Tema 2.

2 Funcions de la
Infermera psiquiàtrica
Pla de Salut Català, salut mental

Dr. David Ballester

Professor d‘Atenció d’Infermeria en Salut Mental
 2.2. La psiquiatria a Catalunya
2.2.1 Xarxa de recursos

• HOSPITAL: Unitats d’aguts (10-15 dies estada)

Hospitals psiquiàtrics del IAS, hospitals generals públics, unitats
específiques (UCAS:infantil i juvenil greu, URPIS:menors de 18 anys, Unitats
de patologia dual i unitats de desintoxicació)
• HOSPITAL: Subaguts (30-45 dies)
Per a fer recuperació després de crisi

• CENTRES DE LLARGA ESTÀNCIA

Per a persones amb alta dependència psiquiàtrica, retard mental greu,
retard mental amb trastorn de conducta
• HOSPITAL DE DIA
Per a evitar la hospitalització

30/01/2020 2
 2.2. La psiquiatria a Catalunya
2.1.1 Xarxa de recursos

• Centres d’atenció primària especialitzada en salut mental

(CAPSMA i CSMIJ, Centres d’atenció a la psicosis precoç, CAS,
Unitats en presons, Programes per les escoles)
• Atenció al malalt crònic
(centre de dia, pisos protegits, clíniques, tallers,..)
• Centres d’atenció en crisis
Unitats d’urgències psiquiàtriques, atenció telefònica,...

30/01/2020 3
2.2. La psiquiatria a Catalunya
2.2.2 Programes
• P. Atenció en crisis i hospitalització
• P. Residencies i pisos assistits
• P. “Respiro familiar” (Descans)
• P. Atenció al TMS (visites i seguiment)
• P. Habilitats socials
• P. Promoció de la salut
• P. De reducció del estres
• P. Treball protegit
• P. Lleure

30/01/2020 4
2.3 Nivells d’assistència en psiquiatria

• Prevenció primària: evitar factors de causa o de risc (educació al

client i a la família, reducció estrès, donar informació i suport
social, evitar abús substàncies,
• Prevenció secundària: reduir els efectes de la malaltia (detecció,
intervenció en crisi, prevenció de suïcidi, assessorar, vigilància,
seguiment,...)
• Prevenció terciària: minimitzar efectes residuals (rehabilitació,
formació vocacional, suport al tractament, visites d.)

30/01/2020 5
 2.4. Els indicadors de Salut Mental
• 1 de cada 4 persones patirà un T.M. al llarg de la seva vida.
• Un 22% de la població general pateix episodis d’ansietat i depressió.
• Un 1% de la població desenvoluparà alguna forma d’esquizofrènia.
• de les depressions.
• Un 40% de les persones sense sostre presenten T.M. severs.
• Als 65 anys els T.M.S. s’incrementen progressivament un 10%.
• Un 50% de les persones grans institucionalitzades T.M.S.
• Augment del consum d’antidepressius, tranquil·litzants i ansiolítics.
desenvolupa
 2.5. Característiques de les persones que van
al sistema de serveis personals de
finançament públic
1. Persones que pateixen T.M.S.
• Persistents, tendeixen a la cronicitat.
• Invalidants, utilitzen recursos molt temps.
• Alteradors de les relacions familiars, laborals i de veïnatge.
• No assumibles per entitats privades.
• Fins ara = malalts crònics.
2. Persones que pateixen T.M.T.
• Independents de la gravetat.
• Independents de la intensitat.
• S’acaben amb alta clínica.
3. Persones amb risc de patir un T.M.
• No ho viuen personalment com un T.M.
• Presenten simptomatologia funcional.
• Viuen en condicions de vida alteradores de l’equilibri psicològic o generadores
de T.M.
2.6. Característiques de les persones que no van al sistema de
serveis personals de finançament públic
1. Persones que viuen en condicions de vida que poden alterar l’equilibri
psicològic:
• Atur, estrès laboral.
• Disminució psíquica, física o sensorial.
• Marginació, immigració, xoc cultural..
• Solitud, població penal, escolaritat baixa.
• Malalts terminals, malalts severs crònics.
• Professionals de risc.
2. Persones exposades a sitaucions generadores de T.M.
• Canvis del cicle vital.
• Idees de suïcidi, violència, abusos..
• Conductes adictives.
• Dol per separació o mort.
• Jubilació, acomiadament, fracàs escolar.
• Sectes destructives.
Les dificultats dels protagonistes
• Es tendeix a un etiquetatge segons el diagnòstic
clínic.
• S’aïllen fàcilment, es troben confuses i no se les
informa prou.
• Són difícils d’accedir-hi.
• Els T.M.S. els porten cap a la pobresa i la
marginació.
• Les famílies no estan prou ben ateses, es troben
excloses dels processos i poc informades.
2.7. El pla de Serveis Individualitzat
El PSI haurà de permetre assolir els objectius següents:
• Delimitar les necessitats i les capacitats de la persona.
• Disposar dels serveis previstos segons les necessitats i
els recursos comunitaris disponibles.
• Coordinar les accions preventives, guaridores,
rehabilitadores i de suport.
• Compartir amb la persona, la seva família i els
professionals responsables.