NEE SENSORIALS

DISCAPACITAT VISUAL

Input Integració Output

Està implicat el sistema sensorial. En El nivell cognitiu, la meva personalitat, actituds , Oral /verbal.
funció de com ens arribi aquest input. motivacions... Motor.
Si no t’interessa la teva integració no acaba de ser
la correcta, reps l’input

En les NEE tenen problemes en els inputs. S’ha d’adaptar la informació per poder utilitzar
un sistema que no sigui sensorial.

Hem de tenir en compte que quan la lesió/anomalia està més cap a dins, més dificultats
tindrà en la seva visió (percepció visual) i per tant, necessitarà més ajuda. Ex: que la lesió
estigui al nervi òptic o al cos vitri.

La percepció visual té tres característiques:

• Aparença: és capaç de mesurar la brillantor, el matis, la forma, la mida, la forma, la ubicació, la intensitat del color, la transparència,
flameig, centelleig, poliment i lustre.
• Organització: veiem figures unitàries i cohesives, la figura i el camp, les formes (simètrica, tancada i superposada), grups (proximitat,
similitud, continuïtat).
• Constància: invariabilitat de moment i de lloc. El que veus és el que veus, no ens imaginem les coses que hi ha present.

Nosaltres sabem distingir l’aparença, l’organització, i la constància, però ho fem de forma inconscient ja que és un procés que el tenim assimilat.

CAMP VISUAL: És la superfície del món exterior que es pot projectar sobre la retina, quan l’objecte es troba en repòs.

ACOMODACIÓ VISUAL: consisteix en enfocar la imatge en el mateix fons de la retina, no davant ni darrere d’ella. Això s’aconsegueix fent variar
d’una manera adequada la distància entre la retina i el poder diòptric dels humors. El paper recau en el múscul ciliar que sustenta el cristal·lí i la
pupil·la.

Quan volem veure graduem la nostra pupil·la per enfocar i poder veure les coses amb més claredat. Gràcies als conus (visió diürna) i als
bastos (visió nocturna). Les dificultats que presentem és quan es fa de dia o es fa de nit, ja que aquests dos elements “lluiten” per
enfocar els objectes.

VISIÓ BINOCULAR: els nostres ulls estan de tal forma que converteixen en un sol punt (els dos ulls). Del objecte visualitzat s’obtenen dues imatges,
la del ull dret i la de l’ull esquerre.

Quan no hi ha aquesta convergència hi ha dificultats per poder enfocar la visió a un determinat objecte, per exemple les persones amb estrabisme.

VISIÓ DEL COLOR: Hi ha uns colors específics. La visió del color i la seva percepció es realitza a partir de la memòria visual, es veu un
determinat color o un altre a partir dels colors primaris.

La nostra percepció visual pot provocar il·lusions, inconvenients incoherències, inconsistències perceptives...

EL FUNCIONAMENT VISUAL

La nostra percepció visual té aquests tres sentits per poder funcionar.

oftalmòleg

1. SENTIT DE LA FORMA: Nosaltres tenim un sentit de la forma, tenim una facultat per percebre la forma que té aquest objecte, és a dir,
l’agudesa visual.
2. SENTIT CROMÀTIC: facultat per distingir el color.
3. SENTIT DE LA LLUMINUSITAT: facultat per distingir la intensitat de llum.
4. EL CAMP VISUAL

1
 NEE SENSORIALS

Les funcions visuals no apareixen de manera progressiva, és a dir, emergeixen de forma superposada, sense superar el nivell de desenvolupament
perceptiu cognitiu.

Factors que poden intervenir:

- La nostra estimulació visual que hem rebut. Quan més estem estimulats visualment, més facilitat tenim per desenvolupar les funcions
visuals.
- Experiències visuals
- Varietat de tasques visuals
- Motivació i capacitat.

La visió es va desenvolupant de forma progressiva, ja que al principi sabem que veiem alguna cosa fins que al final veiem l’objecte. Hi ha una
progressió amb: el nivell o l’estat de consciència, percepció de formes, percepció de formes dels objectes representats en dibuixos, discriminació i
reconeixement de figures en dibuixos en acció i memòria, complementació, unificació i organització visual.

FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT DEL FUNCIONAMENT VIUSAL

Primer el input ha de ser correcte.

