Cerebel

Control de la funció motora

Cerebel

• Òrgan imparell i mig.

• Suprasegmentari.

• Situat per sota del lòbul occipital

del cervell.

• Es localitza immediatament darrere del IV ventricle,

constituint part d'ell juntament amb la
protuberància i el bulb.

• És l’estructura més voluminosa del cervell

posterior

• Es localitza en la part posterior de la base

del crani, fossa cranii occipitalis.

Fossa cranii occipitalis

Cerebel

1
 • Queda separat del cervell per un replec de duramater, anomenada la tenda del
cerebel

• Tentori

• El cerebel està envoltat de LCR.

• On es forma una gran cisterna a la part inferior, la Cisterna

Magna.

• Es connecta amb el tronc encefàlic mitjançant 6 peduncles

cerebel·losos.

Peduncles cerebel·losos

• A través d’aquests
peduncles es transmeten les
senyals cap al cerebel i des
d’ell.

• Superior, es connecta
amb el mesencèfal i està relacionat amb
l’escorça.

• Mig, connecta amb la protuberància.

• Inferior, connecta amb el bulb.

Cerebel

• Va ser anomenat durant de molt temps com l’àrea silenciosa de l’encèfal.

• La seva excitació elèctrica no causa cap sensació i rarament produeix algun

moviment.

• La seva extirpació torna anormals tots els moviment motors.

2
 • Encara que s’ubica allunyat de l’escorça motora i dels ganglis basals.
- S’interconnecta amb aquestes estructures mitjançant vies nervioses especials.
- També amb àrees motores en la formació reticular i la
medul·la espinal.
• Les fibres del cordó espinal s'originen ipsilateralment, no
necessiten creuar.

• Les fibres que baixen de l'escorça cerebral

necessiten creuar (el cervell es preocupa del costat
oposat del cos, diferent al cerebel).

• Al contrari del cervell que treballa completament en

una base contralateral, el cerebel treballa ipsilateralment.

Functional somatotopy of the cerebellum

Anatomia de la superfície del cerebel

 Les seves parts principals són:

– Vermis

– Hemisferis cerebel·losos

Vermis

• Estructura de la línia mitja.

• 1 a 2 cm d’ample
• S’exten al voltant de tot el cerebel, de
davant cap a darrera i, de dalt a baix.

3
 • Funciona coordinant els moviments estereotípics i subconscients del cos,
principalment en associació amb el tronc encefàlic i la medul·la.
Moviments estereotipats

• Comportament motor repetitiu, aparentment impulsiu i no funcional (p. ex., Sacsejar

o moure les mans, girar objectes, picar amb els dits, balancejar el cos, colpejar el cap,
rosegar objectes, colpejar el propi cos.

Vermis

• Es localitza la major part de les funcions cerebeloses

de control pels moviments musculars de l’eix del
cos, el coll, les espatlles i malucs.

• Participa en el control del sistema motor

encarregat del manteniment de la postura i el
control motor visual.

Hemisferis cerebel·losos

• Lateralment a cada costat del vermix, hi han els

hemisferis cerebel·losos, cadascun està dividit en una
zona intermitja i una lateral.

• Els hemisferis cerebelosos funcionen associats amb el

cervell per a coordinar els moviments voluntaris del
cos

Cerebel

• A l’igual que el cervell, està composat per

tres estructures principals:

– L’escorça cerebelosa.

– Substància blanca subcortical.

– Nuclis profunds.

Escorça cerebel·losa

• La superfície del cerebel presenta nombrosos

plecs, anomenats folia.

4
 • Si s'estirés l’escorça cerebel·losa per eliminar-los,
s’obtindria una fulla plana d' aproximadament 40 cm de
llarg per 8 cm d’ample.

• És una àrea de computació d’acció ràpida escorça

cerebel·losa

• Integra tota l’informació per ajudar a coordinar els

moviments.

• Rep informació aferent de:

- Escorça cerebral.
- Ganglis basals
- Medul·la espinal.
- Músculs perifèrics.

Substància blanca
subcortical

• Composta per fibres nervioses.

