TEMA 1: Introducció geriatria i organització de l'assistència geriàtrica

Epidemiologia

• Envelliment de la població:

◦Baixa natalitat

◦Augment d’esperança de vida (84 anys).

◦Disminució de la mortalitat.

• Augment prevalença malalties cròniques (al voltant del 60% en adult gran).

• Augment persones fràgils.

• Es calcula que al 2031 hi haurà quasi 1/4 habitants de Catalunya amb més de 65 anys (envelliment). I més del 17% de la
població amb més de 85 anys (sobreenvelliment).

• Èxit: la gent viu més anys.

Nous problemes, noves solucions

• Augment de la despesa sanitària (hospitalització GG=gent gran)

• Risc de discapacitat

• Recomanacions OMS 2015:

◦Atenció integral i multidisciplinari

◦Prevenció malaltia i promoció hàbits saludables durant tota la vida (salutogènesis)

◦Coordinar serveis socials i sanitaris.

◦Entorn que afavoreixi envelliment saludable.

◦Atenció continuada especialitzada.

Canvis de paradigma:
• Geriatria VS gerontologia

• Capacitat funcional*

• Accent en el que poden fer, no en la malaltia

*CAPACITAT FUNCIONAL: capacitat real que té la persona gràcies al fet de que tan
els cuidadors formals (professionals de la salut) com els informals (persones del seu
entorn) li facilitin valdre’s per si mateixa. Per exemple,donar-li una cadira de rodes
perquè pugui desplaçar-se,...

CAPACITAT INTRÍNSECA: capacitat que té la persona per realitzar les AVD per si
mateixa. Exemple: rentar-se, alimentar-se, prendre’s la medicació, relacionar-se amb
l’entorn...

Aquesta pot estar afectada per una de les seves malalties cròniques o pel seu
envelliment.

Des d’infermeria podem adaptar la capacitat intrínseca i, d’aquesta manera arribar a una capacitat funcional per mantenir la
seva independència, que pugui fer tot allò que és important per ell/a.

Objectiu actual de l’atenció a l’adult gran

OBJECTIUS:

• Mantenir l’autonomia (autodeterminació, poder triar com es pot viure).

• Mantenir, corregir trajectòries capacitat o reduir davallada (segons situació de base); que sigui el menor possible

• Integrar-lo en la comunitat —> per ell és important per sentir-se útil i no pot sweguir el seu projecte vital ja que no està en el
seu entorn de sempre. Per nosaltres és important pels recursos sanitaris (motius economics)

MODEL: Atenció centrada en la persona—> Treballar dins el projecte vital de la persona.

Què és important per la persona?—> Que la persona faci allò que per ells ho sigui (amb això estarem donant una major
qualitat de vida). I que la institució sigui la seva llar.

(Ho veurem al tema 2)

Classificació PCC i MACA (a grans trets)

Ambdues categories es valoren en l’atenció primària. Prevalença d’un 5% , però consumeixen molts recursos de la societat.

Pacient crònic complex (PCC): Presència de diverses patologies cròniques o una suficientment greu (incapacitant, que li
aporta un grau de dependència força elevat) associada a fragilitat funcional (necessita algú que l’ajudi a realitzar les AVD),
clínica, cognitiva i/o social. Precisa múltiples recursos, farmacològics i risc de iatrogènia.

• INFERMERA GESTORA DE CASOS: “Estan al mig de tot”. Per entendre-ho, exemple bàsquet: són les que distribueixen el
joc,“el base”. Gairebé sempre són infermeres que estan vinculades al CAP i donenatenció a pacient que tenen problemes
socials, mentals.. i amb una moderada-elevada dependència. La feina de cada dia de la gestora és dóna en pacient una
mica més difícils.

Pacient amb malaltia crònica avançada (MACA, Model d’Atenció a la Cronicitat Avançada): Mateixos criteris PPC
amb major gravetat i possible pronòstic de vida inferior a 24 mesos (procés terminal). Importància planificació tractament
curatiu i planificació testament vital amb suport a estructura cuidadora.

Organització Assistència Adult Gran

L’atenció primària és la responsable de fer el seguiment a

la persona, de fer la prevenció… EXAMEN

Cada vegada que tingui un problema, per malaltia crònica,

per malaltia no crònica...

AP hauria de ser el punt d’entrada d’aquestes persones

grans on se’ls fes la primera valoració ies gestionés quins
serien els serveis, segons la valoració de la persona, que
s’haurien d’atendre.

Equips de suport: persones amb un coneixement més

especialitzat que ens podenajudar en les situacions més
complexes:

• PADES: Infermeres especialitzades que es fan càrrec

d’aquells malalts terminalque s’acabaran morint en poc.
Ex + freqüent: pacient oncològic.A vegades poden causar
símptomes com sagnats que poden ser desagradablesper
a la família.

• ATDOM: Equip que treballa a ATDOM i va a casa la gent

EXAMEN: Atenció intermitja no existeix com a grup.
que no es pot moure de casa

En realitat és atenció especialitzada però ho separà per tenir-ho

més visual.

Hospital de dia (HD): Recurs intermig entre AP i Residència geriàtrica.

a persona es pot sentir integrada dins la seva comunitat però a la vegada té un centre amb els materials necessaris per fer-se
càrrec durant el dia..

Seria un centre especialitzat on la persona gran ve només a passar el dia. Té diferents problemes de salut, moltes vegades
cognitius, i els seus cuidadors tenen aquesta ajuda de poder-lo deixar al hospital de dia on se’n fan càrrec. La persona va a
dormir a casa seva. És un recurs molt bo que permet la vinculació al seu entorn però que a la vegada augmenta aquesta
supervisió i control de les malalties cròniques amb personal especialitzat.

Suport Serveis socials: són serveis d’acompanyament que poden ajudar a la persona gran que no pot realitzar les AVD;
poden romandre al seu domicili sempre i quan la seva situació de salut sigui estable. Per exemple, que vingui una persona a
cuinar per ella, que pugui sortir al carrer amb algú que l’acompanyi. Elements de suport més socials.

Atenció intermitja: El centre sociosanitari estaria dins d’aquesta atenció especialitzada però vindria a ser aquest pont entre
que la persona surt d’aquesta descompensació però encara no està en les condicions suficients per tornar al seu domicili. Per
això l’anomenem atenció intermitja. Dins aquests centres trobem:

• Unitat de subaguts,

• Unitat de convalescència (típica persona que s’ha trencat el fèmur i tot i començar una rehabilitació precoç, necessiten
temps per a la recuperació)

• Unitat de cures pal·liatives (no poden tornar al seu domicili perquè, per exemple, necessiten que es controli el seu dolor

amb morfina, fan sagnats o altres situacions de pronòstic curt).

Llarga estada: Hem superat per període de subaguts i de convalescència. El període de recuperació s’allarga molt de temps
(teòricament un màxim de 3 mesos) ja que la persona necessita molt de suport. S’assembla a una residència geriàtrica però
amb les necessitats més elevades.

Exemple: Pacient neurològic amb malaltia degenerativa, jove que a mesura que evoluciona, la persona no pot fer res i no pot
tornar al domicili

Atenció especialitzada: la persona malauradament ha de sortir de casa seva. Exemple: si s’ha trencat fèmur, si té malaltia
crònica i s’està ofegant... Passa per urgències i es queda a una residència geriàtrica d’aguts. Després se li dónal’alta perquè
es troba millor, però està en situació de convalescència en queencara necessita ajuda per acabar-se de recuperar.

• Atenció sociosanitaria Pertany a l’atenció especialitzada (EXAMEN).

