M.

1
HÀBITS, RUTINES I AUTONOMIA
Sota el pretext d’ajudar
privem als infants de prendre la iniciativa.
Emmi Pikler

Entenem per RUTINES totes aquelles

activitats que els infants realitzen
diàriament de forma regular, periòdica i
sistemàtica
Entenem per HÀBITS les maneres
d’actuar que aprenen i/o adquireixen
amb la intenció de satisfer les rutines i
que, a partir d’aquestes, aconsegueixen
sentir-se més segurs/es a l’hora d’actuar
davant les diferents situacions del dia a
dia.

ELS HÀBITS S’ADQUIREIXEN PER MITJÀ DE LA REPETICIÓ DE RUTINES, FINS QUE LA RUTINA
ES CONVERTEIX EN UN HÀBIT.

Les rutines poden desaparèixer al llarg del temps però els hàbits adquirits ens acompanyen
sempre. Aconseguir l’èxit d’adquisició d'hàbits i rutines dependrà de tres aspectes:

CONSTÀNCIA
en una etapa com la
nostra en la qual el temps
dels infants, sobretot el
dels més petits, és molt
flexible, ens pot resultar
complicat mantenir una
constància durant les
rutines. Tot i així, és
fonamental que les
seguim diàriament encara
que a vegades haguem
d’agilitzar els passos
ORDRE
en aquest cas l’ordre dels
factors sí altera el producte.
És important que seguim
cada dia un mateix ordre.
Per exemple: fem el bon dia,
esmorzem, ens rentem les
mans, bevem aigua i
juguem amb les propostes
de l'aula.
ANTICIPACIÓ
Abans de dur a terme una
rutina és beneficiós per a la
seguretat dels infants que
anticipem què farem
després, i quan ens resta
per acabar la proposta que
estiguem realitzant. Per
exemple: 5 minuts abans de
començar a recollir els
anticiparem “en 5 minuts
recollim!”. D’aquesta
manera també evitem
canvis bruscs i possibles
rebequeries.
Aquestes són algunes de les rutines que podem treballar per a l’adquisició dels diferents
hàbits segons l’edat dels infants:

HÀBITS 0-1 ANYS

En aquesta edat som els adults qui ens encarreguem de satisfer les necessitats dels infants
respecte als diferents hàbits, però a final de l’etapa 0-1 ja podem començar a fer-lx col•laborar
en les diferents rutines:

ALIMENTACIÓ: Oferir-li la cullera i la forquilla (adequada a l’edat) encara que no les

utilitzi. Permetre-li l’experimentació i manipulació dels aliments encara que
s’embruti.

VESTIMENTA: Demanar-li col•laboració quan el/la vestim o

desvestim de manera que ell/a faciliti l’entrada de la peça
de roba i acabi el moviment d’estirar el braç o la cama.
Potser aconsegueix treure’s peces fàcils com ara els guants
o els mitjons.

HIGIENE: Deixar-lx jugar amb l’esponja, el sabó i l’aigua

mentre l’ajudem a rentar-se les mans. Nomenar-li
cada una de les parts del cos mentre l’anem netejant.
Mantenir una comunicació mentre li canviem el
bolquer.

Font: Pinterest

HÀBITS 1-2 ANYS

en aquest segon any passa de ser un infant totalment dependent de l’adult, a anar adquirint
un bon grau d’autonomia. Augmenta la seva capacitat d’observació i imitació de les persones
del seu entorn i és capaç de reproduir diverses accions.

ALIMENTACIÓ: començar a utilitzar els coberts, beure en un got amb anses,

prendre’s temps per menjar adequadament, aprendre a menjar sols amb
l’acompanyament de l’adult...

VESTIMENTA: treure’s les sabates i diferents peces de roba, pujar i baixar la

cremallera de la jaqueta...

ORDRE: endreçar les joguines/materials amb l’ajuda de l’adult, guardar la motxilla a

l’armariet, portar els pots/plats/coberts a la pica, identificar les seves pertinences...
 HIGIENE: rentar-se les mans després de cada àpat o quan estiguin brutes, pentinar-
se, agafar el seu propi bolquer i tovalloletes quan s’hagi de canviar, mostrar-li
l’orinal/wc i per a què serveix...

CONVIVÈNCIA: saludar i acomiadar-se

mitjançant gests, mostrar una actitud
receptiva cap als altres, començar a introduir
normes de convivència...

