PRCTICA:

DISSECCI
D'UN RONY
DE PORC O
BE:
biologia

Alumna: Andrea del Moral

Professor: Toni Serrano
Curs: 3rC
PRCTICA 10: DISSECCI D'UN RONY DE PORC
o BE:

Objectiu:
Observar l'anatomia externa i interna del rony.

Material:

- Rony de porc o be.

- Safata de dissecci.
- Agulla amb mnec o cnula.
- Pinces. Tisores. Bistur - Microscopi ptic

-Portaobjectes - Cobreobjectes

Procediments:
1. Observa l'anatomia externa del rony. Tracta de distingir-hi les
glndules suprarenals i la capa de greix i de teixit conjuntiu que
l'envolta.

El rony t una forma allargada amb forma de mongeta, s marr,

tou, molt llis per fora, t una longitud duns 12-14 cm i un pes duns
300 grams. (els ronyons humans sn prcticament idntics). La seva
funci s la de filtrar les toxines, cid ric... Les glndules
suprarenals, no hi sn.

2. Colloca el rony dins la safata. Identifica l'urter, l'artria renal i la

vena renal que es troben en la part cncava. Assenyala tots aquests
elements en la foto de l'anatomia externa del rony.
En aquesta imatge
tenim introduda una
cnula pel forat de
lurter.

En aquesta imatge

podem veure a

lesquerra lartria

renal i ms a la

dreta, lurter.
 En aquest imatge podem veure

a la part esquerra la vena

renal, amb un petit

cogul, i a la part esquerra

lurter (a la imatge anterior

la vena renal estaria com

amagada a la part dreta)

En aquesta imatge

podem veure millor

la vena, la podem

distingir ja que t

les parets molt ms

finetes.

3. Practica un tall longitudinal per la part mitjana del rony,

parallelament a les cares planes, i per la part convexa. Separa'n les
dues parts que en resulten.
 En aquesta imatge

podem veure com

ha quedat tallat el

rony, ha quedat

una mica

malament tallat.

4. Observa els segents elements i assenyala'ls en al dibuix de

l'anatomia interna del rony. De la part externa a la interna:
a) La cpsula o membrana fibrosa que l'envolta i el protegeix.
b) L'escora, de color bru clar amb granulacions vermelloses de
mida com d'un cap d'agulla que dna lloc a una capa
denominada zona cortical.
c) La zona medullar, vermellosa i estriada, que comprn de 8 a
12 pirmides. L'extrem de cadascuna d'elles s travessat per
una vintena d'orificis que corresponen a lobertura d'un tub
collector.
d) La pelvis, una cavitat en forma dembut de parets fibroses,
blanques i irregulars que desemboca en l'urter.
 5. Estn sobre la superfcie tallada del rony una petita quantitat
daigua oxigenada. Observa si es produeix efervescncia. Desprs
duns segons passa el dit per la superfcie per eliminar laigua
oxigenada i observa els tbuls collectors i els nefrons on continua la
formaci de bombolles.
Aquest punt no lhem fet
6. Diposita sobre el portaobjectes una petita mostra de la regi cortical
i disgrega-la amb lagulla amb mnec. Afegeix una gota daigua i
posa-hi a sobre un cobreobjectes i a sobre paper de filtre doblegat.
Pressiona amb el polze de forma progressiva sense fer moviments
laterals per disgregar la mostra (squash). Observa la preparaci al
microscopi ptic i mira si hi ha estructures globoses.

Conclusions:
1. Foto de lanatomia externa del rony i assenyalar-hi les parts
 Vora externa

Pol superior
Vora interna
Urter / pelvis
renal
Vena renal
Artria renal

Pol inferior

2. Foto de lanatomia interna del rony i assenyalar-hi les parts.

Cpsula renal
Escora
Medulla
Si del rony
Calzes majors
Calzes menors
Pirmides de Ferrein
Papilla
Pirmide
Urter

3. Foto del rony amb bombolles als nefrons. Investiga: per qu en

aquestes zones es continuen formant les bombolles?
No hem fet la part de posar laigua oxigenada. L'efervescncia
que es produeix en afegir aigua oxigenada directament a la zona del
rony recentment exposada i es deu a la presncia de molcules
orgniques, que reaccionen amb l'aigua oxigenada alliberant dixid de
carboni. El bombolleig ms intens en la nefrona respon al fet que
posseeix major concentraci de molcules orgniques a causa que en
ella es produeix el filtrat i, per tant, totes les molcules orgniques de
l'organisme (suspeses en la limfa o sang) passen per ella.
4. Foto de la preparaci microscpica. Assenyala-hi les estructures
globoses. Qu creus que sn?
 En la preparaci al microscopi hem pogut observar unes estructures
rodones amb un lquid que es movien, aquest lquid s la orina que
queda residual al rony, aquestes bombolles podrien ser de dixid de
carboni, per la reacci que tenen al agafar contacte amb laigua
oxigenada, doncs podria ser al agafar contacte amb loxigen. Sin el
que podria ser sn petits trossos de rony ja que no em pogut veure
els nefrons que tenen les pirmides de Malpighi.

5. Valora la prctica, quins objectius has acomplert i quins no?

Els meus objectius quan he comenat l aprctica eren aprendre molt,

ja que jo dels ronyons no en tenia gaireb ni idea de les seves
funcions i ja crec que si que els he acomplert ja que (no sabr molt,
per ms del que sabia s) he aprs coses noves i que mhan semblat
fora interessants. No tenia cap altre objectiu (crec).

Conclusions:
En aquesta prctica he aprs....

o El primer que he aprs i ms mha sorprs ha sigut que els

ronyons de porc sn de la mateixa mesura que els dun
hum.

o Tamb el que mha sorprs ha sigut la complexitat dels

ronyons, ja que si els recressim mecnicament, aquests
tindrien una mesura similar a la dun frigorfic, per molta
tecnologia que hi tinguem els ronyons sn una mquina
molt sofisticada que encara no la podem substituir
fcilment.

o Tamb el que he aprs ha sigut que els ronyons tenen una

mesura ms petita del que mimaginava ja que jo pensava
que eren ms grans.

Aquesta prctica mha anat....

o Aquesta prctica mha anat prou b, per una part la olor,

que feien els ronyons era una olor forta, a orina, el que
ms mha impressionat ha sigut la textura que t el rony
al tallar-se, s mol estrany (o aix em sembla). En general
mha anat b ja que no hem trobat moltes dificultats a
lhora de fer la prctica, les tres dificultats que ens hem
trobat han sigut que la vena renal ha costat una mica
encontrar-la ja que tenia les parets molt finetes i quasi no
es veia, la segona ha sigut al tallar el rony, que no podia
tallar la part blanca fins que hem agafat les tisores i lhem
tallat, i per ltim, lltima dificultat ha sigut que jo no s
dibuixar a lhora de dibuixar el rony, doncs, mhe estat
una estoneta ja que no en s i volia que em queds
alguna cosa mitjanament presentable...

Aquesta prctica mha agradat...

o Aquesta prctica mha semblat molt interessant ja que he

descobert un munt de coses noves per mi, dels ronyons,
no en sabia prcticament res i al llarg daquesta prctica
les he anat aprenent. Per lnica part que no mha agradat
ha sigut per lolor que tenen, per suposo que si volem
aprendre, hem de tocar el rony (que ja em sembla b
que no sigui tot bonic i fcil).