LA VISIÓ

- La vista és un sentit que requereix molt d’aprenentatge

- Reaccionem davant el mon com el veiem, més que com el percebem.
- Els objectes els veiem a distància gracies a la llum que emeten o reflecteix en l’ull.
- La visió necessita recepció d’ones electromagnètiques (llum)
per mitjà de cèl·lules receptores visuals (=retina).
- Aquest tipus d'energia viatja en ones amb enormes variacions
en longitud.
- Les úniques ones lluminoses que podem detectar tenen
longituds d'ona d'entre 380 i 760 nanòmetres.
- Diferents longituds d'ona lluminoses s'associen amb colors
diferents, ex: una longitud d'ona de 425 nm es veu violeta i
una longitud d'ona de 650 nm vermella.
- A pesar de la seva complexitat, els mecanismes de la visió són
similars als dels altres sentits: Receptor (retina)- Via nerviosa-
Àrea cortical.
1) RECEPTORS DE LA VISIÓ
 Els ulls són òrgans sensitius que han evolucionat a partir dels invertebrats.
 El 70% de tots els receptors sensorials del cos es troben als ulls.
 ulls = glòbuls oculars (un dret i un esquerra)
 Estructura de l’ull és com una càmera fotogràfica.
 L’interior està ple de líquids = humors que ajuden a mantenir la forma del globus
ocular.
 La pared de l’ull està formada per tres capes:
- Capa fibrosa  la capa més externa, consta de l'escleròtica i la còrnia transparent.
- Capa vascular:
 és la capa mitja
 consta de tres regions ben diferenciades. La part més posterior és la coroides, una
túnica nutritiva rica en sang que conté un pigment fosc. El pigment evita que la llum es
dispersi dins l'ull.
 La coroides es modifica per formar 2 estructures musculars, el cos ciliar, on hi ha unida
la lent i l'iris.
 La lent o cristali, és l’aparell d’enfocament ocular, amb el temps es perd aquesta
capacitat. En gen gran la lent es fa més opaca =cataractes.
 En aquesta capa trobem l'iris pigmentat (blau, verd...) té una obertura arrodonida, la
pupil·la, a través de la qual passa la llum.
 Unes suaus fibres musculars organitzades circular i radialment formen l'iris, que es pot
contraure (molta llum) o dilatar (poca llum) en funció de la llum.
 Regula la quantitat de llum que entra a l'ull, així ens permet veure més clar amb la llum
disponible.
 Miosis: quan l’iris a l'apropar la vista i amb llum brillant, els músculs circulars i la
pupil·la es contrauen.
 Midriasi =dilatació: amb poca llum, les fibres radials es contrauen per augmentar
(dilatar) la pupil·la, deixant entrar més llum a l'ull.
- Capa sensorial:
 Capa més interna de l'ull
 Hi torbem la retina, s'estén per la part anterior fins al cos ciliar.
 L’interior està ple de líquids denominats humors que ajuden a mantenir la forma del
globus ocular.
 La retina és una bicapa:
o La capa pigmentada: capa de la retina que està formada per cèl·lules pigmentades
de color fosc que, igual que les de la coroides, absorbeixen la llum i eviten que
aquesta es dispersi dins de l'ull. Aquesta capa pigmentada actua com a fagòcits, ja
que permet extreure les cèl·lules mortes o danyades i per emmagatzemar la
vitamina A necessària per a la vista. Aquesta vitamina sintetitza pigments.
o La capa neural: transparent interna de la retina conté milions de cèl·lules
fotoreceptores, els bastons i els cons.
 Els senyals elèctrics passen des dels fotoreceptors a través d'una cadena de dues
neurones (cèl·lules bipolars i ganglionars) abans d'abandonar la retina a través del
nervi òptic en forma de impulsos nerviosos que es transmeten a l'escorça òptica.
 El resultat és la visió = s’ha generat un potencial d’acció
 La llum que entra a l'ull ha de passar a través de la còrnia, humor aquós, cristal·lí i
l’humor vitri, abans d'arribar a la retina on hi ha els fotoreceptors sensibles a la llum.
 Les cèl·lules fotoreceptores es distribueixen per tota la retina, excepte
en el nervi òptic (format per axons de cèl·lules ganglionars) on abandona
el globus ocular.
 Aquest lloc es denomina disc òptic o papil·la òptica.
 Mancha ciega: zona on no hi ha retina, és un punt ceg on s’origina el
nervi optic. Quan la llum d'un objecte s'enfoca en el disc òptic, deixem
de veure-ho.

EDEMA DE PAPIL·LA

Inflamació de la papil·la òptica degut a hipertensió intracraneal.

MACULA

 Zona de la retina on tenim més agudesa visual = visió fina dels detalls.
 Color groc.
 En el centre de la màcula trobem la Fòvea, que presenta un color més
fosc (màxima agudesa).
 Tenim una gran quantitat de cons
 A mesura que ens allunyem de la macula baixa la densitat de cons i
augmenta la de bastons, per tant, perdem l’agudesa visual i veiem la
imatge difuminada.

