TEMA 9 L´APARELL URINARI

1CFGM Farmàcia i Parafarmàcia

Professora: Marina Sanz Bosch
Curs 2022/2023
IES José Vilaplana

© McGraw-Hill
 Índex
1. Anatomia de l’aparell excretor
2. Fisiologia
3. Equilibri hidroelectrolític i àcid-bàsic
4. Patologia més freqüent
5. Sondatge de l’aparell urinari
6. Diàlisi
7. Webgrafia
2

© McGraw-Hill
1. Anatomia de l’aparell excretor
EXCRECIÓ

© McGraw-Hill
4

© McGraw-Hill
1. Anatomia de l’aparell urinari o excretor

© McGraw-Hill
6

© McGraw-Hill
1.Anatomia de l’aparell urinari
L’aparell urinari està format per dos ronyons, els
urèters, la bufeta urinària i la uretra.

1.1. Ronyons

- Són dos òrgans amb forma de mongeta, de color

roig violaci, d’uns 12 cm de llargada i uns 140 g de
pes.
- Cada ronyó està recobert per dos capes de greix,
que els serveix de protecció dels colps i moviments
bruscos.

- Els ronyons tenen un costat cóncav mirant cap a

endins. En aquesta zona, just a la part intermitja hi
ha una obertura anomenada hil renal, que és per on
Disposició dels òrgans de l’aparell urinari.
entren al ronyó: l’arteria renal, la vena renal, els
nervis i l’urèter.

© McGraw-Hill
Ubicació dels ronyons:

PERITONEU

Estan situats per sota del diafragma, a banda i banda de la

columna vertebral, entre la regió dorsal i la lumbar,
i darrere del peritoneu.
Encara que la posició és simètrica, el ronyó dret està més avall
que l’esquerre, ja que està situat per davall del fetge.

© McGraw-Hill
Parts del ronyó:

Mèdul·la renal

Escorça renal

Piràmide renal
o de Malpighi

Calze
major

Calze
menor

Càpsula

© McGraw-Hill
 Glándula suprarrenal

A. Estructura macroscòpica dels ronyons

Tall frontal del ronyó.

© McGraw-Hill
 B. Estructura microscòpica

• La nefrona constitueix la unitat estructural i funcional del ronyó.

• Cada ronyó està format, aproximadament, per un milió d’aquestes unitats.

Components de la nefrona.

© McGraw-Hill
Nefrona

© McGraw-Hill
C. Vascularització del ronyó

La sang arriba a cada ronyó per les artèries renals, branques de

l’aorta abdominal que després es ramifiquen formant les artèries
interlobel·lars, que es dirigeixen a l’escorça renal. D’aquestes
artèries, neixen les arterioles aferents, que arriben fins als
capil·lars glomerulars. La sang passa després a les arterioles
eferents a les vènules interlobel·lars i, a l’últim, a les venes
renals, que surten per l’hil.

© McGraw-Hill
1.2. Vies urinàries

Estan formades pels:

•Urèters.
•La bufeta urinària.
•La uretra.

© McGraw-Hill
1.2. Vies urinàries

Components de l’aparell urinari.

© McGraw-Hill
 BUFETA URINÀRIA

TRIGON

Trigon vesical: Part en

forma de triangle que
no es manté fixa.

16

© McGraw-Hill
17

© McGraw-Hill
18

© McGraw-Hill
2. Fisiologia

Les funcions principals de l’aparell urinari són: filtrar la sang, reabsorbir

l’aigua i els soluts i excretar els productes inservibles per a l’organisme a
través de l’orina. Els ronyons també intervenen en la regulació de l’equilibri
hidroelectrolític i l’àcidbase, i en el control de l’hematopoesi i la pressió
arterial, així com en la secreció, el metabolisme i l’excreció d’hormones.

2.1. Formació de l’orina

Els mecanismes implicats en el procés de formació de l’orina són: la filtració
glomerular, la reabsorció i la secreció tubular.

L’orina, formada principalment per aigua i productes metabòlics de rebuig, després

de filtrar-se a la càpsula de Bowman, és reabsorbida i secretada a la resta del
sistema tubular fins a arribar als calzes renals, i continua després per la resta de
l’aparell urinari.

