - se - bre 58Refrany: i be jove, pot El refrany vol dir que el fred de marg pot ser perillés per a tothom i, sobretot, per ala gent gran. El refrany conté tres paraules amb lletra dificil. Les tres s’escriuen amb una Escriu les tres paraules dificils del refrany: Aqui tens tres dibuixos que t’ajudaran a recordar V’escriptura correcta dels tres mots del refrany: a ta See . Whe ° No ho oblidis: una lletra mal escrita pot confondre-ho tot: Si en lloc de vella escrius bella, el refrany no té sentit. Per qué els freds de marg haurien de matar les dones belles? Els dibuixos corresponents t’ajudaran també a distingir clarament les dues paraules. Els repetim: | lla Eg d 59La b de bella es forma amb la cama i el bald; la v de vella amb la toqueta que porta penjada del coll. Escriu a sota: Completa les PF de bella i vella: Una cosa o persona és bella quan posseeix la qualitat de la ...........8@ i una persona és vella quan ha arribat a la sa iii osc carral)ina Ja veus com s‘ha fet la b de bose i de carrabina. Sén facils de dibuixar. Més dificil és la b de rabia: els gossos rabiosos estan Iligats a un pal que forma la b amb una herba. La v de vestit és facil de fer: amb l’escotat. 60Text El niu C’orenetes es troba sota el rafec de la teulada. // Les orenetes van i vénen tot portant menjar als seus pollets. // Ara arriba una amb un cuc a la boea. // El pollet, molt vorag, l’agafa de seguida amb el seu bee. Aquests sis dibuixos t’ajudaran a escriure correctament el text: Ja veus que el text té quatre frases separades. Llegeix-les dues vegades. Cobreix-les amb la ma i després escriu-les tot mirant els dibuixos corresponents: 1. El niu 2. Les orenetes 3. Ara 4. El pollet o.com 61Falta un dibuix per a bee. Fes-ho tu: pinta el cap d’un ocell o un ocell sencer mirant cap a la teva dreta. El bee té un cuc que es recargola formant una b. Ala dreta del cuc escriu: ec. Ja no ho oblidaras: bec va amb b. Si ho trobes massa dificil, pots mirar el dibuix a la llista final del libre. PF de bee s6n: becada, beegrés i becplaner. La becada és V'aliment que porta un ocell al bec. El becgros i el becplaner sén ocells molt diferents. Com seran els bees d’aquests ocells? Respon: E] becgrds t6 Un oo... Molt gros. El beeplaner t6 UM on. pla. Totes les aus tenen un Es clar que troba, van, vénen, arriba, boca i vorag tenen moltes PF: Aqui barregem unes quantes: voracitat, bocamoll, arribada, devorar, bocaterrosa, trobada, venien, (tu) vas, avinguda, (jo) vaig, troben, arriben. Ara les pots escriure ordenades: i es relacionen amb troba i .. es relacionen amb van .. es relacionen amb vénen es relacionen amb arriba es relacionen amb boca _.. es relacionen amb vorag 62Columnes a sota de eaag dieas ix, araula as —— la ap of & e ra ot deed jas familiar (PP) el n Geog Tita ui g waquer... abadic.... plan pee trie £ albtiuesa, trobada..... veal heblera.... nuvolada. don cbladaEl conte amagat Pots repassar moltes paraules amb Uetres dificils si tu mateix completes aquest conte posant-hi la paraula corresponent a cada dibuix. Ha caigut una). Koy - a “Ob __ esta tota blanca. he 1 mh ambuna_ bum gos “i — ie un _ Pel cel vola oF $F at i __ menja bledes prop del 4 in _ iuna __ _ menja les £- que ____ __ (.. Prop d’alli, les cabres agafen les fulles de la branca dun _ tr _ Fe ___.Enveurel’ _____, el gos s’apro- ee. pa amb _ com si volgués devorar-la. yd rN NOP Atemorides, les cabres \44__ i A” _ per la neu. (Continuara) 641. Escriu ara els mots del text que tinguin el grup blo br: Recorda: aquestes paraules no necessiten cap dibuix. Van sempre amb ..... 2. Escriu els mots que no tinguin el grup br o bl, pero que portin una b: Diaquests, ja en coneixes els dibuixos de carrabina, bose, baix, rabia i herbes. Repassa’ls i veuras una altra vegada com s’ha fet la b que porten. Al final d’aquest apartat veuras uns dibuixos que t’ajudaran a escriure troben i arriba. 3. Escriu ara els mots que portin una v: S6n molts i d’alguns ja en tens un dibuix que t’ajudi a escriure'ls bé. Repassa els dibuixos corresponents per veure com s’ha fet la v. Al final veuras dibuixos relacionats amb volgués, veure, devorar, van i vénen. 4. Escriu els que tinguin la sil-laba ex: 5. Hi ha només dos mots que portin una h. Quins sén? Aixi doncs, el mot herba té una doble dificultat; s’ha d’escriure amb h i amb b. I el mateix passa amb el seu plural herbes i amb d’altres mots familiars: herbaci, herbicida, etc. 65Exercici amb paraules familiars (PF) Herbaci i herbicida sén paraules familiars d’herba. Altres mots del conte tenen també paraules familiars (PF). Prova d’escriure-les correctament tot posant la lletra que hi falta: El pastor que guarda vaques és un ....aquer. E] que té cura d'un bose és un guarda....osc. Nevada ve de neu i també ne....era. E] lloc on es vesteixen les persones és un......estidor. El laurador Haura i l’'explorador e....plora. Un gos que té rabia és un gos ra....ids i esta enra....iat. El riu que va per la vall va cap a.....all; fa una da....allada. Locell que fa un vol esta .....olant. Tots els ocells poden .....olar. Els comergos que ofereixen preus baixos fan re....aixes. Escriu ara totes les PF que has trobat: Parlem, tot seguit, d’algunes dificultats especials dels mots volgués, veure, van, vénen, ha i devorar. Fixa’t en aquests dibuixos: a jo 66Voluntari és qui vol fer alguna cosa per propia voluntat. Ja tens aqui tres PF amb v. Tenen a veure amb el verb voler i conserven la seva v. I volgués? El mateix: és una forma del verb voler. També ho s6n voldria, volguessis, voliem i moltes “’altres. luble a ure La persona voluble és la que té una voluntat capritxosa: ara vol una cosa; després en vol una altra. Escriu algunes paraules familiars (PF) de voler: Ara escriu les definicions de voluntari i de voluble que has legit fa poc: Voluntari és Voluble és .... Ja has vist el dibuix a veure. Fixa’t com s’ha fet la v. El verb veure té moltes formes: jo Veig, tt. ell. , nosaltres ny te, Totes amb v. Completa les frases: Jo he vist la moneda, tu no l’has uu. Eis que jo tine millor que tu. Si _ aquesta joguina, et quedaras bocabadat. Si nosaltres mm La pel-licula, ens agradara. Hi ha un dibuix especial per al mot vista. Aqui el tens: Ista 67Ja has vist els dibuixos de van i vénen. Son facils de fer. Sén formes dels verbs anar i venir. Quan