Introducció a la Neuropsicologia

Tema 2: Mètodes i tècniques en neuropsicologia

1. Neuropsicologia
Com explica les conseqüències de les lesions sobre les funcions cognitives?
Es respon per la vessant de la Neuropsicologia Clínica: Inclou mètodes que s’utilitzen per l’exploració
neuropsicològica, de diagnòstic i per la rehabilitació i estimulació cognitiva.
Entrevista/anamnesis (molt important), observació, bateries, tests i
qüestionaris estandarditzats.
Exploració/Diagnòstic
Informació complementaria de la NPS Bàsica: neuroimatge,
desenvolupament normal.
NPS
CLÍNICA Variables a tenir en compte: resultats exploració NPS i neuroimatge.
De rehabilitació i EC
Pronòstic de recuperació, factors personals, familiars, psicopatològics...
(Estimulació
Cognitiva) Mètodes i tècniques: plataformes/material específic, creativitat, ajudes
externes, avaluació constant, pla de tractament individualitzat, etc.

1.1 Estudi relació cervell i conducta

Dos Aproximacions:
- Cervell (VI) i Conducta (VD). Modificar regió cerebral amb Electroestimulació es possible que es
mogui el braç. És difícil que puguem modificar el cervell.
- Cervell (VD) i Conducta (VI). Quan estic rehabilitant una funció com atenció, al final el que estic
intentant fer és que el meu cervell canviï.
Es possible perquè hi ha una naturalesa interactiva entre conducta i cervell.
Quines tècniques i mètodes disposem per aquest estudi?

2. Mètodes de la neuropsicologia
1. Mètode lesional: A partir de lesions podem entendre la relació conducta – cervell.
- Anàlisi post mortem
- Anàlisi in vivo: Comussurotomia, estimulació elèctrica verebral, anestesia cerebral, Rajos X, TAC,
IRM, RX, AGF, DTI.
2. Mètode instrumental. Afectar de forma indirecta SNC
- Tècniques de divisió sensorial: Camps visuals separats i audició dicòtica
- Tècniques de cronometria mental
3. Mètode funcional. Quina activitat hi ha al nostre cervell mentres estic fent una activitat o altra.
- Tècniques metabòliques: PET, IRMf, SPECT
- Tècniques electromagnètiques: EEG, MEG
 Introducció a la Neuropsicologia

2.1 Mètode lesional

A partir de lesió quines son les conseqüències cerebrals que hi ha hagut. No podem controlar la localització
de les lesions. Tenim la neurocirurgia o dany cerebral espontani. Necessitem tècniques per determinar
quines són les estructures cerebrals que estan afectades quan hi ha una lesió i que ho puguem quantificar.
Anàlisis post mortem
Pot ser macroscòpic o microscòpic
- Macro: Observar lesions focals que afecten en la superfície del encèfal.
- Micro: Consisteix en fer petites seccions serials al cervell i tenyir-les per observar les cèl·lules. Ens
dona informació de la composició arquitectònica del teixit.
S’utilitza de forma freqüent en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.
Anàlisis In Vivo
S’utilitzen més en neurocirurgia.
La comissurotomia o cervell dividit:
- Consisteix en tallar el cos callós per impedir la comunicació entre els dos hemisferis.
- S’aplica en casos psiquiàtrics i epilèptics molt greus.
L’estimulació elèctrica cerebral o mapping cerebral:
- Consisteix en aplicar una corrent elèctrica a través d’elèctrodes bipolars sobre punts de la superfície
del còrtex perquè aquesta zona cerebral no pugui dur a terme la seva funció.
- S’aplica per comprovar possibles danys en una operació i així evitar les seqüeles degudes a lesions en
zones de gran importància.
- Si durant l’estimulació no es produeix dèficit podem adormir o “lesionar” aquesta zona, si es
produeix un bloqueig (impossibilitat per realitzar la funció) serà el criteri del equip quirúrgic qui
valori els riscos.
- S’utilitza freqüentment en casos d’epilèpsia.
L’anestèsia cerebral
- Test de Wada – Test del Amitral Sòdic Intracarotideo.
- Consisteix en injectar aquesta substancia en l’arteria caròtida interna, des d’on entra en circulació
cerebral i passa a l’arteria cerebral mitja ipsolateral, provocant una anestesia temporal (7 min
aprox.) d’aquell hemisferi. Podem observar les conseqüències.
- S’acostuma a utilitzar per examinar el llenguatge i conèixer, abans de la intervenció quirúrgica, com
està distribuït entre els dos hemisferis i així evitar lesions de gran importància.
Tècniques per l’estudi de la imatge del cervell. Neuroimatge anatòmica:
 Introducció a la Neuropsicologia

