NEUROANATOMIA

Doctor Jordi Estela

Exploracions complementàries, es poden fer estudis estructurals o funcionals (PET). Podem

tenir un cervell que estructuralment esta be pero funcionalment no, com amb la MA, q primer
hi ha problemas funcionals i dp estructurals per la atrofia.

Estudis neurofisiol+ògics

EEG: es distrubeix els punts que enregistren l’activitat cerebral. (frontal, central, pariental amb
un numero que indica la zona, la zona del mig es CZ o FZ que no enregistra reS). Parell dret
senar Esquerra.

Onda punta tipic en crsis d’epilepsia. Tb es pot fer per cirurgia de lepilepsia, monitoritzant
diretcament al cervell.

Ritme alfa posterior normal amb els ulls tancats.

Onda ancha en el frontal que significa que tiene espasmos en los ojos.

Estatus focal: te enerbat per exemple a lhemisferi dret, però poc i al altre hemisferi tot be.

PEV (potencials evocats)

Estimulen una zona del cervell i miran la velocitat en la q recorre la info pels nervis desde el
cervell fins la psrt del cos linkada a aqulla zona cerebral.

Estudis neurorradiologics:

Ecografia B

- Transcranial: molt utilitzada pels pacients amb deteriorament.

Ecografia Doppler:

- Transcrania: polígon de Willis.

TC crani (diapo) (blanco denso, negro hipodenso)

Edemes (segons els tipus es veuen diferent) hipodenistat.

Edema vasogenic (preserva escorça): que es genera als vasos, surt aigua de les arteries o
venes, per canvi de pressió dins el vas, i provoca hipertensió intracraneal o per trombosis
venosa o pq la pared està malament (trncada,) i surt el liuquid.

Edema citotòxic: es forma per les cèl·lules. S’omplen d’aigua, per l’homeostasi, i per això tenen
comuna bombes axican aigua que consumeixen energia. Quan hi ha isquèmia aquesta energia
no arriba llavors la cel·lula no pot axiocar aigua i s’inflen d’aigua i provoquen l’edema.

Hiperdensitat: hematoma

Hemorràgia epidural que es veu amb forma biconvexa.

Hemorràgia subdural:

Hemorràgia subaracoidal junta amb el parènquima, que es veu blanc pq en comptes de tenir
LCR, te sang.
Resonancia magetica

Utilitza les característiques magnètiques de les moleculoes. Brúixoles. Posem a l0individu dit
un camp magnètic enorme. Posem l’iman i dp el treiem. Tota l’aigua va cap al cosat contrari i
despres quan torna, torna de manera diferents segons a quin lloc. Pos aquestes diferencies es
la ressonància magnètica que tenim de resultat.

Camps inhomogeni tornen l’energia molt rapida. Capms homogeni els hi costa molt que surti
l’energia per tant en t1 brillara molt i no en t2. T1 tipus escàner (morfologia, estudis
volumètrics i substancies magnètiques i es veuen millor els camps inhomogenics) i t2 (temps
parcial-tarda i veurem edemes, imatge fisiopatològica però si tens) i el flair que es la T2 amb
adquiscio inversió nseque es com un t1 i quan ens indica duna lessio haurem de saber si es
agut o crònic o que passa) llavors tenim la difusió que ens mira en t2 la capacitat q te laugia de
difondre (si te capacitat de difusió brillara molt i si no no, si te capacitat de difusió vol dir que
la lesio es aguda, per tant la zona que brilli es la zona aguda que es important mirar) i Eco-
gradient on les zones negres sin substancies q facin que perdi energia ràpid, per tant pots
veure hemorràgies prèvies que han deixat la seva huella al cevrell.

Difusio. Fent difusió dels axons (on es molt difícil veure el mov de laigua) tractografies i podem
saber com afectara una cirurgia.

La ressonància tb te tècniques de perfusió.

Creutzfeldt-jakob. Si el líquid li costa molt moure (pus) es blanc a la perfusió.

SPECT (FOTO UNIC, mes estable i barat)-PET (2 FOTONS x tant es mes sensible, pro problema el
radiosoto es ,olt inestable i molts car).

SPECT: de perfusió per cirurgies epilèpsia o veure zones que ni arriba la sang.

Receptors del SNC, datscan per veure la concentració del trasportaodr de DA, per diagnosticas
parkinson. Si no te transportador tindra parklinson. Pro esidificl fer diagnòstic diferencia,
aquesta manca de TDA, la MSA (atrofia multisistèmica), PSP y la CBD (corticobasal) al principi
es presentra com un parkinson pro no es, aquesta tècnica no ens ho diferencia.

PET flux sanguini cerebral: per detectar ictus, o fer exploracions funcionals (caminant, mirant,
escoltant, etc. i veure si hi ha menys fluxe segons el que estigui fent, sobretot per a recerca).
Els pets marcats amb glucosa per mirar MA, pro es poc especifica. PER marcador de plaques
amiloides molt important per MA presintomàtiques i fer diagnòstic precoç, però no sempre
son fiables ja que hi ha persones amb normalitat que poden presentar un PET alterat.

PET marcador decabdells neurofibrilars, proteïna TAU.