TEMA 5.

PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

TEMA 5.1. SISTEMA CARDIORESPIRATORI

Introducció
APARICIÓ DE PROBLEMES RELACIONATS AMB L’ENVELLIMENT
CARDIOVASCULAR:
Cor:
● Disminució de la funció del cor com a “bomba”: degeneració de les cèl·lules del
múscul cardíac i rigidesa ventricular
● Lleuger increment del tamany del cor (ventricle esquerre) i la paret engruixida
○ Hipertrofia de la cèl·lula miocàrdica
○ Dipòsits d’amiloide, lipofucsina i grassa pericàrdica
○ Increment de la massa miocàrdica entre 1-1,5g/any entre els 30 i 90 anys
● Calcificació de l’aparell valvular i del sistema de conducció.

Vasos sanguinis:
● Canvis en el teixit connectiu de la paret de les grans artèries:
○ Aorta més gruixuda i tortuosa, més rígida i menys elàstica:
■ Augment moderat de la pressió arterial sistòlica
■ Engruiximent del miocardi (hipertrofia)
● Augment dels dipòsits de col·lagen, calci i lípids

Conseqüències:
● “Presbicàrdia”: tendència a desenvolupar arrítmies i fallada cardíaca en situació
d’estrès
● Hipertensió sistòlica. A partir dels 60-65 anys hi ha una disminució lleu de la tensió
diastòlica
● Hipotensió ortostàtica
● Arterioesclerosi, aterosclerosi i risc de trombosis
● Menor capacitat de tolerància a l’exercici i amb major dificultat de recuperació

APARICIÓ DE PROBLEMES RELACIONATS AMB LA RESPIRACIÓ I AUGMENT

DE LA VULNERABILITAT A NIVELL RESPIRATORI:
● Alteració dels mecanismes immunològics, hormonals i neurològics
● Canvis r/a edat: disminució de la funció pulmonar
○ Disminució de l’elasticitat pulmonar
○ Disminució de la capacitat vital
○ Major rigidesa de la caixa toràcica
○ Augment del volum residual
○ La respiració es fa més abdominal per la cifosi i calcificació dels cartílags
intercostals, disminució de l’intercanvi gasós…
● Canvis r/a edat: major susceptibilitat a les infeccions
○ Reducció de la protecció de la mucosa
○ Disminució dels cilis bronquials
○ Canvis de composició dels teixits connectius dels pulmons i tòrax
○ Disminució del reflex de la tos
○ Disminució del nombre de macròfags alveolars
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

FACTORS IMPORTANTS:
- Estil de vida i factors ambientals no només influeixen en l’aparició de malalties,
també incideixen en l’envelliment.
- En situacions d’estrès o de malaltia aguda els canvis associats a l’envelliment es
fan més evidents, es posa a prova la reserva funcional.
- Interferència en la satisfacció de necessitats ocasionada per la dispnea i la fatiga.
- Cal realitzar intervencions específiques per aconseguir adaptar-se a les
modificacions fisiològiques de la vellesa i prevenir processos mòrbids.

Apunts profe:
Durant el procés d’envelliment normal (fet a 1r curs jej), a nivell cardíac, a mesura que anem
envellint, patim:
- Hipertrofia cardiaca (augment del cor) afectant el seu funcionament
- Valvulopaties (molt lleu)
- Ofegament a l'exercici (o en moviment) i es tarda en recuperar. Manca d’O2!
- Acumulació de plaques d’ateroma (vasos sanguinis no son tant densos)
- Enduriment dels vasos —> alteració arterial —> HTA (per a compensar aquesta complicació)
A nivell respiratori:
- Menys capacitat respiratòria
- Reducció dels alvèols i són irregulars, funcionen pijtor.
- La capacitat muscular de respiració reduit—> ampliar pulmó i de reduir-los.
- Més rigidesa, meny elasticitat, menys capacitat d’inspiració - expulsió
- Bronquis alterats (menys capacitat)
- Moc broquial (menys)
- Disminueix reflexe tussigen (per la medicació)—> menys capacitat de respondre a diverses
infeccions i etc.

Principals alteracions cardiovasculars en gent gran

Quins factors de risc cardiovasculars solen presentar les persones grans? La PREVENCIÓ
és la clau!!!
Les malalties cardiovasculars:
● Més del 70% es donen en persones de més de 65 anys
● Principal causa de mortalitat
● Recordem: presentació atípica i dificultat diagnòstica

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA
És una síndrome complexa, conseqüència de canvis hemodinàmics,
neurohormonals, moleculars, estructurals o funcionals que
disminueixen la capacitat del ventricle per omplir-se o ejectar sang, i
que es caracteritza per la intolerància a l’exercici, la retenció de líquids i
l’augment de la mortalitat.

Incidència
- La taxa total estimada gira entre 3 i 20 casos per cada 1000
habitants.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

- En persones majors de 65 anys augmenta entre 30 i 130 per cada 1000 persones.
La taxa de mortalitat de la IC en 1 any del seu diagnòstic és de 35- 45%

Causes
● Cardiopatia isquèmica o lesió coronària: Obstrucció en forma de trombe en una o
més de les artèries que irriguen el cor (artèries coronàries) que impedeixen l’arribada
de sang del múscul cardíac. La cardiopatia isquèmica pot manifestar-se com a una
angina de pit o un IAM.
○ En ancians i diabètics pot cursar de forma silent, degut al deteriorament de
les terminacions nervioses i de la neuropatia Silent = no presenta
simptomatologia
○ El símptoma més freqüent en un ancià és la dispnea (sobtada si és patològic.
Pot ser dispnea cardíaca o respiratoria)
○ Poden aparèixer símptomes atípics: debilitat, dolor abdominal,
confusió…Síndrome confusional—> indicació de possibilitat de patir cardiopatia
● HTA: Les artèries estan rígides i han perdut elasticitat: ofereixen major resistència i
es necessita més pressió per distendre-les
○ En ancians és freqüent la HTA sistòlica aïllada: PAs igual o superior a
140mmHg i una PAd menor a 90 mmHg.
○ Circunstàncies a tenir presents en la mesura de la PA en els ancians:
■ Hiatus auscultatori: sobreestimació de la PAs o pseudohipertensió
● Incidència d’hipotensió ortostàtica i postpandrial en ancians
fràgils que prenen antihipertensius i psicofàrmacs
● Fenomen bata blanca: prevalença del 15 al 25% en ancians
● Anomalies de les vàlvules cardíaques o valvulopaties: afectació dels ventricles
● Malalties musculars cardíaques o miocardiopaties: afectació funció ventricular
● Arrítmies o alteracions de la conducció elèctrica del cor: predomini ACxFA
● Malalties congènites del cor: afecten el múscul, les vàlvules o les càmeres
cardíaques
● Diabetis: miocardiopatia diabètica

Causes més externes; no tant habituals…

● Consum excessiu alcohol: pot produir HTA, arterioesclerosi i arrítmies
● Consum de drogues il·legals i altres tòxics: risc d’isquèmia cardíaca, d’arrítmies i de
mort sobtada
● Altres situacions o transtorns que causen una sobrecàrrega de volum al cor

Apunts profe:
Tema alcoholisme i persona gran és habitual!!! És un dels elements complexes amagats i de les
drogoaddiccions més importants en les persones grans. Cal veure i plantejar quin és el consum d’OH
en persones grans sempre!! Consum entre home si dones sol ser diferent. La soledat pot provocar
aquestes consumicions d’OH en aquestes edats.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Classificació
Segons localització:
- IC dreta
- IC esquerra
- IC mixta / ICC

La classificació funcional clàssica de la IC és produïda per la New York Heart Association

(NYHA)
● GRAU I: no s’experimenta limitació física al moviment, no apareixen símptomes
amb l’activitat física rutinària, malgrat haver-hi disfunció ventricular
● GRAU II: lleugera limitació a l’exercici, apareixen els símptomes amb l’activitat física
diària ordinària (per exemple pujar escales) resultant en fatiga, dispnea, palpitacions
i angina. Desapareixen amb el repòs o l’activitat física mínima
● GRAU III: limitació a l’exercici. Apareixen símptomes amb les activitats físiques
menors i desapareixen amb el repòs
● GRAU IV: limitació molt severa, incapacitat per a realitzar qualsevol activitat física.
Apareixen els símptomes encara en repòs.
Diagnòstic
- Anamnesis i exploració
- Analítica
- RX tòrax
- ECG
- Ecocardiograma Doppler
- Ressonància Nuclear Magnètica
- Angiografia

Criteris de Framingham:

Sospita d’IC: 2 criteris

majors o 1 criteri major i 2
menors.
Els criteris menors només
són vàlids una vegada
excloses altres causes.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Tractament
● Restricció de líquids i sal
● Control de pes
● Restringir consum tabac i alcohol
● Evitar fàrmacs que retinguin sal i sodi
● Fàrmacs: digitàlics, diurètics, vasodilatadors.... Heparines
● Exercici relatiu per millorar la tolerància a l’activitat i a l’exercici físic
● Dispositius i cirurgia: marcapàs i desfibril·ladors, angioplastia i col·locació de Stent,
cirurgia de revascularització coronària i transplantament.

