DISCAPACITAT VISUAL

EVOLUCIÓ HISTÒRICA, SEGONS LOWENFELD (1964)

 1) El període primitiu
 2) L’època dels asils
 3) L’edat de la integració social.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA

 Louis Braille (1809-1852), París.

 Braille ingressa a l’Escola Haüy per a cecs el 1819 i, deu anys més tard, comença a desenvolupar el seu sistema
revolucionari.
 El 1834 el sistema està totalment acabat, però el seu gran valor no és conegut fins dos anys després de la mort de
Braille.
 A Amèrica, al principi del segle XX, un bon nombre d’educadors liberals lluita per millorar les condicions socials,
econòmiques i educatives de les persones amb ceguesa.
 L’any 1934, Catalunya, es crea el Sindicat de Cecs., donava feina i cultura i un saalari digne.
 L’any 1938 es firma el decret fundacional de l’ONCE
 A Catalunya, la inclusió escolar s’inicia l’any 1976. En aquell moment assumeix el repte l’equip del Centre
Psicopedagògic per a l’Educació del Deficient Sensorial, dependent de l’Obra Social de la Caixa de Pensions, que
tenia una antiga escola per a nens amb ceguesa i sords.
 L’any 1978 s’accepta un altre repte també a Catalunya: l’atenció primerenca dels nadons amb discapacitat visual
severa. I és l’any 1979 que l’equip de mestres de la Generalitat assumeix també el treball d’inclusió. Ambdós
equips duen a terme la inclusió dels discapacitats visuals a tot Catalunya. Els models catalans, tant d’inclusió
escolar com d’atenció primerenca, han estat pioners a l’Estat espanyol. Paral·lelament, des de l’any 1970, l’ONCE
té una escola especial a Esplugues de Llobregat.
 El 1985 s’inaugura el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals a Catalunya Joan Amades.
DEFINICIÓ

 L’OMS defineix la ceguesa i altres problemes visuals com a “discapacitats de l’òrgan de la visió”,
 i els classifica en les categories següents:
 discapacitats de l’agudesa visual,
 absència de l’ull,
 discapacitat visual severa d’ambdós ulls,
 discapacitat visual severa d’un ull amb visió disminuïda de l’altre,
 discapacitat visual moderada d’ambdós ulls,
 discapacitat visual severa d’un ull,
 discapacitat del camp visual,
 altres discapacitats de diversos tipus.
 Herren i Guillemet (1982) consideren:
 a) Ceguesa
 Ceguesa total: absència total de visió o simplement percepció lluminosa. •
 Ceguesa parcial: ceguesa amb una resta visual que permet l’orientació a la llum i la percepció de masses, cosa que facilita molt el
desplaçament i l’aprehensió del món extern.
 b) Baixa visió •
 Baixa visió severa: la resta visual permet definir volums i percebre colors. La visió de prop pot ser útil per a la lectoescriptura amb tinta, la lectura de grans
titulars, etc. Tanmateix, la seva visió no permet en la seva escolarització una lectoescriptura només en tinta. •
 Baixa visió moderada: la visió de prop permet la lectoescriptura amb tinta, amb diferents ajudes pedagògiques i/o òptiques, durant l’escolarització.
ANATOMIA DE LA VISIÓ

 El procés visual és el fenomen pel qual les ones electromagnètiques que reflecteixen un objecte a distància són
transformades a la retina en impulsos nerviosos. Aquests impulsos són conduïts al sistema nerviós central, on
s’elabora la imatge perceptiva i se li dóna significat conceptual gràcies a la integració a les àrees d’associació
cerebrals.
 L’aparell visual està format pels elements següents: •
 Globus ocular
 Vies òptiques
 Sistema muscular
 Annexos
ANATOMIA DE LA VISIÓ

 Hi ha dos sistemes de visió diferents: (Trevarthen, 1968).