- La integració de mecanismes visuals i cerebrals - ha d’haver una interacció correcte entre l’òrgan de la visió i el cervell.
- Adequada i progressiva maduració dels òrgans
- Interacció que afavoreixin l’experiència i l’aprenentatge.

DESENVOLUPAMENT VISUAL

Als 7 anys és el màxim del nostre desenvolupament visual.

- Entre els 2 i 3 anys: desenvolupament psicofisiològic, contacte amb l’ambient i maduració

neurofisiològica.
- Entre els 3 i 4 anys: memòria visual, percepció de tot-part, identificació de semblances en
figures concretes.
- Entre els 5-6 anys: discriminar i percebre semblances i diferències en figures abstractes.
- Entre els 6-7 anys: màxima quota de desenvolupament, a partir d’aquí hi ha un control
fisiològic i s’estabilitza la visió o baixa.

DEFECTES VISUALS

Miopia - El miop veu malament des de lluny, però molt bé de prop. Un ull miop és un ull massa llarg o massa potent. El focus imatge es forma
davant de la retina, el cervell rep una imatge borrosa.

Hipermetropia - El hipermetrop veu bé des de lluny i malament de prop. Contràriament a la miopia, l'ull és massa petit o no és prou potent. El
focus de la imatge es forma darrere de la retina, el cervell rep una imatge borrosa.

Estigmatisme - Veu de manera mediocre tant de prop com des de lluny; sovint confon les lletres semblants com la h i la M. L'astigmatisme és un
defecte de la curvatura de la còrnia (o del cristal·lí) i desnaturalitza la visió.

Presbícia - s’ha envellit el cristal·lí i perds elasticitat. Els músculs ciliars ja no funcionen bé i no acaben d’acomodar l’objecte com a tal.

2
 NEE SENSORIALS

LA DISCAPACITAT VISUAL I AGUDESA VIUSAL

Segons la OMS, la funció visual es subdivideix en quatre nivells. La discapacitat visual abarca la moderada la moderada i la greu. Nivells que hi ha:

• Visió normal
• Moderada: Pèrdua del 70% de visió.
• Greu: Pèrdua del 90% de visió.
• Ceguera: es bastant improbable. Pèrdua del 95% o una pèrdua del camp visual a menys de 10º, en el millor ull.

És molt important el moment d’aparició, sobretot en els infants.

• Congènita: neix amb una malformació en els ulls o té un problema visual detectat.
• Perinatal: s’adquireix al part.
• Adquirida: l’infant té una visió normal des de petit i a partir d’una certa edat comença a perdre la visió. És un problema perquè l’infant
ha d’aprendre el braille.

PREGUNTA D’EXAMEN Les hereditàries poden apareix en qualsevol moment, i pot ser dels tres tipus.

TRETS CARACTERÍSITICS DELS ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL

- Restricció de la informació
- Aportar experiències visuals gratificants: anar al cinema, anar al bosc
- Proporcionar altres informacions: molt habitual
- Importància de la motivació
- Restricció en la imitació. Li hem d’ensenyar totes les habilitats socials, fins i tot com posar els ulls i les cares per expressar emocions,
com donar un peto, com saludar...
- Falta de quantitat, varietat, de models a imitar
- Joc simbòlic
- Necessitat de punts de referència. Si tanques els ulls i passeges saps on hi ha una porta, on és a baix, on és a dalt...
- Limitació en la mobilitat
- Ritme més lent
- Consciència de la discapacitat. Ets conscient que tens una discapacitat, que alguna cosa al teu cos no funciona bé i això s’ha de tenir
molt en compte que els infants no ho saben.

BAIXA VISÓ: Disminució de les funcions visuals, fins i tot després d'un tractament i/o correcció refractiva convencional. Visió compresa en el rang
de 0.3 d'agudesa visual i/o camp visual inferior a 10º fins a visió suficient per a ser utilitzada en la planificació o execució una tasca".

Agudesa visual
Camp visual
Variables que intervenen Motilitat ocular
Visió de contrast
Visió de colors

Tractament: Tractaments específics d'estimulació visual, rehabilitació visual i auxiliars tecnològics de la visió.