Principals alteracions respiratòries en gent gran

MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC)
Síndrome que engloba principalment dues patologies respiratòries: enfisema i bronquitis
crònica.
- És una de les causes més importants de patologia en la gent gran
- La mortalitat en les persones majors de 65 anys deguda a aquesta patologia s’ha
incrementat significativament.
- Segons l’OMS, les morts per MPOC s’incrementaran un 30% en els propers anys.

Definició:
En l’actualitat es defineix MPOC: una malaltia caracteritzada per la presència d’una
limitació al fluxe aeri que no és totalment reversible, de curs progressiu i que s’associa a
una resposta inflamatòria anòmala en el pulmó davant de gasos o partícules nocives.
- Procés de llarga evolució i progressiu que varia segons l’exposició a factors
condicionants, sobretot el tabac
- Obstrucció parcialment reversible, la patologia pot millorar però no solucionar de
forma definitiva. És prevenible.
- S’associa generalment a hiperreactivitat bronquial.

Etiologia:
● Tabac: comença a aparèixer als 10 a 15 anys de fumar 20 cigarros al dia
● Contaminació atmosfèrica: sobretot en el treball en acer, metal·lúrgia i petroquímica.
Contaminació ambiental (exemple: ciutats)
● Factors infecciosos: no generen MPOC, però empitjoren i acceleren el pronòstic
● Factors genètics
● Factors socioeconòmics
● Alcohol

Simptomatologia:
Més freqüents: tos, expectoració i dispnea.
Menys freqüents: sorolls toràcics i retenció de CO2, Febre,
Hemoptisi i simptomatologia d’exacerbació, Pèrdua de pes en
estats avançats, Cianosi central ...
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Causes de descompensació:
- Infecció
- Inhalació d’irritants inespecífics
- Estrès psíquic
- Esforç físic important
- Predomini estacional: hivern
No s’associen a al·lèrgies!!

Evolució:
- Afecta la qualitat de vida de manera molt gradual: inicialment només notarà una
mica de falta d’aire.
- Inicialment tos en mesos d’hivern només amb tractament si expectoració purulenta.
Després aparició de tos i expectoració tot l’any i amb llarga durada i gravetat.
- Dispnea durant l’exercici suau (grau d’obstrucció intensa).

Enfisema pulmonar: destrucció progressiva dels alvèols i del teixit circundant que els
subjecta, produint una pèrdua d’elasticitat pulmonar, l’aire queda atrapat en els pulmons
quedant hiperinsuflats i provoca una alteració en l’intercanvi gasós sobretot en situacions
d’esforç.
- Edat inici 55 -75 anys
- Període expiratori allargat, s’anomenen “bufadors
rosats”
- Prims amb tòrax abombat (en tunel)
- Simptomatologia: dispnea intensa, i l’expectoració
i les infeccions respiratòries són poc freqüents.
Cianosis molt lleu o absent

Bronquitis crònica obstructiva: presència de tos i

expectoració un mínim de 3 mesos a l’any i almenys 2
anys consecutius.
- Edat inici: 50-60 anys
- Causada per l’exposició crònica a irritants ( tabac)
- Sobrepés i cianòtic (color de pell cendra) —> “botinflats blaus”
- Alt risc d’infeccions respiratòries pel moc
- Simptomatologia: esputs viscosos i purulents, sibilàncies, estertors, dispnea d’esforç
i cianosis
- Evolució a cor pulmonale
- Atenció amb l’administració d’hipnòtics i sedants perquè produeixen
disminució del reflexe tussígen
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Diagnòstic:
➔ Anamnesi: en el pacient geriàtric la comorbilitat és habitual, dificulta el procés
diagnòstic
◆ Exhaustiu interrogatori per aparells
◆ Al·lèrgies a agents externs
◆ Antecedents familiars i personals d’asma, MPOC i altres malalties
cardiorespiratòries
◆ Investigar si hi ha símptomes d’insuficència cardíaca, que s’associa amb
MPOC freqüentment i pot portar a errors dx
◆ Detectar pèrdua de pes significativa (>5% en 1 mes o >10% en 6
mesos), símptoma inespecífic en l’ancià però el 1er associat a un
deteriorament funcional
➔ Exploració física: té una mala sensibilitat en MPOC, és de poca utilitat Dx.
◆ Malaltia lleu: pot ser normal o petites troballes com sibilàncies aïllades en
l’expiració forçada. Cal confirmar amb espirometria
◆ Malaltia progressa: alguns signes es fan més visibles, intenses sibilàncies i
roncus inspiratoris en les bases. Signes de hiperinsulfació més evidents:
● Increment del diàmetre anteroposterior del tòrax
● Retracció inspiratòria del borde inferior de les costelles
● Sorolls respiratoris allunyats
➔ Proves de funció respiratòria:Espirometria—> confirmació diagnòstica al ser la
prova més objectiva. Cal realitzar-la en els estadis més precoços de la malaltia, quan
hi ha sospita per factors de risc o símptomes incipients
◆ Permet valorar la gravetat i el pronòstic
◆ Afavoreix el maneig del pacient amb MPOC
◆ Reflexa la tolerància a l’exercici i les seves limitacions
◆ Reflexa la resposta al tractament
El pacient ancià presenta amb freqüència dificultats afegides per la correcta
realització de la prova: deteriorament cognitiu, hipoacúsia o estats de debilitat
general i malnutrició que poden conduir a uns resultats no valorables per falta de
col.laboració.
Per això, per avaluar el grau de severitat de l’MPOC, també és important tenir en
compte: el grau de dispnea, la capacitat física per l’exercici, l’IMC, la pressió arterial
parcial d’oxigen i la presència de cor pulmonale.

Prevenció:
En els últims anys s’han elaborat diferents guies i recomanacions nacionals i internacionals
dirigides a millorar la pràctica clínica i optimitzar el tractament d’aquests pacients, així com
incidir en la importància de la PREVENCIÓ a través de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.
SEGG i SEPAR pretenen donar una visió integral de l’MPOC sota el prisme de diferents
especialistes

Tractament:
❖ Abandonament hàbit de fumar
❖ Farmacològic:
➢ Increment esglaonat en el tractament dependent de la gravetat
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