• Urgències: el personal que hi treballa té un coneixementmés exhaustiu del pacient geriàtric, coneix millor les malalties
cròniques i és on en aquestes unitats s’acabende recuperar.

• UGAS: és la unitat geriàtrica d’aguts.

• UFISS: Equip de suport que ajuda aquells casos més difícils de gent gran ingressats.

• Planifiquen l’alta.

• quip de suport, especialitzat, que està físicament als hospitals i dóna aquesta aportacióaddicional en aquests pacients
d’evolució més complexa que es troben ingressats a l’hospital. També esplanteja quin és el destí de la persona per acabar
de fer la recuperació. Moltes vegades el destí és alsociosanitar

Residència geriàtrica: pertanyen al departament de serveis socials. Pacient que es poden valdre per si mateixos però no del
tot. Hi ha situacions d’usuaris més limitats. Des del punt de vista sanitari i capacitat funcional són una mica més estables.—>
Les persones poden tenir problemes de salut però en el moment que hi ha una reagudització entra en joc l’assistència
sanitària o es fa una derivació en un centre especialitzat.

Infermera gestora de casos (ja explicat) i infermera gestora clínica: agafen un paper molt important perquè es tracten d’un
equip que treballen vinculades a l’AP però que fan supervisió d’aquells casos que segons la història clínica tenen més
descompensacions o més risc de patri complicacions degut a les seves característiques. Amb aquest contacte tan
personalitzat, continu, s’aconsegueix evitar tot això, PREVENIR.

Tendència actual

• Cooperació entre nivells

• Detecció precoç

• Minimitzar descompensacions

• Equips amb coneixements malalt crònic

• Estades hospitalàries curtes, convalescències breus i seguiment a domicili.

Atenció Primària

Porta d’entrada al sistema. Resoldre problemes i coordinació recursos.

• Els serveis socials d’atenció primària: ajuda a domicili, alarma telefònica, menjara domicili, neteja, arranjament de
l’habitatge...

• L’atenció primària de salut: assistència ambulatòria, domiciliària i urgent; també seguiment i control ambulatori i
domiciliari, educació sanitària, promoció de la salut (no només a l’usuari que té la malaltia, sinó també al seu entorn
isobretot al cuidador principal), prevenció de la malaltia, coordinació amb els serveis de referència, etc.

Atenció Especialitzada

• Serveis socials d’atenció especialitzada: habitatges tutelats, CD i residències (geriatrics).

• Serveis sanitaris d’atenció especialitzada: xarxa sociosanitària, especialistes iatenció hospitalària.

◦Unitats de subaguts.
◦CSS: cures llarga durada, règim internament, dependència. Llarga estada,convalescència i cures pal·liatives.

‣ Els Centres Sociosanitaris no és el mateix que geriàtric/residència. Són centres amb un nivell de cuidats alts i la
persona té necessitats de suplència per les AVD.

◦Equips de suport: unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS), programa d’atenció domiciliària
(PADES), programa de suport hospitalari al PC (PHC) (les fan servir molt les infermeres gestores de casos i gestores

clíniques per intentar que no acabin fent un ingrés).

Els dos serveis, sanitaris i socials, han de treballar coordinats per donar una atenció integral a l’adult. Això no sempre és
possible o no es fa de la manera que tocaria.

Per què coordinar Assistència Social i Sanitària? Perqué hi haurà…

• Disminució ingressos: Si tenim una visió més holística de la gent gran podrem evitar que hi hagi tants ingressos degut a
que no perdrà la capacitat funcional tant ràpidament.

• Risc de dependència: degut a la pèrdua de la capacitat funcional.

• Risc d’aïllament social. Deteriorament a nivell social degut a la pèrdua derols, relacions, mort dels amics i familiars...

• Més vulnerables a abusos i maltractament.

• Necessitat d’una valoració interdisciplinar.

• Integrar cuidadors no formals. Si està vinculat a la seva comunitat i algú li ha de donar suport a vegades serà el veí,
familiar, professional no formal contractat... Aquests no formals, fan feina de cuidados a llarg termini, nosaltres estaria bé de
tenir-los en compte i donar-los informació per a que puguin fer millor la seva feina sempre pensant amb la persona.

• Capacitar actors comunitat.

Atenció i prevenció a la cronicitat

• Plantejament de l’Abordatge des d’una perspectiva domiciliaria i comunitària.

• Integració en la comunitat el major temps possible, amb les ajudes i recursos necessaris adequats

• Estades a institucions sanitàries = últim recurs.

• Empoderament professionals atenció primària (infermeres gestores de casos) per aconseguir aquests objectius.

• Empoderment: activitats destinades a augmentar els recursos, autonomia i capacitat de decisió.

• Canvi paradigma assistència sanitària

Video infermera gestora de casos (Cas Gregoria)

Funcions: Seguiment del malalt crònic a domicili de la persona

• Assessorament telefònic + seguiment continu.

• Coordina altre serveis.

• Participa en les intervencions amb metge i especialistes.

• Abordatge inici descompensació/fase prodròmica.

Avantatges percebudes per la família:

• Es sent “arropada”

• Sentiment de seguretat.

• Disminució del temps d’espera proves i ingressos.

• Nosa de “perdre” la burocràcia. No ha de buscar recursos. Persona de referència.

• Disminueix utilització de recursos

Això implica:

• Disminució despesa sanitària

• Usuari més temps en la seva comunitat.

• Suport al cuidador

Problemes identificats:

• Insuficient desenvolupament de l’AP i atenció geriàtrica (seguiment a llarg termini).

• Dificultat coordinació entre serveis sanitaris i socials: vulnerable, fràgil, depenent, suport familiar insuficient...

• Milloraria molt amb una història clínica compartida

• Poc desenvolupament de les cures pal·liatives a la població geriàtrica amb malalties terminals no neoplàsiques.

• Acaben institucionalitzats a un centre sanitari.

• Poca adaptació de la formació dels professionals a les necessitats específiquesdel pacient geriàtric.

• Les futures i futurs infermeres coneixeran més les especificitats de l’adult gran

TEMA 2: Valoració geriàtrica integral i aspectes ètics de l'assistència a les persones grans

Origen de la Valoració Geriàtrica Integral (VGI), Marjory Warren

Abans quan es tractava a la persona gran, se li

feia un tractament del problema que patia i
llavors marxava a casa. Al cap d’una setmana o
menys tornava a ingressar per un problema. Què
havia passat?

El cos de la persona gran a mesura que es

deteriora va fent mecanismes de compensació.
Per exemple, si no arriba prou oxigen als teixits
doncs el cos augmenta més glòbuls vermells per
així millorar la seva capacitat respiratòria; però
això té una repercussió pel seu cos. Tots els
òrgans i teixits van fent compensació els uns als
altres creant una homeòstasi inestable. Només
veiem la punta de l’iceberg; van fallant tots els
òrgans. Nosaltres potser no més veiem que n’ha
fallat un, però deriva ja d’un altre problema per compensar totes les altres àrees.

L’única manera bona d’actuar és fent un abordatge mulidisciplinar—>veure tots els problemes reals, no només els que han
donat una manifestació. De totes les àrees i tots els patrons; el que anomenem una valoració geriàtrica integral (VGI).

Necessitat de cures a llarg termini

(Les persones grans requereixen seguiment i control)

CAUSA:

• Deteriorament de la capacitat, per tant serà més dependen i necessitarà suport en el AVD.

• Malalties cròniques—> que es poden descompensar (gestora de casos…), es fa detecció i sefuiment en fase prodoròmica
(primers símptomes de descompensacio) per a fer abordatge precoç i no institucionalització.