DESCANS: llegir un conte abans d’anar a

dormir, cantar cançons tranquil•les per
relaxar-lxs.

Font: Pinterest

HÀBITS 2-3 ANYS

En aquesta etapa es quan adquireixen un major grau d’autonomia i hem de deixar que els
infants facin el màxim d’accions per ells/es mateixos/es encara que s’embrutin o creguem que
necessiten la nostra ajuda. Si la necessiten, ja ens la demanaran.

ALIMENTACIÓ: utilitzar els coberts, pelar la fruita amb la mà (mandarina, plàtan),

beure en un got (amb tapa o sense), aprendre a menjar sols (amb coberts o sense).

VESTIMENTA: cordar-se i descordar-se les sabates, vestir-se sol/a i/o col•laborar en la

vestimenta quan l’estan ajudant...

ORDRE: endreçar les joguines/materials, guardar la motxilla a

l’armariet, penjar la jaqueta, portar els pots/plats/coberts a la pica, Font: Pinterest
tirar les restes a les escombraries...

HIGIENE: rentar-se les mans després de cada

àpat o quan estiguin brutes, rentar-se les dents,
mocar-se, pentinar-se, començar a fer pipi al
wc...

CONVIVÈNCIA: saludar i acomiadar-se,

respectar els torns, ajudar als altres,
respectar els silencis, aprendre a compartir...

DESCANS: llegir un conte abans d’anar a dormir,

respirar i relaxar-nos abans de posar-nos al llit,
descalçar-nos per entrar al llit...
 IMPORTANT! La comunicació durant la realització d’aquestes rutines és clau per
establir un vincle afectiu, segur i proper entre docent i infant. Moltes d’aquestes
rutines les farem individualment o en petits grups (canviar el bolquer, rentar-
nos les mans, vestir-nos...) i hem d’aprofitar-les per donar una atenció més
individualitzada al nen o nena.

Cal destacar que les rutines no han de ser treballades com a elements rígids i imposats, sinó
com a procediments d’estructuració, ja que a mesura que els infants vagin dominant tots els
processos, aquests aniran introduint els seus matisos a l’hora de realitzar-les.

Mitjançant l’adaptació a les rutines, els nens i nenes van coneixent l’entorn que els envolta,
superant les seves pors a allò que desconeix, descobrint l’abans i el després i adquirint la
seguretat, tranquil•litat i confiança necessària per a una adequada adaptació i estança a
l’escola. Tot això possibilita el
DESENVOLUPAMENT DE L'AUTONOMIA PERSONAL
El desenvolupament de l’autonomia personal ajuda a potenciar l’autoestima dels nens i nenes,
ja que si es veuen capaçxs de dur a terme accions de manera autònoma se sentiran més
valorats/des i motivats/des. En definitiva, totes les rutines que duem a terme amb els infants
els permetran, a la llarga, ser persones independents, autònomes i amb les eines necessàries
per perdre les seves decisions.

Si com a docents ajudem als nens i nenes a fer petits passos cap a l’autonomia, els ajudarem a
augmentar la seva autoestima i a veure’s capaços d’afrontar els conflictes que se’ls presentin.
Per facilitar-los el procés ens serà de gran ajuda adequar els espais i materials de l’aula per tal
que aquests siguin més atractius i despertin el seu interès i curiositat i, per tant, els permetin
un joc cada vegada més autònom.

Cada infant interactua amb el seu entorn

de diferent manera, ja sigui per la manera
de menjar, de dormir, de desplaçar-se, de
controlar els seus esfínters o altres rutines
d’higiene. Els temps que necessita cada
infant per assumir la progressiva
autonomia als diversos àmbits esmentats
és pròpia i diferent en cada cas. I és inútil
voler accelerar-la.

Font: Pinterest
 M.1
EL PAPER DEL/ DE LA DOCENT
La tasca de l’educador/a modern/a
no és talar selves, sinó regar deserts.

Clive S. Lewis

Crec que estarem totes d’acord amb l’afirmació: les mestres no som les protagonistes ni les
repartidores de coneixement, sinó les facilitadores de l’aprenentatge. Però, si els nens i nenes
són aprenents nats, per a què ens necessiten?

Els nens i nenes són capacxs d’observar, experimentar, explorar i en general aprendre només
en el cas que se sentin segures i còmodes i hagin establert un vincle estable i segur amb la
figura de referència. Un vincle caracteritzat per l’afecte, el respecte i la creença en les
possibilitats de tots i totes obrirà les portes a l’autonomia i a l’aprenentatge.