• Grau de disminució visual

• Grau d’incidència: com influeix en el teu dia a dia.
• Edat

3
 NEE SENSORIALS

VISIÓ FUNCIONAL

- Visió borrosa sense alteracions significatives del camp visual

Disminució de l'agudesa visual.
Cal apropar-se molt a les coses per veure-les mínimament bé.
Poden produir-se enlluernaments.
Per optimitzar el rendiment visual d'aquests alumnes caldrà una bona il·luminació (no directa ni amb reflexes), un bon contrast en els
textos i imatges que han d'emprar. En el moment adequat probablement utilitzaran ajudes òptiques (lupa, monocular o telescopi per la
visió de lluny, etc.)
- Visió central: reducció del camp visual perifèric
La reducció del camp perifèric fa que s'hi vegi millor de lluny que de prop.
Comporta dificultats en els desplaçaments i el càlcul de distàncies.
A mida que disminueix la llum es perd visió.
L'agudesa visual pot estar força preservada però, tot i així, hi haurà una velocitat lectora lenta degut al poc abast de les fixacions visuals
i a les pèrdues freqüents en el seguiment de lletres, paraules i, sobretot, canvis de línea.
Amb aquests alumnes caldrà treballar: Habilitats de rastreig i exploració de l'entorn i capacitat d'abstracció per construir un tot a partir
de les parts, Memòria visual.
- Visió perifèrica: alteració del camp visual central
Resultaran afectades totes aquelles tasques que requereixin agudesa visual.
Poden llegir els títols de les lliçons però resulta molt difícil la lletra.
En visió llunyana tampoc hi ha discriminació de detalls però la visió perifèrica permet un control global de l'espai. Per tant, no presentaran
grans problemes per orientar-se i desplaçar-se.

Altres aspectes d'alteracions visuals a valorar

Nistagme: Oscil·lació ràpida i involuntària del globus ocular en una o altre direccionalitat que comporta pèrdua d'agudesa visual i dificultats de
fixació visual. Sol presentar-se associat a altres patologies agreujant-ne els efectes.

Enlluernaments i fotofòbia: Intensitat lluminosa que molesta a la l'ull i dificulta la visió. En el cas de la fotofòbia produeix un efecte de tal magnitud
que resulta fins i tot dolorós.

Alteracions en la percepció del color: discromatòpsies i acromatòpsies. Alteracions en la percepció i reconeixement d'un o més colors. El
daltonisme és un cas particular de discromatòpsia en que resulta impossible distingir entre dos colors, generalment el verd i vermell.
L'acromatòpsia significa el no reconeixement de cap color.

DISCAPACITAT VISUAL I SISTEMA SOMATOSENSORIAL

Rep i processa els estímuls mecànics, tèrmics i químics que incideixen en la pell i els mecànics que es generen a l’interior del nostre cos. Si no
tenen visió han d’utilitzar un altre sistema per relacionar-te amb l’entorn.

• Somestèsia: Permet situar-te ràpidament en un entorn

• Propiocepció: Sensacions que tu tens desenvolupades pel propi cos. Ex: si estàs molta estona dret em fan mal els ronyons.

S’ha de desenvolupar la Percepcició Háptica, percepció de les textures, rugositat, viscositat, duresa o elasticitat, és a dir, allò bidimensional i
tridimensional.

Les persones amb DV detecten la posició i el moviment del cos en l’espai a partir de la informació rebuda des de les estructures internes de l’orella
interna.

- La seva postura i la seva coordinació dels moviments es diferent. Caminen amb passos curts i amb els braços enganxats al seu cos.
- La deambulació i la construcció de representacions espacials.
- Equipat per la captació de sons, la discriminació entre ells i la seva localització. Ten més sentit de l’obstacle (quan parla li rebota el so).
4
 NEE SENSORIALS

IMPORTÀNCIA DE L’ESTIMULACIÓ VISUAL

Hem de veure quines possibilitats té i quina és la seva resta visual per poder obtenir el màxim rendiment d’aquesta resta visual. Ho podem fer de
diferents formes:

- Augmentar el bagatge de la informació visual

- Fomentar paral·lelament la maduració de processos cognitius (memòria, raonament...) conjuntament amb la visió.
- Enriquir els processos de coordinació visio-motriu.
- Afavorir l’obtenció d’experiències visuals gratificants.

AVALUACIÓ

Els mestres no som especialistes per tant no hem de fer cap avaluació.

Avaluació informal: Per aquells infants que tu com a mestra notes que tenen problemes de visió. Com ara: l’aparença dels ulls (plorosos), signes
de comportament (quan tanca molt els ulls, quan se’ls rasca), queixes associades (mal de cap, mareig) i tasques escolars (les quals requereixen
una agudesa visual: buscar en un diccionari).

