Tema 29- Metabolisme del calci i del

fósfor

Farmacologia – Grau d’infermeria

Maria Guinovart Moncunill

Farmacèutica Clínica
2022-2023
CALCI, FÒSFOR

 El calci i el fòsfor penetren a l'organisme a partir de la dieta.

 Requereixen vit D per a la seva absorció. El 30% del calci
s’absorbeix al duodè i al jejú. El 70-90% del fòsfor s’absorbeix al
jejú.
 L’absorció del calci pot ser interferida per oxalats, fitats, fosfats,
àcids grassos i pels glucocorticoides.
 L’absorció del fòsfor està bloquejada per substàncies que
formen sals com l’alumini, el ferro...
 L’eliminació és pel ronyó, regulada per la PTH (paratohormona).
 La insuficiència renal altera profundament la seva eliminació,
amb importants repercussions sobre el metabolisme ossi.
CALCI, FÒSFOR

 Els diürètics modifiquen l’eliminació del calci:

• Les tiazides afavoreixen la reabsorció: HCTZ
• Els diürètics de la nansa estimulen l’eliminació: furosemida,
torasemida

 Una dieta alta en sodi i proteïnes (>45%) provoquen

eliminació de calci (s’afavoreix l'osteoporosi).

 Els requeriments estan augmentats en l’embaràs, la

lactància i en períodes de creixement ràpid.

 L’absorció disminueix amb l’edat.

CALCI
 El calci serveix per mantenir l’homeòstasi i el creixement normal de l'os:
prevenir la desmineralització de l’os, fractures, raquitisme...

 La major part del calci es troba a l’estructura òssia en forma

d’hidroxiapatita i d’altres sals.

 Funcions:
 Estructura dels ossos i les dents, coagulació, contracció muscular,
regulació excitabilitat nerviosa, fertilitat,...

 Fonts naturals:
 Llet i productes làctics, peix blau (seitó), fruits secs (ametlles i
avellanes), llegums,...
CALCI: ALTERACIONS DEL METABOLISME
CALCI: ALTERACIONS DEL METABOLISME

En la regulació del calci a l’organisme hi intervenen:

 L’HORMONA PARATIROÏDAL (PTH) o Parathormona.

Estimula els osteoclasts –responsables d’accelerar el procés
de reabsorció òssia o desmineralització-.

 TIROIDES: que secreta Calcitonina. Responsable de la

síntesi òssia (osteoblasts).

 Els metabòlits actius de la VITAMINA D3, principalment

1alfa-25-dihidroxicolecalciferol o calcitriol.
CALCI: FARMACOTERÀPIA

Hipocalcèmia: (calci en sèrum < 4,5 mEq/l)

 Etiologia:
 Disminució de la secreció de la PTH en cas de tiroïdectomia.
 Alteracions de l’absorció de la vitamina D.
 Ingesta inadequada (diarrea crònica)
 Símptomes:
 Excitabilitat neuromuscular amb espasmes musculars, tremolor o
rampes, formigueig,...
 Hipocalcèmia greu: aturada cardíaca.
 Tractament:
 Regularitzar el calci de la dieta.
 Suplements de calci amb o sense vitamina D.
CALCI: ESPECIALITATS

 Via parenteral:
 Calci, glubionat i gluconat.
 Per hipocalcèmiques greus
 Administrar lentament.
 Controlar arrítmies cardíaques.

Ex: les ampolles de calci gluconat 953,5 mg/10ml

contenen 90 mg de Calci.
CALCI: ESPECIALITATS

 Via oral
 Carbonat, pidolat, citrat, lactogluconat, de calci
 L’absorció varia segons la forma farmacèutica, el tipus de sal i la
seva dissolució. Millor absorció: Carbonat de calci.
 FF: comp mastegables, bucodispersables, efervescents, pols,...
 El carbonat de calci altera l’absorció del Ferro. Millor no
administrar amb els àpats principals.
 El citrat de calci s’absorbeix millor en cas d’aclorhídria. Evita el
risc de formació de càlculs renals. Indicat per a gent gran i en
cas de litiasi renal.
 Qualsevol sal de calci necessita vit D per aconseguir una
absorció òptima.
CALCI: INTERACCIONS
 Disminueixen la biodisponibilitat del calci:

 Fitats, fosfats,... formen complexos insolubles.

 Alta concentració de greixos.
 Ingesta excessiva de Mg.
 Disminueixen l’absorció de calci:
 aliments rics en Zn com llegums, fruits secs, cols de Brussel·les i
soja
 begudes com l’alcohol, la cafeïna, les begudes bicarbonatades,...
 Les fibres solubles (civada, llenties) formen dissolucions
viscoses que disminueixen l’absorció de minerals (Ca,
Fe, Cu, Zn).
CALCI

Alerta:
 Evitar l’ús excessiu d’antiàcids formulats amb calci ja
que poden augmentar les concentracions sèriques
de calci a nivells perillosos.

