L’APARELL URINARI

A causa de les diferents activitats que les cèl·lules del nostre cos porten a terme,
es deriven d’aquesta activitat unes substàncies residuals que van a parar a la sang. La
principal substància residual és la urea. Si la urea s’acumula a la sang, arribaria un
moment que seria tòxica per a l’organisme. És aquí on entren els ronyons filtrant i
eliminant de la sang les substàncies residuals.

Tot aquest procés el desenvolupa l’aparell urinari i es denomina excreció.

• Els òrgans de l’aparell urinari

Està format per:

1- Els ronyons: Són dos òrgans situats a la part baixa de l’esquena, just damunt de
la cintura. Filtren la sang i n’eliminen la urea i l’excés de sals minerals. El
líquid que s’origina rep el nom d’orina.

2- Urèters: Són dos conductes que surten cadascú d’un ronyó. Condueixen l’orina
(aigua, sals i urea) a la bufeta urinària.

3- Bufeta urinària: és una bossa muscular on s’acumula l’orina fins al moment de

la seva expulsió del cos. A la sortida té un múscul anomenat esfínter que regula
l’obertura.

4- Uretra: És el conducte encarregat de la micció (expulsió de l’orina a l’exterior).

Comunica la bufeta urinària amb l’exterior.

1 Aorta
2 Artèries renals
3 Bufeta
4 Uretra
5 Vena cava
6 Venes renals
7 Ronyons
8 Urèter

VÍDEO 1 Anatomía aparato excretor.

https://www.youtube.com/watch?v=MSeXLkTuWMw (1:50 al 2:03 // 4:52 al 5:09)
En aquest vídeo s’explica l’anatomia de l’aparell excretor.

1
 L’excreció s’inicia quan la sang arriba als ronyons a través de la artèria aorta i
les artèries renals. Un cop filtrada la urea i les sals, la sang torna al cos per les venes
renals i la vena cava. L’orina ja formada passa a través dels urèters cap a la bufeta on
s’acumula fins al moment de la micció, moment pel qual surt gràcies a la uretra.

• Estructura del ronyó

A continuació veurem com és l’estructura interna del ronyó. Aquesta està
formada per:

1- Càpsula renal: És la capa de teixit conjuntiu que presenta el ronyó a la seva

superfície.
2- Zona cortical: Està situada sota la càpsula. Té un aspecte granulós perquè hi
abunden els corpuscles renals.
3- Zona medul·lar: Està situada sota la zona cortical. Mostra un aspecte fibrós a
causa que aquí hi ha les nanses de Henle i els conductes col·lectors de les
nefrones. Totes aquestes estructures estan agrupades en diversos conjunts
anomenats piràmides de Malpighi.

4- Pelvis renal: És la cavitat interna del ronyó. Té diverses cambres en forma

d’embuts anomenats calzes renals, que recullen l’orina produïda en cadascuna
de les piràmides de Malpighi i l’aboquen a l’urèter.

1 Nefrona

2 Càpsula renal

3 Zona cortical

4 Piràmide de Malpighi

5 Pelvis renal

6 Vena renal (vena cava)

7 Arteria renal (aorta)

8 Urèter

VÍDEO 2 Anatomía del riñón.

https://www.youtube.com/watch?v=grpauQjrqWw&t=1224s
(4:09 al 4:56) Trajecte de l’orina a través de l’aparell urinari.
(6:02 al 7:51) Explica l’anatomia del ronyo i com es troba organitzada la
nefrona al ronyo. Aquesta organització és la responsable de les diferents parts
del ronyo.
- A la zona cortical es troben les corpuscles renals de les nefrones.
- A la zona medul·lar es troben les nanses de Henle i els tubs col·lectors.

2
• La nefrona
El mecanisme pel qual el ronyó aconsegueix filtrar les substàncies perjudicials
de la sang és la nefrona. La nefrona és la unitat funcional del ronyó i té la següent
estructura:

Ara explicarem el seu funcionament de forma esquemàtica per a poder-la

entendre.

Figura 1: Esquema del funcionament d’una nefrona.

