Del Desenvolupament Econòmic A La Crisi Del Franquisme (1960-1975)

Història
© EDITORIAL VICENS VIVES
Del desenvolupament econòmic a la crisi

del franquisme (1959-1975)
ÍNDEX * Qüestió clau: Per què la transformació de la societat provocada arran

del creixement econòmic va incitar la desafecció al franquisme?
1. Liberalització 3. Una societat 5. Els nous moviments

econòmica
en transformació socials i l'antifranquisme
i desenvolupisme
2. La fragilitat del model 4. Reformisme sense 6. Crisi i agonia

desenvolupista democratització del franquisme
Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

El Pla d'estabilització La població creix
i l'impacte que va tenir i es desplaça
Els plans
de desenvolupament El mercat de treball canvia
La indústria, motor L'arribada del turisme

del desenvolupisme massiu
L'agricultura es modernitza

Nou govern
El Pla d'estabilització
de tecnòcrates
de l'Opus Dei
i l'impacte que va tenir
Sortida de la crisi, posar fi

Profunda reforma del
a l'autarquia i implementar
sistema econòmic (1959)
una economia de mercat
Estabilitzar l'economia Liberalitzar el mercat Liberalitzar el mercat

per reduir la inflació interior exterior
Elevació dels tipus d'interès, Eliminació d'organismes Facilitats a l'entrada de

limitació dels crèdits i interventors i la mercaderies estrangeres i
congelació dels salaris reglamentació de preus inversió de capitals


Tres plans:
Els plans de
(1964-67), (1968-71)
desenvolupament i (1972-75)
Comissaria del Pla

de Desenvolupament
(López Rodó)
Planificació per impulsar Inversions públiques en

el sector públic i ajudar infraestructures i productes
el sector privat bàsics
Resultats limitats Creació dels pols de

Objectius no es van desenvolupament per reduir
complir els desequilibris territorials
Va aconseguir equipar
Creació dels pols de
el país d'infraestructures desenvolupament per reduir
i de matèries primeres els desequilibris territorials

Inversió i concessió de crèdits La indústria, motor del Creixement de les perifèries

Concentració bancària i ciutats dormitoris
desenvolupisme
Inversió i concessió
de crèdits Creixement de la Boom de la
Concentració bancària producció industrial construcció
Diversificació de la Concentració en zones

Augment del 10% anual
producció industrial amb més tradició fabril
Metal·lúrgia Sector químic Destaquen Catalunya,

Millora de la productivitat (automòbil, (farmacèutic, plàstic, el País Basc i Madrid
electrodomèstics) detergents) Ferrol, Cadis, Huelva, Vigo,
Importació de maquinària, València, Valladolid
tecnologia, petroli i m. primeres Rellevància dels béns de
consum
Inversió estrangera directa Reestructuració de
sectors tradicionals
Incorporació massiva de mà
d'obra de costos baixos Creixement d'indústries
competitives

L'agricultura
es modernitza
Crisi de l'agricultura
Èxode rural cap a l'estranger Diversificació de la
i zones industrials tradicional d'escassa producció
productivitat
Despoblació de Canvis en la dieta de la
determinades zones agràries Canvis en la producció població urbana (carn, llet,
fruita, verdures…)
Gràcies a la mecanització, l'ús

de fertilitzants químics
i l'expansió del regadiu
Intensificació dels conreus

i creació d’explotacions
agropecuàries modernes


La població creix
i es desplaça
Augment Moviments
de la població migratoris
Taxa de creixement més Al voltant de 2 milions es

elevada de tot el segle van desplaçar per l'interior
(1,2% anual) en els anys 60 de la Península
La població passa de 30,4 1,5 milions van sortir

a 35,7 del 1960 al 1975 cap a l'estranger
Alta natalitat (2,8 fills per Desequilibri territorial:

Descens de la mortalitat despoblament de zones
dona)
rurals i creixement urbà
Augment de l'esperança Descens de la mortalitat
de vida (73,3 anys) infantil

