Guio-practica-Microscopia-BdC-20...

carlaa_24

Biologia del Comportament

1º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Biologia del Comportament.
Pràctica 1: Introducció a la microscòpia òptica.

OBSERVACIÓ DE ESTRUCTURES NERVIOSES, NEURONES I CÈL·LULES GLIALS

A cada poiata hi trobaràs diferents preparacions amb diversos tipus de mostres de teixit
nerviós per a observar.

Estudiarem diferents talls de dues parts del SNC (Medul·la espinal i escorça cerebel·losa), i
els nervis i ganglis raquidis com a mostra del SNP. També veurem la sinapsi neuromuscular.

Pots trobar dos tipus de tinció pel SN: nitrat de plata i hematoxilina-eosina.
Tant una tinció com l’altre permet diferenciar la substància grisa (gran cúmul de somes
neuronals i altres cèl·lules) de la substància blanca on hi ha preferentment fibres. Són
tècniques apropiades per localitzar nuclis cerebrals o per localitzar lesions, patologia
vascular, de les meninges…..
Veuràs cromosomes amb tinció uniforme o tècniques de bandes.

ATENCIÓ: CAL TENIR MOLTA CURA AMB ELS MICROSCOPIS I LES PREPARACIONS.

ÉS IMPORTANT NO TRENCAR
ELS PORTAOBJECTES. DEMANEU AJUDA ALS PROFESSORS PER QUALSEVOL DUBTE
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 MEDUL·LA ESPINAL

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La informació sensorial entra a la medul·la per les arrels dorsals mitjançant neurones
pseudounipolars que tenen el soma formant un gangli al SNP: el gangli de l’arrel dorsal. Aquestes
neurones finalitzen a la banya dorsal de la medul·la on es produeix l’entrada (aferència)
d’informació sensorial.
A la banya ventral hi observarem els somes de les motoneurones. Els seus axons formen l’arrel
ventral que surt de la medul·la per formar el nervi espinal. Són eferents, és a dir, enviaran informació
motora a la resta del cos: la musculatura estriada i la musculatura llisa A la zona intermèdia es
troben interneurones que connecten les neurones sensorials amb les motores i permeten la
comunicació entre diferents segments medul·lars o entre la medul·la i d’altres regions encefàliques.

Els axons que formen substància blanca de

la medul·la espinal tenen diferents direccions:
- La majoria de feixos d’axons van en direcció
rostral-caudal. Són les vies ascendents i
descendents i transporten informació des de
i cap a l’encèfal. Així mateix, també està
formada per axons propioespinals que inter-
connecten la medul·la a diferents nivells.
- Altres axons entren i surten de la medul·la
per les arrels dorsals i ventrals i
constitueixen els nervis espinals o raquidis.

Esquema de la medul·la espinal (Redolar, 2009).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Consigue tu MT-125 con Seguro Terceros GRATUITO + Sobretasación 500 euros ¡Clic aquí!
Biologia del Comportament

Banco de apuntes de la
 MEDUL·LA ESPINAL

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Què identifiques a la següent imatge?

espai subaracnoïdeu

substància gris
(banyes dorsals)

Canal central

substància gris
(banyes ventrals)

Substància blanca

meninges
(piamàter,
duramàter i
aracnoides)
Substància blanca, substància gris (banyes dorsals i ventrals). Canal central, meninges
(piamàter, duramàter i aracnoides) i espai subaracnoïdeu.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Consigue tu MT-125 con Seguro Terceros GRATUITO + Sobretasación 500 euros ¡Clic aquí!
 SUBSTÀNCIA GRIS A LA MEDUL·LA ESPINAL

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• Posa el microscopi a 100 x i enfoca la mostra utilitzant els cargols d’enfoc.

Banya dorsal
- Fixa’t en la substància gris i identifica la banya dorsal, la
ventral i la zona intermitja. Per què les has pogut
diferenciar? Perquè a la banya ventral es poden veure els
somes de les motoneurones.
-Recorda que tenen una funció diferent en la transmissió de
la informació. Què fa cadascuna d’elles? La dorsal rep
aferències del sistema sensorial, músculs interns, mentre
que la ventral envia eferències cap als músculs, glàndules,
Zona intermitja òrgans interns…
-Assenyala el soma d'una neurona motora

neurones
motores

botons
terminals
Banya ventral
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

si lees esto me debes un besito

 SUBSTÀNCIA BLANCA A LA MEDUL·LA ESPINAL
- Observa la substància blanca: fixa’t que hi ha feixos d’axons en diferents
projeccions. Hi ha feixos d’axons que van en direcció transversal, on tenen el seu
soma i cap a on es dirigeixen? Part dorsal: soma als ganglis espinals del SNP i l’axó es
dirigeix a la banya dorsal. Part ventral: soma a les banyes ventrals i axons en direcció a
les terminacions neuromusulars,òrgans interns, etc.
- Apart d’aquesta direcció, els axons poden anar en una altra? Si no ho acabes de
veure bé en aquests augments, passa a 400 x. Sí, verticals: són vies ascendents i
descendents.
- Identifica: (1) vies ascendents/descendents, (2) arrels, (3) axó i (4) beina de
mielina.
Vies asc
/desc