A la il·lustració veiem que la nefrona està formada pel:

1- Glomèrul renal i càpsula de Bowman (fase d’absorció): Aquest dos formen el

que es coneix com a corpuscle renal. La sang arriba a través de les artèries
renals al glomèrul renal i aboquen el seu contingut a la càpsula de Bowman, a
excepció de les substàncies més grans (cèl·lules sanguínies, proteïnes, etc.).
3
 2- Túbul renal (fase de reabsorció): Està format pel:

a) Túbul contornejat proximal: L’aigua, ions, glucosa i la urea entren al

túbul contornejat proximal. La seva funció es transportar tot aquest
contingut fins la nansa de Henle.
b) Nansa de Henle: Es un tub molt llarg que té com a funció la reabsorció
d’aigua a la part descendent i la reabsorció dels ions a la part ascendent.
c) Túbul contornejat distal: Recull el producte sobrant de la nansa de Henle
i podria absorbir encara alguns ions i aigua.

3- Túbul col·lector: Les substàncies que queden del túbul contornejat distal, són
abocades al túbul col·lector que anirà recollint la orina ja formada de les
diferents nefrones per a conduir-les fins als urèters.

VÍDEO 3 Nefrona.
https://www.youtube.com/watch?v=RcfRI2dqpvU
En aquest vídeo s’explica l’estructura i funció de la nefrona.

• Els ronyons i l’aigua

Com ja hem vist, la funció del ronyó és la eliminació de les substàncies residuals
de l’organisme, però si t’hi fitxes et donaràs compte que a l’orina hi ha una substància
molt abundant, l’aigua. El cervell pot detectar un excés d’aigua al plasma sanguini (si
hem begut massa aigua). En aquest cas evita que els ronyons retinguin aigua a la part
descendent de la nansa de Henle afavorint la formació d’orina, però que en aquets cas la
urea es trobarà molt diluïda.

En el cas que estem realitzant un esforç i no ens puguem hidratar, es dóna

l’ordre contrària, afavorint l’absorció d’aigua a la nansa de Henle, per la qual cosa
l’orina estarà més concentrada.

NOTA: Al sistema endocrí es veurà aquest procés amb molt més detall.

• Malalties de l’aparell urinari

A continuació veurem algunes malalties que poden afectar l’aparell urinari.
Aquestes són:

1- Còlic nefrític: És un espasme molt dolorós, produït per la formació de pedres al

ronyó. Són petites acumulacions de sals que es poden eliminar mitjançant
cirurgia o la utilització d’ultrasons. En aquests últims les pedres es degraden i
són eliminades a través de l’orina en la micció.

VÍDEO 2 Enfermedades del aparato respiratorio.

https://www.youtube.com/watch?v=grpauQjrqWw&t=1224s (17:42 al 18:54)
En aquest vídeo s’explica el còlic nefrític.

2- Insuficiència renal: És una fallada en la funció de les nefrones per això el ronyó
és incapaç de retirar la urea de la sang i aquesta s’hi acumula. Les persones en

4
 aquesta situació necessiten ser tractades amb un ronyó artificial. Aquest és una
màquina, la qual la sang de la persona malalta passa a través d‘ella i elimina la
urea de la sang. Aquest tractament rep el nom d’hemodiàlisi.
VÍDEO 2 Enfermedades del aparato respiratorio.
https://www.youtube.com/watch?v=grpauQjrqWw&t=1224s (18:54 al 19:43)
En aquest vídeo s’explica el còlic nefrític.
3- Cistitis: És una inflamació de la bufeta urinària originada per una infecció
bacteriana. Pot produir coïssor i incontinència urinària.
4- Prostatitis: És una inflamació de la pròstata, glàndula que només té l’home.
Quan s’inflama, la pròstata exerceix pressió sobre la uretra, cosa que provoca
dificultats en la micció.

Moltes persones que tenen un òrgan fet mal bé, només tenen una opció per
sobreviure i aquesta passa pel trasplantament d’òrgans, que és la recepció d’un òrgan
sa d’una altra persona.

VÍDEO 4 Spot trasplante.

https://www.youtube.com/watch?v=AqugGSYDT7E
Espot publicitari sobre la donació d’òrgans.

5
 L’APARELL CIRCULATORI I LA SANG
L’aparell circulatori és el que s’encarrega de distribuir els aliments i l’oxigen
per tot el cos i de recollir els productes de rebuig que resulten del metabolisme de les
cèl·lules Està fort per: la sang, limfa, el cor, vasos sanguinis (artèries, venes i
capil·lars) i limfàtics.

• La sang
És el teixit que té les cèl·lules sanguínies suspeses en un medi líquid anomenat
plasma. Ara veurem tots els components de la sang de forma detallada. Aquest són:

1- Glòbuls vermells: Són cèl·lules que tenen com a funció el transport d’oxigen i
CO2. En realitat, els glòbuls vermells estan carregats d’una proteïna que és la
que realment transporta l’oxigen i el CO2 anomenada hemoglobina (Hb). La
hemoglobina capta l’oxigen als pulmons i el transporta al teixit. Un cop que l’ha
deixat es carrega de CO2 per portar-ne capa el pulmó. De manera que quan
inspirem incorporem oxigen i quan espirem deixem anar cap a l’exterior el CO2.