El mercat de treball
canvia
Canvis en la seva composició

Augment de la població Reducció dels treballadors agraris
activa (11,8 a 13,3) Augment dels treballadors industrials
Sector terciari majoritari
Augment de la Encara lluny dels

participació femenina en estàndards europeus i
el mercat de treball sobretot fins als 25 anys
Llei sobre els drets

de la dona

L'arribada del turisme Auge del turisme

massiu (de 6 a 34 milions)
ASPECTES POSITIUS
Elevada font d’ingressos ASPECTES NEGATIUS
Aportació de divises
Turisme estacional
(sol i platja)
Augment de l'activitat
hotelera, dels serveis
complementaris i la Concentració a la costa
construcció mediterrània, Balears
i Canàries
Generació de llocs de treball
Expansió dels serveis

2. La fragilitat del model desenvolupista
La dependència
de l'exterior
Lluny de l'estat
del benestar europeu

La dependència
de l'exterior
Augment del PIB superior

a la mitjana europea
Etapa de creixement
Increment de la renda
sense precedents de per càpita
l'economia espanyola Creixement afavorit per la
Millora del nivell de vida seva vinculació al mercat
dels espanyols internacional
Remeses dels emigrants Van equilibrar el dèficit de la

balança de pagaments
Divises aportades
Inversions estrangeres pels turistes
Inversions d'empreses
estrangeres

Lluny de l'estat Feblesa del model

del benestar europeu econòmic espanyol
Generava grans despeses

Dependència de l'exterior
Supeditació als interessos de
les empreses estrangeres
Augment de la despesa
pública (serveis i
infraestructures)
No tenia caràcter progressiu

Deficiència del sistema
Tributava sobre el consum i el
impositiu
treball
Crisi del 1973 va posar en
evidència aquesta fragilitat
Limitat sistema de
la Seguretat Social

3. Una societat en transformació
Creixement urbà L'inici de la societat

i perifèries de consum
Una nova estructura Nous comportaments

social socials i formes de vida


Creixement urbà
i perifèries
L'augment de la població Grans blocs de cases, de

Formació de grans àrees Creixement de les
es va vincular a la mala qualitat
metropolitanes perifèries superpoblades
immigració (Barraquisme vertical)
Van augmentar a les Van créixer de manera Deficiències de serveis

ciutats de més de desordenada i equipaments
100.000 habitants i Construcció sotmesa als Ineficaç política pública
van disminuir a les de interessos dels grups d'habitatge
menys de 2000 immobiliaris
A Catalunya,
despoblament progressiu
de les comarques més
agrícoles (l'Urgell, el
Pallars, el Solsonès, la
Conca de Barberà, etc.)


Una nova estructura
social
Societat capitalista
avançada
Augment Burgesia associada a les Impuls d'una

Pèrdua de pes
del proletariat empreses internacionals i nova classe
del món rural
urbà al sector públic mitjana
El nombre Associada a la Sector

d'obrers industrialització, els financer
industrials, serveis, l'administració i els molt
superior al dels sectors públics relacionat
pagesos amb la
indústria

L'inici de la societat
de consum
Augment del salari,

Augment del poder
extensió de l'ocupació
adquisitiu de la població urbana i la pluriocupació
Consumisme
Proliferació Irrupció de la publicitat,

dels electrodomèstics els grans magatzems, la
a les llars espanyoles venda a terminis…
Desenvolupament de
Popularització de
l'oci, vacances, espais
l’automòbil (Seat 600)
culturals…


Nous comportaments
socials i formes de vida
Societat més oberta

i plural
Accés a l'ensenyament Modificació de

Progressiu procés de
bàsic i augment dels l'estructura familiar
laïcització i secularització
universitaris Família nuclear
Llei general d’educació Imposició de les pautes
Va allunyar la societat de la (1970) de comportament familiar
rigidesa eclesiàstica Increment de l’escolarització
europees
Canvi del paper de la dona Eclosió del jovent
Ruptura generacional
Progressiu abandó de la Desafiament cultural, estètic i
reclusió de la dona a la llar sexual