FINALITAT:

• “No supervivència”; compensació de la capacitat, projecte de vida, existència digne.

• Diversitat d’actors, tant formals com no formals.

(Necessitem la col·laboració sobretot dels cuidadors no formals, que solen ser familiars o professionals!!)

REQUISITS:

• Necessitat de capacitació en geriatria—> no només professionals, sino també de cuidar als cuidadors no formals; hem de
mirar que claudiquin, etc.

• Necesitat de coordinació i seguiment—> coordinació entre serveis.

• No hi ha prou en atendre en el procés agut (model obsolet)

VGI (Valoració Geriàtrica Integral): eina en la qual es basa la clínica geriàtrica

DEFINICIÓ VGI:

És un procés diagnòstic multidimensional i interdisciplinar continu (interdisciplinar perquè els diferents professionals que
actuen es relacionen entre ells i el que beneficia a un beneficia a l’altre). No només consisteoix en el tractament, sinò que
també en el seguiment. Hi ha optimització de recursos. També quantifica problemes físics, funcionals, psíquics i socials AG.

Aquest abordatge holístic ja el tenim de base com a infermeres.

Qui? Quan? On?

• Es fa aquesta valoració a persones > 75 anys —> potser no hi ha problemes reals però si hi ha mecansimes
descompensatoris.

• Després de l’hospitalització per episodi agut —> això ha de ser una alarma que ens diu que alguna cosa està passant.

• Canvi en la capacitat funcional (física, social, psicològica)

• Lo ideal: mínim fer-ho 1 cop a l’any (si hi ha episodis aguts cada 6 mesos)

• Preparant institucionalització.

ADVANTATGES VGI:

• Precisió digbòstica (problemes i evolució)

• Disminució de la mortalitat

• Augment de l’estat funcional—> el nostre objeciu de les nostres intervencions és mantenir la seva capacitat funcional al
màxim temps possible.

• Augment de recursos i disminució de costos

• Disminució de la institucionalització

• Disminució de la hospitalització i estada hospitalària

• Augment de la comunicació entre professionals.

COMPONENTS VGI:

• Valoració funcional: escales de valoració (SEMINARIS)

◦ABVD: Activitats Bàsiques sobre l’Autocura i la Mobilitat —> Escala Barthel

◦AIVD: utilització d’instruments (cuinar, netejar, rentar, anar a comprar…) —> Escala Lawton i Brody

◦AAVD: funcions familiars, socials i comunitàries.

• Valoració física + HC + proves complementàries

• Valoració farmacològica

• Valoració mental (salut mental i emocional, capacitat cognitiva)

• Valoració social (valoracio del cuidador principal, recolzament i família)

• Valoració nutricional: per a detectar pèrdues de pes

• Valoració de les creences, cultura i preferències

El resultat de totes aquestes dades és el PLA DE CURES PIAI (Pla Individual Atencií Integral)

CAPACITAT FUNCIONAL, TEMA CENTRAL DE LA VALORACIÓ GERIÀTRICA:

La capacitat funcional és un indicador i un pronòstic per veure si estem fent bé les coses.

Si una persona no pot realitzar els instruments de la AVD (AIVD) per si sola, es calcula que la seva mortalitat és el doble.

I si no pot fer les ABVD es multiplica per quatre.

ROL DE LA INFERMERA A LA VGI: El seu rol és aglutinar la informació que recullen altres professionals, passar les escales
que objectivaran la informació i integrar-ho dins la valoració infermera amb un abordatge holístic.

(Les escales no només ens serveixen a nosaltres, al altres professionals també!!!)

Vocabulari

• INCAPACITAT I DEFICIÈNCIA: més o menys el mateix (com a molt diferència de grau). Parlen de la disfunció de l’òrgan,
aparell, etc. (cervell, cor, pulmons…)

• DISCAPACITAT: el que no es pot fer, o no dins del rang que es considera normal. Exemple: deambular.

• MINUSVÀLUA: el fet de necessitar mesures correctores per a poder funcionar correctament. Exemple: prendre medicació,
cadira de rodes, ajuda mecànica. NO implica DEPENDÈNCIA, necessàriament.

• DEPENDÈNCIA: quan la teva discapacitat no et permet adaptar-te a l’entorn i realitzar alguna AVD. Contrari independent.

• AUTÒNOM / CAPACITAT D’AUTODETERMINACIÓ: que pot prendre decisions que afectin al seu projecte vital. Contrari
d’heterònom.

Model centrat en la persona: què passa quan has de deixar la teva llar?

ACP=Atenció Centrada a la Persona

Aspectes ètics de l’assistència geriàtrica

Les persones grans malaltes es troben en risc de:

• Discriminació

• Pèrdua del principi d’autonomia (consentiment informat)

• No es respecta el principi beneficiència - no maleficiència.

◦Si un tractament li causa un menor benefici del perjudici que li pot provocar, hem de valorar i fer un altre tractament
més conservador.

Tenen el dret a VOLUNTATS ANTICIPADES—> llei 21/2000 29 de desembre.

CONFLICTES ÈTICS:

Quan el familiar no pot tenir cura de la persona i se’l delega

a un professional, hem de tenir en compte molts factors.

No només atendre a la persona gran sinó també a la família.

Una cosa és que la persona gran hagi delegat

voluntàriament.

Un conflicte té lloc quan hi ha certes actituds invalidants

per part de la família.

Les subjeccions acaben empitjorant l’estat de salut de la

persona, el seu deteriorament acaba sent més ràpid.

Això vol dir que ens hem de buscar la vida per evitar que els
pacients no ens caiguin, i si passa, que sigui el més lleu
possible.

Soledat
“La Martirio J., de 73 anys, ha tornat al domicili després d’una reaguditzacó d’una malaltia crònica. Durant l’hospitalització els
seus familiars l’han acompanyat en tot moment. En la consulta de seguiment amb l’àrea bàsica explica que se sent sola a casa
i té por de posar-se malament i no tenir ningú que l’ajudi. Tampoc s’atreveix a sortir com abans perquè es troba més cansada.”

DEFINICIÓ:

Estat psicològic a conseqüència de pèrdues en el sistema de suport individual, disminució de la participació de les activitats
dins de la societat a la que es pertany i sensació de fracàs a la vida.

És un marcador de fragilitat.

CAUSES DE LA SOLEDAT

• Pèrdues físiques, de rol, de relació, d’autonomia…

◦Niu buit

◦Mort de la parella

◦Jubilació

◦Manca d’activitats recreatives

◦Estereotips de la societat

• Altres malalties o síndromes

CONSEQÜÈNCIES SOLEDAT:

• Físiques: somatització, sistema immunitari, alteracions cardíaques i digestives…

• Psicològiques: depressió, deteriorament cognitiu, consum de tòxics…

• Socials: pèrdua de relacions interpersonals, aïllament…

NECESSITATS AFECTADES

• D’autorealitzar-se

• D’aprendre

• De comunicar-se

• De viure segons els propis valors i creences.

INTERVENCIONS:

• Primera detecció: com viu la seva soledat?

• Com afecta la situació personal a aquesta percepció?

• Recollir expectatives, necessitat de relacions personals

• Explorar alternatives disponibles

• Facilitar visites (família, veïns, amics…)

• Contacte telefònic i/o xarxes socials

• Reduir limitacions (mobilitats, sensorials…)

• Relacions veïnals o dins la comunitat (voluntariat, associacions de veïns…)

• Modificar conducta, millorar la comunicació (aprenentatge a viure amb dèficits, habilitats socials…)

• Obrir el sistema educatiu a les persones grans.