Axó

Beina de
mielina
Arrels
-Com es diuen les cèl·lules glials que conformen la beina de mielina en el SNC? Oligodendròcits.
-Quina funció fa la beina de mielina? Assegurar la velocitat de propagació i la continuïtat del potencial d’acció.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Ara observa el centre de la medul·la espinal. És un espai buit? No, és ple
CANAL CENTRAL
de líquid. De quines cèl·lules està recobert? Cèl·lules ependimàries.
Quina funció tenen? Producció de Líquid Cefalo Raquidi.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

si lees esto me debes un besito

 ESCORÇA DEL CEREBEL

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
L'escorça del cerebel està molt plegada; des de fora només podem veure un 15% de la seva
superfície.
Abans d'explorar les diferents capes que la formen, observeu també l'aspecte replegat de
l'escorça així com l'estructura de les diferents meninges que l'embolcallen. Destaca, per exemple,
la piamàter entrant en tots els replecs de l'escorça. En molts casos poden observar-se també
vasos sanguinis.
L’escorça del cerebel està organitzada en les
tres capes següents:
- Capa molecular: És la capa més externa.
És una capa que conté pocs somes, ja que
és una capa sobretot sinàptica formada per
múltiples dendrites de les cèl·lules de
Purkinje i axons de les cèl·lules granulars i
interneurones.
- Capa de cèl·lules de Purkinje: Es
localitza entre la capa molecular i la capa
granular i està formada per una única fila de
somes de les cèl·lules de Purkinje que són
les úniques cèl·lules de projecció de
l'escorça cerebel·losa. Els axons de les
cèl·lules de Purkinje, integrats en la
substància blanca, es dirigeixen fins als
nuclis profunds del cerebel.
Esquema del còrtex del cerebel amb les tres capes de SG.
- Capa granular: És la més interna i està
formada per dos tipus d'interneurones, les
cèl·lules granulars i les cèl·lules de Golgi.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

si lees esto me debes un besito

 ESCORÇA DEL CEREBEL

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Observa les preparacions de cerebel. A 10 i a 40 augments pots observar l’aspecte replegat que
presenta l’escorça. Hi has de distingir:
-Substància blanca i substància gris.
- Solcs i circunvolucions. Quin avantatge evolutiu suposa aquest replegament? Més superfície sense
augmentar el volum
-Tres capes de l’escorça: capa molecular, de cèl·lules de Purkinje i la granular.

Substància gris

Capa molecular

Capa de cèl·lules de Purkinje

Capa granular

Tinció d’ hematoxilina-eosina 40X

Substància
blanca

Tinció de Golgi 10X

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Consigue ahora tu Yamaha NEOs con 1000€ de descuento ¡Haz clic aquí!
 Observa a més augments cadascuna de les tres capes:
- Identifica les tres capes de l’escorça
- Quin tipus de cèl·lules conté cadascuna? Cèl·lules granulars, de
Purkinje i de Golgi.

Capa molecular

Busca ara una cèl·lula de Purkinje: cap on es dirigeixen les

dendrites? Cap a la capa molecular. I l’axó? Cap a la capa
granular.
Per què no podem observar-la amb tota la seva arborització
dendrítica? Al fer el tall de teixit les hem ‘podat’.

Capa granular
(Cèl·lules granulars i de Golgi)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ALTRES ESTRUCTURES DEL SNC
Duramàter
- Observa les capes que recobreixen l’escorça
(duramàter, aracnoides, piamàter) i identifica- Aracnoides
les. Quines diferències estructurals observes
entre elles? Piamàter
- Quina meninge recobreix tots els plegaments
del SNC? La piamàter.
-Ara fixa’t en l’espai que hi ha sota
l’aracnoides. És un espai buit? No, hi ha líquid.

-Quins elements pots observar en aquestes

imatges de sota? Venes i artèries.
-Com els pots diferenciar? Per la forma.