4. Reformisme sense democratització
El franquisme necessita Les reformes

canviar d'imatge institucionals i legislatives
La continuïtat Les discrepàncies dins

de la repressió del franquisme

El franquisme
necessita canviar
d'imatge
Nova imatge del franquisme
associada a la pau i al
progrés
Govern de tecnòcrates van També una renovació política:

Gran operació promocionar el modernització de l'administració,
de propaganda durant desenvolupament econòmic la legislació i les institucions
els anys 60
Reformes que buscaven
millorar la imatge davant la Però sense establir llibertats ni
CEE i adaptar-se als nous acceptar la democràcia
temps

La continuïtat
de la repressió
Creació del TOP

Jurisdicció civil per a delictes
(Tribunal d’Ordre Execució del
polítics. Vigent fins al 1977 dirigent comunista
Públic)
Julián Grimau per la
Van continuar Els que van imposar penes de seva acció durant la
Guerra Civil, i els
celebrant-se els mort van provocar anarquistes Francisco
consells de guerra manifestacions de rebuig Granado i Joaquín
Manteniment
Delgado acusats d'un
de l'aparell repressiu atemptat que no
Proclamació dels Per frenar les mobilitzacions i
havien comès
estats d'excepció posar fi a l'oposició
Augment de l’activitat
Augment de la violència
de la brigada
policial
politicosocial


Les reformes institucionals
i legislatives
Llei de llibertat religiosa,

Llei de premsa del 1966 Llei orgànica de l’Estat
encara que l'oficial
de Manuel Fraga (1967)
continuava sent la catòlica
Suprimia la censura prèvia Foment de la participació dels

encara que es podia sancionar Institucionalització treballadors en les eleccions
segons els continguts monàrquica del règim sindicals
Establia els poders del Designació de Joan Carles

cap de l'Estat separant el de Borbó com a successor
càrrec de president del
(Llei de successió)
govern
Actualització de les Leyes

Fundamentales com la
Elecció de procuradors
Llei de Corts familiars a les Corts


Les discrepàncies
dins del franquisme
CORRENTS
Diluir el poder del

Defensa del reforçament del Proposta d’obertura
Movimiento a favor de la
Movimiento (Solis Ruiz) limitada (Manuel Fraga)
Monarquia (Carrero
Blanco)
Cas Matesa (1969):

crisi governamental
Cas de corrupció que va

afectar diversos ministres
del govern
Victòria de Carrero Blanco

Govern monocolor (sortida
dels oberturistes)
5. Els nous moviments socials i l'antifranquisme
La conflictivitat obrera La divisió de l'Església
La contestació s'imposa
L'agitació nacionalista
a la Universitat
La protesta s'amplia:
Els partits d'oposició
dels barris a la cultura


A les reivindicacions laborals
Augment del nombre de
La conflictivitat obrera conflictes
s’hi van unir les polítiques
(drets i llibertats)
Altres sindicats:
Creació de Comissions Unión Sindical Obrera
Obreres (CCOO, 1962) (USO, 1967), UGT
Inici del moviment obrer
A Catalunya, la constitució de CCOO a
una assemblea de delegats a l'església
de Sant Medir (1964)
1962
Representants obrers que
Vaga minera a Astúries
impulsaran la lluita laboral
i política
Accions il·legals (vagues) amb

Solidaritat dels obrers de
legals (eleccions Sindicat Vertical)
Catalunya, País Basc i Castella
Direcció condemnada pel Procés

1001 (1972) Marcelino Camacho

La contestació s'imposa
a la Universitat
Fundació del Sindicat
Democràtic d'Estudiants de
Creixement de la Creació de sindicats la Universitat de Barcelona
protesta universitària d'estudiants democràtics (SDEUB) en l'assemblea
coneguda com la
"Caputxinada" (1966)
Radicalització de la
mobilització universitària Van reduir la influència
des del 1968 del SEU
Últims anys del franquisme, Quedaran desarticulats per la

agitació permanent i rebuig repressió, detencions, multes
del règim i expulsions d'estudiants