Exemples de dilema ètic:

“En Joan té 68 anys. La seva dona ha mort fa 1 any i presenta simptomatologia depressiva. Fa una setmana se li ha detectat un
càncer de pròstata i es planteja l’abordatge quirúrgic. La família vol que se li programi la intervenció quan abans millor. El
pacient sap que té “algo dolent” però no vol saber de què es tracta.”

“En Manel té 67 anys. Té diverses malalties cròniques ben controlades i és vidu des de fa 10 anys. En una visita de control
comprovem que no està recollint els pegats de nitroglicerina regularment. Quan se l’interroga, ens explica que un cop al mes
no se’ls posa perquè un metge li va dir que eren incompatibles amb una medicació que es pren.”

“La Laura és una dona de 75 anys amb una demència avançada que deambula tota la nit remenant armaris i ha patit diverses
caigudes des que va ingressar. En el centre s’utilitza la política de contenció zero però la familia vol que se li apliqui el cinturó
nocturn per evitar lesions.”

Sexualitat en la gent gran

Donar i rebre afecte, sentir-se desitjat.

Factors sexualitat gent gran:

• Estat de salut

• Autoestima

• Estereotips: vell verd, no hi ha desig…

Salut Sexual (OMS, 1974): “Salud sexual es la integracions de los aspectos afectivos, somáticos e intelectuales del ser
sexuado, del modo tal que de ella derive el enriquecimiento y el desarrollo de la persona humana, la comunicación y el amor”.

Aspectes ètics de l’assistència geriàtrica (beneficiència / no-maleficiència)

• Donar assistència sempre en el marc de la qualitat de vida

• No utilitzar tractaments per allargar la vida sense que tinguin una justificació

• Obstinació terapèutica (encarnizamiento terapéutico)

• Allarguen patiment per garantir la supervivència.

• “Bona mort”.

Maltractaments

DEFINICIÓ: acció única o repetida o bé la falta d’una resposta adequada, que causi dany o angoixa a una persona gran i
que tingui lloc dins de qualsevol relació on hi existeixi una expectativa de confiança.

Primera Conferencia Nacional de Consenso sobre el anciano maltratado (Almería, 1995).

• Declaración Almería: maltrato al anciano es todo acto u omisión sufrido por personas de 65 años o más, que vulnera la
integridad física, psicológica, sexual o económica, el principio de autonomía o un derecho fundamental del individuo;
que es percibido por este o constatado objetivamente, con independencia de la intencionalidad o del medio donde ocurra
(familia, institución o comunidad).

TIPOLOGIES:

• Violència física: lesions físiques, coerció físiques (contenció), farmacològica..

• Violència psicològica: angoixa, patiemnt, pena, indignitat, por o estrès.

• Violència sexual: intent/consumació acte sexual no consentit, barreres o coerció (no deixar de sortir de casa, per exemple).

• Violació econòmica: robatori, ús il·legal, modificar testament, falsificació signatura…

• Negligència: acció o omissió internacional o no (no vols fer mal però la teva conducta té un risc). Físic o psicològic.

MALTRATAMENT INSTITUCIONAL:

• Deshumanització:

◦Vulnerar la capacitat de decisió.

◦No observar intimitat persona gran.

◦Obligant-lo a participar en activitats sense tenir en compte la seva opinió.

◦Denigrant-lo com a persona.

—> Exemple: dutxar-lo amb aigua freda i davant d’altres residents.

• Infantilització: tractar- lo com un nen irresponsable.

• Despersonalització:

◦Donar atenció general sense tenir en compte les característiques individuals de cada individu.

◦Posar homes i dones a la mateixa habitació.

ÀMBITS DE MALTRACTAMENT:

• Estructual o Social

• Domiciliari

• Institucional

FACTORS DE RISC :

Fletxa = Valor predictiu. —> ens marca la més alta o més baixa possibilitat de que tingui lloc una situació de maltractament.

Si existeix un factor de risc amb un valor predictiu alt, significa que hi ha més possibilitats de maltractament; i a la inversa.

Quan més vulnerable és la persona, quan menys es pot valdre per si mateixa i menys es pot defensar de l’agressió més
probabilitats hi ha de maltractament. El fet que aquesta persona necessii més cuidats pot acabar desbordant el cuidador
personal, que al final està tan frustrat i pugui caure en una situació de maltractament. La major vulnerabilitat de la persona
gran té un valor predictiu alt de situació de maltractament.

L’àmbit insitucional no té un valor predictiu perquè no hi ha suficients estudis.

MANIFETACIONS SEGONS TIPUS DE MALTRACTAMENT:

ALGORITME D’INTERVENCIÓ DE MALTRACTES:

L’actuació dependrà de 2 variables:

• Urgent —> Si la situació és urgent, és a

dir, que té un component de risc vital,
que pot morir o tenir lesions físiques (o
psicològiques) importants…

• Capacitat de decidir per si mateixa.

(Seguir algoritme)

Si no pot i no vol, tenim un problema ja

que nosaltres no podem fer res que ella
no accepti. Per tant, haurem de fer un
seguiment exhaustiu. Només farem quan
doni el pasi i digui i que si.

NIVELLS I ÀMBITS D’ATENCIÓ:

Prevenció: de conductes de maltractament…

Detecció:de manifestacions físiques, psicològiques, etc.

Atenció: saber si és urgent o no… (algoritme)

Recuperació: la persona atesa pot voler o no tornar amb el seu

cuidador principal… és una opció que no sempre es pot fer però
no es pot descartar.

Nosaltres podem rehabilitar fins i tot al maltractador.

La dignitat de les persones grans

Dignitat i respecte (Woolhead et al. 2004)

• Dret a ser tractats com a iguals, al marge de l’edat

• Dret a escollir com volen viure ser cuidats i morir

• Dret a tenir el control en les decisions sobre la seva salut

• Dret a mantenir la seva autonomia i independència sense sentir-se sols o com una càrrega per a la família

No hi ha dignitat quan:

• Se’ls tracta de manera impersonal: despersonalització.

• Se’ls tracta infantilment: infantilització.

• S’utilitza el seu nom de pila, ‘carinyo’, ‘amor’...

• No es cuida la seva intimitat al fer la higiene: deshumanització

• No se’ls dirigeix la paraula al realitzar la higiene.

• Se’ls vesteix malament.

• Es moren sols.

Dignitat molt relacionat amb l’autonomia!!!

Conclusions sobre l’ÈTICA DEL CUIDAR:

• Problemes mèdics, socials, econòmics, familiars o afectius. Dependència, patiment, proximitat de la mort...Ç

• Cuidar implica:

◦Atendre totes les dimensions.

◦Utilitzar SS i assistencials per abordar problemes PG i famílies.

◦Empatia. Compromís i sensibilitat humana.

◦No vol dir decidir per ells. Projecte vital individual.

• Resposta tècnica i ètica, interdisciplinar.

No es pot cuidar des de l’ètica de mínims, evitant negligència.

• Obligació moral de buscar excel·lència (ètica de màxims: participació, autonomia, beneficència).

TEMA 3: Síndromes Geriàtrics

Síndromes geriàtrics = especificitats clíniques de l’adult gran

Conceptes
COMORBIDITAT: una malaltia primària pot provocar l’aparició d’una malaltia secundària. O bé, que dues malalties
s’agreugin. Aquesta situació és més comuna en gent gran.

• Presència d’una o més patologies que conviuen amb una patologia primària o de base. Exemple: ICC que provoca IR.

• Efectes que provoca en una persona patir aquestes patologies alhora.

PLURIPATOLOGIA: una mateixa persona té més d’una malalia crònica alhora. Exemple: diabeis i HTA.

Aquesta situació és més comuna en gent jove.

