5 tècniques per reduir rabietes

5 tècniques per reduir rabietes

1) Feu servir el temps per disminuir rabietes de transició (d’una activitat a una altra)
Molts nens tenen problemes per sortir de llocs o deixar les seves activitats preferides. Tot sovint
alguns pares ni tant sols porten els seus fills al parc, perquè pateixen pel moment d’haver
d’abandonar aquella activitat/lloc. Molts nens presenten conductes molt difícils de preveure: de
vegades criden, intenten agredir als mateixos pares i es tiren per terra, altres surten corrents
intentant creuar un carrer transitat sense mirar...
Una tècnica que pot ser molt efectiva és la utilització de temporitzadors, o rellotges visuals.
Caldrà avisar al nen quan manquin 10 minuts per acabar l’activitat, quan en manquin 5, 2, i un avís
1 minut abans que hi hagi un canvi d'activitat. Aquestes advertències ajuden als nens a preparar-
se per la transició.
Ells començaran a aprendre que primer arriba l’avís i després el canvi d’activitat o de context. A la
llarga el reconèixer els minuts es converteix en una rutina, encara que la següent tasca a dur a
terme sigui molt diferent, i això fa reduir les conductes difícils. Si el temporitzador és visual, molt
millor! Per exemple els time-timers, us poden ajudar.
Utilitzeu el vostre telèfon! Per exemple creant un temporitzador... "En cinc minuts ens anem a
banyar." "En dos minuts ens anem al parc."
Això ajuda al nen a sentir-se més en control sense tenir “ell” el control. Al cap de dues setmanes
d’utilitzar-lo cada dia notareu canvis positius.
Si teniu dubtes de com portar-ho a terme pregunteu als nostres terapeutes.

2) Sistema de Treball - PRIMER / DESPRES

Moltes de les rebequeries que presenten els nens amb TEA es deuen al fet de voler obtenir algun
objecte o activitat que no poden tenir en aquell moment. Per exemple, una joguina, el berenar,
una visita a algun lloc ara mateix, etc. Per a moltes d'aquestes situacions podem utilitzar
l’estratègia visual de primer / després. Aquesta frase: “Primer recollir i Després globus”, per
exemple, s’utilitza per ajudar als nens a que acabin una tasca abans d’aconseguir alguna cosa
motivadora. De fet és el mateix que fem els adults! Primer acabem de repassar l’agenda i després
fem un cafè, per exemple. Al principi la tasca a portar a terme haurà de ser molt curta, definida i
fàcil d’assolir pel nen, per tenir l’èxit assegurat.
"Primer pintar el dibuix i després sortir al carrer." "Primer netegem la taula, després podem anar
al parc."
Depenent de les necessitats i habilitats del nen, podem fer-ho utilitzant imatges, escrivint en una
pissarra, o en un parell de post-its.
És una frase simple que proporciona l'estructura temporal en la ment del nen i l’ ajuda a seguir les
instruccions adequadament. També ajudarà a disminuir la frustració, ja que el nen entendrà
exactament el que s'espera d'ell.

3) Reforç Conductual Positiu

Reforçar, identificar i afirmar accions positives específiques dels nens els anima a repetir aquell
comportament adequat. Per exemple, a un nen que comparteix el seu gronxador al parc, li
podríem dir: "M'agrada molt com comparteixes el gronxador amb el teu amic Pau”. És
especialment important reconèixer els comportaments positius que un nen presenti: estar
tranquil, seguir instruccions, respondre preguntes adequadament, etc. Amb aquestes paraules,
l'adult està informant al nen que els seus comportaments positius són molt valuosos.
Aquesta estratègia ens pot semblar molt òbvia i fins i tot ridícula, però els adults tenim la
tendència a recordar-nos de les conductes dels nostres fills i alumnes només quan les conductes
no són adequades. Reconeixent el bon comportament augmenta la probabilitat que torni a
succeir. (Nota: això també funciona amb els marits). En un entorn amb nens petits on es
negativitza tot amb molta freqüència amb frases com: no, deixa això, no facis això, no pots menjar
això, no ho toquis, no piquis, NO NO NO NO! Pot ser molt més agradable reconèixer i centrar-se
en allò positiu. La lloança és un dels millors reforços que existeixen.
Però, per alguns nens, els elogis i les lloances no signifiquen res. No són gratificants, per tant, no
augmenta el bon comportament. En aquests casos s’ha de trobar alguna cosa que sigui gratificant.
De vegades es pot oferir una petita cosa: un caramel o una fitxa o una etiqueta que després pot
ser canviada per alguna cosa de major recompensa. Sovint hem sentit dir "No m'agrada subornar
al meu fill." Per nosaltres és com un petit xec per la feina feta. Tots treballem per la recompensa, ja
sigui emocional, financera, comestible o tangible.

4) Reforceu el què voleu que el nen faci! Alguna vegada heu cridat al nen, para ja
de cridar!!?
Minimitzeu l'ús del 'no' i 'para'. Per exemple, “camina per la vorera" pot ser molt més eficaç que el
“no caminis per l’herba".
Això permet que el nen sàpiga exactament el voleu que faci. "Deixa de cridar” es converteix en
“Silenci”, “No pintar a la taula es converteix” en “Pintem en el paper”. És contrari a la intuïció de la
majoria de nosaltres, però funciona. És veritat que ens sentirem una mica estranys al principi, fent
cas omís del nen mentres està cridant o tirant-se pel terra. Però quan els nens ho fan, moltes
vegades busquen la nostra atenció i donar-los qualsevol tipus d'atenció reforça aquest
comportament. Ells aprendran que no funciona i s'adonaran que reben més atenció quan el seu
comportament és positiu.

5) Mantingueu la calma.
Aquesta estratègia sovint és difícil. Pot ser especialment difícil perquè el que sol passar és que el
nen es descontrola i tot seguit perdem el control nosaltres mateixos. És esgotador, molt cansat i
frustrant. Hem de respirar profundament i assegurar-nos que les nostres paraules sonen
calmades, encara que per dintre no ens sentim calmats. Ens hem de recordar a nosaltres mateixos
que som adults i que, si volem que el nostre fill canviï el seu comportament, llavors també ho hem
de fer nosaltres.
Els nens no sempre tenen el llenguatge per explicar què volen, què necessiten i què és el que és
frustrant per a ells. Haurem de ser amables, tranquils i pacients si volem predicar amb l’exemple.
Aquestes estratègies són senzilles i lògiques, però sovint difícils d’aplicar, i en general són la base
de moltes de les tècniques que s’apliquen actualment i que tenen un reconeixement científic. Els
que teniu els nens a casa sou els que millor sabeu que no és fàcil, però persistiu i ja veureu que les
rabietes tendiran a disminuir.