© McGraw-Hill
 EL NEFRÓ (“LA NEFRONA”)

AFERENTE

20

© McGraw-Hill
A. Als ronyons

Es duen a terme els processos següents:

1. La filtració glomerular consisteix en el pas d’aigua, electròlits i

altres substàncies (volum de fluid) des dels capil·lars glomerulars cap a
l’interior de la càpsula de Bowman. El pas es produeix gràcies a les
diferències de pressió, tant hidrostàtica com sanguínia. És un transport
passiu.

2. La reabsorció tubular és el transport d’aigua i soluts des de la llum

tubular cap als capil·lars peritubulars, perquè des d’aquests passin a la
sang. Gairebé el 99 % del filtrat glomerular (plasma lliure de proteïnes)
és reabsorbit pels túbuls renals proximals. L’1 % restant es transforma
en orina, que s’elimina per les vies urinàries.

3. La secreció és el transport de substàncies (amoni, hidrogenions,

etc.) des dels capil·lars peritubulars fins a la llum tubular per ser
eliminades de l’organisme a través de l’orina.

© McGraw-Hill
 B. Transport d’aigua i soluts a la
nefrona
• Túbul contort proximal: en aquest
nivell, es produeix la reabsorció passiva i
activa de sodi, clor, bicarbonat,
aminoàcids, glucosa, proteïnes, urea i
àcid úric, i la reabsorció passiva d’aigua.

• Nansa de Henle:
o Branca descendent: s’hi
produeix la reabsorció d’aigua i
la secreció d’urea.
o Branca ascendent: s’hi produeix
la reabsorció activa i passiva de
clor, sodi i potassi, i la secreció
d’urea.

• Túbul contort distal: en aquest nivell, es

produeix la reabsorció activa de sodi i la
passiva de clor, i la secreció de potassi.

• Túbul col·lector: s’hi produeix la

reabsorció d’urea i aigua, regulada per
Esquema del glomèrul i mecanismes implicats
l’hormona antidiürètica.
en la formació d’orina.

© McGraw-Hill
23

© McGraw-Hill
© McGraw-Hill
25

© McGraw-Hill
26

© McGraw-Hill
27

© McGraw-Hill
 EXERCICIS DE KEGEL

28

© McGraw-Hill
C. Components i característiques de l’orina

Components i característiques físiques de l’orina.

© McGraw-Hill
30

© McGraw-Hill
31

© McGraw-Hill
© McGraw-Hill
33

© McGraw-Hill
34

© McGraw-Hill
© McGraw-Hill
 2.2. Excreció de l’orina
A. Urèters

L’orina, quan arriba a la pelvis renal, es dirigeix

cap a la bufeta a través de la unió ureteropelviana
i gràcies a les ones peristàltiques que es generen
a la paret muscular dels urèters. La mucosa
interna dels urèters, la seva disposició anatòmica i
la mateixa força de la gravetat impedeixen el
retrocés de l’orina, i eviten així el reflux
vesicoureteral.

B. Bufeta i uretra
L’orina, que es va acumulant a la bufeta fins a
arribar a 200 o 300 mL, estimula els receptors
elàstics que transmeten aquests impulsos fins al
centre del reflex de la micció (localitzat a la zona
sacra).

En l’home, la uretra és també la via de sortida del

semen des de les vesícules seminals a l’exterior.

© McGraw-Hill
 2.3. Mecanismes de regulació de la pressió arterial

Mecanismes de regulació de la pressió arterial. Funcionament del sistema renina-angiotensinaaldosterona.

2.4. Funcions endocrines del ronyó

El ronyó contribueix a l’equilibri hormonal de l’organisme, ja que funciona com a:
•Òrgan productor d’hormones: sistema renina-angiotensina, eritropoetina, prostaglandines.
•Òrgan activador de la vitamina D, que intervé en el metabolisme del calci.
© McGraw-Hill
Explicació Sistema renina-angiotensina-aldosterona
Cuando la presión arterial disminuye (para la
sistólica, a 100 mm Hg o menos), los riñones
liberan la enzima renina en el torrente
sanguíneo.

La renina convierte el angiotensinógeno, una

proteína grande e inactiva que circula por el
torrente sanguíneo, en la angiotensina I y
angiotensina II (hormonas)

La angiotensina I, es relativamente inactiva.

Sin embargo, la angiotensina II es una
hormona muy activa.