2- Glòbuls blancs: S’encarreguen de la defensa del nostre cos. Els estudiarem amb
molt més detall quan estudiem el sistema immunològic.

Figura 1: Neutròfil fagocitant un bacteri

VÍDEO 5 Glóbulos blancos. Neutrófilos

https://www.youtube.com/watch?v=rQv1VbiSQjg (1:28 al 2:04)
En aquest vídeo s’explica com els neutròfils que hi ha a la sang poden
defensar-nos d’organismes perillosos.
6
 3- Plaquetes: Són fragments cel·lulars sense nucli que tenen la funció de produir
la coagulació de la sang. Quan es produeix una ferida, les fibres de col·lagen
del vas sanguini queden exposades i això és la primera senyal per la qual les
plaquetes comencen a adherir-se a la ferida. Les plaquetes emeten la trombina
que fa que una proteïna dissolta a la sang comenci a ajuntar-se per formar la
fibrina. Aquesta s’uneix a les plaquetes i fa q s’uneixin també els glòbuls
vermells formant un tap que impedeix la sortida de més sang a l’exterior.

VÍDEO 6 Proceso de coagulación mediado por plaquetas.

https://www.youtube.com/watch?v=86zw2xXW1Do (0:14 al final)
En aquest vídeo s’explica com les plaquetes són capaces de tancar una ferida
impedint que la sang escapi fora del vas sanguini.

VÍDEO 7 Proceso de coagulación mediado por plaquetas.

https://www.youtube.com/watch?v=cy3a__OOa2M
Vídeo en anglès. El posaré sense so a classe i l’explicaré jo ja que la
simulació per ordinador és molt bona.
(0:06 al 0:27) Es veu la primera part de la coagulació, com les fibres de
col·lagen del vas sanguini queden al descobert i és això el que desencadena
que les plaquetes comencen a adherir-se a la ferida.
(1:35 al 1:57) Es veu com els factors de coagulació activen els filaments de
fibrina, aquests atraparan més plaquetes a la ferida i també glòbuls vermells
que donaran lloc a un tap que impedirà la sortida de més sang i així poden
iniciar el procés de reparació cel·lular sense la pèrdua de més sang

VÍDEO 8 Proceso de coagulación mediado por plaquetas.

https://www.youtube.com/watch?v=R8JMfbYW2p4
Vídeo en anglès. El posaré sense so a classe i l’explicaré jo ja que la
simulació per ordinador és molt bona. Aquí es mostra un resum de l’explicat
al vídeo 7.

4- Plasma: És el líquid on es troben les cèl·lules sanguínies i:

a) Nutrients: Com la glucosa, aa i lípids procedents de l’absorció a l’intestí

prim.
b) Productes de rebuig: Com la urea que es transportada als ronyons per ser
filtrada y el CO2 que es transportat als pulmons per se expulsat.
c) Hormones: Que són transportades des de les glàndules que les
produeixen fins als òrgans on són utilitzades.
d) Altres substàncies: Com el fibrinogen, anticossos...

7
VÍDEO 9 Componentes de la sangre.
https://www.youtube.com/watch?v=1m5Z-hiUvZE (fins al 1:23)
En aquest vídeo s’expliquen els diferents components de la sang.

• Els vasos sanguinis

Són els conductes mitjançant els quals la sang circula pel cos. Es classifiquen en:

1- Artèries: Són els vasos sanguinis

pels quals circula la sang que surt del
cor i es distribueix per tot el cos.
Conté sang rica en oxigen des del cor
cap als teixits. Són vasos molt elàstics
i resistents per poder suportar la
pressió tan elevada a causa de la força
amb la qual bombeja el cor, gràcies a
tres capes, que són:

a) Túnica externa
b) Túnica mitjana
c) Túnica interna

VÍDEO 10 Arterias
https://www.youtube.com/watch?v=wT8PC3v5MPk (1:02 al 1:28)
En aquest vídeo s’explica què és una artèria i quina és la seva estructura.

2- Venes: Són els vasos sanguinis pels quals circula la sang que es dirigeix des dels
capil·lars cap al cor. Transporta sang rica en CO2 i productes de rebuig. Són
molt menys elàstiques que les artèries i al seu interior la pressió és molt baixa.
Per evitar el retrocés de la sang, al seu interior hi ha unes vàlvules anomenades
vàlvules semilunars.