Venes

Artèries

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

si lees esto me debes un besito

 SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP): nervis i ganglis espinals i terminació

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
neuromuscular
Les arrels dorsals i les ventrals s’uneixen quan
travessen el forat vertebral i constitueixen els nervis
espinals o raquidis. En conjunt, els humans tenim
31 parells de nervis raquidis. Els nervis raquidis, i els
ganglis formen part del sistema nerviós perifèric
(SNP). La seva funció és conduir informació al SNC
i missatges des d’aquest als músculs i glàndules del
cos.
Els nervis estan formats per múltiples axons formant
feixos, i envoltats per diverses capes: unes externes
que protegeixen el nervi i una altra d’interna que
separa els diversos feixos o fascicles nerviosos, els
quals porten informació aferent o eferent.

El gruix de cada fibra nerviosa (axó + capa de

mielina) serà diferent en funció del diàmetre d’axó i
de la capa de mielina que continguin. Els axons més
mielinitzats i amb un diàmetre d’axó més gran
transportaran la informació de manera més ràpida.

Les neurones motores dels nervis espinals finalitzen

als músculs esquelètics on faran la sinapsi
neuromuscular a la terminació neruomuscular (o
placa motora).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

si lees esto me debes un besito

 Gangli i nervi espinal (tall horitzontal)

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
En aquesta preparació podràs observar un gangli i
un nervi espinal. Identifica’n els següents elements:
- Gangli espinal
- Nervi espinal

Gangli espinal

Nervi espinal

En el gangli espinal, podem diferenciar dos tipus

d'estructures diferents:
- Somes de neurones pseudounipolars
(sensorials).
- Axons mielinitzats

Somes de neurones pseudounipolars

Axons mielinitzats

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Consigue ahora tu Yamaha NEOs con 1000€ de descuento ¡Haz clic aquí!
 Nervi espinal (tall horitzontal)
Quina funció té? Identifica’n els següents elements:
- Vas sanguini
- Feixos o fascicles nerviosos. De què estan formats? Hi trobarem somes neuronals?
Què els envolta? Formats per conjunts d’axons envoltats per mielina. Cada feix està recobert
per una capa de teixit. No hi trobarem somes neuronals.
- Axó i mielina.
Fixa’t com el gruix de la beina de mielina pot variar. Si una persona té una malaltia
desmielinitzant, com per exemple esclerosi múltiple, com serien les seves beines? Més o
menys gruixudes que una persona sana? Menys gruixudes. Quines conseqüències tindria per
la transmissió de la informació? Enlentiment.

Vas sanguini

Feixos o fascicles
nerviosos

Mielina

Axó

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Terminació
neuromuscular Axó de la motoneurona i
ramificacions del mateix

Identifica i assenyala en la
imatge: Plaques terminals
- Axó de la motoneurona i
ramificacions del mateix
- Plaques terminals Fibres musculars
- Fibres musculars

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

el podcast para entender que la vida da mas vueltas que la silla de un peluquero
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
MORFOLOGIA DE LES NEURONES
En aquests microscopis podràs observar mostres de neurones amb diferent morfologia.
Identifica-les: neurones multipolars (neurones motores, piramidals), neurones bipolars i
neurones pseudounipolars.

Neurona motora multipolar Pseudounipolars

(ganglis arrel dorsal)

Bipolars (retina i bulb

olfactori)

Multipolars motores (banyes Multipolar piramidal (escorça

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854
ventrals medul·la espinal) cerebral i hipocamp)
si lees esto me debes un besito
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Visualització Material hereditari
Identifica els principals estats en que pots trobar el material hereditari en les
cèl·lules al llarg del cicle cel·lular

Estat:Cromatina laxa Estat:cromosomes

En quin moment de cicle cel·lular pots
observar aquest estat? Interfase
En quin moment de cicle cel·lular pots observar aquest
estat? En mitosi
En quin tipus de neurones pots visualitzar aquesta
imatge? En neurones de l’hipocamp, zona germinal
periventricular i bulb olfactori. També en cèl·lules mare
i neuroblasts. Perquè? Perquè són les úniques que
tenen capacitat de divisió.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Consigue tu MT-125 con Seguro Terceros GRATUITO + Sobretasación 500 euros ¡Clic aquí!
 Webs de consulta i ampliació de
coneixement
• http://www.unioviedo.es/morfologia/Atlas/es
/demo.htm#con2
Per poder visualitzar les imatges us haureu
de descarregar un petit programa. Val la
pena ja que les preparacions
histològiques són de gran qualitat i estan
molt ben comentades.

• http://www.thehumanbrain.info/
És una web molt recomenada: conté
diverses seccions que poden ser
interesants. Per exemple, Head & Brain
conté atles on podreu localitzar totes les
estructures neurals vistes a classe. A
més, es poden veure preparacions de
teixit nerviós a la següent secció:
http://www.thehumanbrain.info/brain/sectio
ns/microslices/A58-r3-0720/index.html

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6879854

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.