La angiotensina II provoca la constricción de

las paredes musculares de las arteriolas,
aumentando la presión arterial. La
angiotensina II también desencadena la
liberación de la hormona aldosterona por parte
de las glándulas suprarrenales y de
la vasopresina (hormona antidiurética) por
parte de la hipófisis (glándula pituitaria).

La aldosterona y la vasopresina (hormona

antidiurética) provocan la retención de sodio
por parte de los riñones. La aldosterona
también provoca que los riñones retengan
potasio. El incremento de los niveles de sodio
provoca retención de agua (el sodio es
osmóticamente activo y atrae agua),
aumentando así el volumen de sangre y la
presión arterial.

© McGraw-Hill
3. Equilibri hidroelectrolític i àcid-bàsic
En la conservació de l’homeòstasi, intervenen diversos mecanismes
que regulen el volum d’aigua, la quantitat d’electròlits i l’equilibri àcid-
bàsic de l’organisme per mantenir-los estables i constants.

A. Aigua corporal

El contingut d’aigua en un adult sa suposa, aproximadament, el 60-65 % del

seu pes. El percentatge varia en funció de determinades característiques,
com l’edat, la quantitat de greix corporal, el sexe, etc

B. Electròlits
Són partícules que, en dissoldre’s a l’aigua, es dissocien en ions i són
capaços de conduir l’energia elèctrica. Entre els compartiments de líquid
corporal ha d’haver-hi un equilibri d’aigua i electròlits.

© McGraw-Hill
3.1. Mecanismes homeostàtics

Aquests mecanismes intervenen en la regulació del volum de la

set e líquid, en el control de la quantitat d’electròlits i en la
regulació de l’equilibri àcid-base.

A. Regulació del volum d’aigua

Esquema de les vies per on ingressa l’aigua a l’organisme i les

vies per on s’elimina a l’exterior.
© McGraw-Hill
Ingressos i pèrdues aproximades de líquids en un adult durant 24 hores (continua).

© McGraw-Hill
Ingressos i pèrdues aproximades de líquids en un adult durant 24 hores (continuació).

© McGraw-Hill
B. Principals mecanismes reguladors

Hormones reguladores del volum del líquid a l’organisme.

© McGraw-Hill
C. Regulació de l’equilibri àcid-base

Mecanismes que intervenen en el manteniment del pH de l’organisme.

© McGraw-Hill
4. Patologia més freqüent
4.1. Ronyó i vies urinàries
A. Síndrome nefrítica o glomerulonefritis
Es denomina així un grup de malalties que produeixen inflamació del glomèrul. Cursa
amb inflor (cara, braços, mans, cames), aparició de manera brusca d’hematúria (orina
de color fosc), proteïnúria i un cert grau d’insuficiència renal, amb augment de la
retenció de sodi i d’aigua, la qual cosa provoca edema i hipertensió.

B. Síndrome nefròtica
És un quadre clínic caracteritzat per un augment de la permeabilitat glomerular a les
proteïnes, una disminució de proteïnes en sang, proteïnúria, edema i augment del
colesterol i els triglicèrids. Aquesta síndrome pot ser una manifestació de nombroses
malalties renals i d’altres de sistèmiques.

C. Insuficiència renal
És un trastorn dels ronyons que es caracteritza per la incapacitat per eliminar els
productes de rebuig derivats del metabolisme i per fer les seves funcions reguladores.
Això produeix una acumulació a l’organisme d’aigua, electròlits i productes de rebuig
metabòlics, per la qual cosa s’altera l’equilibri hidroelectrolític i l’àcid-base. Pot ser
aguda o crònica.

© McGraw-Hill
D. Pielonefritis

Infecció del ronyó, sovint bilateral, que també pot

afectar les vies urinàries. Es produeix per
l’arribada de microorganismes des del torrent
sanguini o, a partir del meat uretral, per reflux
vesicoureteral, i també per l’obstrucció de les vies
urinàries (per estenosi, càlculs, tumors o
hipertròfia prostàtica).
Mecanismes de producció de la
pielonefritis.

E. Cistitis

És una infecció de la bufeta o de les vies

urinàries, que es produeix per microorganismes
provinents de la uretra (més freqüent en les
dones), o bé que arriben a través del flux
sanguini.

La cistitis és una infecció de la bufeta urinària.