VÍDEO 11 Venas
https://www.youtube.com/watch?v=fEXu24SeqMs (0:32 al 0:59)
En aquest vídeo s’explica què és una vena i quina és la seva anatomia.

VÍDEO 12 Venas
https://www.youtube.com/watch?v=H1IJfYUebnk (1:06 al 1:30)
En aquest vídeo s’explica què és una vena i quina és la seva anatomia.

3- Capil·lars: Són els vasos sanguinis situats entre les artèries i les venes. El seu
diàmetre és molt petit i les seves parets estan constituïdes per una sola capa de
cèl·lules epitelials, la qual cosa facilita l’intercanvi de substàncies (aigua,
nutrients, oxigen, urea, CO2...)amb els teixits i, fins i tot, la sortida de glòbuls
blans a través de les parets.

8
 Figura 2: Estructura d’una artèria Figura 3: Estructura d’un capil·lar i una vena

VÍDEO 13 Resumen del sistema circulatorio y formación de varices.

https://www.youtube.com/watch?v=FdsTUjJxEPw (fins al 1:12)
En aquest vídeo es realitza un resum de l’anatomia dels diferents vasos
sanguinis i la raó per la qual es formen varius.

• El cor
És un òrgan muscular buit, el qual, la seva funció és la de bombejar la sang
perquè arribi fins a les parts més allunyades del cos.

El múscul cardíac també s’anomena miocardi i està dividit en quatre cambres,

aurícula dreta (AD), aurícula esquerra (AE), ventricle dret (VD) i ventricle esquerre
(VE). A més a més, presenta també vàlvules que regulen el pas de la sang per cadascuna
de les cambres.

El cor realitza el que s’anomena batec cardíac en el qual es contrau i es dilata.

La fase de dilatació és la diàstole i la de contracció es denomina sístole.

El cicle cardíac es divideix en:

1- La sang desoxigenada arriba des del cos al cor a través de la vena cava superior
i inferior i entra a la aurícula dreta.
2- De la AD passa al ventricle dret a través de la vàlvula tricúspide, la qual
impedeix que la sang retorni cap a enrere.
3- Del VD passa a la arteria pulmonar a través de la vàlvula pulmonar i es
dirigeix cap als pulmons, on la sang deixa anar el CO2 que es troba a
l’hemoglobina dels glòbuls vermells i es carrega d’oxigen.
4- Un cop que s’ha carregat d’oxigen torna cap al cor i entra a l’aurícula esquerra
a través de les venes pulmonars.
5- Després de la AE passa al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral.
6- Del VE passa a la artèria aòrtica a través de la vàlvula aòrtica.
9
 7- Per últim, l’artèria aòrtica distribueix tota la sang oxigenada pel cos i un cop que
la sang hagi descarregat l’oxigen i agafi el CO2 dels músculs tornarà cap al cor
per començar el cicle de nou.

VÍDEO 14 Ciclo cardíaco.

https://www.youtube.com/watch?v=W2mik2uGZhQ (1:25 al final)
En aquest vídeo s’explica el recorregut de la sang a través del cor.
10
• La circulació de la sang
La circulació d ela sang és:

1- Tancada: La sang sempre circula per l’interior dels vasos, a diferència del que
passa a molts invertebrats.

2- Doble: La sang circula en un doble circuit, ja

que per donar una volta completa per tot el cos
ha de passar dues vegades pel cor. Els dos
circuits són:

a) Circulació pulmonar: És la més curta. La sang

surt de VD per l’artèria pulmonar pobre en
oxigen fins als pulmons i torna a l’AE per les
venes pulmonars.
b)
b) Circulació sistèmica: És la més llarga. La sang
surt del VE per l’artèria aorta fins a tots els
òrgans del cos amb la sang carregada d’oxigen i
torna a l’AD a través de les venes caves.

3- Completa: Al cor no es barreja la sang rica en oxigen (passa per la part

esquerra) amb la sang pobre en oxigen (passa per la part dreta). En altres
organismes, com ara en els amfibis, sí que es barregen i per això s’anomena
incompleta.

La pressió sanguínia és la pressió que exerceix la sang sobre les parets dels
vasos sanguinis. Medicament la més important és la pressió arterial i per mesurar-la es
fan servir dos valors, que són:

- Pressió sistòlica: És el valor màxim de la pressió arterial i es mesura quan el

cor es contrau.
- Pressió diàstole: És el valor mínim de la pressió arterial i es mesura quan el
cor es dilata.