apareix el so corresponent, sempre s’escriu v: JO VAIS, tU orennnny Alls JO VINE, CU eens CLL ernenronineny CLS connon Completa les frases. Et donem alguna terminacié de paraula. Ells sempre vénen per D’....c00nmn Gada Una avinguda és un carrer ample per on van i molts vehicles. Al voltant de la fira es «.......... (de veure) molta gent. Els uns... @anar) i els altres en (de venir), Alli he t (de veure) el meu cosi que ia (de venir) de comprar uns regals. Ell no m’ha t (de veure) perque t6 mala wvomunt® Fixa’t bé en el dibuix (hi) havia Es veu un bose cremat on abans hi havia un bose viu. La v la formen dues branques cremades. Totes les formes d’haver van amb una h i, quan sentis el so b, v, has de posar sempre una v. Escriu les formes del passat d’haver que calguin tot seguint aquest model: “(Abans), el gos s’havia apropat a Yovella” (Abans), les cabres .. menjat fulles d’un arbre baix i un vailet ..... ... foragitat el gos amb un pal. (Abans), nosaltres ... .. passejat per la neu i fet un ninot. (Abans), els nois ... agafat per sorpresa. .... dormit en un alberg perqué la nevada elsMira una altra vegada el dibuix vorag: Vora¢ és animal que devora molt i rapidament. El cocodril és molt vorag; els voltors sén voragos i les boes també sén voraces. Escriu la definicié de vorag: Vorag és El cocodril és molt ... w. i les gavines també s6n E] tigre 68 woocouennn i els taurons també sén. Recorda que devorar és PF de vorag. I també ho s6n: carnivor, omnivor, insectivor i herbivor, ja que Carnivor és l’animal que menja o devora carn Insectivor és l’animal que menja 0 rvisasieece LDBOCCEB Herbivor és ’animal que menja 0 immune HEDES detor CAWPINIOY Omnivor és lanimal que menja o ......... Exercici de mots encreuats Mira aquests dos dibuixos i resol després els mots encreuats tot omplint les caselles buides amb la letra (b 0 v) que correspongui. De vegades has de Uegir al revés: rol [iltlelels|n]i Im| e n [i] [a e[alr[nfi| [olr o| lo h rio i[b[rle|h e r d| [tal [ale o 69Lligo 10. Ortografia i comprensio lectora (I) Naixement i primera infancia d’en Jacint Verdaguer Hi havia una vegada un pageset que havia nascut ros i eixerit, fill dun picapedrer i d’una pagesa que sabia llegir, al poble de Folgueroles. La mare havia tingut un somni la nit abans del part: hi havia vist la Mare de Déu que li donava el seu miny6, ros i blanc com un glop de let, i li deia: “Només tel deixo perqué en tinguis cura”. Perd no va gosar de parlar d’aixd amb ningd, ni amb el seu home ni amb la Hevadora, a qui se li diu tot, fins el més terrible dels secrets, quan el dolor et fa escopir paraules, perque ben mirat era tot un sacrilegi imaginar que una paria un nen vingut del cel, perd el cert és que si, que va néixer nen, que era ros i de constitucié forta. En Miquel, el gran, tenia tres anys i era moré de cabells i de pell bruna, i en Jaume, pobre fill, se li havia mort quan tenia mig any, aixi que aquell nen havia de ser molt especial, i quan més passava el temps, més especial es feia. (Isabel-Clara Sim6, El Mossén) Preguntes de comprensié lectora 1. De qué treballava la mare d’en J. Verdaguer? I el seu pare? Quin dels dos sabia llegir? 2. Quin secret va guardar la mare del poeta al seu marit i la levadora? 3. Quines coses del somni es varen complir? 4. Per qué la mare no gosava dir que el seu nen vindria del cel? Quin és Viinic nen que ve del cel per un cristia? 5. Quants germans tenia en Jacint Verdaguer quan ell va néixer? Com es deia el gran? I el que va morir abans que ell nasqués? 70Ortografia del text 1, Escriu les paraules del text que tinguin el grup bl o br: 2. De quin verb és la forma havia? Del verb ....c.:.0cunmume Mira una altra vegada el dibuix de la forma verbal havia. 3. Completa aquestes frases del text: Un pageset que wn. nascut ros i eixerit La Mare ooneonennem tingut un somni Hi ocunmn Vist la Mare de Déu 4, Fixa’t en la paraula donava. Va amb v, com parlava, cantava, resava, ete. Aviat faras exercicis sobre aquest tipus de paraules. 5. Escriu ara altres paraules amb v: 6. Escriu les paraules que portin b: 7. Ara mira aquests dibuixos: n8 Amb quins dibuixos es relacionen les paraules del text vist, vegada i vingut? a) Vegada es relaciona amb el dibuix b) Vist es relaciona amb el dibuix de ©) Vingut es relaciona amb el dibuix de 9. Completa aquestes frases: El verb llevar té a veure amb la paraula del text ora La cabellera és el conjunt dels ells Vénen ve del verb venir. E] mateix passa amb ut Text En una barraca del pati de escola, prop de la zona esportiva, es guarden els articles esportius, En Joan, un alumne de Ir d’ESO, ha agafat un balé i es baralla amb en Josep, un noi de 3r, que també el vol. En Joan crida com un boig i quatre nois més vénen a ajudar-lo. En sentir Yesvalot, el conserge surt d’un aula tot agitant una petita vara. Els nois se separen i en Joan fuig velog amb el balé ala ma. Exercicis 1, Al text hi ha dues paraules que mostren com la u es converteix en v en algunes PF (recorda: esclau - esclava). Quines s6n? (busca només a la la i 2a linies). SOM ernninemnnnmnnne d 2. Bal6, també, esvalot i velog sén paraules agudes. Per qué les dues primeres porten accent grafic? Perqué acaben en 72Fixa’t ara en aquests dibuixos: essfalot y +. 5 ares Welog 3. Baralla té dos significats: “joc de cartes” i “accié de barallar-se”. Quin significat té al text, el primer o el segon? El 4, Fixa’t en aquestes PF barrejades: Velocimetre, esvalotats, vares, sobtat, boja, esvalotar-se, velocitat, sobtar, embogir, barraquisme, barallar-se, bogeria, barallat, barracé, vareta Relaciona-les amb els dibuixos tal com apareixen al model: a) Vara i vareta es relacionen amb vares D) sn es relacionen amb boig °) oH su es relacionen amb velog ) sare Tosatti @8 Pelacionen amb baralla 73e) scence | perc es relacionen amb barraca £) eosin Da es relacionen amb esvalot oe sui ..es relacionen amb sobte (de) En aquests dos dibuixos la part gruixuda de la b s’ha fet gracies a la forma del balé. Ara, omple els espais buits d’aquestes frases: M’agrada jugar al .. amb un balé gran. Per a jugar bé al futbol cal tenir un bon..... Els futbolistes juguen al... vow AMD UN .. de cuir, Abans del conte amagat, recorda tres dibuixos d’animals: ovfella(Continuacié) _, que corre espantada. El gos s’apropa al’_| Ss ) ala ma. Només vol espantar l’animal i aquest fuig Vv Ls pero el — fy. ae Jao L _____ crida com un & — Pot haver-hi una @ bramular un ? Des de lluny, se sent (Continuara)Exercicis 1, Al conte hi ha dues paraules que tenen el grup br. Escriu-les: 2. Sobtar i sobtada sén PF de .. 