La llar d’infants/escola bressol és el segon espai (entenent que el primer és la seva família) on
els infants desenvoluparan vincles afectius. Us aporto els principis bàsics i algunes orientacions
pedagògiques per afavorir el desenvolupament del vincle positiu:

PRINCIPIS ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES

Cada infant és únic, té la seva - Respectar la diferència i establir unes bases

pròpia història i aquesta és la que segures i d’afecte on es reconeguin les diferències
forma la seva personalitat. de tots/es.

- Les propostes i metodologies que es planifiquin

han de reconèixer aquestes diferències i han de
donar resposta a les destreses i dificultats de
cadascú.

L’ajuda, l’afecte i el respecte com a - Transmetre missatges de confiança cap als nens i
mitjans de construcció dels nenes, no només verbals sinó a través de la
aprenentatges pràctica pedagògica.

- Propiciar un clima d’ordre i tranquil litat.

- Corregir errors i conductes de manera amable i

respectuosa.
 PRINCIPIS ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES

L’assoliment de l’autonomia és el - Establir rutines i hàbits estables en el nostre dia a

centre de desenvolupament de dia.
tots els infants.
- Dissenyar propostes on els infants puguin
explorar i aprendre de manera autònoma.

- Entendre els errors positivament, com a part de

l’aprenentatge i, per tant, no han de ser
castigats/des sinó motivats/des per tornar-ho a
provar.

Els èxits també han de ser - Alegrar-nos per tots els assoliments i fer-los-hi
reconeguts saber a ells i elles.

- Emfatitzar el valor del seu assoliment en el

creixement personal i no en el reconeixement
social.

- Dur a terme una documentació pedagògica

visible per tal que els infants puguin veure i
reconèixer els seus aprenentatges.

El vincle entre docent i alumnx es - Oferir un acompanyament respectuós en tots els

manté segur i càlid moments del dia a dia.
independentment dels èxits i
errors - Acceptar i reconèixer els èxits i fracassos dels
alumnes per tal d’evitar que desenvolupin
comportaments rebels o una certa por a fracassar
i de no ser estimats en cas de cometre un error.

La nostra tasca durant el dia a dia a l’escola s’ha de basar en:

Cobrir les necessitats afectives i fisiològiques dels infants

Organitzar els espais i el temps en funció de les capacitats dels infants

Aportar recursos i materials que afavoreixin al seu desenvolupament

Ser un punt de referència i acompanyar l’activitat dels infants

Animar i permetre als infants explorar lliurement

Observar i documentar.
En resum, tal com digué Ruiz de Velasco...
El paper de l’educador davant qualsevol activitat que realitzi l’infant ha de ser
permetre, afavorir, observar, registrar, documentar i, posteriorment, reflexionar
sobre elles per tal de reconèixer-les. Extreure’n conclusions i donar-los un sentit.

Com a docents i acompanyants del desenvolupament dels infants és molt important que
duem a terme un treball d’introspecció i de reflexió sobre la nostra pràctica per tal que aquesta
sigui el màxim respectuosa amb les necessitats de tots els nens i nenes.

El primer cicle d’educació infantil no és una preparació per

a les pròximes etapes educatives, sinó que som educació
d’aquí i ara. És per això que la nostra pràctica ha de centrar-se
a potenciar la curiositat innata; escoltar-lxs; oferir-lxs
l’oportunitat d’experimentar, observar i manipular; posar a la
seva disposició els materials i eines necessaris per
desenvolupar al màxim les seves potencialitats i crear entorns
que facilitin l’acció i la diversió.

Com hem dit anteriorment, necessitem un canvi de mirada

cap al primer cicle d’infantil per part de la societat, però també
és necessari que reflexionem sobre què és necessari continuar
treballant, què hauríem d’eliminar i què seria important
introduir en la nostra etapa.

Ara bé, davant de la gran quantitat de corrents pedagògiques que existeixen

(Pickler, Montessori, Waldorf, Reggio Emilia, comunitats d’aprenentatge, i un
llarg etcètera) ens trobem moltes vegades que entenem sobre totes, però
realment tenim una manca de coneixements profunds respecte a les diferents metodologies i
de com aplicar-les a l’aula, i finalment acabem fent un mix de totes pel simple fet “d’emplenar
les hores”.