➢ Mantenir un tract. regular amb la mateixa intensitat per períodes prolongats,

sempre i quan no apareixin efectes secundaris o empitjori la malaltia
➢ Resposta terapèutica és individual en cada pacient, cal monitoritzar i ajustar
tractament i més en els ancians
➢ La via inhalatòria és d’elecció sempre que sigui possible: alguns ancians
tenen dificultat per realitzar correctament l’administració d’inhaladors
➢ Broncodilatadors: primer pas en el tractament simptomàtic del MPOC.
Augmenten la capacitat per realitzar exercici
■ Elecció dels diferents dispositius tenint en compte l’habilitat i la
situació cognitiva del pacient.
➢ Corticoides: són menys efectius en MPOC que en l’asma i els seus efectes
secundaris considerables en la població anciana, es desaconsella el seu ús
de forma mantinguda
➢ Antibiòtics: només en el tractament d’aguditzacions
➢ Mucolítics i expectorants: l’ús generalitzat de mucolítics no es pot
recomanar, encara que alguns pacients amb dificultat per expectorar sembla
que es poden beneficiar del seu ús.
❖ Oxigenoteràpia
❖ Evitar ambients freds i humids
❖ Eliminació absoluta dels irritants
❖ Millorar la tolerància a l’esforç: entrenament físic per millorar-la, així com la sensació
de dispnea i fatiga muscular
➢ El grau de dispnea, ni l’edat ni la presència d’altres malalties, no ha de ser un
factor limitant per excloure el pacient i poder obtenir beneficis. Cal que
aquestes malalties estiguin degudament tractades i adaptar el programa a les
possibilitats físiques del pacient
➢ Millora l’estat dels pacients amb ansietat i depressió
❖ Valoració nutricional per detectar desnutrició
❖ Evitar l’obesitat
❖ Dieta: un aport metabòlic insuficient pot afavorir la reducció de massa muscular i
disminuir la capacitat ventilatòria. Es recomana menjar 5-6 àpats diaris.
➢ Evitar aport excessiu d’HC, doncs produeixen un augment de la pCO2
➢ 3-4 racions fruita per assegurar ingesta de vitamines i minerals
➢ Disminuir grasses animals
➢ No consumir els aliments ni molt freds ni molt calents, poden induir a l’ofec i/o
tos
➢ Beure 2 litres d’aigua (si no hi ha contraindicació) per fluidificar les secrecions
➢ Tractar el restrenyiment perquè produeix distensió abdominal i empitjora la
funció respiratòria
❖ Utilitzar roba ampla i còmode (substituir el cinturó pels tirants)
❖ Ensenyar al pacient a tossir eficaçment per poder eliminar secrecions
❖ Inhalar vapors d’aigua per humidificar la mucosa bronquial
❖ Teràpia respiratòria
❖ Educació per la salut pacient i família:
➢ Coneixements sobre malaltia, hàbits de vida saludables i de tractament.
➢ Fàrmacs, inhaladors, maneig i ús
➢ Controlar aparició d’efectes 2aris: arrítmies, insomni, cefalees i mareig
➢ Reconeixement de signes d’alarma i pautes d’actuació inicial
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

➢ Recolzament emocional al cuidador

❖ Vacunació:
➢ Vacunar-se de la grip anualment
➢ Vacuna antipneumocòccica indicada en pacients MPOC >65 anys o aquells
≤65 anys amb una MPOC greu
Tractament personal:
● Cercle viciós dispnea/ansietat/dispnea + Increment de l’ansietat i la depressió en
pacients amb MPOC —> recolzament psicosocial
● Educar a família i pacient, incrementant activitats lúdiques
● Afavorir les teràpies de grup
El maneig del pacient MPOC reaguditzat inclou:
● Identificació de la causa
● Tractament de la hipoxèmia i de l’acidosis
● Prevenir complicacions:
○ Insuficència cardíaca dreta o cor pulmonale crònic
○ Osteoporosi (2ària a corticoides) i a la immobilitat
○ Alteracions nutricionals: tendència a la desnutrició (enfisema)
○ Hipoxèmia nocturna: BIPAP

PNEUMÒNIA
Definició:
És una infecció que produeix una inflamació del parènquima pulmonar, conductes alveolars i
alvèols i està acompanyada d’infiltrat cel·lular i d'exsudat.
Les persones grans són propenses a tenir pneumònies i especialment quan hi ha MPOC,
insuficiència cardíaca, neoplàsies pulmonars i altres infeccions respiratòries,
Disminució de l’eficàcia del sistema respiratori degut a l’envelliment.
La pneumònia és una de les principals causes de mort en els ancians i una de les
complicacions més freqüents dels pacients amb MPOC.
El 90% dels casos de pneumònia en ancians requereix hospitalització.

Etiologia: Segons el lloc d’adquisició:

● Pneumònia adquirida a la comunitat, sol ser deguda al pneumococ en un 50%
dels casos.
● Pneumònia hospitalària (o de centres de llarga estada), sol ser deguda per
bacils gram negatius i estafilococs en un 50% dels casos, el pneumococ és
només el 20%.
● Pneumònia aspirativa: per un error dels reflexes epiglòtics i tussígens en les
persones amb una disminució de la consciència. Microorganismes més freqüents:
estreptococ, bactèries anaeròbies i bacils gram negatius.

Evolució del procés:

Sol presentar-se en la gent gran de forma insidiosa amb simptomatologia inespecífica.
Pot aparèixer:
- Febre no excessivament elevada
- Alteració del nivell de consciència
- Leucocitosi, debilitat i anorèxia
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

- Cianosi als llavis i ungles

- Dispnea, taquipnea i taquicàrdia
- Confusió
Amb tractament adequat sol millorar en 2 o 3 setmanes però es pot complicar amb abscés,
embòlia pulmonar o embassament pleural.

Tractament:
❖ Prevenció:
➢ Cuidar al màxim la higiene
➢ Aconsellar abstenció del tabac
➢ Mantenir dieta adequada per evitar malnutrició i bona hidratació
➢ Mesures encaminades a evitar l’aspiració pulmonar
❖ Profilaxis activa:
➢ Vacuna antigripal i antipneumocòccica
➢ Terapèutic: corregir hipoxèmia i trastorns electrolítics
➢ Evitar irritants bronquials com baixes temperatures, vent fred, fums,
contaminació atmosfèrica, humitat alta i boira, esprais i estrès emocional
❖ Antibioticoteràpia i corticosteroides si hi ha sibilàncies

GRIP
Definició i evolució:
- Produida pel virus Influenza amb una variabilitat extraordinària i un alt poder de
penetració i multiplicació.
- Forma de presentació: epidèmia c/3 anys i pandèmia c/10 anys d’est a oest del
planeta. Contagi directa de subjecte a subjecte per gotes-
- Els ancians i les persones amb malalties cròniques són les més susceptibles a
patir complicacions greus.
- Una de les complicacions és una pneumònia vírica o pneumocòccica
- Immunitzacions a través de la vacuna anual: ancians, crònics i personal sanitari (
molt important en les institucions de gent gran)

EMBÒLIA PULMONAR (tromboembolisme pulmonar; TEP)

Definició:
El TEP és conseqüència de l'obstrucció total o parcial de la circulació arterial pulmonar
deguda a l’enclavament d’un trombe després del territori venós sistèmic, generalment
produït per una trombosi venosa profunda, de manera que part del pulmó queda sense
perfusió, tot i que continua essent ventilada.
La mortalitat per tromboembolisme pulmonar (TEP) en la població major de 65 anys s’ha
duplicat.

Etiologia:
Factors que afavoreixen la formació de trombos:
- Triada de Virchow: lesions parets dels vasos + alteracions de la coagulació
(hipercoagulabilitat) + èstasis venós
Factors desencadenants:
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

- Traumatismes
- Cirurgia
- Obesitat
- Immobilitat

Diagnòstic:
Díficil en ancians i en pacients amb malaltia cardiopulmonar de base. Triada freqüent i poc
específica: dispnea + taquipnea + taquicàrdia
L’arteriografia pulmonar: és l’únic mètode segur i fiable pel diagnòstic

Tractament preventiu:
● Mesures físiques: deambulació precoç, mesures de compressió…
● Anticoagulació profilàctica
● Antiagregants plaquetaris

Intervenció infermera (segons les 14 necessitats V.Henderson)

RESPIRACIÓ
❖ Humidificar l’estança de la persona gran (45% humitat)
❖ Neteja de secrecions bucals i cura de les mucoses per evitar broncoaspiracions i
pneumònies
❖ Increment de líquids per fluidificar secrecions i facilitar-ne la seva eliminació
❖ Tenir cura de la oxigenoteràpia
❖ Afavorir postures que beneficiïn la respiració
❖ Exercicis respiratoris:
➢ disminuir la dispnea i augmentar el rendiment respiratori mitjançant la
correcta utilització del diafragma
➢ Respirar amb els llavis arrufats augmenta el volum d’aire, disminueix la FR i
millora la hipoxèmia i la dispnea
➢ Inclinar el tronc endavant augmenta l’eficàcia dels moviments del diafragma i
disminueix la utilització dels músculs respiratoris accesoris
➢ Respirar lenta i profundament disminueix el treball respiratori i millora la
ventilació-perfusió
❖ Fisioteràpia respiratòria:
➢ Tècniques convencionals: drenatge postural, clapping i vibració. Avui en dia
amb evidència cíentifica de baixa eficàcia.
➢ Noves tècniques de FR basades en la modificació del fluxe expiratori per la
desobstrucció bronquial.
➢ Tècniques expiratòries lentes: ELTGOL i Drenatge autògen
➢ Tècniques expiratòries forçades o d’alt fluxe respiratori: tècnica d’expiració
forçada i la tos.
➢ Tos: ensenyar als pacients a tossir en posició erecte (fer una inspiració breu
seguida d’una expiració forçada i tossir)
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