 El sistema de visió central, també anomenat focal, té la funció d’analitzar les formes i els detalls i les posicions dels objectes.
 El sistema de visió perifèric, o visió ambiental, realitza les funcions d’anàlisi de relacions espacials i el seguiment en el
desplaçament d’objectes
ETIOLOGIA

 Albinisme.
 Anirídia.
 Coloboma (d’iris, de coroide, de nervi òptic, de retina).
 Nistagme, estrabisme, fotofòbia, clivella i absència de teixit.
 Cataractes congènites.
 Retinopatia del prematur.
 Atròfia del nervi òptic.
 Glaucoma
 Nistagme
 Miopia
 Retinosi pigmentària
 Retinoblastoma
 Altres Finalment, són altres causes de ceguesa el despreniment de retina, els tumors cerebrals, els traumatismes,
les cegueses corticals, etc.
PSICOLOGIA DE LA PERSONA AMB DISCAPACITAT VISUAL

 Lowenfeld assenyala que la ceguesa imposa tres limitacions bàsiques:

 1) limitacions en les relacions del jo amb l’entorn,
 2) limitacions en l’habilitat i la possibilitat de moure’s en l’entorn,
 3) limitacions en la quantitat i la varietat d’experiències.
LIMITACIONS EN LES RELACIONS DEL JO AMB L’ENTORN

 – alteració del diàleg preverbal

 – trastorn en l’aparició dels primers organitzadors
 – manca d’imitació visual
 – trastorns del llenguatge
 – dificultat en l’ús de sinònims i antònims,
 – dificultat d’entendre metàfores i metonímies
LIMITACIONS EN L’HABILITAT I LA POSSIBILITAT DE MOURE’S
EN L’ENTORN

 – retard en el desenvolupament postural motor, comparat amb el del vident,

 – variabilitat del to muscular de base,
 – defectes de tonicitat per manca d’activitat física,
 – postures anòmales, gronxaments i balancejos,
 – retard en la deambulació,
 – marxa irregular,
 – estereotípies, blindismes (pressionar els ulls amb les mans, dits o punys)
LIMITACIONS EN LA QUANTITAT I LA VARIETAT
D’EXPERIÈNCIES:

 – menys curiositat per l’entorn,

 – coneixement fragmentari dels objectes,
 – retard en la recerca espontània,
 – retard en el coneixement de l’espai.
ALTRES TRETS PSICOLÒGICS

 – Forta dependència de la mare i dels adults.

 – Alt grau d’ansietat, sobretot en les separacions.
 – Necessitat de control de l’entorn.
 – Manca de seguretat en si mateix.
 – Tendència a evadir-se, aïllar-se i tancar-se en el “propi món”.
 – Criteris rígids o poc flexibles.
 – Sentiment de soledat.
 – Aparent desinterès per objectes i persones (elaboració lenta del coneixement).
 – Absència de competitivitat.
 – Sensibilitat alta a les frustracions.
ORIENTACIONS PER A PARES I PROFESSIONALS

 Mostrar les primeres capacitats diferenciadores que presenta el nounat en relació amb els seus pares i, en especial, a la mare.
 Mostrar el nivell d’alerta que presenta el bebè i la seva gran atenció davant de qualsevol estímul sonor.
 Protegir el bebè de sons intempestius o d’alta intensitat.
 Aquelles persones que no tenen un tracte continuat amb el nounat convé que li parlin amb suavitat i en veu baixa.
 Mantenir en estret contacte el bebè en els braços tal com indiquen les seves preferències.
 Facilitar tots els ajuts necessaris per tal de tranquil·litzar el nen i ajudar-lo a estar en un estat més calmat.
 Afavorir el moviment del seu cos (voltejos, girs) de manera suau i càlida.
 Parlar sovint amb el bebè, de forma tranquil·la i pausada.
 No sobrecarregar d’estímuls el nen. Anticipar als pares de manera adequada i en el temps adequat l’evolució específica que
segueixen els nens amb ceguesa
NECESSITATS EDUCATIVES

 En l’àmbit de la visió.
 En l’àmbit de l’orientació i de la mobilitat
 En l’àmbit intel·lectual i curricular
 En l’àmbit psicològic i emocional
REPOSTA EDUCATIVA