En el segon mòdul parlarem sobre algunes d’aquestes pedagogies actives que podem dur a
terme a l’aula, però primer de tot hem de comprendre que l’aplicació d’aquestes corrents
pedagògiques han de sustentar-se en un fonaments que siguin significatius per a nosaltres i
pels nostres alumnes, posant sobretot el focus en ells/es: què necessiten? Quins són els seus
interessos i capacitats?

Totes les corrents pedagògiques ens poden ajudar a l’aula, però és necessari que les
coneguem amb profunditat i formar-nos a consciència per tal que, quan les duem a terme a
l’aula tinguin un sentit pedagògic, sapiguem perquè les estem aplicant i en què beneficia als
nens i nenes.

Sortir de la zona de confort, conèixer noves metodologies i mètodes d’aprenentatge, i

comprovar si funcionen a les nostres aules ens conduirà a una millora de la nostra pràctica
educativa i, a més, proporcionarà a l’infant moltes més oportunitats per aprendre. Sempre
podem tornar a allò que fèiem abans si veiem que no ens funciona. No hi tenim res a perdre.

LES BONES ESCOLES NO SÓN AQUELLES QUE TENEN MILLORS MATERIALS, NI

MILLORS LÍNIES PEDAGÒGIQUES. LES BONES ESCOLES LES FAN ELS BONS
DOCENTS.
 LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES I
M.1
EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ
El més meravellós del treball en equip és
que sempre tens altres persones donant-te el seu suport.

Margaret Carty

Les relacions que establim amb les famílies des de l’escola són imprescindibles per al
desenvolupament de l’infant en tots els aspectes que és, a la fi, la finalitat de l’educació infantil.

La comunicació entre centre i família durant la primera etapa d’infantil és molt més extensa,
propera i freqüent que en la resta d’etapes educatives. Una bona comunicació entre les dues
institucions esdevindrà en un bon desenvolupament dels infants. És tasca nostra que les
famílies se sentin part activa de l’educació dels seus fills/es i els hem de permetre entrar a les
aules, que col•laborin en activitats, que sentin que les seves idees són escoltades i que formen
part de la comunitat educativa.

D’aquesta manera, des dels centres hem d’oferir estratègies que facilitin la comunicació i la
cooperació per part dels familiars per tal d’acompanyar-los en la criança dels seus fills/es.

Hi ha 2 ESTRATÈGIES que són fonamentals en la comunicació entre famílies i escola infantil:

ENTRADES I SORTIDES FLEXIBLES

Les llars/escoles bressol tenen un horari molt més flexible que la resta d’etapes educatives. Les
entrades i sortides no acostumen a ser en una hora determinada, sinó que es deixa una franja
horària (de mitja hora o d’una hora) de marge que evita que ens trobem amb totes les famílies
alhora, i ens permet mantenir una petita conversa amb cadascuna. En aquests minuts és
primordial rebre i donar informació de l’infant per tal que la persona que la rebi sigui
coneixedora del context en el qual es troba l’infant en aquell moment.

En Kai és un nen d'Infantil-1 molt alegre, actiu i participatiu i, alhora sempre es mostra
afectuós amb la mestra i molt bon company amb els altres nens i nenes. Avui dilluns,
però, ha estat tot el matí bastant ensopit i quan ens apropem a ell ens rebutja i no vol
rebre mostres d’afecte. Què li deu passar? Quan arriba el seu pare a l’escola li expliquem
E X E M P L E

la nostra preocupació davant el comportament del Kai, i ell ens explica que durant el
cap de setmana van perdre la seva gossa i que des de llavors té un comportament
diferent de l’habitual.
Els pares i mares no estan obligats a explicar-nos tot el que succeeix a casa, però hem
de fer-los entendre que tota aquella informació que afecti a l’estat de l’infant ha de ser
comunicat per tal d’abordar com més aviat millor aquella situació. Si el pare del Kai, a
primera hora del matí, ens hagués explicat que l’actitud del nen podria ser diferent a
causa del que va passar durant el cap de setmana, hauriem comprès des del primer
moment el canvi de comportament i haguéssim pogut ajudar-lo a gestionar les seves
emocions.
 ENTREVISTES

Una col•laboració real i activa passa per escoltar activament a les famílies, i les entrevistes
individuals ens ajudaran a saber què esperen les famílies de l’escola i de nosaltres com a
educadores dels seus fills i filles, així com també nosaltres podrem expressar-los com esperem
que sigui la nostra relació i comunicació per tal que hi hagi una educació comuna.
Les entrevistes suposen un moment privilegiat de comunicació, però també suposen una
prèvia planificació. A l’hora de planificar l’entrevista hem de comprendre que no planificarem
els mateixos ítems a Infantil-0 que a Infantil-2, de la mateixa manera que no seran els mateixos
en una entrevista inicial que en una de seguiment. En les inicials seran les famílies qui ens
comparteixin la seva visió de l’infant i quins són els seus hàbits, i serà en les de seguiment on
nosaltres podrem compartir el nostre punt de vista.