La protesta s'amplia: Represa cívica

dels barris a la cultura i cultural
Mobilització de les
Món de la cultura
associacions de veïns
Projectes editorials
A causa dels dèficits en Revistes en català
(Edicions 62,
serveis i equipaments (Serra d’Or, Cavall Fort)
Enciclopèdia Catalana)
Nova Cançó (Els Setze Escoles innovadores

Reclamació Jutges) (Rosa Sensat)
d'ajuntaments
democràtics Col·legis professionals, Mitjans de comunicació
intel·lectuals, (Triunfo, Cuadernos para
personalitats culturals el diálogo, Cambio 16)

La divisió de l'Església
Nomenament de l’oberturista
Renovació de l'Església Vicent Enrique i Tarancón com
amb el Concili Vaticà II a arquebisbe i president de la
Conferència Episcopal
Veus crítiques al Declaracions de

l'abat Escarré de Montserrat al
franquisme
diari francès Le Monde (1964)
Van augmentar els

catòlics i sacerdots joves
antifranquistes

L'agitació nacionalista
Catalunya País Basc
Moviment cívic de
PNB com a referent
reivindicació de la llengua
Mantenia govern a l'exili
i cultura catalana
Aparició d’ETA (Euskadi

Creació de l’Assemblea de Ta Askatasuna, 1959)
Catalunya (1971)
Organització revolucionària
Format per diversitat de i radical que promovia la
partits polítics, entitats lluita armada
catalanistes, moviments Assassinats de Melitón
socials o CCOO Atemptats contra autoritats
Manzanas (1968) i Carrero
del règim i forces policials
Blanco (1973)

5. Els nous moviments socials i l'antifranquisme Denúncia de les precàries

condicions de vida i falta de
llibertats polítiques
Els partits d'oposició Necessitat de superar la
Guerra Civil
Participació de l'oposició en el IV
Congrés del Moviment Europeu (1962) Reivindicació unitària de la
a Munic per denunciar Recomposició de democràcia
internacionalment el franquisme l’antifranquisme
Partit Comunista d’Espanya Oposició moderada

Partit Socialista Obrer
(PCE) de Santiago Carrillo de dissidents del mateix
Espanyol (PSOE)
i Dolores Ibárruri règim
Principal partit de Menor influència en

Dionisio Ridruejo, Joaquín
l'antifranquisme els moviments socials
Ruiz Jiménez
Militància creixent Discrepàncies
Una escissió donarà lloc al FRAP Congrés de Suresnes (1972)
(Front Revolucionari Antifeixista
i Patriota) que va practicar la
Felipe González, líder del
lluita armada partit (1974)

Els partits President Tarradellas,

d'oposició va romandre a l’exili
Partit Socialista Unificat de Comissió Coordinadora

Catalunya (PSUC), organització de Forces Polítiques
clandestina més sòlida a Catalunya de Catalunya (1969)
Altres partits d’esquerra: Elaboració d’estratègies

Front Obrer de Catalunya (FOC) comunes
i el Moviment Socialista
de Catalunya (MSC)
Presència testimonial d’Unió

Democràtica de Catalunya (UDC),
el Front Nacional de Catalunya Creació de Convergència
(FNC) i Esquerra Republicana Democràtica de Catalunya
(ERC) (1974), partit centrista

6. Crisi i agonia del franquisme

Carrero Blanco i la
continuïtat del règim
L'augment de la
mobilització social
El conflicte del Sàhara
20N: la mort de Franco

Carrero Blanco i la
continuïtat del règim
Modificació restrictiva
Com a vicepresident, fre a
de la Llei de premsa.
qualsevol intent oberturista
Repressió de l'oposició
Nomenat president l’any
Govern immobilista Assassinat per ETA el
1973 amb la intenció de
de Carrero Blanco desembre del 1973 a Madrid
succeir Franco quan morís
Distanciament cada cop més
gran entre el búnquer i els
oberturistes
Fracàs. Sortida dels