3. Esvalotar i esvalotada 86n PF de ......000.00 4. Velocitat és PF de 5. Bogeria ho és de....... i barallar-se ho és de 6. Utilitza les PF anteriors que encaixin en els espais buits del text. T’ajudem una mica: Dos nois s’han.......... at per un balé davant de l’escola. De won be, ha vingut un policia i tots dos han fugit a gran itat. Els nois de l’escola que ho han vist tot s’han €8...0.0....-.0.0..0tat una mica; com que no s6n bojos, no han fet cap ...... vo da 7. Ja ho veus: haver s’escriu amb hiv . Igual que havia, havies, havien, etc. Escriu a sota les formes del verb haver en passat: Abans de la festa de Carnestoltes, els nois s° .. espantat perqué tu t _ posat una mascara de monstre i _.. eridat com un boig. 76Lligo 11 Paraules amb h. Verbs acabats en -vertir Ortografia de la h Ja saps que totes les formes @haver van amb h. També coneixes ja els dibuixos @heroi, hamaca, hora, havia, herbes i hostatge. Fixa’t ara en aquests altres dibuixos: Povo ree Ae... Ase Feri orténsia qe Tots porten una h i també la porten les seves PF, que s6n moltes. Per exemple: Vhortola ven hortalisses. A Phivern es poden menjar algunes hortalisses gracies als hivernacles. Aquest conte causa horror a tothom. Realment és horrorés, etc. Ara omple els espais buits amb algunes d’aquestes paraules (que donin sentit a la frase): horténsies, hivern, horroritzat, heura, hortola, hivernar, hortalisses, huracans i les formes del verb haver que calguin. 7T’ajudem una mica. Els clavells i les 2.0... sies no ........ wm TeSistit les baixes temperatures .tzat que ha perdut tota la collita P..nm.0..88@8. A Europa hem tingut vents forts, de I’............erm. En arribar al seu hort, |’ Ja ha comprovat........ perd a Florida i a la Mar Carib ............... tingut ...... cans que s6n més forts encara. L. ura és una planta enfiladissa. La nostra s......... enfilat per les parets i ja arriba fins les finestres. La serp .......a Uns mesos i després surt de la letargia. Aquest oo... €PM JO NO... passat fred perque vaig estar a Malaga. Alli BE nee SETAMNES Foon SH@S en flor, Fixa’t en aquests dibuixos Fsiospital (f umil Posa atencié en aquest model! La segona frase modifica la primera tot posant la mateixa persona del verb haver en el passat. “A la cuina hi ha humitat. A la cuina hi havia humitat” Fes tu el mateix i modifica aquestes frases: La humitat ha fet malbé les parets de l'hotel La humitat 8Lhindu no ha menjat ’hamburguesa de carn de vaca Lhindt no Els hebreus no han menjat mai carn de pore Els hebreus 00 .....00.0 A Phospital hi ha moltes victimes de l’huraca A Phospital hi Tu has ajudat molta gent humil Tu Amb quin mot es relacionen aquestes paraules: alhora, aleshores, enhorabona, horabaixa i horaria? Totes es relacionen AMD o.com I aquestes, amb quin altre mot es relacionen? Homenet, homenot, homicidi, hominid. Totes es relacionen AMD ....e...0 Igualment habitud, habituar, habitual tenen a veure amb habit. Habit vol dir el vestit que habitualment porten els monjos i les monges. També significa costum. Ja coneixes el dibuix d’home, per no el d’habit. Aqui els tens tots dos: abit 9Si Hegeixes bé aquestes frases, pots entendre els dos significats de la paraula habit. E] jesuita porta un habit negre molt sever Aquest home té l’habit d’aixecar-se cada dia a les sis en punt i fer una hora de gimnastica La monja té un habit blau i molt vell home assegut a la cadira té habit de fumar en pipa El monjo de l’habit vell té un mal habit: s’adorm durant la messa Llegeix aquestes PF barrejades i ordena-les després tot escrivint amb quin altre mot es relacionen: Humida, huracanat, humilitat, habituar-se, hivernada, hamburgueseria, horroritzar, hoteler es relaciona amb es relaciona amb .... es relaciona amb es relaciona amb ..... . es relaciona amb .... es relaciona amb es relaciona amb es relaciona amb Text Jhortola treballa moltes hores a Vhort i cada dia, de bon matt, va al mercat a vendre verdures. Si no té cura de hort, es converteix en una selva i, fins i tot, hi poden entrar animals salvatges. Avui no ha treballat perqué és diumenge. 80nica. tola_ A“¥ss Fr foal No ho oblidis: totes les PF relacionades amb bé (també, bo, bona, bonas, bondat, bonanga, etc.) s’escriuen amb b. Al text surt la paraula bon. Bonica va també amb b perque vol dir que té bon aspecte. Verbs acabats en -vertir i les seves PF Al text anterior hi ha una paraula una mica dificil: converteix. fs una forma del verb convertir. Mira aquests dibuixos: invertit 1sio adsvertéencia Diversi té a veure amb el verb divertir; adverténcia amb advertir; invertit, amb invertir i pervers amb pervertir. Hi ha molts verbs d’aquesta mena: tots amb v! 81Convertir, revertir, pervertir, advertir, invertir, etc. Escriu segons el model algunes formes d’aquests verbs. Convertir — converteix converteixen ° t . t Invertir. 1 er 1 Advertir............ Se sa Revertir. Hi ha moltes altres PF: De divertir - diversid; de Convertir =... 2 Dinvertir - inversié; de pervertir - .. crm Invertir vol dir posar potes enlaire alguna cosa, trastocar-la totalment, i també posar diners en un negoci. Segueix aquest model i escriu les formes semblants dels altres verbs: “El Banc ha invertit molts diners en aquesta empresa” (divertir) A la festa ens hem .oommmnnmnmmnn MOL, Cinvertir) LEstat ha ssn Cent milions d’euros en aquest negoci. (convertir) Després d’un any d’entrenament, s’ha en un dels millors tenistes del mén. (pervertir) El luxe ila ganduleria han o.com persones. els costums d’algunes (advertir) La policia ha unuue del perill d’aquests criminals. 82Exercici amb mots encreuats Fixa’t en aquests dibuixos. T’ajudaran a omplir els espais buits de les frases i els mots encreuats. Alguns ja els coneixes. Omple els espais buits d’aquestes frases i resol els mots encreuats. La paraula que has fet servir per a cada frase és la que has de posar en la seccié dels mots encreuats que tingui el mateix numero de la frase. Frases: LE. . és una hortalissa que sembla una porra curta. 2. Enfilar-se als arbres és una .. perillosa. 