ALIMENTACIÓ
❖ Malaltia cardiovascular: limitar la ingesta de sal i eliminar de la dieta els aliments
que la continguin, restricció de líquids i control de pes
❖ Malaltia respiratòria: hidratar adequadament i controlar balanç hídric.
➢ Administrar menjars equilibrats i recomanar consum lent
➢ Evitar menjars forts i excessius
➢ Augmentar el consum de vitamines B i C

ELIMINACIÓ evitar restrenyiment

❖ Adoptar postures còmodes davant l’eliminació
❖ Intentar defecació durant hores amb més peristaltisme
❖ Evitar vestits ajustats i la immobilitat

MOURE’S
❖ Realitzar activitat física adequada, com caminar, tenint en compte la tolerància a
l’activitat i a l’exercici, de forma progressiva
❖ Recomanar realització d’activitats intercalades amb descans
❖ Ensenyar postures que afavoreixin expansió toràcica

DORMIR
❖ Procurar ambient que afavoreixi el descans
❖ Col·locar al pacient en postures que evitin sobrecàrregues respiratòries
❖ Oferir més d’un coixí per facilitar la respiració

VESTIR-SE I DESVESTIR-SE
❖ Roba adequada a la situació de la persona anciana: còmode, ampla, i que no
comprimeixi el tòrax.
❖ Mantenir una temperatura adequada a l’entorn (22 a 23ºC). El fred i els canvis de
temperatura són enemics de les afeccions respiratòries.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

SEGURETAT
❖ Malalties respiratòries:
➢ Evitar llocs de temperatures extremes
➢ Evitar estar en zones de gran contaminació
➢ Evitar contacte amb irritants bronquials
➢ Vacunació
❖ Malalties cardiorespiratòries:
➢ Prevenir situacions de risc
➢ Realitzar exercicis respiratoris i de relaxació

COMUNICACIÓ
❖ Utilitzar tècniques de comunicació oral adaptades a les seves limitacions
❖ Procurar ambient tranquil de fàcil comunicació
❖ Utilitzar alternatives en la comunicació: gestual i escriptura

ACTUAR SEGONS CREENCES + REALITZACIÓ + OCI:

❖ Proposar activitats adequades: estratègies de distracció
❖ Relacionar-se amb pacients amb la mateixa malaltia/ associacions

APRENDRE:
❖ Educar al pacient i/o família en les mesures preventives per evitar les complicacions,
tractar els components potencialment reversibles i ensenyar al pacient a que participi
activament en el procés terapèutic.
❖ Educar al pacient i/o família en l’aplicació de les teràpies respiratòries.

PRINCIPALS DIAGNOSTICS (nanda):

● Risc d’infecció
● Risc d’alteració de la temperatura corporal
● Risc de desequilibri del volum de líquids
● Deteriorament de l’intercanvi gasós
● Neteja ineficaç de les vies aèries
● Patró respiratori ineficaç
● Deteriorament de la interacció social
● Risc de solitud
● Maneig inefectiu del tractament terapèutic
● Deteriorament de la mobilitat
● Intolerància a l’activitat
● Fatiga
● Alteració del patró del son
● Dèficit d’activitats recreatives
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

TEMA 5.2. SISTEMA OSTEOARTICULAR

Introducció
- El procés d’envelliment normal afecta especialment al sistema músculesquelètic.
- La pèrdua d’autonomia degut als problemes de mobilitat són dels aspectes més
freqüents en gent gran.
- Diferències entre l’envelliment normal i les situacions patològiques.
- La prevalença d’alteracions articulars és molt alta entre la població anciana.
- Les repercussions en les AVD de les persones són importants.

Principals alteracions osteoarticulars en gent gran

OSTEOPOROSI
Definició
Consisteix en la pèrdua progressiva de massa òssia per unitat de volum, el que
condiciona una major fragilitat i possibilitat de produir fractures òssies.
És la malaltia òssia més freqüent al món i les més afectades són les dones.
La prevalença s’incrementa de forma progressiva per sobre dels 50 anys.
És el trastorn metabòlic de l’os més freqüent i és responsable de la majoria de fractures en
gent gran.
La massa òssia creix fins als 30 anys aproximadament.
A partir dels 40 anys comença a disminuir progressivament.
En les dones s’accelera el procés de pèrdua a partir de l’aparició de la menopausa.
Factors que influeixen en la quantitat de massa òssia:
- Factors genètics o endògens
- Factors exògens o adquirits

Etiologia
● Osteoporosi primària:
○ Tipus I: aquelles que afecten fonamentalment a dones que e troben al voltant
de la menopausa entre els 50 i els 70 anys.
○ Tipus II: Solen produir-se després dels 70 anys, i es creu que és degut a la
manca de Vitamina D.
● Osteoporosi secundària:
○ Alteracions de salut com trastorns endocrins, neoplàsies i fàrmacs.
○ Hàbits de vida: tabac, alcohol, alimentació, manca d’exercici i immobilitat.
● Factors de risc:
○ Menopausa precoç
○ Edat
○ Herència genètica
○ IMC baix
○ Consum de tabac i alcohol
○ Vida sedentària
○ Raça blanca i asiàtica
○ Baixa ingesta de calci
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Simptomatologia
En principi pot ser asimptomàtic. Les manifestacions clíniques solen aparèixer amb
fractures. Les fractures més freqüents en casos d’osteoporosi són: Vèrtebres, Cap de
fèmur, Canells i Tíbia.
Es pot manifestar també amb cifosi i dolor.

Diagnòstic:
● Densitometria òssia: mesura la densitat del mineral ossi. Segons la OMS si l’índex
T-Score està per sota de -2,5 desviació estàndard és diagnòstic d’osteoporosi i si
està entre -2,5 i -1 desviació estàndard indica osteopènia.
● Estudi hormonal i analítica: valorar hàbits dietètics.
● Radiografia: es pot apreciar la desmineralització i la transparència de l’os. Apareix
deformació i disminució de l’altura de les vèrtebres.

Tractament
❖ Aspectes preventius:
➢ Nutrició, consum de calci durant tot el cicle vital. Amb menopausa assegurar
un consum de 1200mg/dia. Evitar dietes vegetarianes o hiperproteïques.
➢ Exercici físic des de joves i durant tota la vida. El sedentarisme i la
immobilitat acceleren el procés de degeneració òssia.
➢ Supressió d’hàbits nocius: tabac i alcohol
❖ Tractament no farmacològic: prevenció de la fractura.
➢ Evitar caigudes
➢ Assegurar aport de calci de 1200-1500mg/dia
➢ No excedir-se amb les proteïnes /fibra /sodi
➢ Exposició diària al sol per activar la vitamina D o prendre suplements per via
oral
➢ Activitat física moderada, caminar 1 hora al dia
➢ Higiene postural
➢ Evitar consum d’alcohol, tabac i disminuir el consum de cafeïna
➢ Evitar abús de filats, presents en el salvat dels cereals
❖ Teràpia farmacològica:
➢ Calci i vitamina D: ús combinat durant 2 anys
➢ Bifosfonats: per inhibir la reabsorció òssia. Durant 3 – 5 anys
➢ Ralenat d’estronci: augmenta la formació òssia i disminueix la reabsorció
➢ Raloxifè: modula els receptors d’estrògens, sense efectes perjudicials en
mama i endometri. Pot produir trombosis venosa
➢ Calcitonina: augment del risc de càncer en tractaments perllongats
➢ Teriparatida: és un fragment de la PTH que estimula l’absorció intestinal del
calci, produint elevació del calci en sang. Indicada en dones amb osteoporosi
greu, efectes adversos: hipercalcèmia, cefalees i rampes.
➢ Teràpia Hormonal Substitutiva (THS): Es basen en el tractament amb
estrògens i progestàgens (en casos de conservació de l’úter). Millors
resultats es troben en inici tractament de 2 a 5 anys després de la
menopausa.
■ Contraindicacions: carcinoma mamari, hipertensió arterial,
insuficiència renal, hepatopatia aguda o crònica .
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

FRACTURES
Definició
Consisteix en la ruptura sobtada de massa òssia produïda per un traumatisme de certa
violència, però en gent gran també pot produir-se per traumatismes insignificants.
Es considera un problema molt important en geriatria per la repercussió en la vida dels
ancians, en la seva mobilitat, en l’autocura i per les necessitats que es generaran per poder
desenvolupar les AVD.