ÍNDEX DE CHALSON: índex que calcula la mortalitat a tres anys vista en el que cas que apareguin dues malalties.

És una relació comorbiditat-probabilitat de mort a mig termini (3 anys).

FRAGILITAT:

• Risc de desenvolupar discapacitat.

• El pacient fràgil sol tenir alguna discapacitat. Caracterísrica principal: baixa reserva fisiològica (si la persona anteriorment
ha fet exercici físic, ha tingut una dieta adequada, és a dir, tots els hàbits saludables que hagi tingut al llarg de la seva vida,
aquests hauran augmentat la seva reserva fisiològica. Augmentarà la resistència a desenvolupar alguna discapacitat).

• Facilitat per a descompensar-se.

DISCAPACITAT: (es torna depenenet)

• persona que pateix algun deteriorament funcional.

• Sense ser fràgil, pot recuperar-se.

• La discapacitat és un dels marcadors de fragilitat.

Síndrome geriàtrica

MANIFESTACIONS CLÍNIQUES ESPECÍFIQUES DE L’ADULT GRAN:

• Conjunt de símptomes o quadres clínics.

• Etiologia mulifactorial (envelliment, psicològics, metabòlics, socials,...).

Vàries causes, una síndrome.

• Elevada prevalença en adult gran (envelliment, sobreenvelliment,...).

• No s’enquadren en malalies habituals.

• Una causa múliples síndromes o conseqüències.

◦Eiologia en cascada: una síndrome en desencadena d’altres.

• Provoquen incapacitat funcional: necessita abordatge interdisciplinar.

MÉS PREVALENT…

• Fragilitat
• Immobilitat

• Delirium
• Soledat

• Incontinència
• Restrenyiment

• Caigudes
• Ulceres per pressió (prevenció)

• Iatrogènia
• Sobrecàrrega del cuidador (si dóna temps)

• Desnutrició

FRAGILITAT
DEFINICIÓ: síndrome clínic relacionat amb l’envelliment i caracteritzat per homeòstasi inestable i la conseqüent baixa de
reserves fisiològiques mulisistèmiques que incrementa el risc de disminució o pèrdua de la funcionalitat.

• Reserves fisiològiques (resistència, equilibri, menys coordinació, temps de resposta, força...).

• Predisposició per patir deteriorament en no poder adaptar-se a “estressors” (demandes de l’entorn) i que això desemboqui
en una situació de dependència.

MANIFESTACIONS CLÍNIQUES MÉS CONSENSUADES (criteris de Fried):

1. ↓ Pes corporal, resistència i força muscular.

2. Trastorns de l’equilibri i la marxa.

3. Mobilitat física disminuïda.

MODEL HOLÍSTIC:

• Genètica i hàbits + factors desencadenants.

• Factors desencadenants:

1 - Dimensió física:
4 - Dimensió sociocultural:

◦Canvis fisiològics envelliment.

◦Pèrdues de rol.

◦Malalties i síndromes geriàtriques.

◦Pèrdua poder adquisitiu.

◦Pressió social (mites i estereotips).

2 - Dimensió psicoafectiva:

◦Patrons afrontament i suport social.

◦Estat d’ànim.

◦Autoconcepte.
5 - Dimensió sociodemogrà ca:

◦Dols i patrons afrontament.

◦Edat (75 i 80a), estat civil

◦Qualitat cures a llarg termini cuidador principal

3 - Dimensió mental-cognoscitiva:

◦Condicions habitatge.

◦Degeneració del SNC.

◦Deteriorament cognitiu.

◦Pèrdues sensorials.

CICLE DE FRAGILITAT:

La persona pot entrar en aquest cicle de

fragilitat per on vulgui; per qualsevol de les
ramificacions del cicle.

CRITERIS DE GRAFILITAT DE FRIED (Mínim 3!!)

PACIENT GERIÀTRIC I FRÀGIL:

• Pacient geriàtric: 3 o més caracterísiques definitòries:

◦major 75 anys

◦pluripatologia

◦dependència

◦malaltia mental

◦problemes socials (relació familiar, recursos econòmics...).

• Pacient fràgil: hauria de complir només un criteri de Barber (examen) per considerar-se pacient fràgil:

◦Més de 85 anys (per a alguns autors 80 anys)

◦viure sol

◦Vidu

◦canvi de domicili

◦ingrés hospitalari recent (6 mesos),

◦MC incapacitant

◦ajuda en ABVD o AIVD

◦plurifarmàcia

◦deteriorament cognitiu

◦recursos insuficients…

• Ancià sa: edat avançada. Absència de malaltia. Independent per totes les AVD. Envelliment saludable.

RISCOS, OBJECTIUS I INTERVENCIONS SEGONS CAPACITAT FUNCIONAL

TRACTAMENT FRAGILITAT:

Prevenció!!!! Nutrició i activitat física (hàbits de vida). Promoció de la salut

COMPLICACIONS POTENCIALS:

L’adult gran fràgil, pot desenvolupar un síndrome geriàtric en qualsevol moment què tindrà un impacte gran en termes de
dependència: PREVENCIÓ

Exemple: Valentina, de 72 anys, fa uns dies que menja menys que normalment, segons el cuidador. Sembla que té menys força
i manifesta llevar-se sense haver descansat.

—> NIC: Vigilància.—> RECORDEU IMPORTÀNCIA FUNCIÓ

• Determinar els riscos per a la salut de la persona.

• Interrogar sobre signes i símptomes o problemes.

• Comparar estat actual amb l’estat previ per detectar deteriorament en l’estat de la persona.

• Establir la freqüència de la recollida de dades.

• Observar la capacitat de la persona per realitzar les AVD

• Vigilar signes descompensacions malalties cròniques / processos aguts

• Observar les estratègies de resolució de problemes.

• Valorar activitat física i estat nutricional.

ALIMENTACIÓ / HIDRATACIÓ: VALORACIÓ FOCALITZADA

• Estat de la cavitat bucal.

• Al·lèrgies o intoleràncies alimentaries.

• Força i resistència muscular.

• Coneixements sobre les dietes.

• Patrons i hàbits dietètics actuals.

• Moment d’inici de la pèrdua de pes.

• Significat que dóna als àpats (rebuig d’aliments).

• Desig de guanyar pes.

• Nivell diari d’activitat.

• Recursos personals, familiars i socials .

• Anomalies gastrointestinals.

DESEQUILIBRI NUTRICIONAL: INGESTA INFERIOR A LES NECESSITATS

Criteri de resultat: la persona recuperarà l’equilibri nutricional (IMC-adult gran 25-27, valors analítics, total calories dieta i
equilibri entre nutrients).

MANEIG DE LA NUTRICIÓ (NIC)

Exemple: A Valentina S., de 72a, se li han retirat 5 peces dentàries fa 6 mesos. La setmana passada es detecta una pèrdua del
7% del pes respecte el de l’any passat. La cuidadora explica que la dentadura no li ajusta i que el menjar triturat no li agrada. A
la farmàcia li van oferir suplements però no s’ho pot permetre.
• Per què? —> identificar factors que dificulten arribar nutrients suficients (quantitat o qualitat).

• Implicar —> pactar augment ponderal final. Benefici dieta adequada. ↑ autonomia, ↑ reserva fisiològica... Preferències.

• Dissenyar—> establir dieta diària, suplements si precisa.

• Registrar —> els aliments presos diàriament.

• Condicionants:

◦Recursos econòmics escassos, pèrdua de gana?—> aliments d’alt poder nutritiu (ous, formatge en pols, llet
condensada, tonyina en conserva...).

◦Problemes de salivació? —> llimona abans àpats.