3. Ell no és covard. Al contrari, és molt... 4, Els .» dels cuiners estan ben esmolats. 5. Bl garbi 68 un eecsesenmmnnn Gel sud-oest. 6. Els tigres viuen a la . x . En tallar-la, la et fa plorar. 8. Ho han destrossat tot. Son uns 9. Tots els camins .. a Roma. 10. Aquest cientific és un auténtic .; ha descobert moltes coses. 11. Si ahir va ser dimarts, .. .... 80m dimecres. 83oy ey oe 1e ro} vO @} oO 1© 9 Completa el conte amagat de la pagina segiient i respon a aquestes preguntes. 1, Per qué hortola i aqui porten accent grafic? wo . “El teu aspecte és....” Com es diu la ratlleta que porta és a sobre? 2 . Separa els mots barraca i passa. (Recorda: rr i ss se separen!) 4, Només hi ha una paraula amb el grup bl, quina? 5, Escriu alguna PF de valent. 6. Saps alguna PF de troba? = Saps alguna PF de jove?(Continuacié) El pare del ___,un modest ilaboriés FR aa ASF EST que e ___ de X po , ve del camp amb el seu ate bou — ____ qué passa. Veu el __ ye ili diu: “Valen- ®, 70°, ti, qué fas pel e _ 2 Vasa _ oe teu aspecte és tan ¥ _ e oo que el meu fill t’ha vist i no tha recone- gut.Sembles un ‘jp que va per “Senet 9 . Aqui noes _ a cap acacar animals _ _ bestiola. Vine a la (Continuara)Lligé 12. Ortografia i comprensio lectora (I) Linfant Jacint Al Miquel (el germa gran) ni li agradaven les rondalles ni les cangons que cantava la mare, tantes com en sabia. I en canvi aquest nen (en Jacint) la mirava amb uns ulls molt pregons i amb una gran golafreria pels contes, per les cangons, per les lectures, de manera que la Josepa, que s’havia passat tota la vida resant i demanant a la Verge ser la mare d’algi ben especial —un sant, primer que res; 0, si podia ser, un savi; 0, si no, un noi tan ben plantat que enamorés una pubilla; o...- el mirava i el veia, avui sant, dema savi, a Paltre ric. Cada vegada que el pentinava pregava per ell, la ma plana sobre el cap, i el consentia i I'aviciava perqué podia més la gran tendresa que li tenia que el propisit de forjar un anima de sant. (sabel-Clara Simé, El Mossén) Preguntes de comprensié lectora 1, A quin germa li agradava més escoltar les histories de la mare? 2. Quin dels dos era el preferit de la mare? 3. Com sabem que la mare era molt devota? 4, Qué esperava la mare que fos el seu fill petit? 5. A part d’escoltar contes i cangons, qué li agradava també al Jacint? 86Ortografia del text Fixa’t en aquests dibuixos: ca Ara mira aquests tres: (yaaes (de) * @ ure (hi, \ Wide yi Amb aquest ajut pots escriure correctament les segiients frases del text: Feada voc Que el pentinaya”; “S’..ocm.lmon passat tota la vida..”; “el mirava i el oomnnenny VUE Sant, dema ” 87El primer dibuix et fara memoria que les terminacions -ava, -aves, -avem, -aveu i-aven del passat van amb v. Escriu les cine formes verbals del text que acaben en -ava, -aves 0 -aven: Viciés té moltes PF: vici, viciositat, viciador i aviciar. Aviciava necessita dues vegades la v. La primera, perqué és paraula familiar de . La segona, perqué es parla del passat. Escriu a sota altres formes del passat d’aviciar: La mare i el pare ‘1 nen. Tu ons el nen perqué el consenties massa. Jo Vestimava molt i potser Poon UNA mica, Atencio! “Savi” va amb v, perd “saber” va amb b. Per aixd, frases com aquestes: “El savi sabia moltes coses” 0 “vull saber qui és el més savi dels consellers” no t’han de semblar estranyes. Escriu la paraula correcta en els espais buits (savi, savis, havia, sabia, etc.): Ell era molt.....i perqué ia estudiat molts anys i sa.......ia un munt de coses. Ni els més is del poble sa...............iem com resoldre aquest problema. Jo estava desorientat; no sa. ia qué fer i vaig demanar consell a un home MOI .onnned Aquest sf que sa. ia com s’. ia d’actuar. Abans de llegir el conte, mira aquests dibuixos: LL cca Abersini Vb nboocic 88El conte amagat (Final) Se —_iel__\Y__ estan menjant una _ L Ss ed ry :j . ona oe - _ frégidaiund’ ly dins la a = ee __ _ quan senten cridar ay ---- Un PP aan Tlop ha sortit del — : 1 yyatacat una yo __iel er. gos, molty_ ______ _, la defensava. Les cabres semblen atemo- ee ' wt rides; it\f____capala My Me agafa dos Vv —_;el 7 SEF E&T agafala- , ___. Tots dos,“ __ cap al llop mentre el ae _____ el bou. En Valenti dispara i mata el Ilop. Després diu: “Ja veus, oncle, que Ed cau whi ha d’ani- | iqueésboportaruna_ ss! b. = iun se 7 “le del Sp xsi llop encara hi ha un manyoc de Ilana de I’. Mo a 89 RR ae mals _Exercicis 1. Escriu ara els mots amb br o bl, (sempre van amb b!): 2. Quines altres paraules del text van amb 6? Eseriu-les: Javeus que la b de Valberginia i la de ceba s‘han fet aprofitant la part gruixuda daquestes hortalisses. 3. Recorda com s’ha fet la b de també: “Sha fet pintant un segon fanal que ...... esta trencat. “Jo vaig a escola i el meu germa hi va” 4. Quines paraules del conte van amb v? Escriu-les a continuacié: De veus no has vist cap dibuix, perd és PF de veure i tens el dibuix de a veure. Hi ha el cas especial de defensava. Mira’t aquest dibuix: Observa que va amb v. Es una forma del passat del verb anar. Marxava 0 marxaves ho sén de marxar i parlava o parlaven ho sén de parlar. Totes les formes del passat on aparegui el so b o v s’escriuen amb v. 5, Segueix els models que et donem i posa les formes del passat: “Jo camino a bon pas pel Parc de la Ciutadella”. “Jo caminava a bon pas pel Pare de la Ciutadella”. “Nosaltres viatgem en cotxe”. “Nosaltres viatjavem en cotxe”. 90El vent bufa molt fort a la muntanya. El vent ...... molt fort a la muntanya. Tu parles catala amb els teus amics de Perpinya. Tu ..catala amb els teus amics de Perpinya. Ells luiten contra la peresa i neden cada dia a la piscina. BMS oo cescennnnnnmnneon Contra Ta peresa i... cada dia a la piscina. Nosaltres treballem aqui i ens allotgem a un hotel. Nosaltres aqui i ens a un hotel. Tu treballes a l’estranger perqué parles angles. DU smn a Pestranger perque won angles. Els estrangers visiten la catedral i admiren la seva bellesa. Els estrangers somes FA CACEMLAL Foe ronnnnnns la seva bellesa. 