 INTERACCIONS amb altres fàrmacs!!! El calci

interacciona amb la digoxina, glucocorticoides,
diürètics tiazídics, blocadors dels canals de calci,
tetraciclines, etc.
CALCI: APLICACIONS TERAPÈUTIQUES

 HIPOCALCÈMIA SECUNDÀRIA.
 Causes: Malabsorció, Hipoparatiroïdisme, Osteomalàcia per manca de vit D, IR
 Tractament:
 Hipocalcèmia greu: via iv, infusió lenta (10’) de 180 mg Ca++ dissolts en 100
ml SGl + bomba de 45 mg Ca++/h (si ha de continuar tractament).
 Hipocalcèmia menys greu: via oral (500-1000 mg/6-8h) + vit D.

 OSTEOPOROSI (Pèrdua d’os).

 Tractament
 Calci com a complement, no com a tractament sol.
 Per al tractament, cal prendre Ca i altres nutrients com: P, Mg, K, vit
A, D i K (necessaris per la formació de l’os).
 Dosi: 1200 mg/dia ≡ dieta + comp. de 500 mg.
 Si la dieta és pobre en calci (pocs làctics) cal donar 1000 mg, sol o
amb vitamina D. Millor repartit en 2 preses al dia
CALCI

EFECTES ADVERSOS
 Risc cardiovascular: ingestes elevades de calci podrien
produir calcificació de les artèries.
 Litiasi renal,...
Sobretot si es donen amb vitamina D.
VITAMINA D
VITAMINA D

 Se sintetitza a la pell per mitjà de la radiació ultraviolada (UVB) que

prové del sol; en menys quantitat s’obté d'alguns aliments naturals
(peixos rics en greixos, formatge, rovell d’ou, fetge,...).

 És liposoluble.
 La vitamina D es transforma al fetge en 25-hidroxivitamina D o
calcifediol, i després al ronyó passa a 1,25-hidroxivitamina D o
calcitriol
 Formes actives de la vitamina D (fàrmacs):
 Calcifediol o 25-hidroxicolecalciferol: principal metabòlit actiu de la Vit
D3. Substrat imprescindible per a la síntesi de calcitriol
(1alfa25dihidroxicolecalciferol) en el ronyó i en altres òrgans i teixits.
 Alfacalcidiol: metabòlit sintètic: 1alfahidroxicolecalciferol.
 Paricalcitol: anàleg vit D.
VITAMINA D

Funció principal: metabolisme fòsfor-càlcic.

 Facilita l’absorció intestinal de Ca i P de la dieta i/o

de suplements.
 Incrementa la reabsorció renal de Ca.
 Estimula l’acció dels osteoblasts (cèl·lules
encarregades de la síntesi del component orgànic de
la matriu òssia).
VITAMINA D: Especialitats farmacèutiques

Calcifediol (Hidroferol)® 0,1 mg/ml gotes orals en solució.

 1 ml de solució (25 gotes) conté 0,1 mg (100

micrograms) de calcifediol (6.000 UI de Vit. D).
 1 gota conté 4 micrograms de calcifediol (240 UI).
 VITAMINA D: ALTERACIONS DELS NIVELLS

 Nivell baix de vit D:

 Raquitisme i osteomalàcia (descalcificació de l’os. L’os
esdevé flexible i es pot deformar amb facilitat).
 Osteoporosi en disminuir l’absorció de calci.

 Intoxicació per vit D:

 És rara.
 Per sobredosificació, en nens i en adults, pot produir
hipercalcèmia, entre altres, perquè provoca que el calci
abandoni l’os i passi a la sang.
VITAMINA D: APLICACIONS TERAPÈUTIQUES

Patologies associades a nivells baixos de Vitamina D:

 Hipoparatiroïdisme.
 Osteodistròfia renal.
 Osteomalàcia i raquitisme.
 Osteoporosi.

Millor prendre els suplements de vitamina D amb les menjades per millorar la
seva absorció.
 HORMONA
PARATIROIDEA
HORMONA PARATIROIDEA: PARATHORMONA

 La síntesi de PTH depèn

del Ca sèric ionitzat.
 Dietes pobres en Ca++
estimulen la producció
de PTH.