Avaluació formal: paral·lelisme de la mirada, reflexes pupil·lars (si responen les pupil·les adequadament o no) esteropsia (visió binocular) punt de
convergència, agudesa visual (diòptries), visió cromàtica, camp vidual i funcionament perceptiu visual. No les hem de saber però ens pot aparèixer
en un informe.

AVALUACIÓ DEL FUNCIONAMENT PERCEPTIVO-VISUAL

El funcionament perceptiu visual ho sol fer un especialista, com ara un especialista. Les seves característiques són:

• Percepció del color, mida, forma, posició, similituds i diferències.

• Capacitat d’imitar models bi o tridimentsionals
• Capacitat de relacionar parts-tot
• Coordinació visiomotriu (seguir un camí, repassar-lo)
• Relacions espacials
• Memòria visual

Tests per les avaluacions formals:

1. Barragà: escala d’eficiència visual. analitza grau d’eficiència visual

2. Frostig: test per el desenvolupament de la percepció visual. Coordinació motora, figura i fons, constància perceptual, posició en l’espai i
percepció en les relacions espacials.

BATERIA PER AL DIGANÒSGIC DE LA VISIÓ A L’ESCOLA (Moreno, 2002)

Necessitarem d’altres professionals per poder fer una avaluació a l’infant, un oftalmòleg. Això correspondria a un diagnòstic inicial que tu pots fer
com a mestra, però no és un diagnòstic formal.

Funció visual → salut ocular, agudesa visual (pròxima i llunyana) i visió del color

Eficiència visual → acomodació visual, visió binocular, habilitat oculomotriu: fixació, moviments sacàdics, seguiments.

Processament de la informació visual → habilitats visioespacials: lateralitat, direccionalitat, integració bilateral. Anàlisis de la informació: memòria
visual, figura-fons, relacions visioespacials, constància de la forma, tancament visual i discriminació visual

Habilitats visiomotrius → integració visiomotora. Coordinació visiomotora. Habilitats associatives.

5
 NEE SENSORIALS

AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES

En un context inclusiu, necessito fer una avaluació de les necessitats educatives que
pot tenir aquest alumne.

Aspectes del desenvolupament:

• Biològic: veure les característiques biològiques que té l’alumne. Ex: presenta

catarates.
• Intel·lectual: saber el seu QI, si té algun tipus de necessitat a nivell cognitiu
• Motor: si pot utilitzar les mans pel braille.
• Emocional: si aquesta discapacitat l’ha produït una grau elevat d’ansietat
• Inserció social: com es relaciona i es comunica en societat.
• Comunicació i llenguatge: quin nivell que té en relació a l’edat.

Estil d’aprenentatge:

• Les condicions fisicoambientals: mirar en quina ubicació hem de posar a l’infant. Al costat de la finestra o no
• Agrupaments preferits: de quina forma treballa l’infant. Treball cooperatiu o no.
• Estratègies d’aprenentatge: quines estratègies utilitza l’infant per aprendre. Que sigui molt auditiva, o molt tàctil.
• Continguts i activitats que interessen
• Capacitat atencional
• Estructura motivacional: íntrínsica, extrínseca

Context escolar:

• Aula: interaccions que hi ha a l’aula i la programació que fa la mestra

• Centre: PCC, PEC, clima social que hi ha a l’escola

Competència curricular:

• Nivell actual de la capacitat en relació amb aquelles àrees on l’alumne presenta més dificultats. Mirant sempre l’edat que li correspon a
l’infant.

Context socio-familiar:

• Alumne: autonomia respecte l’entorn (si va sol a l’escola), interaccions familiars (com són) , aficions...
• Família: hàbits i pautes educatives, actitud i expectatives...
• Entorn social (barri): recursos, possibilitats educatives, mitjans...

DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL I DEL LLENGUATGE

Cada alumne és diferent i hem de tenir en compte que no tots parteixen del mateix punt ni tenen un desenvolupament igual.

- Impedeix la manca de visió un desenvolupament lingüístic normal?

No afecta en res, és més, alguns d’ells des del punt de vista semàntic i fonològic són molt rics, ja que tenen molta memòria auditiva. En la
comunicació no verbal associada a aquest desenvolupament lingüístic sí que pot haver aquest problema.