6. Escriu dues o tres formes del passat d’aquests verbs: Pensar j0 occu $ Ua seoneen MOSAVETES coos Jugar: jo .......... § TU conse NOSAltrES Vigilar: JO ccnnnnnnnng TO uj nosaltres ... Ho has vist? La forma que parla de qué feiem nosaltres (pensavem, jugavem, vigilavem) va amb accent. Per qué? Perqué és paraula plana i no acaba en una de les cine vocals ni en as, es, is, 0s, us, en o in. Igualment: treballavem, pensavem, viatjavem 7. Quins mots del conte amagat porten una h? Escriu-los a continuacié: A part d’hortola, totes sn formes del verb haver. Aquest va sempre amb h: * Ha sortit del bose * Han menjat molt bé * Hem cagat un llop * Hi havia un bosc cremat 91Columnes Escriu la paraula corresponent a sota de cada dibuix. Posa a cada paraula familiar (PF) el ntimero del dibuix que li correspon: ows ok o hp 92 ok i i, ot~ $f ® SW ow AAT ST vRepas de les paraules planes Aquestes sis paraules son planes i tres d’elles no estan ben escrites perqué haurien de portar accent grafic: basarda, biologic, fisic, libre, bretol, vidre. Ara, escriu-les tu amb el seu accent: Fixa’t ara en aquests dibuixos? AR espre ra ee ee (de) sowte Per qué les paraules dels tres dibuixos de sota porten accent grafic? Perqué sén _ino acaben en Per qué les de la linia de dalt no el porten? Perqueé 800 sn , perd acaben en Quins d’aquests mots plans necessiten accent? Posa’l tu: vespa, nuvol, cervol, gavina, habit, album, gerani cér\_Jol 93,Lligo 13. El grup mb Mots encreuats g a En els espais buits d’aquests mots encreuats Im has de posar la mateixa letra; sera b o [E. sera v? Ja veuras quina de les dues déna sentit a totes les paraules. En tot cas, hi ha com a minim un mot -el primer dels verticals que tu ja coneixes. De vegades has de llegir al revés. S’escriu amb Blois] = [5/0 ]=|2 » le Molt bé! Llavors ja saps que els mots restants també s’escriuen am b. Escriu ara totes les paraules que entren en els mots encreuats: Quin grup de dues lletres tenen tots aquests mots en comu? Son les Iletres Ara mira els dibuixos d’aquests mots: Un gambirot és un noi molt entremaliat. Aquest del dibuix ho és de sobra. Ja veus com s‘ha fet la b. 94La témbola és una mena de loteria on se sortegen diferents regals. Per cert, per qué aquest mot porta accent grafic? Perqué totes les paraules el porten. Un comboi és un conjunt de vehicles o vaixells que transporten coses molt importants i van militarment escortats. Escriu ara qué signifiquen aquestes paraules: Un gambirot és Una témbola és Un comboi és A part del dibuix de gamba, que ja coneixes, hi ha d’altres dibuixos de mots amb el grup mb: combustible Ja veus, dones, que el so b, v, després d’una m, s’escriu sempre amb b: tomb, rumb, amb, ambient, ambulancia, combustible, ambiciés, etc. Sempre? Només hi ha una excepcié important, una mena d’ovella negra juntament amb les seves PF, Aqui tens dibuixada Vovella negra. No és una ovella, és un Per no sortir-se’n de la via, el tramvia porta una v després de m! La resta de paraules sempre, porten b després de m.Exercici Completa aquestes frases posant els mots que falten en els espais buits. Et donem la primera letra de cada mot i, de vegades, el seu final: Lassortidor de gasolina ja no té e....... ble. Hem fet una excursié pel bose per conéixer bé el medi a... ent. El vaixell ha perdut el r. iva a la deriva. Ha ensopegat, ha fet un t.. iha caigut a terra. 'Té sort i quan juga sempre guanya un premi a la t.... la, S’assembla al tren i té un trélei. Bs un tr.. ... (compte amb aquest mot!). Un bus necessita benzina i un tr.......... .. hecessita corrent electric. La... da americana té un ambaixador que parla quatre llengiies. Exercici amb PF. (en els casos dificils tajudem posant-hi el final de la paraula) El cap d’una ambaixada és un or. Qui condueix un tramvia és un aire, Els combatents Iliuren un molt dur. Qui toca el tambor és un ner, Quan hi ha una tempesta amb molts trons, sembla que sonin molts tambors Llavors tenim una t.... nada. El combustible crema gracies a la 96Repas dels mots esdriixols Fixa’t en aquests dibuixos: Ae pol\/ora art yi tre s \IISCEVES | ' Historia Si, tot picant de mans, llegeixes aquestes paraules, quines sén les seves sil-labes toniques? S6n aquestes: pol - ar- vi - vis i to. Totes porten un accent grafic. La sil-laba tonica d’aquestes paraules és Pantepeniltima. Aixd vol dir que totes elles s6n esdriixoles. PRE” escali\_fada afreencia pom d : De les segiients paraules, quatre s6n esdrtixoles i la resta no: veterinari, victima, escalivada, adverténcia, bandoler, libél-ula, hamaca, mandibula, salvatge. Escriv-les a sota: Si, adverténcia també és esdruixola perqué ia com ie, io— sén dues sil-labes. Si separem les seves sil-labes, la paraula queda aixi: ad - ver - tén - ci - a. Ten, la tonica, és 'antepeniltima i ha de portar accent grafic. El mateix passa amb fobia i rabia. Les seves sil-labes toniques sén: fo i ra, respectivament, i han de portar accent grafic perqué s6n les antepemtltimes: fo- bi-a, ra-bi-a. 97La regla de V’accent per als mots esdrtixols és molt facil: tots han de portar accent grafic. al-lula mandt@ula La libél-lula és un insecte que també es diu espiadimonis. Com s’ha fet la letra b? Svha fet amb I’. iel La fobia és com un fastic davant d’algun animal o cosa. La b s‘ha fet amb el cos duna serp perillosa que es diu cobra. La mandibula que es veu en el dibuix és la d'un Ladverténcia del dibuix avisa d’un perill molt greu. Una victima pateix algun mal causat per altres persones o per un desastre natural. Ara, posa la paraula correcta en els espais buits: Lespiadimonis es diu també ........ Quan algu ens adverteix dun perill, ens fa una .. Les dents estan ben arrelades en la ... Algunes persones tenen Uma 0.00 contra els ratolins. El turista ha estat dun robatori. 