Rajos X:
- Consisteix en emetre al cap rajos X mitjançant un tub.
- L’absorció dels rajos X depèn de la densitat del teixit.
- Per tant, els teixits més densos (ossos) són més opacs. El crani es veuria més opac.
- És una tècnica útil per observar malformacions o fractures òssies.
TAC o Tomografia Axial Computaritzada:
- Utilitza un seguit de rajos X que giren de 180 a 360 graus pel voltant de l’àrea que es vol examinar,
per detectar densitats.
- En un inici s’obtenia només una secció transversal (horitzontal/axial), actualment en diferents eixos.
- La seva resolució és 100 vegades major que la de la radiografia convencional.
- Ofereix major detall de les estructures cerebrals.
- Permet diferencia entre matèria blanca (axons) i gris (nervis).
- Interpretació TAC
o Zones hipodenses (fosques): aire, líquid cefaloraquidi i grassa.
o Zones hiperdenses (clares): ossos, les estructures calcificades o la hemoglobina.
o Sempre es veu al revés. Lo que veiem a la dreta és a l’esquerra.
o De vegades es fica contrast i es potencien més les zones hiperdenses.
- Interpretació TAC en patologia
o Infarts isquèmics: Primer en gris fosc i progressivament apareixen en negre (el líquid
cefaloraquidi ha ocupat l’espai necrosat).
o Hemorràgies cerebrals: Apareixen en blanc (hemoglobina) i progressen reduint-se fins a
quedar una zona de hipodensitat (degut a la necrosis).
- Com es diferència una hemorràgia d’un tumor?
o La hemorràgia està menys delimitat i és de cop. Per la clínica (la conducta o la
simptomatologia).
IRM (Imatge per ressonància magnètica):
- No utilitza radiacions ionitzants.
- Utilitza el fenomen de la ressonància magnètica per obtenir informació sobre l’estructura i
composició del cos que es vol analitzar.
- Aquesta informació es processada per l’ordenador el qual la transforma en imatges.
- S’utilitzen camps magnètics i ones de radiofreqüència per alinear la magnetització dels nuclis
d’hidrogen de l’aigua que tenim al cos (fenomen de ressonància). Les ones manipulen la posició
magnètica dels àtoms de l’organisme, la qual cosa es detectat per una antena i es enviat a
l’ordinador per reproduir les imatges.
 Introducció a la Neuropsicologia

- Normalment, s’obtenen múltiples seccions de cada estructura amb les que es pot generar una
imatge tridimensional.
- Es poden obtenir imatges de qualsevol pla anatòmic (Coronal, sagital i horitzontal).
- T1 (anatòmic)
o Ràpid, detalls estructurals excel·lents (discrimina molt bé substancia blanca i la grisa).
o Grassa en blanc i líquids en negre. Per tant, en general una lesió en imatges potenciades en
T1 apareix hipotensa (negra).
- T2 (patològic)
o Lent, menor resolució, excel·lent per localitzar lesions.
o Líquids en blanc i greix en negre. Per tant, totes les lesions que suposen un augment d’aigua
es veuran hiperdenses.
- Us clínic: Hidrocefàlia, accidents cerebro-vasculars (hemorràgies subtils, isquèmiques), commoció
cerebral, tumors de petit tamany, atrofia cerebral, degeneració relacionada amb la demència,
esclerosis múltiple, malalties de la pituïtària, anomalies congènites, etc.
IRM vs. TAC
Avantatges de la IRM Inconvenients de la IRM
No hi ha exposició a radiació És més cara
Té major resolució espacial i major sensibilitat per No es pot realitzar si hi ha metall al cos
distingir entre matèria gris i blanca.
Genera imatges més nítides de teixits tous. La seva aplicació fa molt soroll

IRM de difusió (DTI)

- Gràcies a la IRM s’ha aconseguit altres tècniques més avançades per observar el SNC com per
exemple per difusió.
- Aquesta tècnica permet observar tractes/conjunts de fibres.
Angiografies
- Angiografia per rajos X. Sempre s’utilitza un contrast.
- Angiografia per tomografia computeritzada. Sempre s’utilitza un contrast.
- Angiografia amb ressonància magnètica (ARM). Es pot fer sense contrast tot i que moltes vegades
s’utilitza el Gadolinium com agent de contrast.
- S’utilitzen en casos de malformacions arteriovenoses, aneurismes i accidents cerebro-vasculars.

2.2. Mètode instrumental

Afecten de forma indirecta el funcionament del SNC.
Tècniques de divisió sensorial
- Camps visuals separats (CVS). El que veig al costat dret i a l’hemisferi esquerre i viceversa. Els
resultats obtinguts amb aquest mètode han posat de manifest les avantatges del camp visual dret
per estímuls verbals (lletres i paraules) i l’avantatge del camp visual esquerre pels estímuls no
verbals (Brillo, color, moviment, discriminació de formes i cares, etc.)
 Introducció a la Neuropsicologia