Per la nostra filogenètica i ontogènesis, tenim conductes prelingüísitques, gestos de la cara, gestos de les mans i altres gestos corporals. Això ho
tenen tots els infants, ja que és innat.

6
 NEE SENSORIALS

Per relacionar-nos amb el món hem de tenir en compte el nivell cognitiu. Hem de tenir en compte l’atenció, la imitació i el joc simbòlic, ja que
entren en relació directa amb l’entorn.

Té més necessitats en: el llenguatge ocular, el somriure, l’expressió facial, el llenguatge de mans i el diàleg verbal. Tots aquests elements ajuden
a la comprensió del llenguatge verbal, ja que forma part de la comunicació no verbal.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA D’UNA DISCAPACITAT VISUAL GREU

o Parla més tardana

o Allarga l’estafi d’imitació
o Juga amb el llenguatge, per poder connectar amb l’exterior.
o Repetició, que provoca una excel·lent memòria verbal.
o Ús de la parla amb el propòsit de controlar l’ambient. Per exemple, dir el nom de la gent per saber que estan allà.
o Moltes preguntes.
o Relacionant amb el món vident. Exemple: avui el cel està tan blau que es veuen el avions.
o Contacte. Utilitza la parla amb intenció d’iniciar el contacte. Exemple: apreciarà l’alçada.
o Parla sense comunicació per reforçar el que estic pensant. Exemple: haig de fer això.
o Anticipació dels familiars. A vegades els familiars s’anticipen al que vol dir l’infant.
o Major competència lingüística, sobretot semàntica (memòria verbal) i fonològica (per la sonoritat de les paraules).
o Verbalisme. Utilitza un llenguatge que tu creus que no el pot utilitzar. Exemple: quedaria més visual.

DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL
PROCESSOS COGNITIUS

Percepció Aprenentatge Coneixement

Per fer un concepte haig de tenir en compte: l’abstracció i la generalització. Tocaran els objectes per acabar fent el seu concepte de com és
l’objecte.

La naturalesa i la qualitat de la organització cognitiva, una vegada obtinguda, no és significativament diferent entre els cecs i els vidents. Els costarà
una mica més, però serà igual. Exemple: una taula té quatre potes, és rodona...

QUÈ INTERVÉ QUAN ES FORMA EL CONCEPTE

- Fisiològiques: l’infant no veu

- Autoconcepte: influeix en la socialització, la pèrdua d’experiències
- Riquesa ambiental: s’ha de conèixer els llocs per molt que no ho vegi (on
intervenen la família, els docents i amics).
- Objectius i valors: en funció dels nostres objectius, farem unes coses o unes altres.
- Medi social: els hi costa una mica tenir relacions socials, per tant s’ha de potenciar
el medi social ric.
- Amenaça: amenaçat per l’exterior, que pot provocar que es quedi a casa.
- Temps: requereix més temps per entendre un nou concepte.

7
 NEE SENSORIALS

QUINES HABILITATS HEM D’ADQUIRIR COM A MESTRES

- Activitats estructurades, és a dir, a l’alumne li hem de donar una seqüenciació de les activitats. Ex: primer farem uns exercicis, després
farem una activitat tota la classe.
- Activitats lligades a l’experiència. No hem de fer coses abstractes, sinó que hem de concretar experiències.

- Hem de tenir en compte el seu estil d’aprenentatge

APRENENTATGE

Aspectes de l’aprenentatge en la discapacitat visual

1. Aprenentatge sensorial → INFLUEIX MOLT EL MOMENT D’APARICIÓ

a. Auditiu

Hem d’aconseguir que l’alumne desenvolupi un procés de discriminació de sons i de reconeixement de sons.

- Percebre sons de l’ambient.

- Percepció i resposta de sons concrets. Ex: timbre, telèfon
- Diferenciació i discriminació de sons familiars. Ex: la porta, el cobert, el got
- Reconeixement de sons relacionats amb paraules específiques i que estiguin connectades a l’ambient. Ex: el soroll del teclat de
l’ordinador.
- Reconeixement de veu, de direccions i la comprensió de paraules. Ex: saber on està el bar.
b. Tàctil

Hem d’aconseguir que l’alumne desenvolupi un procés de discriminació i de reconeixement.

- Coneixement i atenció (consciència del que estàs tocant).