98,Lligo 14. El grup nv Text: Fets inversemblants La policia mexicana investiga ara els fets, realment inversemblants, que s’han desenvolupat a una ciutat del sud del pais. Fa dies, una radio desconeguda va parlar d’una invasié imminent ’extraterrestres i amb aixd va provocar una auténtica confusi6. En poques hores, el transit es va convertir en un caos perque la gent sortia atemorida als carrers i mirava cap al cel. Moltes persones invocaven lajut dels sants a les esglésies i algunes sectes invitaven els seus seguidors a armar-se —deien— contra “latac de les forces del mal”. Algunes families enviaven els seus fills cap a la capital. Després de dos dies d’esperar els atacants invisibles, el govern va convencer la gent que tot era una invencié i la calma es va restablir. m eegat in\versemblant Fixa’t en aquestes paraules: investiga, desenvolupat, invasié, convertir. Totes van amb v. I quina lletra va davant de la v? Una n! Amb inversemblant, invocaven, invitaven, invisibles i invencié passa el mateix: totes tenen el grup nv. Tel mateix passa amb les seves PF. Te’n donarem algunes i tu escriuras a Vespai buit la paraula del text amb la qual es relacionen. Investigacié i investigador es relacionen amb Desenvolupar i desenvolupament es relacionen amb Conversié i convertidor es relacionen amb Envair i invasor es relacionen amb Invocar i invocacié es relacionen amb Inventar i invent es relacionen ambJa veus que n’hi ha moltes i que totes van amb una v després de la n. I aixi és sempre: després de la n, hem de posar v quan sentim aquest so. Exercici de mots encreuats Aquests tres dibuixos t’ajudaran a resoldre els mots encreuats segiients, La resta de paraules també tenen un dibuix que veuras una mica més avall. inoalid Mots encreuats Posa en els espais buits la letra que manca: ° n ¢ clo|n| |ull|slijoinis i n i d| jcjo|n| je|n|t fm] _|n [al e lila] fe r[tli t r n it s - a so ales ere invertit as 100Exercici de frases i mots encreuats Fixa’t en els dibuixos anteriors. T’ajudaran a resoldre les frases i els mots encreuats. Per qué els mots d’aquests dibuixos van amb v? Perqué davant la v hi ha una. En els espais buits de les frases segiients, posa el mot del dibuix que calgui: 1. El satél-lit artificial és un ............ genial. 2, Mhan .......... wow Al casament d'un cosi. 3.L. de la moneda mostra l’efigie del Cap de l’Estat. 4, Amb un amic vaig tenir una Marga comm Sobre aquesta pel-licula. 5. El jugador ho ha fet malament. A la segona part hi haura un........ 6. Els monjos mengen i resen al..... 7. Bl fort vent ha cou 1 paraigua. 8. La - dels extraterrestres ha causat una gran alarma. Exercici sobre els grups mb i nv Ara pots completar els espais buits del text amb el grup, mb o nv, que convingui. Abans mira aquests tres dibuixos. desen in\yestigacio <€ am®icios 101Text: El conflicte entre Kanvinga i Zumbassa (Paisos imaginaris) Posa el grup mb o nv en els espais buits A la frontera entre Kanvinga i Zumbassa es desenvolupen violents co.....ats des de fa dos mesos. Ua......aixador de Kanvinga a ’ONU acusa el govern de Zumbassa d’una i......asié del seu pats i ha co.....idat periodistes i observadors a visitar la zona per iniciar una i.....estigacié imparcial. La......aixador de Zumbassa, per la seva part, ha respost que tot és una i.....encié del govern de Kanvinga; que aquest és molt a......iciés i ha provocat co.....ulsions étniques a la frontera per tal de conquerir nous territoris. Després d’una Ilarga co.....ersa amb el Secretari General de 'ONU, tots dos governs han promés retirar els co.....atents. YONU e...dara un co.....0i amb aliments (arrds, oli, pa i e.....otits) per ajudar els in....alids i orfes de guerra. Els paisos productors de petroli donaran el o.....ustible del transport. Exercici de frases i mots encreuats Aquests dibuixos t’ajudaran a omplir els espais buits de les frases i a resoldre els mots encreuats. Compte amb l’inice mot que no segueix la regla dels grups mbinv! Y q->! i oe exey j 102Omple els espais buits d’aquestes frases: LE. ... de la moneda és rodé com el revers. 2. Que caiguin dos Ilamps sobre el mateix paraigua no és versemblant. Es s La ntvia ha i ecnenninnnnn MOlts familiars al casament. “ . He tingut sort i he guanyat un ninot de peluix ala a Si nO PlOU, ooommnnnnmnm Paigua dels embassaments. 2 2 El vent ha oo smunmnnnennnn @l paraigua. - El noi ha clavat l’agulla a una papallona viva. Es una mica ......... ~ . he convengut després d’una Marga ... 9. La calefaccié no funciona. S’ha acabat el ... 10. Jo no agafo l’autobus ni el metro. Prefereixo el i 11. El té espasa i escut. Linica paraula que té v després de m és Refrany: “Qui no bat pel juliol no bat quan vol” Batre vol dir copejar i també separar el gra de la palla: aixd es fa al juliol. El Iaurador que no ho fa perd la collita i patira gana. Pero el refrany vol dir també que, en general, si no aprofitem l’ocasié bona per fer alguna cosa, no la podrem fer més tard. E's un refrany de saviesa popular. Es de savis aprofitar l’ocasié! 108Hi ha molts verbs que s6n paraules familiars (PF) de batre: abatre, combatre, debatre, rebatre, etc. Com veus, tots porten b i també les seves formes derivades: batut, combatut, combatiu, ete. Hi ha un dibuix que et pot ajudar: “= La bateria és un conjunt de peces d’artilleria o de cuina. Serveix per a batre l'enemic 0, quan cuinem, per a preparar els aliments; per exemple, batre ous, verdures, ete, Té a veure, dones, amb batre i va amb b. 1. Escriu la definicié de bateria: 2. Escriu ara les formes correctes dels verbs que et donem: a) (batre): Lartilleria ha les tropes enemigues b) (combatre): Lexércit ha fins a la victoria c) (debatre): Ara, els parlamentaris estan ... . la llei dels impostos 3. Ja saps que el verb voler i totes les seves . PF s‘escriuen amb v: voluntat, volia, volies, 1 t volien, ete. Recorda que voluntari és qui fa ee untari alguna cosa per propia voluntat. De voluntari en tens un dibuix. Mira-te-1 un altre cop i després escriu el seu significat: Voluntari és qui 4. La v de voluntari s’ha fet amb el .......... del soldat 5. Escriu formes del verb voler o PF en els espais buits a) Quedaven dos minuts de partit i els dos equips .o..u0n.muuien guanyar b) Els dos nens es barallen ara perque tots dos en tenir la ra6 c) Li costa resoldre el problema, perd té bona sweat d) No ho fa per la for¢a, ho £8 .s.mnemnnent 104Llico 1 Ortografia i comprensio lectora (II) Influéncia de la mare en Veducacié d’en J. Verdaguer La mare se Penduia amb ella a tot arreu i cada diumenge se n’anaven plegats a lermita de la Mare de Déu de la Damunt, furiés en Miquel que ell s‘hagués de quedar amb la Francesca o ajudant el pare al camp, mentre el petit s’empolainava i anava a fer resos, ben regalat en un banc de lermita. Perd la mare feia el sord i vestia el menut tan bé com li era possible i pel camf li deia d’agafar floretes per a la Mare de Déu. Al petit, aquesta excursié dels diumenges li agradava, perqué el poble aleshores estava envoltat de boscos, i, com que és alterés, s’hi atalaien unes vistes espléndides sobre la plana. Els boscos eren rouredes, o alzines sureres, que serien abatuts al llarg del temps per plantar-hi blat, 0 patates o civada. (Isabel-Clara Sim6, El Mossén) Preguntes de comprensié lectora 1. Per qué es posava furiés el germa gran d’en Jacint? 