Etiologia
- Predisposició a caigudes
- Problemes visuals
- Alteracions sistema vestibular
- Alteracions osteomusculars
- Osteopènia
- Sedentarisme
- Accidents domèstics

Evolució
● Disminució massa òssia
● Canvi en sistema muscular
● La fractura de maluc és la que té més incidència en gent gran, a Catalunya la
incidència és força elevada amb unes 900 fractures per 100.000 habitants.
● Produeixen complicacions importants:
○ Osteoporosi: per la immobilització perllongada. Es comença a perdre massa
òssia a partir del tercer dia d’immobilitat.
○ Síndrome confusional
○ Síndrome post-caiguda o de Kennedy en el cas que el pacient hagi caigut.

Simptomatologia
● Dolor
● Impotència funcional
● Pèrdua de força
● Hematoma i deformació
● En fractura de maluc extracapsular es sol donar escurçament de l’extremitat i rotació
externa

Diagnòstic
Es confirma (mitjançant la simptomatologia) amb una RADIOGRAFIA.

Prevenció
La prevenció ha d’anar dirigida principalment a la prevenció primària
d’aquesta: per una banda, prevenir i tractar l’osteoporosi i per l’altre,
prevenir i tractar les caigudes. Fomentar hàbits de vida saludables.
Diagnòstic de pacient amb risc de presentar fractures:
● Criteris majors: pacients > de 65 anys, IMC <20, antecedent personal de
fractura/es, antecedent familiar (1er grau) de fractura de maluc, tractament amb
glucocorticoides >5mg de prednisona/dia en un període >3m, >2 caigudes en l’últim
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

any, hiperparatiroïdisme, TCA (anorèxia, bulímia), malnutrició crònica i

malabsorció…
● Criteris menors: evidència radiològica d’osteopènia o deformitat vertebral,
tabaquisme, consum d'alcohol, menopausa precoç, hipertiroidisme, sexe femení,
artritis reumatoide i diabetis tipus 1.
2 criteris majors o 1 major i 2 menors es pot establir que el pacient presenta risc de fractures
per fragilitat, per la qual cosa, s’ha d’actuar!

Tractament
❖ Abordatge interdisciplinar i multifactorial per prevenir totes les complicacions que
poden esdevenir a partir d’una fractura.
❖ Fractura de fèmur:
➢ Comporta una elevada mortalitat:
■ 4 al 7% durant el primer mes
■ 13 al 16 % fins als 3 mesos
■ 24 al 48% fins als 12 mesos
➢ Només el 50-60% recuperen la capacitat funcional prèvia per caminar / el
40-50% recuperen el seu nivell d’autonomia per les AVDB i tant sols el
25-30% recuperen el nivell previ en les AVDI, dels que han sobreviscut.
❖ Resultats estudi FEM-Catalonia (2015):
➢ El 80% dels pacients que són donats d’alta després d’una fractura de fèmur
osteoporòtica no reben cap mena de recomanació que els ajudi a prevenir
l’aparició d’una nova fractura
➢ Les persones que han tingut una fractura de fèmur per fragilitat tenen un alt
risc de tenir noves fractures (2 a 4 vegades més de risc de fractura de fèmur).

ARTROSI
Definició
És una malaltia provocada per la degeneració del cartílag
articular i la formació de noves parts òssies en les superfícies
de les articulacions. Afecta a gairebé totes les articulacions.
És la principal causa de discapacitat a Espanya.

Etiologia
Hi ha molts factors etiològics, però els més importants són:
● L’edat
● Sexe femení
● Traumatismes previs
● Ús excessiu d’algunes articulacions
● Trastorns metabòlics
● Empitjorament pel sobrepes

Evolució
El deteriorament articular s’inicia per l’aprimament i la deshidratació del cartílag. A mesura
que es desgasta el cartílag apareixen proliferacions òssies i osteòcits als costats de les
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

superfícies articulars. Comença a aparèixer dolor, crepitació, limitació del moviment i

inflamació.
El resultat final és la degeneració articular.
Impotència funcional secundària a la disminució d’activitat i a l’atrofia muscular.

Simptomatologia
● Té un procés lent i progressiu.
● El símptoma més habitual és el dolor, en un primer estadi associat a l’esforç i
moviment i en estadis més avançats el dolor apareix després del repòs i exercici
perllongat.
● Rigidesa matutina
● Artràlgies amb canvis climàtics.
● Articulacions més afectades:
○ Coxartrosis: dolor zona trocànter i disminució de la rotació interna
○ Gonartrosis: el dolor apareix al pujar i baixar escales
○ Espondiloartrosi: la clínica varia segons l’àrea afectada
○ Artrosi de les mans: afecta a les articulacions
interfalàngiques proximals i distals, apareixent els
nòduls de Heberden (distals) i els nòduls de
Bouchard (proximals).

Diagnòstic
Es realitzarà mitjançant RADIOGRAFIA, clínica del pacient
(simptomatologia) i proves de laboratori.

Tractament
❖ Tractament no farmacològic:
➢ Evitar realitzar moviments que forcin l’arc articular
➢ Disminuir l’ús de l’articulació
➢ Aprimar-se
➢ Utilitzar un bastó contralateral per disminuir la càrrega que suporta
l’articulació
❖ Tractament farmacològic:
➢ AINES i un protector gàstric —> Si no millora un opioide dèbil associat a
l'AINE
➢ Infiltracions articulars
➢ SYSADOA (Symptomatic Slow Acting Drugs for Osteoarthritis): glucosamina,
el sulfat de condroïtina i la diacereïna, s’utilitzen per l’alleujament dels
símptomes de l’artrosi lleu i moderada.
■ Us desaconsellat pel seu dubtós benefici limitat o nul
❖ Tractament quirúrgic: només si dolor persistent i defomitat important
➢ Artrodesis: fusió de superfícies articulars, poc utilitzada
➢ Osteotomia: per corregir alteracions de l’eix
➢ Artroplàstia: substitució per una pròtesis. La tècnica evoluciona constantment
buscant la menor fricció articular i una bona fixació
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

ARTRITIS REUMÀTICA / POLIMIÀLGIA

Definició
És una malaltia crònica de naturalesa autoimmune amb símptomes articulars importants.
Es caracteritza per produir inflamació crònica principalment de les articulacions amb
diferents graus de deformitat i incapacitat funcional.
També pot afectar a altres òrgans com ulls, pulmons, pleura, cor i vasos sanguinis
És una de les principals causes de discapacitat i amb importants problemes socials,
sanitaris i econòmics.

Etiologia
Té una causa desconeguda i hi ha diverses raons que justifiquen que sigui autoimmune:
● Alteració dels limfòcits i la seva funcionalitat
● Producció espontània de factors reumàtics
● Els factors reumàtics s’uneixen a les IgG activant la resposta inflamatòria
● El sistema autoimmune treballa de forma anormal

Evolució
- Inflamació sinovial i proliferació de teixit connectiu amb engruixment articular
- Limitació de l’amplitud en el moviment
- Falta de moviment produeix atròfia muscular i osteoporosi
- Curs variable de la malaltia amb períodes d’excitació i amb remissions
- Només un 10% de la població necessita mesures agressives per controlar
simptomatologia.