• Incloure al pla terapèutic a la parella o al cuidador.

MOBILITAT: VALORACIÓ FOCALITZADA

• Gestos i posicions.

• Alineació corporal.

• Grau de coordinació motora i de mobilitat articular.

• Presencia de simptomatologia que interfereixi amb el moviment. Exemple: dolor.

• Coloració, temperatura i integritat de la pell en punts de recolzaments (alerta zones isquèmiques UPP).

• Signes vitals.

• Barreres arquitectòniques.

• Repercussió de les limitacions en les AVD.

• Estat d'ànim.

• Orientació temps-espai.

• Recursos personals, familiars i socials .

DETERIORAMENT DE LA MOBILITAT FÍSICA

Criteri de resultat: la persona adquirirà o recobrarà la màxima capacitat de mobilització.

FOMENT DE L’EXERCICI (NIC)

En Gustavo, de 62 anys, va pair un ictus que ha derivat en hemiplegia fa 3 mesos. La seva illa explica que al retornar al domicili
ha deixat d’anar a recuperació i es passa bona part del dia esirat al llit o al sofà.

• Establir conjuntament objectius realistes.

• Animar a la persona a realitzar ella mateixa totes les activitats que pot fer, augmentant segons la seva tolerància.

• Proporcionar sistemes d’ajuda per la mobilització.

• Mantenir una posició funcional, amb el cos ben alineat i les extremitats recolzades (bastons o caminador).

• Adaptar el possible l’entorn ísic.

• Exercici recomanat: 30 minuts, 3 cada setmana, moderada intensitat. Caminar quasi mai estar contraindicat.

INCONTINÈNCIA URINÀRIA
Deteriorament de la qualitat de la vida.

Pèrdua involuntària d’orina demostrable objecivament, produïda en un moment no adequat i que provoca a la persona que la
pateix un problema higiènic, social i psíquic, així com una limitació de la seva activitat”.

POSSIBLES CAUSES:

• Pèrdua de la capacitat de la uretra per tancar durant l’emplenament de la bufeta.

• La bufeta es contrau i es buida.

• Mal funcionament combinat de bufeta i uretra. El múscul detrussor es contrau

de manera espontània i buida la bufeta en un moment inadequat.

FACTORS QUE INTERVENEN:

• L’envelliment fisiològic de l’aparell urinari.

• L’envelliment fisiològic de l’aparell musculoesquelètic.

• Hidratació insuficient (falta de líquids disminueix la producció d’orina a la

bufeta, reduint l’esimulació nerviosa sensitiva). No té el reflex de set i per això
no beu.

• Polifarmàcia (sedants, diürètics, hipnòtics).

• Patologies (deteriorament cognitiu, neurològiques, ITU...).

EPIDEMIOLOGIA:

• 50% persones grans institucionalitzades.

• 10-35% persones grans a domicili.

• 27% prevalença hospitalària.

TIPUS D’INCONTINÈNCIA URINÀRIA:

• Incontinència aguda o transitòria: inferior a 4 setmanes.

◦Causes: síndrome confusional agut, impactació fecal, infeccions, immobilitat..., es solucionarà al desaparèixer la causa.

• Incontinència crònica: superior a 4 setmanes, alteracions estructurals.

◦1- Incontinència d'estrès o d’esforç: quan augmenta de manera brusca la pressió intraabdominal.

‣ Causes: prolapse de les estructures pèlviques en la dona i debilitat o lesió de l'esfínter (després d’una
prostatectomia).

◦2- Incontinència d’urgència: desig intens i sobtat d’orinar.

‣ Causes: bufeta inestable i presència de trastorns com tumors, càlculs o cistitis o trastorns del SNC com ictus,
demència, esclerosis múltiple... Problema en el detrusor (possiblement).

◦3- Incontinència per vessament: pèrdua de petites quantitats d’orina per disminuir la pressió de la bufeta que es troba
plena, independentment de qualsevol augment de la pressió intraabdominal.

‣ Causes: obstrucció anatòmica (prostatisme o estenosi uretral; espasme a la llum de la uretra que no deixa vessar
l’orina que fa que no pugui passar l’orina) bufeta hipotònica (diabetis i lesió de medul·la espinal. La bufeta s’omple
fins que hi ha un moment que no pot retenir més orina i hi ha un buidatge quasi total).

◦4- Incontinència funcional: incapacitat física o falta de ganes.

‣ Causes: deteriorament de la mobilitat, les dificultats per accedir al WC (per exemple no recordar on és el bany),
falta de cuidadors, depressió...No hi ha una afectació a l’estructura sinó incapacitat física, material en el moment
que ho necessiti.

◦5- Incontinència total: pèrdua total del control de micció. Per exemple: demències avançades.

CONSEQÜÈNCIES DE LA INCOTINÈNCIA:

• Sobre la salut: ITU, lesions a la pell, caigudes, immobilitat...

• Malestar psicològic: vergonya, depressió, dependència, aïllament...

• Socials: estrès del cuidador, abandó de rols, més risc de ser institucionalitzat...

• Econòmiques: bolquers, hospitalitzacions, tractaments...

CURES INFERMERES: Les cures infermers de la incontinència aniran dirigides a les complicacions potencials:

1- ITU (Infecció del tracte urinari). Risc d’infecció relacionat amb humitat i/o maniobres invasives, edat, MTS, alteracions
morfològiques, neurològiques…)

Exemple cas: Maria D. ha fet llit durant dos dies per un procés gripal. Aquest matí manifesta dolor lumbar, molèsties en orinar
i orina tèrbola.

— Valoració focalitzada:

◦Tires d’orina reactiva per a indentificar la ITU (leucocits, hematúria, alteracions pH…)

◦Característiques de l’orina, la freqüència i les sensacions

◦Síndrome miccional: disúria, pol·laciúria, tenesme vesical…

◦Higiene

◦Hidratació

◦Fàrmacs ja que hi ha uns que afecten pH de l’orina.

◦Signes vitals (FEBRE)—> uretritis, cistitis, pielonefritis.

— NIC (intevencions): Protecció contra infeccions

• Bona ingesta hídrica (1,5 a 2L) Disminució de set en gent gran.

• Incloure a la dieta aliments amb vitamina C per a acidificar l’orina. Sucs de fruita (nabius, “aràndanos”)

• Mantenir una higiene correcta: humitat, mobilització residus…

• Si hi ha incontinència, eliminar les causes en la mesura del possible.

— ITU en l’adult gran:

• Escherichia coli és la bacteria /microorganisme més freqüent.

• Pacients institucionalitzats: bacils gramnegatius resistents a antibiòtics especialment quan el pacient ha rebut prèviament
tractament antibiòtic.

• La bacteriúria asimptomàtica és freqüent en l’ancià, en especial si està sondat, amb una prevalença del 100% en
sondatge permanent.

• En aquestes circumstàncies el tractament antibiòtic ha de reservar-se per situacions en les que hi hagi alguna complicació
associada.

2- Retenció urinària RAO (pot haver micció col·lateral per vessament en pacients sondats).

— Causes de RAO: obstrucció, estenosi, fàrmacs (anticolinèrgics, neurolèptics) afectant SNC, malaltia estructural o
neurològica...

— Intervencions:

• Valoració del globus vesical

• Sondatge vesical de descàrrega o definitiu —> complicació: tenir en compte la PA, quadre vagal, pinçar als 500cc (en
persones grans menys)

• Control de diüresis i quantitat d’orina

• Cures del dispositiu

Si la bufeta està molt plena pot provocar dolor. Es detecta per palpació per sobre de símfisis de pubis. Buidatge lent per no
provocar reacció vagal. Retirar uns 300cc, pinçar i continuar al cap d’uns segons. Repetir fins a buidar completament.