2. On se Venduia la mare quan arribava el diumenge? 3. Qué feia en Jacint pel cami quan anaven a Vermita? 4. Qué vol dir que el poble era “alterés”? Qué és una talaia? 5. El poble esta ara envoltat de boscos? Per qué no? 6. De quins arbres es composaven el boscos que envoltaven el poble? Ortografia del text 1. Escriu les paraules del text que tinguin el grup bl: 2. Hi ha algunes formes del passat acabades en -ava, -aven. Quines? 105Dues paraules del text tenen dibuix: Les seves paraules no surten al text, perd si que hi surten paraules familiars (PF). Digues quina paraula esta relacionada amb cadascun. Amb bose es relaciona amb vestit es relaciona amb volta es relaciona amb vista es relaciona amb també es relaciona ....... 106Columnes Escriu la paraula corresponent a sota de cada dibuix. Posa a cada paraula familiar (PF) el nimero del dibuix que li correspon:En Cinto, amb deu anys, s’assabenta que anira al Seminari El nen, en saber-ho, se li tira al coll (a la mare) i li diu “reina”, i li promet molt seriés que estudiara i que fara bondat, perd la sang li bull en pensar en la novetat i en tantes coses que veura i tantes que n’hi passaran i, amb tota la mala intencié del mén, fa babarotes al germa: “Tu pages i jo senyor! Tu pages i jo senyor! Que me’n vaig al Seminari, i tu amb el pare, a ajupir P'esquena. Que seré capella, i tothom em besara la ma i la tindré fina i les ungles blanques. I tu no! I tu no!” El germ enfelloneix de rabia i se li tira a sobre; ell pot escapolir-se, i en sentir que van a matar-lo ... sense vacil-lar, amb el valor que tots els vailets del poble li coneixen, es tira pel baled, un segon pis, en aquelles cases de sostres alts .. Sort que en comptes de caure al carrer cau al bale6 del primer pis i s’aixeca adolorit, perd triomfal. La mare, d’esglai, els venta bufetades als dos, perd les del xic sn menys esquerpes. (Isabel-Clara Sim6, El Mossen) Comprensié lectora 1. Treballaven al camp els capellans? 2. Era en Cinto el fill preferit de la mare? 3. Era bona la relacié del petit amb el seu germa gran? Per qué no? 4, Per qué Vautora ens diu que la casa dels pares tenia els sostres alts? 5. Per qué en Jacint va tenir molta sort i només va quedar adolorit? Ortografia del text 1, Escriu a sota quatre o cinc mots aguts del text que tinguin accent grafic: El tenen perqué 1082. Els mots ma i mén s6n monosil-labs i porten la titlla. Per qué? Aviat ho sabras. 3. Tres mots del text tenen el grup bl o br. Quins s6n? 4. Escriu a continuacié les paraules del text que van amb b: 5. Fixa’t ara en aquests dibuixos. Alguns sén paraules del text. D’altres s6n PF que t’qjudaran a escriure correctament altres mots nous. - novetat nt ae ? 1096. Els dibuixos de vacil-la, bé, valent, van i vent tenen algunes paraules familiars en el text. Quines sén? 7. Els mots que es relacionen amb bé i bo s’escriuen amb b: benefactor, beneficiar, bon, bonanga, etc. Al text hi ha un mot que s’hi relaciona. Es el mot 8. Ja coneixes els dibuixos de rabia i vailet. Mira’ls una altra vegada i escriu a continuacié els dos mots 9. Et queden dues paraules amb b: bufetades i babarotes. Si no hi ha dibuix, et recomanem que pensis en altres de semblants que s’escriguin amb la mateixa letra: per exemple: bufa i babau. Aqui tens els dibuixos: 10. Escriu en els espais buits els mots del text que pots relacionar amb aquestes dues paraules: bufa i .van amb b. Babau i .......... van amb b. La mare bufa i els venta .... Fa com si fos un babau. 110Lligo 16. Laccent diacritic Endevinalla “Passo la vida fent voltes, avangant a poc a poc, perd, per més que camino, sempre estic al mateix loc” (Solucié dins de la Ilig6) Aquests dibuixos sortiran en diverses frases d’aquesta lli¢é. ae - olf a . “Aquest hortola té molts bens”. Vol dir que té moltes riqueses 0 que té molts xais? La segona resposta és la correcta. Per qué? Perqué si volgués dir “riqueses” la frase diria: “Aquest hortola té molts béns”; béns, amb accent! Fixa’t en aquesta frase: Aquest accent que es posa en algunes paraules per a distingir-les d’altres que s‘escriuen amb les mateixes lletres és 'accent diaeritic. Mira altres exemples: Mon avi ja no treballa. El mén és massa petit per a tanta gent. Ara es parla molt del canvi climatic, E] canvi climatic és una realitat. Avui tine molta son perque ja sén les dotze de la nit. La dona de l'advocat li déna el rellotge al seu marit. Aquesta ultima frase conté un mot que resol l’endevinalla! Quin? 1Ja ho veus: es sense accent significa quelcom semblant a “molta gent”, “tothom”, ete: es diu que...; es treballa molt. Es amb accent es refereix a una forma del verb ésser: és rapid, és a l’escola, és impossible..., ete. La son es referix a les ganes de dormir. Sén és una altra forma del verb ésser. Una dona és una senyora, una muller. Déna és una forma del verb donar. El plural de dona és dones. Dénes indica que ets tu qui déna alguna cosa. Exercici Omple els espais buits amb les paraules que corresponguin. Compte amb Vaccent diacritic! T’ajudara repassar les linies anteriors. La... (muller) d’en Felip li . de donar) molts maldecaps perqué gasta molts diners, Fa viatges per tot el (planeta). La gent a CEU que els diners cauen del cel i ella pensa que el seu marit......... molt ric, En realitat, ell no té tants .. (tiqueses). El seu germa, que és ramader, si que molt ric. Té milers de vaques, DOUS i... (XAiS). Altres paraules importants que s’han de distingir mitjancant Paccent diacritic s6n aquestes: més (el contrari de menys) / mes, el perfode de temps ma (part del cos) / ma (la meva) nét (el fill del fill) / net (sense taques) véns, vénen (de venir) / vens, venen (de vendre) Exercici Omple els espais buits amb un dels mots anteriors. Procura que cada frase tingui sentit. Els hortolans del camp. Després sooo les hortalisses al mercat. Aquest ...... (80 dies) hem guanyat .....0.0.0 (quantitat superior) diners. Lavi porta de la (part del cos) el seu .... (fill del fill) i sha trobat amb ... (la meva) cosina, que porta un vestit molt (sense taques). 