SINDROM CORONARI

AGUT (SCA)
 CARDIOPATIA ISQUÈMICA
AGUDA

Desequilibri entre les necessitats d’oxigen

del miocardi i l’aportació que li arriba
des de les arteries coronaries.

Clínicament es pot manifestar com mort

sobtada, IAM, angina de pit o silent.
La mortalitat a 30d dels pacients que
ingressen per IAM als hospitals s’ha
reduït de manera important en les
últimes dècades.
Però la mortalitat total no tant, degut
a l’elevada mortalitat prehospitalària.
La mortalitat acumulativa del IAM és
una funció exponencial en relació amb el
temps (1ª hora d’or), sent del 90% en
les primeres 24h. Aquesta és la
justificació per situar al pacient, en el
temps més breu possible, a prop d’un
desfibril·lador ( ja que la fibril·lació
ventricular és el mecanisme de la
majoria de les morts en les primeres
hores del IAM).
 FISIOPATOLOGIA
• El principal mecanisme és el trencament d’una
placa ateromatosa, que provoca una activació
trombòtica determinant la formació d’un
trombo intracoronari que ocasiona una oclusió
arterial i disminució del reg sanguini a un
territori vascular determinat .
• Segons la quantitat i duració del trombo, junt
amb l’existència de circulació col·lateral i el
vasoespasme, l’oclusió pot ser total (IAM) o
parcial (Angina), en el cas de l’angina de
Prinzmetal el mecanisme és la vasoconstricció.
• Factors que afavoreixen les plaques
d’ateroma: Hipercolesterolèmia i altres
dislipemies (LDL), Diabetis, tabac,
obesitat, sedentarisme...
• Factors que augmenten les necessitats
cardíaques: angor d’esforç, HTA,
arítmies cardíaques o insuficiència
cardíaca.
 TIPUS
En realitat són diferents entitats clíniques que
poden ser variacions temporals del mateix
procés.
Angina de pit: Dolor toràcic opressiu atribuïble a
una isquèmia miocàrdica transitòria .
• Estable: Crònic, es reprodueix amb el exercici i
sense modificacions en mesos, té diferents
graus.
• Inestable: Sense criteris d’estabilitat, amb un
trombo més làbil. En repòs, progressiva, post
infart i de Prinzmetal
Infart Agut de miocardi: Trombosis extensa i
duradora. Isquèmia total i prolongada produint
un àrea de necrosis al miocardi.
 CLINICA
L’ANAMNESI presa de forma minuciosa
i precisa és l’eina més important :
antecedents personals.
Símptoma principal: DOLOR TORÀCIC
• Preguntar:
Inici i durada
Qualitat
Localització e irradiació
Millora simptomàtica
Símptomes addicionals al dolor
 INICI I DURADA
IAM:
amb l’exercici, més de 15-30 min, calma amb
NTGL
Angor:
• Estable: episòdic, de 5-15 min, s’inicia amb el
exercici i calma amb el repòs 3-5 min o amb
NTGL.
• Inestable: amb repòs, de més durada i més
difícil de calmar
• Prinzmetal: sense factor desencadenant,
normalment per la nit i calma amb NTGL.
• Inici i durada
• Qualitat
• Localització e irradiació
• Millora simptomàtica
• Símptomes addicionals al dolor
 QUALITAT

Opressiu i quasi sempre d’aparició brusca

• Inici i durada
• Qualitat
• Localització e irradiació
• Millora simptomàtica
• Símptomes addicionals al dolor
LOCALITZACIÓ E IRRADIACIÓ

• Un 70% de pacients amb IAM

refereixen irradiació.
• Centre toràcic o para esternal, amb
irradiació a espatlla, coll i braços (de
preferència esquerra).
• Inici i durada
• Qualitat
• Localització e irradiació
• Millora simptomàtica
• Símptomes addicionals al dolor
 MILLORA SIMPTOMÀTICA

• El 75% del pacients responen a NTGL

amb absència de dolor als 3min (angor).
• Repòs
• Inici i durada
• Qualitat
• Localització e irradiació
• Millora simptomàtica
• Símptomes addicionals al dolor
SÍMPTOMES ACOMPANYANTS

• Més freqüents: Dispnea (inquietud) ,

diaforesis, mareig, nàusea o vòmit.
Immobilitat del pacient.
• En gent gran es pot acompanyar de
fatiga, letargia i confusió.
 EXPLORACIÓ FÍSICA

• Aspecte de gravetat (dispnea sobtada amb

sensació de mort)
• Homes <45a (ull cocaïna!!)
• Simptomatologia vegetativa acompanyant
• Reproducció del dolor per palpació
• Auscultació cardíaca i respiratòria: normal
• Presa de constants: TA,FC,FR,tª, Sat O2
• Monitorització: ECG 12 derivacions
 DIAGNÒSTIC
• Anamnesis

• Exploració física

• Electrocardiograma: Mètode diagnòstic

que registra l’activitat elèctrica del cor

• Analítica: Troponina T/I (CPK, CPK-MB)

 ACTIVITAT ELÈCTRICA
CARDÍACA

• L’activitat elèctrica es basa en un

sistema de conducció format per:

Node sinoauricular
Unió auriculoventricular
 Node sinoauricular

• Paret de l'aurícula D al cantó de

l’entrada de la vena cava superior
• Cèl·lules marcapàs que generen
automàticament impulsos elèctrics
regulars aprox. 60x´
• Marcapàs fisiològic dominant del cor
 Unió auriculoventricular
• Consta de:
Nòdul AV
Feix de Hiss
• Localitzat al cantó dret del tàbic
interauricular damunt de la tricúspide
• Es divideix en branca D i E (amb branca
ant i post) i continua amb la xarxa de
Purkinje
 ELECTROCARDIOGRAMA

• Proba principal per al diagnòstic

• Molt útil comparar amb previs o amb

absència/presència de dolor

• Realitzar-lo els 10 primers minuts

 Derivacions
Monopolars: un sol elèctrode explorador
• aVR: braç dret
• aVL: braç esquerre
• aVF: cama esquerra
Bipolars: Amb doble carga; són I,II i III
Precordials: 1 elèctrode directe; són V1,
V2, V3, V4, V5 i V6. Dretes:
V3R,V4R,V5R i V6R
 Precordials
• V1: 4art espai intercostal D para esternal
• V2: 4art espai intercostal E para esternal
• V3: enmig de V2 i V4
• V4: 5è espai intercostal E línea mitja
clavicular
• V5: enmig de V4 i V6
• V6: intersecció entre la línea axil·lar mitja i
perpendicular a V4
Hasta un 50% de las veces los electrodos de las derivaciones precordiales se colocan demasiado altos (V1-V2) o
demasiado bajos (V5-V6).
Una duda frecuente es qué hacer en el caso de mujeres con mamas voluminosas, según el consenso actual, V4
se ha de colocar por debajo de la mama en el espacio intercostal correspondiente. (Kingfield 2007).
 Lectura del ECG
• Ritme cardíac: regular/irregular
• Freqüència cardíaca: taqui/bradi
• Eix elèctric
• Ona P
• Complexes QRS
• Segment ST
• Ona T
 Ones

• P: despolarització auricular

• QRS: despolarització ventricular

• T: repolarització ventricular
 Intervals

• PR:
reflexa la conducció auriculoventricular

• ST:
entre la despolarització i la repolarització
ventricular
ANALÍTICA