- Coneixement de les estructures i formes bàsiques. Ex: és un triangle, ample, estret, alt.
- Relació de les parts amb el tot. Ha de tenir moltes experiències tàctils.
- Representació dels objectes de dues dimensions en forma gràfica
- Discriminació i reconeixement de símbols. Després l’ajudarà amb el braille.
2. Avaluació

Autoavaluació. Es tracta de comprovar que els resultats de les seves pròpies accions són els correctes.

Això s’aconsegueix orientant-lo de forma continuada (deixa el got al fons de la taula) i estimulant-lo socialment (moltes gràcies).

3. Aprenentatge i imitació

És més difícil. Ens interessa que hi hagi una reproducció motora, que l’atenció tingui un paper important, que hi hagi una motivació i que hi hagi
processos retentius. Això s’aconsegueix a través del joc. Hem de ser “invasius”, ajudar-los perquè ells puguin aprendre.

8
 NEE SENSORIALS

DESENVOLUPAMENT MOTRIU

Consideracions prèvies:

- Presenten dificultats motores o psicomotores.

- Requereix més temps perquè el seu ritme és més lent. La lentitud es veu en la seva maduració i en el seu desenvolupament motor.
- Tenen dificultats amb l’orientació, el desplaçament i la mobilitat.

El desenvolupament forma part del desenvolupament de la persona i té tres components:

- Biològic: condicions amb les quals naixem. Ex: maduració lenta.

- Social: com a conseqüència. Si no surto no podré relacionar-me, no tindré experiències... Depèn de l’infant.
- Ambiental: accessibilitat dels espais de l’ambient. Depèn dels altres.

Cal iniciar-lo abans del possible (atenció temprana), representant el desenvolupament evolutiu de l’infant.

CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT MOTRIU

DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU

Coneixement del propi cos → s’han de tocar per conèixer el seu cos-

Coneixement, estructuració i organització espacial → hi ha unes etapes d’aprenentatge per les quals ha de passar:

- Espai actiu: espai per on et pots moure

- Espai corporal: quan ocupes tu dins l’espai
- Espai objectiu: ha d’aprendre a estructurar-se l’espai per saber on està l’objectiu.
- Espai mapa: ves al bar de lletres.
- Espai abstracte: interpretació d’un mapa.

Conducta motriu imitativa

Control d’execucions motrius→ ex: tu pots córrer i amb la visió controles on t’has d’aturar, però ells no

Adquisició d’habilitats motrius → Control postural, equilibri, desplaçament i llançament i recepcions.

ORIENTACIÓ I MOBILITAT

En el currículum s’han de contemplar les habilitats motores al llarg del seu desenvolupament.

Interdependents (conducta espacial).

Claus per a l’adquisició i desenvolupament del moviment independent, autònom, segur i eficaç. Els hem de donar les pistes.

- Orientació: posició que s’ocupa a l’espai

- Mobilitat: capacitat per desplaçar-se d’un lloc a un altre.

IMPORTANT: Hem de desenvolupar la seva orientació i mobilitat per la seva autonomia personal i la seva integració social.

9
 NEE SENSORIALS

Implicacions

La orientació i de la mobilitat, comporta unes certes implicacions.

• Psicològiques
· Major autoconfiança
• Socials · Bona imatge social
• Físiques · Relacions socials
· Reforç i adquisició d’habilitats socials motores.
• Econòmiques.

Això li donarà un major autoconcepte i una major possibilitat de trobar un treball.

PROGRAMES

Qualsevol programa vol donar una major autonomia i autodeterminació en les activitats de la vida quotidiana.

Implicarà que aquests programes els hem d’ensenyar en funció de com orientar-se i com desplaçar-se.

FASES:

1. Identificar els components i els requisits previs de la tasca a instruir.

2. Avaluar la existència dels requisits de l’infant.
3. Avaluació ambiental (entorn i complexitat)
4. Determinar les persones que participaran en la educació.
5. Elecció de mètodes, tècniques i estratègies.

TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES:

• Protecció personal. Ex: casc o una persona. • Ús de claus, punts o indicadors de referència per la
• Guia vident visual habitual i ocasional. orientació i la reorientació
• Ús del bastó blanc. • Ús del transport públic
• Seguiment superfícies guia • Ús d’escales mecàniques
• Localització d’objectes • Realització de compres
• Habilitats en la presa de direccions. • Realització de creuaments (vies principals i secundàries)

ESTEREOTÍPIA: conducta repertitiva, no voluntària. És una desviació de la conducta, prové d’una estimulació interna i és molt important
l’aprenentatge.
· Estereotípies del desenvolupament normal.
· Moviments paràsits estereotipats.
Classificació · Comportaments estereotipats socials.
· Estereotípies: tics, blindismes, verbal.
· Autosensorialitat. (moviments com els del TEA)

LECTOESCRIPTURA I DISCAPACITAT VISUAL

Pels infants que tenen resta de visió:

o Analítica
o No utilitzar la lletra lligada
o Utilitzar pautes
o Llapis, bolígraf, retoladors més adequats. Ex: de punta molt grossa.
o S’ha de fer molt de contrast.
o Traç que es pugui rellegir.
o No s’ha de fer cal·ligrafia
o Copia - no s’ha d’abusar
10
 NEE SENSORIALS

o Lectura
o Ortografia
o Evitar els exercicis d’unir i ordenar frases.
o Els mestres, prèviament, hem de fer una interpretació de làmines, dibuixos, acudits, detalls, és a dir, explicar-lo verbalment.
o Material molt contrastat, dibuixos definits ¡, fotocòpies.
o Lectura de la imatge
o Veure la imatge d’a prop i de lluny.

Materials específics:

- Ajudes òptiques: lupes, telescopi

- Ajudes no òptiques: atril, control de la il·luminació, filtes.
- Instruments per controlar la il·luminació

CONSIDERACIONS QUE HEM DE TENIR PRESENT A L’ESCOLA

- Han d’assumir responsabilitats i càrrecs

- Molt important els companys de taula, que siguin organitzats, que no es moguin gaire...
- Molt important la organització del seu material
- Facilitar l’apropament a: objectes, làmines, murals, pissarra.
- Manifestacions per part de la mestra ha de ser oral i tàctils.
- Imitació de gestos: cançons, danses, psicomotricitat,
- Necessitat de codificar i controlar els sorolls.

EL SISTEMA BRAILLE

Sistema braille: sistema lectoescriptor tàctil que serveix per representar els mateixos símbols.

Cada signe o lletra es correspon a una combinació de punts, i la separació consisteix en el buit del signe generador.

Per fer una lectura, necessiten les dues mans i és un moviment sistemàtic dels dos dits (hi ha un dit que acompanya el
camp visual). Ha d’haver una correcta posició del cos i el moviment i la pressió dels dits és molt important.

Tipus de lectura:

• Unimanual: llegeixen amb un sol dit

• Lectura bimanual: llegeixen amb dos dits.

ENSENYAMENT AMB BRAILLE: Serà més lent. Es treballa conceptes espacials bàsics, conceptes de quantitat, agudesa i eficiència visual i una
motivació cap a la lectura.

TECNOLOGIA I DISCAPACITAT VISUAL

DIMENSIONS

11
 NEE SENSORIALS

Tecnologies de recolzament, augmentativa i d’accés universal.

Recursos interactius i aplicacions educatives mòbils: lliures i disponibles. Multiplataforma i multiformat.

• Ampliar, augmentar o enriquir l’aprenentatge, interactuant amb continguts multimedials, experiències interactives, MULTIPLATAFORMA
• Crear, produir, dissenyar, elaborar, compartir, interacturar, participar
• Garantir accés i participació

ESTRATÈGIES QUE ASSEGUREN UN ACCÉS, PARTICIPACIÓ I INTERACCIÓ:

- Aliança entre família, estudiant i mestre.

- Flexibilització curricular: adequacions, ajustos, adaptacions i dosificació
- Diversificació d’aprenentatges - DUA.
- Usar el potencial disponible: progrés segons les capacitats, canals disponibles

Buscar recursos educatius multiformat ex: Google: “interac:vo+fracciones” / “recurso+célula” “ac:vidades+discapacidad+visual”

És molt important els ajustos de les diferents coses que utilitzem.

APLICACIONS EDUCATIVES:

o Jaws: verbalitza la informació que apareix a la pantalla i permet manejar els programes convencionals (Word, Powerpoint, Excel...) i
també consultar pàgines a Internet.

o Sonobraille: microordinador portàtil que permet: editar i imprimir documents (redactar, esborrar, corregir, buscar, imprimir), gestió de
documents (classifica copiar, esborrar, canviar el nom) i enviar i rebre informació amb altres equips (arxius, correus electrònics, etc.)

o Zoomtext: permet ampliar la pantalla de l’ordinador.

12