Simptomatologia
Amb anterioritat a la presentació de la malaltia pot aparèixer febrícula, fatiga i anorèxia
Símptomes més típics són:
● Dolor articular amb articulacions tumefactes i sensibles
● Afectació articular sol ser simètrica (falanges i canells)
● Rigidesa matutina perllongada
● Nòduls subcutanis a colzes i avantbraços asimptomàtics

Diagnòstic
● Analítica de sang: anèmia, velocitat de sedimentació elevada i factor reumàtic positiu
● Artrocentesis: drenar líquid sinovial i analitzar-lo
● Radiografia:
○ S’aprecia desplaçament de l’os
○ Disminució de l’espai articular
○ Osteopènia
○ Erosions òssies

Tractament
❖ Tractament no farmacològic:
➢ Dieta: prendre grasses poliinsaturades per disminuir l’activitat inflamatòria i
disminuir el sobrepes
➢ Fisioteràpia, repòs articular mitjançant suports, fèrules...
➢ Realitzar exercici per disminuir la hipertrofia dels teixits, evitar que
s’anquilosin les articulacions i mantenir la funció articular:
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

■ Exercicis isomètrics per mantenir el to muscular

■ Exercicis isotònics per mantenir l’arc articular
■ Evitar exercicis que augmentin la inflamació
➢ Mesures físiques, com el fred local, pel dolor
❖ Tractament farmacològic:
➢ El tractament farmacològic és esglaonat, anirà progessant a mesura que el
tractament anterior deixi de ser efectiu:
■ Administrar calci, Vit D i bifosfonats per prevenir l’osteoporosis per
l’administració de corticosteroides
■ Antiinflamatoris no esteroides i analgèsics
■ Corticosteroides: a dosis baixes per controlar els símptomes que no
cedeixen amb els antiinflamatoris no esteroides
■ Fàrmacs antireumàtics modificadors de malaltia (FAMM):
controlen la progressió de l’enfermetat a llarg plaç, disminuint la
capacitat destructora i el procès inflamatori.

ARTROPATIES MICROCRISTAL·LINES
Definició
Es tracta de les alteracions articulars que es produeixen per l’acumulació de cristalls
d’àcid úric (etiologia)
Sol produir-se amb un pic als 50 anys en homes i al voltant dels 60 en les dones (en
aquestes és secundari a processos metabòlics o a mesures terapèutiques).
Es considera una malaltia de les persones grans i que afecta al del 10 al 15% als 65-75
anys i del 30 al 60% als majors de 85 anys.

Simptomatologia
- Episodis recurrents d’artritis gotosa aguda
- Dolor: agut, brusc i nocturn
- Pot acompanyar-se de febre
- Sol afectar: genoll, articulació metatarsofalàngica i turmells

Tractament
❖ Control dieta (disminuir consum vísceres, embotit i marisc)
❖ Repòs articulació afectada
❖ Fàrmacs antiinflamatoris i hipouricemiants

MALALTIA DE PAGET
Definició
Consisteix en la destrucció i regeneració anormal de l’os, produint deformitat important
Apareix sobretot en població anciana i afecta a 1,6 homes per cada dona
És més comuna en determinades zones d’Europa i especialment a Lancashire (Gran
Bretanya) amb un 8,1% de majors de 55 anys afectats.
A Espanya afecta al 1.3% dels majors de 55 anys.

Etiologia:Desconeguda.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Simptomatologia
● Dolor acompanyat de deformacions en les extremitats i
el crani
● Pot produir: cefalees i dolors facials
● El pacient pot percebre calor en la zona de pell que
cobreix l’os hipervascularitzat

Complicacions:
● Fractures patològiques
● Ceguera
● Sordesa
● Lesió dels parells cranials
● Lesió medul·lar
● Demència

Tractament
Calcitoninta, bifosfonats, analgèsics i en alguns casos és quirúrgic quan existeixen fractures
patològiques.

MALALTIA NEOPLÀSICA DE L’ÓS

● El tumor ossi més important durant l’ancianitat és el mieloma múltiple.
● Entre la població anciana els tumors ossis primaris són poc freqüents.
● L’aparició d’osteosarcomes com a complicació de la malaltia de Paget oscil·la entre
el 0,95 i el 12,5%.
● En els ancians són molt més comuns els tumors ossis secundaris de caràcter
metastàsic.

Intervenció infermera
RESPIRACIÓ
❖ Afectació pels canvis múscul-esquelètics
❖ Cifosi dorsal, pèrdua eficàcia músculs intercostals
➢ Ensenyar tècniques eficaces de respiració
➢ Assegurar aportació hídrica
➢ Aconsellar activitat amb descansos freqüents
➢ Humidificar estances ancians

ALIMENTACIÓ
❖ Mantenir estat nutricional i adaptar a necessitats específiques
❖ Aportar ajudes tècniques

ELIMINACIÓ
❖ Pèrdues per alteració psicomotriu i per repercussions múscul-esquelètiques
❖ Vestimenta adequada
❖ Calçat adequat
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

❖ Exercitació muscular
❖ Adaptació banys
❖ Dispositius (gibrelletes, ampolles, etc.)

MOURE’S
❖ Instruir en l’alineació corporal
❖ Ensenyar la importància de les postures adequades
❖ Iniciar processos de rehabilitació per fisioteràpia:
➢ Exercicis passius: conservar la màxima amplitud articular i mantenir la
circulació
➢ Exercicis actius: els realitza el pacient per augmentar la força muscular
➢ Exercicis isomètrics o de força: contracció muscular, sense moviment
➢ Exercicis isotònics o d’amplitut: canvi de longitut, hi ha moviment
❖ Prevenir contractures, anquilosi i escares
❖ Afavorir l’autocura de l’ancià
❖ Afavorir l’autonomia, ajudes tècniques: crosses, bastons, caminadors…
➢ Crosses:
■ Exercicis de preparació per enfortir la musculatura de les EESS
■ Longitud adequada de la crossa: flexió del colze de 20-30º, la mà en
dorsiflexió i el canell amb extensió
■ Posició de la crossa: la crossa ha de mirar endavant:
● 3-5 cm sota el plec axilar
● En el terra, 10 cm davant del pacient
● 15 cm, a un costat dels dits del peu
■ Seguretat: les crosses amb taps de goma i el pacient ha de portar el
calçat adequat
■ Marxa sobre 2 punts de recolzament: suport parcial a EEII amb cert
grau de debilitat, no substitueixen. Es mou un membre i la crossa
contralateral al mateix temps i després l’altre membre amb la seva
crossa contrària. Permet marxa força ràpida.
■ Marxa sobre 3 punts de recolzament: quan un dels membres no pot
suportar pes. Cal un bon equilibri i força. La marxa es realitza
avançant primer les dues crosses i després el membre sa.
■ Marxa sobre 4 punts de recolzament: grau de debilitat molt gran a
EEII. Primer avança una crossa, després el peu contrari, a
continuació l’altra crossa, seguit de l’altre peu.
■ Marxa oscil·lant: paràlisis membres inferiors. Primer avancen les
crosses i a continuació el pacient balanceja el cos per darrera
d’aquestes. En els ancians no s’utilitza per alt risc de caigudes i
manca de força.
■ Marxa amb bastó o una crossa:
● Per substituir el membre: portar en el costat de la cama
afectada. El colze completament amb extensió quan realitzi el
recolzament en el bastó
● Per mantenir l’equilibri o disminució de la càrrega: portar en el
costat contrari a l’extremitat afectada. Es permet certa flexió
del colze.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

➢ Caminadors: molt útil en casos de debilitat generalitzada o llargs períodes

d’immobilitat i amb persones amb manca d’equilibri i que es cansen amb
facilitat
■ Els braços de la persona han d’estar flexionats pels colzes en 20-30º.
■ Proporciona 4 punts de recolzament. 2 tipus:
● Fixes (4 punts recolzament fixes), s’arrossega: caminar cap al
caminador recolzant el pes sobre ell, tornar a avançar el
caminador i llavors caminar cap a ell
● Rodes (2 punts recolzament fixes i 2 mòbils): avançar al igual
que el caminador, amb passos curts i poc a poc.
■ Afavoreix l’estabilitat i proporciona seguretat
■ Ús del caminador: no recolzar-se en ell per aixecar-se, subjectar-los
per les zones específiques i mirar endavant mentrestant es camina
■ Dificultat: no es pot utilitzar escales i risc en els terrenys irregulars. A
vegades afavoreix una tipus de marxa anòmala que resulta difícil
corregir.
➢ Bastó: Recurs més utilitzat pels ancians. Permet caminar amb major velocitat
i amb menys fatiga
■ Col.locació correcte:
● Colze flexionat 30º, sostenint la maneta a l’altura del
trocànter major i l’extrem distal del bastó a uns 15 cm del
costat extern del peu
● Col.locar-se a la mà oposada de l’extremitat afectada,
caminant de la mateixa manera que es faria sense l’ajuda
del mateix, braç i cama oposats avancen al mateix temps
■ Bastó multipodal: 3 o 4 punts de recolzament, dona més estabilitat i
equilibri. Requereixen passos més curts, són més pesats i vigilar els
terrenys irregulars.