1- INCONTINÈNCIA URINÀRIA D’ESFORÇ:

• Factors relacionats:

◦Debilitat de la musculatura pèlvica

◦Canvis degeneratius

◦Pressió intraabdominals alta

◦Deficiència de l’esfínter uretral intern

• Característiques definitòries: Pèrdua voluntària de petites quantitats d’orina (fer exercici, esternudar, riure, tossir)

• Intervencions :

◦Augment de la musculatura del sòl pelvia

◦Exercicis Kegel: contracció - relaxació esfinters

2- INCONTINÈNCIA URINÀRIA D’URGÈNCIA:

• Factors relacionats:

◦Hiperestimulació vesical

◦Ingesta d’alcohol o cafeïna.

◦Fecalomes.

◦Infeccions.

◦ Inflamació pròstata.

◦Diabetis.

• Característiques definitòries: Incapacitat per arribar al WC amb molta quantitat d’orina.

• Intervencions:

◦Evitar excitants.

◦Controlar malalties (diabetis, ITU...).

◦Evitar distensió (anar al WC cada 2-3h).

◦Augment de la musculatura sol pelvià.

◦Maniobre Balasba

3- INCONTINÈNCIA URINÀRIA PER VESSAMENT (BUFETA NEURÒGENA)

• Factors relacionats:

◦No estimulació mecanismes diüresi.

• Característiques de nitòries:

◦Obstrucció mecànica.
Distensió bufeta ns màxima capacitat

• Intervencions:

◦Promoure independència?

◦Valorar quina musculatura funciona (abdominal?), ensenyar a fer micció amb aquest múscul c/2-3h

◦Autosondatge /sondatge descarrega o permanent

◦Eliminar obstruccions

◦Valorar fàrmacs

4- INCONTINÈNCIA URINÀRIA FUNCIONAL

• Factors relacionats:

◦Barreres ambientals

◦Factors psicològics

◦Deteriorament de la visió

◦Limitacions neuromusculars

◦Deteriorament de la cognició

◦Debilitat de les estructures pèlviques

• Característiques definitòries: Pèrdua d’orina abans d’arribar al WC

• Intervencions:

◦Micció estimulada

◦Eliminar barreres

◦Compreses i bolques (últim recurs)

• Criteri de resultat (NOC): la persona experimentarà una desaparició o disminució dels episodis de pèrdues d’orina.

INCONTINÈNCIA URINÀRIA: VALORACIÓ FOCALITZADA (de manera general)

• Anàlisi dels factors o situacions que contribueixen

• Capacitat motora i sensorial

• Capacitat per arribar al WC

• Antecedents de Sondatge Vesical

• Estat de la pell perineal

• Medicació (anticolinèrgics: RAO; diürètics, depressors SNC: incontinència).

• Repercussions de la incontinència en al vida diària

• Recursos personals, familiars i socials

Cas: La Sra. Joaquima té 71 anys, des de fa uns mesos li venen de sobte ganes d’orinar i sovint no arriba al lavabo.

• Quin tipus de incontinència pateix?—> D’urgència

• Quin tractament li aniria millor? —> evitar excitants, controlar/evitar malalties (diabetis, ITU…), evitar distensió (anar al WC
cada 2-3h), augment musculatura sol pelvià.

FÀRMACS QUE PODEN DESENCADENAR INCONTINÈNCIA URINÀRIA (només saber els que tinc marcat en verd)

⬇ ️⬇ ️⬇ ️

NIC: CURES DE LA INCONTINÈNCIA URINÀRIA (entrenament urinari, d’hàbit o micció estimulada).

Activitats infermeria:

• Registre horari durant 3 dies de la ingesta de líquids i miccions i determinar si existeix una relació.

• Confeccionar conjuntament un horari d’ingesta de líquids i miccions (no inferior a 2 hores).

• Si hi ha més de dos episodis d’incontinència en 24h, reduir en 30 minuts l' interval entre miccions.

• Si durant 48 h no es produeix cap episodi augmentar en 30 minuts l' interval fins arribar a les 4h.

• Evitar excitants (xocolata, el té, el cafè, la tònica, les begudes de cola…) i L’alcohol.

• Facilitar l'ús del WC.

• En cas d'immobilitat proporcionar un sistema d’avís.

• Educació per la salut sobre els signes i símptomes de l’ITU i tècniques d’enfortiment del sól pèlvic (fisioterapeuta, exercicis
de Kegel).

• Objectiu: pal·liar els símptomes i evitar complicacions (confort i benestar).

INCONTINÈNCIA FECAL NO ENTRA EXAMEN

Incapacitat per controlar la sortida de l’aire i les deposicions. L’individu experimenta un canvi en els hàbits normals
d’eliminació caracteritzat per l’evacuació involuntària de deposicions.

Qualsevol trastorn que alteri la funció de control de l’esfínter anal pot produir incontinència fecal. Les afeccions que
provoquen una excreció freqüent de deposicions toves, aquoses i voluminoses predisposen també a la incontinència.

Exemple: intolerància a la lactosa, malalties inflamatòries intestinals, abús de laxants...

TIPUS INCONTINÈNCIA FECAL: (NOMÉS ENTRARÀ EN EXAMEN LO QUE ESTÀ MARCAT EN GROC)

1- Incontinència per vessament: causa més freqüent => impactació fecal.

2 - Incontinència per funció rectal alterada.

3 - Incontinència per sobrecàrrega de l'esfínter.

4 - Incontinència neurògena.

5 - Incontinència funcional.

El tractament va encaminat a pal·liar els símptomes, prevenir les complicacions i millorar la qualitat de vida.

DERMATITIS ASSOCIADA A LA INCONTINENCIA (DAI)

NANDA: Risc de deteriorament de la integritat cutània —> UPP

• R/A: deteriorament de la mobilitat, incontinència, alteració de l’estat nutricional,

alteració de l’estat de consciencia i/o sensibilitat

NOC:

• Integritat tissular: pell i membranes mucoses

• Control del risc

NIC: Prevenció de les úlceres per pressió (UPP)

(En l’examen passat va fer una pregunta relacionada amb els punts de pressió
segons posició)—> mirar apartat CCPP en valoració risc UPP⬇ ️

Solució de continuïtat de la pell = hi ha ferida (oberta). Si no hi ha solució de

continuïtat de la pell (no ferida) es pot utilitzar àcids gràssos hiperoxigenats (olis…)
en zona isquemica i no irritat per humitat!

Valoració del risc d’UPP:

• Primer contacte sanitari, hospitals, centres geriàtrics o domicili.

• Al ingrés i cada vegada que hi hagi un canvi significatiu.

• Identificar zones de risc, prominències òssies, zones isquèmiques, mala circulació, moviments repetitius, zones humides
(plecs, engonals, sacre), pressió de dispositius (SV, catèter), edemes...

• Dietes desequilibrades (sobretot amb quantitat de proteïnes insuficients).

• Reduir o eliminar forces de pressió amb dispositius dinàmics o estàtics i CCPP (canvis posturals).

• Utilitzar àcids grassos hiperoxigenats en zones isquèmiques no en pell irritada per humitat. Aplicar amb un massatge molt
suau.

• En pell irritada utilitzar pomades anticongestives amb òxid de zinc (pasta lassar, mustela...). Capa fina ben estesa.
Rehidraten i fan pel·lícula hidròfuga. Si no millora valorar fongs. També nous productes tipus Cavilon.

• Mobilitzar:

◦Animar a mobilitzar-se (encara que sigui al llit)

◦ Limitar període de enllitament. Si pot sedestar que sedesti (encara que sigui poca estona).