RETINA: CONS I BASTONS

 La retina és l’autèntic receptor ocular.

 Capaç de transformar les radiacions lumíniques que li arriben en impulsos nerviosos.
 Els cons i els bastons no es distribueixen uniformement en la retina.
 Els bastons són més densos a la perifèria de la retina i redueixen el seu nombre a
mesura que ens aproximem a centre de la retina.
  Els bastons permeten veure en escala de grisos amb llum tènue i ens proporcionen una
visió perifèrica.
 Els cons són receptors discriminatoris que ens permeten veure els detalls i són més
densos al centre de la retina i redueixen el seu nombre cap a la perifèria de la retina.
 A la part lateral de cada papil·la òptica, es troba la fòvea central, una diminuta fossa
que només conté cons.
 En conseqüència, aquesta és la zona de major agudesa visual o punt de visió més
nítida.
 Qualsevol cosa que desitgem veure detalladament
s'enfoca en la fòvea central.
 Els cons estan especialitzats en la visió en color, amb una
il·luminació adequada =visió fototòpica.
 Els bastons en la visió en blanc i negre, en moments on hi
ha poca il·luminació = visió escotòpica o visió en penombra. En aquest cas, l’agudesa
visual es sacrifica per l’adaptació a la foscor.
 Els pigments visuals sensibles a la llum i es troben emmagatzemats en els discs
membranosos dels cons i els bastons.
 Faciliten la transducció de l’estímul lumínic en una senyal química i finalment en un
impuls elèctric en el receptor.

PIGMENTS RETINIANS: FOTOPIGMENTS

Els cons i bastons contenen rodopsina, constituïda per la proteïna opsina i un aldehid = Vit A
=retinol.

El retinol + la opsina = pigment rodopsina. Amb l’arribada de la llum hi ha un canvi en la

configuració i es separen. Quan ens enlluernen ens quedem sense aquests pigments, i no
veurem res fins que es torni a sintetitzar.

Si no tinc vit A hem faltarà retinol i els meus pigments no seran de qualitat.

SENSIBILITAT ESECTRAL DELS CONS

Els tres tipus de cons contenen 3 pigments diferents amb

diferents tipus d’opsina:

- Opsina que hem detecta la llum lila-blavosa = cons blaus

- Opsina que hem detecta la llum verda = cons verds
- Opsina que hem detecta la llum groc-taronja = cons
vermells

Absorbeixen cada un tan sols la radiació amb una longitud

d’ona compresa entre 380 i 760 nm, requisit essencial per a
la visió dels colors. Aquí esta el principi de la visió cromàtica
o fotòpica (amb color).

SESNIBILITAT ESPECTRAL DELS BASTONS

Els bastons no són capaços de distingir les diferents longituds d’ona de la llum (colors). Per tant,
donen lloc a una visió escotòpica o visió en penombra (blanc i negre).
TEORIA TRICRÒMATICA DE LA VISIÓ DELS COLORS DE YUNG I HELMHOTZ

Diu que els 3 tipus de cons son estimulats pels seus colors respectius, el que confereix a la
retina la seva sensibilitat al color.

DIFERENCIES ENTRE CONS I BASTONS:

- Els bastons tenen un llindar més baix que els cons; per tant,
requereixen menys llum per activar,-se.
- Els cons s'usen per la visió cromàtica.
- La visió dels bastons és com veure la televisió en blanc i negre, es
pot ajustar els nivells de brillantor, però només veu negre, blanc i
gris.
- Per tant, si la il·luminació disminueix, els objectes perden els
colors.

ACROMATÒPSIA

La manca dels tres tipus de cons = una acromatòpsia total = vida en blanc i negre

La manca d'un tipus de cons = una acromatòpsia parcial = daltonisme

El més comú és la manca de receptors de vermell o verd, el que produeix dues varietats de
ceguesa dels colors vermell-verd. En aquests casos les persones veuen el vermell i el verd com
el mateix color,no es poden distingir.

Molta gent amb acromatòpsia no és conscient de la seva malaltia perquè han après a confiar
en altres pistes. Ex, en els senyals de trànsit que es guien per la posició del ninot.

Els gens que regulen la visió en color es troben al cromosoma X de la femella, per tant,
l'acromatòpsia és una malaltia vinculada al sexe que només tindran els homes (igual que el
daltonisme)

Acròmatopsia cerebral = la pèrdua de visió de colors s'associa a un dany de l'escorça visual

extraestriada.

2) VIA ÒPTICA I CENTRE VISUALS

Aquests receptors estan connectats amb les cèl·lules bipolars, que estableixen sinapsis amb les
cèl·lules ganglionars. Els axons de les cèl·lules ganglionars formaran el nervi òptic.