© McGraw-Hill
F. Litiasi

Malaltia causada per la presència de càlculs

a l’interior dels ronyons (nefrolitiasis) o de les
vies urinàries (urolitiasis).

Els càlculs són concrecions de substàncies

normals a l’orina que, per diferents causes,
se solidifiquen i formen fragments més o
menys grossos. Poden ser de: oxalat o fosfat
de calci, àcid úric, barreja de diversos
components, etc.

Còlic renal.

© McGraw-Hill
Incontinència urinària
6. La diàlisi.
• És un procediment de depuració de la sang,
per eliminar els líquids i els productes de
rebuig quan els ronyons no poden fer-ho, per
insuficiència renal.

• https://www.youtube.com/watch?v=DBbnFfCBtCA
49
 A. DIALISI

La diàlisi és un procediment de depuració de la sang per eliminar els

líquids i els productes de rebuig (urea, àcid úric, creatinina, etc.) quan
els ronyons deixen de funcionar a causa d’una insuficiència renal.
Permet regular l’equilibri hidroelectrolític i àcid-bàsic.

La dieta del pacient sotmès a diàlisi ha de ser pobra en:

Sodi (per evitar la retenció de líquids), potassi (perquè

altera el ritme cardíac), proteïnes (ja que poden donar
lloc a un augment de la urea en sang) i aigua (per evitar
la retenció de líquids i la formació d’edemes).

Esquema d’un sistema d’hemodiàlisi.

© McGraw-Hill
A. HEMODIÀLISI O DIÀLISI:
– La sang del malalt passa per un tub, les parets de la qual estan fetes
d’una membrana especial (a l’altre costat hi ha el líquid dialitzant). Els
soluts i l’aigua dels dos líquids travessen la membrana en una direcció
o altra per difusió (del lloc on estan més concentrats cap al que ho
està menys).
– La diàlisi es realitza 3 cops per setmana i cada sessió dura 3-4 hores.
– Procediment car: equip sofisticat i personal especialitzat.

51
Hemodiàlisi

52
B. DIÀLISI PERITONEAL:
– És també un mètode de filtració artificial, però en
aquest cas s’utilitza la membrana peritoneal del
pacient per l’intercanvi entre la sang i el líquid
dialitzant.

53
 • DIÀLISI PERITONEAL:

És un procés de filtració artificial (intracorporal)

molt semblant a l’hemodiàlisi, però que utilitza
la membrana peritoneal del mateix pacient per a
l’intercanvi entre la sang i el líquid dialitzant. Per a
això, cal col·locar un catèter al quiròfan.

Aquest tipus de diàlisi pot ser:

Diàlisi peritoneal automatitzada (DPA), utilitzant
una màquina (cicladora).
Diàlisi peritoneal contínua ambulatòria (DPAC),
que permet la deambulació i la independència
del pacient, però que comporta el risc d’una
possible peritonitis.

Sistema de diàlisi peritoneal.

https://www.freseniuskidneycare.com/es/ckd-treatment/home-peritoneal-dialysis/getting-prepared

© McGraw-Hill
• Els pacients sotmesos a hemodiàlisi o diàlisi
peritoneal han de cuidar la seva dieta, que ha
de ser pobre en:
– Sodi: per evitar la retenció de líquids.
– Potasi: ja que altera el ritme cardíac.
– Fósfor: no és capaç de filtrar-lo.
– Proteïnes: per tal que no augmenti la urea en
sang.
– Aigua: per evitar la retenció de líquids i formació
d’edemes.

55
 7. WEBGRAFIA.
Els ronyons:
•https://www.youtube.com/watch?v=WFNSw7OBpVs

•http://nortonbooks.com/college/biology/animations/ch20a02.htm

•http://highered.mheducation.com/sites/0072495855/student_view0/chapter20/ani
mation__hormonal_communication.html

•http://highered.mheducation.com/sites/0072495855/student_view0/chapter27/ani
mation__micturition_reflex.html

Malalties renals:
•http://alcer.org/federacionalcer/category/publicaciones/manuales/

56

© McGraw-Hill
 • Micció:

https://www.youtube.com/watch?v=9AW13Kd
U9fw&feature=youtu.be

https://www.youtube.com/watch?v=U7lzr-
UkLsw

https://www.youtube.com/watch?v=GPoB2k-
5pt

57

© McGraw-Hill