• Arbre de la vida.

Funcions del cerebel

1. Té una funció predominantment motora.

2. Manteniment de l'equilibri i la postura.

3. La coordinació dels moviments voluntaris.

- Agonista: a favor de l ‘acció

- Antagonista: suposa l’acció

4. Execució dels moviments ràpids, coordinats i de gran habilitat.

1. Determinar la seqüència temporal de contracció dels diferents músculs durant

els moviments complexes de parts del cos, en especial quan succeeixen de
forma molt ràpida.

2. També ajuda a controlar l’interjoc instantani entre grups musculars agonistes i

antagonistes i en la ràpida progressió d’un moviment a un altre.

5
 5. Participa en la programació dels moviments.

6. Aprenentatge motor (través d'un procés d'assaig i error).

7. Funcions cerebrals superiors (Compara el què el pensament anava a fer amb el que
realment està passant i corregeix si hi ha algun problema)..

Funcions cerebrals superiors

• Tot i que el cerebel és més entès en termes de les seves contribucions al control del
motor, sinó que també està involucrada en certes funcions cognitives, com el
llenguatge, l’atenció,..

• Hipòtesis: el cerebel podria duu a terme una funció global, en

què aquest funcioni com un sistema corrector capaç d'anticipar,
prevenir i rectificar errors que es poden produir en la conducta,
sigui aquesta motora, cognitiva i / o afectiva.

• Un error en aquest sistema portaria, en l'àmbit de les funcions superiors, a una

dismetria cognitiva o del pensament.

• Dany cerebel s'ha associat amb disfuncions de funcions executives, aprenentatge,

memòria procedimental i declarativa, processament del llenguatge i funcions
visuoespacials.

Paper del cerebel en la integració i coordinació

• El cerebel integra i es coordina amb altres centres motors i amb els òrgans dels
sentits.

Cerebel

• Compara el què el pensament anava a fer (segons l'escorça motora) amb el que
realment està passant en els membres (segons la informació propioceptiva), i
corregeix el moviment si hi ha algun problema.

Control de l’activitat motora

• Els ganglis basals i el cerebel modifiquen el

moviment moment a moment.

• L’escorça motora envia l'informació a

ambdues estructures, i elles envien de nou
l'informació de retorn a l’escorça via tàlem.

6
Integració i coordinació

• Quan els lòbuls frontals planegen

començar una acció, passen els moviments
intencionals a la zona lateral del cerebel
via el nucli ponti (protuberància).

• El cerebel computa les combinacions de

varies accions dels músculs que es
requereixen i envien un senyal apropiat a
l’escorça motora via nucli dentat i el nucli
ventrolateral del tàlem.

• Això pot analitzar-se per mitja del comportament del jugador de tennis.

- Exemple: quan un dels jugadors saca

- L’altre es desplaça per tornar la pilota (moviment motor), és precís tenir un bon
recolzament (cama esquerra) i mantenir l’equilibri (braç esquerre) (manteniment
motor).
- Els moviments oculars permeten mantenir la pilota dintre del camp visual;
l’escorça visual analitza el trajecte i la velocitat de la pilota.

• L’escorça cerebral d’associació planifica els moviments de devolució, tenint en compte

la pilota, la ret, la posició del contrari i, entre altres coses, l’impacte que provoca la
pilota sobre la raqueta sigui compensat amb un moviment adequat de suport.

• La programació dels moviments per part de l’escorça cerebelosa i dels ganglis basals
ajuden a l’escorça sensitiva motora a iniciar el moviment de devolució.

• No sols pica la pilota i la torna al camp contrari, sinó que en general se li aplica també
una rotació mitjançant un cop tangencial (tallat): moviment ràpid motor après.

Sde. Cerebelosa

• La seva lesió dona una Sde. Cerebelosa que afecta sobretot el tronc.

• Dona lloc a pertorbacions de l’equilibri i dels moviments oculars (nistagmus pendular,

oscil·lacions rítmiques dels ulls, un component ràpid i un de lent; el component ràpid
es dirigeix cap al costat afectat) i a una ataxia de tronc i de la marxa.