- Audició dicòtica: Els resultats amb aquests tècnica posen de manifest un avantatge de la oïda dreta
per estímuls verbals. Això va suposar una inconsistència per la teoria que establia que un estímul
presentat en una oïda arribava per igual als dos hemisferis.
Tècniques de cronometria mental
- Tècnica de la psicologia experimental.
- L’objectiu és mesurar el temps que consumeixen les diferents operacions mentals.
- Els estímuls que requerien d’un processament mental més complex, el temps de resposta
augmentava.
2.3 Mètode funcional
Registren els canvis en l’activitat cerebral produïts per la manipulació de variables cognitives.
Metabòliques
PET/TEP Tomografia per emissió de positrons
- Consisteix en administrar al subjecte (via intravenosa o inhalant) una petita quantitat d’un isòtop
radioactiu de curta vida. Aquest psicofàrmac emet positrons des dels lloc del cos en que s’acumula.
- Els positrons al xocar amb els elèctrodes produeixen rajos gamma que són detectats per l’escàner i
aquest produeix una imatge amb la localització del radio fàrmac.
- El psicofàrmac més utilitzat és la glucosa radioactiva (deoxiglucosa con Fluor – 18).
- La glucosa radioactiva s’acumula a les cèl·lules que estan més actives. Les àrees més actives
presenten més radiació.
- Ens dona una imatge amb una gradació de colors en funció del nivell de radiació en cada zona del
teixit.
- La resolució espacial es de 5-10 mm (no és excessivament bona).
- La resolució temporal és d’alguns minuts (tarda força temps, entre 5 – 30 minuts).

TEP vs TAC o IRM

- La IRM i la Tac mostren l’estructura del cervell (anatomia).
- El TEP mostra l’activitat del cervell mentre es realitza una tasca i té molt poca resolució anatòmica.
- El TEP permet detectar dèficit sense dany estructural observable.
- TEP i TAC (però no IRM) suposen una exposició a radiacions ionitzants.
- Moltes vegades les imatges de TEP es superposen a imatges de TAC o IRM.

SPECT Tomografia Computeritzada per emissió de fotons simples

- S’utilitza per avaluar canvis en el flux sanguini cerebral.
- Consisteix en injectar un isòtrop radioactiu que emet radiació gamma.
- Ofereix una resolució espacial menor que la TEP i una resolució temporal entre 1 - 5 minuts. És més
econòmica.

Exemples que s’utilitza TEP i SPECT

- Detectar dèficit sense dany estructural observable.
- Per estudiar la distribució d’alguns receptors.
 Introducció a la Neuropsicologia

- Per estudiar el lloc d’acció de fàrmacs i drogues d’abús.

- Per detectar patrons metabòlics que permeten diferenciar grups de subjectes (control vs.
Esquizofrènia).
- Determinar quines estructures cerebrals es relacionen amb una funció en concret (atenció,
llenguatge).

Electromagnètiques
IRMf Ressonància magnètica funcional
- Utilitza els mateixos principis físics de la ressonància magnètica.
- Es basa en les diferencies entre la hemoglobina unida a oxigen (Oxihemoglobina) i la hemoglobina
sense oxigen (deoxihemoglobina) en les seves ressonàncies magnètiques.
- Les àrees cerebrals actives consumeixen més oxigen, per tant, els capil·lars incrementen el flux de
sang rica en oxihemoglobina per cobrir la demanda (i aquí és on produeix la diferencia de la senyal).
- L’ escàner detecta els canvis en la proporció entre oxihemoglobina i deoxihemoglobina i genera una
imatge similar a la TEP.
- Alta resolució espacial i temporal (5-8 segons).
IRMf vs. TEP
- Les dos mostren activitat del cervell.
- La IRMf no necessita injectar fàrmacs, és menys invasiva i no exposa a radiacions ionitzants.
- Major resolució espacial i temporal que la PET i s’aproxima a la resolució temporal de la EEG i la
MEG.
- Permet una correlació directa entre les dades funcionals i anatòmiques d’una mateixa imatge.

EEG Electroencefalografia
- És un registre continu de l’activitat elèctrica cerebral (ones cerebrals) que es detecta a través
d’elèctrodes situats sobre el cuero cabelludo amb l’objectiu d0identificar patrons d’activitat elèctrica
del cervell mentre se li demana a la persona que realitzi unes tasques en concret.
- És fonamental la correcta aplicació dels elèctrodes per obtenir major fiabilitat.
- És molt difícil interpretar la senyal.
- La resolució espacial es veu afectada per la distorsió que produeix el teixit cerebral (amb pacients
pendents d’intervenció quirúrgica es pot fer directament sobre el teixit nerviós) però molt bona
resolució temporal.
- S’utilitza diagnòstic de l’epilèpsia, estudi de les fases del son i vigília i supervisió de l’encèfal durant
intervencions.

MEG MAgnetoencefalografia
 Introducció a la Neuropsicologia

- Consisteix en detectar camps magnètics (elspotencials de membrana de les neurones generen

camps magnètics, fan falta unes 10.000 neurones activant-se simultàniament per poder detectar-
los). Per tant, l’impuls nerviós genera un camp magnètic.
- A diferencia de la EEG els camps electromagnètics no peresenten la mateixa distorsió que la que
presenten els camps elèctrics pel teixit cranial i la resolució espacial és molt més precisa permeten
una localització tridimensional.
- Resolució temporal molt bona (milisegons).