 és important la col·laboració de la familia

 mestres i escola han de tenir una voluntat eficient d’acolliment, flexibilitat i disponibilitat.
 Per la seva banda, l’equip específic de discapacitats visuals ha d’informar de les característiques específiques de
l’alumne i del suport i orientació que se li donarà. Seria un error pedagògic plantejar la inclusió d’un alumne amb
discapacitats visuals greus sense facilitar un suport psicopedagògic.
 Adaptacions
 Autonomia
 Orientació i la mobilitat.
CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL TREBALL DE L’ORIENTACIÓ
I DE LA MOBILITAT

 El treball ha de ser específic per a cada alumne, segons les seves característiques individuals. • Ha de ser flexible,
amb la possibilitat de canviar els objectius al llarg del procés. • Cal que els objectius que es vol treballar es
negociïn amb l’alumne perquè responguin a les seves necessitats. Tècniques de mobilitat
 1) Tècniques de protecció personal
 2) Tècniques de guia del que hi veu
 L’adolescent cec pot ensenyar ell mateix les tècniques de guia als seus acompanyants habituals o pot demanar
ajuda al tècnic de mobilitat, si ell no s’hi veu amb cor.
 3) Tècnica del bastó
ASPECTES METODOLÒGICS I ESTRATÈGIES BÀSIQUES

 Perquè l’alumne cec pugui assolir alguns objectius i continguts del currículum escolar, caldrà fer algunes
modificacions metodològiques. Distingirem dos tipus de modificacions: inespecífiques i específiques.
 1)modificacions inespecífiques de la metodologia
 2) Les modificacions específiques de la metodologia
 Els educadors han de proporcionar els instruments tècnics específics que permetin accedir al món de la cultura
impresa, principalment el sistema Braille i els materials tiflotecnològics.
 1) El sistema Braille El Braille
 Adaptacions tiflotecnològiques
 Són adaptacions visuals, tàctils i auditives mitjançant recursos tècnics que faciliten la possibilitat de lectura.
RECURSOS PERSONALS I MATERIALS DE L’ALUMNE AMB
DISCAPACITAT VISUAL

 1) Informàtica
 2) Programes d’ampliació de caràcters de la pantalla de l’ordinador
 3) Lectors de pantalla per als alumnes amb ceguesa
 4) Línia Braille.
 5) Aparells específics per a cecs que no requereixen
AJUDES ÓPTIQUES I NO ÓPTIQUES

 a) Ajudes no òptiques
 Faristols i taules abatibles. A causa de la necessitat d’apropar-se, resulta imprescindible la utilització d’un faristol o una taula abatible.
 Llum En molts casos la il·luminació millora el rendiment.
 Filtres Els filtres afavoreixen l’adaptació a la llum i/o a l’obscuritat i redueixen l’enlluernament.
 b) Ajudes òptiques
 Per a distància curta –
 Lupes Les lupes amplien la imatge.
 Microscopis Els microscopis van muntats a les ulleres. S’utilitzen en tasques de visió propera (lectura i escriptura).
 Telemicroscopis Els telemicroscopis són telescopis enfocats per a treballar a distàncies curtes. Permeten que la persona se situï més allunyada de la tasca que
quan utilitza les ajudes anteriors òptiques.
 Lupatelevisió La lupatelevisió amplia les imatges mitjançant un monitor. És el sistema que té més augments.
 Per a distància llarga – Telescopis Els telescopis són instruments per a fer tasques de lluny. Permeten veure paisatges, cartells allunyats i/o
enlairats, espectacles, detalls de monuments, etc.
ACOMPANYAMENT A LES FAMÍLIES

 Període inicial
 Xoc-
 Culpa
 Depressió.
 Horror a la ceguesa.
 Futur.
 Crisis episòdiques que poden reactivar exageradament la sobreprotecció
 La família pot mostrar actituds que de manera més o menys explícita mostren que necessiten el suport i el treball
terapèutic del psicopedagog.
 “Els nens poden aprendre a viure amb una discapacitat, però no poden viure sense la convicció que els seus pares
els consideren dignes d’amor... Si els pares, amb plena consciència de la discapacitat del seu fill, l’estimen ara,
poden creure que altres l’estimaran en el futur.” Winnicott