Quan es donen els resultats la interpretació és la següent:

- Valors normals: 120/80

- Hipertensió: 140/90 o superiors
- Hipotensió: 120-139/80-89 o inferiors

• El sistema limfàtic
L’elevada pressió d ela sang que circula pels capil·lars sanguinis provoca que
part del plasma sanguini surti d’aquests vasos. Aquest líquid rep el nom de plasma
intersticial i per a que no s’acumuli als teixits és necessari que retorni als sistema
sanguini. Això s’aconsegueix gràcies al una xarxa de vasos anomenada sistema
limfàtic. A més a més, s’encarrega de:

11
 1- Drenatge dels plasma intersticial als teixits.
2- Transport dels greixos absorbits a l’intestí prim.
3- Transport i emmagatzematge dels limfòcits (glòbuls blans que produeixen
anticossos).

El sistema limfàtic està constituït pels:

1- Capil·lars limfàtics: Són petits vasos de

parets molt fines i cecs, és a dir, tancats per
un extrem. La seva funció és reabsorbir el
plasma intersticial.

2- Vasos limfàtics: Són conductes que tenen

els seu origen en la confluència de molts
capil·lars limfàtics. Les seves parets són
fines i estan proveïdes interiorment d’unes
vàlvules semblants a les de les venes, que
impedeixen que la limfa retrocedeixi. La
limfa és el líquid que circula per l’interior
dels vasos limfàtics, procedeix del plasma
intersticial reabsorbit en tot els cos i dels
greixos reabsorbits a les parets intestinals,
resultants de la digestió dels aliments i els
limfòcits produïts als ganglis limfàtics.

Figura 4: Esquema del sistema limfàtic.

VÍDEO 15 Sistema linfático.

https://www.youtube.com/watch?v=lR-yr1ZF1Z4
(0:31 al 0:54) Es veu la ubicació d’un vas limfàtic respecte els vasos
sanguinis i s’explica com es recull el líquid intersticial que es desprèn de
venes i artèries.
(4:08 al 4:20) Vídeo que el posaré sense so, ho utilitzaré per explicar com el
líquid intersticial entra al vas limfàtic ja que es veu molt bé en aquestes
imatges.

3- Ganglis limfàtics: Són engrossiments de la mida d’un pèsol situats als vasos
limfàtics.

Figura 5: Gangli limfàtic

12
• Malalties de l’aparell circulatori
Les més freqüents són:

1- Hipertensió: És l’augment crònic de la pressió arterial.

2- Aterosclerosi: És l’enduriment de les artèries a causa del depòsit de plaques

(ateromes) d’una substància greixosa anomenada colesterol a les parets internes
de les artèries. A més a més, aquesta acumulació de colesterol fa que augmenti
la pressió arterial.

3- Arteriosclerosi: Enduriment i engruiximent de les parets arterials

fonamentalment per l’acumulació de greix.

4- Angina de pit: És un fort dolor al pit que és degut al fet que el cor no rep prou
sang a causa d’una obstrucció a les artèries coronàries. Sol remetre al cap d’uns
minuts de repòs.

5- Infart de miocardi: És la mort d’un grup de cèl·lules del cor per manca
d’irrigació sanguínia. Si la part afectada és gran, l’òrgan deixa de funcionar, ja
que les seves cèl·lules no reben ni nutrients ni oxigen. Es manifesta amb un
dolor agut al pit que no remet com en el cas de l’angina de pit. Pot ser ocasionat
per un coàgul de sang que rep el nom de trombosi, o per una placa d’ateroma de
colesterol que s’anomena èmbol.

VÍDEO 16 Arterioesclerosis e infarto de miocardio.

https://www.youtube.com/watch?v=VDf2bW4KSbk (0:10 al 1:30)
En aquest vídeo s’explica com estan relacionat l’arteriosclerosi i l’infart de
miocardi. Recorda que si no s’arriba a taponar totalment l’arteria coronaria
(arteria que alimenta al cor), es dóna una angina de pit (dolor molt intens al
pit que pot antecedir a l’infart).

6- Buf cardíac: És un soroll característic que es percep en auscultar el cor amb

l’estetoscopi i que sol indicar anomalies en les vàlvules. Com a conseqüència es
barreja la sang oxigenada amb la desoxigenada.

13
7- Taquicàrdia no fisiològica: És un increment d ela freqüència cardíaca en repòs
per damunt de 100 batecs per minut.

14