112Ara escriu al costat dels dibuixos les paraules corresponents i omple els espais buits amb les paraules que calgui (més, mes, nét, net, és, es, s6n, son, vénen, venen, etc.) L*} feroi és wR que els seus a a iper aixd ha quedat 7 yo, erovss. ee £6 se a 50 anys, perd molt fort ial Var paseeja amb el $e uu perqué fa un dia agradable i el cel est MOlt va. BIS SEEM BPOTS cons AFA gage al mereat . a bon preu els animals que han ca¢at. Aquest només té 28 dies; molt curt, .......curt que els altres mesos. ‘ee \ . Atha caigut una ne Ayda'i fa 0. fred que ahir, os. 7 AYA wooo les dotze. He fet un @vigge molt llarg; estic cansat i tine tanta que vull anar a dormir. Text Vestit florit, cara bruna i salvatge: el teu perfum feréstec de l’estepa i del vent omple aquestes garrigues i el caminet rellent i el ntivol que viatja. (Maria Manent, Noia russa al Montseny) 113Exercicis 1. Quants cops de veu (sil-labes) té el segon vers? 2. Separa en sil-labes les paraules vestit, feréstec, salvatge i garrigues: 3. Nivol i feréstec s6n mots plans; per qué porten accent grafic? Perqué no acaben en 4. Vestit i perfum sén mots aguts. Per qué no porten accent grafic? Perqué no acaben en 5. Quina paraula conté el grup br? 6. Quin dibuix tajudara a escriure correctament el mot viatja? 7. Repassa els dibuixos de vestit, salvatge, vent i niivols. Busca algunes PF @aquestes paraules: Endevinalla “Es verd i no és julivert; és groc i no és safra, és vermell i no és grana, és pelut ino és lana” (Solucié dins de la llig6)Vhindi, Vhebreu i el xinés Un hindti que viatjava per Bangkok menjava en un bar un bon filet de pore; iun hebreu embolicat en una capa gaudia, al seu costat, d’un tall de vaca. I feu "hindi: “No és un signe d’impietat menjar la carn d’un animal sagrat?” “I vosté -digué ’hebreu furibund-, per qué tasta carn d’un animal immund? ” Un vell xinés que escoltava la contesa lloa de Confuci el seny i la saviesa, perqué aquest, en benefici de la panxa, dona per bona qualsevol pitanga. Abans de treballar Vortografia del text, fixa’t en aquests dibuixos: Per a entendre qué passa en el text, has de saber que cada religié té les seves prohibicions i que no esta bé riure-se'n. Conviure significa respectar els costums dels altres, El xinés no se’n riu dels altres, perd aprofita que la seva religié no prohibeix cap aliment. 1151, Omple els espais buits amb les paraules convenients: Prohibit és una forma del verb . En alguns llocs podem llegir: “ fumar” En @altres legim: “ @parcar” Quan alguna persona amb autoritat prohibeix alguna cosa als altres, els imposa una No es pot viure on tot est& con omy perd tampoc es pot viure sense algunes .. Un preu prohibitiu és un preu massa elevat. Gairebé prohibeix comprar, El preu del caviar és 2. En aquests versos hi ha algunes formes del passat en -ava, Quines? . eich 3. Hebraic i hebraisme s’escriuen amb h. So6n PF de Hinduisme i hinduista van també amb h. Sén PF de 4, Intenta trobar en els versos PF d’aquestes paraules que ja coneixes: vella, savi, volta, viatge i bé (0 bo). Escriu-les a sota: 5. Xinés, furibund, digué, hindi, Bangkok, sagrat i impietat sn mots aguts. Quins s’accentuen i per qué? SaceentUen wowing ssn b perqué acaben en ee 6. Per qué embolicat s’escriu amb b? Perqué conté el grup .... com embussar i embogir, 116Exercici de mots encreuats Aqui tens set mots: escalivada, basar, rave, covard, roba, parvuls i adob. Posa el que calgui sota cada dibuix. Resol després els mots encreuats. pea 6 R my Mira’t bé els dibuixos. Un d’ells és la solucié a Vendevinalla! Quin? Omple Vespai buit de cada frase amb el mot del dibuix corresponent: 1. Si posem pebrots i alberginies sobre el caliu, fem una 2. BL és una hortalissa de color vermell i fulles verdes. 38. Quan arriba la calor, ens traiem la .....sonmmnnnnn @hivern, 4. Al... ..» podem comprar tota mena de joguines. 5. Els nens més petits de l’escola s6n els 6. El contrari de valent és 7. Per tal d’obtenir una bona collita, el camperol posa . al seu camp. 117Columnes Escriu la paraula corresponent a sota de cada dibuix. Posa a cada paraula familiar (PF) el ntimero del dibuix que li correspon. aAquesta edicié de ORTOGRAFIA IDEOGRAFICA aprofita al maxim Vefecte del dibuix en la retencié visual. Els tracos que imiten les Iletres dubtoses s’hi destaquen en color per tal de captar latencié dels alumnes. Aquests dibuixos sén en ortografia tan importants com ho sén les il-lustra- cions amb plantes i animals en els textos de zoologia o botanica. El refore amb un dibuix és, sens dubte, el métode més rapid i eficag per a un bon aprenentatge de Vortografia. La percepcié immediata de la grafia correcta i la seva retencié en la memoria suposen un estalvi molt valués d’esforg i, alhora, de temps respecte als métodes tradicionals. Els dibuixos de “ven- daval’”, “proven” i ‘covard”, p.ex., faciliten, en un instant, la retencié segura i estable de la seva gra- fia mentre que el métode tradicional exigiria moltes repeticions i no en garantiria la duracié. Les investigacions dutes a terme amb 1894 alumnes d’entre 6 i 21 anys han fet pals que el recol- zament amb dibuixos elimina, tot d’una, gairebé set vegades més d’errors ortografics que qualsevol métode habitual. Aquests resultats rauen en el fet que el dibuix associa de manera direc- ta imatge, significat i ortografia, tot dirigint latencié cap a les Iletres dubtoses. Un avantatge addicional del nostre métode: els dibuixos fan més facil la comprensié dels vocables i més actiu i ame Yaprenentatge ortografie pel seu caracter hidic Els errors ortografics més freqiients depenen de les grafies dubtoses (b-v-g-j-h) i de lis de l'ac- cent. Totes aquestes dificultats troben en aquest nivell un tractament sistematic i alhora divertit mitjancant dibuixos i exercicis adients. Aquesta Ortografia Ideogrisfica conté més de 215 mots recol- zats en un dibuix i uns 400 mots hi relacionats, riquesa léxica valuosa i, @altra banda, assimilable per part dels alumnes. Amb gairebé 1000 mots dibuixats i més de 2500 mots familiars, el nostre Diccionari en Imatges constitueix una eina auxiliar de primera ma, apta per a resoldre la major part de les dificultats ortografiques que es puguin presentar al Ilarg dels nivells de Primaria i de PESO. Altres publicacions en catala: IseW 976.84-97705-09-2 DICCIONARI ORTOGRAFIC EN IMATGES BARALLES ORTOGRAFIQUES (1A I 2A SERIE) _ |!!!