La via òptica uneix el receptor visual amb els centres de recepció i integració visual, situats en
els lòbuls occipitals de l’EC. La via òptica transmeten informació dels ulls al cervell, són els
paquets massius que contenen més d’1 milió de fibres nervioses.
El camp visual de cada ull, correspon al segment que pot veure cada ull
immòbil. El camp visual en color és més reduït que el corresponent a la
visió en blanc i negre=foscor, es veu primer l’objecte que es desplaça cap a
dintre del camp visual, que el color de l’objecte. Es percep primer el
moviment que el color. El pretectum és el que controla els moviments
oculars.

La regió o segment nasal del camp visual de cada ull es registra en la

meitat temporal de la retina. La regió temporal del camp visual es registra
sobre la meitat nasal de la retina.

Quiasme optic  Punt on alguns axons del nervi òptic decussen i canvien
de costat, mentre que altres no.

En les vies visuals les fibres del nervi òptic que procedeixen de la part
temporal de la retina es mantenen en el mateix costat. Les procedents del
segment nasal de la retina s’entrecreuen en el quiasma òptic i passen al
costat oposat. Només decussen les nasals, les tamporals continúen pel
mateix costat.

Una lesió a nivell del quiasma dona lloc a una pèrdua de visió d’ambdós
camps temporals, degut a que correspon a les dues meitats nasals de la
retina. Lesions destructives bilaterals com un ictus del lobul occipital, pot
perdre la visió del costat temporal.

Després de travessar el quiasme, les fibres són ara part de la cinteta

òptica. Entren en l’encèfal i acaben en el cos geniculat lateral del tàlem i
col·liculus superiors del mesencèfal.

Les cintetes òptiques fan sinapsis amb les neurones del nucli geniculat
lateral del tàlem. Els seus axons formen les radiacions òptiques o feix
geniculocalcari, fins a l’escorça visual o òptica en la cissura calcarina del
lòbul occipital.

Les vies òptiques estableix connexions amb l’àrea 19 de Brodmann on estan els centres
corticals dels músculs oculomotors.

1. Nervi optic

2. Quiasme optic

3.Tracte optic

4. Genciculat lateral

5. Radiació óptica

6. Cortex visual

8. Putamen

10. Nucli pulvinar del talem

11. Fissura calcarina

ÀREA VISUAL: (ocupa el lòbul occipital)

- Àrea visual primària:

o Àrea receptora visual primària (és l’àrea 17 de Brodmann)
o Situada a l’escorça calcarina.
o Aquesta àrea detecta punts, línies i vores en l’escena visual.
o Veu les imatgesb= la capta.
o Una lesió a l’àrea 17 dona lloc a que la persona vegi llumenetes o xispes = sensacions
òptiques simples

- Àrea visual secundaria o d’associació:

o Són àrees d’associació visual.
o Estan circumdant l’àrea visual primària.
o És l’àrees de Brodmann 18 (reconeixement d’objectes) y 19 (localitza els objectes),
regions occipitoparietal i occipitotemporal.
o Proporciona el significat a la imatge = interpretació i reconeixement dels objectes.
o Interpreten la informació visual i també el significat de les paraules escrites.
o Relaciona experiències visuals prèvies i actuals.
o Tractes d’aquesta àrea van a l’àrea 19 del mesencèfal que intervenen en els
moviments oculars. L’ àrea 19 de Brodmann està associada a on es localitza
l’objecte.
o Àrea 39 ajuda en l’habilitat de percebre el moviment.
o Una lesió a l’areea 18 i 19 pot donar alucinacion visuals

- Àreea frontal del camp visul:

o És l’àrea 8 de la tercera unitat
o A vegades s’inclou en l’àrea premotora.
o Regula els moviments visuals voluntaris de seguiment.
o Ex: Llegir una oració.

VISIÓ BINOCULAR:

El cervell interpreta el camp visual dret mitjançant el còrtex esquerre i el còrtex dret interpreta
el camp visual esquerre. Però, cada costat del cervell rep l'entrada visual dels dos ulls, del camp
de visió lateral de l'ull a la seva banda i des del camp medial de l'altre ull. Cada ull "veu" una
cosa diferent i els seus camps visuals se superposen una mica. És per això que els humans
posseeixen una visió binocular (amb els 2 ulls).

La visió binocular proporciona la percepció, ens dona la imatge "tridimensional"de les coses, ja
que l'escorça visual integra les dues imatges diferents dels dos ulls en 1. Fon una imatge que
entra com a dues formes separades (de les dues retines) en una imatge per ser interpretada
per l'escorça d’associació.

La visió binocular es deu a l’àrea de superposició o camp visual binocular

Amauròsi cortical = perdre la visió, es destrueix el lòbul occipital = ictus

RESUM = De la retina va al nervi optic ,quiame optic (canvien de costat), sintetes òptiques. Fan
sinpsi amb el talem i del talem a l’escorça calcarina