• CCPP (Canvis poasturals):

◦Evitar moviments de fregament

◦Mantenir alineació corporal

◦Protegir el contacte entre prominències òssies (genoll - genoll, mal·leol - mal·leol…)

◦Adequar la freqüència a cada individu i a dispositius de cada centre

◦Si apareixen zones isquèmiques valorar la causa i, si cal, disminuir l’interval

◦Els CCPP també es fan a la cadira. Els dispositius per alleugerir la pressió no són només pel llit

Dispositius d’aullegeriment de pressió:

• ESTÀTICS:

◦augmenten l’àrea de contacte.

◦Pressió igual a F/superfície.

◦Espumes de poliuretà, silicones, viscoelàstics...

◦Coixins.

◦Flotadors NO!

◦Adients per risc baix, mig.

• DINÀMICS:

◦varien zona de recolzament.

◦Matalàs antiescares.

◦Per risc alt.

IMMOBILITAT

Estat caracteritzat per una sèrie de signes i símptomes que resulten de estar immobilitzat per algun quadre patològic.
Presenta manifestacions físiques, psíquiques i socials.

CAUSES:

• malalties cardiovasculars

• malalties cerebrovasculars

• malalties osteoarticulars

• patologies pulmonars

• demències...

COMPLICACIONS (d’estar immòbil):

• Afectació funció respiratòria—> Infeccions respiratòries

• Afectació cardiovascular:

◦ Trombosi venosa profunda (TVP)

◦Tromboembolisme pulmonar (TEP)

• Afectació muscular —> Atrofia muscular

• Afectació de la regulació del buidament vesical —> Incontinència

• Afectació de la pell —> Erupcions i ferides

• Impactació fecal

• Síndrome Confusional Agut (SCA)

• Dependència per les AVD

• Aïllament social

CURES INFERMERES - IMMOBILIITAT:

Les necessitats amb manifestacions de dependència són: (totes les 14)

1. Respiració

8. Higiene Pell

2. Alimentació/Hidratació

9. Seguretat

3. Eliminació

10. Comunicació

4. Temperatura

11. Creences

5. Mobilització

12. Realitzar-se

6. Repòs/Son

13. Activitats lúdiques

7. Vestir-se

14. Aprendre

DIAGNÒSTICS DE LA MOBILITAT:

NANDA: Mobilitat, deteriorament al llit // Mobilitat, deteriorament físic // Mobilitat en cadira de rodes, deteriorament
(EXAMEN)

• Relacionat amb el problema causant

NOC: Evitar complicacions.

Millorar:

• Mobilitat

• Realització de transferència

• Rendiment dels mecanismes corporals

NIC: Canvi de posició

• Cures al pacient enllitat

• Foment de l’exercici (entrenament d’extensió, control muscular, mobilitat articular)

• Ajuda en els cures: transferència

• Canvi de posició: cadira de rodes

• Fomentar els mecanismes corporals (fisioteràpia respiratòria, bona hidratació, higiene del son, etc.)

Escurçament de les estructures musculars: PEU AQUINO—> quan una persona no es mou gens, en demències avançades o
en lesions medul·lars. Els deixes en postures amb el peu esirat, en hiperextensió i això fa que es vagi escurçant el tendó
d’Aquil·les. Aquesta persona tindrà més dolor i no podrà recolzar més aquest peu. Ho hem de tenir en compte i posar un
“tope” a la planta del peu perquè aquest quedi recte. És molt important anar fent estiraments.

NANDA: Patró respiratori ineficaç (EXAMEN)

• Relacionat amb la immobilitat.

NOC:

• Estat respiratori: permeabilitat de les vies respiratòries.

• Estat respiratori: ventilació.

NIC:

• Aspiració de la via aèria.

• Maneig de la via aèria.

• Monitorització respiratòria.

• Monitorització de les constants vitals.

• Fisioteràpia respiratòria.

La correcta manera d’estossegar no és en petits estossecs. Tossir una sola vegada i fort. Millor manera de tossir: ben hidratat
(secrecions més fluides) per a expectorar dir-li que afagi aire i que intenti tossir extreient tot.

Aspirem amb sonda d’aspiració en forma Y amb forat.

NANDA: Risc de restrenyiment

• Relacionat amb la immobilitat, fàrmacs, dieta,...

• Manifestat per més de 3 dies sense deposició.

NOC:

• Evitar complicacions.

• Eliminació Intesinal.

NIC:

• Regulació intesinal.

• Augment ingesta hídrica.

• Augment de fibra en la dieta.

Protocol habitual: 4t dia (laxant via oral), 5è dia (microènema), 6è o més dies (ènema).

NANDA: Intolerància a l’activitat

• Relacionat amb el repòs al llit i immobilitat, desequilibri entre l’aportació i la demanda d’oxigen, debilitat generalitzada,
sedentarisme, desús o mala forma física.

NOC:

• Mobilitat.

• Conservació de l’energia.

• Prevenir conseqüències de la immobilitat.

NIC:

• Maneig de l’energia.

• Prevenció de caigudes.

• Teràpia d’exercicis: mobilitat articular.

• Ensenyament: activitat/exercici prescrit.

• Maneig del restrenyiment/impactació.

SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR

• Tenir cura d’un adult gran dependent = estrès.

• “La tensió què suporta el cuidador al tenir cura de la persona depenent”.

• Resposta multidimensional i subjectiva.

• Factors:

◦1. Relatius a la persona que es cuida.

◦2. Relatius a l’entorn sociofamiliar.

CUIDADOR PRINCIPAL

• Cuidador principal: figura molt important de l’atenció a la persona gran quan hi ha grau de dependència.

• Referent per suplir necessitats del pacient.

• Acompanyen al pacient en el dol.

• Coordinen a la resta de família.

• Busquen recursos quan els necessiten (tràmits).

• Coneixen la malaltia i l’evolució.

• Mantenen al pacient més temps integrat en el seu entorn.

• Bufff! Déu n’hi do!

• Els hem d’ajudar tot el que puguem.

• Prevalença del 50%

• Ansietat, depressió, insomni i somatitzacions.

• Objectiu: evitar la claudicació.

CURES INFERMERES - SOBRECÀRREGA DEL CUIDADOR:

NANDA: Cansament en el desenvolupament del rol de cuidador

• r/a quantitat, complexitat i responsabilitat de les cures, falta de suport i recolzament, afrontament inefectiu individual/
familiar.

NOC: Benestar del cuidador principal.

NIC:

• Recolzament al cuidador principal.

• Recolzament emocional.

• Determinar el nivell de coneixements sobre la malaltia.

• Proporcionar la informació necessària.

• Ensenyar estratègies per mantenir la pròpia salut física y mental.

• Informar sobre els recursos sociosanitaris.

• Identificar la capacitat dels membres de la família per implicar-se en les cures.

• Ajudar a reconèixer i expressar sentiments.

• Proporcionar ajuda en la presa de decisions.

• Risc de sobrecàrrega o claudicació, Zarit (escala).

NANDA: Interrupció dels processos familiars

• r/a canvis en l’estat de salut d’un membre de la família, situacions de transició o crisi, desorganització familiar i canvi
temporal de rols.

NOC:

• Afrontament dels problemes de la família.

• Adaptació de la persona cuidadora principal a l'ingrés del pacient en un centre sociosanitari.

• Normalització de la família.

NIC: Recolzament a la família: respectar els mecanismes d’adaptació de la família per resoldre els problemes.

• Recolzament en la presa de decisions.

• Estimulació de la integritat familiar.

• Potenciació de rols: identificació dels canvis de rols.