DORMIR I DESCANSAR
❖ Evitar el dolor i la incomoditat
❖ Realitzar postures antiàlgiques, amb llits i matalassos confortables
❖ Ensenyar tècniques de relaxació

VESTIR-SE I DESVESTIR-SE
❖ Roba adequada a la situació de la persona anciana
❖ Mantenir una temperatura adequada a l’entorn (22 a 23ºC)

SEGURETAT
❖ Ensenyar mesures preventives per evitar caigudes
❖ Adaptar entorn físic
❖ Instruir sobre la utilització d’ajudes en funció de les limitacions

COMUNICACIÓ
❖ Aportar seguretat a la persona i entorn
❖ Procurar un clima adequat
❖ Aconsellar utilització de medis alternatius en la comunicació
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

ACTUAR SEGONS CREENCES + REALITZACIÓ + OCI:

❖ Afavorir en el manteniment de les activitats habituals
❖ Posar en contacte amb organitzacions
❖ Proposar activitats adequades
❖ Proposar participació en teràpia ocupacional

APRENDRE:
❖ Valorar les necessitats d’educació per la salut en la prevenció de riscos durant la
realització de les AVD.

PRINCIPALS DIAGNOSTICS (Nanda):

● Risc de lesió
● Risc de deteriorament de la integritat cutània
● Aïllament social
● Maneig inefectiu del règim terapèutic personal
● Deteriorament de la mobilitat física
● Intolerància a l’activitat
● Fatiga
● Alteració del patró del son
● Dolor
● Trastorn de la imatge corporal
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

TEMA 5.3. SISTEMA NEUROLÒGIC:

ALTERACIONS COGNITIVES

Introducció
Les alteracions cognitives són les principals malalties que causen ingrés en residències de
persones grans.
Aquí es distingeixen dos trastorns ben diferenciats:
1. Demències.
2. Estat confusional agut.

Demències
DEFINCIÓ:
Es defineix com la pèrdua progressiva de les funcions cognitives degut a danys o
alteracions cerebrals no atribuïbles a l’envelliment normal. Poden ser reversibles o
irreversibles.
Provoca incapacitat de realitzar les AVD i pot afectar a qualsevol de les funcions cerebrals,
però especialment a:
- Memòria
- Llenguatge
- Atenció
- Habilitats visuoconstructives
- Pràxies
- Resolució de problemes
- Capacitat d’inhibició de respostes.
Les persones amb demència poden presentar trets psicòtics, depressius i/o ansiosos a
mesura que avança la malaltia. Dins els primers trets sol aparèixer canvi de personalitat o
de conducta.

PREVALENÇA:
De 60 - 69 anys: 0,30% de prevalença
De 70 - 79 anys: 3,20% de prevalença
Més de 80 anys: 10,80% prevalença
Del total de demències (i en formes severes): 4% prevalença

TIPUS DE DEMÈNCIA: (Segons la seva etiologia)

Demències degeneratives primàries:
1 - Predomini cortical: malaltia d'Alzheimer, demència frontotemporal: malaltia de Pick.
2 - Predomini subcortical: degeneració corticobasal, demències per cossos difusos de Lewy,
malaltia de Parkinson-demència, malaltia de Huntington,

Les demències degeneratives o primàries són d’inici gradual i progressiu. Consisteixen en

deteriorament intel·lectual, desorganització de la personalitat i incapacitat en les AVD. • Les
principals són: Malaltia d’Alzheimer***, Malaltia de Pick i altres demències frontotemporals; i
Demència de cossos de Levy.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Demències vasculars: demència multiinfart, demència per infart únic en àrea estratègica,
malaltia de petits vasos, demència per hipoperfusió (isquèmia-hipòxia), demència
hemorràgica, altres mecanismes vasculars.

Demències secundàries: encefalopatia urèmica, hepàtica, hipòxica i hipercàpnica,

carencial, endocrina, infeccioses, tumor cerebral, fàrmacs, tòxics, posttraumàtica,
psiquiàtriques, epilèpsia i esclerosi múltiple.

*** Malaltia d’Alzheimer

Va ser descrita per Alois Alzheimer al 1907. Engloba del 50 al 75% de les demències.
L’evolució pot durar fins els 20 anys.

MANIFESTACIONS:
Es manifesta amb:
● Atròfia cerebral.
● Lesions amb forma de nusos neurofibrilars.
● Aparició de substància amiloide.

FACTORS DE RISC:
● Envelliment.
● Antecedents familiars.
● Síndrome de Down.
● Antecedents de TCE.
● Influència d’edat avançada de la mare.

CARACTERÍSTIQUES:
● Dificultat per aprendre informació nova.
● Trastorn del llenguatge (expressió i comprensió).
● Trastorn en habilitats vísuoespaials.
● Alteració del càlcul, abstracció i judici.
● La funció motora i coordinació són normals en etapes inicials encara que
també s'alteren en etapes avançades de la malaltia.
● Alteracions en el comportament (indiferència social i afectiva).
● Aparició d'idees delirants (sobretot paranoides).
● Aparició de símptomes depressius.

➡️
DIAGNÒSTIC MALALTIA D’ALZHEIMER:
Malaltia d’Alzheimer possible Demència inicial i insidiosa.
Malaltia d’Alzheimer probable:
● Demència establerta per examen clínic i test psicològic.
● Deteriorament progressiu de la memòria i deles funcions cognitives.
● Inici entre els 40 i els 90 anys
Malaltia d’Alzheimer establerta ➡️ Criteris probables existents i Evidència necroscòpica.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

EVOLUCIÓ (Strub and Black 1988)

❖ Etapa inicial:
➢ Pèrdua d’interès en la feina, família i vocació o augment de la
irritabilitat.
➢ Hipocondriasi. Negació dels dèficits.
➢ Ansietat i depressió.
➢ Sentiments de fatiga, pèrdua d’iniciativa, inquietud.
➢ Accentuació de la personalitat prèvia del malalt sobre un marc d’apatia
o eufòria.
➢ Alteracions de la memòria, dificultats en la resolució de problemes.
➢ Dificultats en la comprensió i expressió d’idees complexes, pensament
abstracte i judicis crítics. Trastorn de la capacitat integrativa vísuomotora.

❖ Segona etapa:
➢ Llenguatge concret, tangencial, perseveratiu i amb circumloquis.
➢ Parafàsies, pauses per a buscar paraules i manca de noms i verbs.
➢ Ansietat i depressió, el malalt s’adona dels seus dèficits.

❖ Tercera etapa:
➢ Afàsia. Apràxia. Agnòsia.
➢ Ecolàlia, anòmia i alteració de la comprensió.
➢ Agnòsia d’objectes.
➢ Apràxia (ídeomotora, ideacional, del vestir-se)
➢ Trastorn atenció.
➢ Accentuació dels canvis de personalitat.
➢ Reflexos primitius: palmomentonià, peribucal.
➢ Paratonia, parkinsonisme.
➢ Incontinència esfinteriana.
➢ Episodis d’agitació psicomotriu.
➢ Signe del mirall

❖ Etapes finals:
➢ Frases curtes. Mutisme.
➢ Crisis convulsives.
➢ Hiperoralitat. Conducta sexual inadequada.
➢ Paraplegia en flexió.
➢ Convulsions. Mioclònies.

GLOBAL DETERIORATION REISBERG SCALE - escala de deteriorament global

➡️
de Reisberg

➡️
GDS-1, absència d'alteració cognitiva MEC-de Lobo entre 30 i 35 punts.

➡️
GDS-2, disminució cognitiva molt lleu MEC de Lobo entre 25 i 30 punts.

➡️
GDS-3, defecte cognitiu lleu MEC de Lobo entre 20 i 27 punts.

➡️
GDS-4, defecte cognitiu moderat MEC de Lobo entre 16 i 23 punts.
GDS-5, defecte cognitiu moderat-greu MEC de Lobo entre 10 i 19 punts.

➡️
- Temps (data, dia de la setmana, estació, ..)