Podríem estructurar una entrevista de seguiment de la següent manera:

Percepció que té la família de

l’infant i de l’escola. Està content/a
de venir a l’escola?
Desenvolupament general: hàbits,
autonomia, àmbit cognitiu
Relacions amb els altres i Ara bé, també hi ha un altre tipus d’entrevistes que
comportament són, segurament, les més difícils per a totes
nosaltres: les entrevistes en les quals es tracten
Relacions amb les docents
dificultats detectades. Quan detectem alguna
Període d’adaptació dificultat en els infants, és la nostra obligació
comunicar-ho a les famílies i, pel fet que són
Actituds, dificultats i destreses
davant l’aprenentatge situacions compromeses i d’una forta implicació és
necessari plantejar molt bé l’entrevista.
Aspectes que les famílies voldrien
potenciar/comunicar/expressar Un exemple d’estructura podria ser:

Exposar a la família la dificultat detectada.

Preguntar si es dóna el mateix comportament
a l’escola que a casa.
Plantejar tots els escenaris possibles de
manera entenedora i sempre donant a
entendre que no és la nostra tasca
diagnosticar sinó identificar dificultats.
Plantejar una oferta de suport, assessorament
La comunicació amb les (CDIAP), ajuda i uns recursos adequats
famílies ha de ser assertiva i
molt respectuosa. Concertar pròximes cites o moments de
Hi ha temes que són difícils de
comunicació.
parlar amb les famílies, i en els
quals haurem d'utilitzar
tècniques d'escolta activa per
tal que la família es senti
compresa, recolzada i valorada.
 EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ

Per període d’adaptació entenem el temps que transcorre des que el nen/a accedeix al centre
fins que s’integra plenament en ell.
Pels infants suposa un gran canvi en la seva vida, ja que passen d’estar en un espai conegut i
amb una atenció màxima i individualitzada, a trobar-se en un lloc nou, rodejat de persones que
(possiblement) no coneix i amb les quals ha de passar una llarga estona compartint vivències i
experiències.

Així doncs, ens hauríem de plantejar com a línia d’escola com s’hauria de realitzar una
adequada incorporació a l’escola infantil perquè aquesta pugui ser viscuda de la millor manera
possible per els protagonistes implicats: INFANTS, FAMÍLIES I DOCENTS

Els diferents mètode d’adaptació són:

ADAPTACIÓ PER GRUPS

ADAPTACIÓ TRADICIONAL
Des del primer dia d'escola els nens
i nenes es queden totes o la majoria
d'hores lectives. Coneguin o no
l'escola, mestres i/o companys/es.
L'infant s'anirà acostumant a poc a
poc a la rutina.
Dividir els nens i nenes per grups reduïts
que entraran progressivament a l'aula.
Els grups entren cada dia en un horari
determinat i diferent durant els primers dies,
fins que els grups s'acaben ajuntant.

ADAPTACIÓ EN FAMÍLIA

Els pares/mares poden entrar a l'aula i

estar una estona amb els seus fills/es
ADAPTACIÓ PROGRESSIVA
fins que aquests es vagin acostumant.
Els nens i nenes entren a l'aula un parell Els pares i mares han de respectar els
d'hores durant els primers dies i l'horari torns d'entrada i sortida, i mantenir-se
es va ampliant a mesura que el nen/a es presents sense interferir en la
vagi adaptant a la nova aula, mestrx, comunicació mestrx-alumnx
companys/es.

Tot i això, hem d’entendre que a les llars d’infants els nens i nenes no són les úniques persones
que estan passant per aquest període, sinó que molts pares/mares també és la primera vegada
que deixen els seus fills en mans d’una altra persona que probablement no coneixen. El nostre
paper no només consisteix en acompanyar als nens i nenes, sinó també a les famílies, sobretot
aquelles que ho viuen d’una manera més negativa.

Al mur us adjunto un petit vídeo amb la reflexió que en faig sobre el

període d'adaptació.