Efectes:
 Afavoreix l’absorció de
calci al budell.
 Augmenta resorció de
Ca++ de l’os a plasma.
 Disminueix l’eliminació
de Ca++ .
HORMONA PARATIROIDEA: PARATHORMONA
 Fàrmac anabòlic pur que estimula l’osteoformació per acció directa sobre
els osteoblasts, augmentant indirectament l’absorció intestinal de Ca, i
augmentant al ronyó la reabsorció tubular de Ca i la excreció de Fosfat,
 Administració sc diària, màxim fins a 2 anys.
 Fàrmac:
- Teriparatida
 Indicacions:
 osteoporosi en dones postmenopàusiques i homes amb augment del risc de
fractura
 osteoporosi associada a teràpia sistèmica amb glucocorticoides.
 Lloc en terapèutica: tractament de 2a línia per la incomoditat d’administració
sc diària i el seu cost.
HORMONA PARATIROIDEA

VITAMINA D- PARATHORMONA : Equilibri

 PTH: augmenta el calci i redueix el fosfat sèrics.
 Vit D: eleva el calci i els fosfats.
El calci regula la PTH directament -> Si el Ca sèric , la PTH .
El fòsfor regula la PTH indirectament. Fòsfor + calci= complex que fa que el
calci disminueixi. Com a conseqüència augmenta la PTH.
La PTH afavoreix la síntesi de calcitriol al ronyó (reabsorció de Calci), el qual
actua inhibint la producció de PTH.

 HIPOPARATIROÏDISME. Produeix hipocalcèmia.

 HIPERPARATIROÏDISME. Excés de secreció de PTH: hipercalcèmia i
fragilitat òssia.
HORMONA PARATIROIDEA
CINACALCET

 Mecanisme acció: Redueix directament les concentracions de

PTH perquè augmenta la sensibilitat del receptor de Ca a les
concentracions extracel·lulars de calci. La reducció de la PTH
s’associa a un descens paral·lel de la concentració sèrica de Ca.

 Indicació:
 Hiperparatiroïdisme secundari en pacients amb insuficiència
renal crònica en diàlisi.
 per reduir la hipercalcèmia: en carcinoma de paratiroide, alguns
casos d’hiperparatiroïdisme primari

 Efectes adversos: intolerància gastrointestinal; hipocalcèmia.

BIFOSFONATS
BIFOSFONATS / BISFOSFONATS

 Inhibeixen l’activitat osteoclàstica del teixit ossi i

redueixen l’intercanvi i la resorció òssia.

Alendronat, etidronat, ibandronat, pamidronat,

risedronat, à. zoledronic.

 Tenen un perfil de seguretat similar.

 Emprats normalment per a la prevenció i el tractament
de l’osteoporosi, així com altres malalties òssies com la
malaltia de Paget.
BIFOSFONATS
 Per via oral s’absorbeixen amb dificultat. Biodisponibilitat de
l’1-10%.
 Absorció afectada per alguns aliments: Ca, Fe, Al, Mg,...
 Administració en dejú 30-60’ abans d’esmorzar, o 2h abans
d’altres àpats o 2 hores després de qualsevol ingesta.
 Prendre amb molta aigua (≈250 ml) i aconsellar que el
pacient es mantingui dret mínim durant 30’. Anar a caminar...
 Pautar calci i vitamina D.

Ex. ALENDRONAT:
 cafè o sucs disminueixen el 60% la seva absorció.
 aliments disminueixen el 100% la seva absorció.
BIFOSFONATS: APLICACIONS
TERAPÈUTIQUES
 Osteoporosi en dones postmenopàusiques amb elevat
risc de fractures.
 Malaltia de Paget.
 Hipercalcèmia de malalties malignes.
 Metàstasi òssia.
 ...

Revaluar periòdicament la necessitat de continuar el

tractament. Discontinuïtat als 3-5 anys?.
BIFOSFONATS: REACCIONS ADVERSES I
CONTRAINDICACIONS

 Intolerància digestiva: dispèpsia, dolor abdominal,

diarrea, estrenyiment,...
 Trastorn del gust induït pel dèficit de Zn. Conseqüència
de l’efecte quelant del fàrmac sobre el Zn.
 Contraindicats en insuficiència renal greu, hipocalcèmia,
embaràs, lactància,...
BIFOSFONATS
Exemples de presentacions:
 Alendronat: dosi 10 mg/dia; 70 mg/setmana.
 Risedronat: 5mg/dia; 35 mg/setmanal; 2 comp de 75
mg en dies consecutius/mes.
 Ibandronat: iv 1 injecció en bolus c/3 mesos; oral
comp diaris (2,5 mg); 1 comp 150 mg/mes.
 Zoledrònic: iv en perfusió.

Combinació: alendronat 70 mg + 5,600 UI de

colecalciferol d’administració setmanal.
QUELANTS DE FÒSFOR

Per al tractament de la Hiperfosfatèmia:

 Carbonat de calci: Acció limitada en cas de pH
elevat.
 Acetat càlcic
 Sevelàmer
Efectes adversos: hipercalcèmia.
 Carbonat de LANTANO: per reduir nivells sèrics de
fosfat en pacients amb IR. Es formen fosfats
complexos de lantano insolubles. S’impedeix
l’absorció de fosfats de la dieta.
 Si s’acumula el lantano pot danyar el fetge
Alguna pregunta?...