➡️
GDS-6, defecte cognitiu greu MEC de Lobo entre 0 i 12 punts.
GDS-7, defecte cognitiu molt greu MEC de Lobo = 0 punts, impracticable.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Tractament de les demències

Farmacològic:
● Fàrmacs anticolinesteràsics: Donepezilo, Rivastagmina, Galantamina.
● Els efectes adversos més habituals són: nàusees, vòmits, diarrees i dolor abdominal.
També bradicàrdia i alteracions electrocardigràfiques.
● Memantina
● Fàrmacs segons simptomatologia: neurolèptics, ansiolítics, antidepressius, sedants,
hipnòtics i antiepilèptics.

INTERVENCIONS D’INFERMERIA:
Dependran de la fase en què es trobi la persona en la demència.
Cal anar adaptant les cures a les pèrdues de capacitats del subjecte i a la seva pèrdua
d’autonomia.
Cada persona amb demència té uns aspectes diferenciats en el seu tractament sobretot en
el què fa als trastorns conductuals i pèrdues de capacitats cognoscitives.
Cal tractar a la persona i a la família, especialment al cuidador/a principal.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Estratègies de comunicació que afavoreixen la necessitat de

comunicació de persones amb deficiències cognitives.
- Orientació a la realitat.
- Reminiscència.
- Estimulació sensorial.
- Validació.
- Intervencions pal·liatives.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

TEMA 5.4. SISTEMA NEUROLÒGIC:

MALALTIA DEL PARKINSON

Introducció
● Són patologies que produeixen una alta dependència, alguns cops de forma sobtada
i d’altres progressiva i insidiosa.
● Són alteracions que produeixen una alta càrrega física i emocional tant per als
ancians com per a la família.
● Requereixen una alta necessitat de recursos sociosanitaris i constitueixen una de les
principals patologies associades a l’envelliment i a la dependència.

Principals alteracions neurològiques en gent gran

- Ictus
- Malaltia de Parkinson
- Demència d’Alzheimer
- Tumors cerebrals
- Epilèpsia

Malaltia de Parkinson
DEFINICIÓ:
Descrita al 1817 per James Parkinson. Trastorn neurològic degeneratiu que afecta a la
zona del cervell anomenada substància negra. Afecta zona de control i coordinació i al
manteniment de la postura.
És la 2a malaltia neurodegenerativa després de l’Alzheimer.

ETIOLOGIA:
La causa és desconeguda però es produeix una degeneració de les cèl·lules de la
substància negra.
Es produeix un descens en la dopamina i un desequilibri entre neurotransmissió
dopaminèrgica i colinèrgica .
Hi ha alteracions que produeixen Parkinson de forma secundària: Ictus, infeccions, TCE,
hipòxies per CO2, envenenament per toxines i metalls, fàrmacs neurolèptics i antihemètics.

EVOLUCIÓ:
Evoluciona en diferents estadis o fases segons l’Escala de Hoehn i Yahr:
● Estadi I: Afectació unilateral
● Estadi II: Afectació bilateral sense anomalies posturals
● Estadi III: Afectació bilateral amb cert desequilibri postural
● Estadi IV: Afectació bilateral amb desequilibri postural
● Estadi V: Desenvolupament greu i total de la malaltia

SIMPTOMATOLOGIA:
Els símptomes més precoços són subtils i es desenvolupen de manera gradual.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Al principi se solen sentir cansats de forma desproporcionada amb la seva activitat física
normal o troben que els hi costa més realitzar la seva activitat quotidiana. Poden sentir una
fatiga o un estat d’ànim baix.
En general són els familiars i amics qui detecten un canvi: expressió facial sense
l’expressivitat d’abans o roman quiet durant períodes perllongats.
➔ Tremolor: Rítmic i en repòs que afecta a mans, també a llavis, mandíbula, llengua i
que desapareix amb moviment voluntari.
➔ Hipocinèsia: Alentiment generalitzat per a la realització de moviments voluntaris.
➔ Acinèsia: Absència de moviments involuntaris o espontanis com parpelleig o
deglució.
➔ Rigidesa: Resistència a la mobilització passiva, moviments com salts, no continus
➔ Alteracions posturals: Flexió anterior (tronc, maluc i genolls) sobretot al caminar
➔ Marxa parkinsoniana o festinant: Caminar característic amb passos curts,
arrastrant peus i ràpids. Inestabilitat postural.
➔ Disprosodia i micrografia
➔ Disfunció del SNA: Restrenyiment, nictúria, disfàgia, hipersudoració, sialorrea i
hipotensió
➔ Altres trastorns: Canvis en la personalitat, trastorns del son, síndrome demencial i
depressió.

TRACTAMENT:
Medicaments dopaminèrgics: pedra angular del tractament.
● Levodopa: precursor de la dopamina .
● Inhibidors de la DDC i de la COMT: es donen conjuntament amb la levodopa i
faciliten que més quantitat de levodopa pugui creuar la barrera hematoencefàlica del
cervell, on es converteix en dopamina. I permeten un subministre més constant al
cervell, permetent augmentar la resposta de la levodopa i el temps en què els
símptomes estan ben controlats.
● Agonistes dopaminèrgics: estimulen l’acció de la dopamina natural

La levodopa és el principal fàrmac per tractar el parkinson, no

només en el control de símptomes, sinó reduint inclús la
mortalitat associada. Després de 5 anys de tractament amb
levodopa, prop del 40% dels pacients desenvolupen
complicacions motores:
● Wearing-off o deteriorament de fi de dosi
● Discinècies

S’aconsella l’ús de la levodopa amb els inhibidors COMT.

Fer un diari de medicació per facilitar la detecció d’aquestes complicacions i ajustar la dosi:
hora de presa de medicació, hora aparició de símptomes i quins, símptomes nocturns,
discinècies, hora dels àpats....

HEM D’ENSENYAR AL PACIENT A ESCOLTAR EL SEU COS!

Símptomes no motors poden empitjorar amb el wearing-off i millorar si la medicació està
ajustada. Pot ser precís administrar teràpies addicionals per tractar-los com medicaments
per reduir la saliva, laxants pel restrenyiment i antidepressius.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

Es recomana en etapes inicials començar el tratament amb agonistes dopaminèrgics

buscant endarrerir l’aparició de complicacions. Però donat la menor potència de control de
símptomes arribarà un moment en què s’haura d’introduir la levodopa.

En els pacients d’edat avançada i els que presenten deteriorament cognitiu, donat el
major risc de desenvolupar confusió, que s’associa als agonistes dopaminèrgics es
recomana utilitzar la levodopa com a tractament des de l’inici

Amb l’evolució de la malaltia, Malaltia de Parkinson Avançada , es poden aplicar

tècniques més avançades pel control de símptomes, però més invasives:
● Bomba d’apomorfina en infusió subcutània: l’edat no és una contraindicació
● Infusió intraduodenal de levodopa de manera continuada a través d’un perfusor.
La medicació s’aplica a través d’una sonda duodenal implantada a través d’una
PEG. S’ha comercialitzat com a Duodopa®

La cirurgia del Parkinson (estimulació cerebral profunda a través d’uns electrodes) ha

demostrat que millora les complicacions motores del pacient, reduint de forma important la
freqüència dels episodis OFF. Millories en el control de símptomes com el tremolor o les
discinècies. Millora l’ansietat, la depressió, la fatiga, alteracions del son, restrenyiment...
sobretot els primers mesos i encara que no sigui tan marcada es manté també a llarg plaç.
Indicacions específiques.

Fase experimental ➡️implant de cèl·lules mare reprogramades

INTERVENCIÓ INFERMERA:
És important informar al pacient sobre les característiques de la seva malaltia i sobre les
possibilitats terapèutiques disponibles per millorar la simptomatologia, avaluant el grau
d’ansietat, estrès i/o depressió que causa el diagnòstic.
La teràpia ocupacional i la fisioteràpia són elements claus en el tractament. Mantenir-se
actiu ajuda a elevar l’estat d’ànim i mantenir una rutina diària afavoreix la resposta al
tractament.
TEMA 5. PRINCIPALS PROCESSOS QUE AFECTEN A LES PERSONES GRANS

PRINCIPALS DIAGNOSTICS (Nanda):

● Deteriorament de la comunicació verbal
● Deteriorament de la interacció social
● Aïllament social
● Afrontament familiar inefectiu
● Maneig inefectiu del règim terapèutic
● Dèficit d’autocures
● Cansament en el desenvolupament del rol de cuidador