Esperit del 12 de febrer
Fracàs del govern oberturistes del govern.
Unir oberturistes i
d’Arias Navarro (1974) Incapacitat del franquisme
immobilistes
per democratitzar-se

L'augment de la Creació per part de l'oposició

mobilització social d'organismes unitaris
Entorn del PCE
Va integrar CCOO, partits
Repressió sobre la societat Junta Democràtica (1974)
d'esquerres i personalitats de la
Augmentava el desprestigi dreta
del règim
Plataforma Entorn del PSOE
de Convergència Grups democratacristians,
Recrudescència de la Democràtica (1975) UGT i PNB
violència d’ETA, el FRAP
i el GRAPO Es fusionaran l’any 1976
“Platajunta”
Execució de Salvador Puig i Proposaven la ruptura
Antich, un jove militant democràtica a través d'un
anarquista (1974) govern provisional
Amnistia i eleccions lliures

Llei antiterrorista del 1975

20N: la mort
El conflicte del Sàhara
de Franco
Espanya donarà la 20 de novembre

Procés de
independència a Guinea del 1975
descolonització africana equatorial (1968)
Era evident la
Cedirà l’Ifni al Marroc el 1969 impossibilitat d'un
franquisme sense Franco
Acord per celebrar un
Acordat amb l’ONU i el Front
referèndum d’autodeterminació
Polisario al Sàhara
Davant la debilitat, el govern Aprofitant la malaltia de Franco, el

va cedir i signar l’acord de Marroc va organitzar una invasió
Madrid (1975) pacífica del territori (Marxa Verda)

Història
2n de Batxillerat
Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

Del Desenvolupament Econòmic A La Crisi Del Franquisme (1960-1975)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Del Desenvolupament Econòmic A La Crisi Del Franquisme (1960-1975)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Història

© EDITORIAL VICENS VIVES

Del desenvolupament econòmic a la crisi

ÍNDEX * Qüestió clau: Per què la transformació de la societat provocada arran

1. Liberalització 3. Una societat 5. Els nous moviments

2. La fragilitat del model 4. Reformisme sense 6. Crisi i agonia

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

La indústria, motor L'arribada del turisme

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

Sortida de la crisi, posar fi

Estabilitzar l'economia Liberalitzar el mercat Liberalitzar el mercat

Elevació dels tipus d'interès, Eliminació d'organismes Facilitats a l'entrada de

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

Comissaria del Pla

Planificació per impulsar Inversions públiques en

Resultats limitats Creació dels pols de

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

Inversió i concessió de crèdits La indústria, motor del Creixement de les perifèries

Diversificació de la Concentració en zones

Metal·lúrgia Sector químic Destaquen Catalunya,

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

Gràcies a la mecanització, l'ús

Intensificació dels conreus

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

Taxa de creixement més Al voltant de 2 milions es

La població passa de 30,4 1,5 milions van sortir

Alta natalitat (2,8 fills per Desequilibri territorial:

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

Canvis en la seva composició

Augment de la Encara lluny dels

Llei sobre els drets

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

1. Liberalització econòmica i desenvolupisme

L'arribada del turisme Auge del turisme

Elevada font d’ingressos ASPECTES NEGATIUS

Expansió dels serveis

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

2. La fragilitat del model desenvolupista

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

2. La fragilitat del model desenvolupista

Augment del PIB superior

Remeses dels emigrants Van equilibrar el dèficit de la

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

2. La fragilitat del model desenvolupista

Lluny de l'estat Feblesa del model

Generava grans despeses

No tenia caràcter progressiu

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

3. Una societat en transformació

Creixement urbà L'inici de la societat

Una nova estructura Nous comportaments

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

3. Una societat en transformació

L'augment de la població Grans blocs de cases, de

Van augmentar a les Van créixer de manera Deficiències de serveis

Història – Del desenvolupament econòmic a la crisi del franquisme (1959-1975)

3. Una societat en transformació